ll.5. canvis i permanències en el sector primari 1 - GEOSACO

LL.5. CANVIS I
PERMANÈNCIES EN EL
SECTOR PRIMARI
CONSIDERACIONS GENERALS
1.L'ESPAI RURAL
• Paisatge:
◦ natural: explotació forestal
◦ antròpic:
▪ rural:
• agrari:
◦ agrícola
◦ pecuari
▪ urbà
2. TIPUS DE PARCEL·LA
• Camps oberts o openfield.
• Camps tancats o bocage.
• Bancals.
• Hortes.
3. EXTENSIÓ DE LA PROPIETAT
• Minifundi (- 10 ha)
• Explotació Mitjana (10 ha >100 ha)
• Gran explotació (100 ha > 250 ha)
• Latifundi (+ 250 ha)
4. RÈGIM D'EXPLOTACIÓ
• Directe: el pagès és el propietari de la terra.
• Indirecte: el pagès no és el propietari però l'explota:
◦ Parceria:el propietari cedeix la terra a canvi d'una part de la collita.
◦ Arrendament: el propietari cedeix la terra a canvi d'un lloguer.
◦ Jornalers: treballador sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.
5. TIPUS DE PROPIETAT
• Individual
• Col·lectiva
6. TIPUS DE POBLAMENT
• Dispers
• Concentrat
7. SISTEMA DE CONREU
• segons la necessitat d'aigua:
◦ Secà: els cultius en tenen prou amb l'aigua que reben de la pluja.
◦ Regadiu: els cultius no en tenen prou amb l'aigua de la pluja
◦ Hivernacle.
• segons la varietat de productes
◦ Monoconreu (monocultiu)
◦ Policonreu (policultiu)
• segons l'aprofitament del sòl
◦ intensiva: produeix la quantitat més gran de productes en el mínim espai possible.
◦ Extensiva: produeix grans quantitats de conreus en grans extensions i a baix preu.
1

8.TIPUS D'AGRICULTURA
• AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA:
◦ tècniques de conreu molt rudimentàries.
◦ Molta mà d'obra.
◦ Gran diversitat: itinerant per cremació, extensiva de secà, irrigada de l'arròs...
• AGRICULTURA DE MERCAT:
◦ mecanització del camp
◦ especialització
L'AGRICULTURA AL MÓN D'AVUI
Països desenvolupats.
Baix percentatge de població activa agrícola:
Sector primari 9%
Sector secundari 36%
Sector terciari 55%
Baix % d’aportació al PIB.
Agricultura de mercat
Elevat grau d’aplicació tecnològica.
Alta productivitat
Països en vies de desenvolupament
Alt percentatge de població activa agrícola:
Sector primari 46%
Sector secundari 15%
Sector terciari 39%
Alt % d’aportació al PIB.
Agricultura de subsistència i de mercat.
Baix grau d’aplicació tecnològica.
Baixa productivitat.
L'AGRICULTURA ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT
• Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta.
• Hi viu el 75% de la població del món.
• Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals:
• Cultura del blat de moro a Amèrica llatina
• Cultura de l’arròs a Àsia
• Cultura del mill a Àfrica
• Finals del segle XIX: Impacte colonial.
• Conquesta i domini per part dels europeus.
• Retrocés dels conreus tradicionals.
• Grans extensions dedicades al monoconreu de productes pel comerç del Nord.
• Explosió demogràfica.
• Trencament de l’equilibri població i medi natural.
2

• Aparició del problema de la fam.
• Després de la II Guerra Mundial independència política.
• Neocolonialismes: dependència econòmica.
• Actualment hi trobem dos tipus d’agricultura:
◦ Agricultura de subsistència
◦ Agricultura de mercat: Plantacions i Conreus per a l’exportació.
• Agricultura de subsistència:
◦ Dediquen la terra a produir aliment
◦ Petita parcel·lació.
◦ Terres marginals i poc aptes per al conreu
◦ Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
◦ Molta mà d’obra
◦ Absència de productes químics i maquinària
◦ Baixa rendibilitat de la terra.
◦ Tres variants.
▪ Agricultura itinerant per cremació (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia)
▪ Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)
▪ Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)
• Agricultura de mercat:
◦ Plantacions
▪ Grans extensions de terra.
▪ Origen en època del colonialisme
▪ Propietat de grans empreses multinacionals.
▪ Monoconreu de cafè, te, cacau, fruita per al mercat del Nord.
▪ Tecnologia agrària avançada.
▪ Importants inversions
▪ Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
◦ Conreus per a l’exportació.
▪ Els pagesos abandonen els conreus de subsistència.
▪ Cultiven productes per vendre al mercat del Nord. (Cafè, cacau, te, cotó...)
▪ Els governs encoratgen aquesta pràctica, amb l’objectiu d’obtenir divisa per pagar el
deute extern.
3

▪ El mercat està saturat i els preus són molt baixos.
▪ Les transnacionals paguen preus molt baixos als productors, però mantenen preus alts
en el producte final.
▪ Intercanvi desigual.
▪ Subvencions dels països rics a la seva agricultura.
▪ Dumping: competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits
agricultors del Sud.
▪ Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del
Sud.
▪ UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de
processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.
• Greus conseqüències:
◦ Pobresa creixent de les famílies agricultores.
◦ Abandonament de les terres.
◦ Èxode rural: creixement dels suburbis de les grans ciutats.
◦ Importants corrents migratoris cap al Nord.
◦ Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM.
◦ Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten.
◦ Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances.
• El problema de la Fam al món.
◦ La població d’aquests països segueix creixent.
◦ La producció d’aliments, en aquests països, disminueix.
◦ La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.
◦ La necessitat de comprar aliments augmenta.
◦ El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.
• Aternatives:
◦ La Revolució Verda dels anys 60.
◦ Utilització de llavors d’alt rendiment (arròs, blat i blat de moro)
◦ Pretenien augmentar la quantitat de producte.
◦ Va obtenir èxits a Àsia, però no a Àfrica i Amèrica Llatina.
◦ Diversos inconvenients: necessitat de molts fertilitzants, pesticides i plaguicides, i molta
aigua de reg, dificultat d'aprenentatge de noves tècniques, necessitat d’inversions, canvi de
gust de les espècies, augment de les diferències socials.
◦ Recuperació de l’agricultura tradicional.
4

◦ Potenciar el conreu de productes tradicionals de la dieta i l’alimentació.
◦ Abandonar els conreus per a l’exportació.
◦ Repartiments de terres.
◦ Aportació d’ajuts i mitjans tècnics.
◦ Gran paper de les ONG: ensenyar a conrear per obtenir autonomia produint el necessari per
alimentar la població.
◦ Comerç just, comerç responsable.
▪ Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
▪ Supressió dels intermediaris.
▪ Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família.
▪ Productes d’alta qualitat.
▪ Suport de les ONG.
▪ Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.
L'AGRICULTURA ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS
• Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
• Agricultura d’alta productivitat.
• Agricultura d’alta rendibilitat
• Alt nivell de tecnificant: maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció
d’espècies, agroquímica.
• Molt poca mà d’obra.
• Grans inversions de capital.
• Alt nivell d’especialització.
L’agricultura més rendible del món: els EUA
• Grans extensions de camps de conreu.
• Agricultura extensiva altament rendible, encara que podria ser-ho més amb major intensitat de
treball.
• Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats
relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.
• Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt)
especialitzades en un producte.
• Gran importància de la xarxa de transport.
• Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
• Elevats excedents: exportació
• EUA màxima productora de blat del món.
5

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
• Explotacions més reduïdes.
• Poca especialització dels conreus.
• Paper molt important de la ramaderia.
• Tres grans àrees:
◦ Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
◦ Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.
◦ Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreu s de farratge.
• La PAC neix als anys 60.
• Els seus objectius són:
◦ Augmentar la producció i la productivitat.
◦ Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
◦ Estabilitzar els mercats.
◦ Garantir els recursos alimentaris.
◦ Aconseguir aliments a preus raonables.
◦ Augmentar la superfície de les explotacions.
◦ Aconseguir una major especialització dels països.
• Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària).
Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC.
• Anys 80: actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals,
carn de boví..) establint unes quotes de producció.
• A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió.
◦ Jubilació anticipada d’agricultors.
◦ Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient.
◦ Mesures de protecció entorn i reforestació.
• Actualitat polítiques concretes:
◦ Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE
assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
◦ Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de
protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca
dumping.
◦ Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per
poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb
l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
6