4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . . Titularit Titularit Titularitat: Titularit Titularitat:
at:
. . . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
de Can
Bosch
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
BOSCH
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
CARRER
CARRER
Torrent
DE
B osch
Torr ent
del
Torr ent
COSTA
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
PLACA DE
L'ESGLESIA
MOSSEN
Can
DE
Bosch
CAN
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
C. Mossén Blancafort, 1
08106A005000130000SR
1.177 m2
Sòl urbà
9b (Equipament privat)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
de CanBosch
CARRER
PUIG
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Pública
Esglésies
Culte - parròquia
Una + capella adossada
Romànic i gòtic tardà
s. XI - s.XVI
Correcte
29028
DE LA
SAGRERA
BLANCAFORT
D'ANSELM
CARRER
MAJOR
PLACA
DE LA
FONT
CARRER
CARRER
CARRER STA
CLAVE
MAJOR
MOSSEN
CARRER
CARRER
JULIA CARRER DE POMPEU FABRA
CARRER
DE
JACINTO
PASSATGE
PLACA
CATALUNYA
CARRETERA
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
VERDAGUER
Torr ent
Can Tor res
Torrent
TORRES
Tor r ent
Torrent
Torr ent
CARRER DE
CARRER DE POMPEU FABRA
CARRER DE DOCTOR
CARRER
DE
Torrent
DE L'ALIANCA
Torrent
Torr ent
Torr ent
CATALANS
SANT ANT ANT JULIÀ JULIÀ I I L LLA
LL
A S SSAGRER
S GRER GRERA- GRER A- a.3
a.3
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
L’església de Sant Julià és de planta basilical,orientada a llevant, amb una nau central i dues de
laterals, i la capçalera es resol amb un absis circular. Tot i que l’edifici originari era d’estil romànic,la
construcció actual és el resultat de la gran quantitat d’afegits i de reformes que s’hi han dut a
terme a partir del segle XV.
Un bon exemple de les modificacions de l’antiga església és el mateix absis, el qual ha sofert
alguna restauració que en va canviar el seu aspecte original: l’absis va ser reconstruït utilitzant el
material primitiu, però amb unes dimensions que no són pròpies de les esglésies romàniques.
La porta d’entrada es troba a la façana a ponent. Aquesta portada es va construir fonamentalment
al segle XVI, quan també es va aixecar bona part del campanar actual. El campanar actual és de
dos cossos diferenciats: l’inferior sembla de mitjans del segle XV i és de paret de pedra i el
superior per a les campanes, de principis del segle XVI, és de carreu amb quatre arcs apuntats.
De l’actual campanar cal destacar les quatre gàrgoles que es troben als vèrtexs i el coronament,
format per una balaustrada de pedra i unes acroteres en els extrems, coronades amb boles. Al
damunt hi havia una construcció metàl·lica per a les campanes petites que actualment es troba
a la plaça de l’església, recinte on anteriorment hi havia el cementiri i la presó de la parròquia.
Un altre exemple de les transformacions de l’església va ser la remodelació de l’antiga rectoria,
a la segona meitat del segle XX. Del vell edifici, situat a la dreta de l’església, només es conserven
les dovelles d’algunes finestres desmuntades. Destaca un finestral conopial, un altre amb la
inscripció “1683”, ¡ una darrera finestra amb una dovella central, on s’hi llegeix “Rossell rectori
1639”. Aquestes dates possiblement corresponen als anys en que es van dur a terme reformes a
l’antiga rectoria.
L’espai interior esta organitzat en les tres naus. La nau central esta coberta amb una volta apuntada,
part de la qual pot correspondre a l’edificació més antiga del temple. A banda dels murs de
l’edifici, els elements de suport de la coberta són les columnes de fust llist i grans capitells,
decorats amb motius vegetals, de l’interior de l’església. A més de sostenir la coberta, les columnes
separen la nau central de les altres dues laterals.
De la nau lateral de la dreta, cal destacar-ne el segon tram, format per una volta d’aresta, i als
vèrtexs hi ha uns caps d’àngels que fan de mènsules.
L’altar major és de pedra i les primeres visites pastorals ja ens el descriuen com a dedicat a Sant
Julià.
També cal esmentar la capella adossada a la dreta del temple, amb una coberta de volta de canó
amb tres arcs de mig punt, sostinguda per quatre mitges columnes.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
Les parròquies van organitzar la comarca i la seva existència es troba plenament documentada
des del segle X. Les primeres notícies històriques del terme de Lliçà d’ Amunt són del segle X,
quan ja es parla de “Licano Subteriore”, és a dir, de Lliça de Vall, de manera que, evidentment,
calia que existís un Lliçà d’Amunt.
A partir del segle XI, les referències documentals sovintegen: l’any 1014, per primera vegada, es
parla de la “parrochia de Lizano”.
Els habitants de la parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt formaven part d’una comunitat rural
més amplia, la baronia de Montbui, que es va mantenir fins al segle XIX. L’any 1432 la parròquia
de Sant Julià de Lliçà es va ampliar quan la de Santa Justa i Santa Rufina en va passar a ser
sufragània.
En alguns indrets, com a Lliçà d’Amunt, l’aparició de les parròquies va anar associada a l’establiment
de les sagreres, un espai que va singularitzar el paisatge del poble. El nucli primitiu de la sagrera
s’estén per l’espai que actualment es troba entre la plaça de l’església, el carrer de mossèn
Blancafort, el carrer de la Sagrera i el carrer Major. Històricament, les sagreres eren indrets
considerats sagrats per la influència de trobar-s’hi els temples religiosos i els cementiris, de
manera que es va desenvolupar el costum de considerar l’espai de trenta passes al voltant de
l’església
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1