festa - Fundació Lluís Carulla
festa - Fundació Lluís Carulla
festa - Fundació Lluís Carulla
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
28 I Orígens del calendari festiu i tradicional català I Albert Rumbo i Soler<br />
(29 de setembre) o de Tots Sants (1 de novembre),<br />
depenent, evidentment, de l'alçada on es trobin els<br />
ramats i també de la climatologia que hi hagi. El canvi<br />
de pastures se sol fer per Sant Jaume (25 de juliol)<br />
i per la Mare de Déu d'agost (15 d'agost). La fase del<br />
pla, que aniria des del principi o mitjan tardor fins a<br />
l'inici de l'estiu, cada vegada més es fa en règim de<br />
transtermitància, en detriment de la transhumància;<br />
és a dir, els ramats cada vegada més són estabulats<br />
durant l'hivern, en comptes de romandre lliures per<br />
les planes més o menys properes.<br />
Aquests calendaris, profundament influïts per les<br />
tasques agrícoles i ramaderes, també han acabat<br />
marcant de manera important el nostre calendari festiu<br />
i tradicional, ja que no en va aquestes dues foren<br />
les principals (per no dir gairebé les úniques) ocupacions<br />
dels nostres avantpassats fins que, ja al segle<br />
XIX, va esclatar amb força la revolució industrial. És<br />
per això que, encara avui, les reminiscències d'aquests<br />
temps pretèrits fan que moltes de les nostres<br />
festes es trobin estratègicament situades al calendari<br />
a causa de la influència d'aquest cicle al llarg de la<br />
història, i malgrat que actualment el percentatge de<br />
persones ocupades al sector primari és molt baix.<br />
Així, arreu del país els aplecs encara coincideixen<br />
majoritàriament amb l'inici i el final d'aquest cicle:<br />
primavera i tardor. I per la seva banda, les festes majors<br />
se solen concentrar al mig de l'hivern —la que<br />
acostuma a anomenar-se petita—, coincidint amb un<br />
període de poca feina al camp, i a l'estiu —la grossa—,<br />
després que s'hagi acabat la collita. En aquest<br />
sentit, no deixa de ser curiós i significatiu el fet que a<br />
les comarques eminentment cerealistiques la major<br />
part de festes majors se celebrin entre el final del juliol<br />
i l'inici del setembre, quan ja s'ha segat i batut.<br />
D'altra banda, a les comarques vitivinícoles les dates<br />
de celebració solen situar-se entre el final d'agost i<br />
l'inici d'octubre, clarament influïdes per la verema.<br />
També les fires —nascudes d'una necessitat econòmica<br />
i no com a simples certàmens on anar a passar<br />
el dia tafanejant— coincideixen amb aquest cicle,<br />
sobretot amb el seu final, a la tardor. Un cop efectuada<br />
la collita, és l'hora d'intercanviar productes per<br />
passar l'hivern, adquirir els que ens manquen i vendre<br />
els excedents. És per aquest motiu que, especialment<br />
pels volts de Tots Sants, tenen lloc les darreres<br />
fires del cicle, el qual tornarà a obrir-se pels volts del<br />
Ram per tal d'intercanviar els productes que es necessiten<br />
per a la propera collita. Exemples clars d'aquest<br />
fenomen que acabem de descriure serien les<br />
Fires de Sant Miquel, de Lleida (al final de setembre)<br />
i les de Sant Narcís, de Girona (al final d'octubre),<br />
que tanquen el cicle, i el Mercat del Ram de Vic (cap<br />
de setmana de Rams), que el torna a obrir. De vegades,<br />
aquest fet encara es documenta més clar en poblacions<br />
veïnes. Aquest seria el cas del Berguedà, on<br />
tenen lloc quatre fires diferents durant quatre dies<br />
consecutius (des del 31 d'octubre fins al 3 de novembre),<br />
en poblacions tan properes com Gósol,<br />
Guardiola de Berguedà, Bagà i la Pobla de Lillet. I és<br />
que cal proveir bé el rebost abans de l'arribada del<br />
fred.<br />
Cicle de la vida<br />
Aquest és un cicle que, evidentment, varia d'acord<br />
amb cada persona, però malgrat això no deixen de resultar<br />
curioses tot un seguit de coincidències generals<br />
que ens relacionen determinades diades festives<br />
amb determinats esdeveniments del cicle vital de cadascú,<br />
de manera que hom pot entreveure diverses<br />
coincidències entre el calendari o el cicle de l'any i el<br />
cicle de la vida.<br />
Uns quants exemples del que acabem d'esmentar<br />
serien la proliferació de casaments a la primavera, especialment<br />
al mes de maig, «temps de floretes,<br />
temps d'amoretes», i és que no s'han d'oblidar ni els<br />
aparellaments habituals del bestiar ni el fet que<br />
aquesta és l'estació de l'any definida com «de l'amor»,<br />
el moment de l'any en què la natura se'ns mostra<br />
més exuberant i quan ja està a punt de donar fruit.<br />
D'altra banda, també són freqüents les comunions a<br />
la mateixa època de l'any —després de Pasqua— de<br />
la instauració de l'Eucaristia per part de Crist.<br />
A l'altre extrem, en canvi, hi trobem les diades relacionades<br />
amb el culte als morts: Tots Sants (1 de<br />
novembre) i el dia de Difunts (2 de novembre) i el mateix<br />
mes de novembre en general (dedicat a les ànimes<br />
del purgatori). Aquestes celebracions tenen lloc<br />
coincidint amb el moment en què la natura també ha<br />
mort, quan ja ha donat el seu fruit i roman, més que<br />
morta, letàrgica, en espera del renaixement anual. Un