festa - Fundació Lluís Carulla

encara que sigui de forma inconscient, en el fet que
formen part de projectes col·lectius que es forgen o
es mantenen per la il·lusió, per la voluntat i pel tarannà
de la mateixa gent.
El cineasta Woody Alien diu que la tradició és la il·lusió
per la permanència. De fet, moltes vegades una
tradició neix sense que es tingui consciència que esdevindrà
una tradició, i és només quan li atorguem un
valor especial, quan considerem que forma part de la
nostra manera de ser, que desitgem llegar-la intacta
als nostres descendents. Ells segurament la mantindran,
però a la seva manera, que de ben segur serà diferent
de la nostra.
La identitat nacional comença per la identitat local
Per lògica, el sentiment nacional de la gent ha de començar
per força per la identitat local. De fet, si no
tenim consciència d'una identitat local, si no en reconeixem
els elements essencials, difícilment podem
sentir-nos identificats amb una realitat nacional. Fins
i tot podríem dir que la identitat nacional es configura
per la suma d'identitats locals, legitimades per la
voluntat popular i avalades per les tradicions. HI ha
Nadal del 2003 I 11
tradicions locals que, per les seves característiques
singulars i la seva qualitat, sense perdre la seva condició
de locals, han esdevingut patrimoni nacional,
com seria el cas de les festes declarades d'Interès
Nacional. És possible, fins i tot, que traspassin fronteres
i prenguin una dimensió molt més àmplia, com
és el cas en aquests moments de la Patum de Berga,
que ha estat proposada a la UNESCO com a Patrimoni
Immaterial de la Humanitat.
Davant del repte actual de la globalització, la singularitat
es converteix en una peça clau per al manteniment
de la identitat. La cultura popular és una eina
identitària de primera perquè és allò que ens fa singulars
respecte als forans i és alhora perfectament
comprensible per a la gent del país. No existeix un
ventall de costums i de tradicions que se celebri exactament
igual a tot el territori, de la mateixa manera
que no existeix un únic vestit típic per a tot Catalunya
a causa de les diferències geogràfiques. És evident
que no són iguals els hiverns al Pirineu que al Delta
de l'Ebre, com tampoc són les mateixes les condicions
climàtiques de cada estació a cada indret del
país, i això té conseqüències pel que fa a la indumentària.
De la mateixa manera, cada població té les