festa - Fundació Lluís Carulla

84 I Les festes locals I Albert Rumtx) i Soler
Les festes locals
Albert Rumbo i Soler
Àmbit d'influència de les festes
D. 'e per si, el terme festa comporta la presència i
participació de diverses persones. Com a mínim dues,
perquè per més que algú pensi que pot celebrar una
festa tot sol, aquesta singularitat va en contra del mateix
concepte de festa. Per poder considerar una festa
com a tal, com a mínim hi ha d'haver dues persones
celebrant-la i compartint-la, perquè, entre moltes
altres coses, la festa significa la celebració d'un determinat
esdeveniment amb la comunitat que sent
aquest fet com a propi. I és en aquest sentit que la
festa esdevé un dels paràmetres definidors d'aquell
grup humà que la celebra, grup que pot estar format
pèrdues, mil, cent mil osis milions de persones, però
mai per un individu sol, cosa que anorrearia el concepte
de comunitat i, per extensió, el de festa.
Partint d'aquesta premissa bàsica podem classificar
les festes que es desenvolupen al nostre país en
festes familiars, festes locals, festes comarcals i intercomarcals
i festes nacionals. Les familiars serien
aquelles celebracions que es desenvolupen amb la família
i el nucli d'amistats més properes com a molt.
Solen ser celebracions íntimes i intimistes, i moltes
d'aquestes estan centrades en el cicle de la vida o en
festivitats tradicionals que han arrelat especialment
en l'àmbit familiar. Entre les centrades en el cicle de
la vida hi trobaríem els bateigs, les primeres comunions,
els casaments i els enterraments. Pel que fa a
les festivitats tradicionals en què la família té un protagonisme
important, hi podríem incloure la major
part de celebracions nadalenques i els actes relacionats
amb les festivitats de Tots Sants i el Dia de Difunts.
Malgrat tot, però, com que les festes són ens
vius que s'adapten constantment al període que els
toca viure, es pot esdevenir que manifestacions po­
pulars transcendeixin un àmbit per passar a formar
part d'un altre de més ampli o, a l'inrevés, es recloguin
i es converteixin en celebracions que tenen lloc
en un àmbit més restringit. Així, per continuar amb
els exemples que acabem de posar, durant les festes
nadalenques tenim actes essencialment familiars,
com el dinar de Nadal, i altres de més comunitaris,
com pot ser el cas de la l\/lissa del Gall. D'altra banda,
la Castanyada cada cop més va deixant de ser una celebració
familiar per esdevenir comunitària.
Les festes locals o comunitàries són aquelles celebrades
per una col·lectivitat en un espai físic concret
i determinat que habitualment sol coincidir amb el
terme municipal. Són celebracions on els membres
d'aquesta col·lectivitat se senten identificats amb la
resta de membres i amb el mateix ritual festiu, i que
reuneixen en un mateix grup diferents estrats i classes
socials i diverses generacions. En un principi, les
festes majors serien un exemple clar del que acabem
d'exposar, de la mateixa manera que el Corpus ho fou
en temps pretèrits. Però no només les festes majors
presenten aquesta dimensió comunitària, sinó que hi
ha altres manifestacions populars que també l'han
assolit. Seria el cas, entre moltes altres, del Carnaval
de Solsona, de la Festa del Pelegrí de Tossa o de la
plantada i la crema de l'Haro de Les, per bé que
aquestes dues darreres han esdevingut celebracions
amb categoria de festa major.
Les festes comarcals i intercomarcals són aquelles
en què la comunitat o col·lectivitat que les celebra
també pertany a un espai físic concret i determinat,
per bé que aquest espai inclou diversos termes municipals.
Aquests termes municipals poden pertànyer a