festa - Fundació Lluís Carulla

derar com a patrimonial. En canvi, la festa major en
el marc de la qual té lloc, avui per avui, difícilment
podem considerar-la patrimonial.
Festes religioses
Llevat de les poques festes exclusivament cíviques
0 socials, la majoria de les festes tenen un component
religiós, atès que durant segles la marxa de la
societat ha estat marcada per la religió, fins i tot en la
vida quotidiana. Per aquest motiu, les festes patronals
i, en conseqüència, les gremials o les festes majors,
fins i tot les fires, tenen un origen religiós.
Són indiscutiblement religioses les festes votades,
que renoven anualment un vot que el poble va fer a
un sant en agraïment per haver-los deslliurat d'una
sequera, una pesta o alguna altra desgràcia. Algunes
d'aquestes celebracions són aplecs d'ermita o romeries,
d'altres han derivat a festa major. La festa votada
senzillament és la renovació de l'agraïment d'una
població en deute pel favor que els va atorgar el sant;
i la forma de celebrar-la depèn en cada cas de la voluntat
0 la tradició d'aquell poble. Possiblement una
de les festes votades més destacades de Catalunya sigui
el Pelegrí de Tossa, que, acompanyat de força
gent, cada any fa a peu els quaranta quilometres que
hi ha fins a Santa Coloma de Farners per renovar el
vot a Sant Sebastià; l'endemà torna a Tossa.
En d'altres diades del calendari dedicades a la
Mare de Déu o a algun sant es manté la celebració religiosa,
sense que tinguin necessàriament un contingut
festiu. Les festes de la Mercè de Barcelona, per
exemple, van ser una diada purament religiosa fins el
1874, en què va prendre una nova dimensió festiva i
va esdevenir la festa major de Barcelona en ser nomenada
patrona de la ciutat la Mare de Déu de la
Mercè, patronatge que comparteix amb Santa Eulàlia.
Aplecs i romeries
Els aplecs i les romeries són festes d'origen religiós,
moltes d'elles de caire votat, mantingudes principalment
per la seva vessant social i sempre amb un
fort component territorial. En el cas dels aplecs la
gent es retroba, en una data concreta, en un paratge
a l'entorn d'una ermita o un santuari, en general isolats,
dedicats al sant o a la Mare de Déu a qui està de­
Nadal del 2003 I 69
dicat l'aplec. La gent que s'hi troba, potser per única
vegada a l'any, sovint prové de poblacions diferents.
Al marge de les cerimònies religioses, els jocs, les
danses i sobretot l'àpat, més o menys comunitari, refermen
els lligams dels assistents i converteixen l'aplec
en una festa lúdica i social.
Les romeries tenen el mateix sentit votiu que els
aplecs, amb la diferència que la gent prové habitualment
d'una sola població i es troba en aquella data
per fer el camí juntament. Els romiatges acostumen a
tenir anada i tornada. El trajecte en comú és el més
important, i l'aplec al lloc objecte de la romeria esdevé
una conseqüència lògica, mentre que el final de la
romeria és l'arribada, ja de retorn a la població.
Aquest és el moment que acostuma a ser més emotiu,
com a la Romeria de Sant Francisco que fa la gent de
la Fatarella el primer dissabte després de Pasqua Florida,
que comença a les sis del mati i no es torna al
poble fins que s'ha fet fosc.
Cal esmentar també les romeries que moltes poblacions
fan a Montserrat. Els de les comarques veïnes
fan el trajecte a peu fins al monestir, des de la població
mateix, mentre que d'altres romeries que
vénen de més lluny deixen el mitjà de transport al peu
de la muntanya i ascendeixen a peu. Si bé l'origen de
les romeries a Montserrat abraçava el territori més immediat
i no és diferent de les que es feien a Núria, al
Miracle o a Queralt, per citar-ne algunes, en aquest
cas l'anada a Montserrat té un sentit d'ofrena a la patrona
de Catalunya i pren una connotació territorial
d'àmbit nacional.
Com a trets generals, podríem diferenciar la romeria
de l'aplec a partir del seu sentit territorial. En l'aplec
els assistents poden tenir procedències diferents
i la trobada en un indret concret és el motiu central,
com enuncia la mateixa paraula aplec. La romeria
prové d'una sola població i, encara que diverses poblacions
conflueixin en un mateix indret, hi van i retornen
per itineraris diferents, de manera que comparteixen
només l'aplec central.
Fires i mercats
La principal diferència entre els mercats i les fires
és que, mentre que els primers eren, i de fet encara
són, de caire setmanal, les segones corresponen a