Activitats de reforç Unitat 1
Activitats de reforç Unitat 1
Activitats de reforç Unitat 1
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 1<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Relaciona cada nom amb el seu paper en la història:<br />
a) Minos 1) legislador atenès<br />
b) Soló 2) Termòpiles<br />
c) Pisístrat 3) mestre d’Alexandre<br />
d) Aristòtil 4) rei <strong>de</strong> Creta<br />
e) Milcía<strong>de</strong>s 5) general en cap <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong> Troia<br />
f) Clístenes 6) legislador espartà<br />
g) Licurg 7) governant<br />
h) Agamèmnon 8) general a Marató<br />
i) Leòni<strong>de</strong>s 9) tirà<br />
2 Digues si les afi rmacions següents són verta<strong>de</strong>res (V) o falses (F):<br />
a) El Pireu era un port molt important d’Atenes.<br />
b) Cnossos i Faistos pertanyen a la cultura micènica.<br />
c) Els aqueus s’establiren a l’Arcàdia.<br />
d) Els primers jocs olímpics van tenir lloc l’any 776 aC.<br />
e) El rei <strong>de</strong> Tartessos Argantoni va fer amistat amb els grecs.<br />
3 Completa les frases següents:<br />
a) En el segle IV .............. es va apo<strong>de</strong>rar <strong>de</strong> totes les ciutats gregues continentals.<br />
b) Hipàtia era fi lla <strong>de</strong> ........., professor <strong>de</strong> matemàtiques i astronomia <strong>de</strong>l ...............<br />
c) ............... era coneguda com «la <strong>de</strong>ls carrers amples» i «la rica en or».<br />
d) La guerra <strong>de</strong> Troia va tenir lloc cap a l’any ............ aC.<br />
e) Entre els anys 1870 i 1890 ............., un alemany amant <strong>de</strong> l’arqueologia, va fer excavacions a Troia.<br />
4 Llegeix el text següent i contesta les preguntes:<br />
Pèricles <strong>de</strong>clarà també que hi havia mil dos-cents arquers i tres-centes galeres en estat <strong>de</strong> fer-se<br />
a la vela. Aquestes eren les forces <strong>de</strong>ls atenesos, i no inferiors a aquestes en cap punt, quan era<br />
imminent la primera invasió <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong>l Peloponès i començaven les hostilitats. Pèricles afegí<br />
encara altres arguments, com solia, per <strong>de</strong>mostrar que guanyarien la guerra.<br />
TUCÍDIDES, Història, II, 8 i 9 (trad. <strong>de</strong> J. Berenguer Amenós)<br />
a) A quina guerra es refereix aquest text?<br />
b) Què va provocar aquest enfrontament?<br />
c) Quin any va esclatar aquesta guerra?<br />
d) Quin poble va buscar la unió d’altres pobles per enfrontar-se a Atenes?<br />
1
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 1<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
5 Esbrina a quin personatge es refereix cada frase:<br />
a) Va travessar els Pirineus i els Alps amb el seu exèrcit i va arribar fi ns a les portes <strong>de</strong> Roma.<br />
b) Era el cabdill <strong>de</strong>ls esclaus que es van revoltar contra el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> Roma.<br />
c) Va sufocar la conspiració <strong>de</strong> Catilina, però els sicaris <strong>de</strong> Marc Antoni li van tallar el cap.<br />
d) La ciutat <strong>de</strong> Tàrent li va <strong>de</strong>manar ajut i va vèncer els romans en nombroses batalles.<br />
e) Va ser el darrer emperador <strong>de</strong> la dinastia Severa.<br />
f) Va concedir el dret <strong>de</strong> ciutadania a tots els habitants <strong>de</strong> l’Imperi. Va fer construir unes famoses termes a<br />
Roma, que porten el seu nom.<br />
g) Rei <strong>de</strong>ls hèruls que <strong>de</strong>stronà Ròmul Augústul.<br />
h) Saquejà Roma l’any 410.<br />
i) El Senat va concedir-li el títol d’August l’any 27 aC.<br />
6 Llegeix en veu alta aquests primers versos <strong>de</strong> l’Eneida. Procura captar-ne la sonoritat:<br />
Arma virumque cano, Troia qui primus ab oris<br />
Italiam fato profugus Laviniaque venit litora.<br />
VIRGILI, Eneida, I, 1-3<br />
7 Busca informació sobre l’itinerari que seguí Anníbal quan es dirigí a Roma travessant els Pirineus.<br />
8 Amb Nerva es va recórrer a l’adopció per a la successió. Què vol dir que el sistema successori dinàstic va<br />
donar pas al sistema d’adopció? Quin tipus <strong>de</strong> successió trobem en les monarquies actuals?<br />
9 Respon les preguntes següents:<br />
a) En què consistia el sistema <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r anomenat dominat? Quin emperador el va imposar?<br />
b) En què consistia el sistema <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r anomenat tetrarquia? Quin emperador el va imposar?<br />
c) Quin emperador va proclamar la paganitat <strong>de</strong> l’Imperi romà?<br />
d) Qui va ser l’últim emperador romà?<br />
10 Digues si les afi rmacions següents són verta<strong>de</strong>res (V) o falses (F):<br />
a) Els patricis eren els <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls primers habitants que es van instal·lar a Roma.<br />
b) Els <strong>de</strong>cemviri van elaborar el cò<strong>de</strong>x legal més antic <strong>de</strong> Roma.<br />
c) Amb el nom <strong>de</strong> Magna Grècia es coneixen les colònies gregues <strong>de</strong>l nord d’Itàlia.<br />
d) Neró pertanyia a la dinastia Flàvia.<br />
e) Els lígurs eren un poble primitiu que va habitar Itàlia.<br />
2
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 2<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Completa els quadres genealògics amb els noms <strong>de</strong>ls personatges que hi falten:<br />
GEA i ..................<br />
TITANS TITÀNIDES CICLOPS HECATONQUIRS<br />
Oceà, Ceos, Crios, Tia, ............., Temis Arges, Estèropes, Cotos, Briàreu,<br />
Hiperió, Jàpet, Mnemòsine, Brontes Gies<br />
................... Febe, Tetis<br />
CRONOS i REA<br />
................... ................... ................... HADES ................... ZEUS<br />
2 Escriu el nom grec equivalent a les divinitats romanes següents:<br />
nom llatí nom grec nom llatí nom grec<br />
Júpiter Diana<br />
Juno Mart<br />
Minerva Vulcà<br />
Neptú Mercuri<br />
Apol·lo Venus<br />
Ceres Plutó<br />
Vesta Bacus<br />
3
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 2<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
3 Marca els personatges relacionats amb la guerra <strong>de</strong> Troia:<br />
q Helena q Menelau q Jàson q Èdip<br />
q Agamèmnon q Me<strong>de</strong>a q Hèctor q Orfeu<br />
4 Especifi ca l’origen (grec o romà) i la disciplina en què <strong>de</strong>stacà cadascun d’aquests personatges:<br />
Pitàgores: ............................................................ Cels: ....................................................................<br />
Lucreci: ............................................................... Eratòstenes: ..........................................................<br />
Vitruvi: ................................................................. Hipòcrates: ..........................................................<br />
5 Quin era l’únic col·legi sacerdotal femení <strong>de</strong> Roma? Quina <strong>de</strong>essa s’hi honorava? Quines eren les seves<br />
funcions?<br />
6 Enumera els dotze treballs d’Hèrcules.<br />
7 Escriu la història <strong>de</strong>l rei Èdip.<br />
4
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 3<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Quin tipus d’edifi ci es representa en aquesta imatge? Indica’n les parts i explica quina mena d’espectacles<br />
s’hi celebraven.<br />
2 Observa la planta d’aquest circ, indica’n les parts i explica quina mena d’espectacles s’hi celebraven.<br />
5
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 3<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
3 Observa aquests dos temples:<br />
a) Quin és grec i quin romà?<br />
b) Què t’ho fa pensar?<br />
4 Completa les frases següents :<br />
a) Al fòrum <strong>de</strong> Roma hi havia un temple circular consagrat a ..........................<br />
b) El creador <strong>de</strong>l disseny urbanístic <strong>de</strong> la ciutat en forma <strong>de</strong> quadrícules fou ...........................<br />
c) A la ciutat romana hi havia dos carrers principals: el .......................... i el ...........................<br />
d) L’àgora grega era el lloc <strong>de</strong> reunió, <strong>de</strong> mercat, el centre urbà. A Roma, aquest centre s’anomenava<br />
...........................<br />
e) Els .......................... servien per commemorar una victòria militar.<br />
f) La part <strong>de</strong>l temple grec on es guardava l’estàtua <strong>de</strong> la divinitat rebia el nom <strong>de</strong> ...........................<br />
g) A les termes, la sala <strong>de</strong> bany tebi s’anomenava ...........................<br />
h) Els arquitectes <strong>de</strong>l Partenó van ser ...........................<br />
i) L’Erectèon, situat a l’Acròpolis d’Atenes, és d’estil ...........................<br />
j) El segon estil <strong>de</strong> pintura pompeiana utilitza motius ...........................<br />
5 Anomena les característiques principals <strong>de</strong>ls estils següents <strong>de</strong> pintura pompeiana:<br />
primer estil<br />
segon estil<br />
tercer estil<br />
quart estil<br />
6
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 4<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Els praenomen romans apareixen generalment en els textos <strong>de</strong> forma abreujada. Tot seguit es presenta una<br />
llista <strong>de</strong>ls més freqüents; uneix cada nom amb l’abreviatura corresponent:<br />
Aulus, Marcus, Caius, Cnaeus, Lucius, Publius, Quintus, Sextus, Titus, Decimus<br />
abreviatura praenomen abreviatura praenomen<br />
P. M.<br />
S. C.<br />
Cn. T.<br />
Q. D.<br />
A. L.<br />
2 L’emperador August va organitzar una naumàquia per representar la batalla <strong>de</strong> Salamina, que acabà amb la<br />
<strong>de</strong>rrota <strong>de</strong>ls perses pels grecs, l’any 480 aC. En quin confl icte bèl·lic s’inscriu aquesta batalla?<br />
3 Escriu la teva data <strong>de</strong> naixement, segons el sistema romà.<br />
7
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 4<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
4 Completa les frases següents:<br />
a) L’.................. era la celebració grega pel naixement d’una criatura.<br />
b) El tipus <strong>de</strong> matrimoni més habitual a Roma era el ..............<br />
c) La clàmi<strong>de</strong> era una ................. curta que portaven, sobretot, els joves i soldats grecs.<br />
d) L’espai interior <strong>de</strong> la casa romana s’anomenava .................<br />
e) Les insulae romanes eren .................<br />
f) Les quatre ciutats gregues que van excel·lir en la celebració <strong>de</strong>ls Jocs van ser ......................................<br />
................................<br />
5 Digues si aquestes afi rmacions són verta<strong>de</strong>res (V) o falses (F):<br />
a) Els primers jocs olímpics <strong>de</strong>ls temps mo<strong>de</strong>rns es van celebrar a Atenes.<br />
b) Els jocs <strong>de</strong> gladiadors o munus gladiatorum es feien al circ.<br />
c) A Roma, el prandium era l’equivalent al nostre dinar.<br />
d) El garum era una fruita.<br />
e) Éos era el nom amb què els grecs anomenaven l’alba.<br />
f) El gnomon era un rellotge d’aigua.<br />
6 Relaciona cada nom amb la seva <strong>de</strong>fi nició:<br />
a) epitalami 1) A Grècia, dinar.<br />
b) tunica clavata 2) Poema nupcial.<br />
c) trigon 3) Carro elegant <strong>de</strong> dues ro<strong>de</strong>s.<br />
d) Àriston 4) Túnica adornada amb una banda porpra.<br />
e) tetradracma 5) Moneda equivalent a quatre dracmes.<br />
f) carpetum 6) A Roma, joc <strong>de</strong> pilota.<br />
8
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 5<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Relaciona cadascuna d’aquestes dates amb el fet històric corresponent:<br />
a) 750 aC 1) <strong>de</strong>cret <strong>de</strong> Caracal·la sobre la ciutadania romana<br />
b) 212 dC 2) presa <strong>de</strong> Tàrent pels romans<br />
c) 1822 dC 3) fundació <strong>de</strong> Cumes<br />
d) 272 aC 4) Champollion <strong>de</strong>sxifra l’alfabet egipci<br />
2 Completa la taula amb les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls personatges següents:<br />
Horaci<br />
Caracal·la<br />
personatge segle cultura<br />
Champollion<br />
Paulus Emili<br />
Ptolemeu Soter<br />
Cató el Censor<br />
Empèdocles<br />
9
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 5<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
3 Probablement, Gutenberg va inventar la impremta, gràcies a la qual la cultura es va po<strong>de</strong>r estendre amb<br />
més facilitat. El primer llibre imprès amb data coneguda és el Psaltiri <strong>de</strong> Magúncia, <strong>de</strong>l 1457. Localitza en<br />
un mapa la ciutat <strong>de</strong> Magúncia.<br />
4 Digues si aquestes afi rmacions són verta<strong>de</strong>res (V) o falses (F):<br />
a) Els edifi cis més importants d’Alexandria van ser el museu i la biblioteca.<br />
b) Gràcies a la pedra <strong>de</strong> Rosetta es va po<strong>de</strong>r llegir la llengua grega.<br />
c) En la construcció <strong>de</strong> vies romanes s’utilitzava el rudus, format per palets <strong>de</strong> riera i runes.<br />
d) El pont Sublici va ser construït <strong>de</strong> pedra.<br />
e) L’escola <strong>de</strong> traductors <strong>de</strong> Toledo va assolir el seu apogeu al segle XX.<br />
f) Al segle XIV Petrarca va proposar els autors clàssics com a mo<strong>de</strong>ls.<br />
5 Relaciona els elements <strong>de</strong> les dues columnes:<br />
a) Torre d’Hèrcules 1) Aquisgrà<br />
b) Mary Renault 2) El noi persa<br />
c) Halicarnàs 3) la Corunya<br />
d) Via Augusta 4) Heròdot<br />
e) Cassiodor 5) Via Hercúlia<br />
f) Carlemany 6) Teodoric<br />
10
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 6<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Llegeix els textos següents i indica a quin mite fan referència:<br />
Júpiter, como se viese<br />
preso y herido <strong>de</strong> amor<br />
<strong>de</strong> la graciosa doncella<br />
hija <strong>de</strong>l rey Agenor,<br />
fuese transformando en toro<br />
<strong>de</strong> extrañísimo blancor,<br />
hermoso y proporcionado<br />
para parecer mejor [...]<br />
Viendo tanta mansedumbre<br />
en toro <strong>de</strong> tal valor,<br />
entre los cuernos guirnaldas<br />
puso enramada <strong>de</strong> fl or,<br />
cabalgó encima sus lomos;<br />
siendo <strong>de</strong> ella poseidor,<br />
el toro manso quedito<br />
se entró en la mar con furor:<br />
la doncella, temerosa,<br />
tomó por sustentador<br />
los cuernos por no caer;<br />
y él llevóla a su sabor.<br />
JOAN TIMONEDA, <strong>de</strong> «Rosa <strong>de</strong> amores», Rosa <strong>de</strong> romances<br />
«¿A quién me quejaré <strong>de</strong> cruel engaño,<br />
árboles mudos, en mi triste duelo?<br />
¡Sordo mar! ¡Tierra extraña! ¡Nuevo cielo!<br />
¡Fingido amor! ¡Costoso <strong>de</strong>sengaño!<br />
Huye el pérfi do autor <strong>de</strong> tanto daño,<br />
y quedo sola en peregrino suelo,<br />
do no espero a mis lágrimas consuelo;<br />
que no permite alivio mal tamaño.<br />
Dioses, si entre vosotros hizo alguno<br />
<strong>de</strong> un <strong>de</strong>samor ingrato amarga prueba,<br />
vengadme, os ruego, <strong>de</strong>l traidor Teseo.»<br />
Tal se queja Ariadna en importuno<br />
lamento al cielo; y entre tanto lleva<br />
el mar su llanto, el viento su <strong>de</strong>seo.<br />
JUAN DE ARGUIJO<br />
2 Explica la llegenda <strong>de</strong>ls Horacis i els Curacis.<br />
11
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 6<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
3 Quines d’aquestes sèries <strong>de</strong> televisió estan situa<strong>de</strong>s a l’antiga Roma?<br />
q Vent<strong>de</strong>lplà q La Via Augusta q Jo, Claudi<br />
q Yo soy Betty, la fea q Roma q Massada<br />
4 Indica quines <strong>de</strong> les pel·lícules següents tracten un tema grec (G) i quines un tema romà (R):<br />
q Me<strong>de</strong>a q Quo vadis? q 300<br />
q Gladiator q Alexandre el Gran q Troia<br />
q Ben-Hur q Hèrcules q La llegenda d’Enees<br />
q Èdip, rei q Espàrtac q Golfus <strong>de</strong> Roma<br />
5 I<strong>de</strong>ntifi ca, en cada imatge, la història que s’hi representa:<br />
12
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 7<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 La paraula eumèni<strong>de</strong>, formada amb el prefi x grec eu (‘ben’, ‘bon’, ‘avantatjós’), signifi ca ‘bondadós’, ‘favorable’,<br />
‘benèvol’. Busca el signifi cat <strong>de</strong> les paraules següents:<br />
Eugeni: ................................................................ eubiòtica: .............................................................<br />
eufonia: ............................................................... eufemisme: ..........................................................<br />
2 Segons la tradició, Tespis –un poeta tràgic grec nascut prop <strong>de</strong> Marató al segle VI aC– va introduir als espectacles<br />
dionisíacs el recitat, que narra les aventures <strong>de</strong> l’heroi. Cita els tres autors grecs que van escriure<br />
les tragèdies més famoses al segle V aC.<br />
3 Digues quins d’aquests verbs expressen els valors que han <strong>de</strong> ser la fi nalitat <strong>de</strong> tot discurs:<br />
agradar – convèncer – entretenir – instruir – avorrir – commoure<br />
13
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 7<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
4 Escriu breument el que sàpigues d’aquests personatges:<br />
Homer – Mecenes – Eurípi<strong>de</strong>s – Safo – Tàcit<br />
5 Classifi ca els personatges següents segons siguin reals o <strong>de</strong> fi cció:<br />
Verdaguer – Moló <strong>de</strong> Ro<strong>de</strong>s – Antígona – Èsquil – Hesío<strong>de</strong> – Odisseu – Amfi trió – Molière – Píndar –<br />
Tit Livi<br />
6 Relaciona les obres <strong>de</strong> la primera columna amb l’autor corresponent:<br />
a) Atlàntida 1) Virgili<br />
b) Me<strong>de</strong>a 2) Robert Graves<br />
c) Anàbasi 3) Plaute<br />
d) Els captius 4) Xenofont<br />
e) Èdip, rei 5) Verdaguer<br />
f) Teogonia 6) Eurípi<strong>de</strong>s<br />
g) Eneida 7) Sòfocles<br />
h) Jo, Claudi 8) Hesío<strong>de</strong><br />
14
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 8<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Marca la resposta correcta:<br />
a) A Grècia i Roma, el pedagog era…<br />
1) q …el que ensenyava a llegir i a escriure els nens.<br />
2) q …el que acompanyava els nens a l’escola.<br />
3) q …el mestre <strong>de</strong> música.<br />
b) A Atenes, els nobles s’anomenaven…<br />
1) q …metecs.<br />
2) q …thetes.<br />
3) q …eupàtri<strong>de</strong>s.<br />
c) El tribunal <strong>de</strong> justícia més important d’Atenes era…<br />
1) q ...la Bulé.<br />
2) q …el Pritaneu.<br />
3) q …l’Areòpag.<br />
d) A Esparta, les atribucions que inicialment havien tingut els reis, les tenien…<br />
1) q …els èfors.<br />
2) q …els arcàgetes.<br />
3) q …la Gerúsia.<br />
e) A Roma, els ciutadans es dividien en…<br />
1) q …esclaus i lliberts.<br />
2) q …cònsols i edils.<br />
3) q …patricis i plebeus.<br />
f) Al capdavant <strong>de</strong> la cavalleria <strong>de</strong> l’exèrcit grec hi havia…<br />
1) q …dos hiparques.<br />
2) q …un hiparca.<br />
3) q …tres hiparques.<br />
g) Una legió romana estava formada per…<br />
1) q …100 homes.<br />
2) q …10 cohorts.<br />
3) q …2 maniples.<br />
h) El soldat romà que portava l’àliga –emblema <strong>de</strong> les legions– rebia el nom <strong>de</strong>…<br />
1) q …primipil.<br />
2) q …sagittarius.<br />
3) q …aquilífer.<br />
15
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 8<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
2 Com s’anomena aquest soldat romà? Per què?<br />
3 Quines eren les matèries més importants per a l’educació d’un ciutadà romà? I per a un home grec?<br />
4 Completa la llista següent amb el nom <strong>de</strong> les magistratures que hi falten:<br />
Cursus honorum: 1. .................................<br />
2. Edils<br />
3. .................................<br />
4. .................................<br />
5. Cònsols<br />
5 Completa cadascuna d’aquestes frases amb la paraula que hi falta:<br />
a) Eren els que administraven les fi nances públiques: ..................................<br />
b) En un principi eren 2, <strong>de</strong>sprés 10; protegien la plebs contra els abusos <strong>de</strong>ls patricis: ...........................<br />
c) Elegit pels cònsols, tenia po<strong>de</strong>r il·limitat durant sis mesos: ..................................<br />
d) Elaboraven el cens i eren excònsols: ..................................<br />
16
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 9<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Omple els espais següents, amb l’ajut <strong>de</strong> diccionaris:<br />
llatí castellà català gallec francès italià<br />
patrem pai<br />
matrem mare<br />
maritum marito<br />
avum abuelo<br />
fi lum fi ls<br />
tabula taula<br />
caput cabeza<br />
homo hombre<br />
2 Subratlla els prefi xos que formen les paraules següents:<br />
subratllar – hipermercat – vicepresi<strong>de</strong>nt – bípe<strong>de</strong> – analfabet – subordinació – <strong>de</strong>slligar – amfi bi<br />
3 Escriu una paraula amb cada un <strong>de</strong>ls prefi xos següents:<br />
<strong>de</strong>s.............................. hipo..............................<br />
pos.............................. in.................................<br />
re................................. dis...............................<br />
17
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 9<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
4 Busca el signifi cat <strong>de</strong> les expressions llatines següents i relaciona-les amb l’expressió <strong>de</strong> la segona columna<br />
que signifi ca el contrari:<br />
a) sine die 1) senior<br />
b) <strong>de</strong>fi cit 2) supra<br />
c) ante meridiem 3) a priori<br />
d) iunior 4) in vivo<br />
e) infra 5) ipso facto<br />
f) in vitro 6) post meridiem<br />
g) a posteriori 7) superavit<br />
5 Completa les frases següents:<br />
a) L’àtic es parlava a tota la regió d’...............<br />
b) De la unió <strong>de</strong> tots els dialectes grecs va néixer la koiné, o grec comú, al segle ........<br />
a) Les Homilies d’Organyà és un text ..................<br />
b) Les paraules híbri<strong>de</strong>s estan forma<strong>de</strong>s per ..............................<br />
c) La llengua catalana ha rebut una forta infl uència <strong>de</strong> ....................... en la toponímia.<br />
d) ........................ va utilitzar el mèto<strong>de</strong> comparatiu i va adonar-se <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong> l’indoeuropeu.<br />
e) Anomenem ................... el llatí <strong>de</strong>l segle XXI.<br />
18
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 10<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Explica en què consisteixen els sistemes d’escriptura següents:<br />
a) logogràfi c<br />
b) sil·làbic<br />
c) logosil·làbic<br />
d) alfabètic<br />
2 El sumeri i l’accadi feien servir un estil d’escriptura que consistia a gravar signes sobre argila amb un tascó.<br />
Com s’anomena aquesta escriptura?<br />
3 Qui va ser l’emperador romà que va incorporar tres noves lletres a l’alfabet llatí, tot i que no van prosperar?<br />
4 Quin poble <strong>de</strong> l’antiguitat va inventar l’alfabet?<br />
5 Escriu, en grec clàssic, les paraules següents:<br />
nen ........................................................................................<br />
dona ......................................................................................<br />
sol .........................................................................................<br />
cor ........................................................................................<br />
ciutat ....................................................................................<br />
19
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 10<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
6 A quina <strong>de</strong>clinació llatina pertanyen aquests substantius? Escriu-ne a la taula la traducció corresponent.<br />
dominus, -i femina, -ae<br />
puella, -ae res, rei<br />
consul, -is senatus, -us<br />
bellum, -i sol, solis<br />
7 A quina conjugació pertanyen els verbs amo, <strong>de</strong>leo, rego, audio, sum?<br />
8 Conjuga el present i l’imperfet <strong>de</strong>l verb ésser en llatí i en grec.<br />
9 Tradueix aquestes frases:<br />
a) Venus amoris <strong>de</strong>a erat.<br />
b) Minerva sapientiae <strong>de</strong>a erat.<br />
c) Diana silvarum <strong>de</strong>a erat.<br />
20
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 11<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
1 Omple els espais buits amb l’ajut d’un diccionari:<br />
La paraula catalana muricec i la castellana murciélago provenen <strong>de</strong>l llatí mus, muris, que signifi ca<br />
....................., i <strong>de</strong> caecus, que signifi ca ..................... En canvi, els mots ratapinyada o ratpenat signifi quen<br />
............... amb plomes.<br />
El mot duodè proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong>l terme llatí ...................., que vol dir ‘dotze’, perquè el duodè <strong>de</strong>ls humans fa<br />
dotze dits <strong>de</strong> llargada.<br />
2 Llegeix aquests consells d’Hipòcrates, i respon les preguntes:<br />
– Les passeja<strong>de</strong>s matinals aprimen, <strong>de</strong>ixen el cap serè i en estat d’alerta, l’oïda vivaç, i alliberen<br />
l’estómac. Aprimen perquè el cos, en moure’s, s’escalfa, i la humitat disminueix i s’elimina.<br />
– Convé, també, <strong>de</strong>scansar en llits durs, i fer camina<strong>de</strong>s i curses nocturnes.<br />
– Cert que invocar els déus és bo; però convé invocar els déus i ajudar-se a un mateix.<br />
a) Creus que aquests consells encara són vàlids?<br />
b) En quin segle va viure aquest metge?<br />
c) Quina dita actual et recorda l’últim d’aquests consells?<br />
Sobre la dieta, 62, 68 i 87<br />
21
<strong>Activitats</strong> <strong>de</strong> <strong>reforç</strong> <strong>Unitat</strong> 11<br />
Centre:<br />
Curs: Data:<br />
Nom <strong>de</strong> l’alumne/a:<br />
3 Quiró és el més cèlebre i savi <strong>de</strong>ls centaures. Era pru<strong>de</strong>nt i benèvol, i ajudava les persones. Es retirà a viure<br />
al bosc, on va adquirir molts coneixements sobre botànica i astronomia. Amb l’ajut d’un diccionari <strong>de</strong> mitologia,<br />
respon aquestes preguntes:<br />
a) De quins personatges mítics va ser mestre?<br />
b) En morir, Zeus el transformà en una constel·lació <strong>de</strong>l zodíac. Quina?<br />
c) Com és la fi gura d’un centaure?<br />
4 Uneix aquests noms <strong>de</strong> savis amb l’àmbit <strong>de</strong>l coneixement a què es <strong>de</strong>dicaren:<br />
a) Plini el Vell 1) fi losofi a<br />
b) Heròdot 2) física<br />
c) Lucreci 3) música<br />
d) Epicur 4) botànica<br />
e) Guido d’Arezzo 5) història<br />
f) Freud 6) psicologia<br />
22