4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

More documents

Recommendations

Info

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanística: a: . . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanístic a: DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . Ús: Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat: at: . . Est Est Estat Est at de de c cconser c onser onservació: onser vació: . . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari: Torrent DE DE FLOR CARRER DE Torrent Torrent Torr ent Torrent Tor ren t Tor rent T orrent Pa-i-aigua de Torr ent Torrent Can Tor rent T or rent T orrent Paiaig ua RieraSeca Paiaig ua Can Sequi a Torrent Torrent Torr ent Torr ent de Can Cusc " Tor rent de Can Torrent Bosch Tor rent del Torrent Torrent Torrent Sot de de T orrent Torrent Can Bosch FRANCESC CARRER Carrer Francesc Macià 6465201DG3066N0001MO 569 m2 Sòl urbà 9b (equipament privat) Can Sanaya Torrent de la Vall Tor rent Torrent Torrent Torrent Tor rent Torrent Torr ent T orrent Torrent T orrent T orr ent de d eCan Torrent Carr er as T or rent Can Bosch Torr ent Torrent Pública Esglésies Culte - capella una Obra popular 1325 (reconstruïda al 1946) Correcte 29049 CARRER DE de Can Bosc h Torrent de Can Torrent Bosch Torr ent Torr ent Torr ent Torrent Tor rent Torr ent RIU Torr ent T orrent Tor rent S ENE T RI UTEN ES Torr ent R IU TE S NE RIU RIU RIU Torr ent Torrent Sequia T orrent RIUTENES RI U E T NES T ENE SR IU T ENE S TENES RIO RIU RI U T ENE S Torrent TENES Sequi a TENES Torrent TENES Torrent Torrent Torr ent Tor rent Torrent Torrent BARONIA Torr ent Torrent Torr ent de Torr ent Ca n Sequia de Torrent DE Can Torres Torrent Tor rent Torrent Torr ent CARRER CARRER T orrent ONZE DE SETEMBRE ALMOGAVERS CARRER DE LLUIS CARRER Torrent Torr ent Torrent DE SANT ANT ANT B BBALDIRI B ALDIRI - - a.1 a.1 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ Es troba situada al barri de Sant Baldiri, prop de la Sagrera. És una senzilla construcció d’una sola nau orientada a llevant. L’edifici és de planta rectangular i carener perpendicular a la façana amb coberta a dues vessants de teula, que descansa sobre ràfec i rajol pla. Sobre l’angle del carener un creu de pedra corona la façana principal. A l’interior, la part del presbiteri està coberta amb volt de mig punt i la resta amb bigues, tot i que segons sembla, no sempre havia estat així. Els murs de la nau estan reforçats per tres contraforts a cada costat, tot i això la paret oriental està corbada. Abans de la darrera restauració els murs estaven arrebossats i pintats com la majoria d’edificis, ara seguint la moda de la pedra vista se l’hi ha tret el recobriment. La façana principal, situada a ponent, té l’únic accés a la capella, és una portalada de llinda plana, i brancals de pedra. Tot i ser una capella amb poques obertures, a cada costat de la porta hi ha una petita finestra de llinda plana de pedra i tancada amb reixa de forja i amb esqueixada a l’interior. Al capdamunt de la façana principal, un òcul dona llum a l’interior del cor. Hi havia hagut una altra finestra al mur nord que ara resta tapiada. A banda i banda de la porta, hi ha uns pedrissos fets amb pedra. L’interior de la capella destaca per la seva austeritat, la coberta es recolza sobre un arc central de mig punt i com a única decoració una franja motllurada recorre les parets laterals de l’absis i dels pilars dels arcs triomfal i mitger. L’absis és la única part de la capella coberta amb volta, al costat oriental un llunetó dona llum a l’interior, és una obertura de mig punt per dins i finestra de llinda plana a l’exterior. En el presbiteri que està alçat per respecte a la resta de la nau, hi ha un senzill altar de pedra. A la paret de llevant dins una fornícula hi ha la imatge de Sant Baldiri. Dos petits forats quadrats a les parets laterals feien el servei de prestatges per als estris litúrgics. En un costat del presbiteri, també hi ha la imatge de la Verge de Montserrat, a la que els veïns tenen gran devoció i que en part substitueix a la Mare de Deu de la Serra, desapareguda durant la guerra. Als peus de la capella i sobre la porta d’accés hi ha un petit cor, al que s’hi accedeix per una escaleta. Tot i que antigament havia una talla de fusta de mida quasi natural, actualment és una peça feta de guix i pintat, que es va adquirir quan es restaurà la capella als anys 40. HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA TÒRIA Tot i el seu aspecte actual, possiblement la capella de Sant Baldiri fou aixecada pels volts del segle XI. No es tractava d’una església parroquial, sinó d’una petita ermita administrada pel rector de Sant Julià de Lliçà d’Amunt. Però, les úniques referències documentals que s’han conservat dels períodes medieval i modern són alguns llegats que diversos parroquians del poble van fer als seus testaments. Un d’ells data de 1071. Apareix documentada per primera vegada el 1325, tot i que és a partir del segle XVIII quan sovintegen les referències a aquesta església. Per exemple, apareix documentada a la visita pastoral del 6 de maig de 1727. L’any 1934 es va fer una nova actuació a la capella , quan els feligresis i alguns estiuejants de Lliçà d’Amunt van pagar una restauració dirigida per l’artista Nonell, de Barcelona. Però, dos anys més tard, durant l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’ermita de Sant Baldiri va ser cremada i va quedar molt malmesa. No va ser fins l’any 1946 que els feligresos del poble i els devots de la capella van aconseguir restaurar l’edifici, amb la col·laboració del senyor Feliu, amo de la indústria “Linera” de Lliçà, agraït per la col·laboració que els veïns del poble li havien prestat en l’extinció d’un incendi que havia afectat la seva fàbrica al poble. El 1715 es va construir la capella actual i l’altar retaule. L’aplec se celebra els dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. També s’hi fan celebracions en altres moments, com el dilluns de Pasqua de Resurrecció. Està dintre de la sufragània de Sant Julia de Lliça d’Amunt. Actualment ha donat nom al barri on es situa. AB ABAST: AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanística: a: . . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanístic a: Torre nt Tor rent Torrent DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ CIÓ Torrent Tor rent . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . Ús: Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat: at: . . . Est Est Estat Est Estat at de de c cconser c conser onser onservació: onservació: vació: . . . Num Num Num inv invent inv invent ent entari: ent ari: Torrent T orrent Pa-i- aigua de T orr ent Torrent Torrent Ca n T or rent Torrent Paia igua RieraSeca Paiaig ua Can Sequi a Tor rent Torrent Torrent Torrent de Can Cusc" Tor rent de Can Torrent B osch Torr ent del Torr ent Torr ent Torrent Sot de de Torrent Tor rent Can Bosch Can Sanaya Torrent de la Vall Tor rent Can Palaudàries 08106A025000490000SB 147.125 m2 Sòl no urbanitzable 22b(Protecció especial pasatgística-II) Torrent Torrent Tor rent Tor rent Torrent Torr ent T orrent Torrent T or rent Torr ent de d e Torrent Can Car reras Tor rent Can Bosch Torr ent To rrent de CanBosch Torrent de Can Torrent Bosch Torr ent Torrent Torrent T orrent Tor rent Torr ent T or rent Torrent RIU Tor rent TE NES R IUTE NES Torr ent RIU Torr ent Torr ent IU T ENE S R R IU R IUTE N ES Sequia T or rent RI UTENES RIU TEN ESR IU TE NES TENES RIO RIU U RI TE NES Tor rent TENES Sequia TENES Torrent TE NES Torrent Torrent Torrent Torr ent Torrent Pública Església En desús una Romànic segle XVI i segle XVIII Incorrecte 29044 150 150 Torr ent Torrent Tor rent Torr ent de Torr ent Can Sequia de Torr ent Can Tor res Torrent Tor r ent Torrent Torr ent Torrent Torrent Torr ent Torr ent 175 SS SANT S ANT E EESTEV E TEV TEVE TEV E DE DE P PPAL P AL ALAUDÀRIE AL AUDÀRIE AUDÀRIES AUDÀRIE S - - a.2 a.2 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ Del conjunt que formen l’església amb el cementiri i la masia, sobresurt, la torre-campanar, probablement aixecada durant el segle XV. Es tracta d’una torre de base rectangular i d’un sol cos, amb sis finestres d’arc apuntat a la part superior (dues a la cara Nord, dues a la cara Sud, una a Llevant i una a Ponent). El parament dels murs és de carreus regulars. Coronava la torre una petita cornisa motllurada, que actualment ha desaparegut. Crida l’atenció la manca d’harmonia entre les dimensions de la torre i les de la resta de l’edifici. El fet que aquesta sigui proporcionalment molt gran i que estigui situada a dalt d’un promontori des d’on es domina bona part de la vall, fa pensar que podria haver estat un element de guaita i defensa, construït amb posterioritat a la primitiva església romànica. La torre va ser edificada sobre la nau de l’església; de fet, una paret del campanar s’aguanta sobre la seva paret Nord. Posteriorment en el basament de la torre s’hi va fer una capella. L’aspecte actual de l’església de Sant Esteve és en bona part el resultat de l’ampliació de 1587 i de les posteriors reformes del segle XVIII. El temple està orientat a llevant, amb la porta d’entrada situada a migdia, a la qual s’accedeix a través del cementiri. L’església és d’una sola nau, amb dues capelles. L’accés actual es fa per la porta de mig punt amb dovelles, que correspon juntament amb les capelles de la part de Migdia, l’absis i la sagristia, a l’ampliació de 1587. La primitiva porta d’accés a la façana de ponent està tapiada. La volta de canó que cobreix la nau, el mur Nord i una part del mur de Ponent són encara vestigis de la primitiva edificació romànica. En alguns llocs de les parets de l’església es poden veure restes de pintures murals, que sembla que originàriament cobrien totes les parets de la nau. El conjunt de l’edifici es troba en situació de semi-abandonament i en estat ruïnós. HIS HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA TÒRIA La primera referència històrica que trobem, del nom Palaudàries és de l’any 904, en l’acta de consagració de l’església de Parets, on “Palatio Aries” figura com a terme veí. Aquest fet ens indica que a principis de segle X existia un poblament consolidada en aquest lloc. La parròquia és esmentada per primera vegada en un document de l’any 1059, on el comte de Barcelona Berenguer Ramon i la seva esposa Almodis donen l’església de Sant Esteve i el feu comtal que era dins de les terres de la parròquia a Mir Geribert i Guisla. En aquests moments ja es pot parlar de l’existència d’una església preromànica o romànica en aquest indret. Durant els segles següents trobem nombroses referències al lloc i a la parròquia de Palaudàries, en els quals s’esmenten diversos masos del terme. En la Visita Pastoral de 1305 es reconeix l’església de Sant Esteve de Palaudàries com a parroquial. En els segles XIV i XV, la jurisdicció d’aquesta parròquia va anar canviant de mans, com ho feren la resta de les que integraven la baronia de Montbui. El 1835, en disgregar-se la Baronia, Palaudàries es va unir a Lliça d’Amunt, quedant independent a nivell religiós. Actualment ja fa temps que no s’hi celebra missa regularment i depèn de la parròquia de Sant Julià de Lliça d’Amunt. Posteriorment, al segle XVIII, l’església va ser novament reformada afegint-hi nous altars. També és d’aquesta època la torre-comunicador que s’aixeca sobre la façana de ponent, lloc des d’on el rector beneïa les collites i feia les oracions per evitar les tempestes. AB ABAST: AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
Page 1 and 2: PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUN
Page 3 and 4: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 5: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 9 and 10: CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS
Page 11 and 12: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B
Page 16 and 17: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS
Page 20 and 21: CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR

4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?