50 I Els efectes de la globalització en el calendari I Jan Grau i Martí La globalització, però, té molta força i el que més por ens ha de fer pel que fa a l'àmbit tradicional és que costums forans, impulsats pel consumisme, substitueixin la nostra manera de celebrar les tradicions que són universals. La societat actual és més frívola i més lúdica, i per tant més permeable a allò que significa passar-s'ho bé. L'exemple més destacat s'ha disparat en els darrers anys, en els quals una forma exclusivament lúdica de celebrar el Halloween està substituint la Castanyada. Durant la diada de Tots Sants, fins i tot durant els dies pròxims, la visita als cementiris segueix essent un esdeveniment ciutadà que obliga a posar més mitjans de transport per accedir-hi. En canvi, la celebració de l'endemà, el Dia de Difunts, ha perdut molta força a causa de l'actual minva de la religiositat. La Castanyada, així mateix, ha perdut gairebé tot el sentit, atès que abans de la introducció del Hallov^een ja havia evolucionat de l'àpat familiar en record dels morts a una revetlla més o menys festiva, en la qual es mengen castanyes i panellets, però que cada vegada se celebra menys. Antigament la data tenia connotacions essencials en una societat on la principal preocupació era la supervivència. La Dansa de la Mort, un esdeveniment dramàtic de molta acceptació popular en les seves diverses formes, era interpretada aquesta nit. En l'àmbit teatral les representacions típiques d'aquestes dates estaven relacionades amb els esperits; destacava l'obra Don Juan Tenorio, en diverses versions, un costum que ha perdurat fins no fa massa anys, fins i tot prenent un caire més lúdic en una versió còmica i esperpèntica d'en Llampbrocs (<strong>Lluís</strong> Bonavia), anomenada Don Cuan Tanorio. També hi havia costums populars en alguns indrets seguits principalment pels joves: la gent es vestia de blanc o de negre i visitava el cementiri de nit o, davant la creença que aquesta nit la porta de l'altre barri és oberta, s'organitzaven festes en les quals es jugava a invocar els esperits. Tot això ha anat desapareixent i actualment proliferen les disfresses de monstres del cinema, com si fos un carnaval fora de temps. Sobretot les mediàtiques carbasses amb la seva ganyota burleta són omnipresents en aparadors i decoracions, sense que ningú tingui en compte que aquest costum ja existia a casa nostra i que, per exemple, a Ripoll no s'han deixat de fer. Potser hauríem de fer l'esforç de contraposar versions revisades del Don Juan Tenorio o fórmules ac tuals dels antics costums a l'entorn dels esperits, abans de deixar-nos envair per un Halloween que, en qualsevol cas, només és la forma televisiva i consumista de la celebració, allunyada de la tradició americana. Hauríem d'aconseguir que la nostra creativitat ens ajudés a adaptar les antigues tradicions a les demandes frívoles dels nous temps, de tal manera que la petja que segueixin els més joves tingui un pelatge nostre. Si la societat de consum acostuma a prescindir de les tradicions o les modifica i se les fa a mida, hauríem de ser capaços d'adaptar-les a les demandes modernes del consum, de tal manera que, si més no, competeixin amb les influències foranes en igualtat de condicions. Amb aquesta observació es pot pensar que si desproveïm les tradicions del valor que considerem original, perdrem la nostra essència, però els temps canvien i les tradicions sempre s'han adaptat als nous corrents o han acabat desapareixent. Val més una tradició viva, encara que no ens sembli que conté aquells valors que considerem indispensables, que una tradició nova amb continguts forans i frívols, producte només del consumisme.
Seguici carnavalesc medieval en una imatge inclosa a Le Roman de Fauvel, segle xiv. (Foto Jan Grau) Si avui volem dibuixar un calendari i un costumari propis del Carnaval català ens veiem obligats a remetre'ns al d'unes poques poblacions que, superant la protiibició franquista, o bé varen poder conservar, més o menys integres, els seus carnavals històrics, o t>é els han sabut refundar amb encert; és el cas de Vilanova i la Geltrú, Solsona, Sitges, Terrassa, Tarragona, Sant Llorenç de Cerdans i poques més. Bienve Moya, Quaderns de Cultura Popular, 5. El carnaval Nadal del 2003 I 51
Change language