4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

More documents

Recommendations

Info

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . . Ubicació: Ubicació: . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sific ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanística: a: . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanístic a: Torre nt Tor rent Torrent Torrent DADE DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ Tor rent . . . Titularit Titularit Titularitat: Titularit Titularitat: at: . . . Tipologia: Tipologia: . . Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at: . . . Est Estat Est at de de c cconser c onser onservació: onser vació: . . Núm. Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari: Torrent Torrent T orrent Pa-i- aigua de T orr ent Torrent Torrent Ca n T or rent de Can Bosch Torrent Paia igua RieraSeca Paiaig ua Can BOSCH Sequi a Tor rent Torrent Torrent Torrent Torrent de Can Cusc" Tor rent de Can CARRER CARRER Torrent DE B osch Torr ent del Torr ent COSTA Torr ent Torrent Sot de de Torrent Tor rent PLACA DE L'ESGLESIA MOSSEN Can DE Bosch CAN Can Sanaya Torrent de la Vall Tor rent C. Mossén Blancafort, 1 08106A005000130000SR 1.177 m2 Sòl urbà 9b (Equipament privat) Torrent Torrent Tor rent Tor rent de CanBosch CARRER PUIG Torrent Torr ent T orrent Torrent T or rent Torr ent de d e Torrent Can Car reras Tor rent Can Bosch Torr ent To rrent de CanBosch Torrent de Can Torrent Bosch Torr ent Torrent Torrent T orrent Tor rent Torr ent RIU T or rent Torrent Tor rent TE NES R IUTE NES Torr ent IU T ENE S R RIU R IU R Torr ent Torr ent IUTE N ES Sequia T or rent RI UTENES RIU TEN ESR IU TE NES TENES RIO RIU U RI TE NES Tor rent TENES Sequia TENES Torrent TE NES Torrent Torrent Torrent Torr ent Torrent Pública Esglésies Culte - parròquia Una + capella adossada Romànic i gòtic tardà s. XI - s.XVI Correcte 29028 DE LA SAGRERA BLANCAFORT D'ANSELM CARRER MAJOR PLACA DE LA FONT CARRER CARRER CARRER STA CLAVE MAJOR MOSSEN CARRER CARRER JULIA CARRER DE POMPEU FABRA CARRER DE JACINTO PASSATGE PLACA CATALUNYA CARRETERA Torr ent Torrent Tor rent Torr ent de Torr ent Can Sequia de VERDAGUER Torr ent Can Tor res Torrent TORRES Tor r ent Torrent Torr ent CARRER DE CARRER DE POMPEU FABRA CARRER DE DOCTOR CARRER DE Torrent DE L'ALIANCA Torrent Torr ent Torr ent CATALANS SANT ANT ANT JULIÀ JULIÀ I I L LLA LL A S SSAGRER S GRER GRERA- GRER A- a.3 a.3 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ L’església de Sant Julià és de planta basilical,orientada a llevant, amb una nau central i dues de laterals, i la capçalera es resol amb un absis circular. Tot i que l’edifici originari era d’estil romànic,la construcció actual és el resultat de la gran quantitat d’afegits i de reformes que s’hi han dut a terme a partir del segle XV. Un bon exemple de les modificacions de l’antiga església és el mateix absis, el qual ha sofert alguna restauració que en va canviar el seu aspecte original: l’absis va ser reconstruït utilitzant el material primitiu, però amb unes dimensions que no són pròpies de les esglésies romàniques. La porta d’entrada es troba a la façana a ponent. Aquesta portada es va construir fonamentalment al segle XVI, quan també es va aixecar bona part del campanar actual. El campanar actual és de dos cossos diferenciats: l’inferior sembla de mitjans del segle XV i és de paret de pedra i el superior per a les campanes, de principis del segle XVI, és de carreu amb quatre arcs apuntats. De l’actual campanar cal destacar les quatre gàrgoles que es troben als vèrtexs i el coronament, format per una balaustrada de pedra i unes acroteres en els extrems, coronades amb boles. Al damunt hi havia una construcció metàl·lica per a les campanes petites que actualment es troba a la plaça de l’església, recinte on anteriorment hi havia el cementiri i la presó de la parròquia. Un altre exemple de les transformacions de l’església va ser la remodelació de l’antiga rectoria, a la segona meitat del segle XX. Del vell edifici, situat a la dreta de l’església, només es conserven les dovelles d’algunes finestres desmuntades. Destaca un finestral conopial, un altre amb la inscripció “1683”, ¡ una darrera finestra amb una dovella central, on s’hi llegeix “Rossell rectori 1639”. Aquestes dates possiblement corresponen als anys en que es van dur a terme reformes a l’antiga rectoria. L’espai interior esta organitzat en les tres naus. La nau central esta coberta amb una volta apuntada, part de la qual pot correspondre a l’edificació més antiga del temple. A banda dels murs de l’edifici, els elements de suport de la coberta són les columnes de fust llist i grans capitells, decorats amb motius vegetals, de l’interior de l’església. A més de sostenir la coberta, les columnes separen la nau central de les altres dues laterals. De la nau lateral de la dreta, cal destacar-ne el segon tram, format per una volta d’aresta, i als vèrtexs hi ha uns caps d’àngels que fan de mènsules. L’altar major és de pedra i les primeres visites pastorals ja ens el descriuen com a dedicat a Sant Julià. També cal esmentar la capella adossada a la dreta del temple, amb una coberta de volta de canó amb tres arcs de mig punt, sostinguda per quatre mitges columnes. HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA Les parròquies van organitzar la comarca i la seva existència es troba plenament documentada des del segle X. Les primeres notícies històriques del terme de Lliçà d’ Amunt són del segle X, quan ja es parla de “Licano Subteriore”, és a dir, de Lliça de Vall, de manera que, evidentment, calia que existís un Lliçà d’Amunt. A partir del segle XI, les referències documentals sovintegen: l’any 1014, per primera vegada, es parla de la “parrochia de Lizano”. Els habitants de la parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt formaven part d’una comunitat rural més amplia, la baronia de Montbui, que es va mantenir fins al segle XIX. L’any 1432 la parròquia de Sant Julià de Lliçà es va ampliar quan la de Santa Justa i Santa Rufina en va passar a ser sufragània. En alguns indrets, com a Lliçà d’Amunt, l’aparició de les parròquies va anar associada a l’establiment de les sagreres, un espai que va singularitzar el paisatge del poble. El nucli primitiu de la sagrera s’estén per l’espai que actualment es troba entre la plaça de l’església, el carrer de mossèn Blancafort, el carrer de la Sagrera i el carrer Major. Històricament, les sagreres eren indrets considerats sagrats per la influència de trobar-s’hi els temples religiosos i els cementiris, de manera que es va desenvolupar el costum de considerar l’espai de trenta passes al voltant de l’església AB ABAST: AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic a: . . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic a: Torrent Torrent Torr ent Torrent DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ CIÓ Torr en t . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . . Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif edific ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at: . . . Est Est Estat Est Estat at de de c cconser c conser onser onservació: onservació: vació: . . Núm Núm Núm inv inv invent inv invent ent entari: ent ari: Tor rent Torrent de Pa-i-aigua Torrent Can Torrent Torrent N Torr ent Torrent Pai aigua RieraSeca Paiaig ua Can CARRER Torrent Sequi a Tor rent Torrent Torr ent de Can Cusc " DE Tor rent de Can LLULL Torr ent Bosch Tor r ent del Torrent Torrent T orrent Sot de de Torren t Torrent CARRER Can Bosch Can Sanaya Torrent de la V all Torrent Can Cuscó. Polígon 19, parcel·la 5 08106A019000050000SO 100.974 m2 Sòl no urbanítzable 21 (Rural) Torrent Torrent Torrent Torr ent Torrent Torrent Torrent Torrent Torrent Torrent de de Torr ent Can Carr er as Torrent Can Bosc h Torrent Torrent de Can Bosc h Torrent de Can Torrent Bosch Torrent Torrent Torr ent Torr ent Torr ent Tor rent Torr ent T orrent Tor rent ENE T S R IU RI UT EN ES Tor rent R IU TE NES Torrent Torrent Sequia ENE T S RI U Torrent RIUTENES T E EN S SRIU IU T R ENE RI U RIU TENES RIO RIU RI U T ENE S Torr ent TENES Sequi a TENES Torrent Torr ent TENES Torrent Tor rent T or rent Pública Esglésies Culte - ermita una Obra popular 1094 (reedificada al 1711) Correcte 29045 DE V CARRER CARRER Tor rent Torrent Torre nt Torrent Torrent de Tor rent Can Sequi a de CARRER Tor rent Can Torres Torrent Tor rent Torr ent DE Tor rent DE T or rent Torr ent GUERAU Tor rent Torrent RAMON DE BAR SANT ANT ANT V VVALERIÀ V VALERIÀ ALERIÀ DE DE R RROBERT R OBERT OBERTS OBERT S - - a.4 a.4 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ Tot i que s’ha considerat que l’edifici actual va ser reedificat dins el barri de la masia de Can Cuscó en el 1711 per protegir-la de les agressions que patia quan hi havia aldarulls de caire polític. Les notes de mossèn Mas diuen que inicialment la capella estava situada unes feixes més avall, en el lloc conegut com les “feixes de sant Valerià” i que en el 1571 es va traslladar a dins a la masia, data que lliga amb la inscripció que hi ha a la llinda del portal lateral de la capella i que també coincideix amb la data gravada a la finestra de la sala de la masia, cosa que indicaria una època de bonança econòmica. L’obra del segle XVIII, podria correspondre, doncs, a una millora o reconstrucció desprès dels desastres de la guerra de Felip V, tal com indiquen alguns estudiosos. La capella és de planta rectangular, amb una capelleta o sagristia afegida al costat est. La coberta és a quatre vessant de teula àrab acabada en ràfec de dues filades. Els murs són de paredat de còdols, havien estat arrebossats i decorats imitant carreus. Hi ha una llinda plana de la portalada d’accés principal de la façana sud hi ha una orla amb una inscripció. Com que la llinda és un bloc de grans dimensions, per evitar que es trenques per la meitat pel pes del mur, s’hi va construir a sobre un arc de descarrega per alliberar les tensions de les forces. La portalada està tancada per una gran porta de fusta massissa amb la data gravada de “1712”. A ambdós costats de la portalada hi ha uns pedrissos. Coronant la façana hi ha una espandanya de dos buits per a les campanes, amb un capcer de frontó triangular acabat en una creu de ferro, a diferencia de la resta d’obra esta fet amb maó. Sota I’espadanya s’obre un òcul de tipus gòtic de pedra en forma de roseta quadrifolia que dona llum a l’interior. En el costat de ponent, tal com assenyalàvem abans hi ha una altra portalada d’accés, a la llinda a més de l’any 1571, hi ha gravat dins un pergamí a manera d’orla “IHS”. Els batents de la porta igual que la principal són post de fusta massissa i també té gravada la data de 1712. L’interior de la capella és molt auster, la coberta és de volta i encara s’hi venera la imatge de Sant Valerià. HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA Com abans s’assenyalava i segons indicava l’arxiver Campillo, se suposa que sant Valerià, ja existia l’any 1094. En l’acta de consagració de l’església de Parets, es diu que Sant Venerandus es troba en la vila rural de Martianus i en la de Palatio Aries. Segons Josep Martí Bonet, molt probablement on diu Venerandis, s’hauria de llegir Valerianus, semblaria, doncs, un error del notari. El document més antic que es conserva, és del 1362 on hi consta el nom de Roberts a una llicència concedida al rector de Lliçà, perquè pugui celebrar dues misses, una a l’església pròpia i l’altar a la capella de sant Valerià de Roberts construïda dins la parròquia de Palaudàries. En la visita pastoral de 1446, es diu que la capella es devota i en el inventari dels béns diu que hi ha una espassa que se suposa que es de sant Valerià. En les visites següents del 1600 i del 1727 es diu que s’hi celebra missa cada diumenge. Sembla que la tradició de les relíquies de Sant Valerià ha arribat fins els nostres dies. AB ABAST: AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR PROTEC OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
Page 1 and 2: PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUN
Page 3 and 4: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 5 and 6: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 7: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS
Page 11 and 12: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B
Page 13 and 14: CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS
Page 16 and 17: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS
Page 20 and 21: CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR

4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?