festa - Fundació Lluís Carulla

72 I Ttpologia de festes i celebracions I Jan Grau i Martí
En aquesta categoria es poden incloure diades tradicionals
del cicle de l'any en les quals el sant ha cedit
protagonisme als qui el tenen com a patró. La festa
dels Tres Tombs, l'antiga festa gremial dels
traginers, amb el temps ha pres una dimensió en la
qual les cavalleries i els carruatges són els protagonistes,
de manera que a vegades releguen a un segon
terme al sant mateix. Aquest gremi, que antigament
representava tot el transport llevat del fluvial i el marítim,
manté els antics rituals gremials, com el del
banderer, malgrat que l'equivalent actual de la professió
no hi tingui res a veure i el gremi s'hagi convertit
en una associació cultural. Actualment, els Tres
Tombs són un museu viu i ambulant que reprodueix el
que havia estat el transport de bast de mercaderies
fins a mitjan segle xx.
Una altra tipologia relacionada amb el tema és la
que podríem anomenar festes d'oficis a partir de criteris
turístics i de promoció. Són les que modernament
han estat creades a l'entorn d'oficis artesanals
desapareguts i que en els darrers temps han proliferat,
juntament amb mostres d'antics oficis que es fan
en el marc d'altres festes. Bons exemples d'això són
la Festa de les Trementinaires a Tuixén, la Trobada de
Campaners a Os de Balaguer o la Diada dels Raiers a
la Pobla de Segur.
Les festes d'oficis intenten reproduir una forma de
vida ja extingida amb la doble finalitat de restitució
del patrimoni local i d'atractiu turístic, com a eina de
projecció de la població.
Festes temàtiques
Un dels principals motors econòmics de Catalunya
és el turisme, un turisme cada vegada més allunyat
del desig d'acollir invasions massives de qualsevol tipus
de visitants. Cada vegada la demanda és més exigent
pel que fa a ofertes de turisme cultural i de qualitat.
Des de fa uns anys, el país està treballant de
cara a aquest turisme, especialment pel que fa a l'oferta
del patrimoni monumental i el patrimoni natural.
El model, però, massa sovint té unes característiques
encotillades per un excés de cientifisme, cosa
que fa minvar, per tant, les possibilitats de l'atractiu
imaginatiu, i és per això que neixen iniciatives dinamltzadores
per fer-lo més atractiu. La Ruta dels Càtars
0 dels Bons Homes, en el Parc Natural del Cadí-
Moixeró, o les visites teatralitzades al nucli antic de
Girona o a la ciutadella ibera de Calafell són iniciatives
que tenen molt d'èxit.
Les que podríem anomenar festes turístiques o temàtiques
són de factura moderna i estan pensades
amb la mateixa funció aglutinadora de la població
que hauria de tenir la festa major, però combinada
amb una projecció de la identitat local per mitjà del
consum cultural, Són festes que acostumen a aprofitar
el patrimoni material dels edificis singulars de la
població com a decorat natural per dur a terme una
posada en escena que recrea uns fets reals o imaginaris
d'una altra època, cosa que trastoca el paisatge
urbà per uns dies i el converteix en un gran teatre, en
el qual els actors són els mateixos ciutadans.
La festa temàtica és, en general, un element de
consum turístic que respon a la demanda del turisme
que va a la recerca d'emocions. Contraposada a les
festes que ofereixen espectacles i activitats en els
quals el ciutadà és només espectador, permet que
tota la població hi participi en una mesura o altra.
Pel que fa a l'assistent, en estar immers en una altra
realitat, canvia el paper d'espectador pel d'actor passiu.
Per a l'assistent a la festa significa una immersió
en una altra època, com si es tractés d'una visita a un
parc temàtic, com succeeix a la Festa d'en Tocasons
de Taradell o la del Renaixement de Tortosa. La majoria
d'aquestes festes són medievals, però també se'n
fan d'altres èpoques, com la de Torna Serrallonga a
Sant Hilari Sacalm, organitzada a l'entorn d'aquest
bandoler del segle xvii; festes romanes com les de Tarragona,
0 vuitcentistes, com el Casament de Pagès a
l'antic poble de Sant Pere, a Terrassa.
En molts casos la festa temàtica neix com una alternativa
lúdica 0 com una oferta més engrescadora a
la festa major, i acaba prenent més rellevància que
aquesta. La rutina de molts programes de festes majors
amb continguts exclusivament de consum ha generat
la necessitat de crear festes participatives, que
han esdevingut a vegades projectes de tota la comunitat
amb resultats cohesionadors excel·lents. El contrast
entre l'èxit i la popularitat de l'Aquelarre de Cervera,
contraposat a la festa major n'és una bona
mostra.