4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
T orrent
Torrent
Torr ent
Tor rent
Tor rent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Torrent
Torre nt
Torr ent
Can
Pa-i- aigua
Torr ent
de
Torrent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
T orrent
Torrent
Paia igua
Riera Seca
Paiaigua
Can
Torrent
Sequia
Torr ent
Torrent
T orrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
Bos c h
Torrent
del
T orr ent
Torrent
To rren t
Sot de
de
Torr ent
Torrent
Can
Bosch
la
Can Sanaya
Torr ent
de
Carrer Anselm Clavé 89.
6769601DG3066N0001SO
3.155 m2
Sòl urbà
E (Equipament)
Vall
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torrent
Tor rent
Torr ent
To rrent
Torrent
Torrent
T or rent
de
de
Torrent
Can
Carreras
Torrent
Can Bosch
Tor rent
Torrent
de CanBosch
Torr ent de Can
T orrent
Bosch
Torrent
T orr ent
Torr ent
Torrent
Privada
Masia
Masia agropecuària
una + coberts
Gòtic. Obra popular.
probablement del s. XVI
Correcte
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
TE NES
R
IU
R IUTE NES
Torrent
U
RI
T ENE S
RIU
R
Torrent
Torrent
IUTE N ES
Sequia
Torrent
RIUTENES
RIU
RI U TEN ESRI U TE NES
TENES
RIO
RIU
RIU
TEN ES
Torrent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TENES
Torr ent
Torrent
T orr ent Torrent
Torr ent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
de
Torrent
Sequia
Can
de
Torrent
Can Tor res
Torr ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torr ent
Torr ent
T orrent
T orr ent
CAN AN FR FRANCÍ FR FR ANCÍ - - a.20
a.20
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al costat sud de la Sagrera de Lliçà d’ Amunt, al peu de l’antic camí Ral. Masia
gòtica i antic molí del segle XV i XVI, però que possiblement ja existia en el segle XIII. De moment
no es pot assegurar amb certesa que va ser primer, el molí o la masia, tot i que segurament fou
el molí, però el creixement posterior de l’edifici complica la qüestió. La tipologia del molins que
es coneixen a partir del segle XIII són edificis de planta quadrada, construïts amb carreus ben
escairats, a manera de les torres de vigilància, per poder resistir les eventualitats que poguessin
succeir en estar prop del riu.
Els molins fariners consten de dues plantes. A la planta inferior el carcabà, la cavitat o mina de
desguàs on hi ha el rodet de fusta que la caiguda de l’aigua des de la bassa, situada a una cota
superior, fa moure. Al pis de sobre, hi ha les moles de pedra. Cada volta del rodet, a sota, és una
volta de la mola superior al pis de dalt, que esta unida al rodet mitjançant un eix vertical de
fusta. El fregament de la mola sobirana, que roda sobre una mola inferior que és fixa, trenca i
mol el gra o els llegums. Tot i que a can Francí sembla que aixó ha desaparegut, la situació de la
masia, aprofitant un desnivell de terreny per aprofitar la caiguda de l’aigua; les restes d’un mur
de la bassa adossat a la façana nord de la masia; l’entrada del cup (ara tapat) dins l’antic corral de
les ovelles situat darrera l’edifici que servia per a augmentar el desnivell i la pressió de l’aigua
sobre el rodet; i sobretot l’actual celler i les restes del canal de desguàs cobert amb volta de
pedra, indiquen l’existència d’un molí.
La masia és de carener perpendicular a la façana, de planta rectangular, i consta de planta baixa
i pis, adaptat al desnivell del terreny per l’existència del molí. La coberta és a dues vessants
desiguals pels creixements de la quadra de l’euga i de la pallissa. El carener acaba coronat per un
espantabruixes. En els murs s’observen diferents tipus de paraments, que han anat canviant
amb les diverses ampliacions del molí i de la masia. Al costat sud-est, des de la porta principal,
corresponent a la zona més antiga del molí i masia, hi ha carreus ben escairats que en alguns
punts formen fileres d’opus espicatum. També hi ha paredat de còdols amb arrebossat i tapia a
les parts superiors dels murs que, en caure l’arrebossat, deixen veure les marques de les tapieres.
A les cantoneres, les pedres ben escairades, que deixen veure el creixement de la masia, sobretot
en l’annexa de la quadra de l’euga al costat de ponent.
La porta principal, que està descentrada respecte l’eix del carener, és d’arc rebaixat fet amb
dovelles i brancals de pedra. Les obertures de la resta de la masia són de tipologia diversa. La
finestra de la sala és gòtica geminada d’arc lobulat; igual que la porta, està descentrada, cosa
que fa pensar en el creixement de l’edifici.
L’interior de la masia és molt interessant, atès a que es tracta d’una construcció de molt poca
amplària. A la part nord, des de l’actual hort, s’accedeix als corrals i corts, algunes construïdes al
segle XX.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
La primera referència escrita de la família que posseïa l’heretat és de l’any 1466, quan s’esmenta
Narcís Francí. Segons l’historiador Jaume Vicens Vives, I’any 1484 “Narciso Francesch o Francé”
de Lliçà va ser escollit com un dels síndics remences que havien de protestar contra les violències
dels senyors; i a inicis de 1485, es trobava per aquest afer a la cort reial. Per tant, els Francí
formaven part de la pagesia sotmesa al control dels senyors feudals. Malgrat la seva condició,
tenien diversos béns, concretament el mas Soler, el molí d’en Soler i el mas Sant Boi, que
posteriorment va ser conegut com a mas Godanya. La casa i el molí d’en Francí s’haurien pogut
aixecar sobre les antigues possessions i restes dels esmentats masos Soler i Sant Boi. Es posible
que l’antic molí d’en Soler fos conegut a partir del s.XV com el molí d’en Francí.
Però a mitjan segle XVII, la nissaga dels Francí havia desaparegut. Possiblement, aleshores es va
establir una branca de la família Puig. Els propietaris actuals encara s’anomenen Puig.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1