festa - Fundació Lluís Carulla

74 I Tipologia de festes j celebracions I Jan Grau i Martí
També tenen un caràcter temàtic diades tradicionals
com els Tres Tombs o els Reis d'Orient, encara
que la seva ubicació dins el cicle de l'any correspongui
a dates del calendari que les justifiquen i que, a
diferència d'altres festes temàtiques, tinguin una incidència
general.
Representacions populars temàtiques
Deixant de banda la teatralitat de les festes temàtiques,
que no són pròpiament espectacles per la seva
interacció amb el públic, existeixen representacions
populars que, sense ser pròpiament festes, tenen incidència
a tota la població i acompleixen la funció de
projecció. Les més tradicionals són les del cicle de
l'any, com els pessebres vivents, els pastorets o les
passions.
Els pessebres vivents tenen unes peculiaritats pel
que fa a escenografia que els acosten a les festes temàtiques,
ja que aprofiten el marc natural i els recursos
antics de la població, com el de Sant Guim de la
Plana, on, a més de les escenes del pessebre, es recreen
oficis antics. Els pastorets, per contra, són un
espectacle teatral en el sentit més convencional, i tenen
lloc en un teatre. Els textos són d'autors com Se­
Casament a l'estil vuitcentista
a l'església de Sant Pere,
un dels tres temples romàrucs
i visigòtics de l'antic bisbat
d'Ègara, a Terrassa.
(Foto AAVV-AP Sant Pere)
rafí Pitarra, Ramon Pàmies, Francesc d'Assís Picas,
entre altres; els més representats són sobretot els de
Josep Maria Folch i Torres. Unes i altres representacions,
però, tenen una incidència popular a remarcar,
que fia fet que els pessebres vivents hagin proliferat
en els darrers quinze anys, i que els pastorets —com
els de l'Ametlla de Merola— es mantinguin sense
perdre l'interès de la gent. Possiblement també hi
ajudi el fet que unes i altres representacions tenen
lloc en les dates nadalenques, en les quals la tradició
té un seguiment força massiu.
De passions, n'hi ha de dues menes, les que se celebren
a l'exterior, durant els dies de Setmana Santa,
com el Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm o la
Passió de Sant Climent Sescebes, i les que es fan en
un teatre, tots els dies festius des de Carnestoltes fins
a l'inici de maig, com les d'Esparreguera, Olesa de
Montserrat i Cervera. Entre les passions, hi podem
trobar des de la de Verges, basada en un text del segle
XVIII d'Antoni de Sant Jeroni, fins a una moderna
interpretació de la Passió, tant interessant com agosarada,
a Vilalba dels Arcs.
Dins d'aquest teatre festiu, hi ha d'altres representacions
que, si bé tenen relació amb la data del ca-