Nova normativa europea per a l'emblanquiment dental!

www.coec.cat
LArevistaCOEC
Col·legi Oficial d’Odontòlegs
i Estomatòlegs de Catalunya
DESEMBRE|2011|158
Junta de Govern. Carta oberta del President | Experiència professional. Trucs, truquets i trucots |
Síndromes de dolor craniofacial | Set recomanacions per tenir cura dels ulls |
Ortodòncia accelerada amb corticotomies | Les normes específiques de qualitat en el sector dental |
Noticiari | Premsa i odontologia | Serveis | Notícies d’empresa
Nova normativa europea
per a l’emblanquiment dental!
Editorial i pàgina 48

Tiratge: 5.000 exemplars / Imprès en paper ecològic
www.coec.cat
LArevistaCOEC
Col·legi Oficial d’Odontòlegs
i Estomatòlegs de Catalunya
4
Editorial
La cosmètica dental, costi el que costi?
6
Junta de govern
Carta oberta del President del COEC a la col·legiació
Activitats novembre i desembre 2011
10
Vida col·legial
20
Espai Coec, l’espai de formació
Activitats de novembre i desembre
24
Exercici professional
Trucs, truquets i trucots en odontologia pràctica
Síndromes de dolor craniofacial.
Tipus, causes i enfocament terapèutic
7 recomanacions per tenir cura dels ulls
Nous paradigmes en ortodòncia quirúrgica i cirurgia ortognàtica:
ortodòncia accelerada amb corticotomies
Les normes específiques de qualitat en el sector dental
CONSELL EDITORIAL
DIRECTORS
CARLOS LEÓN PÉREZ
VÍCTOR MEDRANO JOSEP
COMITÈ EDITORIAL
JOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ
JOSEP M. CLEMENTE SALA
DIRECTOR EXECUTIU
EULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO
EDITA
COL·LEGI D'ODONTÒLEGS
I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA
Travessera de Gràcia, 93-95
08006 BARCELONA
TEL. 93 310 15 55 / coec@coec.net
SEUS COL·LEGIALS
C.O.E.C.
Travessera de Gràcia, 93-95
08006 BARCELONA
Tel. 93 310 15 55 - Fax 93 310 63 99
JUNTA PROVINCIAL DE GIRONA
Ronda Pare Claret, 43 1r. 2ª - 17002 Girona
Tel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 98
info@coecgirona.com
JUNTA PROVINCIAL DE LLEIDA
Av. Blondel, 54 edif. Catalunya - 25001 Lleida
Tel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 33
coeclleida@coec.net
JUNTA PROVINCIAL DE TARRAGONA
Pau Casals, 11 2-2 - 43003 Tarragona
Tel. i Fax 977 24 55 18
coectarragona@coec.net
desembre| 2011| 158
48
Noticiari
54
Noticiari / Premsa i odontologia
60
Serveis col·legials
64
Serveis solidaris
66
Biblioteca
68
Agenda
Curs acadèmic 2011-2012
72
Notícies d’empresa
DISSENY i MAQUETACIÓ
ESTUDI TONI INGLÈS
www.toni-ingles.com
PUBLICITAT/COMERCIAL
ELISABET SOLER GOMIS
esoler@coec.net
Tel. 93 310 15 55 / Ext. 460
IMPRESSIÓ
LITOSTAMP, S.A.: Perú, 144
08020 Barcelona / TEL. 93 307 89 89
DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987
S.V.R.: 573
ISSN: 1138-0071
Els articles publicats expressen l'opinió dels seus autors.

desembre 2011 Revista COEC 158
4
Editorial
La cosmètica dental,
costi el que costi?
L’emblanquiment dental va aparèixer als EUA
a mitjan dels anys 90. L’emissió de programes
televisius, on simplificaven i —fins i tot
m’atreviria a dir— banalitzaven els actes no tan
sols odontològics, sinó també mèdics i estètics,
va produir que tractaments estètics i cosmètics
esdevinguessin una moda.
A Espanya, l’emblanquiment ha passat de ser un
procediment poc conegut a popularitzar-se, amb
la creença que tothom pot emblanquir-se les
dents d’una manera senzilla.
El fet que molts facultatius seleccionin una tècnica
ambulatòria o bé deleguin aquest tipus de
tractaments als seus higienistes, ha pogut ajudar
a que el pacient percebi el tractament com una
pràctica senzilla. No obstant això, cal deixar clar
que deleguem sota la nostra estricta supervisió.
ATENCIÓ COL·LEGIAL
ASSESSORIA JURÍDICA
ANA FERNÁNDEZ HANRATH
afernandez@coec.net / Ext. 431
JESÚS ANDREU ESCARTÍN
jandreu@coec.net / Ext. 430
RUBEN AZNAR SINTES
raznar@coec.net / Ext. 432
JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL
acuevillas@coec.net / Ext. 433
TRESORERIA
ANA MARTÍNEZ MOYA
amartinez@coec.net / Ext. 420
OLGA FERRER MONTILLA
oferrer@coec.net / Ext. 421
SECRETARIA
CARMINA ABAD HEREDIA
cabad@coec.net / Ext. 414
CAP DE SECRETARIA
MARIA LLUÏSA MOYA
mlmoya@coec.net / Ext. 411
INFORMÀTICA
EVA AGUILÓ GARCÍA
eaguilo@coec.net / Ext. 412
CURS ACADÈMIC - FORMACIÓ
CARMEN RIBAS BONET
cribas@coec.net / Ext. 402
Recentment, la Directiva Europea ha modificat
l’ús i la dispensació dels productes emblanquidors,
la qual cosa podeu consultar a l’interior
d’aquesta revista. La dispensació de productes
que continguin entre el 0,1% i el 6% de peròxid
d’hidrogen, l’hauran de prescriure exclusivament
els odontostomatòlegs i dins un centre o clínica
dental sota la nostra supervisió i criteri. Així
doncs, la pregunta que sorgeix immediatament
després de llegir la normativa és: què succeeix
amb els productes amb una concentració major i
que tan bé ens funcionen? Bé, tot fa suposar que
en un termini no superior a un any acabaran
essent retirats del mercat, llevat que es procedeixi
a una revisió de la Directiva, cosa que esperem
que passi ben aviat.
Fa poc, a Barcelona, han aparegut centres que es
fan denominar cosmètics i que publiciten tractaments
emblanquidors, els quals garanteixen al
100% que no provoquen sensibilitat, que no fan
malbé les dents i que no contenen peròxids.
BIBLIOTECA
MYRIAM NADAL SOLER
mnadal@coec.net / Ext. 404
PUBLICACIONS I PREMSA
EULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO
eximenis@coec.net Ext. 410
PUBLICITAT/COMERCIAL
ELISABET SOLER GOMIS
esoler@coec.net / Ext. 460
RECEPCIÓ
FRANCESCA SUÁREZ CANO
recepcio@coec.net / Ext. 400

Quin producte pot degradar els pigments emmagatzemats
a les dents i alhora que produeixi un
emblanquiment sense que contingui peròxid
d’hidrogen? I encara més, quin producte no té
efectes adversos i sembla gairebé miraculós?
Sense cap mena de dubte, l’aparició d’aquest
tipus de “pràctiques sobre les dents” són actes
odontològics i, per consegüent, considerem que
només un facultatiu és qui pot i qui ha de
realitzar-los.
El Col·legi s’ha posat en contacte amb el Departament
de Salut per informar-lo de l’existència
d’aquests centres que no estan registrats com a
clínica dental, així com també de l’activitat que
hi desenvolupen, però ara per ara encara no hem
obtingut cap resposta. Esperem poder seguir
informant-vos de l’estat del procés d’aquests centres
i dels productes que utilitzen. També us
demanem des d’aquestes línies que si teniu alguna
informació de centres on s’efectuïn aquest
tipus de pràctiques, ho comuniqueu al Col·legi,
JUNTA DE GOVERN
PRESIDENT
JOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ
VICEPRESIDENTS
CARLOS SERRA DE FORTUNY
PERE SIQUÉS JOFRÉ
(PRESIDENT DE LA J. PROVINCIAL DE GIRONA)
RAMON ROSELL JUVILLÀ
(PRESIDENT DE LA J. PROVINCIAL DE LLEIDA)
JESÚS ALBIOL MOLNÉ
(PRESIDENT DE LA J. PROVINCIAL DE TARRAGONA)
SECRETARI
JOSEP M. CLEMENTE SALA
TRESORER
ALBERTO PÉREZ-PORRO LÓPEZ
COMPTADOR
FRANCISCO IGLESIAS CAMIÑA
VOCALS
PABLO ECHARRI LOBIONDO
FRANCESC MATAS ESTANY
SILVIA CARDONA ALTÉS
COMISSIÓ ASSESSORA
VÍCTOR MEDRANO JOSEP
CARLOS LEÓN PÉREZ
GERENT
FCO. JAVIER CABEZA LORIENTE
Editorial
bé via administrativa o mitjançant una secció
específica que s’ha incorporat en el fòrum del
web del COEC, la qual cosa permet una via de
comunicació directa i àgil.
Crisi significa moment d’oportunitats, i alguns
empresaris ho saben, però no pas jugant amb la
salut oral dels nostres pacients, costi el que costi.
És el moment de defensar allò que ens pertany.
Carlos León
Víctor Medrano
Codirectors de La Revista COEC
LLETRAT ASSESSOR
JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS SAYROL
desembre 2011 Revista COEC 158
5

desembre 2011 Revista COEC 158
6
Junta de govern
Carta oberta del President
del COEC a la col·legiació
Benvolgut/da col·legiat/da,
Amb l’entrada del nou any 2012, vull comunicarte
una bona notícia per al nostre col·lectiu, després
que s’hagi finalitzat un exercici complicat per
al Col·legi.
La Junta, després de patir un any marcat pels anònims
dirigits a familiars, a la Junta i als col·legiats;
pel robatori d’ordinadors personals, així com l’acció
de pirates informàtics als nostres comptes de
correu electrònic i de robatoris informàtics a les
nostres consultes; per cartes a totes les institucions
públiques amb l’intent clar de desprestigi, té
la satisfacció d’informar-vos que l’acomiadament
de l’exgerent ha estat procedent.
Em permeto de presentar-te part de tot el procés
judicial que s’ha viscut en el COEC, tot plegat amb
la prudència que ens permet el fet que la sentència
encara no és ferma, ja que en el moment d’escriure
aquestes ratlles encara pot ser recorreguda.
El procés judicial ha seguit el seu curs, lent, però
implacable. Cal destacar que ens enfrontem a un
procés penal presentat per l’actual Junta de
Govern contra l’exgerent per apropiació indeguda
i un altre laboral presentat per aquest contra el
COEC, en considerar que havia estat acomiadat de
forma improcedent. En ambdós casos, l’Assemblea
Col·legial Extraordinària va aprovar per majoria
que es portés a judici l’exgerent i que s’arribés
fins a les últimes conseqüències investigant el que
realment ha succeït.
La sentència de la jutgessa laboral deixa clar els
fets: l’acomiadament és procedent perquè queda
provat que es va actuar dins del termini legal a partir
del moment en què el President va tenir coneixement
de les activitats delictives, el 13 de desembre,
quan se li va comunicar que no hi havia
economia per pagar les nòmines i que hi havia factures
irregulars.
Fets provats a la sentència “sic”
«En particular, se ha podido comprobar que Usted,
abusando de la confianza depositada en su día por
la Entidad y prevaliéndose del cargo del Gerente
que ha venido ocupando en la misma ha llevado a
cabo reiteradamente y con ocultación, toda una
serie de actuaciones irregulares realizadas de una
forma fraudulenta.»
«En conclusión, los hechos anteriormente descritos
constituyen una muy grave transgresión de la buena
fe contractual, un abuso de confianza y deslealtad
con la Entidad, por cuanto Usted ha incumplido de
forma consciente y voluntaria, las obligaciones que
le eran propias…. defraudando la confianza que la
entidad había depositado en usted.»
«El actor era quien daba instrucciones a la jefa de
administración y a la contable siendo él quien

autorizaba adelantos de salarios a los trabajadores,
incluido a si mismo, sin intervención del Presidente
ni del tesorero de la entidad.»
«Se ha podido constatar que mediante apuntes
contables ha ido rebajando la deuda contraída por
usted para con esta Entidad “anticipos de remuneración”…
cancelando la deuda, sin realizar ningún
ingreso de fondos, limitándose a compensar la
deuda, indebidamente y con ocultación mediante
la liquidación de facturas emitidas por sociedades
que se encuentran bajo su control.»
Fins aquí els fets provats per la sentència. Des del
moment en què se li va comunicar a la Junta de
Govern una sospita de mala gestió, es va demanar
una auditoria externa investigadora del possible
frau. Cal dir que pocs dies abans l’exgerent havia
convençut tota la Junta de Govern que teníem un
superàvit de 500.000 euros, circumstància que
consta en la seva defensa i que era, a la llum dels
fets, falsa.
Quan vam tenir la certesa dels fets delictius, vam acomiadar
el gerent d’acord amb les indicacions dels
advocats externs i vam interposar una querella penal.
El judici laboral va ser ajornat la primera vegada
per “sic”; «… petición de la parte actora (exgerente)…
no constar los testigos debidamente citados.»
« Y por no haberse recibido de la Tesorería de la
Seguridad Social el informe de vida laboral requerido.»
És a dir, que un dels motius va ser que no
s’havien presentat dos testimonis de la part actora
a l’hora d’estendre’s l’acta de suspensió.
Per segona vegada, es va ajornar per la pressió dels
advocats i del secretari del jutjat d’arribar a un
acord. Oferien al COEC una opció de pacte per
275.000 euros. Sabíem que en aquest moment
podien ser provats 500.000 euros de suposada sostracció
i per això es va prendre l’acord que atesa
la importància d’una decisió com aquesta, fos tota
la col·legiació mitjançant una assemblea qui ho
decidís. L’Assemblea va decidir anar a per totes i
aclarir el que en realitat ha succeït.
Al present, i a la llum de la sentència que s’ha
mostrat anteriorment, queda clar que la Junta va
Junta de govern
ser enganyada, d’una manera contínua, amb factures
falses i factures de proveïdors per a actuacions
que mai van ser realitzades i difícils de detectar.
Pel que fa al plet penal havia estat ajornat, pel
descobriment de més irregularitats per part dels
auditors del COEC i la seva presentació al jutjat. El
dia 19 de desembre es va prendre declaració penal
al Sr. Geli. Ara preparem la nostra compareixença
i declaració.
La Junta de Govern, davant d’aquesta situació,
continua treballant sense parar, i ha contractat un
nou gerent seleccionat per una empresa externa.
Amb la seva anàlisi i amb la tasca de tots els
membres de la Junta estem, un cop examinada l’economia
real, portant a bon port el Col·legi, i ho
estem aconseguint.
Han dimitit membres joves de la nova Junta guanyadora,
per la pressió externa que els implicava
amb la gestió anterior, però hi han restat els més
joves que, rebutjant les pressions, han treballat i
treballen des del primer moment i molt per al
COEC. Les activitats pròpies del COEC, que no són
solament econòmiques, han continuat gràcies a la
tasca de tots al nivell requerit.
S’ha creat, a petició de la Junta de Govern, una
comissió de control i aclaridora de l’economia
col·legial, independent, i constituïda per membres
designats a través de les institucions catalanes i
col·legiats que, d’una manera lliure, s’hi han apuntat
i han estat admesos segons les condicions de la
mateixa comissió.
Aquesta comissió ha d’aclarir l’economia col·legial
que l’anterior gerent tenia segrestada. Quan l’Assemblea
aprovi els comptes col·legials, aleshores,
i no abans convocarem eleccions.
El fet de sortir en els mitjans de comunicació crea
el dubte sobre la nostra honestedat. Resta en la
consciència dels acusadors el dany irreparable
causat. No descartem accions.
Josep Lluís Navarro Majó
President del COEC
Gener, 2012
desembre 2011 Revista COEC 158
7

desembre 2011 Revista COEC 158
8
Junta de govern
Activitats novembre i desembre 2011
Josep M. Clemente Sala, secretari
2 novembre
■ El Dr. Navarro, vicepresident
de la sectorial de Salut de
l’Associació Intercol·legial de
Col·legis Professionals, convoca
una reunió a la seu del COEC
amb els representants del sector
Salut, a la qual assisteixen
psicòlegs, fisioterapeutes i
logopedes.
7 novembre
■ Reunió de la Comissió
Deontològica, amb l’ordre del dia
següent: citació d’un col·legiat
per comentar l’article publicat a
La Vanguardia el passat mes de
juny; consentiments informats:
revisió emblanquiments dentals;
preus de tractaments amb ofertes
i publicitat; judici en què el
demandat és Vital Dent.
14 novembre
■ Reunió de Junta Permanent.
17 novembre
■ Reunió de l’Associació
Intercol·legial de Col·legis
Professionals de Catalunya.
21 novembre
■ Reunió de Junta Permanent.
24 novembre
■ Vista oral Jutjat Social pel
tema de l’acomiadament de
l’exgerent del Col·legi.
28 novembre
■ Reunió de Junta Permanent.
Parlament del Dr. Navarro a la commemoració de l’acte institucional i
acadèmic de la creació ara fa 25 anys de la Facultat d’Odontologia.
■ Reunió de la Comissió
d’empresaris per preparar la
propera convocatòria
d’assemblea d’assegurances
oberta a tots els col·legiats.
29 novembre
■ El Dr. Navarro assisteix
invitat al Paranimf de la
Universitat de Barcelona per
commemorar l’acte
institucional i acadèmic de la
creació ara fa 25 anys de la
Facultat d’Odontologia arrel de
la promulgació de la Llei sobre
odontòlegs i altres professionals
del món de la salut dental.
■ Presentació del projecte
“Somriures solidaris” a la Junta
Provincial del Col·legi de
Girona, amb la presència del seu
president, Dr. Pere Siqués Jofré.
5 desembre
■ Reunió de Junta Permanent.
12 desembre
■ Reunió de Junta Permanent.
■ Reunió de la Comissió
Deontològica, amb l’ordre del dia
següent: revisió de consentiments
informats; resposta dels centres
d’emblanquiment dental; fòrums
dentals on els pacients compren
directament els productes
sanitaris (implants); reunió amb
nous col·legiats; relació amb
Mapfre i resolució de queixes;
relació de llistats de pèrits.

desembre 2011 Revista COEC 158
10
Junta de govern
13 desembre
■ Assemblea general ordinària
de l’Associació Intercol·legial de
Col·legis Professionals de
Catalunya, amb l’ordre del dia
següent: informe sobre les noves
incorporacions a l’Associació;
examen i aprovació, si escau, de
la gestió de la Junta Directiva i
de la proposta de pressupost i de
quotes per a l’exercici 2012; torn
obert de paraules, i nomenament
de tres interventors per a
l’aprovació i signatura de l’acta.
■ Reunió d’assegurances oberta
a tots els col·legiats, amb
l’ordre del dia següent: Tema:
“VERS UNA ASSEGURANÇA
COL·LEGIAL. La necessitat d’un
sistema propi de captació de
pacients” Punts per tractar:
Pòlissa dental d’AECAD
(Associació Empresarial
Clíniques Dentals de
Catalunya); targeta de
descompte col·legial, i proposta
de creació d’un sistema de
qualitat basat en criteris clínics.
15-16 desembre
■ Assemblea general ordinària
a Madrid, amb l’ordre del dia
següent: qüestions prèvies;
actes; planificació política i
previsió pressupostària per a
l’any 2012 propostes per part
del Comitè Executiu;
especialització odontològica;
títol de dentista especialista del
Consell General; informe i
propostes d’acord de
comissions del Consell General
i delegats en associacions a què
pertany el Consell General;
informes i propostes d’acord de
consellers de l’assemblea;
informes i propostes d’acord del
comitè executiu; proposta
d’aprovació de pressupostos i
reglament d’execució
pressupostària de 2012;
assumptes de tràmit, i precs i
preguntes.
19 desembre
■ Ple de Junta de Govern, amb
l’ordre del dia següent: Lectura
i aprovació, si escau, de l’acta
anterior; informe President;
informe Secretari; informe
Juntes Provincials, i assumptes
de tràmit.
El Col·legi ara més a
prop dels col·legiats
■ Intensifiquem la comunicació,
més ràpida i directa, via web,
correus electrònics i sms.
■ Reduïm els enviaments per
correu ordinari en paper,
llevat dels estrictament obligatoris
per temes legals.
Si no reps informació del COEC,
contacta amb la secretaria del Col·legi
i actualitza les teves dades.
recepcio@coec.net
93 310 15 55

desembre 2011 Revista COEC 158
12
Vida col·legial
Vida col·legial
HOMENATGES
Homenatge al Doctor Pere Carol i Murillo en el
1r aniversari de la seva defunció
El passat dia 20 d’octubre es va
complir un any des de la defunció
del Dr. Pere Carol Murillo.
En homenatge a la dedicació
que el doctor Carol va dedicar
a la professió i com a exponent
d’una brillant generació
d’odontòlegs, el seu nebot, el
doctor Joan Rossell va preparar
un sentit audiovisual que
repassava la trajectòria
professional del Doctor Carol tant
a l’hospital de Sant Pau en
tasques docents com a la seva
pràctica professional a la seva
consulta i al CAP de Manso. El
Col·legi d’Odontòlegs va cedir un
espai habilitat perquè les prop de
30 persones que van acudir a
l’acte, poguessin compartir les
vivències passades amb el Dr.
Carol i gaudir d’un senzill
piscolabis organitzat per la seva
família. En honor a la seva
memòria, sempre serà recordat
com un gran professional i una
excel·lent persona ■
CAMPANYES
Curs de diagnòstic
del càncer oral 2011
El proppassat 11 de novembre
va tenir lloc a les
instal·lacions del COEC el Curs
de diagnòstic i prevenció precoç
del càncer oral que es va
realitzar en el marc de
la Campanya de Detecció Precoç
del Càncer Oral 2011.
Enguany, cal destacar que
aquest curs va comptar amb una
participació de més de 100
professionals ■
COMISSIONS
Es crea una nova
comissió
deontològica
col·legial
El passat 7 de novembre va
tenir lloc la primera reunió
d’aquesta nova comissió.
Està constituïda pels
membres següents: Silvia
Cardona, Carlos León, Francisco
Güerri i Josep M. Clemente,
amb els assessors jurídics, José
Félix Alonso Cuevillas i Jesús
L. Andreu. Pel que fa als temes
que es van tractar, cal remarcar
els referents a la revisió dels
expedients disciplinaris, la
denúncia sobre centres estètics
que practiquen
emblanquiments dentals i la
corresponent queixa d’aquesta
pràctica davant el Departament
de Salut, i la decisió
d’actualitzar els consentiments
informats ■

desembre 2011 Revista COEC 158
14
Vida col·legial
IN MEMORIAM
Jordi Vilarrasa Adam (1958-2011)
Se nos hace muy difícil pensar que Jordi ya no está entre nosotros…ha
sido todo tan rápido…cuatro meses viendo como tu amigo se va
marchando sin poder hacer nada para evitarlo. Qué última lección nos
dio. Se fue sin ruidos, con discreción, igual que toda su vida. Se marchó
en casa rodeado del amor y calor de lo que más quería en este mundo,
su familia.
Tuvimos la suerte de conocerte,
de trabajar contigo, de
formarnos casi al mismo tiempo
bebiendo de las mismas fuentes de
la Ortodoncia. Compartimos
inquietudes, dudas, temores y
algún mal momento pero también
alegrías y felicidad, no sólo en el
campo profesional, sino también en
el campo privado y familiar.
Tuvimos la suerte de compartir
inolvidables momentos llenos de
compañerismo, sonrisas y risas,
conociendo tu divertido y
particular humor. Te escuchábamos
tus vivencias de infancia en Ribes
de Freser y las innumerables y
divertidas anécdotas de tu vida de
estudiante de Medicina y
Estomatología en el Colegio Mayor
de la calle Urgell, con tu amigo del
alma Ramón Perera; anécdotas que
nos conocíamos de memoria pero
que no nos cansábamos de oír una
y otra y otra vez.
Tuvimos la suerte de conocer a
tu adorable y adorada esposa
Isabel, que ha vivido pendiente de
ti en todo momento hasta el final.
Vimos llegar a este mundo a tus
hijos Jordi y Xavier a los que tanto
querías. Ellos están siguiendo
brillantemente tus pasos en esta
profesión que amabas profundamente.
Tuvimos la suerte de compartir
tu inquietud y curiosidad por los
últimos avances de la especialidad
que siempre nos animabas a
desarrollar.
Tuvimos la suerte de recibir tu
cariño y disfrutar de tu amistad,
algo que tenía un valor primordial
en las coordenadas de tu vida. Así
mismo compartimos tu rectitud,
honestidad y la escala de valores
con los que gobernaste tu vida.
Es por estas cosas y muchas
que se quedan en el tintero que
estamos agradecidos por haber
tenido la suerte de encontrarnos
contigo, querido amigo, en este
mundo y es por esto que:
“trobarem a faltar el teu
somriure…” ■
J.Ignacio Blasi
Joaquín Colomer
Antonio Ruiz

desembre 2011 Revista COEC 158
16
Vida col·legial
IN MEMORIAM
En la pèrdua de la Dra. Isabel Retana (1946-2011)
El dia 1 d’octubre de 2011 va deixar d’estar entre nosaltres la
Dra. Isabel Retana Castán. Davant d’aquesta pàgina en blanc, tinc una
sensació de llibertat d’evocació i una necessitat d’escriure sobre ella..
La notícia, l’any 2008, de la greu
malaltia d’Isabel Retana, a qui
els seus familiars més propers
anomenaven “Pibe”, i de les seves
intervencions, ja ens va omplir
d’inquietud, però en aquella ocasió,
la seva recuperació va ser total.
Ha passat el temps i ara ens ha
colpit la trista i inesperada nova del
seu trànsit.
La cultura de la mort entre
nosaltres no hi és present, genera
una certa aversió i evitem
espontàniament evocar-la. Quan
aquesta es presenta amb la partida
d’un ésser estimat, encara resulta
més sorprenent i dolorosa.
Aquest és el sentiment que, en
tots els qui la coneixíem i
estimàvem, ens ha generat la
pèrdua de la Isabel.
Els qui estàvem propers a ella,
sospitàvem amb temor i preocupació
que una complicació podria
esdevenir però, quan li ha arribat, en
aquell moment faig un pensament
enrere, evoco les vegades que vam
coincidir a la vida quotidiana i a la
professió i sento la necessitat de
plasmar un record per a ella,
persona que al seu pas per aquesta
terra, ha deixat una empremta
indeleble en les nostres vides.
Abans d’entrar en contacte amb
la Isabel, ja tenia coneixement de
l’existència de la seva família a la
nostra ciutat, ja que durant la meva
jove adolescència un bon amic de
casa a qui jo professava un gran
afecte, el Sr. Julián Casanova Izuel,
cosí de la seva mare, ja ens parlava
del parentiu que tenia amb la
família anomenada Retana.
La Isabel va perdre el seu pare, el
Dr. Retana, essent molt jove i la
seva mare Nieves, va desplegar,
amb una solitud i valentia fora del
comú, l’educació de les seves tres
filles petites: Adela, Nieves i Isabel,
portant endavant la família, que era
per a ella, coratjosa mare, la
prioritat de la seva existència.
Va conservar amb romanticisme
respectuós l’antiga consulta on el
seu espòs havia exercit l’especialitat
de l’ortodòncia amb caire exclusiu,
especialitat inèdita en la seva època,
ja que coincideix en la persona del
Dr. Retana el fet d’haver estat el
primer professional que es va
dedicar a l’ortodòncia a Barcelona.
En l’esdevenir dels anys, pel fet
d’haver estat dins de la professió,
ens vàrem creuar amb la Isabel, i a
l’Hospital Infantil de Sant Rafael
hem conviscut un quart de segle
treballant en el Servei d’Ortodòncia.
La seva filla Bea, actualment una
professional excel·lent, va ser per a
ella el centre de la seva existència i
en graduar-se, va poder gaudir de la
seva companyonia professional
treballant juntes a la clínica. En
aquesta època va poder gaudir
immensament amb Bea el fet de
poder traspassar-li tot el contingut
científic i humà que tenia acumulat.
Afortunadament, per la Isabel
aquesta experiència va poder
arribar a assolir-la i penso que va
ser per a ella un regal del cel el
poder exercir-la.
Àvia amantíssima dels dos néts
que la seva filla Bea li ha donat: en
Roc, de 5 anys i l’Ona, de 3 anys i
mig, ha pogut gaudir també
d’aquesta experiència inefable, ja
que li varen portar la llum i la
felicitat més extrema en els darrers
anys de la seva vida.
L’evocació de la Isabel és molt
intensa, ja que com a persona i com
a professional vaig tenir
l’oportunitat de comprovar amb
regularitat la seva vàlua personal,
l’empatia, la generositat i
l’abnegació que va exercir al llarg
de la seva existència.
No és moment per desglossar
tots els mèrits de la persona seriosa
i solvent que sempre va ser.
La seva professió la portava als
gens, ja que el seu pare,
ortodontista, tenia un cosí germà
que era catedràtic d’Ortodòncia a
l’Escola d’Estomatologia, a Madrid.
Aquest era el Professor Dr. Juan
Mañes Retana.
Va estimar la seva feina i la va
prodigar amb un excel·lent
contingut científic, acompanyant-la
d’un plus d’humanitat i empatia
pels seus pacients, que la
convertien en excepcional.
En l’interval de temps que un
tractament suposa, tots els qui van
tenir la fortuna de ser tractats per
ella, van acabar amb uns llaços
d’afecte permanents. Amb el seu
caràcter alegre i obert, tots els qui
la van conèixer, pacients,
col·laboradors i amics, recorden
amb gratitud, les estones viscudes
amb ella, ja que combinava
sàviament la seva faceta científica
amb la humana, d’una manera que
la transformava en una persona
inoblidable en les seves vides.
Va tenir una dolença dura i llarga
l’any 2008 amb repetides
intervencions, de les quals es va
anar recuperant però finalment
l’any 2011, va aparèixer una nova
patologia, inesperada i d’extrema
gravetat, que amb pocs mesos la va
portar al tristíssim desenllaç.
Tot ho va assumir amb un
coratge fora del comú. Essent
perfectament conscient de la
gravetat del seu pronòstic, no va
adoptar una actitud negativa i va
estalviar, als qui la rodejaven, la
connotació de tristesa i d’acabament
de la vida que amb tota seguretat
intuïa que podia ser pròxim.
Hem perdut una persona en un
moment de la seva cronologia
existencial que no tocava.
La tendresa i l’amor que la varen
rodejar en els últims moments de la
seva vida, portada amb delicadesa i
tacte pels seus éssers estimats, van
aconseguir en la Isabel un trànsit
d’aquesta terra al camí dels àngels
amb el vertader bàlsam de l’amor.
La pèrdua d’una companya amb
la valentia i discreció amb què ho
va afrontar ens demostra que la
“Pibe” que, també, vol dir “petita”
era, veritablement un ésser molt
gran ■
José Carrière

desembre 2011 Revista COEC 158
18
Vida col·legial
BÚSTIA
El Col·legi i la plètora professional
Apreciat Sr. President:
Em dirigeixo a vostè com a
màxim responsable de la nostra
institució.
L´últim mes he hagut de fer una
selecció de personal per tal
d´incorporar personal auxiliar a la
meva clínica dental.
La qüestió és que ha estat molt
decebedor comprovar com
companys/es nostres que han
finalitzat la carrera d´Odontologia
aquests darrers anys, cansats de no
trobar feina, estan buscant feina
Benvolguda Dra. Montse
Granollers,
La plètora professional és una
realitat: el nombre de col·legiats
s’ha aturat, ja que no es col·legien
si no troben feina, la qual cosa és
indicatiu del que està passant. Ja
va passar a medicina, als anys 80,
quan els metges feien de visitadors
mèdics.
D’aquí a uns anys,
probablement faltin dentistes,
quan el nombre de jubilacions
s’iguali al de noves col·legiacions.
Ara es jubilen molt pocs en
comparació amb els que surten de
les facultats. A més, la crisi fa que
es vagi menys a les consultes, de
manera que la col·legiació de nous
professionals es reté.
Una de les polítiques que hem
aplicat amb la màxima contundència
és la pressió sobre els rectors
perquè no s’obrin noves facultats a
Fe d’errates
A la Revista núm. 156, pàg. 18, secció
de Formació, 10è Congrés Català-VII
Fòrum Dental del Mediterrani, va sortir
publicada per error una foto amb el text
següent: “El Dr. Clemente amb els
guanyadors dels pòsters de la UIC”.
Reproduïm a continuació la foto correcta
amb els guanyadors dels pòsters en la
darrera edició del 10è Congrés Català per
part dels alumnes de la Universitat
Internacional de Catalunya, Gràcia Tena
Martín i Olalla Gutiérrez Rodríguez.
com a auxiliars de clínica.
On ha arribat aquesta professió?
Realment el Col·legi no pot fer-hi
res?
En els darrers 15 anys s´ha més
que duplicat el nombre de
col·legiats i el nombre de noves
clíniques dentals no para
d´augmentar. Fins on hem d´arribar
perquè es comenci a regular el
nombre de professionals i clíniques
dentals d´acord amb l´oferta
existent?
Es pot fer una limitació de
Catalunya. Aquest és el cas de
Girona, Vic i l’Autònoma, amb els
quals hem arribat a ser fins a pesats.
El que no podem evitar és que
catalans estudiïn a fora i tornin, o
que dentistes comunitaris o sudamericans
vinguin al que
consideren terra de promissió.
No hi ha cap limitació ni està en
el cap de cap polític el numerus
clausus, tot i la insistència davant
els ministeris corresponents, del
Consell General, que és qui té les
competències.
No hi ha possibilitat de limitar
les clíniques per municipis ni de
cap altra manera. Tot el que limiti
la competència és multat pel
Tribunal de la Competència. Per
exemple, ens prohibeixen publicar
honoraris orientatius. Va contra la
lliure competència limitar la
publicitat mentre no sigui
enganyosa o falsa.
clíniques per municipis com passa
amb les farmàcies?
És veritat que els professionals
estan molt ben formats, però de
què ens serveix si molts d´ells
acaben marxant a fora?
És una llàstima comprovar com
es va saturant l´oferta de serveis
dentals en una realitat de mercat
on cada dia disminueix la
demanda.
En espera de la seva resposta,
rebi una cordial salutació.
Dra. Montse Granollers i Torrens
COEC núm. 2.621
Esplugues de Llobregat,
17 d´octubre de 2011
Pel que fa a les farmàcies,
probablement pel mateix motiu, les
limitacions seran suprimides.
Una altra petició freqüent és que
siguin dentistes els propietaris de
les clíniques dentals. Les clíniques
mèdiques com Teknon, Dexeus,
Quirón… són multinacionals. O els
gabinets d’advocats… no són
sempre propietats d’aquest.
Creu-me, apreciada Montse, que
la teva frustració és compartida. El
mercat s’autoregula, en teoria, i
quan la societat se n’adoni que
aquesta professió no és tan
rendible disminuiran les sol·licituds
d’ingrés a les facultats i fins i tot
potser tanquin algunes. Ha passat
històricament en altres països.
Atentament,
Josep Lluís Navarro Majó
President del COEC
Barcelona, 3 de novembre de 2011

desembre 2011 Revista COEC 158
20
Espai Coec, l’espai de formació
Activitats de
novembre i desembre
Data Actes / Entitat organitzadora Tipus
2 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
3 novembre ■ Conferència “ATM y ortodoncia. Valoración de factores de riesgo de la patología disfuncional”
(Dr. H. Aravena) c/a
4 novembre ■ Curs “Aula clínica de diagnòstic d’ATM. Elaboració i ajustament de fèrules” (Dr. C. Serra) c/a
■ STRAUMANN a/e
■ Curs “Característiques diferencials del tractament implantològic en el pacient periodontal”
(Drs. J. J. Echeverría, A. Echeverría, I. Mendoza, M. Santamaria) c/a
5 novembre ■ Curs “Aula clínica de diagnòstic d’ATM. Elaboració i ajustament de fèrules” (Dr. C. Serra) c/a
■ Curs “Característiques diferencials del tractament implantològic en el pacient periodontal”
(Drs. J. J. Echeverría, A. Echeverría, I. Mendoza, M. Santamaria) c/a
■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e
■ MAXIDEX a/e
7 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
8 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
9 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
10 novembre ■ Conferència “Tallado y cementado de carillas de cerámica” (Dr. Ernesto Toledo) c/a
11 novembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
■ ZIMMER DENTAL a/e
■ Curs diagnòstic visual (Campanya Càncer Oral) a/coec
12 novembre ■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e
■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
■ ZIMMER DENTAL a/e
■ BIOMET a/e
14 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
16 novembre ■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e
■ MISS IBÉRICA a/e
17 novembre ■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e
■ Conferència “Estado actual de la cirugía periapical” (Dr. J. Martínez) c/a
18 novembre ■ SALENGEI a/e
■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e
■ Curs “Complicacions, incidències, fracassos i patologia en implantologia oral.
Tractaments i solucions” (Dr. E. Padullés) c/a
■ PROCLINIC-FADENTE a/e
19 novembre ■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e
■ Curs de radiologia dental (UTPR) c/e
■ Curs “Complicacions, incidències, fracassos i patologia en implantologia oral.
Tractaments i solucions” (Dr. E. Padullés) c/a
21 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
c/a = curs acadèmic c/e = curs extracol·legial a/e = actes externs a/coec = actes Coec

Espai Coec, l’espai de formació
Data Actes / Entitat organitzadora Tipus
24 novembre ■ Presentació producte sistema CAD-CAM (SIRONA) a/e
■ LAPLAZA ASSESSORS a/e
25 novembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
26 novembre ■ Curs “El paper dels odontòlegs en la medicina del son: noves perspectives”
(Drs. E. Estivill, J. Coromina) c/a
■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e
■ MICRODENT a/e
28 novembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
1 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
■ ITI (Dr. Böhm) a/e
3 desembre ■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e
■ Curs “Actualització en odontologia legal i forense” (Dr. E. Chimenos) c/a
9 desembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
10 desembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
■ ESCOLA NÀUTICA MARESME a/e
12 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
13 desembre ■ Presentació de l’assegurança dental a/coec
15 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
■ Conferència “Manejo integral del paciente bruxista” (Drs. E. Vázquez R., E. Vázquez D.) c/a
16 desembre ■ SEOIA a/e
■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
■ ZIMMER DENTAL a/e
■ Sopar (XALANA) a/e
17 desembre ■ Màster Internacional en Implantologia, Periodòncia i Rehabilitació (INEEA) a/e
■ ZIMMER DENTAL a/e
22 desembre ■ Cursos modulars per a auxiliars i higienistes a/e
c/a = curs acadèmic c/e = curs extracol·legial a/e = actes externs a/coec = actes Coec
Llancem un nou canal de comunicació col·legial
Més ràpid ➛ Més àgil ➛ Amb un sol clic
Tots els col·legiats que tingueu facebook
podeu accedir a informació d’última hora.
Us apropem a l’última informació sobre els actes, els cursos de formació,
els serveis i tota l’activitat col·legial des d’un nou canal de comunicació
més ràpid, àgil i visual.
http://www.facebook.com/pages/COEC-Collegi-Oficial-dOdontòlegs-i-Estomatòlegs-de-Catalunya/325894642130
desembre 2011 Revista COEC 158
21

desembre 2011 Revista COEC 158
22
Espai Coec, l’espai de formació
Gran èxit d’assistència en
el curs de Dentaurum España amb el Dr. Isaza
Dentaurum España va reunir el passat mes
d’octubre a Barcelona, a les instal·lacions
del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs
de Catalunya, més de 40 professionals del sector,
en el curs “Problemes i solucions en l’àmbit d’una
ortodòncia moderna”, impartit pel Dr. Santiago
Isaza Penco. El curs va despertar gran interès
entre els nombrosos professionals que van acudir
a l’acte, pel seu contingut científic d’alt interès i
actualitat. Els continguts del curs van aprofundir
en les noves mecàniques de baixa fricció, els mini
implants d’ús ortodòntic i el tractament de les
classes II en pacients no col·laboradors. Atès l’èxit
obtingut, Dentaurum España continuarà organitzant
cursos amb el Dr. Isaza a diferents ciutats.
Curs STRAUMANN
Curs de regeneració de teixits tous organitzat
per Straumann el passat mes de novembre.

desembre 2011 Revista COEC 158
24
Exercici professional / Odontologia pràctica
Secció dirigida pels doctors
Eduard Padrós, Josep Lluís Padrós i Mercè Creus.
Trucs, truquets i trucots en odontologia pràctica
Truc per cobrir erosions en un
pacient especial disminuït psíquic
Josep Lluís Padrós
Habitualment, els esforçats clínics ens
preocupem per seguir els protocols i les
tècniques ideals amb l’objectiu
d’aconseguir l’excel·lència en els nostres
tractaments. Tanmateix, de vegades, ens
trobem amb situacions clíniques que
requereixen una solució ràpida i, per això,
sovint, cal aguditzar l’enginy.
En aquest cas, veurem una situació delicada.
Es tracta d’un pacient especial, poc col·laborador,
que presenta erosions dentals molt accentuades
que li provoquen sensibilitat. (Fig. 1).
La família no accepta cap tipus de sedació per
a aquest tipus de procediment.
1
2
TRUQUETS
Edició especial
El pacient no tolera sessions clíniques llargues,
així que cerquem un tractament eficaç, però
que alhora pugui dur-se a terme en pocs minuts.
En aquestes circumstàncies, podem recórrer a
un vell amic dels trucs dentals: la silicona de
mossegada transparent.
1
2

El primer dia simplement prendrem unes
impressions d’estudi amb alginat. Fàcil i ràpid.
Sobre el model articulat prepararem un encerat,
simplement afegint-hi cera allà on sigui
necessari, sense tallar la dent, i ajustant-la adequadament
des del punt de vista oclusal. (Fig. 2).
A continuació realitzarem una clau de silicona
transparent de l’encerat.
Per tal d’actuar amb la màxima celeritat, en la
segona visita aïllarem el camp i aplicarem un adhesiu
autogravant simplificat (d’un sol pas clínic), el
deixarem 30 segons i el fotopolimeritzarem.
Acte seguit recorrerem a un compòsit nanohibríd
amb l’ajut de la clau de silicona, i fotopolimeritzarem
a través seu durant només 10 segons. (Fig. 3)
A continuació retirarem la clau de silicona, i
passarem una tira de polir inteproximal serrada
(com la Serrated Strip de Cosmedent o la Ceri-
Saw de Denmat), fotopolimeritzarem uns altres
60 segons, i polirem ràpidament els sobrants de
material que hi puguin haver.
Haurem de comprovar l’oclusió, tot i que en
reproduir l’encerat diagnòstic, els retocs seran
pocs. A la figura 4 es pot observar l’aspecte un
cop finalitzades les reconstruccions.
Malgrat que en unes condicions normals,
sovint emprem altres tipus d’adhesius, i de compòsits,
la combinació de les propietats de diferents
materials ens permet resoldre casos especials
com aquest amb raonable èxit.
Exercici professional / Odontologia pràctica
www.coec.cat
LArevistaCOEC
Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya
El millor aparador per arribar a tots
els odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya ■
PUBLICITAT COEC / Elisabet Soler / Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460 / esoler@coec.net
3
4
desembre 2011 Revista COEC 158
25

desembre 2011 Revista COEC 158
26
Exercici professional / Odontologia pràctica
Trucs, truquets i trucots en odontologia pràctica
Restauracions de C-5
i zones edèntules adjacents
Mercè Creus
Què complicat pot arribar a resultar fer
determinades restauracions que d’entrada
semblen ben senzilles!
Aquest podria ser l’exemple d’un d’aquests
casos: una obturació de classe 5* paramarginal
o lleugerament subgingival sense peça dentària
veïna.
En primer lloc, necessitem aïllar la cavitat per
aconseguir un camp operatori ideal. Però la
col·locació del “dic” pot ser més enrenou que solució.
Les matrius Contour-Strip TM (Ivoclar-Vivadent)
són una magnífica eina de treball per restaurar les
1
(*) Tal i com ens va informar el Dr. Uribe en el curs del
juny passat al COEC, el Dr. Black va fer la classificació dels
tipus de cavitats amb números aràbics i no amb números
romans, com habitualment acostumem a utilizar. Encara que
ens resulti incòmode potser haurem de canviar!
cavitats de C-5. Després de modelar la matriu per
tal que s’adapti al coll de la peça dentària, es
col·loca en boca i queda retinguda pels punts de
contacte de les peces veïnes. A continuació es fixa i
s’adapta al coll de la peça a restaurar amb tascons
o cotonets i una resina líquida com, per exemple,
Heliobond TM (Ivoclar- Vivadent). Però aquí trobem
la dificultat d’aquest cas! Com aconseguim que s’aguanti
la matriu si no tenim peça adjacent? Aquest
és el petit enginy que potser us pot resultar útil.
Abans de col·locar la matriu mesurem l’espai
edèntul amb una sonda periodontal o un peu de
rei. Agafem una fusta de modelatge i la tallem a
aquesta mida; l’anem retocant fins que queda perfectament
clavada com si fos un pòntic. Ara ja
Figura 1. Cas abans de fer les restauracions
de C-5. La canina és la peça que ens il·lustra
el “truquet” explicat.

podem fixar la matriu: per un costat queda sostinguda
a la peça dentària adjacent i per l’altre a la
“fusteta” que actua com a la peça “absent”. Finalment
s’estabilitza amb tascons o cotonets i es
segella amb Heliobond TM. Dos comentaris més:
■ Quant a l’estabilització de la matriu, podem
utilizar tot tipus de tascons, però si escollim els
de plàstic com els de la imatge (Triodent TM Micerium),
és recomanable tallar amb precaució (per
no esmicolar el tascó), la zona circumferencial
dissenyada per agafar-la amb més comoditat.
Realitzem aquesta petita “modificació del tascó”
per obtenir una millor visió de l’àrea on treballem.
L’altra opció és fer un “tascó individualitzat”,
és a dir, a la zona de la tronera s’introdueix
un tampó de cotó que pren la forma de la tronera
2
Figura 2. Fixació de la matriu amb la fusta de modelatge i els tascons.
3
Exercici professional / Odontologia pràctica
i s’impregna amb la resina líquida que s’ha de
polimeritzar quasi de forma instantània a la
col·locació del “cotonet”. Aquest últim queda
rígid i actua de “tascó individualitzat”.
■ Quan segellem tot el muntatge amb l’Heliobond
TM, convé cobrir també tota la fusta per tal
que no s’humitegi en els processos posteriors de
rentat amb diferents productes com, per exemple,
el gravat àcid.
Ja tenim el camp operatori aïllat i còmode per
treballar amb tranquil·litat.
Aquests petits invents del dia a dia és el que fa
que la nostra feina sigui diferent per cada cas i ens
mantingui amb la ment inquieta i imaginativa.
Figura 3. Cas acabat.
desembre 2011 Revista COEC 158
27

desembre 2011 Revista COEC 158
30
Exercici professional
Síndromes de dolor craniofacial.
Tipus, causes i enfocament terapèutic
P. Sanz-Cartagena, Neuròleg; J. Bara-Casaus, Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial
(Unitat de Dolor Craniofacial. Clínica Diagonal. Barcelona)
La presència de dolor referit a estructures de localització craniofacial, suposa un
desafiament diagnòstic per a tots els professionals implicats.
El dolor de localització cranial o facial pot tenir un
origen neurològic, otorinolaringològic, oftalmològic,
odontològic o per patologia maxil·lofacial.
Molts d’ells, en la seva presentació crònica especialment,
impliquen components afectius no menyspreables
per al seu correcte maneig o causes mixtes de
perpetuació o accentuació del dolor. El dolor craniofacial
és una de les entitats en què la valoració interdisciplinar
pot contribuir a la millor aproximació
diagnòstica i maneig terapèutic (1) Taula I
No és infreqüent que cefalees d’origen vascular,
sovint acompanyades de símptomes vegetatius,
com el clúster, impliquin dolor orofacial, i provo-
quin múltiples intervencions mèdiques, sobretot
odontològiques, amb resposta insatisfactòria.
CONCEPTE
Tradicionalment, les síndromes de dolor orofacial
s’han classificat en neuràlgies facials típiques i
dolor facial atípic, reclassificat en la Secció 13 de
la Classificació Internacional de les Cefalees de
2004 com “dolor facial idiopàtic persistent”.
Mentre que les primeres estan ben caracteritzades,
les segones constitueixen un conjunt de
dolors de característiques mal definides i mecanismes
etiològics escassament compresos.
Taula 1. Diagnòstic diferencial del dolor orofacial
Tipus Localització Qualitat Intensitat Durada
Neuràlgia trigeminal V2-V3 Lancinant Sever Segons
Neuràlgia glossofaríngia Faringe posterior/orella Paroxismal Sever Segons
Dolor facial atípic Unilateral variable Profund Moderat Constant
DATM Mandibular preauricular Profund Moderat Min/hores
Pulpitis Dentari, mal localitzat Irritatiu Variable Min/hores
Tumors orofacials Variable Variable (atípic) Sever Variable
Cefalea punxant Punt del crani Paroxismal Sever Segons

El dolor craniofacial és una de
les entitats en què la valoració
interdisciplinar pot contribuir
a la millor aproximació
diagnòstica i maneig
terapèutic.
Exercici professional
desembre 2011 Revista COEC 158
31

desembre 2011 Revista COEC 158
32
Exercici professional
DOLOR FACIAL IDIOPÀTIC PERSISTENT
Les neuràlgies facials es defineixen com “dolors
paroxismals, de durada breu, confinats a la distribució
d’una o més branques d’un nervi sensitiu
en absència de dany evident en el nervi”. Contràriament,
la definició del dolor “atípic” revela el
calaix de sastre en què el concepte es converteix:
“dolor facial que no posseeix les característiques
d’una neuràlgia típica i no està associat a signes
típics o causa demostrable”.
Aquesta definició, que ja denota la gran varietat
de característiques clíniques i mecanismes
patogènics que es poden incloure amb aquest
diagnòstic, deriva del naixement del terme. En els
anys 20, els neurocirurgians van detectar que al
voltant d’un 10% dels pacients amb àlgies facials
presentaven un dolor més continu i profund, de
vegades cremor, no lancinant i no responien al
tractament quirúrgic. Es tractava majoritàriament
de dones amb dolor facial de les característiques
descrites que s’irradiava a l’òrbita, templa, orella,
mandíbula, espatlla i braç, i que superava clarament
la distribució del trigemin. Gairebé dues terceres
parts presentaven dolor continu, unilateral,
que podia persisitir hores, dies o més temps, sense
zona gallet.
El dolor es pot iniciar després d’un traumatisme
o cirurgia de la cara, dents o genives, però
persisteix sense una causa local demostrable. (2)
Entre les múltiples descripcions hi ha dolors
d’inici episòdic que es converteix en crònic, continu
des de l’inici, continu amb exacerbacions,
formes amb llargues remissions espontànies, etc.
Gairebé la meitat poden anar acompanyades de
manifestacions autonòmiques com tumefacció
facial, injecció conjuntival, llagrimeig, fotofòbia,
anisocòria, sudoració, salivació, rinorrea o nàusees.
Malgrat la càrrega clínica vegetativa, ni la secció
d’arrels trigeminals ni la simpatectomia cervical
modifiquen el dolor.
En molts d’aquests pacients s’hi identifiquen
factors afectius previs al dolor i molts milloren en
tractament amb antidepressius, majoritàriament
tricíclics, però també milloren amb aquest tractament
pacients que no tenen prèviament símptomes,
per la qual cosa no s’ha de considerar en
general, una entitat psicògena.
Malgrat que la classificació des del punt de
vista neurològic, sembla conferir-li menor trans-
cendència a aques tipus de dolor davant les neuràlgies
típiques, a la pràctica odontològica la presència
de dolor orofacial sense causa identificable
és freqüent, convertint el terme “atípic” en francament
inadequat. Entitats com l’”odontologia
atípica” i fins i tot la “síndrome de la boca
ardent” semblen estar relacionades, sense menysprear
que gairebé el 30% dels pacients amb
migranya o cefalea tradicional refereixen dolor
dentari o facial associat i gairebé l’1,3% dels
pacients amb cefalees primàries són diagnosticats
de dolor facial idiopàtic persistent per descriure
dolor de la dita localització, amb les implicacions
terapèutiques imaginables. (3)
Es tracta, doncs, d’una entitat mal definida en
què s’ha de descartar sempre una causa primària
del dolor, tant neurològica com odontològica. A
tall d’exemple, cal recordar que és poc freqüent
però ben coneguda la presentació de la neoplàsia
de pulmó no metastàsica en forma de dolor facial
sense causa aparent, atribuït a factors humorals.
El tractament, exclosa causa primària, s’ha de
basar en els antidepressius, principalment tricíclics,
combinats segons les característiques del
dolor amb antiepilèptics amb efecte analgèsic
demostrat, tot descartant els opiacis, d’efectivitat
nul·la en aquests casos.
NEURÀLGIES FACIALS
Els nervis sensitius cranials estan implicats tant en
la transmissió del dolor neurogènic, com en el
dolor nociceptor, percebut com a cefalea. El dolor
neurogènic apareix quan l’axó o el cos neuronal es
troben afectats per trastorns tant extrínsecs, com
intrínsecs, manifestant-se com a neuràlgies. (4)
La classificació de la Societat Internacional
de Cefalees considera les síndromes següents:
■ Neuràlgia trigeminal
■ Neuràlgia glossofaríngia
■ Neuràlgia del nervi intermedi
■ Neuràlgia del laringi superior
■ Neuràlgia nasociliar
■ Neuràlgia supraorbitària
■ D’altres neuràlgies de branques terminals
(infraorbitària, lingual, alveolar, mentoniana,
nummular)
■ Neuràlgia occipital

NEURÀLGIA DEL TRIGEMIN
La neuràlgia del trigemin és una síndrome que es
caracteritza per crisis repetides de dolor facial
unilateral i recurrent, descrit pels pacients com
una “descàrrega elèctrica”, que pot ser lancinant
o punxant, d’inici brusc, durada de segons habitualment,
molt sever, en la distribució d’una o
més branques del nervi trigemin. Les crisis, si bé
en general es presenten de forma espontània,
poden ser precipitades per estímuls trivials com
rentar-se la cara, afaitar-se, raspallar-se les dents,
fumar o parlar que s’identifiquen com estímuls
gallet o desencadenar-se pel contacte de petites
zones de la regió nasolabial o la barbeta, anomenades
“zones gallet”.
Amb descripcions inicials per contemporanis
de Galeno, ja en el segle XI se suggeria com a possible
causa la proximitat de l’artèria al nervi. (5)
La incidència oscil·la en diferents estudis
entre el 4,3 i el 13/100.000 i la prevalença de
70/100.000. És més freqüent en dones i augmenta
amb l’edat, essent màxima a partir dels 60. En
pacients joves s’ha de preveure l’esclerosi múltiple
com a possible causa, però és extraordinària
com a primera manifestació de la malaltia. Afecta
més sovint el costat dret de la cara i les branques
V2 i V3 del trigemin.
Pot tenir presentació familiar fins en un 4,1% de
les unilaterals i un 17% de les bilaterals, essent la
major part de casos familiars essencials, però també
s’han descrit associacions amb altres patologies.
Exercici professional
Els estudis etiològics han implicat causes de
compressió, distorsió i estirament de les arrels trigeminals,
essent el 5-7% simptomàtiques
(tumors, malformacions arteriovenoses, EM o
causes molt més infreqüents) i entre el 79 i el
97% dels casos són secundàries a la compressió
de l’arrel per un vas immediatament abans de
l’entrada en el tronc de l’encèfal.
Clínicament no és freqüent trobar alteració
sensitiva en els pacients amb NT essencial, però
sí que es detecten en estudis neurofisiològics o
determinacions sensitives quantitatives.
El diagnòstic és eminentment clínic, essent
útils les exploracions neuroradiològiques per descartar
possibles casos simptomàtics o detectar la
compressió vascular, això últim requereix estudis
RNM específics.
La clínica típica, descrita prèviament, pot
semblar modificada quan el pacient refereix el
dolor de tipus continu com a conseqüència de
presentar dolors tan seguits que superen, conjuntament,
els dos minuts de durada màxima d’una
crisi aïllada. En pacients amb llarga evolució del
dolor no és infreqüent observar modificacions en
el dolor típic inicial. La sensibilització central al
dolor crònic seria una causa possible. La neuropatia
trigeminal dolorosa, un dolor de característiques
similars a dolors neuropàtics habituals
com el de la diabetis, no neuràlgiques, pot aparèixer
en pacients amb NT prèviament tractada
amb procediments neuroablatius.
desembre 2011 Revista COEC 158
33

desembre 2011 Revista COEC 158
34
Exercici professional
El tractament de la NT pot ser farmacològic o
quirúrgic, seguint molts pacients un tractament
seqüencial segons la resposta. Cada vegada és
més freqüent plantejar tractament quirúrgic més
precoç, sobretot en pacients joves, ja que les evolucions
llargues augmenten la refractarietat, si bé
en determinen l’elecció la severitat, la interferència
en activitats habituals, l’operabilitat o l’opinió
del pacient. (6)
Els fàrmacs antiinflamatoris no tenen efectivitat
i cal evitar-los, i iniciar el tractament amb antiepilèptics
en monoteràpia. La carbamazepina és l’únic
que disposa en l’actualitat d’evidència grau A,
sia per reducció de la intensitat o del nombre total
de crisis o per alleujament global del dolor. La dosi
s’ha d’augmentar segons resposta fins a la mínima
efectiva o, en absència de resposta, seguir fins a la
màxima tolerada (400-1200 mg).
Molts abandonaments són per efectes secundaris
i el camí a seguir no està clar, tot i que
oxcarbazepina ha demostrat amb grau B eficàcia
similar amb millor tolerància, per la qual cosa
podria ser una bona opció en pacients intolerants
amb exclusió de les al·lèrgies, ja que presenten
fins un 25% de reaccions creuades. Ambdós fàrmacs
poden perdre eficàcia a la llarga, i obligar a
un canvi d’estratègia. D’altres antiepilèptics,
Pimozida o Baclofèn han tingut resultats en estudis
que permeten plantejar-se la seva utilització
en casos individuals.
En el cas de pacients a qui se’ls va inciar el
tractament farmacològic i la resposta es considera
inadequada o els efectes secundaris intolerables,
cal plantejar-se el tractament quirúrgic.
En el tractament quirúrgic s’ha de distingir
entre els tractaments ablatius, menys invasius i la
descompressió microvascular amb cirurgia oberta,
que continua essent el gold standard d’aquests
tractaments per la menor taxa de recidives malgrat
la major taxa de complicacions més importants.
La descompressió microvascular és la tècnica
d’elecció en pacients joves i la neuròlisi perifèrica
en gent gran d’elevat risc quirúrgic.
Entre les tècniques neuroablatives són les més
habituals la compressió amb baló, la ganglionitis
amb glicerol i la termocoagulació per radiofreqüència
de les fibres retroganglionars associades
a l’arrel corresponent.

NEURÀLGIA DEL GLOSSOFARINGI
Es caracteritza per crisis paroxismals de dolor
neuràlgic en el territori de distribució de les branques
auricular i faríngia del vague i glossofaringi,
és a dir, orella, part posterior de la llengua, fossa
amigdalina, faringe o sota l’angle de la mandíbula.
Es provoca a l’hora de mastegar, empassar,
badallar, tossir o parlar.
Pot ser tant simptomàtica com essencial i en
el primer cas s’han descrit causes tumorals, processos
infecciosos o inflamatoris, traumatismes,
elongació del lligament estilohioïdal, Paget, EM,
alteracions vasculars o malformacions. No és
infreqüent que en els casos secundaris el dolor
referit superi el territori sensitiu del nervi.
Descartades les causes possibles, el tractament
d’elecció és farmacològic, amb les mateixes pautes
bàsiques que l’exposat per a la neuràlgia del
trigemin, si bé també s’han proposat tècniques
quirúrgiques, amb resultats qualificats com a
“bons” en un 85% dels casos, però amb mortalitat
perioperatòria d’un 5%, en bona part atribuïble
a inestabilitat hemodinàmica.
NEURÀLGIA DEL NERVI INTERMEDIARI
DE WRISBERG
Clínicament es caracteritza per crisi de dolor lancinant
en la profuditat del conducte auditiu, amb
zona gallet a la paret posterior del conducte auditiu
extern.
Malgrat que la seva descripció sembla suggerir
un diagnòstic senzill, la realitat és que la complexitat
de la innervació de l’orella, amb implicació
de V3, glossofaringi, vague, facial, C2 i C3, fa que
no sigui infreqüent haver de recórrer al bloqueig
perifèric per confirmar el diagnòstic. El tractament
d’elecció és el farmacològic ja descrit i el
quirúrgic té la limitació de la variabilitat anatòmica
possible en la sensibilitat del conducte auditiu,
la qual cosa pot fer que la secció quirúrgica del
nervi resulti un tractament incomplet.
D’ALTRES NEURÀLGIES
La resta de neuràlgies anomenades són entitats
més infreqüents, definides pel dolor de característiques
neuràlgiques en el territori dels nervis o
branques del trigemin que els donen nom i algunes
de les quals, com la neuràlgia occipital o la
del supraorbitari es poden beneficiar, en cas de
Exercici professional
tractament farmacològic, amb benefici insuficient,
de bloqueigs perifèrics en mans expertes.
DOLOR FACIAL D’ORIGEN CENTRAL
El dolor d’origen central es defineix com el causat
per lesió o disfunció del sistema nerviós central.
En general constant i de presentació espontània,
alguns casos poden tenir paroxismes.
La causa millor coneguda són els infarts talàmics,
en què la pèrdua de sensibilitat de la zona
afectada pot anar acompanyada de dolor en
aquella mateixa zona i és freqüent que el tacte
s’interpreti com a dolor. El dèficit sensitiu d’aquesta
causa pot ser parcial, és a dir, afectar únicament
la cara, la mà, etc.
Si és probable segons els estudis recents (7)
que la vivència del dolor tingui, si més no en
part, un substrat genètic, en aquests casos encara
sembla més probable, ja que lesions d’idèntica
localització poden generar dolor en uns pacients i
en d’altres, no.
DOLOR ATRIBUÏT A DISFUNCIÓ DE
L’ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR
(ATM)
L’articulació temporomandibular és l’única de
localització facial, en què el còndil del maxil·lar
inferior s’articula amb la fossa glenoide del temporal,
i on se situa entre ambdós el disc en posició
de boca tancada. En una primera fase de l’obertura
es produeix la rotació anterior del còndil i
en la segona el seu desplaçament anterior, al qual
acompanya el disc. Inmmediatament posterior, se
situa la sortida del canal auditiu extern.
La complexitat d’aquesta mecànica articular i
el fet de tractar-se d’una de les que més càrregues
suporta de tota l’anatomia, contribueixen a
la freqüència de trastorns d’aquesta articulació i
a la seva implicació en dolors de localització craniofacial.
La innervació de l’ATM depèn de la branca
auriculotemporal de la tercera branca del trigemin
i són estructures articulars potencialment
doloroses la càpsula articular, els lligaments discals
i els teixits retrodiscals. (8) No és infreqüent
que dolors causats per patologia mandibular o de
dents mandibulars, puguin referir-se a l’àrea preauricular,
així com no és infreqüent que patologia
articular es descrigui com a otàlgia. (9)
desembre 2011 Revista COEC 158
35

desembre 2011 Revista COEC 158
36
Exercici professional
Tradicionalment, el dolor relacionat a trastorns
de l’ATM s’ha dividit en aquell atribuïble a
causes intraarticulars o a patologia de la musculatura
adjacent. A la pràctica, és freqüent que el
pacient consulti i presenti símptomes mixtos.
L’afectació articular es pot relacionar a desplaçament
del cartílag, hipermobilitat de l’articulació,
patologia degenerativa articular, secundària a
altres patologies relacionades com artritis reumatoide,
osteoartritis, capsulitis, sinovitis o disfunció
relacionada a patologia neurodegenerativa
com els parkinsonians. De les causes musculars,
la més freqüent és el dolor miofascial.
Els símptomes més freqüents suggestius de
patologia de l’ATM són el dolor a la pròpia articulació,
que sol millorar amb el repòs, de característiques
inflamatòries i que empitjora amb la masticació
o la pressió articular. El dolor de la
musculatura adjacent, persistent, sord, que pot
empitjorar o no amb la masticació, es caracteritza
per la hipersensibilitat al tacte de masseter i/o
temporal, amb característiques ocasionalment de
“punt gallet”.
ALGUNS PACIENTS REFEREIXEN ACÚFENS
PELS ESPETECS ARTICULARS
Estudis epidemiològics suggereixen que aproximadament
el 75% de la població presenta si
més no un signe de disfunció de l’ATM al voltant
d’un 33%, si més no un símptoma (dolor, espetecs,
rang de moviment articular limitat). Es considera,
tanmateix, que només un 5% requereixen
BIBLIOGRAFIA
1. Siccoli MM, Bassetti CL, Sándor PS.Facial pain: clinical
differential diagnosis. Lancet Neurol. 2006
Mar;5(3):257-67
2. Agostini E, Frigerio R, Santoro P Atypical facial pain:
clinical considerations and differential diagnosis. Neurol
Sci (2005) 26:S71-S74
3. G. Bussone, V. Tullo. Reflections on the nosology of
cranio-facial pain syndromes. Neurol Sci (2005 )26: S61-
S64
4. Aguggia M. Typical facial neuralgias. Neurol Sci
(2005) 26:S68-S70
5. Heras-Pérez JA, De la Cruz-Cosme C, Neuralgia del
trigémino en Tratado de cefaleas Mateos V, Pareja JA,
Pascual J Eds. Luzán 5,.2009
tractament (10). Els criteris diagnòstics de la IHS
de 2004 requereixen per això una cefalea de
característiques compatibles, amb evidència
radiològica d’alteració de l’ATM, associat a algun
dels signes següents: dolor precipitat per moviments
articulars, rang reduït o obertura irregular
de la mandíbula, soroll en una o ambdues articulacions
o hipersensibilitat en les càpsules d’una o
ambdues ATM, així com la desaparició i no recidiva
tres mesos després del tractament efectiu.
Per bé que s’han realitzat nombrosos estudis
per justificar la relació entre la patologia de l’ATM
i la presentació de cefalea, des del punt de vista
pràctic és prou conegut que alguns pacients amb
cefalea crònica de característiques vascular o tensional,
milloren significativament en la freqüència
i intensitat amb el tractament de la seva disfunció.
El maneig de la disfunció de l’ATM implica
també un enfocament pluridisciplinar (cirurgià
maxil·lofacial, odontostomatòleg, rehabilitador,
fisioterapeuta), que escaparia als nostres objectius
en aquest article, però que és un argument
més a favor del maneig del dolor craniofacial de
característiques complexes en unitats pluridisciplinars
quan sigui possible.
El maneig de la disfunció
de l’ATM implica també un
enfocament pluridisciplinar
6. Zakrzewska JM. Consumer views on management of
trigeminal neuralgia. Headache. 2001;41:369-76
7. Fillingim RB, Wallace MR, Herbstman DM, Ribeiro-
Da Silva M, Staud R. Genetic contributions to pain: a
revew of findings in humans. Oral Dis 2008
NOv;14(8):673-82
8. Buescher JJ. Temporomandibular joint disorders. Am
Fam Physician. 2007;15;76;1477-82
9. ROGER A. MEYER Temporomandibular Joint Pain
10. Dworkin SF, LeResche LR, Von Korff, Howard J, et
al. Epidemiology of signs and symptoms in temporomandibular
dysorders. I: clinical signs in cases and controls.
J Am Dent Assoc 1990; 120:273

desembre 2011 Revista COEC 158
38
Exercici professional
NOVA SECCIÓ
7 recomanacions
per tenir cura dels ulls
Dr. Carlos León
Adoptar una sèrie d’hàbits i prendre
algunes mesures de prevenció, és
fonamental per preservar la salut ocular.
Expliquem en aquesta publicació quines
són les set normes que haurien de seguir
els professionals.
1. REVISIÓ OFTALMOLÒGICA ANUAL
Amb la finalitat de detectar al més aviat possible
qualsevol problema oftàlmic (miopia, astigmatisme
i hipermetropia), és aconsellable realitzar una
revisió ocular anual. La degeneració macular i el
glaucoma, entre d’altres patologies, presenten
millor pronòstic si es detecten i es tracten abans.
Els errors refractius no corregits comporten un
esforç visual amb dificultat a l’hora d’enfocar,
fatiga ocular i cefalees.
2.ALIMENTACIÓ SANA
És necessària per mantenir una bona funció
visual. Les vitamines A, C i E, minerals com el
zinc i el seleni, pigments com la luteïna i els
àcids Omega 3, són essencials per a la retina i per
endarrerir l’envelliment de les estructures oculars.
Aquestes substàncies es troben a les verdures,
fruites, peix blau, marisc i fruits secs.
3.PRESERVAR LA SUPERFÍCIE OCULAR
La superfície ocular es manté hidratada gràcies a
la lubricació. Quan parpallegem recobrim l’ull
amb una pel·lícula. Quan fixem la vista en el
camp operatori intraoral, reduïm la freqüència del
parpalleig. Això ocasiona sequedat ocular amb
aparició de vermellor, dolor i llagrimeig. Per evitar
aquestes molèsties, és aconsellable l’ús de llàgrimes
artificials.
4.NO FREGAR-SE MAI ELS ULLS
Davant una contaminació ocular per efecte d’un
cos estrany o per alguna substància química
(sang, àcid ortofosfòric, fragment de compòsit o
esmalt…), és aconsellable el rentat immediat
amb aigua neta en abundància, abans d’anar a
l’oftalmòleg. Mai s’han de fregar els ulls.
5.PROTECCIÓ OCLULAR
És fonamental l’ús d’ulleres o pantalles protectores
per prevenir traumatismes. Fins i tot quan l’operador
és portador d’ulleres graduades, no està
suficientment protegit. Les pantalles no solament
ens protegeixen de contaminacions infeccioses,
sinó de la integritat de l’estructura ocular. En el

cas hipotètic que es perdés la funció visual d’un
sol globus ocular, es perdria la capacitat de percepció
de profunditat, per la qual cosa no podríem
exercir i quedaríem rellevats a funcions administratives.
6.TREBALLAR AMB BONA IL·LUMINACIÓ
Una il·luminació adequada és imprescindible per
evitar la fatiga visual. Quan revisem històries
mèdiques durant un període de temps prolongat,
és recomanable situar la font de llum darrera nostra
i enfocada en el documents. Quan es treballa a
la cavitat oral del pacient, s’ha d’evitar que es produeixin
reflexos sobre instruments metàl·lics
(espèculs, clamps, separadors, sondes…). Tanmateix
col·locarem el focus dotat dels lluxs adequats
en una posició que eviti la formació d’ombres.
7. RELAXAR LES ESTRUCTURES OCULARS
Les estructures oculars són responsables de l’acomodació
(enfocament) i relaxar-les periòdicament
també redueix l’estrès visual d’una tasca mantinguda
força temps. Per això recomanem desviar la
Exercici professional
vista del camp operatori cada 10-20 minuts (on
predomina el cromatisme vermell per efecte de la
mucosa, geniva, sang…) i durant uns 10-15
segons mirar una superfície de color antagonista
(blau o verd), com pot ser les talles, les quals
solen ser d’aquests colors amb el propòsit de
fomentar l’acomodació visual i la relaxació ocular.
desembre 2011 Revista COEC 158
39

desembre 2011 Revista COEC 158
40
Exercici professional
Nous paradigmes en ortodòncia quirúrgica
i cirurgia ortognàtica:
ortodòncia accelerada amb corticotomies
Joan Birbe
Alguns pacients amb deformitats facials i
maloclusions no se’ls tracta per por a la
cirurgia o per problemes econòmics.
La corticotomia es defineix com
un procediment quirúrgic on
només es talla, perfora o altera
mecànicament l’os cortical.
Amb l’ús de les noves tècniques ortodòntiques
accelerades amb cirurgia, el tractament es
pot dur a terme de manera més eficient, predictible,
assequible i ràpida en pacients ambulatoris.
Aquestes noves tècniques són les osteotomies
i corticotomies. La corticotomia es defineix
com un procediment quirúrgic on només es talla,
perfora o altera mecànicament l’os cortical. Això
contrasta amb l’osteotomia, que es defineix com
la cirugia que altera tant l’os cortical com el
medul·lar.
La distracció osteogènica es va utilitzar per
primera vegada en medicina al començament del
1900, però no va ser més comunament utilitzada
fins al 1950, quan un cirurgià especialista en
ortopèdia, Ilizarov, va perfeccionar-ne la tècnica.
Utilitzava sovint cirurgia òssia per corregir deformitats
i reparar defectes en braços i cames. Mentre
tractava un pacient amb un monyó curt després
d’una amputació, Ilizarov va realitzar una
osteotomia. Va col·locar una peça de metall al
voltant del monyó, per tal de crear l’espai de distracció,
i va descobrir així que el nou os creixia al
voltant d’aquest espai, i eliminà així la necessitat
de realitzar un rebliment ossi. D’aquesta manera
va descobrir i va provar que “estressant” l’os, es
produïa un augment de l’activitat metabòlica i la
regeneració cel·lular, la qual cosa es coneix com
a “remodelació òssia”, que provoca com a resultat
un creixement d’os nou. Aquest fenomen va
ser anomenat distracció osteogènica (DO).
A principi de 1960, els cirurgians craniofacials
van començar a utilitzar tècniques de DO per
expandir paladars ràpidament en pacients en creixement.
A la dècada de 1970, la tècnica es va
introduir en la cirurgia mandibular. Durant les
dues dècades següents, l’interès per la distracció
craniofacial va créixer lentament i es van dur a
terme experiments esporàdics, sobretot en gossos.
A principi dels 90, la tècnica va començar a
fer-se servir més sovint en pacients amb defectes
mandibulars. Mentrestant, un conegut ortopedista,
Harold Frost, va demostrar que hi havia una
correlació directa entre el grau de dany causat a
un os i la intensitat de la seva resposta de curació.
Ell ho va batejar com un fenomen acceleratori
ràpid (RAP). En el RAP es dóna una “explosió”
temporal de remodelació localitzada en els
teixits tous i durs. Wilckodontics
L’ús de corticotomies per corregir maloclusions
va ser descrit per primera vegada el 1892
per L. C. Bryan i Cunningham el 1893. Però no
va ser fins al 1959 que Köle va publicar el que va
ser la primera descripció de l’ortodòncia facilitada
amb corticotomia. Köle realitzava corticotomies
alveolars interdentals, sense danyar l’os
medul·lar, combinat amb una osteotomia horitzontal
de gruix total supra apical. Va utilitzar el
terme “Bony Block”, ja que ell considerava que
aquesta preparació quirúrgica dels alvèols perme-

tria el moviment ràpid de les dents, suggerint que
és la continuïtat i gruix de la cortical la que ofereix
major resistència al moviment dental, i d’aquesta
manera les dents es mourien a manera de
blocs ossis i no per una reabsorció i aposició
òssia com en l’ortodòncia convencional.
El 2001, Wilcko va suggerir que el moviment
ràpid dental associat a l’ortodòncia facilitada amb
corticotomia era més probablement com un resultat
d’un procés de desmineralització/remineralització
consistent en una fase inicial de fenomen
regional accelerat, un increment en la porositat de
l’os cortical i un gran augment en el turnover de
la superfície de l’os trabecular, a causa de l’increment
de l’activitat osteoclàstica. Aquest concepte
ja havia estat descrit per Urist el 1965, quan va
demostrar que la matriu d’os descalcificat podia
induir a la formació de cartílag i os nous. AOO
La inclusió d’augment ossi amb una cirurgia
de corticotomia i el moviment dentari ortodòntic
és un nou concepte que fa possible l’increment
del volum alveolar per ajudar al suport de les
dents en la seva posició correcta i per una posterior
rehabilitació amb implants si aquests fossin
necessaris.
AOO
La nova tècnica utilitzada per Wilcko és una
combinació d’activació òssia (decorticació alveolar
selectiva, osteotomies i aprimament ossi sense
mobilització), augment alveolar utilitzant com a
material d’empelt un os particulat i tractament
ortodòntic. Aquest procediment és anomenat
Ortodòncia Osteogènica Accelerada (AOO)
Tractament
amb AOO,
després de
6 mesos i
2 setmanes.
Exercici professional
El principal objectiu de la cirurgia d’AOO és la
creació d’una capa d’os relativament fina (=1,5
mm) per damunt de la prominència radicular en
la direcció en què es va a realitzar el moviment
dentari.
Osteotomia
AOO)
Corticotomia
(PAOO)
El disseny de la corticotomia, les perforacions,
etc. és irrellevant, però sí que cal perforar la capa
cortical de l’os i estendre solament superficialment
en l’os medul·lar (osteotomia). Això és el
que el diferencia de l’altra tècnica postulada per
Wilcko, la PAOO (Ortodòncia Accelerada Osteogènica
Periodontal) teòricament basada en el patró
de cicatrització òssia conegut com a fenomen
acceleratori regional (RAP). No és necessari practicar
luxacions.
Les corticotomies circumscrites a la zona lingual
i labial d’os han de proporcionar una mínima
injúria en l’os interradicular, on hi ha una gran
probabilitat d’incidir en les arrels de les dents.
TÈCNICA QUIRÚRGICA DE L’AOO
El pla de tractament l’ha de desenvolupar l’ortodontista
i el cirurgià, per determinar quines dents
estaran sota l’activació òssia, quines seran utilitzades
com a ancoratge i quines seran extretes.
Es realitzaran penjalls de gruix complet, que es
retrauran tant en lingual com en labial, juntament
amb la papil·la interdental excepte entre les incisives
centrals. Les incisions verticals s’hauran de
reposicionar almenys una dent més enllà de la
zona d’activació òssia, especialment si es fa servir
un gran volum de material ossi de rebliment. La
retracció del penjall es farà amb cura i estenent-se
desembre 2011 Revista COEC 158
41

desembre 2011 Revista COEC 158
42
Exercici professional
Els seus avantatges
1. Millora en el tractament de la maloclusió.
Per exemple, incrementant els límits del
moviment dentari i disminuint la necessitat
d’extraccions.
2. Disminució del temps de tractament, ja que
augmenta la taxa de moviment dental.
3. Augment del volum alveolar i un periodonci
millor estructurat, corregint les dehiscències
i fenestracions preexistents.
4. Remodelació alveolar per una subtil millora
del perfil del pacient quan està indicat
(la prominència alveolar del mentó no es pot
avançar excepte fent una genioplàstia).
5. La ràpida recuperació a la superfície de dents
no erupcionades. AOO
més enllà dels àpexs de les dents per evitar danyar
el complex neurovascular situat en els alvèols.
Després de l’activació òssia, es col·locarà el
material de rebliment ossi particulat reabsorbible,
per damunt de les corticotomies realitzades. Aquest
material ossi se sol humitejar prèviament amb una
solució aquosa bacteriostàtica amb fosfat de clindamicina
d’aproximadament 5 mg/ml. El fet d’humitejar
el rebliment ossi en facilita la col·locació.
Es prefereix l’ús de materials de rebliment
reabsorbibles. Poden ser al·loempelts ossis liofilitzats
desmineralitzats al 100 % (DFDBA), una
mescla de DFDBA i os boví o una mescla de
DFDBA i al·loempelts liofilitzats mineralitzats. La
quantitat de material de rebliment ossi depèn de
la quantitat d’os preexistent, la severitat de l’apinyament
que s’ha de resoldre, la severitat del
defecte dentoalveolar previ, el nombre i l’extensió
de les osteotomies requerides i la quantitat de
remodelació facial necessària.
Els seus inconvenients
1. És un procediment de cost elevat.
2. És un procediment quirúrgic mitjanament invasiu,
i com totes les cirurgies, comporta uns riscos.
3. Cal l’ús d’algun tipus d’anestèsia.
4. El pacient pot experimentar una mica de dolor
i inflamació, i pot existir la possibilitat d’infecció.
5. No està recomanat en pacients en tractament crònic
amb AINEs, ja que aquests interfereixen en la
producció de prostaglandines i disminueixen el
procés de creixement ossi.
6. El pacient probablement perdrà algun dia de feina.
7. No està indicat en maloclusions de Classe III.
8. El tractament ortodòntic posterior pot ser
lleugerament dolorós. Wilckodontics
Durant la conversió del material de rebliment a
os es dóna una reducció del volum original d’un
50 % o més. Tot i que es poden utilitzar membranes
reabsorbibles per incrementar el volum d’os
resultant, s’aconsella limitar-ne l’ús a les àrees
que hagin de rebre implants posteriors a la retirada
dels bràquets.
Posteriorment se suturen els penjalls que han
estat reposicionats coronalment, i es cobreix amb
el material de rebliment. La sutura es deixa un
mínim de dues setmanes abans de retirar-la.
RELLEVÀNCIA CLÍNICA
Les corticotomies poden accelerar el tractament ortodòntic
en els adults i permetre realitzar moviments
ortodòntics dentoalveolars majors en pacients en
què l’única opció era la cirurgia ortognàtica.
CONVENCIONAL
El temps de tractament és rellevant en el pacient
adult, sovint reticent a l’hora d’iniciar tractaments
llargs. El fet d’augmentar el marge de
moviments ortodòntics en pacients “bordeline”
pot suposar tractar pacients que volien una cirurgia
ortognàtica, però que en canvi sí que estan
disposats a una cirurgia menor ambulatòria com
les corticotomies. Aquest tractament prometedor,
té escassa informació quant a resultats a llarg termini
i calen més estudis sobre el tema.

desembre 2011 Revista COEC 158
44
Exercici professional
Les normes específiques
de qualitat en el sector dental
Dra. Rosa M. Ros
QdConsulting
info@qdconsulting.es
Ja fa temps que la gestió de la qualitat és
un eix en la manera de considerar la
prestació del servei per part de moltes
empreses. Tothom, des de la direcció de
les empreses fins a l’administració, passant
pels clients, n’és conscient de la seva
importància. Moltes empreses han
focalitzat els seus esforços per incorporar
la qualitat com a model de treball. El
concepte de qualitat no es refereix
únicament a una qualificació que donem
al nostre producte o servei, sinó que és
una filosofia de fer les coses, un model
que tothom a l’empresa interioritza i es
compromet a desenvolupar. Treballar des
de la qualitat significa fer les coses de
manera que preval l’interès per millorar
dia a dia i per oferir al pacient un servei de
qualitat, un servei excel·lent.
Fins ara, existien normes de qualitat genèriques
que no eren prou concretes per al sector
dental i que per tant no aportaven unes millores
evidents en la gestió de centres sanitaris en general
i en la gestió dels serveis odontològics en particular.
Però des de fa poc han aparegut ja dues
normes específiques per al sector dental. Són
normes fetes “per i per a“ professionals de l’odontologia,
que ajuden a dotar els centres d’una
organització eficaç, preparada i puntera de la
qual tothom en surt beneficiat: direcció, personal
i pacients. Per primera vegada, són els propis
professionals sanitaris els qui participen de
manera activa en la confecció d’una norma de
qualitat, la qual cosa només representa avantatges
per al nostre sector.
ESTEM PARLANT DE DUES NORMES
La Norma UNE 179001:2007 de qualitat en els
centres i serveis dentals i la Norma de Gestión de
calidad para clínicas de odontología y estomatología,
de la Fundació AD Qualitatem. Aquestes dues
normes estableixen els requisits que han de complir
les clíniques dentals per a millorar la qualitat
del servei que presten. Han estat elaborades per
experts en odontologia i estomatologia amb coneixements
i experiència des d’un enfocament multidisciplinar,
sota el lideratge de l’Il·lustre Consell
General de Col·legis d’Odontologia i Estomatologia.
D’aquesta manera, les normes específiques
del sector dental esdevenen un referent en la regulació
voluntària de diferents aspectes de la gestió
de les clíniques dentals. A més, aporten una

millora evident en les condicions de l’exercici professional
i també en l’àmbit de la satisfacció de
les necessitats dels pacients.
Les normes defineixen els requisits de qualitat
i inclouen diferents aspectes que estan relacionats
amb l’organització, els equips, els materials,
les instal·lacions, la formació i capacitació dels
professionals, així com els processos d’assistència
al pacient.
En conjunt, l’obtenció de les certificacions
específiques del sector dental permet identificarse
com a consultes on es presta un servei de qualitat,
donant un valor afegit als centres dentals
que s’esforcen en la seva implantació. I ho fan
millorant el servei, a través de la satisfacció de
totes les persones implicades en el servei que es
basa en tres pilars destacats: la capacitació professional
i la millora en la formació dels membres
de l’equip, l’organització i gestió de l’empresa i la
Exercici professional
interacció de l’empresa amb el seu entorn.
Sens dubte, la incorporació de la qualitat és
una de les estratègies més poderoses per afrontar
amb èxit l’actual situació socioeconòmica. El
pacient vol tenir la seguretat que quan gasta els
seus diners en un tractament dental ha triat l’opció
de millor qualitat en relació al preu. La visualització
externa de la certificació auditada per una
empresa independent és una garantia més, que se
suma a la ja tradicional confiança metge - pacient
a l’hora d’escollir-nos.
La inversió en qualitat és molt rendible, ja que
és una bona manera de captar pacients i de fidelitzar-los
a través de la satisfacció amb el servei
rebut. També és una bona eina de màrqueting, ja
que un pacient satisfet és un referidor dels nostres
serveis, mentre que un pacient insatisfet pot
arribar a ser un ambaixador de mala voluntat per
a la imatge de la nostra clínica dental.
desembre 2011 Revista COEC 158
45

desembre 2011 Revista COEC 158
46
Exercici professional
AVANTATGES
Dels molts avantatges que ens aporta la implantació
d’un sistema de qualitat en el sector odontològic,
podem destacar:
■ La millora en el funcionament global de l’empresa.
Si s’acompleixen els objectius de qualitat,
s’acompliran també els objectius de l’empresa,
que aquests s’hagin definit d’una manera realista.
■ L’anàlisi dels errors en la prestació del servei
i la detecció de les possibilitats de millorar-lo.
QUÈ M’APORTARÀ LA IMPLANTACIÓ DE LES NORMES DE QUALITAT
ESPECÍFIQUES DEL SECTOR?
■ La simplificació en l’organització del treball,
a través dels processos. És molt probable que els
resultats siguin millors si aconseguim integrar les
habilitats i les experiències dels diferents membres
de la nostra consulta.
RESUMINT
La implantació d’un sistema de gestió de la qualitat
ens permetrà assolir els nostres objectius
essent més competitius, més eficaços i més eficients,
així com assegurar-nos que són satisfetes
les expectatives que els nostres pacients esperen
de nosaltres.
■ Mecanismes d’organització a la meva clínica amb unes pautes clares i ordenades en
el treball diari.
■ L’obtenció de dades de satisfacció dels meus pacients d’una manera fluida que em permetrà
aconseguir la millora contínua.
■ Una optimització dels costos amb l’obtenció d’un major benefici econòmic.
■ La simplificació en el dia a dia de la gestió, amb una organització racional i lògica.
■ Avançar-me a la competència, ser pioner: el sector dels centres dentals s’està iniciant
en la implantació de normes de qualitat.
■ Els meus pacients percebran la seguretat d’un segell de qualitat d’una entitat independent
que li oferirà un plus de garantia assistencial i en el tracte.

desembre 2011 Revista COEC 158
48
Noticiari
Noticiari
MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS
La UE revisa l’ús dels productes emblanquidors
dentals
El passat 29 d’octubre va sortir publicada en el Diari Oficial de la Unió
Europea una nova Directiva (2011/84/EU) que modifica la 76/768/CEE
de productes cosmètics.
Resum de la modificació de la
Directiva 76/768/CEE, relativa
als productes cosmètics
Concentracions menors al 0,1%
de peròxid d’hidrogen
■ Present en productes bucals o
alliberada d’altres compostos o
mescles és segura.
■ Per tant, és permès l’ús de
peròxid d’hidrogen en aquesta
concetració en els productes bucals.
Concentracions entre el 0,1% i
el 6% de peròxid d’hidrogen
■ Aquestes concentracions,
presents o alliberades per altres
components o mescles poden ser
segures, sempre i quan es
compleixin les condicions següents:
Realització d’un examen clínic
adequat.
Garantir que no hi ha factors de
risc o qualsevol altra patologia
bucal i que l’exposició a aquests
productes és limitada.
Que el pacient sigui major de 18
anys.
■ Aquestes condicions s’ha de
complir per tal d’evitar-ne un mal ús.
■ La venda serà exclusiva a
odontostomatòlegs, els productes que
continguin aquestes concentracions
no seran accessibles d’una manera
directa als consumidors.
■ En cada cicle d’utilització, el
primer ús estarà restringit a
odontostomatòlegs qualificats o
tindrà lloc sota la seva supervisió
directa.
■ Els odontostomatòlegs podran
facilitar després l’accés a aquests
productes durant la resta del cicle
d’utilització.
■ vEls productes que continguin
més del 0,1% de peròxid
d’hidrogen hauran d’exhibir una
etiqueta on consti la concentració.
D’altra banda, els assessors jurídics
del Consell General aclareixen:
“L’exploració clínica, l’objecte de la
qual és determinar que el pacient
no pateix cap patologia oral i no
incorre en factors de risc
relacionats amb el tractament,
haurà de ser necessàriament
presencial i s’haurà de realitzar en
una consulta dental. Per tant, el
paper del dentista en relació amb
un tractament d’emblanquiment no
es pot limitar a ser un simple
informador o respondre preguntes
per telèfon o per correu electrònic,
atès que ha d’efectuar una
exploració clínica, i sota la seva
absoluta responsabilitat,
determinar si el pacient pot o no
portar a terme el tractament”.
La normativa no fa referència als
productes amb concentracions
superiors al 6% de peròxid
d’hidrogen. Restem a l’espera que
el Consell de la Comissió Europea
respongui les preguntes que des del
COEC es plantegen referents a la
utilització d’aquests últims
productes ■
“Por tanto, procede regular
dichos productos, a fin de
garantizar que no sean
directamente accesibles a los
consumidores. En cada ciclo de
utilización de estos productos, el
primer uso estará restringido a
odontólogos cualificados,
definidos con arreglo a la Directiva
2005/36/CE del Parlamento
Europeo y del Consejo, de 7 de
septiembre de 2005, relativa al
reconocimiento de cualificaciones
profesionales (3), o tendrá lugar
bajo su supervisión directa siempre
que se garantice un grado de
seguridad equivalente. Los
odontólogos podrán facilitar luego
el acceso a estos productos durante
el resto del ciclo de utilización.”

MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS
Llum d’operacions dentals XO, model XO 4
Comunicat de la Unitat de Vigilància de Productes Sanitaris de
l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)
La Unitat de Vigilància de
Productes Sanitaris de
l’Agència Espanyola de
Medicaments i Productes
Sanitaris (AEMPS) ha rebut una
nota de seguretat de l’empresa XO
CARE A/S, Dinamarca,
relacionada amb el risc de
SANITAT
Pla de Salut 2011-2015
Des de fa uns mesos els equips tècnics del Departament de Salut i del
CatSalut estan treballant en l’elaboració del nou Pla de Salut, que és
l’instrument indicatiu i el marc de referència per a totes les actuacions
públiques en matèria de salut, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Adiferència dels Plans de Salut
anteriors, aquesta nova
elaboració incorpora elements clau
de caràcter assistencial i de
governança del sistema, que afegit
als objectius de salut pròpiament
dits, configuraran una visió completa
del que ha de ser el sistema sanitari a
Catalunya fins al 2015.
Un Pla que, en un moment clau
per al nostre sistema sanitari que
vol mantenir-se com a capdavanter
despreniment del llum en produirse
danys al reflector del producte
“Llum d’operacions dentals XO”,
model XO 4. Per tal d’evitar que el
reflector es desprengui i pugui
causar danys al pacient, el
fabricant ha desenvolupat una
làmina de seguretat per col·locar a
MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS
Retirada del mercat
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)
ha informat de la retirada del mercat de tots els lots del producte
“Colgate Periogard Clorhexidina Col·lutori Bucal sense Alcohol”, amb
número de registre 1173-DENT, per estar contaminats
microbiològicament.
L
’empresa Colgate Palmolive
España, s.a. ha comunicat a
l’AEMPS la retirada voluntària de
tots els lots d’aquest producte
per estar contaminat amb el
bacteri Burkholderia cepacia.
Aquest bacteri té baix potencial
infecciós en persones sanes, si bé
pot presentar riscos per a
persones amb problemes de salut
o en circumstàncies especials.
Colgate Palmolive España, s.a.
ha iniciat la retirada del producte
dels magatzems propis, centres
de distribució i locals de venda al
públic, incloent farmàcies i
consultoris mèdics dentals. Per a
la recuperació de les unitats
adquirides pels consumidors han
inclòs una advertència a la seva
pàgina web (www.colgate.es) ■
en els bons resultats de salut però
que a l’hora ha de fer front als
reptes dels propers anys
(envelliment de la població,
problemes sanitaris crònics, noves
teràpies, nous medicaments, i en
un entorn de recursos limitats amb
un augment de la pressió sobre els
recursos públics) ens ha de servir
d’eix de treball i de projecte
estratègic per tot el sector sanitari
pels propers quatre anys.
Noticiari
la part posterior del reflector.
Recomanem que les possibles
persones afectades es posin en
contacte amb l’empresa fabricant
XO CARE A/S, Dinamarca,
situada a Haandvaerkersinget, 6,
2970 Hoersholm, núm. de telèfon
+45 70205511, núm. de fax +45
70205510, e-mail: morten.loewehansen@xo-care.com,
o
daniel.profitlich@xo-care.com, i
sol·licitin la làmina de seguretat i
les instruccions d’instal·lació
corresponents ■
Microscopi Leica
M320 F12 amb
càmera HD integrada
V oldria contactar amb
companys/es que tinguin aquest
microscopi des d’ aproximadament
un any i que estiguin documentant
amb vídeo i/o foto els seus casos
clínics. Leica M320 F12 amb càmera
HD integrada.
Dr. Manel Torralba
e-mail: farfanya@gmail.com
El sector de la salut també hi
participa
El Departament de Salut vol que el
Pla de Salut 2011-2015 reculli també
les aportacions del sector de la
salut a Catalunya per aconseguir
que les principals línies de canvi i
transformació del sistema sanitari
de Catalunya en els pròxims anys
tinguin el major consens i les
màximes complicitats.
És per això que s’ha elaborat un
document marc del pla, i s’ha
realitzat una Jornada per debatre
els seus continguts generals i fer-ne
un llançament participatiu amb els
representants del sector de la salut.
També s’ha obert un formulari
de participació per poder realitzar
aportacions o intervencions ■
desembre 2011 Revista COEC 158
49

desembre 2011 Revista COEC 158
50
Noticiari
CONGRESSOS
X Congrés de la SEOEME
El passat 18 i 19 de novembre va finalitzar el desè
congrés de la Societat Espanyola d’Odontologia i
Estomatologia per al Pacient Minusvàlid i
Mèdicament Compromès (SEOEME), a Santiago de
Compostel·la, i organitzat pel Prof. Pedro Diz i el
seu equip.
En quest congrés, que va comptar amb gran èxit de
participació i nivell científc, es van lliurar les
insígnies d’or de la Societat en commemoració del
vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació ■
PREMIS
Premi al millor article de cirurgia bucal (JCR)
de la SECIB per un treball de l’IDIBELL
La Societat Espanyola de Cirurgia Bucal (SECIB) va concedir, durant el
seu últim congrés celebrat a Saragossa el premi al millor article original
de cirurgia bucal publicat durant l’any 2011 en una revista amb factor
d’impacte al treball titulat: “Efficacy of low-level laser therapy in the
management of pain, facial swelling, and postoperative trismus after a
lower third molar extraction. A preliminary study”, publicat a la revista
Lasers Med Sci DOI 10.1007/s10103-011-0936-8 signat pels Drs. López-
Ramírez M, Vilchez-Pérez MA, Gargallo-Albiol J, Arnabat-Domínguez J
i Gay-Escoda C (factor de impacto 2,311.JCR-2010).
Els autors d’aquest treball
pertanyen al grup d’investigació
“Patologia i Terapèutica
Odontològica i Maxil·lofacial” de
l’Institut d’Investigació Biomèdica de
Bellvitge (IDIBELL), que coordina el
professor Cosme Gay Escoda.
Es tracta d’un assaig clínic
preliminar aleatoritzat i a doble cec
en pacients atesos en el Màster de
Cirurgia Bucal i Implantologia
Bucofacial de la Universitat de
Barcelona, per precisar l’extracció
de les terceres molars inferiors
incloses simètriques.
L’aplicació del làser de baixa
potència es va fer de forma
aleatòria sobre un dels costats
intervinguts. Es va emprar una
energia de 5 J/cm2, a una potència
de 0,5 W i amb una longitud d’ona
de 810 nm. En el costat control es
va aplicar la peça de mà
intraoralment, però el làser no va
ser activat. Es van avaluar el nivell
de dolor, el trisme i el grau
d’inflamació postoperatoris.
El dolor experimentat en les
primeres hores després de
l’extracció quirúrgica va ser menor
en el costat experimental (làser
activat), per bé que no es van
observar diferències estadísticament
significatives (p=0,258).
La inflamació i el trisme
postoperatoris als 2 i 7 dies van ser
lleugerament superiors en el costat
control (làser inactivat), tot i que
tampoc es van detectar diferències
estadísticament significatives
(p>0,05).
Com a conclusió es pot afirmar
que l’aplicació del làser de baixa
potència amb els paràmetres
emprats en aquest estudi, no té
efectes beneficiosos en la disminució
del dolor, la inflamació ni el trisme
després de l’extracció de les terceres
molars inferiors incloses ■
Els membres fundadors recollint la insígnia d’or de la
Societat en l’acte d’homenatge al Dr. Manuel Bratos, el
seu fundador.
FORMACIÓ
XXXIII Curs bàsic
teoricopràctic de
cirurgia oral
Del 20 al 25 de febrer de 2012
tindrà lloc el XXXIII Curs bàsic
teoricopràctic de cirurgia bucal,
dirigit pel Prof. Dr. Cosme Gay
Escoda, al Centre Mèdic Teknon
de Barcelona.
És un curs orientat a la formació
continuada dels odontòlegs i
estomatòlegs interessats en
aquesta especialitat odontològica,
amb un total de 55 hores lectives
intensives.
El programa consta d’una part
teòrica (queixals del seny inclosos,
cirurgia periodontal, canines
incloses, cirurgia periapical,
traumatologia alveolodentària,
quists maxil·lars, frens bucals, etc.)
i una part pràctica preclínica sobre
fantomes i mandíbules de porc, amb
diferents tècniques quirúrgiques
(preparació de penjalls, plàstia
locals, frenestració d’una canina
inclosa, extracció de queixals del
seny inclosos, odontoseccions
estratègiques, etc.), seguint en
directe una dotzena d’intervencions
quirúrgiques i podent veure més de
35 intervencions gravades en cursos
anteriors.
Per a més informació dels
cursos de cirurgia bucal, es pot
consultar la pàgina web:
http://www.gayescoda.com ■

desembre 2011 Revista COEC 158
52
Noticiari
PREMIS
Lliurament del V Premi Colgate en
Investigació Odontològica
Per cinquè any consecutiu, Colgate España ha fet lliurament del Premi
en Investigació Odontològica, un guardó dirigit exclusivament a
alumnes dels tres últims cursos d’odontologia matriculats a facultats
espanyoles.
ORGANITZACIÓ COL·LEGIAL
La relació entre dentistes i protètics, tema de
debat de l’Organització Col·legial de Dentistes
El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de la mútua d’assegurances
AMA una assemblea general extraordinària del Consell General de
Col·legis d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, amb assistència de
membres de Juntes de Govern dels Col·legis i de les Societats
Científiques, a més dels Presidents col·legials.
En aquest acte es va analitzar la
relació professional existent
entre els dentistes i els protètics
dentals. Alfonso Villa Vigil va
incidir una vegada més que els
protètics estan reconeguts com a
“professionals sanitaris” a l’article
2.3 de la Llei 44/2003 LOPS, de 21
de novembre, “conforme a lo
establecido en el preámbulo de la
Ley 10/1986”. Tanmateix, el fet que
un professional sigui considerat
com a “sanitari”, no implica que la
seva tasca tingui caràcter
“assistencial” o “clínic”. Els
professionals clínics o assistencials
són els que gaudeixen de capacitat
i autorització legal per treballar
directament sobre els pacients, com
els dentistes i els higienistes, però
no tots els professionals sanitaris
ho són. Així, els protètics dentals,
en tant que professionals sanitaris,
són tècnics que treballen en
diferents laboratoris de fabricació i
aliens a les clíniques, i no estan
habilitats, ni autoritzats, ni
qualificats oficialment per atendre
els pacients. Qualsevol intervenció
d’un protètic, en aquest sentit, es
consideraria intrusisme
professional.
Villa Vigil va puntualitzar que
algunes sentències no han
interpretat correctament aquestes
qüestions i han deduït de la seva
condició de professionals sanitaris
que els protètics sí que poden
treballar amb pacients, malgrat que
no es desprèn de cap norma legal
cap tipus de reconeixement de
competències assistencials.
Quant a si el protètic pot ser
escollit pel pacient, el President de
l’Organització Col·legial va reiterar
que el pacient té dret a conèixer el
protètic amb qui treballa el
dentista, però que cap norma legal
dóna suport al fet que el pacient
pugui imposar al dentista el
En aquesta edició, el jurat ha
estat constituït pel degà
d’odontologia de la Universitat de
Sevilla, Pedro Bullón, i president
del jurat; Francesca Monticelli,
vicedegana de la Universitat de
Saragossa; Juan Carlos Prados
Frutos, director del departament
d’estomatologia de la Universitat
Rey Juan Carlos i l’assessor mèdic
de Colgate i professor de la UCM,
Ignacio Corral. El premi en
investigació odontològica dotat
amb la quantitat de 2.000 euros es
va entregar a l’exalumne de 5è
curs de la Universitat Rey Juan
Carlos, Mariano Nicolás Pedano
de Piero ■
El jurat i
els premiats.
protètic. En aquest sentit va aclarir
que tant en l’àmbit assistencial
públic com en el privat per compte
d’altri, el pacient té dret a escollir el
metge, però no el protètic, ni cap
altre professional sanitari.
Pel que fa a l’àmbit privat per
compte propi, la relació entre
pacient i facultatiu es basa en un
contracte lliurement acordat entre
les parts, per la qual cosa el
dentista pot rebutjar qualsevol
intent d’imposició, per part del
pacient, de treballar amb un
protètic determinat amb qui no
confiï o amb qui no estigui
conforme, igual que faria davant
qualsevol imposició d’higienista,
medicament, instrumentista, etc.
Segons el President del Consell
General de Dentistes, el pacient té
dret a conèixer els tècnics, els
materials, els professionals i els
proveïdors amb qui treballa el
dentista, però en cap cas el pacient
podrà imposar-los al facultatiu.
D’altra banda, cal no oblidar que
el dentista és l’únic professional
que pot col·locar i adaptar la
pròtesi en el pacient, per tant és el
màxim responsable dels
tractaments rehabilitadors
protètics. D’aquí que la relació
entre el dentista i el protètic s’ha de
basar en la confiança del primer
vers el segon ■

desembre 2011 Revista COEC 158
54
Noticiari / Premsa i odontologia
ARTICLES PUBLICATS: DIARIO MÉDICO, 1/12/2011
Los tumores malignos referentes a la región de
cabeza y cuello ocupan un 17 por ciento de los
diagnosticados
Un 17 por ciento de los tumores malignos que se diagnostican cada año
afectan a la región de cabeza y cuello. En el caso del cáncer de laringe su
incidencia en Estados Unidos es de 6,6 casos por 100.000 habitantes,
mientras que en España, en una comunidad como Asturias es de 12,6
casos. En cuanto al cáncer oral, su incidencia es de 5,7 a 12,9 casos por
100.000 en la población masculina, y de entre 0,6 y 2,1 casos entre las
mujeres.
E stos
son algunos de los datos
que ha aportado Santiago
Llorente, presidente del comité
organizador del simposio y director
del Centro de Cabeza y Cuello
Doctor Llorente, quien ha indicado
que el diagnóstico precoz es clave
ARTICLES PUBLICATS: EL PERIÓDICO, 20/11/2011
Avanzar la prevención odontológica
C uando
el enfoque de la
odontología era terapéutico, la
edad a la que se acostumbraba
recomendar la primera visita dental
era a partir de los tres o cuatro
años. Una edad que ahora resulta
tardía para el inicio de los servicios
preventivos adecuados. El niño
debe ser visitado por el
odontopediatra cuando erupciona
el primer diente, es decir, entre los
6 y 12 meses de edad. El comienzo
de la prevención temprana
permitirá evitar un número
significativo de problemas
infecciosos, funcionales,
ortodóncicos y del crecimiento del
complejo maxilofacial. El
odontopediatra instaurará un
programa para los padres dando
consejos referentes a la lactancia,
chupete, biberón, hábitos,
alimentación, erupción dental,
higiene y conocimientos
odontológicos básicos,
fundamentales para establecer
en el pronóstico de los tumores de
cabeza y cuello. “La supervivència
global se sitúa en torno a la mitad,
pero los resultados mejoran si se
detecta en estadios iniciales. Una
afonía o cambios en la voz pueden
alertar de un posible cláncer de
La odontopediatría basa actualmente su enfoque en la prevención. La
pertinencia de recomendar un cuidado dental temprano, sin lugar a
dudas, obedece a la cantidad y calidad de la información sobre
prevención, tratamientos y técnicas disponibles. Una recomendación
que coincide con el cambio de criterios en la profesión en cuanto a la
óptima edad para que el niño reciba supervisión profesional.
unas bases a corto, medio y largo
plazo.
Limpieza de los dientes
Los dientes deben limpiarse
desde el momento en que
erupcionan, primero con una gasita
y, a partir del año de edad, con
cepillos adecuados para la edad
temprana y agua. A los dos años
introduciremos la pasta dentífrica,
poniendo una mínima dosis, desde
un granito de arroz hasta la
cantidad equivalente al tamaño de
un guisante.
Y es que los dientes de leche hay
que conservarlos y cuidarlos,
porque tienen un gran número de
funciones importantes, ya que
laringe, y una úlcera bucal no
dolorosa puede indicar un cáncer
oral: de ahí la importancia de los
médicos de atención primaria en el
diagnóstico temprano”.
Aproximadamente el 90 por
ciento de los cánceres orales se
diagnostican en mayores de 40
años, y más del 50 por ciento en
individuos de más de 65 años.
“Recientemente se ha registrado un
aumento de incidència de la
enfermedad en sujetos menores de
40 años, lo que podría estar
relacionado con la infección por
virus del papiloma humano. La
tasa de supervivencia es del 90 por
ciento si su diagnóstico se produce
en la pimera fase y sólo del 10 por
ciento si se diagnostica ya en
estadio IV” ■
ayudan a mantener una buena
nutrición, permitiendo que el niño
mastique adecuadamente; permiten
un lenguaje correcto con una
buena pronunciación; ayudan a
que al niño se sienta mejor con su
función social hacia los demás; y
guían la erupción de los dientes
permanentes.
Para prevenir la caries
necesitamos, además, un control
sobre la alimentación que no
contenga un exceso de azúcar y un
control de las tan apetecibles
Chuches y chocolates, así como
enjuagues de flúor diarios o
semanales a partir de los seis años.
La caries dental es un problema
que debemos evitar en nuestros
niños, ya que se trata de una
infección que provoca la
destrucción del diente. En este
sentido, algunos de los factores que
intervienen para su producción son
las bacterias que convierten los
azúcares en ácidos, la dieta, la
susceptibilidad dental y el tiempo
de contacto de los ácidos con los
dientes ■

desembre 2011 Revista COEC 158
56
Noticiari / Premsa i odontologia
ARTICLES PUBLICATS: PREMSA GENCAT, 21/11/2011
Boi Ruiz rep el comissari europeu de Polítiques
de Salut, John Dalli
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha rebut aquest matí el comissari de
Polítiques de Salut i Protecció als Consumidors de la Unió Europea, John
Dalli, per tractar diversos temes sanitaris que s’estan impulsant tant a
nivell català com europeu.
E ntre
els àmbits que s’han tractat
amb més profunditat, han
destacat els relatius a les mesures
de prevenció i control del
tabaquisme, l’assistència sanitària
transfronterera, la seguretat del
pacient, i la promoció de la salut
electrònica i de les TIC.
ARTICLES PUBLICATS: EL PUNT AVUI, 18/11/2011
G irona
ja té la primera clínica
dental solidària de la
demarcació destinada a persones
en situacions de precarietat
socioeconòmica. La clínica és una
iniciativa del Col·legi d’Odontòlegs
i Estomatòlegs de Girona i ofereix
una solució a la població sense
recursos que no pot fer front a un
tractament odontològic privat.
Disset dentistes voluntaris treballen
desinteressadament durant les
seves hores lliures i fan tractaments
a preus més baixos que els del
mercat, i que oscil·len entre els sis
i els 150 euros. Des del 10
d’octubre, més de 35 pacients han
passat per la clínica solidària i
s’espera que, en un any, la clínica
doni assistència directa a més de
100 persones.
En temps de crisi, les visites al
dentista privat són un sobrecost per
a totes les famílies i una dificultat
afegida per a aquelles persones que
tenen problemes econòmics. És per
aquest motiu que des del Col·legi
d’Odontòlegs i Estomatòlegs de
Girona van pensar en la possibilitat
de crear una clínica dental solidària
que donés resposta a les necessitats
John Dalli, responsable del
Programa europeu “Salut per al
creixement” (2014-2020), dotat en
446 milions d’euros, ha mostrat
especial interès en els projectes
promoguts pel Departament de
Salut tant a Catalunya com a nivell
europeu. A banda, ha volgut
Dentista a preu simbòlic per als gironins amb
pocs recursos econòmics
El Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Girona crea una clínica
solidària on treballen desinteressadament disset dentistes durant hores
lliures.
dentals que pateix la població més
desfavorida.
Diversos tractaments
Tot i que la clínica sigui
solidària, no tothom pot anar-hi.
Els pacients cal que vinguin
derivats des dels serveis socials o
d’entitats que treballen al territori
gironí. La clínica ofereix diversos
tractaments d’odontologia bàsica;
és a dir, extracció de dents, també
es maten nervis (endodòncies) i es
munten dentadures postisses
(pròtesis). Els preus oscil·len entre
6 euros per una extracció de dent i
reparació de càries fins als 150
euros per una dentadura postissa.
La clínica, situada dins del
Mercat del Lleó, es va crear amb
l’ajuda de l’organització
Odontologia Solidària i seguint
l’exemple de les diverses clíniques
dentals solidàries existents a
Badalona, Barcelona i València. La
inauguració oficial serà el 29 de
novembre, pero ja està en
funcionament. El president de
l’associació Dentistes Solidaris de
Girona, Emili Banchilleria, sosté
que les clíniques solidàries de
conèixer el paper de l’administració
catalana en alguns dels 40 projectes
europeus en les quals Salut
participa com a soci i, especialment,
en els 13 que es lideren des de
Catalunya.
L’han acompanyat el director de
la Representació de la Comissió
Europea i el Parlament Europeu a
Barcelona, Manel Camós, dos
membres de la Direcció General de
Salut i Protecció als Consumidors
europea, així com representants
de Relacions Exteriors i del
Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya ■
Granollers i Badalona estaven
col·lapsades i tenien llistes
d’espera de dos i tres anys. La
vicepresidenta de l’associació,
Teresa Maria Saguer, diu que
col·laborar en el projecte és “una
opció personal” que “repercuteix
positivament en la persona”.
Un projecte que va arrencar fa
tres anys
La idea va néixer l’any 2008 dins
del Col·legi d’Odontòlegs i
Estomatòlegs de Girona el qual va
crear l’associació Dentistes
Solidaris de Girona per
desenvolupar aquest projecte,
anomenat Somriures Solidaris. La
iniciativa no té intenció de
suplantar l’acció de l’administració
en salut bucodental, sinó que
treballa per cobrir les mancances
que pateix la població més
desafavorida. El president de
l’associació Dentistes Solidaris de
Girona, Emili Banchilleria, explica
que els preus que ofereix la clínica
són “simbòlics i limitats al cost del
proveïdor”. A més, creu que els
pacients “valoren més positivament
la feina” si han de pagar un mínim
preu en comptes de tenir una
assistència totalment gratuïta. La
nova clínica compta amb l’ajuda
econòmica o material d’entitats
com Dipsalut, Odontologia
Solidària, l’Ajuntament de Girona,
membres del Col·legi d’Odontòlegs
i Estomatòlegs de Girona i de
laboratoris ■

Noticiari / Premsa i odontologia
desembre 2011 Revista COEC 158
57

desembre 2011 Revista COEC 158
58
Noticiari / Premsa i odontologia
ARTICLES PUBLICATS: EUROPA PRESS, 14/11/2011
Médicos punteros crean una plataforma
empresarial para captar a pacientes en el
extranjero
Una quincena de médicos y cirujanos punteros se han constituido en la
plataforma empresarial Barcelona International Medical Academy
(Bima) para promover la “excelencia” de servicios sanitarios públicos y
privados entre facultativos y pacientes extranjeros.
E n
una entrevista concedida a
Europa Press, lo ha explicado el
director general del Hospital Clínic
de Barcelona, el gastroenterólogo
Josep Maria Piqué, que ha
señalado que la iniciativa nació
hace un año fruto del liderazgo de
profesionales, y sin el auspicio de
ninguna clínica o bien hospital.
El jefe del Servicio de Cirugía
Gastrointestinal del Clínic, Antonio
María de Lacy, –pionero en la
introducción de técnicas
quirúrgicas en España– es el
presidente del Bima, del que ya
forman parte el cardiólogo Josep
Brugada, el oncólogo Josep
Tabernero, el oftalmólogo Borja E.
Corcóstegui, el cirujano torácico
Laureano Molins y el cirujano
plástico Jorge Planas.
Además de Piqué, también
integran el centro el traumatólogo
Ramon Cugat, el epidemiólogo
Josep Maria Gatell, el nefrólogo
Josep Maria Campistol, el radiólogo
Lluís Donoso, el hepatólogo Joan
Rodés, el epidemiólogo Pedro
Alonso, el hepatólogo Rafael Esteban
y el neumólogo Àlvar Agustí.
Para integrarse a la entidad, los
especialistas deben ser invitados a
ARTICLES PUBLICATS: DIARIO MÉDICO, 3/11/2011
E l
documento promueve la
necesidad de una educación
para la seguridad del paciente que
reduzca los riesgos actuales. La guía
debe ayudar a los universitarios en
campos como Odontología, Medicina,
Enfermería y Farmacia en todo lo
formar parte previamente y
acreditar con el currículum y dos
cartas de recomendación
internacionales una dilatada
experiencia y prestigio internacional
excelente, ha explicado Piqué.
Visita a Moscú
En su primer cometido, una
delegación de Bima visitó la capital
rusa el año pasado para dar a
conocer la medicina que se practica
en Barcelona, y ofrecer los servicios
especializados a médicos rusos
que se interesen por conocer
alguna técnica quirúrgica
empeladas en el territorio catalán.
La medicina que se aplica en
Barcelona, y sus centros de
investigación, cuentan con
reconocimiento en los principales
sectores de la biomedicina europea,
pero, a juicio de los integrantes de
BIMA, es aún poco conocida en
Moscú.
Piqué ha explicado que la
voluntad de la plataforma es situar
a la capital catalana en el mapa
sanitario mundial, cuyo escenario
está cambiando por nuevos
modelos hasta ahora
insospechados, teniendo en cuenta
La OMS publica una nueva guía sobre seguridad
del paciente
La Organización Mundial de la Salud ha publicado una nueva edición de
su Patient Safety Curriculum Guide multiprofesional.
relativo a los riesgos sanitarios.
“La formación es la base de una
Sanidad segura y de calidad, pero
hasta ahora ha sido infravalorada.
Ha quedado patente que se
requiere una nueva aproximación
para que la educación tome el
que actualmente ciudades como
Shanghai, Singapur (China) y
Nueva Delhi (India) compiten a
costes menores con la oferta
sanitaria internacional.
Shanghai, Singapur
y Nueva Delhi
Como explica el directivo,
aseguradoras americanas ya envían
a enfermos a las citadas ciudades
para operar, con la mitad de coste y
con los mismos resultados, algunos
procedimientos como la colocación
de un ‘stent’ cardíaco para un
paciente con insuficiencia cardíaca
en situación estable.
“Se trata de procesos que
requieren una tecnología alta y
cara” con un perfil de enfermo
estable no urgente, al que se le
puede trasladar en avión a otro país
y en manos de médicos acreditados
es operado.
En este escenario, Bima también
trabajará para atraer a pacientes
internacionales de otras partes del
mundo, compitiendo con expertos,
tecnología y prácticas acreditadas a
nivel internacional.
De hecho, ya existe un flujo de
enfermos espontáneos, pero hasta
ahora se iban a la Clínica Mayo de
Estados Unidos, y ahora este hábito
está cambiando, comenta Piqué,
que dibuja el hospital del futuro
como un centro para grandes
intervenciones y para un abordaje
muy especializado ■
papel que debería en lo
concerniente a los riesgos
sanitarios”, ha señalado Liam
Donaldson, enviado de la OMS
para la Seguridad del Paciente.
En los últimos tres años, “la
OMS ha explorado la relación entre
la formación y la práctica médica y
como resultado ha elaborado esta
guía, que relata una gran aviedad
de ideas y métodos para enseñar y
evaluar en una seguridad del
paciente que sea más efectiva que
la que hasta ahora existe”, ha
añadido Donaldson ■

ARTICLES PUBLICATS: ARA, 14/11/2011
La higiene dental redueix el risc de patir atacs
de cor i vessaments cerebrals
Un estudi de cardiòlegs taiwanesos presentat al congrés de l’Associació
Americana del Cor (AHA) indica que una bona higiene dental disminueix
en un 24% el risc de patir malalties cardíaques, i en un 13% les
probabilitats de patir un ictus.
U na
correcta higiene dental
redueix en un 24% les
probabilitats de patir un atac de
cor, i en un 13%, el risc de ser
afectat per un vessament cerebral
(ictus). Així ho indica un estudi
presentat aquest diumenge al
congrés de l’Associació Americana
del Cor (AHA, per les seves sigles
en anglès), celebrat a Orlando
(Florida).
La investigació, realitzada per
cardiòlegs taiwanesos i que va seguir
els casos de més de 100.000
participants –sense problemes
ARTICLES PUBLICATS: ARA, 9/11/2011
M aría
José Campanario, esposa
del matador Jesulín de
Ubrique, s’ha matriculat al grau
d’odontologia que ofereix la UIC a
Sant Cugat perquè la van fer fora
de la UEM de Madrid per la seva
condemna en el cas de l’Operació
Karlos. En acabar el curs passat,
Campanario va rebre una
notificació escrita per part de la
Universitat Europea de Madrid que
li confirmava que no seria
readmesa el curs següent en aquell
centre. La seva condemna a un any
i onze mesos per un delicte contra
la Seguretat Social, portat a terme
conjuntament amb la seva mare, va
fer que la UEC no li deixés
cardíacs a l’inici de l’estudi- durant
set anys, conclou que les persones
que se sotmeten a una neteja dental
professional disminueixen
considerablement el risc de patir
alguna anomalia coronària o
cerebrovascular. En concret, els
metges indiquen una neteja a l’any,
com a freqüència idònia. L’estudi
s’ha fet amb 51.000 adults –amb un
percentatge similar d’homes i dones–
que s’havien sotmès almenys a una
neteja dental al llarg de la seva vida, i
el mateix nombre de participants que
mai se n’havien fet cap.
La dona de Jesulín de Ubrique es refugia a la UIC
en ser expulsada d’una universitat de Madrid
La Universitat Internacional de Catalunya ha deixat matricular
Campanario, condemnada pel cas Carlos, a la carrera d’odontologia.
inscriure’s al curs 2011-2012
d’Odontologia perquè delinquir va
contra el reglament disciplinari
d’aquesta universitat.
D’aquesta manera, es podrà
graduar en una carrera de l’àmbit de
la sanitat, una especialitat que
sempre li ha agradat molt. Ella és
ARTICLES PUBLICATS: ARA, 16/11/2011
L a
Noticiari / Premsa i odontologia
La higiene bucal i el raspallat de
les dents redueix el desenvolupament
dels bacteris orals responsables de
la inflamació de les genives, un
dels factors que pot desembocar en
malalties cardiovasculars.
Un altre estudi de científics
suecs indica que les malalties
periodontals –relacionades amb les
genives- són un indicador clau del
risc de patir un accident
cardiovascular o un vessament
cerebral. La investigació, feta amb
8.000 participants, conclou que un
sagnat elevat de les genives duplica
el risc d’infart, i les infeccions
freqüents a la base de les dents
amplien fins a un 53% més el risc
de patir un atac de cor. A més,
l’estudi indica que els adults amb
menys de 21 peces dentals –la xifra
normal és de 32- tenen un 69%
més de probabilitats de patir un
atac cardíac que els que compten
amb totes les dents ■
tècnic de laboratori i, fins i tot, va
fingir durant un temps que era
infermera, cosa que el Col·legi
d’Infermeria de Castelló va acabar
desmentint.
En el trajecte cap al restaurant
de menú diari al qual ha anat a
dinar, s’ha mostrat incòmoda amb
la presència de la premsa mentre
carregava l’ordinador portàtil i la
bata blanca que utilitza per fer les
pràctiques de 3 a 6 de la tarda.
Alguns mitjans expliquen que
Campanario tindrà un pla d’estudis
específic per poder acabar la
carrera ■
Els màsters amb menys de 20 alumnes tancaran
en tres anys
L’acord de rectors i Govern també exigeix un 80% de graduats.
secretaria d’Universitats ha posat fil a l’agulla en el camp dels màsters,
després de la mesura més immediata, que va ser reduir l’oferta de
màster un 7% per aquest curs, calia posar rumb cap a la reducció global,
que el Govern preveu del 30% en dos anys.
El nombre mínim d’estudiants matriculats als màsters haurà de ser de 20
persones, tot i que s’hi introdueix una reserva: si són menys alumnes però
es matriculen per a un nombre de crèdits equivalent al de 20 alumnes
(20 matrícules per cada crèdit impartit), el màster podria seguir ■
desembre 2011 Revista COEC 158
59

desembre 2011 Revista COEC 158
60
Serveis col·legials / Iuristravel
SERVEIS COL·LEGIALS
SAFARIS URBANS:
A LA DESCOBERTA DE LONDRES,
FLORÈNCIA, PARÍS, NOVA YORK...
Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista i guia de l’expedició
Dinosaures en el bell mig de Nova York? Naturalistes noucentistes pel
Jardí de les Plantes de París? El telescopi d’en Galileu Galilei a Florència?
Els misteris de Sherlock Holmes a Londres? Homínids pels carrers de
Burgos? Hem inventat la Màquina del Temps? No. Senzillament existeix
una altra manera de conèixer des de les grans ciutats fins als petits
pobles que ens envolten; i és que no sempre és necessari realitzar
llargues expedicions, endinsant-nos en els paratges més exòtics, per a
viure una extraordinària aventura: l’aventura del coneixement.
Iuris Travel i CiènciaAventura
proposen al viatger una forma
diferent d’apropar-se a aquelles
ciutats o poblacions que potser ja
hem visitat moltes vegades. Més
enllà dels monuments que ens
atrauen, i són motiu del nostre
imaginari des de la infància, el Big
Ben, la Torre Eiffel, el Ponte
Vecchio o l’Empire State Building,
conviuen tota una altra sèrie
d’indrets que podem descobrir de
la mà d’un guia científic
especialitzat que ens submergirà en
una història; una història capaç
d’articular un apassionant itinerari
urbà.
Per exemple, Londres, una de les
ciutats més seductores del món, és
l’escenari d’alguns dels nostres
safaris urbans que moltes vegades
s’amplien fins a Cambridge, Oxford
o el mateix poblet de Downe: la
zona rural anglesa on s’ubica la
casa de Charles R. Darwin.
Precisament, Darwin és el principal
protagonista d’una de les nostres
rutes amb més èxit. Ara bé, Darwin
és un personatge real. Què passaria
si volguéssim parlar d’en Sherlock
Holmes? Doncs que el fem reviure;
per tot Londres existeixen petits
racons, edificis, restaurants, pubs,
museus... que faran dubtar a
l’expedicionari sobre l’existència o
no del personatge que va fer famós
en sir Arthur Conan Doyle. Però,
què dir de les especialitzades i
antigues botigues londinenques
que va immortalitzar en Charles
Dickens, i després Virginia Wolf?
Per al mes de desembre de 2012
proposem un itinerari literari que,
alhora, ens permetrà fer les
compres de Nadal en alguns dels
establiments més emblemàtics del
Londres victorià. I els aficionats a
la Història de la Medicina tenen
una cita obligada amb el Hunterian
Museum (del Reial Col·legi de
Cirurgians), i els museus del
London Hospital i el Saint
Bartholomew Hospital.

A Florència, i pobles de la
Toscana, ens endinsem en la
Història de la Ciència del
Renaixement: Leonardo da Vinci i
Galileu Galilei, en són personatges
destacats. I a París fem un passeig
per la vida de grans naturalistes
com el Comte de Buffon, el cavaller
de Lamarck i en George Cuvier;
obrirem nova llum sobre jardins,
col·leccions, gabinets de les
curiositats... que no apareixen a les
guies i rutes turístiques de la
capital francesa. I fins un altre punt
de França, la Dordogna, viatjarem
també l’any 2012 per a realitzar un
interessant itinerari pels jaciments
Per més informació:
IURISTRAVEL
Roger de Llúria 108 pral 2a
08037 Barcelona
Tel. 93 207 31 98
o la web: www.iuristravel.com
Serveis col·legials / Iuristravel
prehistòrics del Paleolític europeu,
sobretot, les coves amb pintures
prehistòriques rupestres. I parlant
de Prehistòria; els nostres
expedicionaris sempre queden
meravellats del safari urbà que ens
trasllada a Burgos amb l’objectiu de
no només gaudir de les sales del
nou Museu de l’Evolució Humana
sinó també dels jaciments
d’Atapuerca.
Nova York (amb l’American
Natural History Museum i el
Metropolitan), Berlin, Madrid i, fins
i tot, Barcelona, són altres de les
destinacions dels Safaris Urbans de
Iuris Travel i CiènciaAventura...
fins i tot, el 2012 també viatjarem a
les Illes Canàries, concretament, a
la Gomera, per a seguir la
trajectòria de l’explorador i geògraf
Alexander von Humboldt en el seus
estudis sobre el vulcanisme de
l’arxipièlag canari; una temàtica de
gran actualitat després de l’activitat
volcànica a l’illa del Hierro.
desembre 2011 Revista COEC 158
61

desembre 2011 Revista COEC 158
62
Serveis col·legials / AGS
AGS SERVEI COEC
NOTÍCIES DE L’ASSESSORIA FISCAL, LABORAL I COMPTABLE DEL COEC
La petició d’informació sobre
l’activitat econòmica de les clíniques
per part d’intervencions d’Hisenda
En aquests últims mesos s’han viscut diverses actuacions per part dels
serveis d’Inspecció d’Hisenda que inclouen la visita directa a les clíniques
amb la sol·licitud expressa d’obtenir dades justificatives de l’activitat
econòmica que, com és d’esperar, van lligades amb actes de naturalesa
mèdica i, per tant, de caràcter reservat. Sens dubte, una situació
incòmoda que porta a fortes tensions i incerteses, ja que cada situació té
referents d’arrel diferents.
Cal recordar que les obligacions
formals a què obliga l’exercici
d’una activitat econòmica: quan es
tracta d’empresari o professionals
individuals, o societats civils
(SCP’s, CB’s,...), es refereixen
fonamentalment a llibres de
registre d’ingressos, de despeses,
de béns d’inversió i de bestretes de
cobraments (aquest últim, d’ús
inusual en l’activitat dental). Quan
es tracta d’una societat mercantil, a
més de la comptabilitat ajustada al
codi de comerç, cal complir els
requisits que la vinculen a l’Impost
de Societats i al Registre Mercantil
i, en el cas concret de les vendes, el
corresponent Diari de Vendes
associat als comptes de client,
sempre des d’un punt de vista
econòmic. Mai associat amb les
dades de l’historial clínic del pacient.
Dit això, també s’ha de
reconèixer que amb el temps s’han
anat incorporant en el sector de
l’odontostomatologia noves eines
informàtiques que, en entrellaçarse
les seves aplicacions, han donat
lloc a una base de dades molt més
àmplia i complexa que arriba a
integrar sota un únic codi de
pacients diversos mòduls que per
ells mateixos són de naturalesa
diferent:
a) Historials clínics de les
actuacions mèdiques (que poden
mostrar els antecedents del pacient
abans de venir a la nostra
consulta), juntament amb
conclusions, recomanacions o
riscos dels tractaments efectuats.
b) Estudis de mesuraments previs
i/o posteriors al tractament mèdic
(cas habitual en ortodòncia,
implants, pròtesis, etc...)
c) Pressupostos (en plural) de
possibles opcions de tractament,
terminis, materials, interrupcions...
d) Fitxa econòmica dels
pagaments i deute pendent que,
com hem indicat anteriorment, no
constitueix cap dels Llibres de
Registre exigits per mostrar
l’activitat econòmica d’una clínica
dental.
e) Correspondència electrònica
entre la clínica i el pacient amb
diversitat de matisos,
recomanacions, confirmacions i
justificants de recepció de molt
variada naturalesa i interpretació.
Aquesta concentració
d’informació vinculada ens porta a
qüestionar-nos fins on les peticions
de les intervencions d’Hisenda
entren en conflicte amb la
privacitat dels actes mèdics, no
solament sota la visió estrictament
col·legial, sinó també per una llei
de rang superior, com és la Llei
orgànica de protecció de dades.
Després de consultar l’Agència
Espanyola de Protecció de Dades,
en el seu informe 0242/2010,
confirma que la cessió de dades de
caràcter personal relacionats amb
la salut està subjecta a fortes
restriccions per l’esmentada Llei
Orgànica, on estableix a l’apartat 3
com a regla general que “les dades
de caràcter personal que facin
referència a l’origen racial, a la
salut i a la vida sexual solament
podran ser obtingudes, tractades i
cedides quan, per raons d’interès
general, així ho disposi la Llei o
l’afectat ho consenteixi de manera
expressa”.
És cert que, d’una banda, la Llei
58/2003, de 17 de disembre,
general tributària estableix a
l’article 93.1 que el contribuent té
l’obligació de cedir totes aquelles
dades amb transcendència
tributària a l’Administració (això
inclou tot tipus de dades, informes,
antecedents i justificants)
relacionats amb el compliment de
les seves pròpies obligacions
tributàries o deduïts de les seves
relacions econòmiques,
professionals o financeres amb
tercers. Aquesta obligació d’oferir
informació de transcendència
tributària no requereix
explícitament el consentiment de
l’afectat.
A més, el marc del procediment
inspector, en el seu article 146.1
determina que “les actuacions
inspectores es realitzaran
mitjançant l’examen de documents,
llibres, comptabilitat principal i
auxiliar, fitxers, factures,
justificants, correspondència amb
transcendència tributària, bases de
dades informatitzades, programes,
registres i arxius informàtics
relatius a activitats econòmiques,
així com les inspeccions de béns,
elements, explotacions i qualsevol
altre antecedent o informació que
s’hagi de facilitar a
l’Administració”.
Aquí cal remarcar que la
informació que s’haurà de facilitar
serà necessàriament la que
revesteixi “transcendència
tributària”, però no d’altra.
Tractant-se de comunicació de
dades o documents inclosos en la
història clínica dels pacients atesos
pels professionals que han rebut el
requeriment de l’Agència
Tributària, cal tenir en compte que
la regulació de la història clínica
queda recollida en una llei
específica (Llei 4/2002), on a

l’article 14.1 disposa que “la
història clínica comprèn el conjunt
dels documents relatius als
processos assistencials de cada
pacient, amb identificació dels
metges i altres professionals que hi
han intervingut”. En qualsevol cas,
l’accés a la història clínica o la
comunicació de les seves dades
amb una altra finalitat, requerirà
sempre el consentiment exprés de
l’afectat”.
Aquest complex entramat de
disposicions que vetllen per
preservar la confidencialitat en
temes de salut doblement
fonamentat per la llei que regula la
història clínica i la llei de protecció
de dades pot preservar la cessió de
determinada informació clínica.
Però no ha de ser un obstacle per
no poder oferir la informació
econòmica que requereix la
inspecció tributària per realitzar les
seves tasques.
Si reprenem el que dèiem en els
primers paràgrafs d’aquest article
pel que fa a les obligacions formals
que té un contribuent que
desenvolupa actvitats
econòmiques, observarem que la
integració d’informació per una
gestió global d’un pacient (que de
vegades fins i tot és difosa
mitjançant comunicacions
informàtiques, correus, sms, etc.),
crea un conflicte de final incert que
depèn de la intensitat de l’actuació
inspectora.
Hem d’oferir tota la informació
relacionada amb l’activitat
econòmica exigible
reglamentàriament, però al mateix
temps hem de preservar la cessió
d’informació sensible sobre la salut
de l’afectat, sense el seu
consentiment exprés.
No hi ha una solució única, però
pot endevinar-se la necessitat de
construir un model de gestió que
tingui en compte ambdues
exigències. A més, quan la factura
emesa d’un tractament descriu en
excés dades mèdiques també
podria vulnerar la confidencialitat
que ha de protegir a l’afectat. Tot el
descrit podria ser revisat sota la
petició d’un jutge si ho considerés
convenient per interessos generals
de la situació.
La nostra recomanció inclou
diferents apartats:
a) Revisar els canals d’informació
interns d’ús quotidià, els seus
accessos i el format
d’emmagatzemament existent. Si
es pot demostrar que no hi ha
informació econòmica en les fitxes
clíniques, serà més fàcil preservar
la confidencialitat del pacient.
b) El compliment del que
s’estableix a la Llei de protecció de
dades (mai podrem emparar-nos-hi
Serveis col·legials / AGS
si com a centre mèdic no complim
el que se’ns exigeix).
c) Analitzar pros i contres d’ús
obert d’eines informàtiques que
poden generar incertesa i/o
interpretacions equivocades
relacionades amb l’activitat
econòmica realment realitzada.
d) Assumir que el marc
reglamentari vigent ha canviat i
que no podem regir-nos per patrons
anteriors d’actuació que deixen
indefens el contribuent. D’aquí la
importància que els col·lectius
professionals, sumin esforços per
negociar pautes d’actuació, el més
objectives i concretes possibles, en
les seves relacions amb
l’administració.
Aquesta situació vinculada amb
la defensa de la protecció de
dades, juntament amb altres
obligacions relacionades amb la
prevenció de riscos laborals o els
ajustaments a realitzar com a
conseqüència de les recents
inspeccions sobre el marc de les
relacions laborals amb els
professionals que la desenvolupen
ens porta a la necessitat de
procedir a una serena revisió
d’alguns dels principis utilitzats
durant anys i que la progressiva
aparició de noves reglamentacions
obliga a revisar, a totes les parts.
DentalCoop és una associació de voluntaris per a la salut dental.
Si ets un professional de l’odontologia amb inquietuds
per aconseguir un món més just i una salut universal,
vine a DentalCoop i col·labora amb nosaltres. Qualsevol
acció que ens puguis aportar serà ben rebuda.
dentalcoop@gmail.com
aperezporro@infomed.es
desembre 2011 Revista COEC 158
63

desembre 2011 Revista COEC 158
64
Serveis solidaris
SERVEIS SOLIDARIS
Destino Madagascar
Dos palabras mágicas, que encierran el sueño de una aventura. La
primera vez que oímos esa frase fue en el mes de Mayo; era el
proyecto de un viaje a un lugar lejano del mundo, que implicaba ofrecer
allí lo que mejor sabemos hacer como profesionales.
Para llevar a cabo esta
“aventura” contábamos con el
apoyo de muchas personas que nos
quieren y con la guía inestimable
del Dr. Ignacio Calatayud, que con
entusiasmo y tenacidad nos llevó a
concretar una idea que sin él no
hubiera sido posible.
Como inexpertas en este tipo de
cooperación, sólo podíamos aportar
ilusión y experiencia profesional.
Avanzando en la idea de hacer las
cosas lo mejor posible, sin contar
con los medios técnicos habituales
en nuestro entorno, ya que nuestra
labor fundamental consistiría en
realizar todas las extracciones
posibles, nos pusimos “manos a la
obra” para conseguir todo el
material necesario gracias a la
ayuda de DentalCoop, algunos
laboratorios y sobre todo a la
generosidad de nuestros amigos y
a una “cena extraordinaria“ que
superó todas nuestras previsiones.
Cargadas con lápices, gafas,
medicamentos, anestesias, cepillos
y pastas, todo tipo de instrumental,
y sobre todo de ilusión, ahí
Paseando por Satrokala.
estábamos volando hacia
Antananaribo con el compromiso
de prestar asistencia dental en
Madagascar.
A nuestra llegada al aeropuerto,
con ocho horas de retraso, nos
esperaban 6 personas: Alex,
nuestro contacto en Mada, y un
grupo de niños. Todos ellos
hicieron desde ese momento que
formáramos parte de un equipo en
desplazamiento continuo.
Debo decir que desde el primer
minuto nos sentimos tratadas
como reinas y la palabra más
repetida en malgache era tungasu
(“bienvenidas”). También
aprendimos que el manaona tupco
(“hola”), se acompañaba siempre
de tres besos por cabeza y sonrisas
de “oreja a oreja”, de modo que
había días de mucho ceremonial y
movimiento de cuello.
Aunque ya en la capital
comenzamos a hacer extracciones
al personal de la casa, nuestro
verdadero trabajo comenzó 3 días
después en Ambatolampy, a 70
km, que era donde se encontraba la
escuela. Estuvimos en el
dispensario del pueblo, donde el
dentista nos prestó unos días su
sillón. Allí desplegamos nuestro
instrumental y contando con una
chuleta español- malgache de
palabras básicas como (hola, abre,
cierra, ¿duele?, traga, ¿dónde?).
Con ello empezamos a trabajar en
sus bocas. Hicimos muchas
extracciones, en circunstancias
muy especiales (sobre todo en
sectores posteriores).
A los niños les dábamos un
cepillo de dientes tras visitarnos y
el último día hicimos en la escuela
una “clase de técnicas de cepillado”
con asistencia masiva.
Desde allí nos trasladamos 700
km al Sur, a Satrokala, un lugar que
parecía pertenecer al África
profunda. Tanto el aspecto físico
de los habitantes como su
vestimenta eran distintos de lo que
habíamos visto en la capital. Los
hombres solían llevar mantas o
pañuelos grandes, extendidos como
túnicas e iban descalzos. Algunos
niños pequeños iban cubiertos sólo
por una camiseta. Todos tenían en
común sus amplias sonrisas y sus
auténticas carcajadas cuando se
veían en las fotos que les hacíamos.
Todos muy guapos, con una mezcla
de rasgos asiáticos y africanos. Sus
casas eran de adobe con tejado de
paja. Las viviendas se distribuían
de manera que la mayor era
adjudicada a la primera esposa, las
siguientes de acuerdo al orden
“matrimonial”.
En sus bocas, eran
fundamentalmente los sectores
anteriores los peor parados.
Sorprendentemente, no se
consideraba fea la carencia de
dientes, sino que hubo incluso
quienes nos pidieron que les
extrajéramos incisivos sanos para
hacer el frente “más estético”.
Muy pocos entendían el francés,
sólo el malgache. Con ellos nos
comunicábamos
fundamentalmente gesticulando y
con nuestra chuleta malgacheespañol.
Para comunicaciones más
complejas Thaína, nuestra guía y
contacto, nos ayudaba traduciendo

En plena acción, en Satrokala.
El paisaje malgache.
al francés. Ella no se separó de
nosotras en los 17 días de estancia.
Montamos nuestra área de
trabajo improvisando. Como sillón
dental por ejemplo usamos el
asiento trasero de la furgoneta en la
que nos habíamos desplazado
montado sobre ladrillos.
Como no había ni agua corriente
ni luz, nuestra cadena de limpieza
de instrumental comenzaba
quitando los residuos con toallitas
desinfectantes. Pasábamos después
el material a un cubo para
cepillarlo con agua jabonosa.
Luego, aclarábamos con agua en
otro barreño y, por último
introducíamos el material en la
cubeta de esterilizador en frío.
Íbamos equipadas con linternas
que nos dejaban las manos libres y
nos turnábamos en el papel de
ayudante. No permitíamos escupir
a nadie y el atelumi (“trague”) era
nuestra palabra que indicaba el
final de la actuación. Hubo un
intento de escupir de un paciente
La furgoneta de regreso, con todos los pasajeros.
Serveis solidaris
que muy educadamente nos pidió
permiso para ello, gesticulando y
levantando con un dedo un pico de
la alfombra de esparto.
El día de nuestra despedida, nos
dieron una comida al aire libre, en
la plaza, con una mesa muy larga
y muchos comensales, entre los
que se encontraban todas las
fuerzas vivas del pueblo.
Nos hicieron llorar de emoción
mientras escuchábamos los
discursos que nos habían preparado.
Fueron días maravillosos en los
que no faltaron las risas, los llantos
de emoción y el placer de
encontrarnos con tanta gente
encantadora.
Nunca como en estos momentos
nos hemos sentido tan orgullosas
de nuestra profesión, por habernos
brindado la posibilidad de ejercerla
entre gente tan necesitada y
agradecida como ellos.
Madagascar es una isla preciosa,
sorprendente y muy pintoresca, así
como también lo son sus
habitantes, que son gente sencilla y
muy acogedora.
El regreso a la capital nos llevó
17 horas de viaje en la furgoneta,
junto a 12 personas más, pero
gracias a eso pudimos conocer los
preciosos paisajes por los que
pasábamos, así como sus
habitantes.
Al día siguiente volvimos a
España. Con sus sonrisas y su afecto,
los malgaches han hecho más por
nosotras, que nosotras por ellos.
Dra. Raquel Giménez de La Torre
Dra. María José García de la Hoz
desembre 2011 Revista COEC 158
65

desembre 2011 Revista COEC 158
66
Serveis / Biblioteca
La Clasificación SAC en
Implantología oral
A. Dawson, S. Chen, D. Buser, L.
Cordaro, W. Martin, U. Belser
Quintessence
Barcelona, 2011
R. 2561 p. 158
Al llarg dels últims trenta anys,
el desenvolupament de noves
tecnologies i avenços en els
procediments clínics han donat lloc
a una constant integració de la
implantologia oral en la pràctica
diària. Els professionals de
l’odontologia han hagut d’ampliar
la seva competència per poder
oferir als pacients la millor qualitat
assistencial. Tanmateix, l’oferta
formativa amb prou feines ha posat
èmfasi en la identificació del grau
de complexitat i del risc que
impliquen cadascun dels
procediments. Per als clínics,
aquest és un important obstacle a
l’hora de proporcionar als pacients
el tractament òptim.
Com a resposta a aquesta
situació, ITI ha formalitzat un
sistema de classificació per a les
tècniques d’implantologia oral amb
la finalitat d’ajudar als clínics,
independentment del seu nivell
d’habilitat i experiència. Aquesta
publicació té la seva base en el
debat i en les conclusions d’una
conferència de consens ITI a la qual
va assistir un grup multidisciplinari
de 28 clínics i que va tenir lloc a
Mallorca el març de 2007.
Proporciona unes pautes sobre una
BIBLIOTECA
gran varietat de situacions
implantològiques per a aquests
casos protètics, que es classifiquen
en tres categories: senzill (S),
avançat (A) i complex (C).
ITI empra la Classificació SAC
com a part del seu programa
educatiu des de 2003. Aquesta
publicació representa una eina de
referència imprescindible per a tots
els odontòlegs en la presa de
decisions a l’hora de seleccionar un
tractament en concret. Unes
descripcions i una classificació
prou clares permeten als clínics
avaluar el grau de complexitat i el
risc de cada cas i les habilitats
necessàries per portar a terme el
tractament.
Aquesta obra no solament ajuda
als clínics a planificar el
tractament, sinó que és també una
eina de gran utilitat per als
professionals docents a l’hora de
dissenyar programes de formació
amb un nivell alt de dificultat.
Cambie su sonrisa
Ronald E. Goldstein
Quintessence
Barcelona, 2011
R. 2559 p. 232
Periodoncia
B. M. Eley, M. Sory, J. D. Mauson
Elsevier
Barcelona, 2012
R. 2563 P. 421
Es tracta de la sisena edició del
clàssic Periodoncia que
continua oferint als lectors la
informació essencial i necessària
per adquirir una comprensió clara
del tema des d’una perspectiva
científica i clínica.
Aquest volum totalment actualitzat
inclou les àrees de microbiologia,
patologia inflamatòria, immunologia,
genètica i medicina dental en
l’etiopatogènia de les malalties
periodontals, a més de conceptes
d’higiene dental, odontologia
restauradora, medicina dental per al
tractament coadjuvant i la intervenció
quirúrgica per al seu tractament.
Presentat per experts de
reputació internacional, aquesta
obra està pensada per als estudiants
de grau i postgrau d’odontologia,
així com per als professionals
interessats en la medicina oral.
NOVETAT:
Servei de difusió selectiva de la informació
L a Biblioteca posa en marxa el Servei de Difusió Selectiva de la
Informació, servei que permetrà rebre, de forma gratuïta, un
correu electrònic amb un llistat d’articles que siguin d’interès i que
s’hagin rebut aquell mes. En el cas que siguin revistes
electròniques, el professional podrà rebre directament l’enllaç per
poder descarregar l’article gratuïtament.

Veneer Visions
O. Reichert di lorenzen
Quintessence
Barcelona, 2011
R. 2560 p. 119
L
’estètica dental és molt més que
una simple optimització de les
dents. La totalitat de les facetes
dentals que es mostren en aquest
llibre, no requereixen d’una
preparació prèvia de les dents. Es
col·loquen a través d’un
procediment exempt de dolor,
sense necessitat de reducció de
l’estructura dental i sense anestèsies.
Periodoncia en España, 2025
Blas Noguerol Rodríguez
Juan Carlos Llodra Calvo
SEPA
Barcelona, 2011
R. 2562 p. 115
BIBLIOTECA
ITI Treatment Guide
Daniel Wismeijer, Daniel Buser,
Urs C. Belser
Quintessence
Barcelona, 2011
R. 2526 p. 234
Des de la introducció de la
implantologia oral, fa uns
quaranta anys, s’han produït molts
canvis. El desenvolupament i
l’evolució dels materials i del
disseny implantològics i protètics i
l’optimització dels protocols dels
tractaments protètics i quirúrgics
han obert aquesta àrea de
l’odontologia a una gran quantitat
d’odontòlegs i de pacients. La
implantologia oral ofereix als
pacients edèntuls una retenció
definitiva de la pròtesi completa,
fet que ha provocat una millora
substancial en la seva qualitat de
vida. Segons les investigacions i
l’augment del coneixement pràctic
s’ha definit la col·locació de dos
implants com el tractament
estàndard per a la retenció de
sobredentadures en pacients
edèntuls.
La innovació, el coneixement i
l’experiència han proporcionat una
millora en el disseny dels implants i
una optimització dels protocols de
tractament. Mitjançant la
investigació i l’avaluació dels
tractaments hem après a optimitzar
el disseny biomecànic de les
superestructures i a seleccionar
adequadament als pacients segons
els diferents protocols de
Serveis / Biblioteca
tractament, convertint a la
implantologia oral en una opció
terapèutica més predictible. Al llarg
dels últims quaranta anys hem
passat de períodes d’integració de
sis mesos en el maxil·lar i de tres
mesos a la mandíbula a protocols
de càrrega immediata en una gran
quantitat de pacients i
d’indicacions terapèutiques.
Les tecnologies informàtiques i
els sistemes CAD/CAM estan
desenvolupant un paper cada
vegada més important en la
implantologia oral.
Els sistemes de guiatge i la
fabricació de superestructures
assistida per ordinador han
proporcionat als clínics les eines
necessàries per elaborar el pla de
tractament complet en un entorn
virtual. Aquesta és la tendència que
s’està imposant en la implantologia
oral.
L’agost de 2008, els membres de
la ITI es van reunir a Stuttgart amb
motiu de la 4th ITI Consensus
Conference per debatre una gran
quantitat de temes, entre els quals,
els protocols de càrrega per a
pacients edèntuls i l’ús de la
informàtica i de la tecnologia.
CAD/CAM en pacients edèntuls.
Les actes de la conferència es van
publicar en un suplement de la
revista International Journal of Ora
and Maxillofacial Implants el 2009.
Aquesta guia de tractament és
un compendi de les conclusions i
les declaracions de la 4th ITI
Consensus Conference,
complementada amb l’evidència
científica subjacent. Segons
aquestes declaracions es
proporcionen directrius i
recomanacions sobre les diferents
opinions terapèutiques per a
pacients edèntuls i s’il·lustren amb
informes detallats de casos clínics.
Els autors confien que aquest
quart volum de la sèrie de Guies de
tractament ITI serveixi com a sòlida
guia de referència per als clínics a
l’hora d’elaborar el pla de
tractament adequat per als seus
pacients edèntuls.
desembre 2011 Revista COEC 158
67

desembre 2011 Revista COEC 158
68
Serveis / Agenda
ESPANYA
1-4/II/2012. Gran Canaria.
26th World Congress of
International College Maxilllo-
Facial Surgery (ICMFS)
4/II/2012. Sevilla. IV Jornada
d’Emblanquiment Dental.
Inf.: tel. 954 98 80 10.
AGENDA
17-18/II/2012. Madrid.
III Congrés Internacional de
l’Apnea del Son en Odontologia.
Inf.: tel. 91 327 43 48,
www.congresodeapnea.es
23-25/II/2012. Madrid.
ExpoDental.
Inf.: www.ifema.es/ferias/
expodental/default.html
9-11/III/2012. València.
I Congrés Nacional d’Higienistes
Dentals.
Inf.: www.colegiohigienistascv.es
26-28/IV/2012. Barcelona.
XII Congrés de SELO i 13th
Congress World Federation for
Laser Dentistry.
10-12/V/2012. Barcelona.
13th World Congress of the
World Federation for Laser
Dentistry (WFLD)
24-26/V/2012. València.
Congrés 2012 de la Societat
Espanyola d’Implants.
Inf.: www.sei2012.com
7-9/VI/2012. Huelva.
XXXIV Meeting of the Spanish
Society of Paediatric Dentistry.
8-10/VI/2012.Valladolid.
21 Congrés Nacional de Cirurgia
Oral i Maxil·lofacial (SECOM).
18-23/VI/2012. Santiago de
Compostel·la.
Congrés de la Societat Europea
d’Ortodòncia (EOS).
Inf.: 981 56 90 40.
11-13/X/2012. Granada.
42 Reunió Anual SEPES 2012.
çInf.: tel. 91 576 53 40,
www.sepes.org
11-13/IV/2013. Expoorto.
Inf.: www.expoorto.com.
INTERNACIONAL
3-5/V/2012. Lucerna (Suïssa).
International Camlog Congress
2012. Inf.: tel. 91 456 08 72,
info@camlogmed.es
9-12/V/2012. Göteborg (Suècia).
Congrés Mundial d’Astra Tech.
Inf.: tel. 902 10 15 58,
www.astratechdental.es
6-9/VI/2012. Viena.
VII Europerio.
Inf.: europerio7@mondialcongress.com.

desembre 2011 Revista COEC 158
70
Serveis / Curs acadèmic 2011-2012
Programa
curs acadèmic
2011-2012
Conferències
12 gener 2012
Planificació 3D i navegació
en implantologia. On som?
Dictant: Dr. Juan Carlos Moreno Vázquez
19 gener 2012
Invisaling: 10 anys
Dictant: Dr. Joan Raga Serra
26 gener 2012
Ortodòncia, articulació
temporomandibular i oclusió
a la pràctica clínica
contemporània. Tractaments
interceptius primerencs i
correctius tardans
Dictant: Dr. Diego Tatis
2 febrer 2012
Tribuna mèdica de medicina
bucal. Debat de casos clínics
Drs. Eduardo Chimenos Küstner, José
López López
Els col·legiats interessats que vulguin participar
i aportar en aquest debat casuística personal,
hauran de contactar amb els moderadors a través
dels correus electrònics del Dr. Eduardo Chimenos
(eduardochimenoskustner@gmail.com) i
Dr. José López (18575jll@comb.es), i remetre
una o més fotografies juntament amb la
descripció del cas
16 febrer 2012 (21.00 h)
Simposi:
Restauracions conservadores
en odontopediatria
Drs. Yndira González Chópite, Ruth
Mayné i Acién
23 febrer 2012
Taula rodona. Bruxismeparafucions-apnea-ronc
Drs. Carles Bru de Sala Oms, José María
Montserrat, Eduardo Padrós Serrat
1 març 2012 (21.00 h)
Taula rodona de diagnòstic
diferencial del dolor
craniofacial
Moderador: Dr. Eduardo Vázquez
Rodríguez
Ponents: Drs. Jordi Coromina Isern,
Carlos Mendieta Fiter, Juan Oliveres
Folguera, Ernesto Sierra Terrade,
Eduardo Vázquez Delgado
8 març 2012
Taula rodona
Regeneració vertical.
És predictible?
Moderador: Dr. Federico Herández
Alfaro
Ponents: Drs. Hugo Campos Leitao,
Fernando de la Iglesia Beyme, Jordi
Gargallo Albiol
15 març 2012
Maneig dels teixits durs i tous
al voltant dels implants en el
front estètic
Dictant: Dr. Xavier Vela Nebot
29 març 2012
Seqüència de detalls en el
maneig de les nostres
restauracions de compòsit
per millorar la seva qualitat
estètica
Dictant: Dra. Mercè Creus Martínez
12 abril 2012
Taula rodona
Ortodòncia plàstica
Moderador: Dr. Eduardo Padrós Serrat
Ponents: Drs. Juan Carlos Díaz
Rendón, Antonio Lucea Marchador,
Enriqueta Pérez Ripollés, Pablo Echarri
Lobiondo
26 abril 2012
Guia de conducta en
odontopediatria:
consideracions en el context
sociocultural i familiar actual
Dictant: Dr. Carles Muñiz Roca
3 maig 2012
Taula rodona
Criteris endodòntics,
periodontals i prostodòntics
per a la conservació o
extracció d’una dent pilar
Moderador: Dr. Ernest Mallat Callís
Ponents: Drs. Joan Cadafalch Cabaní,
Jordi Cambra Sánchez, Jordi López
Roura
10 maig 2012
Apnea obstructiva del son:
paper del dentista en el seu
tractament
Moderador: Dr. Francisco González
Lagunas
Ponents: Drs. Ana Molina Coral
(fèrules de reposicionament), Jose Mª
Montserrrat (diagnòstic
polisomnogràfic i tractament inicial
amb CPAP), Joan Birbe Foraster
(cirurgia ortognàtica com a tractament
del Sd apnea obstructiva del son)
24 maig 2012
Taula rodona
Revisió crítica de l’ús de
biomaterials en cirurgia
periodontal i implantològica:
evidència científica i clínica
Moderador: Dr. Antonio Santos
Alemany
Ponents: Drs. José Nart Molina, Joan
Birbe Foraster, Blanca Miranda
14 juny 2012
Distracció alveolar. Cap a on
anem?
Dictant: Dr. Arturo Bilbao Alonso

Proper curs
4
febrer
2012
Dictants
Drs. Enric Jané Salas,
Xavier Roselló Llabrés,
Carlos Arranz Obispo
Curs
teoricopràctic
de biòpsia
Objectius
Recordar al cursetista els aspectes més
rellevants en relació amb la presa de
mostres biòpsiques: anatomia histofuncional,
elecció del punt a biopsiar,
manipulació i conservació de la mostra,
informe que cal acompanyar amb
la mostra quan s’envia al patòleg, etc.
Presentar les tècniques més modernes de
selecció de la superfície de biòpsia. Practicar
diferents tipus de tècniques biòpsiques,
amb la utilització dels instruments i
materials més indicats en cada cas.
Programa
■ Lesions biopsiables. Actualització en
alteracions potencialment malignes
■ Anatomia bàsica. Consideracions
tècniques i prevenció de complicacions
■ Tècniques de biòpsia i sutura
Material necessari per a la
realització de les pràctiques
■ Bisturí d’un sol us
■ Pinces amb dents
■ Portaagulles
■ Pinces tipus mosquit
■ Tisores de disecció
■ Sutures d’agulla triangular
■ Bata, ulleres
(Les pràctiques es realitzaran sobre
material biològic tipus careta de porc
o cap de be.)
Horari
9.00-13.30 h
Drets d’inscripció
■ Professionals: 90,00 €
■ Estudiants: 50,00 €
Girona
4 febrer 2012
Curs combinat de fotografia
i photoshop
Dictant: Sr. Marcel Martín Barceló
Horari 9.00-14.00 h
3 març 2012
Curs per a auxiliars dentals:
Odontologia conservadora per
a auxiliars i higienistes
Dictants: Drs. Josep Pumarola,
Sebastiana Arroyo
Horari 9.30-13.30 h
31 març 2012
Curs: Claus en la rehabilitació
estètica implantosuportada
Dictant: Dr. Xavier Vela Nebot
Horari 9.00-14.00 h
21 abril 2012
Curs: Primers auxilis
Dictant: Dr. Josep Olivet Pujol
Horari 9.00-15.00 h
Curs acadèmic 2011-2012 / Serveis
26 maig 2012
Curs: Estètica natural amb
compòsit
Dictant: Dra. Patricia Gatón
Hernández
Horari 9.00-14.00 h
14 juny 2012
Conferència “Investigació
forense de la mort” i acte de
cloenda
Dictant: Dr. Narcís Bardalet Vinyals
Horari 21.00 h
Tarragona
18-19 maig 2012
El tractament ortodòntic en
l’adult
Dictants Drs. Juan Antonio Rubio
Herrera, Armando Menéndez
González de Rey
5-6 octubre 2012
La implantologia actual pas a
pas: d’allò més simple a allò
més complex
Dictants Dr. Manuel Maria Romero
Ruiz
desembre 2011 Revista COEC 158
71

desembre 2011 Revista COEC 158
72
Notícies d’empresa
Noticiari / Notícies d’empresa
ADDENTRA
“Campus odontológico”, una nueva plataforma
de formación ON-LINE en castellano y portugués
Addentra presenta “Campus Odontológico Internacional”, un nuevo
concepto de página web y aula virtual (e-learning).
En esta plataforma se podrá
acceder a una interesante oferta
de formación: postgrado, cursos
intensivos, actualización técnica,
seminarios… Pudiendo elegir entre
cursos de larga y corta duración.
Además, se ofrecerá formación en
castellano y en portugués.
Addentra, además del desarrollo
ADDENTRA
de la infraestructura tecnológica,
también se ha ocupado de la
creación de toda la imagen
corporativa de la plataforma ■
ADDENTRA Desarrolla para “DENTALDOCTORS"
la nueva plataforma de aula virtual
Addentra ha desarrollado para dentalDoctors la infraestructura
tecnológica para su nueva plataforma web, que albergará el Aula Virtual
desde la que se llevarán a cabo los cursos de formación impartidos por
la división de Formación del Centro del Dr. Primitivo Roig Jornet.
Además, se ha desarrollado una
exclusiva red social para los
antiguos alumnos de los cursos de
dentalDoctors, llamada “mi
círculo”, en la que se podrán llevar
a cabo debates, intercambios de
documentos, información, etc. con
el objeto de ampliar y afianzar los
logros conseguidos durante la
formación y sacar el máximo
partido a su potencial profesional.
Gracias a esta colaboración,
dentalDoctors ha ayudado a que
Addentra adapte los servicios de su
programa de gestión de clínicas
(Gestiona) a los más altos niveles
de los estándares de calidad y
marketing en la gestión de clínicas
odontológicas ■
ADDENTRA
ADDENTRA pone su
programa “Gestiona”
a disposición de
Confianza Dental
Addentra ha llegado a un
acuerdo con Confianza Dental
para que sus cooperativistas
puedan disfrutar del módulo de
Gestión de Pacientes, un
elemento clave del potente
servicio de Gestión de Clínicas
“Gestiona”.
Aquellos profesionales que
formen parte de la
cooperativa Confianza Dental
tendrán acceso, de forma
gratuita, a la aplicación
“Gestiona” y poder probar así
las ventajas de trabajar con la
solución más evolucionada para
la gestión de clínicas
odontológicas, diseñada por y
para dentistas ■
AVINENT
AVINENT lanza un nuevo mango porta-implantes cómodo, útil y fiable
AVINENT acaba de lanzar al mercado un nuevo mango porta-implantes,
que tiene la función de transportar de forma manual el conjunto de
implante y transportador desde el vial hasta la boca del paciente.
El nuevo instrumento facilita la
tarea del implantólogo: se trata
de una herramienta cómoda y útil
por sus medidas, su fiabilidad y la
maniobrabilidad que permite. El
nuevo mango es acoplable al
sistema de implantes AVINENT. La
firma desarrolla de forma continua
nuevas mejoras para contribuir a la
mejora de las técnicas y del
instrumental de los profesionales ■

AVINENT
Se publica el cuarto volumen científico de
AVINENT, que incluye nuevos casos protésicos
AVINENT ha publicado su cuarto volumen de documentación científica
con el objetivo de difundir conocimientos y contribuir así al avance
general del sector.
Esta publicación nace de la
vocación innovadora de
AVINENT y contiene diversos casos
de análisis científicos, en este caso
del ámbito protésico, como el
estudio comparativo de los ajustes
de una estructura realizada a partir
de diferentes procesos de
fabricación: fresado PROTECH,
colado y sinterizado. También
incluye un artículo sobre la
adhesión de la cerámica en función
de cada sistema (fresado, colado,
sinterizado), así como varios casos
protésicos ■
DemiPlus – lámpara de polimerización por LED
DemiPlus es una lámpara de polimerización inalámbrica, de diseño
ergonómico y con emisión de luz por diodos. .
Noticiari / Notícies d’empresa
KERR
ntre sus amplias prestaciones
E
destacan:
■ Tecnología DemetronPLS: le
permite obtener una gama de
impulsos de intensidad desde 1100
mW/cm3 hasta 1330 mW/cm3, lo
que garantiza al usuario una auténtica
polimerización en 5 segundos de
tonos universales o claros.
■ Este sistema de pulsos en la
emisión lumínica evita el
calentamiento del tejido pulpar.
■ Ajustes de tiempo en 5, 10 y
20 segundos, con memoria de la
última polimerización
■ Diseño avanzado de su
batería: con una única carga se
obtienen 300 polimerizaciones de
10 segundos.
■ Amplia garantía. Sus tres años
de garantía le asegura sacar el
máximo partido de una importante
inversión.
■ Guía de luz Turbo extra-larga
con salida de 8 mm de diámetro
que le permitirá acceder más
fácilmente a la restauración.
DemiPlus: Lo mejor se ha
superado
Para más información sobre
DemiPlus visite www.kerrdental.eu
o contacte con KerrHawe SA en
Madrid. Tel. 91 519 61 00
LArevistaCOEC
www.coec.cat
Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya
desembre 2011 Revista COEC 158
73

desembre 2011 Revista COEC 158
74
Notícies d’empresa
Noticiari / Notícies d’empresa
DI&B
DI&B organiza un Aula i-CAT en colaboración con
la Clínica Diagnoimagen en el Colegio Oficial de
Odontólogos y Estomatólogos de León
El pasado 17 de Noviembre, con motivo de la instalación de un i-CAT
Nueva Generación en la Clínica Diagnoimagen de León, DI&B organizó
un Aula i-CAT (en colaboración con dicha clínica) en la sede del Colegio
Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de León.
En torno a 50 profesionales
interesados en los protocolos de
utilización de i-CAT asistieron a
este Aula i-CAT, llenándose
completamente el aforo y siendo el
sexto que organiza DI&B en España.
Esta iniciativa se presenta en un
formato de cursos gratuitos
organizados por DI&B en
colaboración con el centro que
adquiere el tomógrafo
computerizado de haz cónico, con
el fin de introducirse en la
AVINENT
Comunidad Odontológica y
presentarles los servicios
disponibles a sus pacientes.
Aula i-CAT se ofrece como una
puesta en valor de los servicios de
valor añadido que DI&B aporta a
sus clientes.
En el contenido del curso se
trata el protocolo de utilización de
i-CAT Vision, proporcionando a
cada asistente un CD con varios
estudios reales de maxilar superior,
inferior, extendidos, ATMs, etc ■
AVINENT consolida su presencia en Portugal con
la participación en Expo-Dentária y el congreso de
la SPEMD
AVINENT está ampliando y consolidando su presencia en Portugal,
donde distribuye de forma habitual sus productos y servicios y tiene una
incidencia cada vez más notable.
Una muestra más de su interés
por este país es su presencia en
los congresos y certámenes más
importantes que se organizan. Así,
este mes de noviembre, AVINENT
ha estado presente en el Congreso
Anual de la Orden Dos Médicos
Dentistas (OMD), que tuvo lugar del
10 al 12 de noviembre en Lisboa,
conjuntamente con Expo-Dentária,
el principal certamen del sector
dental que se celebra en Portugal.
Igualmente, unos días antes
AVINENT participó en el Congreso
anual de la Sociedade Portuguesa de
Estomatología e Medicina Dentaria
(SPEMD), que se celebró en la
ciudad portuguesa de Coimbra y
que también reunió a los principales
especialistas del sector ■
OptiDisc ® KERR
-
Discos de pulido
El disco de pulido traslúcido,
ahora más fácil de elegir
OptiDisc® es un sistema de
pulido y acabado con el que
conseguirá que sus
restauraciones tengan un brillo
igual al del diente natural.
El sistema Kerr OptiDisc® es
la combinación perfecta de
discos de diferente grano para
contornear, acabar y pulir con
gran brillo composites,
ionómeros, amalgamas, metales
preciosos y no preciosos,
cubriendo así todo tipo de
demanda estética.
OptiDisc® se monta en un
mandril con un revestimiento
especial que protege la
restauración de posibles
arañazos y facilita su manejo.
El exclusivo mandril corto
permite el acceso en posteriores
y áreas de difícil acceso.
Su codificación de colores
facilita la correcta elección de
cada disco según el grosor del
grano. Ahora una nueva
codificación le ayudará a
reconocer la cara activa del disco
de la no activa ■