Pòsters 1ª Jornada PiEpS - El Web Educatiu de les Illes Balears ...

Pòsters de la
1ª Jornada de Promoció i Educació per a la Salut
en els Centres Educatius
a les Illes Balears
1

Índex
PÒSTER 1: “Més sans que un gra d’all” 4
PÒSTER 2: “Prevenció de patologies derivades de la pràctica musical” 6
PÒSTER 3: “El Centre Municipal de Salut amb les escoles” 8
PÒSTER 4: “Escoltem els adolescents” 10
PÒSTER 5: “Pla Municipal de Drogodependències de l’Ajuntament
de Palma : Prevenció de drogodependències dins l’àmbit educatiu” 12
PÒSTER 6: “Experiència d’Eps sobre el consum d’alcohol en els
adolescents a través d’una acampada per a joves” 14
PÒSTER 7: “YO PROPONGO….EDUCACIÓN SEXUAL”
Experiencia del Equipo de Atención Primaria (EAP) Sant Antoni
en la aplicación de un programa de Educación Sexual. 16
PÒSTER 8: “El nostre amic, el centre de salut” 18
PÒSTER 9: “Estratègia d’Alimentació Saludable i Vida Activa
en l’àmbit educatiu” 20
PÒSTER 10: “Comissió d’educació per la salut” 22
PÒSTER 11: “La diabetes infantil en la escuela; cuentame un cuento” 24
PÒSTER 12: “Activitat de sensibilització sobre drogodependències
als centres educatius de les Illes Balears” 26
PÒSTER 13: “Estratègia de prevenció de consum de substàncies
tòxiques a l'Institut d'Educació Secundària (IES) Damià Huguet” 28
PÒSTER 14: “La consulta Jove. Resultats del curs 2007-2008” 30
PÒSTER 15: “Els joves diem No al Tabac” Resultats de les
campanyes de 4 cursos escolars. 32
PÒSTER 16: “Tabaquismo entre profesores de primaria y
secundaria de las Islas Baleares” 34
PÒSTER 17: Programa de prevención selectiva “ROMPECABEZAS” 36
2

PÒSTER 18: “Tallers de prevenció d’Embarassos no desitjats (END)
i malalties de transmissió sexual (MTS) del servei INFOSEX de
l’Institut Balear de la Dona” 38
PÒSTER 19: “Passa de la ratlla” 40
PÒSTER 20: “Evaluación de una intervención de educación entre
iguales en el ámbito de la sexualidad en un instituto de
educación secundaria” 42
3

PÒSTER 1: “Més sans que un gra d’all”
Autors. Galmés Bassa, Antoni; Servera Ballester Margalida. Infermers de cardiologia
Hospital Manacor. Contacte tgalmes@hospitalmanacor.org
Introducció.
De cada vegada hi ha més casos d’obesitat infantil. A les Illes es parla que un de cada
5 infants, d’entre 2 i 17 anys, presenten sobreprès i que un 9,3% són obesos (dades
extretes de l’estudi EPOIB). Tal vegada la causa la podem trobar en el canvi d’hàbits
de vida i de costums que s’està produint (disminució de l’exercici físic i jocs més
sedentaris) i a les noves formes de menjar (bolleria industrial, fast-food, sucres...) que
van agafant adeptes entre les noves generacions.
Vegent aquestes dades i l’increment que es produeix, any rera any, els infermers del
gabinet de cardiologia varen plantejar una experiència per tal de difondre la millor
manera de menjar saludable. Aquest any, demanaren la col·laboració del centre i de
l’APIMA de l’escola Jaume Vidal de Manacor, i així poder desenvolupar un taller als
alumnes de segon cicle de primària.
Objectius.
- Distingir els efectes positius i negatius de l’alimentació pel nostre cos.
- Descriure els pros i els contres de seguir una dieta saludable.
- Identificar quins són els aliments més aconsellables per dur una bona alimentació.
- Mostrar i comentar la piràmide nutricional.
- Valorar la cuina casolana en front dels menjars ràpids.
- Representar i tastar, amb un berenar, la dieta mediterrània.
Destinataris.
Nins i nines del segon cicle de primària de l’escola CEIP Jaume Vidal de Manacor.
Activitats
L ‘activitat es va dividir en dues parts. A la primera part, el cardiòleg, va donar a
conèixer el funcionament del cor i del cos i després va exposar els efectes de
l’alimentació damunt ambdós.
A la segona part, els infermers varen presentar els principals aliments que integren la
dieta mediterrània.
Després i perquè els alumnes agafassin consciència varen desenvolupar un taller on
donaren a tastar els aliments bàsics per un bon berenar (repartit en hidrats, proteïnes, i
greixos). Finalment, varen configurar un plat de berenar i tots els alumnes el varen
degustar. Ja per concloure ì resumir l’activitat es va donar una piràmide d’aliments a
cada un.
Resultats
Al final de l’activitat és va fer una valoració conjunta (professional, educadors i
alumnat) que fou molt positiva per part de tots.
Conclusions
- Queda ben palès la dimensió educativa de la professió infermera i que és un bon
recurs pels mestres/professors.
- Tots aquests temes saludables, haurien de ser tractats, pels mateixos docents,
com a matèries transversals en totes les assignatures.
- El centre hauria pogut aprofitar l’experiència per a convertir-la en un fet quotidià i
repetir la iniciativa en anys posteriors.
4

Més sans que un gra d’all.
• Introducció.
Més casos d’obesitat infantil.
Galmés Bassa, Antoni
Servera Ballester, Margalida
Infermers Hospital Manacor.
– 1 de cada 5 infants, d’entre 2 i 17 anys, presenten sobreprès
– 9,3% són obesos
(dades extretes de l’estudi EPOIB)
• Objectius.
1- Distingir els efectes positius i negatius de l’alimentació pel nostre
cos.
2- Descriure els pros i els contres de seguir una dieta saludable.
3- Identificar quins són els aliments més aconsellables per dur una
bona alimentació.
4- Mostrar i comentar la piràmide nutricional.
5- Valorar la cuina casolana en front dels menjars ràpids.
6- Representar i tastar, amb un berenar, la dieta mediterrània.
• Activitats.
Primera part, (el cardiòleg)
– Dóna a conèixer el funcionament del cor i del cos i els efectes de
l’alimentació.
Segona part, (els infermers).
– Presenten els principals aliments que integren la dieta
mediterrània (perquè els alumnes agafassin consciència)
– Desenvolupen un taller per a tastar els aliments i configuraren un
plat de berenar per a degustar.
– Donen una piràmide d’aliments a cada un (per concloure i resumir
l’activitat)
• Destinataris.
- Nins i nines del segon cicle de primària de l’escola CEIP Jaume
Vidal de Manacor.
• Resultats
- Valoració/avaluació qualitativa conjunta (sanitaris, educadors i
alumnat) positiva per part de tots.
- Activitat didàctica que reforça coneixements i solventa dubtes.
• Conclusions
– Queda ben palès la dimensió educativa de la professió infermera i
que és un bon recurs pels mestres/professors.
– Tots aquests temes saludables, haurien de ser tractats, pels
mateixos docents, com a matèries transversals en totes les
assignatures.
– El centre hauria pogut aprofitar l’experiència per a convertir-la en
un fet quotidià i repetir la iniciativa en anys posteriors
5

PÒSTER 2: “Prevenció de patologies derivades de la pràctica musical”
Autors Vicent Gil Asensio Conservatori Professional De Música I Dansa De
Mallorca. Persona de contacte vgil@educacio.caib.es
Introducció
La pràctica instrumental és causa freqüent de molèsties en el col·lectiu de
músics, a causa del postural adoptat i als moviments de repetició.
Objectius
Ensenyar als estudiants de viola d’ensenyaments elementals i professionals els
exercicis d’escalfament i d’estirament que han de formar part de la seva rutina
d’estudi diària.
Destinataris
Estudiants de viola d’ensenyaments elementals i professionals
Activitats
Durant el curs 2008-09 hem introduït a la classe de viola un temps dedicat als
exercicis d’escalfament (al principi de la sessió) i d’estirament (al final de la
sessió). En el cas dels estudiants d’ensenyaments professionals, hem dedicat a
més una classe monogràfica (02/03/09) per a tractar amb més profunditat
aquest tema.
Resultats
De forma general, els alumnes experimenten una millora en el temps que són
capaços de practicar la viola sense que aparegui fatiga muscular.
Conclusions
És necessari que els exercicis d’escalfament i d’estirament siguin introduïts
com a part fonamental dels ensenyaments instrumentals als conservatoris, en
benefici de la salut dels estudiants.
6

Introducció
Objectius
Destinataris
Activitats
Resultats
Conclusions
La pràctica instrumental és causa freqüent de molèsties en
el col lectiu de músics, a causa del postural adoptat i dels
moviments de repetició.
Ensenyar als estudiants de viola d’ensenyaments
elementals i professionals els exercicis d’escalfament i
d’estirament que han de formar part de la seva rutina
d’estudi diària.
Estudiants de viola d’ensenyaments elementals i
professionals.
Escalfament Escalfament
Estirament Estirament
[Font: Sardà E. (2003). En forma: ejercicios para músicos. Barcelona: Paidós]
De forma general, els alumnes experimenten una millora
en el temps que són capaços de practicar la viola sense
que aparegui fatiga muscular.
És necessari que els exercicis d’escalfament i d’estirament
siguin introduïts com a part fonamental dels ensenyaments
instrumentals als conservatoris, en benefici de la salut dels
estudiants.
Vicent Gil Asensio
Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca
vgil@educacio.caib.es
7

PÒSTER 3: “El Centre Municipal de Salut amb les escoles”
Autors: Maria Ingla Pol, Isabel Rosauro Maqueda, Margalida Pujadas Clar, Coordinació:
Roser Mir Ramonell Lloc de feina: Centre Municipal de Salut (CMS), Regidoria de Salut de
l’Ajuntament de Palma. Persona de contacte: Isabel Rosauro, irosauro@a-palma.es
Introducció
El CMS ofereix dins els programa “Palma ciutat educativa” (www.palmademallorca.es/educacio)
diverses activitats per promoure la salut en l’àmbit escolar.
Objectius
• Complementar la promoció de la salut duta a terme als centres educatius mitjançant l’oferta
d’activitats educatives extraescolars:
o Promoure hàbits saludables: alimentació, exercici físic i higiene.
o Prevenir les malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats,
o Promoure la inserció d’animals de companyia a l’entorn humà d’una manera
responsable
o Conscienciar a la població de la influència del renou sobre la salut i el medi
ambient
o Reforçar i col·laborar amb les funcions educatives de pares i mares relacionades
amb els objectius anteriors.
• Aportar informació al professorat sobre alimentació i hàbits alimentaris, donar-los a
conèixer les necessitats alimentàries a diferents patologies i situacions especials més
freqüents de la població infantil i juvenil
Destinataris
Població escolar, APIMAS i professorat
Activitats
Les activitats es duen a terme als mercats municipals i als centres educatius durant el curs
escolar. Són realitzades pels tècnics del CMS (biòloga, infermeres, psicòloga, veterinari i
metgessa). Als tallers es subministra material didàctic i un berenar saludable.
Col·laboren diferents entitats i empreses: Col·legi d’Infermeria, ALAS, Atreyud-Aurin,
Mercapalma, Quely, Mercats Municipals, Semilla, Laccao i CEP de Palma.
Les activitats desenvolupades són:
• Prevenció de trastorns alimentaris: autoestima i habilitats socials, Com ens hem
d’alimentar?, Desdejuni Saludable, Prevenció de l’obesitat: menjar més fruites i verdures de
temporada, Hàbits alimentaris i emocions, Promoció d’hàbits de vida saludable, Conèixer
un mercat municipal: tallers desenvolupats durant els curs escolar
• Informació i prevenció de conductes de risc. Habilitats socials, Prevenció de malalties de
transmissió sexual i embarassos no desitjats, taller d’informació i prevenció de VIH (SIDA)
• Responsabilitat per a la tinença d’animals de companyia
• Renou i salut: sabem relaxar-nos?
• Pautes d’alimentació saludables per nins i joves en diferents situacions normals i
patològiques
Resultats
Aquestes activitats han arribat a centenars d’alumnes de Palma i les avaluacions obtingudes
són molt favorables.
Conclusions
La demanda d’activitats en cursos anteriors ha generat que se’n dupliques l’oferta educativa
durant el curs 2008/09. El treball multidisciplinari i la col·laboració entre institucions ha estat un
aspecte fonamental per treballar la promoció de la salut en la nostra tasca diària.
8

El Centre Municipal de Salut amb les escoles
Objectius
Promoure hàbits saludables:
alimentació, exercici físic i higiene.
Prevenir les MTS i embarassos no desitjats,
Promoure la inserció d’animals de companyia
Conscienciar a la població de la influència del renou
Població diana: alumnes, pares i mares, professors
El Centre Municipal de Salut amb les escoles
Activitats
100
80
60
40
20
0
Les activitats es duen a terme als mercats municipals i als
centres educatius
Equip interdisciplinar: biòloga, infermeres, psicòloga,
veterinari i metgessa.
Col·laboren diferents entitats i empreses
El Centre Municipal de Salut amb les escoles
Resultats
TCA
Alimentació
Desdejuni
Obesitat
Hàbits/emocions
Hàbits saludables
Mercat
Habilitats socials
MTS
VIH
Animals Companyi
Renou
Aquestes activitats han arribat a centenars d’alumnes de Palma
i les avaluacions obtingudes són molt favorables.
Conclusions
En aquest curs 2008/09 s’ha ampliat l’oferta de temes d’EpS
respecte anys anteriors.
El treball multidisciplinari i la col·laboració entre institucions
ha estat un aspecte fonamental per treballar la promoció de
la salut en la nostra tasca diària.
Autors: M Ingla, I Rosauro, M Pujadas Coordinació: Roser Mir Ramonell
9

PÒSTER 4: “Escoltem els adolescents”
Autors: Nuria Marin Sala. CP Radies, Catalina Núñez Jimenez. CS Trencadors,
Antonia Pol Torres. CP Radies, Clara VidalThomàs. Gabinet Tècnic. Gerència Atenció
Primària de Mallorca. Contacte: cnuñez@ibsalut.caib.es
Introducció
La adolescència es una època de crisis, dubtes i contradiccions ; una època de dols, i
d’ importants canvis fisiològics. En aquesta etapa, construeixen les seves propies
idees, entenen que la realitat es pot canviar i a vegades es tornen crítics amb la
familia, el sistema escolar i la societat en general.
És per tot això que a vegades els pares i mares es veuen impotents per actuar i
demanen ajuda.
Objectius
- Mostrar als pares i mares la importancia de escoltar als adolescents.
- Donar eines als pares i mares per actuar davant els joves.
Destinataris
Pares i mares d’alumnes del CP Badies.
Activitats
En una primera sessió, es va treballar amb els joves mitjançant una tècnica
d’investigació a l’aula (foto-paraula). Es varen treballar diferents temes (oci, amics,
familia, esport, mobiliari urbà etc). Després es varen treballar preguntes obertes tipus
“Si poguessis donar un consell als teus pares quin seria?”. La sessió va durà 120
minuts. Va ser conduïda per una metgessa i va actuar d’observadora una enfermera
que va recollir notes. La sessió es va gravar amb l’autorització dels joves. Els joves
participants havien estat convidats a participar per l’equip directiu del centre educatiu
amb el consentiment dels seus pares i mares. Eren joves que havien anat al CP
Badies però que actualmente no cursaven estudis a aquest centre.
Posteriorment es va fer una segona sessió amb pares d’alumnes de l’escola ; es va
utilitzar la mateixa tècnica que amb els joves amb una retornada posterior de la
información donada pels joves. Per acabar es va fer una petita exposición en power
point damunt les caracteristiques de l’adolescencia.
Resultats
La sessió realitzada amb els joves, que en principi era una sessió per obtenirr
información per retornar als pares va ser molt participativa. Els joves varen expresar la
necessitat de parlar dels temes que els hi preocupen: sexualitat, drogues, oci, familia,
les amistats
Tot i que l’assistencia va ser poca, el grup de pares i mares va ser molt participatiu,
varen identificar moltes de les opinions i suggeriments que havien fet els joves a la
sessió prèvia i varen compartir experiències.
Conclusions
La realització de la sessió amb els pares i mares a partir de les opinions dels joves va
ser molt enriquidor tant per les persones que varen conduir el grup com pels pares i
mares assistents. Els joves al final de la seva sessió varen regalar a les persones que
conduïen el grup una cançó composada per ells mateixos titulada “controla con la
droga”
10

ESCOLTEM ELS ADOLESCENTS
OBJECTIUS
• Mostrar als pares i mares la importància de escoltar als
adolescents.
• Donar eines als pares i mares per actuar davant els i les joves.
ACTIVITATS: Pares d’alumnes CP Badies.
• Amb els joves: Foto-paraula
Preguntes obertes
Dos tipus d’amistat:
Els joves: parlen de ties,
fumen porros, van en
Bici, motos...
Les joves: parlen de com
lligar, de la moda...
“Quines coses preocupen als/les joves?”
Embaràs
Relacions sexuals
La llibertat i l'opressió de ser joves
Arribar a ser un ionqui
Les companyies “els hi preocupen als
pares/mares”
Els estudis(suspendre, repetir)
L’oci, hi ha poques opcions
Alcohol
Per a divertir-se lo general es alcohol i
drogues.
A vegades es divertit però no es bo
Hi ha altres tipus d’oci: tenir hobbis, estar amb
l’al·lota,
Tenir un grup de música, estudiar...
Amb els pares: Retornada informació
Power point
RESULTATS: Alta participació
Si poguessis donar un consell als
teus pares quin seria?”
Els temps han canviat
Recorda quan tu eres jove
Diferencia entre infant i adolescent
Doneu exemple
Demaneu, xerreu amb nosaltres
Confieu amb nosaltres
Respecteu-nos
Apreneu de nosaltres, nosaltres
aprenem de vosaltres
Identificació dels pares amb les opinions i suggeriments
dels i de les joves
CONCLUSIONS: Sessió molt enriquidora
Por tu culpa yo perdí una vida que ya no encontrare jamás. Nada será igual ya no me querrás me la vas a
destrozar. Es qué por culpa de la droga todo se me va a acabar. Se que éste es el final. Déjame escapar. Ando
sin rumbo, perdido entre niebla y soledad. Recordando cómo empezó. Y el origen del mal. Aquellos días de
instituto con 13, sólo un chiquillo fumando canutos con los colegas, por chulería, en el pasillo. Mas tarde las
anfetas, la discoteca, la rayita. Ya no es un simple peta …
…. Para que pueda demostrarte que te puedes divertir y sin drogarte. Pero sin nadie para prohibirte. Así que si
optas por las drogas. Mi ultimo mensaje para ti será controla, controla
CONTROLA CON LA DROGA
Núria Marín Sala, CP Badies. Catalina Núñez Jiménez, CS Trencadors. Antònia Pol
Torres, CP Badies.
Clara Vidal Thomàs, Gabinet Tècnic. Gerència Atenció Primària de Mallorca.
11

PÒSTER 5: “Pla Municipal de Drogodependències de l’Ajuntament de
Palma : Prevenció de drogodependències dins l’àmbit educatiu”
Autors: Margalida Ros Rubí (EPAD), Nicole Blay Franzke (EPAD), Francisca Cabot
Garcia (Sessió de Drogues, Ajuntament de Palma. Contacte: vcardona@as.a-palma.es
Introducció
El Catàleg de projectes i materials de prevenció de drogodependències inclou
programes i activitats sobre prevenció que l’Ajuntament de Palma posa a disposició de
la comunitat escolar:
Escoles de pares i mares
Tallers d’ Habilitats per la Vida
Sessions d’hàbits saludables
Objectiu General
Prevenir les drogodependències
Destinataris
Escoles de pares i mares (AMIPAS), dirigides a progenitors/res de fills i filles de
qualsevol edat. També queden inclosos altres familiars i tutors legals.
Tallers d’ Habilitats per la Vida, dirigits a adolescents i joves que estiguin cursant una
formació laboral de PQPI a escoles taller, tallers ocupacionals, o altres institucions que
proporcionin aquest tipus de serveis (CMSS, SADIF, DG de Menors i Família, etc.)
Sessions d’hàbits saludables, dirigides a infants, joves i adults, escolaritzats en centres
educatius i altres entitats.
Activitats
La metodologia d’aquestes activitats consisteixen entre una i dotze sessions on la
dinàmica que es du a terme consisteix una exposició de dades per part de l’Equip de
Prevenció del consum i abús de l’alcohol i altres drogues (EPAD), on es clarifiquen els
diferents conceptes envers les drogues, així com també facilitar el debat, enderrocar
mites, debatre el consum actual dels joves i respondre els diferents dubtes que puguin
sorgir.
Cada sessió té una durada entre 1 i 2 hores, segons el tipus de xerrada.
Resultats
Durant l’any 2008 s’han dut a terme:
Escoles de pares i mares: 28 escoles, amb 75 sessions i la participació de 289
pares i mares.
Tallers d’Habilitats per la Vida: 15 tallers, amb 143 sessions i un total de 161
alumnes.
Sessions d’hàbits saludables: 34 centres educatius, amb 140 sessions i un total
de 3.065 alumnes participants.
Conclusions
Els/les participants obtenen informació veraç sobre el consum de drogues i les seves
conseqüències, fomentant el debat entre ells/elles, donant pautes per a desmuntar els
principals mites sobre les substàncies o sobre com es pot reconèixer el consum ja
sigui propi o del seu fill/a, facilitar que siguin ells/elles mateixos/es qui qüestionin les
“benevolències” o “virtuts” d’aquestes substàncies, i insistint en la importància del
paper dels pares i mares com a agents preventius.
12

PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES. REGIDORIA DE
BENESTAR SOCIAL. AJUNTAMENT DE PALMA: PREVENCIÓ
DE DROGODEPENDÈNCIES DINS L’ÀMBIT EDUCATIU
1. ESCOLES DE PARES I MARES
Objectiu: crear un espai que permeti a les famílies prendre consciència del seu
paper fonamental com a agents preventius davant el consum de drogues (i altres
conductes de risc).
A qui va dirigit: mares, pares i famílies en general de Palma.
Activitats: oferim dues opcions de treball:
- Una única sessió.
- Cicle de sessions (no hi ha un nombre establert; es negocia segons els interessos dels
demandants). Temes: conceptes bàsics de drogues, models i estils educatius, normes i límits, la
comunicació, l’adquisició d’hàbits i valors, resolució de conflictes, l’adolescència, etc.
Resultats: l’any 2008 l’EPAD va dur a terme 28 escoles de pares i mares, amb un
total de 75 sessions, i arriba a 289 famílies.
Conclusions: els pares augmenten el sentiment de capacitació per fer front a
l’educació dels seus fills i assumir els canvis i els conflictes que es produeixen al llarg
del seu desenvolupament com una oportunitats per créixer junts.
PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES. REGIDORIA DE
BENESTAR SOCIAL. AJUNTAMENT DE PALMA: PREVENCIÓ
DE DROGODEPENDÈNCIES DINS L’ÀMBIT EDUCATIU
2. TALLER D’HABILITATS PER LA VIDA
Objectiu: fer prevenció de drogues amb joves en “situació de risc” promovent les
habilitats socials i un estil de vida saludable.
A qui va dirigit: adolescents i joves de Palma que cursin una formació
professional: al programa de qualificació professional Inicial, a escoles taller, a tallers
ocupacionals o a altres serveis que treballin amb població en risc: centres municipals de
serveis socials, servei d’acollida a dones i família, Càritas, menors amb mesures
judicials, Direcció General de Menors i Família, etc.
Activitats: cicle de 12 sessions com a màxim, on a través de dinàmiques i jocs es
treballen aspectes com: què són les drogues, la presa de decisions i la resolució de problemes, les
habilitats socials, la comunicació, l’ assertivitat i l’empatia, l’autoestima, l’autocontrol emocional, els valors, la
relació amb la família, recursos d’oci saludable a Palma, sexualitat i drogues (mites, realitats i riscs), prevenció de
drogues dins l’àmbit laboral, etc.
Resultats: l’any 2008 l’EPAD va dur a terme 15 tallers, amb un total de 143
sessions, i va arribar a 161 alumnes.
Conclusions: aquests tallers fomenten el desenvolupament de les habilitats i recursos
personals, reforcen el jove i el fan menys vulnerable davant les pressions de l’entorn cap al
consum. També donen suport per a l’adopció d’hàbits i estils de vida saludables, en especial en
activitats d’oci.
PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES. REGIDORIA DE
BENESTAR SOCIAL. AJUNTAMENT DE PALMA: PREVENCIÓ
DE DROGODEPENDÈNCIES DINS LÀMBIT EDUCATIU
3. SESSIONS D’HÀBITS SALUDABLES
Objectiu: prevenir les drogodependències (prevenció universal).
A qui va dirigit: adolescents i joves escolaritzats a centres educatius i altres
entitats de Palma. A partir de 3r d’ESO
Activitats: els temes són:
1.Prevenció del consum de cànnabis; 2.Prevenció del consum de tabac; 3.Alcohol i
conducció; 4. Diferències de gènere davant el consum de drogues; 5. Drogues a l’àmbit
de la diversió; 6. Drogues i violència; 7. Sexualitat i drogues
Resultats: l’any 2008 l’EPAD ha duit a terme 140 sessions a 34 centres educatius
de Palma, i va arribar a 3.065 alumnes.
Conclusions: els joves adquireixen una informació objectiva sobre el consum de
les diferents substàncies: efectes desitjats i no desitjats, conseqüències reals a curt,
mitjà i llarg termini, etc. Tenen arguments per qüestionar els diferents mites i se’ls anima
que duguin a terme una gestió d’oci saludable.
13

PÒSTER 6: “Experiència d’Eps sobre el consum d’alcohol en els
adolescents a través d’una acampada per a joves”
Autors: Tolo Villalonga Mut (DUI c.s. Marines) bvillalongamut@ibsalut.caib.es
Introducció:
És una activitat feta a temps lliure en forma d’acampada, que és transportable per a
treballar tan a dins el centre educatiu com a taller de suport al contingut curricular, com
a les acampades o colònies que s’hi organitzen.
Objectiu:
Capacitar als nins/es que participen de l’acampada, de les habilitats, coneixements, i
actituds saludables enfront al consum d’alcohol.
Destinataris
Nins/es de 10 a 15 anys inscrits de manera voluntària a l’acampada.
Activitats:
S’han fet 5 sessions d’una duració de 45 a 140 minuts. La 1ª sessió es realitza abans
de l’acampada, la 2ª,3ª,4ª sessió a dins la dinàmica de l’acampada, i la 5ª sessió dues
setmanes després.
En la 1ª sessió es treballen els continguts de l’acampada. Es proposa de treballar un
tema de salut i es prioritza el tema. Aquesta 1ª sessió s’ha treballat amb diferents
tècniques educatives: exposició, debat, pluja d’idees, i votació.
En la 2ª sessió es treballen les experiències sobre l’alcohol. Aspectes positius i
negatius. Introducció a la realitat cultural de l’adolescent i l’alcohol. I un cas real.
Aquesta 2ª sessió s’ha treballat amb diferents tècniques educatives: reixeta, exposició,
cas: testimoni de jove del poble, debat i preguntes.
En la 3ª sessió es treballa la publicitat i l’alcohol. La pressió de la publicitat i la pressió
de grup i d’iguals en la decisió de prendre alcohol. Aquesta 3ª sessió s’ha treballat
amb diferents tècniques educatives: foto/paraula (imatges en power point), debat, i joc
de rols.
En la 4ª sessió es treballa l’ús i l’abús de l’alcohol. Conseqüències de l’abús d’alcohol.
Sexe i alcohol. Botelló. I l’avaluació de les sessions. Aquesta 4ª sessió s’ha treballat
amb diferents tècniques educatives: exposició i foto/paraula, vídeos sobre les
campanyes del MSC, debat, còmic/debat, foto/debat., qüestionari, i ronda de grup.
En la 5ª sessió es treballa una pel·lícula DVD “cadena de favors”. Aquesta 5ª sessió
s’ha treballat amb: visualització de la pel·lícula, i debat/discussió.
Resultats:
S’ha passat un qüestionari d’avaluació en el que cal destacar que tots estan totalment
d’acord o molt d’acord; en el contingut, en els temes de les sessions, en que les pot
esser útil, i en la satisfacció general del taller a través d’una acampada. A més d’una
avaluació subjectiva, en ronda de grup en que es planteja la pregunta si repetirien
l’experiència, i tots afirmen que sí.
Conclusions:
Tal com reflexa l’avaluació, aquesta experiència afavoreix l’aprenentatge del tema molt
satisfactòriament; per tant es pot transportar a l’àmbit dels CE dins el marc de les
acampades que es realitzen al llarg dels trimestres com a complement i/o reforç del
contingut curricular desenvolupat.
Les entitats de lleure de la zona, es demostra que poden col·laborar a reforçar o
completar a través de les seves activitats la temàtica de salut treballada dins les aules
escolars; per tant seria necessària una correcta coordinació.
14

CONEIXAMENTS
ACTITUDS
HABILITATS
Experiència d’Eps sobre el consum d’alcohol en els
adolescents a través d’una acampada per a joves.
Tolo Villalonga Mut (DUI c.s. Marines)
Objectiu general:
Capacitar als nins/es que participen de l’acampada,
de les habilitats, coneixaments, i actituds saludables
enfront a l’alcohol.
Els nins/es seran capaços de distingir entre l’ús i l’abús de l’alcohol.
Els nins/es podran identificar els riscos de l’abús de l’alcohol.
Els nins/es expressaran les seves opinions respecte a l’alcohol.
Els nins/es reforçaran actituds d’autonomia enfront a la pressió
publicitària i de grups.
Els nins/es seran capaços de compartir activitats saludables amb
els companys.
Hem fet 5 sessions d’una duració de 45 a
140 minuts. La 1ª sessió es realitza abans
de l’acampada, la 2ª,3ª,4ª sessió a dins la
dinàmica de l’acampada, i la 5ª sessió dues
setmanes després.
Ai!! Me pica
s’esquena!!!!
Aquests nins han
après moltes
coses ...?!!
Hem xerrat sobre
les experiències +
i – de l’alcohol
Ens han passat un qüestionari
d’avaluació i tots hem estat
totalment d’acord o molt d’acord
en les qüestions demanades.
Com a conclusió, aquesta experiència
afavoreix l’aprenentatge del tema molt
satisfactòriament; per tant es pot transportar
a l’àmbit dels CE dins el marc de les
acampades que es realitzen al llarg dels
trimestres com a complement i/o reforç del
contingut curricular desenvolupat
Sí!
Hem treballat diferents tècniques educatives:
exposició, debat, pluja d’idees, votació, reixeta, cas:
testimoni d’un jove del poble, debat i preguntes,
foto/paraula, joc de rols, vídeos sobre les
campanyes del MSC, foto/debat., qüestionari, ronda
de grup, i pel·lícula.
Botelló
També
sobre l’ús i
l’abús de
l’alcohol
Sí!
I les
conseqüencies
de l’abús
d’alcohol
I de la
pressió
de grups
d’amics
I de la publicitat
de l’alcohol i
com exerceix
pressió damunt
nosaltres
Sí! Sí!
Sí!
Sexe i
alcohol
I un munt
de coses
més!!!
Sí!
Repetiríeu
l’experiència?
15

PÒSTER 7: “YO PROPONGO….EDUCACIÓN SEXUAL”
Experiencia del Equipo de Atención Primaria (EAP) Sant Antoni en la
aplicación de un programa de Educación Sexual.
Autors: Ayala de la Peña E*, López García A*, Royo Saló N**, Santos Bernabeu C**,
Terrer Hernández E*. * DUE EAP Sant Antoni. Ibiza. **Médico de Familia EAP Sant
Antoni. Ibiza. Correos de contacto: alopez@hcm-ibiza.es , eayala@ibsalut.caib.es
Introducción
La alta tasa balear de interrupciones voluntarias del embarazo (IVE) y embarazos no
deseados justifica un abordaje conjunto por parte de docentes y sanitarios de la
educación afectivo-sexual.
Objetivos
Disminuir a través de la educación sexual la incidencia de IVE y embarazos no
deseados en la zona básica de salud (ZBS) de San Antonio y fomentar una sexualidad
responsable.
Destinatarios
Alumnos de 2º ESO de la ZBS Sant Antoni.
Actividades
Proyecto desarrollado en curso escolar: 2006-2007, 2007-2008, 2008-2009.
Centros participantes: Instituto de Enseñanza Secundaria (IES) Quartó de Portmany,
IES Sant Agustí, Colegio Trinitarias.
Personal implicado: personal sanitario del EAP Sant Antoni (enfermeras y médicos) y
personal docente de los centros participantes (jefes de estudios y tutores)
Intervención en el aula:
A.- Encuesta previa para evaluar conocimientos y actitudes respecto a sexualidad.
B.- Taller teorico-práctico de 2h (alumnos divididos por aulas) en el que se abordan:
. Contenidos teoricos: anatomía y fisiología, anticoncepción y ETS
. Contenidos prácticos: colocación preservativo
. Contenidos para fomentar el desarrollo de habilidades sociales (role playing,
tormenta de ideas): “sólo con condón”, “comprando preservativos”, “decir no”.
Recursos materiales empleados: presentación Power Point, rotafolios, entrenador de
condones, preservativos, muestras de anticonceptivos, trípticos informativos.
Resultados
Se propuso el taller a los 4 centros de secundaria de San Antonio y sólo accedieron 3
(75%), de los cuales 2 eran públicos y 1 concertado. El centro que rechazó la
intervención es concertado. Han participado en el taller 245 alumnos: 109 del IES Sant
Agustí, 32 Colegio Trinitarias, 104 IES Quartó de Portmany.
Conclusiones
− Los centros de ESO tienen gran aceptación hacia las actividades de educación
sexual.
− El motivo de rechazo de las intervenciones de educación sexual no es moral ni
religioso.
Bibliografía
(1) Guía de anctuación en la anticoncepción de urgencia. Conselleria de Salut i Consum.
Govern de les Illes Balears.2008.
(2) Decret 73/2008, por el cual se establece el curriculum ESO en las Islas Baleares
(3) Ley orgánica de educación 2/2006
16

YO PROPONGO...
EDUCACIÓN SEXUAL
Experiencia del EAP Sant Antoni en la aplicación de un programa de Educación
Sexual
OBJETIVOS:
Disminuir a través de la educación sexual la incidencia de IVE y embarazos no
deseados en la zona básica de salud (ZBS) de San Antonio y fomentar una
sexualidad responsable.
A QUIEN VA DIRIGIDO EL PROYECTO:
Alumnos de 2º ESO de la ZBS San Antonio (Ibiza)
ACTIVIDADES:
•Cursos escolares: 2006-07, 2007-08, 2008-09.
•Centros participantes: IES Sant Agustí, IES Quartó de Portmany, Colegio
Trinitarias.
•Participan: personal sanitario EAP Sant Antoni y personal docente de los
Centros educativos.
INTERVENCIÓN EN EL AULA
EDAD
SEXO HOMBRE MUJER
¿TUS PADRES ESTÁN SEPARADOS? SI NO
¿ FUMAS ? SI NO
¿ Nº COPAS/CERVEZAS EN FIN DE SEMANA?
SI ERES CHICA, ¿EDAD PRIMERA REGLA ?
¿HAS TENIDO RELACIONES SEXUALES? SI NO
EN CASO AFIRMATIVO, ¿A QUÉ EDAD LA PRIMERA?
¿HAS USADO PRESERVATIVO EN TU ULTIMA RELACION? SI NO
¿CON CUANTAS PERSONAS HAS TENIDO SEXO? 0 1 a 3 3 a 5 más de 5
¿CREES PUEDES CONTAGIARTE DE UNA ENFERMEDAD SI NO
DE TRANSMISION SEXUAL ?
SI ERES CHICA, ¿CREES QUE TE PUEDES QUEDAR EMBARAZADA ? IM POSIBLE PROBABLE MUY POSIBLE
¿HAS RECIBIDO ALGUN TALLER DE EDUCACION SEXUAL? SI NO
LA INFORMACION SOBRE E.SEXUAL TE LLEGA POR… T.V. INTERNET PADRES AMIGOS CLASE
PREGUNTA ABIERTA:
QUÉ MÁS TE GUSTARÍA SABER SOBRE LA SEXUALIDAD
Y LA EDUCACIÓN SEXUAL
GRACIAS POR PARTICIPAR
ACTIVIDADES :
ENCUESTA
RESULTADOS:
Alumnos participantes por centro en
2008. N=245
109
32
44.5%
13.1%
104
42.4%
CONCLUSIONES:
HABILIDADES
COMUNICACIÓN
IES Quartó
Portmany: 104
(42,4%)
IES Sant
Agustí: 109
(44,5%)
Colegio
Trinitarias: 32
(13,1%)
CONTENIDOS TEÓRICOS
TALLER
COLOCACIÓN
PRESERVATIVO
Centros participantes en 2008. N=4
•Los centros de ESO tienen gran aceptación hacia las actividades de
educación sexual.
•El motivo de rechazo de las intervenciones de educación sexual no es
moral ni religioso.
Centros
participan: 3
(75%)
Centros no
participan: 1
(25%)
AUTORES:
Ayala de la Peña E*, López García A*, Royo Saló N**, Santos Bernabeu E**, Terrer Hernández E*
*DUE EAP Sant Antoni **Médico EAP Sant Antoni – Ibiza
eayala@ibsalut.caib.es alopez@hcm-ibiza.es
1
25%
3
75%
17

PÒSTER 8: “El nostre amic, el centre de salut”
Autors: Isabel de Blas (CS Es Viver, Eivissa) i Marga Escandell (CP Jesús, S Eulàlia).
Contacte: ideblas@ibsalut.caib.es
Introducció
Aquestes activitats s’emmarquen dins un projecte de treball de la classe de 5 anys del CP
Jesús, al curs escolar 2005-2006. El projecte sorgeix de les preguntes i dubtes que els nens i
nenes plantegen sobre el cos humà, això ens porta a buscar informació. Dos dels recursos en
la recerca d’informació són, per una banda, la visita que ens fa a la classe una infermera, per
respondre a les sevas preguntes; i per l’altra banda, la visita que fa el grup-classe al centre de
salut, on els reben diferents especialistes.
Objectius
•Comprendre, de forma pràctica, la importància que tenen per la nostra salut la prevenció i els
controls sanitaris.
•Adoptar hàbits per una vida sana i prevenir malalties: alimentació, posicions de l’esquena,
neteja de les dents, intensitat dels sons, evitar accions que danyen la vista, evitar les drogues i
el tabac, fer-se revisions, vacunar-se, dormir prou, fer exercici, etc.
•Conèixer un Centre de Salut, les seves sales, les seves funcions, els instruments, les
actuacions en cas d’accident... Qui hi treballa; què, com i on treballen.
•Manifestar actituds de seguretat i confiança al Centre de Salut i amb els especialistes.
Destinataris
Un grup-classe de 5 anys al CP Jesús
Activitats
•Preparació per part dels nens i nenes d’un qüestionari per la infermera que anirà a la classe.
•Al CP Ntra. Sra de Jesús: Visita de la infermera a la classe. (3 hores de duració)
Vàrem realitzar una simulació d’un accident de tràfic i, a partir d’aquí, vàrem respondre a les
preguntes relacionades amb situacions d’emergència. Vàrem fer especial incidència en la
prevenció d’accidents.
•Sortida al Centre de Salut Es Viver:
- Visita a la Sala de Preparació al Part (mitja hora): una comara els va explicar l’embaràs i el
part. Varen poder escoltar el cor del fetus d’una mare de la classe.
- Visita a Sala de Rehabilitació (mitja hora): els fisioterapeutes varen realitzar una breu escola
d’esquena, on varen aprendre a adoptar bones postures.
- Visita a la Consulta d’ Odontologia (mitja hora): els odontòlegs i higienistes dentals els varen
ensenyar hàbits correctes d’higiene dental i el funcionament de la cadira.
- Visita a les consultes de Pediatria (mitja hora): les infermeres i pediatres els varen mostrar els
instruments de treball, on es desen les vacunes...
Resultats
A la classe els nens i nenes varen fer un vídeo explicant la informació recollida. En l’avaluació
final del projecte varen demostrar haver assolit els objectius; varen ser capaços de modificar
alguns hàbits d’higiene dental, postures a classe, transport de pes... Les activitats varen
resultar molt vivencials i motivadores per ells y pels professionals sanitaris. Al centre de salut
varen quedar exposades les fotos i els dibuixos dels nens i nenes.
Conclusions
L’apropament simultani entre nens/professors/personal sanitari afavoreix l’assimilació d’hàbits i
conductes saludables.
L’aprenentatge mutu que es deriva del treball interdisciplinar millora les pròpies capacitats
d’expressió i comunicació de la salut i, per tant, de la percepció de la mateixa per part de la
població.
18

EL NOSTRE AMIC, EL CENTRE DE SALUT
OBJECTIUS
-Comprendre, de forma pràctica, la importància que tenen per la nostra salut la prevenció i els controls sanitaris.
-Adoptar hàbits per una vida sana i prevenir malalties: alimentació, posicions de l’esquena, neteja de les dents,
intensitat dels sons, evitar accions que danyen la vista, evitar les drogues i el tabac, fer-se revisions, vacunar-se,
dormir prou, fer exercici, etc.
ACTIVITATS I A QUÍ VAN DIRIGIDES
Aquestes activitats s’emmarquen dins un projecte de treball de la classe de 5 anys del CP Jesús, al curs escolar 2005-
2006. El projecte sorgeix de les preguntes i dubtes que els nens i nenes plantegen sobre el cos humà, això ens porta a
buscar informació.
Dos dels recursos en la recerca d’informació són:
1.- Al CP Ntra. Sra de Jesús la visita que ens fa a la classe
una infermera, per respondre a les preguntes dels nens i
nenes.
2.- Al Centre de Salut Es Viver la visita que fa el grup-classe, on els reben diferents especialistes.
Sala de Preparació al Part Sala de Rehabilitació Consulta d’ Odontologia Consultes de Pediatria
RESULTATS
- A la classe els nens i nenes varen fer un vídeo
explicant la informació recollida. En l’avaluació
final del projecte varen demostrar haver assolit
els objectius; varen ser capaços de modificar
alguns hàbits d’higiene dental, postures a
classe, transport de pes, es varen concienciar
de la quantitat de sucre que tenen els refrescos
amb gas ...
CONCLUSIONS
- Les activitats varen resultar molt vivencials i
motivadores per ells y pels professionals sanitaris.
Al centre de salut varen quedar exposades les
fotos i els dibuixos que varen fer de la visita els
nens i nenes.
- L’apropament simultani entre nens/professors/personal
sanitari afavoreix l’assimilació d’hàbits i conductes
saludables.
- L’aprenentatge mutu que es deriva del treball
interdisciplinar millora les pròpies capacitats d’expressió i
comunicació de la salut i, per tant, de la percepció de la
mateixa per part de la població.
- D’aquesta activitat es va deduir la conveniència de
realitzar activitats sistemàtiques d’apropament de la
població infantil all Centre de Salut, com també dels
professionals a les escoles i guarderies.
Autores: Isabel de Blas Cerezo (C.S. Es Viver, Eivissa) i Marga Escandell Serra (C. P. Jesús, Santa Eulàlia)
19

PÒSTER 9: “Estratègia d’Alimentació Saludable i Vida Activa en l’àmbit
educatiu”
Autors: Artigues Vives G1, Autonell Caldentey M1, Bibiloni Guasp F1, Cabeza Irigoyen
E1, Colom Umbert A1, Garau Horrach C1, Vidal Thomàs MC2.
Contacte: gartigues@dgsanita.caib.es
Lloc de treball: 1) Conselleria de Salut i Consum. Direcció General de Salut Pública i
Participació. 2) Gerència d’Atenció Primària de Mallorca.
Introducció:
Una dieta inadequada i la manca d’activitat física són dos dels principals factors de risc
associats a malalties cròniques evitables (cardiovasculars, obesitat, càncer, diabetis
mellitus tipus 2).
L’Estudi de la Prevalença de l’Obesitat Infantil y Juvenil de les Illes Balears (EPOIB
2005) manifesta que l’excés de pes afecta al 19% dels menors, amb major incidència
als d’11-12 anys i a infants amb pare/mare obesos o amb baix nivell d’estudis. El 20%
dels alumnes dina al menjador escolar. El consum de sucs envasats, pastisseria,
aperitius i refrescos durant el berenar és elevat. Pel que fa a l’activitat física, un 46%
dels alumnes caminen per anar al centre escolar i el 15,6% dels de 6è d’EP i el 21,9%
de 4t d’ESO no practica cap activitat física extraescolar. La mitjana diària de consum
de TV i videojocs o ordinador és de 2,2 hores entre setmana i de 2,9 els caps de
setmana.
L’entorn educatiu a la infància i l’adolescència és determinant per inculcar
comportaments saludables i els coneixements necessaris per adoptar un estil de vida
saludable. Els centres educatius (CE) desenvolupem un paper fonamental al respecte.
Objectiu:
Promoure una alimentació saludable i una vida activa entre el la població escolaritzada
de les Illes Balears.
Destinataris
Les activitats van dirigides a: Alumnes i les seves famílies dels CE de les Illes Balears.
Professors. Monitors de temps lliure. Serveis de restauració. Professionals dels
centres de salut i Tècnics de Salut Pública.
Activitats previstes:
Educació en alimentació saludable i vida activa a la comunitat educativa i monitors de
temps lliure. Programa de menjadors escolars: Revisió i avaluació qualitativa dels
menús escolars. Modificació del Plec de Condicions tècniques. Formació dels tècnics
en salut pública. Millorar l’oferta de les cantines i contingut de màquines expenedores
d’aliments i begudes als CE. Projecte Food Pro-fit. Programes d’intervenció: THAO de
prevenció de l’obesitat infantil i juvenil. ACTYBOSS: Prevenció i tractament de
l’obesitat juvenil mitjançant el consell nutricional, el suport psicològic i l’incentivar
l’exercici. Berenars saludables a les escoles. Col·laboració entre CS i CE en educació
alimentària al CE.
20

Estratègia d’Alimentació Saludable i Vida Activa en l’àmbit educatiu
Factors de risc de malalties evitables:
Una dieta inadequada i la manca d’activitat física
L’EPOIB 2005 revela que:
– 19% dels menors tenen excés de pes
– El 20% dels alumnes dina a menjador escolar.
– El consum de sucs envasats, pastisseria, aperitius i refrescos durant el berenar és
elevat.
– Un 46% dels alumnes caminen per anar al centre escolar i la mitjana setmanal de
pràctica d’activitat física extraescolar és de 2,8 hores.
– Mitjana d’hores diàries de TV, ordinador: 2,2 hores diàries a veure, augmentant els
caps de setmana augmenta a 2,9.
L’entorn educatiu, és determinant per inculcar comportaments
saludables i els coneixements per adoptar un estil de vida saludable.
Estratègia d’Alimentació Saludable i Vida Activa en l’àmbit educatiu
• OBJECTIU GENERAL:
Promoure una alimentació saludable i una vida activa entre el jovent de
les Illes Balears en edat escolar ( anys XX ).
• OBJECTIUS ESPECÍFICS:
– Transmetre les habilitats necessàries als professors.
– Millorar l’oferta nutritiva dels menjadors i càterings.
– Regular l’oferta dels productes de les cantines i màquines expenedores.
– Oferir educació i suport al respecte als monitors de temps lliure i de menjadors.
– Donar suport a les escoles a través dels Centres de Salut
– Proporcionar recursos materials d’EpS als centres educatius
– APIMAs
• Les ACTIVITATS van dirigides a:
– Alumnes, mestres i professors d’escoles públiques, privades i concertades.
– Monitors de temps lliure
– Pares i mares dels alumnes
– Serveis de restauració
– Professional sanitari
– Tècnics en seguretat alimentària
Estratègia d’Alimentació Saludable i Vida Activa en l’àmbit educatiu
• ACTIVITATS PREVISTES:
– Educació en alimentació saludable i vida activa del professorat, pares,
monitors de temps lliure i alumnes.
– Revisió i avaluació qualitativa dels menjadors escolars
– Modificació del Plec de Condicions tècniques;
– formació dels tècnics en seguretat alimentària
– millorar l’oferta de les cantines i el contingut de les màquines expenedores
d’aliments i begudes
– millorar les habilitats dels monitors de menjador en alimentació saludable.
• Programes d’intervenció:
– THAO: Prevenir l’obesitat infantil i juvenil.
– ACTYBOSS: Prevenció i tractament de l’obesitat juvenil mitjançant el consell
nutricional, el suport psicològic i l’incentivar l’exercici.
• Activitats que es duen a terme actualment:
– Edició del tríptic “Berenar saludable a casa i a l’escola”.
– Revisió dels menús escolars.
– Food Pro-fit
1
2
3
21

PÒSTER 10: “Comissió d’educació per la salut”
Autors/es: Yolanda Cáceres Teijeiro / Maria Isabel LLull Ferretjans (Centre de
salut d’Esporles). Enric Magraner Rullan / Maria Magdalena Bal·le Cerdà (IES
Josep Font i Trias). Contacte: ycaceres@ibsalut.caib.es
Objectius:
1.- Constituir una comissió d’educació per la salut integrada per representats de
tots els membres de la comunitat educativa i del centre de salut .
2.- Millorar els coneixements en salut de tots els membres de la comunitat
educativa.
3.- Augmentar les habilitats dels/de les adolescents per practicar conductes
saludables.
4.- Donar-los a conèixer els recursos sociosanitaris públics existents.
Destinataris:
Alumnat, famílies i professorat del centre educatiu.
Activitats:
1.- Consulta Jove.
2.- Enquesta de valoració d’hàbits saludables
3.- Programes de Promoció de salut (Pla d’acció tutorial).
3.1.- Programa d’educació alimentària per a primer d’ESO.
3.2.- Programa de prevenció del tabaquisme per primer d’ESO.
3.3. Programa d’educació afectiva-sexual per 2n i 4t d’ESO.
3.4.-Programa de prevenció de drogodependències per a tercer d’ESO.
4.- Taller RCP dins de l’àrea d’Educació Física / 4rt ESO.
5.- Participació al concurs de cartells, còmics i relats curts “Els joves i el tabac”.
6.- Participació al seguiment del Pla municipal de drogodependències.
7.- Xerrades per a famílies (Educació alimentària, prevenció de
drogodependències, xarxa segura).
8.- Formació del professorat (RCP)
Resultats:
-Alta implicació dels joves en la seva pròpia salut.
- Assistència mitjana d’uns 9 alumnes per dia a la Consulta.
- Implicació dels tutors/es en els programes de promoció de salut.
- Progressiva implicació de les famílies a les activitats formatives.
Conclusions:
- La participació del grup en els tallers augmenta la motivació i interès de
l’alumnat en els seus propis problemes.
- Es facilita l’accés a una informació adequada. La majoria de consultes es
resolen fent promoció i educació per a la salut.
- El treball conjunt de professionals sanitaris i educatius augmenta la qualitat de
la formació en salut.
22

Centre de Salut Tramuntana (Esporles)
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ PER LA
SALUT
Autors/es:
Yolanda Cáceres Teijeiro / Maria Isabel LLull Ferretjans
(Centre de salut d’Esporles).
Enric Magraner Rullan / Maria Magdalena Bal·le Cerdà
(IES Josep Font i Trias).
Objectius:
1.- Constituir una comissió d’educació per la salut integrada per
representats de tots els membres de la comunitat educativa i del
centre de salut .
2.- Millorar els coneixements en salut de tots els membres de la
comunitat educativa.
3.- Augmentar les habilitats dels/de les adolescents per practicar
conductes saludables.
4.- Donar-los a conèixer els recursos sociosanitaris públics existents.
Destinataris:
Alumnat, famílies i professorat del centre educatiu.
ACTIVITATS:
1- Consulta Jove
Consulta d’assessoria, anònima i confidencial, per als adolescents sobre
qualsevol tema d’educació per la salut que els preocupi (tots els divendres de
11’00 a 13’00)
2- Enquesta de valoració d’hàbits saludables
Es va iniciar la col·laboració realitzant una enquesta a tot l’alumnat del
institut per tal de conèixer la seva formació i les seves preocupacions en
temes d’educació per la salut
3- Programes de Promoció de la Salut (PAT)
-Programa d’educació alimentària per a primer d’ESO
-Programa de prevenció del tabaquisme per a primer d’ESO
-Programa d’educació afectiva-sexual per a 2n i 4t d’ESO
-Programa de prevenció de drogodependències per a tercer d’ESO
Aquets temes es desenvolupen a partir d’intervencions dels professionals dels
centres de salut a cada una de les tutories, la consulta de pàgines web
interactives i l’aplicació de materials elaborats i/o seleccionats pel
Departament d’orientació, a les tutories lectives amb l’alumnat.
4- Taller de RCP dins l’àrea d’educació física/ 4rt ESO
5- Participació al concurs de cartells, còmics i relats curts “Els joves diem no al
tabac”
6- Participació al seguiment del Pla Municipal de Drogodependències
7- Xerrades per a famílies (Educació alimentària, xarxa segura, prevenció de
drogodependències)
8- Formació al professorat (RCP)
RESULTATS:
-Alta implicació del joves en la seva pròpia salut.
-Priorització de les seves pròpies necessitats de formació.
-Assistència mitjana d’unes 9 alumnes per dia a la consulta.
-Implicació dels tutor/es en els programes de promoció de salut
treballats al Pla d’acció tutorial.
-Progressiva implicació de les famílies a les activitats
formatives.
Representació de les mares/pares a la Comissió.
CONCLUSIONS:
.La participació del grup en els Tallers augmenta la motivació i
interès de l’alumnat en els seus propis problemes
.La possibilitat de realitzar consultes amb professionals de la
salut al propi centre i amb absoluta confidencialitat, facilita
l’accés a una informació adequada i fomenta l’adquisició d’hàbits
saludables. La majoria de consultes es resolen fent promoció i
educació per a la salut.
.El treball conjunt de professionals educatius i sanitaris
augmenta la qualitat de la formació en salut.
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT
1- Millorar els coneixements de salut de la comunitat educativa.
2- Augmentar les habilitats per practicar conductes saludables.
3- Donar-los a conèixer els recursos sociosanitaris públics existents.
Primers auxilis
Educació alimentària
T
Ed. afectiva-sexual
Prev. drogodependències
U
C O N S U LT A J O V E
O
R
I
A
Ús i abús de les noves tecnologies
23

PÒSTER 11: “LA DIABETES INFANTIL EN LA ESCUELA; CUENTAME UN
CUENTO”
Autoras:
Cartagena Gimeno, Reyes CS Trencadors
Núñez Jiménez, Catalina. CS Trencadors.
Contacto: Reyes Cartagena mcartagenagimeno@ibsalut.caib.es
Introducción
A consecuencia del aumento de la prevalencia de diabetes infantil , se puso en
marcha el proyecto “ La Diabetes infantil en el colegio” con el fin de facilitar la
integración normalizada de los niños y niñas con diabetes en la escuela.
Tras la demanda de la madre de una niña con diabetes para la “normalización”
del hecho de que la niña realizara sus controles de glucemia en el aula,
decidimos llevar a cabo una intervención con sus compañeros..
Objetivos
- Proporcionar a los niños los conocimientos básicos y adaptados a su
edad sobre la diabetes y su control.
- Dar herramientas al profesorado para disminuir el temor que genera el
tener niños/as con diabetes en la clase.
- “Normalizar” la realización de los controles de glucemia en el aula.
Destinatarios
Alumnos de 1º de primaria del colegio Sant Vicent de Paül del Arenal
(Llucmajor)
Actividades
Dos profesionales (una médico y una enfermera) del centro de salud nos
desplazamos al colegio para la lectura del cuento de “Floppy, el elefantito
diabético”. Se acompañó de la proyección de éste mediante un power point.
Tras la lectura y visualización del cuento se llevó a cabo un debate.
Para finalizar, se enseño a los niños cómo se utiliza un medidor de glucosa.
La actividad duró 60 minutos.
Resultados
Los alumnos/as estuvieron muy interesados por el tema. Hubo una gran
participación en el debate, con preguntas y comentarios acerca de otros casos
de diabetes que conocían (abuelos, tíos…). Los alumnos y alumnas tuvieron la
posibilidad de utilizar un medidor de glucemia.
Conclusiones
En este caso y dada la población a la que iba dirigida, el cuento ha sido una
técnica muy adecuada y efectiva.
Esta sesión debería acompañarse de otras posteriores para reforzar los
factores del comportamiento relacionados con la diabetes.
24

LA DIABETES INFANTIL EN LA ESCUELA;
CUENTAME UN CUENTO
Cartagena Gimeno, Reyes ; Núñez Jiménez, Catalina. CS Trencadors.
Actuación ante la demanda de la madre de una niña
con diabetes.
OBJETIVOS
•Proporcionar a los niños los conocimientos
básicos y adaptados a su edad sobre la diabetes y
su control.
•Dar herramientas al profesorado para disminuir el
temor que genera el tener niños/as con diabetes en
la clase.
•“Normalizar” la realización de los controles
de glucemia en el aula
•Alumnos/as de 1º de primaria del colegio Sant Vicent de
Paül del Arenal (Llucmajor)
•Dos profesionales (una médico y una enfermera) del
centro de salud nos desplazamos al colegio
•Lectura del cuento de “Floppy, el elefantito diabético”.
•Proyección de éste mediante un power point.
•Debate
•Medidor de glucosa.
RESULTADOS
Alta participación debate.
Posibilidad de utilizar un medidor
de glucemia.
CONCLUSIONES
El cuento ha sido una técnica muy
adecuada y efectiva.
Esta sesión debería acompañarse
de otras posteriores para reforzar
los factores del comportamiento
relacionados con la diabetes
25

PÒSTER 12: “Activitat de sensibilització sobre drogodependències als
centres educatius de les Illes Balears”
Autors: Morey B, Tejera E, Mayol C, Janer Mª E, Fiol M, Castillo A, Borras Mª
M, Perelló M.
Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB). Direcció
General de Salut Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum.
pladrogues@dgsanita.caib.es
Introducció:
Activitat de sensibilització que consistí en la representació teatral on s’abordà la
temàtica del consum de drogues i la comunicació, l’autonomia personal, l’oci i
el temps lliure, l’amistat, i els riscs vinculats a l’ús de drogues, emmarcada dins
de l’oferta de programes de prevenció de les drogodependències
Objectius:
-Oferir una eina pel treball en prevenció de drogodependències en el mon
educatiu , mitjançant la realització de l’obra teatral i complementar amb un
material didàctic a treballar dins l’aula.
-Propiciar el debat entre els alumnes, professors, famílies i població en general,
d’una manera divertida del consum de drogues.
Destinataris:
Alumnes majors de 14 anys, professorat de secundària, pares, mares,
educadors socials, agents socials i població en general.
Activitats:
Es va planificar l’acció en tres fases: la preparatòria (elaboració del projecte,
organització de l’event, coordinació amb administracions-recursos socials i
coordinació amb companyia de teatre, difusió i inscripció); l’executora
(recorregut per les illes balears i representació en cada una de les illes); i la
fase de finalització (anàlisi de resultats i realització de memòria)
Resultats:
Participació de 1.700 alumnes i 130 professors, a nivell comunitari la
participació va ser de 350 persones. Es va passar un qüestionari de valoració
de la activitat i els resultats obtinguts foren molt favorables.
Conclusions: Aquests tipus d’accions, que utilitzen les arts escèniques
resulten molt favorables i atractives al jovent i possibiliten el treball posterior de
reflexió.
26

PISA
LA RAYA
PIKOR
TEATRO
Eivissa:
DIA 17 DE NOVEMBRE DE 2008
Matí: a les 11.30h
Horabaixa: a les 19.30h
AUDITORI CAS SERRES.
C/ Ernest Ehrenfeld, s/n
EIVISSA
Mallorca:
DIA 19 DE NOVEMBRE DE 2008
Matí: a les 11.30h
Horabaixa: a les 19:30h
COL·LEGI LA SALLE
C/ Son Rapinya, 29
PALMA
Menorca:
DIA 20-21 DE NOVEMBRE DE
2008
DIA 20: a les 19.30h
DIA 21: a les 11.30h
SALA POLIVALENT.
C/ Metge Camps, s/n
MERCADAL
ENTRADA
GRATUÏTA
Tel. reserves: 971 47 30
38
de dilluns a divendres,
de 9 a 14 h.
pladrogues@dgsanita.cai
b.es
OBJECTIU
PROPICIAR EL DIÀLEG AMB EL JOVENT SOBRE EL
CONSUM DE DROGUES I LES SEVES
CONSEQÜÈNCIES.
ACTIVITAT
OBRA DE TEATRE ON ES REPRESENTEN DIVERSES
SITUACIONS RELACIONADES AMB LES DROGUES I
ELS SEUS EFECTES, ELS AMICS I LA PRESSIÓ DE
GRUP, L’OCI I EL GAUDIMENT DEL TEMPS LLIURE.
ENTREGA UNA GUIA DIDÀCTICA DE TREBALL
DINS L’AULA.
DESTINATARIS
JOVES MAJORS DE 14 ANYS I PROFESSORAT DE
SECUNDÀRIA.
POBLACIÓ EN GENERAL: FAMÍLIA, TUTORS,
EDUCADORS, AGENTS SOCIALS.
27

PÒSTER 13: “Estratègia de prevenció de consum de substàncies tòxiques
a l'Institut d'Educació Secundària (IES) Damià Huguet”
Autors: Antònia Serra (docent), Maria Antònia Font, Maria del Carme Vidal, Gabriel Ferrer
(infermeres/r)
Contacte: mcarmen.vidal@ibsalut.caib.es
Introducció:
Durant l’adolescència, una de les principals conductes de risc que es presenta és el consum de
substàncies tòxiques, per aquest motiu estem duent a terme des del curs 2005-2006 un
projecte, entre el Centre de Salut (CS) i l'IES, de prevenció de drogues .
Objectius:
(4) Incorporar al currículum continguts en els que s’integrin projectes realitzats per el CS que
facin referència a la prevenció de l’ús i abús de drogues treballant coneixements, actituds i
habilitats socials.
− Assegurar el compliment de la legislació pel que fa al consum dins el recinte escolar.
− Informar les famílies i promoure la seva participació en l’estratègia.
Destinataris:
Comunitat educativa de l'IES (professorat, alumnat i famílies)
Activitats
Amb l’alumnat: En diferents cursos i integrats en el currículum es treballen: elaboració de
cartells “Joves deim no al tabac” a plàstica; “Alcohol i activitat física” i “Tabac i activitat física” a
educació física;”problemes associats a les substàncies additives” a ciències naturals; “drogues i
els seus efectes” a formació bàsica i “Hàbits de vida saludable” a ciències per al món
contemporani. Els projectes duts a terme per part del CS són:”Consulta jove” per a tot
l’alumnat, “Els Joves deim no al tabac”, “Taller prevenció consum drogues”, “Gimcana de salut”
i taula informativa sobre al tabac i realització de cooximetries
Prohibició dins tot el recinte escolar de consum de tabac, begudes alcohòliques i altres drogues
Amb les famílies: Exposició participada en relació al projecte “Els joves deim no al tabac” .
Informació i oferta de deshabituació als pares /mares fumadors/es.
Participació en la gimcana de salut amb una aportació econòmica de l’AMPA per a premis per a
tots els participants.
Amb el professorat: Exposició participada en relació al projecte “Els joves deim no al tabac”,
informació i oferta de deshabituació al professorat fumador. Realització de coximetries durant
la setmana sense fum.
Resultats
1-S'han realitzat i avaluat tots el continguts treballats dins el currículum. Durant cada curs
escolar participen dels projectes aproximadament: 95 alumnes i 60 professors en “Els joves
deim no al tabac”; 95 alumnes a la gimcana de salut; 73 participen al “Taller de prevenció
drogues”; tot el professorat i l'alumnat participa de la informació i coximetries durant la setmana
sense fum. A la consulta jove i durant el curs 2007-2008 consultaren sobre drogues 7 alumnes.
2- Atenció per part de tot el professorat i seguiment del protocol establert al Reglament
d’organització i Funcionament (ROF) en els casos detectats.
4- S'han realitzat 3 sessions informatives a les famílies. L'AMPA subvenciona als participants
de la gimcana una camiseta que promociona el no al tabac.
Conclusions:
Com a positiu volem destacar la bona coordinació entre el CS i l’IES.
Manca millorar al projecte la participació familiar i d’agents comunitaris.
28

ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ DE CONSUM DE SUBSTÀNCIES
TÒXIQUES A L’INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DAMIÀ HUGUET
OBJECTIUS
•Incorporar al currículum continguts en els que s’integrin projectes
realitzats pel Centre de Salut que facin referència a la prevenció de
l’ús i abús de drogues treballant coneixements, actituds i habilitats
socials.
•Assegurar el compliment de la legislació pel que fa al consum dins
el recinte escolar
•Informar les famílies i promoure la seva participació en l’estratègia
ACTIVITATS I A QUI VAN DIRIGIDES
Activitats amb l’alumnat:
• Activitats d’Educació per a la Salut integrades dins el currículum
desenvolupades pel professorat i pel personal d’infermeria del
Centre de Salut
Activitats amb les famílies i el professorat:
•Participació (exposicions participades) i col·laboració amb els
projectes
RESULTATS
1. S’han realitzat i avaluat tots els continguts treballats dins el
currículum.
• Els joves deim no al tabac: 95 alumnes i 60 professors/es
• Gimcana de salut: 95 alumnes
• Taller de prevenció de drogues: 73 alumnes
• Taula informativa i cooximetries durant la setmana sense fum:
tot el professorat i l’alumnat hi participen
• Consulta jove: 7 alumnes consultaren sobre drogues del gener
al maig del curs passat.
2. El compliment de la legislació s’assegura a través de l’atenció de
tot el professorat i el seguiment del protocol establert
3. Participació de les famílies
• S’han realitzat 3 sessions informatives a les famílies
• L’AMPA subvenciona als participants de la gimcana una
camiseta que promociona el “No al tabac”
CONCLUSIONS
• Bona coordinació entre el professorat i els professionals del Centre
de Salut
• Ens falta millorar la participació familiar i d’agents comunitaris
plantejant vies noves d’implicació com una necessitat prioritària
Centre de Salut Xaloc
IES Damià Huguet
Els dubtes sobre la teva
salut tenen resposta….
VINE A LA
CONSULTA JOVE
de l’IES Damià Huguet
a partir del 20
d’octubre, tots els
dilluns el temps del
primer pati, al
primer pis
Antònia Serra (directora IES Damià Huguet), Maria Antònia Font, Maria del Carme Vidal i Gabriel Ferrer
(infermer/esdel Centre de Salut Xaloc)
29

PÒSTER 14: “La consulta Jove. Resultats del curs 2007-2008”
Autors/es: Clara Vidal Thomàs*, Joana Ripoll Amengual*, Margalida Ordines Vaquer**, M
Magdalena Ribot Cabrer*, Maria Consolación Méndez Castell. En nom dels responsables de
CJ dels CS de Mallorca. *Gerència d’atenció primària de Mallorca. **Direcció General de Salut
Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum. Contacte: jripoll@ibsalut.caib.es
Introducció
La Consulta Jove (CJ) és un programa de promoció de la salut dirigit al jovent escolaritzat als
instituts d’educació secundaria (IES) de Mallorca amb col·laboració dels centres de salut de
referència (CS). El jovent no identifica el CS com un lloc on pot anar a consultar els seus
problemes de salut. Prefereix consultar els temes que el preocupen al seu àmbit, al centre
educatiu.
Objectius
1. Descriure l’evolució del programa de Consulta jove des dels seus inicis el curs escolar
2004-2005 fins el curs 2007-2008.
2. Presentar els resultats globals de les CJ del curs 2007-2008
Destinataris: als i les alumnes dels centres d’educació secundària adherits al projecte de CJ.
Activitats
La CJ es realitza als IES que han signat un acord de col·laboració entre l’IES i el CS de
referència, amb el vist i plau del Consell Escolar, Claustre del professorat i Associació de pares
i mares. Una vegada per setmana es desplaça a l’IES un/a professional del CS (infermer/a,
comare, metge/ssa, pediatra) per atendre els dubtes dels i les joves sobre la seva salut.
Resultats
El programa es va iniciar el curs 2004-2005 amb tres CS i tres IES, el curs 2007-2008 ja varen
participar 15 CS i 15 IES de Mallorca i actualment hi ha 23 IES que realitzen CJ. Els resultats
presentats són del curs 2007-2008. Han acudit a la CJ un total de 1126 joves en un total de 181
dies de consulta. La mitjana de joves/dia es de 6. Consulten més les al·lotes (58,5%) que els
al·lots. La mitjana d’edat es de 13,7 anys. Les consultes es fan més en grup que
individualment. Els motius principals de consulta són per ordre de freqüència: salut afectivasexual,
problemes relacionats amb la sexualitat, alimentació i drogues. En un 36% dels casos
s’han detectat problemes de salut. S’han derivat un 7% dels/les joves (principalment al CS). La
majoria dels IES han creat una Comissió de Salut i s’han realitzat activitats relacionades
conjuntament (tallers d’alimentació saludable, afectivo sexual, drogues; projecte “Els joves
diuen NO al tabac”
Conclusions
Aquest projecte ha facilitat la col·laboració entre CE i CS de la zona, no tan sols en la
realització de la CJ sinó també en el treball conjunt de la promoció i educació per a la salut a
l’escola. Es van incorporant CS-IES progressivament. La majoria de les consultes es resolen
fent promoció de la salut.
30

250
200
150
100
50
0
La consulta jove. jove.
Resultats curs 2007-2008 2007 2008
Clara Vidal Thomàs*, Thom *, Joana Ripoll Amengual Amengual*, *, Margalida Ordinas Vaquer**, M Magdalena Ribot Cabrer*, Maria Consolaci Consolación Méndez ndez Castell.
En nom dels responsables de CJ dels CS de Mallorca.
*Gerència *Ger ncia d’atenci d atenció primària prim ria de Mallorca. **Direcció **Direcci General de Salut Pública P blica i Participació. Participaci . Conselleria de Salut i Consum
Objectius
Descriure l’evolució del programa de CJ des dels seus inicis el curs escolar
2004-2005 fins el curs 2007-2008.
Presentar els resultats globals de les CJ del curs 2007-2008
Aquest programa va dirigit als i les alumnes dels IES adherits al projecte
de CJ.
Joves que han acudit a la CJ CURS 2007-2008
CS Trencadors
2004-05 2005-06 2006-07 2007-08
3 CS – 3 IES 15 CS – 15 IES
CURS 2008-2009
20 CS – 23 IES
Relacions sexuals
Anticonceptius
Relacions de parella
Anatomia/fisiologia ap.reproductor
Consultes relacionats
amb la salut afectiva -
sexual
tabac
cannabis
alcohol
altres drogues
drogues de síntesi
interacció drogues
cocaïna
Preservatius
0,7
Altres
6,66
6,66
5,92
4,77
4,77
11,5
11,5
14,1 14,1
14,1
16,5
16,5
CS Son Gotleu
CS Santanyí
CS M igjorn
CS Nuredduna
CS Son Cladera (JS)
CS Son Cladera (SR)
CS Tramuntana
CS M anacor
CS Andratx
CS E. Graduada
CS Xaloc
CS M untanya
CS Arenal
CS Emili Darder
CS Inca
CS Escorxador
27,4 27,4
27,4
25
CURS 2007-2008
1128
1128
JOVES
JOVES
181 dies de consulta
181 dies de consulta
salut afectiva sexual
problemes relacionats amb sexualitat
Motius de consulta
Curs 2007-2008
alimentació
drogues
altres
afectivitat
pell/mucoses
son/descans
0 10 10 20 30 30
percentatges
Consultes 40 40 sobre 50 50
problemes
relacionats amb
la sexualitat
15,5
29,6
35,5
2,4
malalties transmissió sexual
cicle menstrual
embaràs/embaràs no desitjat
anticoncepció postcoital
Consultes 0 10 20 30 40 50
relacionades amb
percentatges
drogues
dieta saludable
sobrepes/obesitat
dietes per aprimar-se
altres
sospita anorèxia
sospita bulimia
Consultes
relacionades
amb alimentació
4,19
8,39
fimosi, frenillo penis
14,5
17,4
18,8
7,2
14,4
13,3
31,3
29,6
41,5% al·lots
41,5% al·lots
58,5% al·lotes
58,5% al·lotes
Mitjana edat
Mitjana edat
13,7 anys
13,7 anys
(entre
(entre
11-18
11-18
anys)
anys)
66,6
92,7
0 20 40 60 80 100
VIH/sida
altres
1,97
percentatges
7,55
9,21
13,8
19,7
22
24,6
0 10 20 30
37,7
0 10 20 30 40 50
percentatges
percentatges
En En el el 36,5% 36,5% de de les les consultes s’ha s’ha detectat detectat sospita sospita de de problemes de de salut salut
(trastorns de de la la conducta alimentària, conductes sexuals sexuals promíscues, problemes
relacionats amb amb el el cicle cicle menstrual, tabaquisme, sobrepès/ obesitat, hiperactivitat).
S’han S’han derivat derivat un un 6,9% 6,9% dels/les dels/les joves. joves.
La La majoria majoria dels dels CS-IES CS-IES han han creat creat la la Comissió de de salut, salut, la la qual qual cosa cosa els els permet permet
realitzar realitzar altres altres activitats paral·leles a la la CJ: CJ: tallers tallers relacionats amb amb diferents temes temes
(sexualitat, drogues, alimentació, etc.), etc.), gimcanes de de salut, salut, participació al al
programa dels dels Joves Joves saben saben dir dir No No al al tabac, tabac, entre entre d’altres.
Conclusions
La Consulta Jove (CJ) ha facilitat la col·laboració entre el CE i el CS de la zona,
no tan sols en la realització de la CJ sinó també en el treball conjunt de promoció i
educació per a la salut a l’escola.
Es van incorporant progressivament CS-IES en el projecte de CJ.
Les consultes més freqüents estan relacionades amb la salut afectiva-sexual,
l’alimentació i les drogues.
La majoria de consultes es resolen fent promoció de la salut.
31

PÒSTER 15: “Els joves diem No al Tabac” Resultats de les campanyes de
4 cursos escolars.
Autors/es: Clara Vidal Thomàs 1 , Helena Girauta Reus 1 , David Medina Bombardó 2 , M Llúcia
Moreno Sancho 3 , Cristina Mayol Quetglas 4 , Joana Mora Cerdà 5 , Jesús Milán Carmona 6 .
1:Gerència Atenció Primària de Mallorca. Associació Balear d’Infermeria Comunitària; 2:
Gerència Atenció Primària de Mallorca. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària;
3:Gerència Atenció Primària de Mallorca; 4:Conselleria de Salut i Consum; 5:Conselleria
d’Educació i Cultura, 6:Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears. Contacte:
hgirauta@ibsalut.caib.es
Introducció:
El tabac es un important problema de salut. El marc legal es favorable per conscienciar sobre el
problema de salut que suposa el tabac a la comunitat educativa. Els centres de salut (CS) i els
centres educatius (CE) col·laboren en la promoció i educació per a la salut. La darrera setmana
de maig es celebra la setmana sense fum i es dins aquest marc a on es realitza aquest
programa.
Objectius:
1. Donar a conèixer a la comunitat educativa (alumnat, professorat i famílies) el problema
que representa el tabac per a la salut de les persones, tant per a les fumadores actives
com per a les fumadores passives.
2. Contribuir a evitar que els joves escolaritzats s’iniciïn en l’addicció a la nicotina.
3. Donar a conèixer a la comunitat educativa els recursos que els serveis sanitaris públics
ofereixen per ajudar a deixar de fumar.
Destinataris:
Centres d’educació primària i secundària: alumnat del darrer cicle de primària (5è i 6è); alumnat
d’ESO;el professorat i les famílies.
Activitats
1. Sessions informatives / tallers sobre tabaquisme per als cursos
2. Participació en concursos (cartells, còmics o relats curts)
3. Paradeta de la Setmana sense Fum: (Realització de cooximetries, Informació, Repartiment
de material d’impremta divers)
Resultats
El programa fa 4 edicions que es du a terme, des del curs 2004-2005 que es va fer el pilotatge.
El numero de CS i CE participants ha anat en augment. L’activitat mes realitzada es la
sessió/taller sobre tabaquisme (curs 2007-2008 ha arribat a 2896 alumnes), seguida de les
paredetes (24 CE participants i 1681 cooximetries fetes) i dels Concursos 7 CE participants (36
alumnes). El cartell guanyador de la campanya anuncia la següent i es repartit a tots els CE i
CS de l’illa.
Conclusions
Aquest projecte ha facilitat la col·laboració entre CE i CS de la zona amb la promoció i educació
per a la salut. Contribueix a sensibilitzar a la comunitat educativa sobre el problema del tabac
en la salut i a participar de manera activa als alumnes, docents i famílies.
32

“Els joves diem No al Tabac”
Resultats de les campanyes de 4 cursos escolars
Autors/es: Clara Vidal Thomàs, Helena Girauta Reus, David Medina Bombardó, M Llúcia
Moreno Sancho, Cristina Mayol Quetglas, Joana Mora Cerdà, Jesús Milán Carmona.
Objectius:
• Objectius
•
Donar
Donar
a
a
conèixer
conèixer
a
a
la
la
comunitat
comunitat
educativa
educativa
(alumnat,
(alumnat,
professorat
professorat
i
i
famílies)
famílies)
el
el
problema
problema
que
que
representa
representa
el
el
tabac
tabac
per
per
a
a
la
la
salut
salut
de
de
les
les
persones,
persones,
tant
tant
per
per
a
a
les
les
fumadores
fumadores
actives
actives
com
com
per
per
a
a
les
les
fumadores
fumadores
passives.
passives.
•
•
Contribuir
Contribuir
a
a
evitar
evitar
que
que
els
els
joves
joves
escolaritzats
escolaritzats
s’iniciïn
s’iniciïn
en
en
l’addicció
l’addicció
a
a
la
la
nicotina.
nicotina.
•
•
Donar
Donar
a
a
conèixer
conèixer
a
a
la
la
comunitat
comunitat
educativa
educativa
els
els
recursos
recursos
que
que
els
els
serveis
serveis
sanitaris
sanitaris
públics
públics
ofereixen
ofereixen
per
per
ajudar
ajudar
a
a
deixar
deixar
de
de
fumar.
fumar.
El
El
programa
programa
fa
fa
4
4
edicions
edicions
que
que
es
es
duu
duu
a
a
terme,
terme,
des
des
del
del
curs
curs
2004-2005
2004-2005
que
que
es
es
va
va
fer
fer
el
el
pilotatge.
pilotatge.
El
El
número
número
de
de
CS
CS
i
i
CE
CE
participants
participants
ha
ha
anat
anat
en
en
augment.
augment.
L’activitat
L’activitat
mes
mes
realitzada
realitzada
es
es
la
la
sessió/taller
sessió/taller
sobre
sobre
tabaquisme
tabaquisme
(curs
(curs
2007-2008
2007-2008
ha
ha
arribat
arribat
a
a
2896
2896
alumnes),
alumnes),
seguida
seguida
de
de
les
les
paradetes
paradetes
(24
(24
CE
CE
participants
participants
i
i
1681
1681
cooximetries
cooximetries
fetes)
fetes)
i
i
dels
dels
Concursos
Concursos
7
7
CE
CE
participants
participants
(36
(36
alumnes).
alumnes).
El
El
cartell
cartell
guanyador
guanyador
de
de
la
la
campanya
campanya
anuncia
anuncia
la
la
següent
següent
i
i
es
es
repartit
repartit
a
a
tots
tots
els
els
CE
CE
i
i
CS
CS
de
de
l’illa.
l’illa.
40
35
30
25
20
15
10
5
0
35
Població diana:
Aquest
Aquest
programa
programa
va
va
dirigit
dirigit
als
als
centres
centres
d’educació
d’educació
primària
primària
i
i
secundària:
secundària:
alumnat
alumnat
del
del
darrer
darrer
cicle
cicle
de
de
primària
primària
(5è
(5è
i
i
6è);
6è);
alumnat
alumnat
d’ESO;
d’ESO;
el
el
professorat
professorat
i
i
les
les
famílies.
famílies.
30
Activitats:
1.
1.
Sessions
Sessions
informatives
informatives
/
/
tallers
tallers
sobre
sobre
tabaquisme
tabaquisme
per
per
als
als
cursos
cursos
2.
2.
Participació
Participació
en
en
concursos
concursos
(cartells,
(cartells,
còmics
còmics
o
o
relats
relats
curts)
curts)
3.
3.
Paradeta
Paradeta
de
de
la
la
Setmana
Setmana
sense
sense
Fum:
Fum:
(Realització
(Realització
de
de
cooximetries,
cooximetries,
Informació,
Informació,
Repartiment
Repartiment
de
de
material
material
d’impremta
d’impremta
divers)
divers)
“Els joves diem No al Tabac”
Resultats:
CONCURSOS
2005-06
XERRADES A
CENTRES
EDUCATIUS
9
Educadors assistents
Personal sanitari participant
Centres educatius participants
5
Xerrades
27
2006-07
7
25
Resultats de les les campanyes de de 4 cursos escolars
5
132
2005-06
11
2007-08
46
10
7
91
36
2006-07
Alumnes participants
Centres educatius prticipants
Obres presentades a concurs
56
21 27
34
11
91
2007-08
40
20
0
140
120
100
80
60
25
20
15
10
5
0
2005-06
19
Alumnes participants xerrades
Cooximetries a paradetes
CENTRES PARTICIPANTS
25
Associació Balear
d’Infermeria Comunitària
2006-07
3853
17
1472
14
2007-08
1011
22
654
32
IMPACTE
Centre educatius participants
Centres de salut participants
2896
1681
2005-06 2006-07 2007-08
“Els joves diem No al Tabac”
Resultats Resultats de de les campanyes de 4 cursos escolars
Conclusió:
Aquest
Aquest
projecte
projecte
ha
ha
facilitat
facilitat
la
la
col
col
laboració
laboració
entre
entre
CE
CE
i
i
CS
CS
de
de
la
la
zona
zona
amb
amb
la
la
promoció
promoció
i
i
educació
educació
per
per
a
a
la
la
salut.
salut.
Contribueix
Contribueix
a
a
sensibilitzar
sensibilitzar
a
a
la
la
comunitat
comunitat
educativa
educativa
sobre
sobre
el
el
problema
problema
del
del
tabac
tabac
en
en
la
la
salut
salut
i
i
a
a
participar
participar
de
de
manera
manera
activa
activa
als
als
alumnes,
alumnes,
docents
docents
i
i
famílies.
famílies.
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
33

PÒSTER 16: “Tabaquismo entre profesores de primaria i secundaria de las Islas
Baleares”
Yáñez A 1 , Tejera E 2 , Leiva A 3 , Calero M 3 , Guerrero L 1 , Mayol C 2
1 Fundació Caubet-Cimera;2 Pla d’Adiccions i drogodependències de les Illes
Balears. Conselleria de Salut i Consum;3 Unidad de Investigación, Gerencia de
Atención Primaria de Mallorca. Contacte: aleiva@ibsalut.caib.es
Introducción: Los profesores pueden constituir un modelo de conducta respecto al
tabaquismo en los niños y adolescentes.
Objetivo:
Describir la prevalencia de fumadores entre los profesores de educación primaria y
secundaria de las Islas Baleares. Analizar la percepción de los docentes como
“modelo” de comportamiento respecto al tabaquismo.
Material y Métodos:
Estudio descriptivo transversal realizado en las Islas Baleares. Se incluyeron un total
de 36 centros escolares escogidos por un muestreo aleatorio, monoétapico y por
conglomerados con una población diana de 1222 profesores (410 de primaria y 812 de
secundaria). Participaron en el estudio un total de 828 profesores (68% de
participación global).
Resultados:
Un 22% (IC95%:19-25) del total de profesores se declararon fumadores, con un
porcentaje similar en ambos sexos y por tipo de centro. El 50% de los fumadores
piensa que intentará dejarlo en un futuro y el 77% ha intentando previamente dejarlo.
Un 26% de los docentes de primaria y un 62% de los de secundaria (p

HÀBIT TABÀQUIC ENTRE PROFESSORS DE PRIMÀRIA I
SECUNDÀRIA DE LES ILLES BALEARS
Objectius
Yañez A, Tejera E, Leiva A, Calero M, Guerrero L, Mayol C
• Descriure la prevalença de fumadors i ex-fumadors entre els
professors d’educació primària i secundària de les Illes Balears.
• Analitzar la percepció dels docents com a “model” de
comportament respecte al tabaquisme.
• Valorar el compliment amb la legislació vigent respecte al tabac
en els centres escolars de les Illes Balears.
Mètode: Estudi transversal poblacional. Mostreig aleatori monoetàpic
per conglomerats de docents d’educació primària i secundària de les
Illes Balears. Grandària mostral de 1222 docents, amb un total de 36
centres (23 de primària i 13 de secundària).
Resultats: Participació 67,8% (828/1222). El 64% de la mostra eren
dones i la mitjana d’edat va ser de 39±9 anys. Un 21% dels docents
fumaven i un 27% es consideraven ex-fumadors.
85%
75%
65%
55%
45%
35%
25%
15%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
26%
26
%
62%
62
%
Creus que es fuma durant
l'horari laboral?
0%
22%
22
%
I en presència d'alumnes?
Percentatge de professors que estan totalment
d’acord amb aquestes afirmacions
És perjudicial estar a
prop d'una persona
que està fumant
Els professors han de
donar bon exemple no
fumant
Els profesors han de
disuadir als alumnes
de fumar
Primària
Secundària
Fumador
Exfumador
No fumador
p

PÒSTER 17: Programa de prevención selectiva “ROMPECABEZAS”
Autores: Comisión Nacional de Prevención de la Asociación Proyecto Hombre:
J. L. Castillo, M. Lorenzo, S. Delgado, B. Pardo, M. Morey, A. Gutiérrez.
Presenta: Equipo de Prevención de Projecte Jove en Mallorca.
M. Morey, F Cañellas, T Femenías, A Muntaner.
Dirección: Camino vecinal de Génova a San Agustín 39. 07015 Palma de
Mallorca.Teléfono: 971 708 308 E-mail: prevencio@projectejove.es
Introducción
Rompecabezas es un programa de prevención selectiva dirigido a grupos susceptibles
de encontrarse en riesgo de iniciarse en el consumo de drogas; se aplica en:
• Formación ocupacional y prelaboral (escuelas taller y otros).
• Garantía social.
• Educación de adultos.
Objetivos
El objetivo general es el de prevenir y/o reducir el consumo problemático de drogas en
jóvenes, principalmente entre los 16 y 21 años de edad.
Destinataris
Jóvenes de entre 16 y 21 años que participen en programas de formación o prelaborales
y que cumplan algunos de los siguientes criterios: Dificultades de adaptación
en el ámbito educativo y/o con experiencias anteriores de fracaso escolar, con
frecuencia provenientes de familias con un importante grado de
desestructuración,dificultades de integración en el mercado laboral, consumidores de
drogas legales sin llegar al criterio de abuso según el DSM-IV y que inicien la
experimentación de drogas ilegales, que estén en situación de riesgo por tener
amigos consumidores, el tipo de ocio, etc. y con deficiencias en habilidades sociales.
Actividades
Las actividades que presentamos en esta guía están agrupadas en seis módulos, que
son las temáticas que proponemos trabajar en el aula. Puede darse el caso de que, al
comenzar el trabajo con el grupo, de éste puedan surgir nuevas áreas o aspectos que
convendría incluir para responder a sus necesidades. En este caso el técnico y el
profesor deberán acordar cómo llevarlas a cabo.
Los módulos giran en torno a las seis temáticas siguientes: Drogas, afectividad y
sexualidad, aficiones, desarrollo personal, interacción social y responsabilidad en el
trabajo.
Resultados
Rompecabezas ha sido presentado a nivel nacional. En las Islas Baleares nos
encontramos en la fase de formación del cuerpo de educadores. Es un programa
iniciado en este curso escolar, por lo que aún no se disponen de datos definitivos
acerca de su aplicación. Sin embargo podemos afirmar que
La aceptación y la motivación de los centros, así como de los educadores es muy alta,
ya que hay una necesidad real por tratar con población de riesgo.
Conclusiones
Es un programa que está consiguiendo cubrir un vacío en relación a la prevención
dirigida a este tipo de población.
36

“ROMPECABEZAS”
• Què es?
És un programa de prevenció selectiva a l’àmbit de les
drogodependències.
• Quin és el seu Objectiu?
Prevenir i/o reduir el consum problemàtic de
drogues en els joves.
• Quins són els ámbits d’aplicació?
- Formació ocupacional i pre-laboral.
- Garantia social.
- Educació d’adults.
ROMPECABEZAS va dirigit a una població
amb les següents característiques:
• Principalment joves entre els 16 i als 21 anys.
• Dificultats d’adaptació a l’àmbit educatiu i/o experiències
anteriors de fracàs escolar.
• Amb freqüència pertanyen a famílies amb un important
grau de desestructuració.
• Dificultats d’integració al món laboral.
• Consum de drogues legals, sense arribar a criteris DSM-IV
d’abús, i experimentació de drogues il legals.
• Amics consumidors, temps d’oci relacionat amb el consum
de drogues, etc.
• Deficiències en habilitats socials.
ROMPECABEZAS consta de 2 materials:
Material per a la formació
dels professionals :
GUIA D’ABORDATGE
• Tenir informació de drogues.
• Com informar al jove.
• Detectar símptomes de
consum.
• Primeres actuacions al
respecte.
• Potenciar els hàbits
saludables.
• Etc.
Material per a l’aplicació amb
els joves :
GUIA D’ACTIVITATS
• Informació de drogues.
• Sexualitat i afectivitat.
• Oci i temps lliure.
• Desenvolupament personal.
• Relacions socials.
• Responsabilitat a la feina.
Sempre acompanyats amb formació inicial, assessorament
i supervisió continuada del tècnics de prevenció.
37

PÒSTER 18: “Tallers de prevenció d’Embarassos no desitjats (END) i
malalties de transmissió sexual (MTS) del servei INFOSEX de l’Institut
Balear de la Dona”
Autors: Sergi Pallerols BeltranInfosex – Servei d’informació i orientació sexual de l’Institut Balear de la Dona. Contacte:
spallerols@infojove.caib.es infosex@caib.es
Introducció:
Aquests tallers s’emmarquen dins el Programa de prevenció d’embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual desenvolupat
des del servei Infosex, que pertany a l’IBDona i es troba ubicat a l’Oficina d’Emancipació Jove de l’IBJove (Infojove) de la DG de
Joventut.
Aquest servei consta de dues línies d’actuació principals:
- El servei d’informació orientació i assessorament individualitzat sobre salut afectiva i sexual, que atén a qualsevol qüestió
relacionada amb la sexualitat mitjançant telèfon, correu electrònic i web-cam o presencialment a l’oficina d’infojove
- Activitats educatives formatives i divulgatives adreçades a l’alumnat dels centres educatius, Amipas, associacions,
professionals de serveis socials, mediadors juvenils, monitors de temps lliure, etc.
Objectius:
- Reconèixer i identificar les diferents funcions de la sexualitat i identificar-ne les diferents formes d’expressió i vivència al llarg
del cicle vital de les persones; vinculant les relacions sexuals amb l’afectivitat i oferint un visió positiva i respectuosa de la
mateixa
- Fomentar conductes sexuals responsables i conscients a partir de l’anàlisi crítica de les pròpies actituds cap a la sexualitat,
les diferents pràctiques sexuals, els mètodes anticoceptius, les MTS, etc.
- Analitzar els estereotips i prejudicis de gènere relacionats amb la sexualitat
- Conèixer millor el funcionament del nostre cos, les nostres emocions i pensaments i veure com influencien el nostre
comportament.
- Donar a conèixer els diferents recursos i dispositius sanitaris que treballen entorn la sexualitat a la nostra comunitat
Destinataris:
Alumnat d’ESO , especialment del segon cicle.
Activitat:
Els tallers de prevenció d’END i de MTS tenen 4 hores de durada, repartides en dues sessions de 2 hores cada sessió per cada grup.
Els continguts del taller són:
1º sessió:
- Elements bàsics de la Sexualitat: Nivells, Finalitats , Mitjans i Riscs
- Concepte de Sexualitat com capacitat positiva de l’ésser humà per al desenvolupament del seu benestar i felicitat
- La sexualitat reproductiva i la sexualitat estèril: Opcions personals basades en el coneixement i l’autocontrol
2º sessió:
- Els mètodes anticonceptius com a recurs segur per evitar embarassos no desitjats
- El comportament sexual com factor de risc per a la transmissió de malalties de transmissió sexual: Informació de les MTS,
com es prevenen i el seu tractament
- Resolució de dubtes i preguntes que l'alumnat desitgi realitzar perquè la informació es transmeti amb eficàcia i claredat.
Metodologia:
Activa i participativa, que fomenti l’anàlisi crítica dels diferents continguts i temes per així aconseguir canvis actitudinals positius.
S’utilitzen dinàmiques i tècniques de debat i discussió, pluja d’idees, observació de fotografies i dibuixos, anàlisi de casos i role playing.
Avaluació:
Mitjançant un qüestionari obert passat abans i després de la realització del taller.
Persones col·laboradores:
Persones llicenciades en psicologia, educació social, treball social i pedagogia, amb formació complementària sobre sexualitat humana.
Entitats col·laboradores:
Fundación Sexpol (Madrid), que aporta una subvenció provinent del Ministerio de Igualdad i del Ministerio de Trabajo e Immigración
(abans MTAS).
l’ Institut Balear de la Dona i la Direcció General de Joventut.
Resultats:
Curs 2005-06: 82 tallers realitzats a 14 centres, per a un total de 2050 alumnes. Hi hagué 12 persones col·laboradores.
Curs 2006-07: 37 tallers realitzats a 9 centres, per a un total de 875 alumnes. Hi hagué 7 persones col·laboradores.
Curs 2007-08: 56 tallers realitzats a 14 centres, per a un total de 1400 alumnes.
Conclusions:
- Les activitats sobre sexualitat són molt ben rebudes per part de l’alumnat i demanen més activitats relacionades amb la
sexualitat humana
- Valoren l’activitat com a massa curta o insuficient, voldrien que durés més. Els joves si que volen parlar de sexualitat
- Els tallers no augmenten significativament els coneixements sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, VIH/Sida i altres MTS
i són insuficients si pretenem que a través d’ells es modifiquin les actituds negatives que dificulten la vivència i expressió
d’una sexualitat responsable i sense riscs
- Segueixen existint alguns mites i falses creences associades a les relacions sexuals, així com determinats estereotips de
gènere associats a l’activitat sexual
- La realització dels tallers depèn exclusivament de la voluntat de l’IES (departament d’orientació, professorat, direcció,...)
- Sol haver-hi dificultats de programació i/o calendarització amb els IES i força desinterès per part del professorat cap al tema
- Hi ha una manca de coordinació entre les diferents entitats i institucions que treballen en el tema. Cada una va per la seva
banda sense tenir massa en compte les altres
Així doncs valorem l’activitat com a necessària però no suficient . La informació sobre la sexualitat així com les actituds i creences que
hi ha sobre el tema necessiten més temps d’anàlisi i reflexió per a ser substituïdes per d’altres que duguin a una conducta més
responsable i saludable
Propostes:
- Revisió i augment dels continguts sobre salut afectiva i sexual tant a l’educació primària com secundària. Sabem que hi ha
uns continguts adequats i adaptats a les necessitats de cada edat i etapa evolutiva. Més educació afectiva i sexual
- Coordinació dels diferents recursos existents i de les institucions de les quals depenen, així com la creació de nous recursos
en la línia d’augmentar la investigació qualitativa. Sembla que no sapiguem què passa.
38

Tallers Tallers de de prevenci prevenció prevenci d’Embarassos Embarassos no no desitjats desitjats desitjats i
i
malalties malalties de de transmissi transmissió transmissi transmissi sexual sexual del del servei
servei
INFOSEX INFOSEX
INFOSEX
Objectius de l’activitat:
– Reconèixer i identificar les diferents funcions de la
sexualitat i identificar-ne les diferents formes d’expressió
i vivència al llarg del cicle vital de les persones; vinculant
les relacions sexuals amb l’afectivitat i oferint un visió
positiva i respectuosa de la mateixa.
– Fomentar conductes sexuals responsables i conscients a
partir de l’anàlisi crítica de les pròpies actituds cap a la
sexualitat, les diferents pràctiques sexuals, els mètodes
anticonceptius, les MTS, etc.
– Analitzar els estereotips i prejudicis de gènere relacionats
amb la sexualitat
– Donar a conèixer els diferents recursos i dispositius
sanitaris que treballen entorn la sexualitat a la nostra
comunitat
L’activitat:
Tallers de 4 hores de durada adreçades a l’alumnat del 2n cicle d’ESO,
repartides en dues sessions de 2 hores cada una per a cada grup.
S’utilitzen tècniques actives i participatives que fomentin l’anàlisi
crítica dels continguts per aconseguir canvis actitudinals positius.
Avaluació qualitativa i puntual mitjançant un qüestionari obert passat
abans i després de realitzar el taller
Continguts: Elements bàsics de la Sexualitat. Concepte de Sexualitat
com a capacitat positiva de l’ésser humà per al desenvolupament del
seu benestar i felicitat. La sexualitat reproductiva i la sexualitat estèril:
Opcions personals basades en el coneixement i l’autocontrol. Els
mètodes anticonceptius com a recurs segur per evitar embarassos no
desitjats. El comportament sexual com factor de risc per a la
transmissió de malalties de transmissió sexual: Informació de les MTS,
com es prevenen i el seu tractament.
Resultats: En tres cursos (05-06, 06-07 i 07-08) s’han realitzat 1 75
tallers a 3 7 centres pera un total de 43 25 alumnes
Conclusions: Activitat molt ben rebuda per part de l’alumnat, demanen més activitats
relacionades amb la sexualitat. . Valoren l’activitat com a massa curta o insuficient. Els
joves si que volen parlar de sexualitat
Els tallers no augmenten significativament els coneixements sobre sexualitat, mètodes
anticonceptius, VIH/Sida i altres MTS. Són insuficients si pretenem que a través d’ells es
modifiquin les actituds negatives que dificulten la vivència i expressió d’una sexualitat
responsable i sense riscs
Segueixen existint alguns mites i falses creences associades a les relacions sexuals, així
com determinats estereotips de gènere associats a l’activitat sexual.
Hi ha una manca de coordinació entre les diferents entitats i institucions que treballen en
el tema, així com entre aquestes i la Conselleria d’Educació.
Activitat necessària però no suficient . La informació sobre la sexualitat així com les
actituds i creences que hi ha sobre el tema necessiten més temps d’anàlisi i reflexió per
ser substituïdes per d’altres que duguin a una conducta més responsable i saludable
Propostes: Revisió i augment dels continguts sobre salut afectiva i sexual tant a
l’educació primària com secundària. Sabem que hi ha uns continguts adequats i adaptats a
les necessitats de cada edat i etapa evolutiva. Incloure el tema en el contingut curricular
dels centres educatius
Coordinació dels diferents recursos existents i de les institucions de les quals depenen,
així com la creació de nous recursos en la línia d’augmentar la investigació qualitativa.
Sembla que no sapiguem què passa.
39

PÒSTER 19: “Passa de la ratlla”
Autora: Marilina Bonet Cardona. LLOC DE FEINA: Serveis Socials de Formentera.
CONTACTE: educaciosocial.ss@formentera.es
Introducció:
Els alumnes de Primària (5è i 6è) i Secundària Obligatòria, comencen a rebre educació per a la salut, dins del Programa d’Educació Vial del
Consell de Formentera, que ja fa 7 anys que es fa (abans Ajuntament de Formentera).
A 5è de Primària es treballa l’importància de la Salut i el foment d’hàbits saludables.
A 6è de Primària i 1r d’ESO es treballen conceptes relacionats amb les dependències, el tabac, l’alcohol, i el perill que comporten a la
conducció.
A 2n d’ESO es treballa el cannabis i altres drogues il·legals i el perill en la conducció.
Creiem necessària la informació i la formació específica en cocaïna, en alumnes de Batxillerat. Aquesta és una droga il·legal que ha vist
incrementat el seu consum entre la població més jove, donant com a mitjana d’edat d’inici els 15’8 anys (OED 2004). El consum de cocaïna ha
tingut un increment major que cap altre droga a la població escolar espanyola en el període de 1994-2004 (OED 2004).
Com a conseqüència d’aquest augment de consum també augmenta la demanda de tractament per abús o dependència de cocaïna.
Tanmateix és la substància més freqüentment relacionada amb els episodis d’urgències hospitalaris per consum de drogues a nivell nacional en
els darrers anys.
Alguns dels factors que influeixen en l’augment de consum de drogues en general i de la cocaïna en particular a la població adolescent son
múltiples i complexos: La falta d’informació adequada, la facilitat per adquirir cocaïna, i la disminució en la percepció de risc associada al
consum, son d’entre altres alguns factors identificats.
Objectius:
OBJECTIU GENERAL DEL TALLER:
_ Prevenir el consum de cocaïna en els adolescents y joves.
OBJECTIUS ESPECIFICS:
_ Incrementar el nivell d’informació sobre cocaïna, els seus efectes, riscos i conseqüències, especialment les immediates i greus.
_ Incrementar la percepció de risc associada al consum de cocaïna.
_ Afavorir l’identificació de la pressió de grup com a factor determinant a les conductes
dels adolescents i a l’inici del consum de drogues.
_ Dotar d’habilitats de resistència als adolescents enfront de l’oferta de drogues i a la
pressió favorable del grup.
_ Conèixer conseqüències negatives del consum de cocaïna de tipus sanitària i social.
Destinataris:
Joves adolescents d’entre 16 i 18 anys, alumnes de Batxillerat.
Activitats (descripció breu, temporalització, recursos, col·laboració d’agents comunitaris…)
ACTIVITAT 1: Pluja d’idees (Brainstorming):
Activitat inicial que serveix per a conèixer el grau d’informació sobre el que disposa el grup:
Es proposa una ronda d’intervencions on cadascú haurà de dir allò que li suggereix el terme “COCAÏNA”, amb una paraula o frase breu.
Les seves aportacions es recolliran a la pissarra.
A l’altre banda de la pissarra l’educador dibuixarà varies columnes per a anar situant les paraules o frases expressades pels joves en funció de
tres categories de classificació:
o LO POSITIU.
o LO NEGATIU.
o LO NEUTRE.
A continuació l’educador anirà llegint les idees i demanarà la col·laboració del grup per a incloure-les en cadascuna de les categories
establertes.
Una vegada acabada la classificació, l’educador els demana que és allò que més els hi crida l’atenció i els aspectes més significatius.
L’educador fa la devolució al grup, destacant les conseqüències negatives que te el consum.
I posteriorment es realitzarà una exposició sobre la cocaïna els seus efectes i conseqüències.
S’acabarà la sessió amb donant el torn a cadascú dels participants per que amb una paraula o frase curta expressi que li ha aportat la sessió, si
li ha agradat...
TEMPORALITZACIÓ: 45 minuts.
ACTIVITAT 2: RESISTINT LA PRESSIÓ DE GRUP: ROLE PLAYING:
CONTINGUTS:
_ La norma social i la pressió de grup entre iguals.
_ Habilitats socials i tècniques per a resistir la pressió de grup.
_ Conceptes bàsics sobre riscos i conseqüències de consum.
Subgrup 1: Recrear una situació de consum de drogues y de pressió de grup entre amics:
Un grup d’amics (entre 6 i 8) estan reunits al parc o casa, discoteca, etc...(poden triar), dos d’ells ja han consumit en varies ocasions cocaïna i
proposen consumir a la resta, del grup.
El monitor darà la consigna per a que dos dels actors ofereixin cocaïna als seus companys i tractin de convèncer-los. Altres dos joves hauran de
“dir no” a la oferta de consumir, i mantenir-se firmes amb la seva negativa enfront a la oferta de consum. I a la resta dels actors se’ls permetrà
major llibertat en la interpretació i en l’elecció de la seva postura dins la escena.
En funció del resultat del desenvolupament de la representació, l’educador pot interrompre en l’escena i donar noves instruccions o inclòs
assumir el paper d’un dels actors.
Per tancar la sessió:
L’educador recull i destaca els aspectes més significatius de l’influencia de la pressió de grup i els recursos que es poden emplear per a no
deixar-se dur a una situació de risc de consum.
L’educador identificarà i senyalarà les tècniques i habilitat per a la resistència que poden emplear-se, (Disc ratllat, donar una excusa, eliminar
l’exposició a la situació, proposar alternatives...)
L’educador proposarà una ronda de paraules o frases curtes com a clausura de la sessió.
TEMPORALITZACIÓ: 45 minuts.
Resultats:
S’ espera que amb aquestes dues sessions formatives en els efectes, riscos i conseqüències de la cocaïna; arribar a un gran nombre dels
adolescents i joves de Formentera, per a què tinguin un coneixement ampli, clar, i veritable de la substància, i a més identifiquin les situacions
de pressió de grup i quines son les habilitats socials per a resistir-la.
40

“ PASSA DE LA RATLLA”
OBJECTIU: Prevenir el consum de cocaïna en els adolescents y joves.
_ Incrementar el nivell d’informació sobre cocaïna, els seus efectes, riscos i
conseqüències, especialment les immediates i greus.
_ Incrementar la percepció de risc associada al consum de cocaïna.
_ Afavorir l’identificació de la pressió de grup com a factor determinant a les
conductes dels adolescents i a l’inici del consum de drogues.
_ Dotar d’habilitats de resistència als adolescents enfront de l’oferta de
drogues i a la pressió favorable del grup.
_ Conèixer conseqüències negatives del consum de cocaïna de tipus
sanitària i social.
ACTIVITATS I A QUÍ VAN DIRIGIDES:
Joves adolescents d’entre 16 i 18 anys, alumnes de Batxillerat.
RESULTATS:
S’espera que amb aquestes dues sessions formatives en els efectes, riscos i
conseqüències de la cocaïna; arribar a un gran nombre dels adolescents i
joves de Formentera, per a què tinguin un coneixement ampli, clar, i
veritable de la substància, i a més identifiquin les situacions de pressió de
grup i quines son les habilitats socials per a resistir-la.
Marilina Bonet Cardona.- eduacaciosocial.ss@formentera.es
Conselleria de Benestar Social -Consell Insular de Formentera
41

PÒSTER 20: “Evaluación de una intervención de educación entre iguales
en el ámbito de la sexualidad en un instituto de educación secundaria”
Autores: Margalida Salamanca, Sergi Pallerols, Antoni Far, Sebastià March,
Antonia Roca, Isabel Sánchez.
Dirección de contacto: Sebastià March Unidad de investigación GAP Mallorca.
IB-Salut.
C/Reina Esclaramunda nº907003 Palma de Mallorca smarch@ibsalut.caib.es
Tel: 971 17 58 83
Población: Alumnos de 4º de ESO del IES S’Arenal (Mallorca).
Intervención: Se realizó una intervención que consistió en que un profesional
sanitario de atención primaria conjuntamente con un técnico del servicio de
información sexual de la CCAA, impartieron 10h de formación sobre sexualidad
a 7 alumnos de 1º de Bachillerato escogidos por los tutores. Posteriormente
estos alumnos impartieron un taller de sexualidad de 4h en 2 sesiones a 5
clases de 4º de ESO del mismo instituto.
Métodos: Se realizó una evaluación cuantitativa con diseño pre-post mediante
cuestionarios anónimos de conocimientos en sexualidad, anticoncepción y
enfermedades de transmisión sexual; y una evaluación cualitativa a través de
una entrevista grupal al grupo de jóvenes formadores.
Resultados:
Evaluación cuantitativa: Se pasaron 74 cuestionarios antes de la intervención y
78 después. La valoración de los conocimientos se puntuó de 0 a 10. La
valoración global fue de 5.3 en el pre y de 6.7 en el post. En el apartado que
hubo más diferencias fue en el de métodos anticonceptivos. Estas diferencias
fueron estadísticamente significativas (p≤0,05).
Evaluación cualitativa: Los adolescentes entrevistados manifestaron que la
experiencia había sido muy positiva e hicieron aportaciones para mejorarla.
Piensan que es útil y que facilita el acceso que haya unos referentes en el
instituto para que los otros alumnos acudan a preguntar dudas sobre
sexualidad.
Discusión: La educación entre iguales parece mejorar los conocimientos en el
ámbito de educación sexual y ha sido una experiencia muy satisfactoria para el
grupo de jóvenes formadores.
42

Evaluación de una intervención de educación entre iguales en el
ámbito de la sexualidad en un instituto de educación secundaria
Intervención: Formación de 10h sobre sexualidad a 6
alumnos de 1º de Bachillerato escogidos por los tutores.
Estos impartieron taller de sexualidad de 4h en 2 sesiones a
5 clases de 4º de ESO del mismo instituto.
Métodos: Evaluación cuantitativa con diseño pre-post
mediante cuestionarios anónimos de conocimientos en
sexualidad, anticoncepción y enfermedades de transmisión
sexual; y una evaluación cualitativa a través de una
entrevista grupal al grupo de jóvenes formadores.
Población: Alumnos de 4º de ESO del IES S’Arenal
(Mallorca).
Evaluación de una intervención de educación entre iguales en el
ámbito de la sexualidad en un instituto de educación secundaria
Evaluación cuantitativa:
Se pasaron 74 cuestionarios antes de la intervención y 78 después. La
valoración de los conocimientos se puntuó de 0 a 10. Las diferencias fueron
estadísticamente significativas (p≤0,05).
Valoración de los conocimientos pre y post intervención
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
5,3
6,7
6,1
8
5,2
6,7
Pre
Post
Global Anticonceptivos ETS Sexualidad
Evaluación de una intervención de educación entre iguales en el
ámbito de la sexualidad en un instituto de educación secundaria
Evaluación cualitativa:
Los adolescentes formadores opinaron:
Lo + importante: ponte el condon!
me siento un
privilegiado
Experiencia positiva
Útil
4,8
5,8
Crea referentes sobre
sexualidad en el instituto
habíamos subestimado el tema
43