62 1 Tipologia de festes i celebracions I Jan Grau i Martí Tipologia de festes i celebracions Jan Grau i Martí Festes institucionals, populars i religioses ^^vui tant parlem de <strong>festa</strong> quan ens referim al dia que per raons del calendari laboral no treballem, quan celebrem un aniversari familiar, quan és Nadal 0 quan s'acaba el curs escolar. En una societat com la nostra, en la qual el lleure té un paper destacat, la indústria del consum ha determinat l'ampliació del concepte inicial del mot <strong>festa</strong> i n'ha multiplicat l'ús. Qualsevol assaig de classificació unitària del calendari festiu està d'antuvi condemnat a ser parcial. És difícil crear divisions que permetin situar cada <strong>festa</strong> en una sola tipologia, atès que per origen, per evolució, per condicionaments històrics I socials, però sobretot, perquè es tracta d'un patrimoni viu, el calendari festiu està sotmès a una evolució constant. Encara que aparentment els canvis siguin només en petits detalls, i encara que conservi la seva essència, la <strong>festa</strong> va modificant a poc a poc la seva dimensió, la seva estructura o els seus continguts. L'única divisió que ens permet entendre millor l'univers festiu de casa nostra és la que fa referència als promotors, perquè en general el destinatari sempre és la gent de la comunitat en el marc de la qual s'organitza la celebració. La <strong>festa</strong> s'adreça a tothom, encara que es visqui, se'n gaudeixi o s'hi participi de manera diferent, en funció de les connotacions socials i personals de cadascú. Així, doncs, podríem diferenciar inicialment les festes segons si es tracta de celebracions institucionals, religioses o populars, segons qui les organitzi, però tenint en compte que també hi intervenen la resta de promotors, ja sigui com a protagonistes, com a públic, com a participants o, fins i tot, mani<strong>festa</strong>nt-s'hi en contra. Aquesta classificació és universal i a Catalunya ja en tenim una bona mostra en les festes que tenien lloc a l'Edat Mitjana. Festes institucionals De festes institucionals, en podem trobar de diverses menes. En primer lloc tenim les festes anuals de caire civil i no religiós que organitzen les autoritats i destinades a tothom, però amb actes solemnes predominants adreçats a l'entorn més oficial. Un bon exemple d'aquest tipus és la diada de sant Jordi a Barcelona, en la qual antigament les classes benestants assistien als torneigs que se celebraven al Pla del Born. Els que eren d'estrats socials més baixos i no podien accedir al lloc del torneig reservat als convidats de classe benestant gaudien, però, de la desfilada que feien pels carrers els participants en dirigirse a la lliça. Avui és un bon exponent de <strong>festa</strong> institucional l'Il de Setembre, una diada amb un contingut solemne i en la qual abunden els actes populars, però només com a complement. L'estructura social feia dels gremis i les confraries estaments institucionals i les seves festes patronals es podien relacionar amb les festes religioses, però, sobretot, eren similars a les organitzades per les autoritats, encara que en un àmbit més restringit. Les antigues festes patronals eren celebrades només per un sector de la comunitat, habitualment agrupat en un mateix carrer, de manera que es poden considerar l'antecedent de les actuals festes de barri. També hi havia les festes institucionals de caràcter excepcional, com les celebrades amb motiu de l'arribada d'un rei o d'un personatge important, la celebra-
El foc ha estat des de sempre un dels elements indispensables de la <strong>festa</strong>. A l'edat mitjana s'encenien fogueres dalt dels campanars i a les torres de les muralles amb l'objectiu de recordar, fins on arribava la resplendor de les fogueres, que en aquella comunitat se celebrava una <strong>festa</strong>. Jan Grau, Quaderns de Cultura Popular, 6. El foc a la <strong>festa</strong>. § I 1 i \,. V 1 f • ^ . - it Nadal del 2003 I 63 Fragment del Llibre de les solemnitats de Barcelona, del segle XIV. {Foto Jan Grau) v^ tivW r i'
Change language