4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
Torrent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
C/Costa de can Puig.Pol.30, parc.24
08106A030000240000SJ
19.138 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Privada
Masies
Masia agropecuària
una principal + annexes
Obra Popular
segle XII
Correcte
29046
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
CAN AN PUIG PUIG - - a.28
a.28
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Can Puig, situada al centre del terme de Lliça d’Amunt, enfilada dalt d’un turó, al costat de
l’església de Sant Julià, en un lloc privilegiat i estratègic.
Can Puig esta formada per un conjunt d’edificacions, envoltada per murs a la banda sud, que li
donen un caire fortificat. A més dels cossos actualment existents, un barri tancava la masia i el
seus annexes, on ara hi ha la porta de la tanca. L’edifici més peculiar de tots els conservats és el
que esta situat davant la masia mirant cap a l’església, adaptat al desnivell del turó. Es tracta
d’una construcció annexa utilitzada com a pallissa, quadres, corts i galliner, però que en un
temps havia tingut finalitats defensives, ja que en tot el perímetre dels murs encara es poden
veure les espitlleres. Hi ha dos tipus d’espitllera, el clàssic, més ample de dins que fora i el més
curiós, que és el que té una petita portella per tancar per la part de dins, situat a la paret del barri
que condueix a la cort. Aquest annex, que és de planta irregular, en l’angle que mira al sud-oest,
té una mena de torre amb planta amb tendència a ser circular. La coberta és d’una vessant sobre
bigues de fusta, i posteriorment es va sobrealçar. Els murs de tot el conjunt són de paredat de
còdols, molt ben disposat en la part inferior.
En el seu interior es conserva la distribució clàssica de l’espai, establerta a les masies del s.XVI.
La masia amb coberta de teula àrab acaba en un ràfec imbricat. La façana que es veu actualment,
es deu en part a les obres del segle XVII, tal com ho indiquen el tipus d’obertura de les finestres
de llinda plana sense decorar de pedra vista. La porta principal, que és del tipus clàssic, esta
descentrada respecte l’eix del carener, degut als canvis fets a finals del XIX; és d’arc de mig punt
i fet amb dovelles molt ben escairades. A la pedra clau hi ha un escut rodejat pel cap de tres
angelets alats. Per accedir a la porta hi ha unes escales que en altre temps havia estat una rampa
empedrada per evitar que entrés l’aigua i el fang a dins la casa.
En el costat de ponent hi ha diversos annexes, de construcció més recent, que han anat creixent
amb l’expansió de l’explotació agrícola i ramadera, i han estat ampliades durant el segle XX. En
un revolt del camí que porta a la casa hi ha un pou, segurament fet durant les obres de finals del
segle XIX.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
No es estrany que la seva toponímia responqués a la seva ubicació. Les primeres notícies daten
de 1197. Se sap que va ser reformada els anys 1667 i 1943.
Segons l’historiador Jaume Dantí, la família Puig tenia algunes peces de terra pel monestir de
Sant Pere de les Puelles, i probablement el mateix mas era un alou d’aquest cenobi barceloní.
L’any 1224, Guillem Puig ja feia palesa la seva vinculació personal amb l’esmentat monestir, i
l’any 1255 l’abadessa de Sant Pere confirmava un conjunt bast de propietats a favor dels Puig: el
propi mas Puig, amb les seves terres i drets; dos molins i una casa del molí; la tercera part d’un
altre molí; terres de regadiu, d’horta i arbres, entorn d’un dels molins; el mas Prat i altres peces
de terra.
A partir del segle XIII, doncs, la gestió d’aquest gran patrimoni es va estructurar en l’explotació i
la ratificació de tots aquests béns a través dels precaris; en la incorporació de noves peces de
terra, a vegades de propietat directa; i sobretot, en un procés de subestabliments, és a dir, els
Puig subarrendaven algunes parts de la seva heretat, habitualment les més allunyades del nucli
central de la casa, a altres pagesos mancats de terres suficients. Puntualment, es produïen
alienacions d’alguns d’aquests béns, en casos de necessitat o per tal de desprendre’s de béns
poc rendibles.
Per tant, com diu Jaume Dantí, des de ben antic, l’existència d’un patrimoni territorial important;
l’explotació d’aquests béns a través de l’emfiteusi; la participació en les rendes senyorials i la
transmissió de tota aquesta riquesa de forma íntegra a un hereu, evitant la divisió de l’heretat,
van permetre l’aparició d’aquesta pagesia benestant i la persistència en el temps d’una posició
capdavantera en el marc de la comunitat rural, com fou el cas dels Puig.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR PROTEC
OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1