4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
CARRETERA
DE
CARRER CAN ROURE
PASSEIG
PASSATGE CARLES R.
CARRER
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
CAN
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
BERNAT
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
PASSATGE ANGEL RUIZ PABLO
DE CAN SALGOT
C ARRER
LA
DE
CARRER
de
Can
METGE
CARRER
Torrent
B osch
ADRIA
CARRER
Torr ent
del
CARRER D'ADRIA GUAL
PASSEIG
CARRER
Torr ent
CARRER
Torr ent
Torrent
GUAL
Sot de
de
Torrent
Tor rent
JOSEP
Can
Bosch
PRUDENCI
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Passeig de Can Salgot 24
4049301DG3044N0001YD
35.444 m2
Sòl urbà
E (Equipament)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
Privada
Masies
Lleure
dos
Obra Popular.
s. XVI-XVII
Correcte
29042
MARIA
DE
BERTRANA
CAN
SALGOT
RAMON
PASSEIG
SEGARRA
CARRERDE NARCIS
PASSATGE ANELM TURMEDA
DE
SANTIAGO
OLLER
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
PANCRAS
Torrent
DECAN
C. DE JOAN SA LVAT PAPASSEIT
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
RUSINYOL
Can Tor res
MUNTANER
CARRER DEJOAN S ALVAT P APASEIT
SANT
MARAGALL
Torrent
Tor r ent
Torrent
SALGOT
VALERIA
SANTVALERIA
Torr ent
CARRER
CAR RER
DE
Torrent
DENIA
Torrent
Torr ent
LAS TRES FEIXES
Torr ent
DE
FEIXES
TRES
LES
CAN AN S SSALGOT
S ALGOT - - a.33
a.33
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Can Salgot, tot i haver estat una masia de tipus clàssic, en el 1902, es va remodelar i se li va donar
un caire residencial, seguint els estils imperants en aquell moment, que donaren un resultat
eclèctic.
La masia actual està al centre d’un gran espai enjardinat, envoltada per una tanca i compartint
l’espai amb altres instal·lacions, dedicades fins no gaire temps al lleure.
La masia de planta rectangular és de carener perpendicular a la façana amb coberta a dues
vessants de teula, i doble ràfec de dents de serra. Sobre el carener hi ha un gerro de ceràmica
verda, element que es repeteix a moltes cases modernistes.Consta de planta baixa, pis i golfes.
La façana principal arrenca d’un sòcol de color grogós, i entre el primer i segon pis, hi ha una
motllura rectangular que divideix la façana en dos espais, és del mateix color que el sòcol i les
pedres cantoneres. La porta principal és d’arc de mig punt de dovelles encoixinades de diferent
mida com les cantoneres. A la pedra clau hi ha gravada la inscripció: “AÑO/SM/1902”. Les inicials
corresponen al propietari Santiago Malla que va fer les reformes de la casa. Les finestres de la
planta baixa estan protegides amb una reixa de tipus noucentista. En el primer pis, la sala s’obre
a l’exterior per mitjà d’una finestra gòtica lobulada amb fulles a les impostes, que va ser
reconvertida en balcó en les obres de començament del segle XX. Aquest és un petit balcó de
llosana semicircular que gairebé no surt del pla de façana. Les finestres dels dormitoris són de
pedra i a la llinda conserven una petita creu. Les obertures de les golfes, han estat reformades i
emmarcades igual que les de la planta baixa amb un engaltat pla. Corona la façana, sota l’angle
del carener, un rellotge de sol circular, amb línies horàries de les V a les VI i el gnòmon.
En el costat esquerra de la masia, l’antiga pallissa, va ser convertida en masoveria. Ara s’hi accedeix
des de l’interior de la masia, però antigament havia tingut un accés independent. A la part nordoest
de la masia, en les obres de 1902, si van construir dos pavellons de diferents alçades. En el
costat nord eren dependencies complementaries de la llar i el del costat oest, l’anomenat pavelló
de caça que té tipologia de planta rectangular. El pavelló consta de planta baixa i dos pisos i el
terrat està coronat per una balaustrada i per gerros als extrems igual que el pavelló de serveis. Els
murs estan arrebossats i pintats de blanc.
A l’entorn de la masia encara es conserven restes de la bassa i de l’era.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
El nom antic del que avui coneixem com can Salgot era Ametller. La primera referència documental
és de l’any 1351, quan Ramon Comalera, àlies Ametller, va confessar tenir el mas Ametller pel
monestir de Sant Pere de les Puel·les, del qual era home propi, soliu i afocat.
La família pagesa dels Ametller va habitar a la masia i en van treballar les terres amb fortuna. A
inicis del segle XVI, els Ametller ja eren uns grans propietaris, malgrat haver estat pagesos de
remença.
El 9 de febrer de 1653, es va celebrar un matrimoni important per als Ametller. Eulàlia Vidal,
vídua del pagès Pau Ametller i amb una criatura petita al seu càrrec, Maria Ametller, va decidir
casar-se en segones núpcies amb un pagès vidu, Joan Salgot, natural de Sant Martí de Centelles.
En Salgot va anar a viure al mas Ametller amb el seu fill Pau. Deu anys més tard, es va celebrar un
altre enllaç matrimonial: el jove Pau Salgot va esposar la pubilla del mas Ametller, Maria Ametller.
D’aquesta manera, el cognom Salgot va substituir el nom Ametller.
En algun moment del segle XX, els descendents dels Salgot-Ametller van perdre la propietat del
mas, perquè a principis del segle XX l’amo de can Salgot era el barceloní Santiago Malla i Grañé,
un burgués que va esdevenir un dels principals contribuents de la rústica del Vallès pels seus
béns a Lliçà d’Amunt i a Palou. A la seva mort, es va produir un pleit per discernir la seva herència
i durant un temps es va nomenar un administrador judicial. Un temps més tard, a mitjan del
segle XX, la finca va ser propietat d’un metge de Barcelona. Finalment, als anys seixanta, Francesc
Pola va adquirir can Salgot i va engegar la urbanització de la finca. Els propietaris actuals en sòn
descendents.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PR PROTEC PR PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1