4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
DE
UDI
CARRER
L'EMPORDA
CARRER
DE
Tor rent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Torrent
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
Can Bosc. Polígon 28 parcel·la 73
08106A028000730000SH
63.943 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Privada
Masies
Masia - agropecuària
cos principals + 2 cossos afegits
Obra popular, s. XV
segle XV
Correcte
29037
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
CAN AN BOSC BOSC (C (C (CAN (C (C AN BOSCH) BOSCH) - - a.1 a.13 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al centre del poble, a un quilòmetre de la sagrera i prop d’un torrent al qual dóna
nom. Can Bosch forma part de les masies de carener perpendicular a la façana, segons la tipologia
establerta per Josep Danés i Jarras en el seu Estudi sobre la masia catalana, editat l’any 1933 i que
ha estat adoptat per la majoria dels estudiosos d’aquest tema per classificar les masies. Tot i
això, el tret diferencial de can Bosch és que les dues vessants de la coberta són desiguals i li
donen un perfil asimètric.
Actualment la masia esta tancada dins un pati, però antigament tenia un barri, i forma un
conjunt amb els edificis que té afegits a banda i banda, els quals són antics serveis annexes com
masoveria, corts, quadres i pallisses. En el costat esquerre, a més hi ha un cos adossat un xic més
elevat d’una sola vessant de construcció més recent. Es de planta rectangular i consta de planta
baixa, pis i golfes. La coberta, que és de teula àrab, acaba en un ràfec imbricat.
La porta principal és d’arc de mig punt dovellada amb els carreus molt ben tallats. A banda i
banda hi ha uns pedrissos amb escaleta que servien tant per descansar, com per muntar a cavall.
El marxapeu, que és molt estret, esta fet amb cairons.
La majoria de les obertures de la masia segueixen la tipologia del segle XVII, són de llinda plana
sense decorar. De les finestres de la planta baixa, en destaca la de la dreta de la porta principal,
per la creu gravada de quatre aspes, dita creu grega, i per la reixa de forja amb que esta tancada.
En el costat esquerre, n’hi ha una altra amb la data de 1647 a la llinda. La més bonica és la de
l’habitació de la dreta, d’arc carpanell amb l’interior lobulat i decorant les impostes el cap de dos
homes barbuts acompanyats per uns animals amb el cos cobert de pel; és típica de finals del
segle XVI. Destaca també la finestra de la planta pis, amb uns notables treballs ornamentals de
tipus gòtic.
En el costat esquerra de la masia hi ha un edifici annex, disposat de manera perpendicular a la
casa principal. A la planta baixa hi ha els estables i en el pis de dalt un aixopluc amb funcions
diverses entre les quals assecar les collites. És un edifici de planta rectangular adaptat al desnivell
del terreny; a la façana nord, hi ha reutilitzats els carreus del portal de l’antic barri. Cal destacar
la xemeneia de planta quadrada i amb doble forat de ventilació.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Les primeres referències escrites d’aquesta casa són del segle XV, tot i que segurament el mas és
anterior. Concretament, l’any 1454 el propietari de la casa era en Pere Bosc, qui tenia algunes
peces de terra pel monestir de Sant Pere de les Puelles, tal i com succeïa en el cas del veí mas
Puig.
Probablement, el mas Bosc va experimentar un creixement econòmic i territorial després de la
crisi agrària viscuda al segle XV, aconseguint ampliar les seves possessions amb la incorporació
d’alguns masos rònecs. Aquest desenvolupament econòmic va anar acompanyat d’un major pes
social en el si de la comunitat rural, i de la participació d’alguns membres de la família Bosc en
els òrgans de govern de la baronia de Montbui i en alguns dels seus negocis.
Tot plegat va permetre la formació d’un patrimoni prou important, el qual no podia ser conreat
de forma directe en la seva integritat. És per això que el propietari de can Bosc va subarrendar
algunes peces de terra de la seva heretat a altres pagesos del poble, tal i com va succeir l’any
1750. Aleshores, Joan Bosc va establir a rabassa morta una peça de terra a favor del bracer Agustí
Martí, amb l’obligació de plantar-hi vinya.
La masia probablement va ser reformada al segle XVII i va esdevenir masoveria a mitjan segle
XIX.
En algun moment del segle XX, la família Bosc es va emparentar amb la família Xiol, i al llarg
d’aquella centúria van deixar de viure a la casa païral, la qual fou ocupada per masovers, i es van
traslladar a la ciutat de Granollers, des d’on gestionaven el seu patrimoni. Al primer quart del
segle XX, Joan Xiol i Bosc, propietari de l’heretat, va participar en associacions agraristes com
l’Institut Agrícola Català de sant Isidre i la Cambra Agrícola del Vallés.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2