Toponimia e cartografía - Consello da Cultura Galega
Toponimia e cartografía - Consello da Cultura Galega Toponimia e cartografía - Consello da Cultura Galega
Jordi Bolòs Bibliografía Abadal, R. d’ (1958): Els primers comtes catalans, Barcelona, Vicens Vives. Aston, M. (1985): Interpreting the Landscape. Landscape Archaeology and Local History, Londres, Routledge. Bolòs, J. (1993): «Paisatge i societat al ‘Segrià’ al segle XIII», en J. Bolòs (ed.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana, Lleida, Universitat de Lleida. Bolòs, J. (1995): El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l’edat mitjana, Barcelona, Curial edicions. Bolòs, J. (1999): «Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l’any mil», en I. Ollich i Castanyer (ed.), Actes del Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac I el seu temps: Catalunya I Europa a la fi del 1r mil·lenni, Vic, Eumo editorial. Bolòs, J. (2001): Cartografia i història medieval, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs. Bolòs, J. (2004): Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Bolòs, J. (2005): «Fer mapes per conèixer la Història: aportacions de la cartografia a l’estudi de l’alta edat mitjana», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 26, pp. 27-52. Bolòs, J. (2006): «Pobles, vies, límits, conreus i advocacions. Viatge a través dels ”segles foscos”», en De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Mataró, Grup d’Història del Casal. Bolòs, J. (2008): Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, Ajuntament de Lleida – Pagès editors. Bolòs, J. (2009): Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella, Barcelona, Fundació Noguera (en prensa). Bolòs, J. y J. Moran (1994): Repertori d’Antropònims Catalans (RAC), I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Bolòs, J. y V. Hurtado (1998): Atles del comtat de Besalú (785-988), Barcelona, Rafael Dalmau editor. Bolòs, J. y V. Hurtado (1999): Atles dels comtats d’Empúries i Peralada (780-991), Barcelona, Rafael Dalmau editor. Bolòs, J. y V. Hurtado (2000): Atles del comtat de Girona (785-993), Barcelona, Rafael Dalmau editor. Bolòs, J. y V. Hurtado (2001): Atles del comtat d’Osona (798-993), Barcelona, Rafael Dalmau editor. Bolòs, J. y V. Hurtado (2004): Atles del comtat de Manresa (798-993), Barcelona, Rafael Dalmau editor. Bolòs, J. y V. Hurtado (2006): Atles del comtat d’Urgell (v788-993), Barcelona, Rafael Dalmau editor. Bonnassie, P. (1979): Catalunya mil anys enrera, vol. 1, Barcelona, Edicions 62. Catafau, A. (1998): Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles), Perpinyà, Trabucaire-Presses Universitaires de Perpignan. Catafau, A. y O. Passarrius (2007): «La restructuration du peuplement aux Xe-XIe siècles en Roussillon. L’apport de l’étude des habitats ruraux abandonnés à la chronologie de la formation du village», Domitia 8/9, pp. 89-120. Coromines, J. (1965): Estudis de toponímia catalana, vol. I, Barcelona, Editorial Barcino. Coromines, J. (1989-1997): Onomasticon Cataloniae, 8 vols., Barcelona, Curial. Delaplace, C. (ed.) (2005): Aux origines de la paroisse rurale en Gaule méridionale (IVe-IXe siècles), París, Editions Errance. 70
CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA MEDIEVAL Eritja, X. (1998): De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Lleida, Universitat de Lleida. Francovich, R. y R. Hodges (2003): Villa to Village. The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400-1000, Londres, Duckworth. Hooke, D. (ed.) (2000): Landscape: the richest historical record, Society for Landscape Studies. Hoskins, W. G. (1985): The Making of the English Landscape, Londres, Penguin Books (primera edición: 1955). Kremer, D. (1974): «Zur Urkunde A. 913 des Archivo Condal in Barcelona», Beiträge zur Namenforschung. Neue Folge, 9, pp. 1-82. Leturcq, S. (1997): «Dynamique et stabilité des réseaux routiers beaucerons entre Etampes et la forêt d’Orléans», en Gérard Chouquer (dir.), Les formes du paysage. Tome 3: L’analyse des systèmes spatiaux, París, Errance, pp. 78-87. Lladonosa, J. (2007): Els carrers i places de Lleida a través de la història, Lleida, Ajuntament de Lleida – Universitat de Lleida. Marchand, C. (1997): «Réseau viaire et dessin parcellaire: étude morphologique de la région du Gâtinais Oriental», en Gérard Chouquer (dir.), Les formes du paysage. Tome 3: L’analyse des systèmes spatiaux, París, Errance, pp. 66-77. Martí, R. y M. Viladrich (2000): «Guissona, origen del bisbat d’Urgell», en F. Sabaté (ed.), La transformació de la Frontera al segle XI. Reflexions des de Guissona arran del IX centenari de la consagració de l’església de Santa Maria, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida. Monjo, M. (2004): «Sarraïns sota el domini de la família Montcada: les aljames de la baronia d’Aitona al segle XV», Anuario de estudios medievales 34, pp. 99-124. Palet, J.M., A. Ejarque, Y. Miras, S. Riera, I. Euba y H. Orengo (2007): «Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí-Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs», en Tribuna d’Arqueologia 2006, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 229-253. Rippon, S. (2004): Historic Landscape Analysis. Deciphering the Countryside, Londres, Council for British Archaeology. Turull, A. (2007): La toponímia de les comarques de ponent. Un assaig d’interpretació tipològica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. 71
- Page 19: 6 12 21 39 73 103 129 147 179 219 2
- Page 23 and 24: El que os habla es un geógrafo fí
- Page 25 and 26: TOPONIMIA, GEOGRAFÍA Y CARTOGRAFÍ
- Page 27 and 28: TOPONIMIA, GEOGRAFÍA Y CARTOGRAFÍ
- Page 29 and 30: TOPONIMIA, GEOGRAFÍA Y CARTOGRAFÍ
- Page 31 and 32: c-41 Anònim Firenze estense [1460]
- Page 33 and 34: TOPONIMIA, GEOGRAFÍA Y CARTOGRAFÍ
- Page 35 and 36: TOPONIMIA, GEOGRAFÍA Y CARTOGRAFÍ
- Page 37: Bibliografía TOPONIMIA, GEOGRAFÍA
- Page 41 and 42: 1. iNtRODUCCióN: EL PAiSAJE HiStó
- Page 43 and 44: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 45 and 46: 3. LA tOPONiMiA CARTOGRAFÍA, TOPON
- Page 47 and 48: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 49 and 50: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 51 and 52: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 53 and 54: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 55 and 56: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 57 and 58: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 59 and 60: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 61 and 62: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 63 and 64: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 65 and 66: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 67 and 68: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 69: CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA
- Page 75 and 76: 1. iNtRODUCCióN Es innegable la es
- Page 77 and 78: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 79 and 80: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 81 and 82: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 83 and 84: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 85 and 86: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 87 and 88: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 89 and 90: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 91 and 92: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 93 and 94: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 95 and 96: Mapa 4: Bilingüismo equívoco BILI
- Page 97 and 98: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 99 and 100: BILINGÜISMO, TOPONIMIA Y CARTOGRAF
- Page 101 and 102: Bibliografía BILINGÜISMO, TOPONIM
- Page 103: TOPONIMIA Y GEOGRAFÍA lINGÜÍsTIC
- Page 106 and 107: José R. Morala de la toponimia en
- Page 108 and 109: José R. Morala nuestros tiempos, l
- Page 110 and 111: José R. Morala La solución en /y/
- Page 112 and 113: José R. Morala Mapa 1. Montejos/Mo
- Page 114 and 115: José R. Morala el propio R. Gonzá
- Page 116 and 117: José R. Morala Si esto sucede hist
- Page 118 and 119: José R. Morala Mapa 5. Chano/Vachi
CARTOGRAFÍA, TOPONIMIA E HISTORIA MEDIEVAL<br />
Eritja, X. (1998): De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Llei<strong>da</strong> (segles XI-XIII), Llei<strong>da</strong>,<br />
Universitat de Llei<strong>da</strong>.<br />
Francovich, R. y R. Hodges (2003): Villa to Village. The Transformation of the Roman Countryside in Italy,<br />
c. 400-1000, Londres, Duckworth.<br />
Hooke, D. (ed.) (2000): Landscape: the richest historical record, Society for Landscape Studies.<br />
Hoskins, W. G. (1985): The Making of the English Landscape, Londres, Penguin Books (primera edición:<br />
1955).<br />
Kremer, D. (1974): «Zur Urkunde A. 913 des Archivo Con<strong>da</strong>l in Barcelona», Beiträge zur Namenforschung.<br />
Neue Folge, 9, pp. 1-82.<br />
Leturcq, S. (1997): «Dynamique et stabilité des réseaux routiers beaucerons entre Etampes et la forêt<br />
d’Orléans», en Gérard Chouquer (dir.), Les formes du paysage. Tome 3: L’analyse des systèmes spatiaux, París,<br />
Errance, pp. 78-87.<br />
Lladonosa, J. (2007): Els carrers i places de Llei<strong>da</strong> a través de la història, Llei<strong>da</strong>, Ajuntament de Llei<strong>da</strong> –<br />
Universitat de Llei<strong>da</strong>.<br />
Marchand, C. (1997): «Réseau viaire et dessin parcellaire: étude morphologique de la région du Gâtinais<br />
Oriental», en Gérard Chouquer (dir.), Les formes du paysage. Tome 3: L’analyse des systèmes spatiaux, París,<br />
Errance, pp. 66-77.<br />
Martí, R. y M. Viladrich (2000): «Guissona, origen del bisbat d’Urgell», en F. Sabaté (ed.), La transformació<br />
de la Frontera al segle XI. Reflexions des de Guissona arran del IX centenari de la consagració de l’església<br />
de Santa Maria, Llei<strong>da</strong>, Edicions de la Universitat de Llei<strong>da</strong>.<br />
Monjo, M. (2004): «Sarraïns sota el domini de la família Montca<strong>da</strong>: les aljames de la baronia d’Aitona al<br />
segle XV», Anuario de estudios medievales 34, pp. 99-124.<br />
Palet, J.M., A. Ejarque, Y. Miras, S. Riera, I. Euba y H. Orengo (2007): «Formes d’ocupació d’alta<br />
muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí-Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra):<br />
estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs», en Tribuna d’Arqueologia 2006, Barcelona, Generalitat<br />
de Catalunya, pp. 229-253.<br />
Rippon, S. (2004): Historic Landscape Analysis. Deciphering the Countryside, Londres, Council for British<br />
Archaeology.<br />
Turull, A. (2007): La toponímia de les comarques de ponent. Un assaig d’interpretació tipològica, Barcelona,<br />
Institut d’Estudis Catalans.<br />
71
Change language