festa - Fundació Lluís Carulla

36 I El calendari festiu català I Antoni Serés i Aguilar
unes faves que havien florit en tanta poca estona, cregueren
que es reia d'ells i, convençuts que era cristià,
el van occir. Pel que fa a les faves, ningú comenta si
al final algú les va plegar.
Dia 15. Santa Madrona
Conten de santa Madrona que, en quedar vidu el
seu padrastre, se n'anaren a viure a Grècia. Amb el
temps el pare refeu la seva vida sentimental. Llavors
ella hagué d'anar a fer de minyona a casa d'uns amos
que, en descobrir que era cristiana, i per tal que no
pogués anar a missa, la lligaren en un banc i la van
assassinar a cops de bastó. Des de la feta, les famílies
que enviaven filles a servir de criades pregaven a
la santa perquè trobessin uns bons amos. És a dir,
que actuava d'intermediària entre les serventes i la
gent de casa bona, car aquests també sol·licitaven a
la santa que les criades que els arribaven fossin bones
mosses.
Dia 19. Sant Josep
Qui sí que es guanyava el pa fent encenalls de color
mantega era sant Josep. A part de ser fuster a Natzaret,
va ser el marit de la Verge Maria i va fer de pare
al nen Jesús. Al País Valencià la festivitat de Sant Josep
està subratllada amb color vermell al calendari; i
és que en aquesta data, que coincideix amb l'equinocci
de primavera, té lloc la cremà de les falles.
L'origen de les falles es perd en la nit dels temps,
si bé alguns entesos en la matèria han arribat a la
conclusió que el patronatge de sant Josep en el gremi
de fusters donà peu al segle xviii al costum de fer neteja
dels obradors. Es veu que en fer dissabte dels retalls
de fusta, els cremaven al carrer en una gran foguera.
Amb el temps s'hi degué afegir un toc
carnavalesc i es coronà la foguera amb un ninot de tipus
burleta, que recorda les festes de la disbauxa.
Pels més llaminers, sant Josep és esperat per un altre
tipus de crema; aquesta, però, és amb gust de canyella
i llimona, i es menja a taula amb plat i cullera.
Dia 21. Arribada de la primavera
És l'hora en què sona el despertador de la natura i
aquesta es desvetlla després del son de l'hivern. La
florida dels ametllers, l'arribada de les orenetes i el
cant del cucut camí de maig ens mostra, com recull
la dita, que la terra reviscola. Les festes d'aquesta
època simbolitzen la mort de l'any vell.
Març marçot,
mata a la vella a la vora del foc
I a la jove si pot.
L'euga ben cuidada,
pel març aparellada.
Si vols bona vinada,
al març podada i cavada.
A l'abril,
cada gota en val mil.
Fira de palmes del Diumenge
de Rams. (Foto Ramon
Manent)