festa - Fundació Lluís Carulla
festa - Fundació Lluís Carulla
festa - Fundació Lluís Carulla
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
38 I El calendari festiu català I Antoni Serés i Aguilar<br />
Jesús amb la creu fins al Calvari. És una jornada de<br />
dol, estat d'ànim que no se supera fins a la Pasqua.<br />
Entre els actes del dia són importants els viacrucis i<br />
les processons. És dia de dejuni i abstinència.<br />
Dissabte de Glòria<br />
Després del dejuni, la primera, i sonora, nota que<br />
ens fa adonar que ja s'ha acabat la Quaresma arriba a<br />
tocar dels núvols. Les campanes es recuperen de l'afonia<br />
i ens anuncien la resurrecció de Jesús. Finalment<br />
comença la Pasqua, que duu el cant de les Caramelles<br />
per festejar-la. Ha arribat el moment de<br />
perdre de vista la vella Quaresma i de desitjar una<br />
bona Pasqua a tothom.<br />
Diumenge de Pasqua Florida<br />
La Pasqua commemora la redempció de la humanitat<br />
pel sacrifici de Jesús a la creu. És la gran <strong>festa</strong> del<br />
cristianisme, que evoca la resurrecció de Crist; també<br />
la tradició hebrea recorda en aquestes dates l'Èxode,<br />
la sortida del poble jueu d'Egjpte cap a la Terra Promesa.<br />
De fet la celebració cristiana està impregnada<br />
d'elements d'aquesta darrera tradició i de l'esperit de<br />
joia pel retorn del bon temps amb el qual la natura<br />
torna a brotar i a florir de vegetació. D'aquí que, de la<br />
mateixa manera que la terra és generosa, els padrins<br />
també ho hagin de ser; cal, doncs, que acompleixin el<br />
ritual de regalar la mona als nens i nenes que van<br />
apadrinar en el bateig. A l'illa de Menorca la nit anterior,<br />
al·lots i al·lotes reguen amb aigua i sucre els testos<br />
que contenen la terra d'on l'endemà sortiran els<br />
caramels de pasqua. És el gran dia de les caramelles<br />
a gairebé tots els pobles de Catalunya.<br />
Dilluns de Pasqua Florida<br />
El Dilluns de Pasqua convoca un nombre important<br />
de persones a gaudir d'unes hores a la natura. És dia<br />
de fontades i d'aplecs a ermites i santuaris, on es va<br />
a menjar la mona. Les colles de caramelles també<br />
surten a fer un bon àpat amb els queviures que han<br />
recollit en la capta del dia abans.<br />
Dia 23. Sant Jordi<br />
Sant Jordi fou pagès a la Capadòcia i, segons explica<br />
una llegenda del segle xiii, va alliberar la prin<br />
cesa que retenia el drac i després el va matar. Ara, on<br />
ho va fer? A Sicia (Capadòcia), a Cirene (Líbia), a Berit<br />
(Palestina)? Llàstima que no hi hagués instal·lades<br />
unes webcam que recollíssin la feta, ja que ens traurien<br />
de dubtes. Sigui com sigui, la veneració del sant<br />
cavaller va penetrar a Europa gràcies als guerrers que<br />
tornaven de lluitar contra els musulmans. A partir d'aquí<br />
la noblesa feudal el va veure com un heroi i l'adoptà<br />
com a patró de la milícia. Més endavant les autoritats<br />
polítiques i militars s'afegiren a la moda, fins<br />
al punt que a final del segle xix el moviment polític i<br />
cultural de la Renaixença l'adoptà com a patró del<br />
Principat i símbol d'identitat nacional.<br />
L'encant de regalar la rosa i el llibre en aquesta<br />
diada parteix d'orígens diferents. En el segle xvii al<br />
pati del Palau de la Generalitat de Catalunya s'hi celebrava<br />
una fira de roses que era freqüentada pels<br />
enamorats, i d'aquí ens ve la rosa de l'amor. L'associació<br />
amb el llibre, en canvi, és més recent; va néixer<br />
l'any 1926 com a commemoració de la mort de<br />
dos escriptors de volada: William Shakespeare i Miguel<br />
de Cervantes. Sant Jordi és una <strong>festa</strong> cívica important,<br />
que també ha arrelat en d'altres països, com<br />
el Japó.<br />
Dia 27. Mare de Déu de Montserrat<br />
L'origen de l'advocació de la Moreneta va lligat a la<br />
llegenda d'un pastor que va trobar la imatge a l'interior<br />
d'una cova de la muntanya. Posteriorment, en el<br />
segle XI, l'abat Òliba fundà el santuari que ha esdevingut<br />
per als creients catalans un símbol nacional.<br />
D'aquí que cada any siguin milers els pelegrins que<br />
visiten el monestir. Fins a l'any 1881 la diada es feia<br />
el 8 de setembre, conjuntament amb les festes de les<br />
marededéus trobades; més endavant, però, se li va fer<br />
un racó a part en el calendari.<br />
Maig<br />
Sembla que el nom d'aquest mes tant pot venir<br />
d'un homenatge als senadors de Roma de més avançada<br />
edat, els maius, com de la deessa de la fecunditat,<br />
anomenada Maia-, o també d'una antiga divinitat<br />
bosquetana de la mitologia basca, Maiu. Ja més<br />
cap aquí, coincidint amb la verdor primaveral, el mes<br />
és dedicat a la Verge Maria.