festa - Fundació Lluís Carulla

100 I Els símbols de la festa j la festa com a símbol I Jan Grau i Martí
Els símbols de la festa
i la festa com a símbol
Jan Grau i Martí
^^atalunya, com tots els països, compta amb uns
elements simbòlics institucionals: les quatre barres,
la senyera, els Segadors i l'Onze de Setembre. Com
també ho són la mateixa llengua catalana, sant Jordi,
la Mare de Déu de Montserrat i la Generalitat. D'aquests
símbols assumits per tothom, la Diada Nacional
i les dels patrons de Catalunya són dates del calendari
que generen festes que se celebren, amb
major o menor mesura, a tot el país. La senyera, les
quatre barres i la llengua catalana són presents a
pràcticament totes les festes.
Popularment s'assumeixen altres símbols, reconeguts
també institucionalment pel seu valor patrimonial.
De forma genèrica, la sardana, els castells, la barretina,
el ball de bastons, el bestiari festiu, les danses tradicionals
i d'altres manifestacions tradicionals s'identifiquen
com a símbols del nostre país, i el seu valor es
multiplica pel gran nombre de gent que hi participa.
Estadísticament, hi ha prop d'un milió de persones a
Catalunya que es relacionen amb un o altre àmbit de la
cultura popular o de l'associacionisme cultural.
En l'àmbit local, l'escut de la població, el peno o
bandera, o l'ajuntament, són també símbols amb incidència
en aquella comunitat. Però en una societat
permeable com l'actual, el que reforça el sentit de
pertinença són els elements de cultura popular que
es projecten arreu del país. La identitat nacional es
nodreix de cada identitat local i la força de moltes
identitats locals consolida la nacional, sobretot quan
l'element de projecció és la cultura popular.
Els recipients on es cou aquesta identitat local són
les festes i les representacions plàstiques tradicio­
nals, que es converteixen en referents. La festa és un
moment culminant i excepcional de la vida del poble.
El fet que elements i actes festius, fins i tot la mateixa
festa, se sacralitzin i prenguin categoria de símbol
aconsegueix un efecte de cohesió. La festa és un
trencament cíclic i preestablert del quotidià que
acompleix una funció comunitària, per una banda
amb caràcter terapèutic per als participants, tant actius
com passius, i per l'altra patrimonial, ja que consolida
la identitat de la comunitat.
Cal destacar la importància de la cultura popular
en moments de globalitzaciò perquè contra aquest fenomen
només es pot contraposar la singularitat i l'autenticitat.
No és la primera vegada que ens trobem
enfrontats a pressions foranes. Durant el franquisme
existia una Dirección General de Cultura Popular, que
la manipulava com a element de propaganda. De resultes
de la pressió franquista, encara molts dels turistes
que venen a Catalunya pensen que els elements
propis de la cultura popular catalana són els toros, el
flamenc i la paella.
El turisme és una de les principals eines de projecció,
alhora que un motor econòmic del país, i el calendari
festiu és un atractiu turístic de primer ordre.
El calendari festiu, però, té una dinàmica econòmica
pròpia. Cal tenir en compte que, al llarg de l'any, a
Catalunya tenen lloc prop de sis mil festes, sense
comptar el gran nombre de manifestacions festives i
lúdiques que es duen a terme, o l'activitat de les més
de quatre mil entitats que es dediquen a alguna activitat
festiva. El panorama festiu de Catalunya, econòmicament
parlant, mou xifres molt importants; calculant
a la baixa, si considerem una despesa mitjana de