festa - Fundació Lluís Carulla

44 I El calendari festiu català I Antoni Serés i Aguilar
l'orde dominic, que van acabar generant una fira de
càntirs anual al voltant del convent.
Dia 6. Sant Salvador
Sant Salvador, en realitat, no és cap sant, sinó que
es tracta de la denominació popular de la festa de la
transfiguració del Senyor. Amb aquesta festa l'Església
commemora l'episodi narrat pels evangelis segons
el qual Jesús manifestà la seva glòria, al cim d'una
muntanya, davant dels apòstols Pere, Jaume i Joan.
Dia 10. Sant Llorenç
Segons explica la llegenda, sant Llorenç va ser
martiritzat damunt de brases; mentre es rostia a les
graelles, donava instruccions als botxins perquè l'anessin
girant. Per aquesta raó era advocat del foc, i
l'adoptaren com a patró tots aquells oficis que l'utilitzaven
com a element indispensable en el seu treball,
com ara cuiners, vidriers o forners. Protegia contra
les cremades, els incendis i els mals de cap. Els
quadres i les imatges del sant ens el presenten sempre
portant una graella a la mà. Les llàgrimes del sant
pujaren al cel per convertir-se en estrelles; d'aquí que
avui sigui la nit de l'any que es veuen més pluges
d'estels al cel.
Dia 15. Mare de Déu d'Agost
En aquest dia es commemora la mort de la verge
Maria i la seva assumpció al cel en cos i ànima. Arreu
dels Països Catalans la figura de la Verge ha donat
lloc a diverses representacions litúrgiques, algunes
de les quals s'han conservat fins avui, com el Misteri
d'Elx, escenificat en aquesta població del Baix Vinalopó;
d'altres han estat recuperades recentment, com
la representació del Misteri de l'Assumpció de Madona
santa Maria a la Selva del Camp. Situada al bell
mig del mes d'agost, la jornada és calorosa i s'hi concentra
el gruix de festes majors de l'estiu, amb actes
de tota mena.
Dia 16. Sant Roc
La iconografia ens mostra sant Roc acompanyat
sempre d'un gos que li llepa les ferides que té al cos.
La devoció per aquest sant es va instaurar a Montpeller
l'any 1587 a causa d'una epidèmia de pesta. Ac­
tualment, de resultes de la seva intervenció, hi ha una
bona colla de pobles que celebren la festa major en
aquesta data.
Dia 19. Sant Magí
Segons la tradició, aquest sant un dia va decidir
abandonar la vida mundana i retirar-se a una cova de
les muntanyes de Brufaganya, on fer vida de solitud i
penitència. Pels miracles que obrava va guanyar-se
l'admiració de la gent i, a la vegada, l'odi del governador
romà, que li tenia el dit ficat a l'ull i, al final,
va acabar amb ell. Poc abans que això succeís els soldats
que el detingueren van voler posar-lo a prova i,
en to burleta, li van demanar que mostrés els seus
poders fent brollar una font allí mateix. El sant, picant
a terra amb el bastó que duia, va fer aparèixer
tres fonts, que encara ragen i guareixen mals.
Dia 24. Sant Bartomeu
Sant Bartomeu era patró dels oficis que treballaven
la pell i dels que, per raó de la seva feina, tenen
relació amb animals, com ara els carnissers, escorxadors,
assaonadors, i també dels fabricants d'eines
per espellar, com per exemple els ganiveters; o d'altres,
com relligadors, guanters i sastres. Conten que
el van martiritzar llevant-li la pell; llavors, les mosques
enganxoses molestaven el sant, que va decidir
anar-se'n a algun lloc on n'hi hagués menys. Amb la
pell al coll arribà a ciutat i els guardians de l'entrada
li van exigir que pagués drets de portatge per la pell.
El sant va al·legar que era la seva pròpia pell i es va
veure obligat a posar-se-la per poder entrar. De fet,
diuen que, per evitar problemes, no se la va treure
mai més.
Dia 31. Sant Ramon Nonat
A aquest sant, fill de la Segarra, li va anar d'un pèl
de no ser nat; finalment va néixer, però la seva mare
nova poder sobreviure per veure'l créixer. Des de llavors
el gremi de les llevadores el tenen per bon patró
i s'hi encomanen les dones a punt de parir. Hi ha
una llegenda que explica que, una vegada que rescatava
esclaus, uns pirates li van foradar els llavis
amb un ferro roent, per tal de tancar-li la boca amb
un cadenat que el privés de pregonar la paraula de
Déu.