festa - Fundació Lluís Carulla

94 I Les festes locals I Albert Rumbo i Soler
panyola de la mà d'en Joan Povill, director artístic de
la Passió des del 1932. La versió actual data del
1948. El resultat dels esforços per modernitzar-la és
una obra excepcional i gairebé perfecta des d'un punt
de vista tècnic. Com també passa a Esparreguera, la
participació del poble és massiva, amb la col·laboració
directa d'unes vuit-centes persones. Al contrari
que la vila veïna, però, a Olesa la representació es fa
tota seguida {matí, tarda o vespre), i no partida. (Festa
Tradicional d'Interès Nacional des del 30 de setembre
de 1983.)
Processó de Verges (Baix Empordà)
Verges conserva la més pura essència de la tradició
passionística catalana, ja que la representació es continua
duent a terme tal com es feia en temps pretèrits.
Es fa únicament la nit del Dijous Sant; el text
que s'hi recita, revisat per fra Antoni de Sant Jeroni
vers el 1773, és el més antic de totes les passions catalanes;
es representa al carrer, i inclou elements com
la Dansa de la Mort, únic exponent conservat arreu
del món d'aquestes antigues danses macabres. La representació
de Verges consta de dues partS; la primera,
escenificada dalt d'un cadafal a la plaça, narra els
tres anys de vida pública de Crist fins a la seva condemna,
i la segona, itinerant pels carrers, culmina
amb la crucifixió. La il·luminació amb teies, i amb
cargols al carrer dels Cargols, reforcen la sensació de
trobar-nos en altres temps. La idea d'un doble final
simultani i interrelacionat resulta, senzillament, una
aportació teatral extraordinària. (Festa Tradicional
d'Interès Nacional des del 30 de setembre de 1983.)
Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm (Selva)
Malgrat que tinguem documentades processons a
Sant Hilari des del 1731, l'origen de l'actual Via Crucis
Vivent s'ha de buscar en els anys posteriors a la
darrera Guerra Civil. Fou entre 1941 i 1942 quan l'aleshores
vicari de la població, mossèn Francesc Carbó,
va proposar de fer les estacions del Via Crucis pels
carrers del poble. Aquestes primeres representacions
es duien a terme el Dijous Sant fins que, l'any 1969,
es passaren al Divendres. Cal destacar el fet que, ja
en les antigues processons del segle xviii, a banda
dels tradicionals passos, hi ha documentats personatges
de la Passió; és el que s'anomenarien misteris vivents.
Actualment, aquest Via Crucis és un gran es­
pectacle en el qual es representen, de forma itinerant,
catorze escenes de la Passió, que comencen
amb el judici de Jesús i acaben amb la crucifixió, una
espectacular escena que té lloc al turó de la Vaga.
(Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 18 de
maig de 1999.)
Processó del Divendres Sant de Tarragona
(Tarragonès)
Aquesta és, molt probablement, una de les principals
mostres de religiositat popular tradicional catalana
que es conserva avui al nostre país. Es tracta d'una
processó nascuda el 3 d'abril de l'any 1550 de la
mà de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima
Sang de Nostre Senyor Jesucrist, entitat que originàriament
estava formada per espardenyers i esparters,
i que s'ha ocupat d'organitzar la processó fins a
l'actualitat. La Processó del Sant Enterrament, o del
Divendres Sant, congrega fins a divuit germandats,
gremis, confraries i associacions, cadascuna de les
quals porta un o més passos, i es clou amb la bandera
de la Congregació, l'arquebisbe de Tarragona i les
autoritats. Marcada profundament per un estricte ordre
protocol·lari imposat per una tradició llargament
centenària, aquesta processó destaca per l'alt nombre
de participants i de bandes de música que l'acompanyen.
(Festa Tradicional d'Interès Nacional des
del 18 de maig de 1999.)
Festa de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut de Cornellà
de Terri (Pla de l'Estany)
Tot i que hom ha situat l'origen d'aquesta celebració
en la redempció dels anomenats mals usos feudals
de l'any 1367, quan la vila de Cornellà de Terri
passà a dependre directament del monarca Pere III el
Cerimoniós, el cert és que tot sembla indicar que
aquesta manifestació popular té unes arrels molt més
antigues vinculades amb ritus arboris de fecundació
de la terra. Avui, després de les interrupcions patides
durant la dictadura d'en Primo de Rivera, la Guerra
Civil Espanyola i la dictadura del general Franco, es
poden diferenciar dues parts en aquesta festa, que té
lloc cada any el Dilluns de Pasqua: la plantada de
l'Arbre de Maig i el Ball del Cornut. La primera part,
la que es deu remuntar a temps més pretèrits, consisteix
en la plantada d'un gran pollancre o àlber, el
Maig, que els homes de Cornellà han escollit el Di-