4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Torrent
Sequia
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Torrent
Torrent
Can
de
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
CARRER DE CAN XICOTA
Torr ent
CARRER DE PICA D'ESTATS
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
CARRER
Can Xicota. Polígon 9, parcel·la 48
08106A009000480000SX
4.420 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
T or rent
RI UTENES
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Tor res
Can
Sequia de
Privada
Masia
Habitatge
una+quadres+garita vigilant
Obra Popular.
s. XIII - s.XVI
Correcte
CARRER
DE
PICA
CINGLES
D'ESTATS
DEL
Torr ent
BERTI
Torrent
Tor r ent
Torrent
CARRER
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
PICA
Torr ent
CAN AN XIC XICOT XIC XIC OT OTA OT A - - a.35 a.35
a.35
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Situada al rieral de Lliçà d’Amunt, prop del riu Tenes, Can Xicota forma part del grup de masies
de carener perpendicular a la façana a les que es va aixecar el cos central per donar cabuda a
unes golfes més amplies, aprofitant l’espai sota la coberta inclinada. El perfil resultant va fer
pensar als estudiosos que aquesta tipologia era deguda a la influencia directa de les basíliques
paleocristianes que utilitzaven aquesta forma per donar llum a l’interior de l’edifici. En realitat
tampoc hi havia edificis d’aquest tipus com per prendre’ls de model.
Es tracta d’una masia de planta basilical, amb un cos afegit al costat esquerre. Consta de planta
baixa, pis i golfes. El cos central és molt ample respecte als altres dos, cosa que fa pensar en un
creixement de l’edifici per etapes, coincidint amb una època de bonança econòmica. La porta
principal és d’arc de mig punt de dovelles de pedra i pedra tosca. L’escala que hi dóna l’accés és
de pedra calcaria i pedra vermella del Bertí. Les finestres de la façana principal són de Ilinda
plana amb un petit arquet conopial incís i ampit motllurat; la de l’habitació dreta és del mateix
tipus que l’anterior, però l’ampit esta decorat amb un motiu en forma de daus.
A l’interior de la casa es conserven en molt bon estat diverses arcades. A l’entrada principal, n’hi
ha una d’arc rebaixat de grans dimensions amb una obertura de llum molt considerable. A la
zona de la cuina, es troben dues arcades paral·leles de mig punt de carreus ben treballats. I
encara hi ha una tercera del mateix tipus a la zona de la sala.
La masia estava tancada per dos barris. A l’extrem sud-oest, es va construir a finals del s.XIX, una
petita garita de vigilància amb cúpula i una pinya de ceràmica verda en el coronament. Per la
part externa deixa veure dues gran lloses, una de pedra tosca i una altra calcària molt ben
treballada fent cercle per adaptar-se al perfil de la garita. Al costat est, adossat al barri, hi havia
una quadra amb espitlleres i segons sembla una era al davant.
Al costat del pou, hi ha una petita escala en la qual es va reaprofitar una llata amb la data de 1818.
Segons l’actual propietària, estava apilada amb d’altres llates al davant de la masia i la van posar
en el lloc actual en les darreres obres, a finals de la dècada dels 90. Aquests tipus de llata solen
trobar-se a sota coberta de la casa amb la data d’una renovació.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Documentada des del segle XIII, I’any 1259 Ramon de Voltraria va establir el mas Xicota a Arnald
Carreres, amb el pacte que dit Carreres hi enviés algun dels seus fills per tal de cultivar-lo.
Efectivament, una filla de I’esmentat Arnald, de nom Maura, i el seu marit, Guillem Burdi, es van
instal·lar a can Xicota. Ben aviat degueren prendre el nom de la casa per a cognomenar-se. Al
llarg dels segles XIII i XIV, el mas va créixer mitjançant I’establiment de diverses peces de terra,
fenomen que es torna a produir al segle XVI. D’aquesta manera, can Xicota va esdevenir una de
les propietats més notables del poble.
Durant la guerra del Francès (1808-1814), I’hereu de la casa, Salvi Xicota, va ser capità d’una de
les companyies de reserva del corregiment de Mataró, i va participar a les batalles de Molins de
Rei, de Sant Feliu de Llobregat i en diversos enfrontaments contra els francesos a la comarca. Per
aquest motiu, les tropes napoleòniques van saquejar la casa i van arrestar els seus pares.
Possiblement, arran d’aquests fets, es va crear una llegenda segons la qual l’emperador Napoleó
Bonaparte havia fet estada a la masia.
Més endavant, la família també hagué d’afrontar les diverses guerres carlines que assolaren el
país al barri -encara s’aprecien alguns elements defensius propis d’aquesta època - i es canta
que un dels fills de Salvi Xicota fou desterrat del mas per ésser un carlí declarat. D’altra banda,
I’hereu Domènec Xicota, encara va formar part dels darrers governs de l’antiga baronia de Montbui
(1841-1843). A la segona meitat del segle XIX, els Xicota van participar en algunes de les primeres
associacions agrícoles de Catalunya (IACSI), alhora que començaren a arrendar parts de la seva
propietat a diverses persones amb la facultat de poder-hi construir cases. D’aquesta manera, es
va anar formant l’anomenat raval de can Xicota. La família Xicota es va mantenir a la casa fins al
darrer quart del segle XX.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2