festa - Fundació Lluís Carulla

La Fia Faía, l'única festa de
foc del solstici d'hJvern que
conserva l'atractiu primitiu,
se celebra la nit de Nadal a
dues poblacions de l'Alt
Berguedà: Bagà i Sant Julià
de Cerdanyola. Les faies són
feixos trenats d'una herba,
anomenada faiera, que arriben
a fer quatre metres d'alçada.
(Foto Jan Grau)
ten tot un seguit de llicències i períodes de permissivitat
que presenten com a comú denominador el fet
de capgirar l'ordre establert. Així hi trobem les Saturnalia,
les Lupercalia i les Matronalia, que se celebraven
als mesos de desembre, gener i febrer respectivament.
Les primeres marcaven en certa manera el final
de l'any vell i l'inici del nou; hom feia bromes i enganyifes
i els rols habituals s'invertien, amb festes
d'esclaus i de les classes socialment més dèbils. Les
segones eren ritus pastorals de preservació dels ramats
contra els llops i de fecundació del bestiar, durant
els quals els homes es vestien amb pells de llops
i altres animals. Finalment, les Matronalia éreu dedicades
a Juno, deessa protectora de les dones en general
i dels parts, i recordaven el mitològic rapte de
les Sabines. Mentre duraven era tradició que les dones
manessin els seus marits, els quals a vegades es
vestien de dones. Altre cop, tot plegat no us recorda
diades com els Sants Innocents (bromes i enganyifes)
Nadal del 2003 I 21
Astronomicum Caesareum,
segle XVI. Biblioteca de la
Universitat de Barcelona.
(Foto Ramon Manent)
i especialment el Carnaval (disfresses, transvestisme,
inversió de l'ordre establert}? No veieu en les Lupercalia
unes manifestacions festives que entronquen directament
amb les nostres cerimònies a l'entorn de
Sant Antoni Abat (conegut popularment com a Sant
Antoni dels animals, dels ases i, especialment, del
porquet)? Això, per no fer referència a les clares semblances
entre les Matronalia i la festa de les dones de
Riba-roja i altres celebracions properes que tenen lloc
a les terres de l'Ebre per Santa Àgata. j
Calendari litúrgic cristià
Pròpiament, el nostre calendari és el calendari litúrgic
cristià, que deriva directament del calendari
hebreu (per gran part de l'estructura festiva) i del calendari
romà (pel que fa als noms, l'estructura dels
mesos i la seva durada). El calendari litúrgic, que ve
marcat bàsicament pel santoral cristià, no és res més