4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG de de M MMASIE
MM
SIE SIES SIE S i i CC
CASE CC
SE SES SE S RUR RURALS RUR ALS
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
C/Emili Sala,1. Políg. 27, parc. 8
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
08106A027000080000SL
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
54.198 m2
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
Sòl no urbanitzable
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
21 (Rural)
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
MUNTANER
NONELL
D'ISIDRE
NONELL
Torrent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
CARRER
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masies
Habitatge particular
una + annexes
Popular
segle XIV
Correcte
D'EMILI
CARRER
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
DE
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
JOSEP
Torrent
Torr ent
Torr ent
MARIA
AVINGUDA
CARRER
DE
CA A L’E L’ESTAPE L’E APE - - a.9
a.9
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La masia de ca Estaper està situada en un lateral de la serra del mateix nom, envoltada de camps
i boscos i a prop del torrent de Merdans.
La masia té el seu origen en l’època medieval, tot i això, l’edificació actual és el resultat de segles
de construccions per adaptar-se a la realitat productiva de cada moment i, també, en deixar de
funcionar com a masia per adaptar-se als nous usos, en els últims temps com a segona residencia.
Les obres que s’han portat a terme a la masia durant el segle XX, han transformat substancialment
la seva fisonomia. A començament del segle, es va afegir una galeria sobre la quadra del cavall,
ara convertit en apartament i als anys 60, es va afegir un altre habitatge a la part nord i es va
modificar l’accés a l’era.
La masia està tancada dins un barri, al que s’hi accedeix per dos portals orientats de est a oest,
construïts al llarg del segle XX. El costat est, té una portalada tancada amb batents de fusta, és
d’arc rebaixat coronat per un capcer de semicercle a sobre del qual penja la campaneta que avisa
de l’arribada de forans. En el costat de ponent, el barri està tancat per porta amb batents de
ferro. Adossat a l’interior de la tanca hi ha uns galliners. Ca l’Estaper, en principi era una masia
de tres crugies amb una cort i pallissa, adossat al costat est, i un altre cos al costat de ponent per
a la quadra del cavall.
No se sap ben bé de quan és el perfil desigual de les vessants de la coberta, tot i que a les fotos
més antigues que es coneixen del segle XX, la masia ja era de carener perpendicular a la façana
i coberta a dues vessant desiguals de teula àrab, acabat en un senzill ràfec. Sobre el vèrtex del
carener encara es conserva l’espantabruixes de 4 fulles. Consta de planta baixa i dos pisos i els
murs que són de paredat de pedra han estat arrebossats i pintats. La porta principal que actualment
és d’arc de mig punt, a inicis del segles XX, era de llinda plana i brancals de pedra.
Les finestres de la masia són senzilles obertures rectangulars, excepte la de l’actual menjador
que és de llinda plana amb brancals i ampit de pedra, que porta gravada la inscripció: “ANY/
(I)H(S)/1688”,(possiblement és reutilitzada). La sala s’obre a l’exterior per un balcó protegit amb
barana de ferro, actualment dos dels dormitoris també tenen el mateix tipus de balcó. Entre la
sala i el dormitori hi ha un rellotge de sol que fa poc temps ha estat repintat, perquè nomes es
conservava el gnom.
Per últim assenyalar el gran lledoner centenari, situat a peu de l’antic camí, que en el seu temps
servia per a que els estadants de la masia poguessin fer forques i altres estris per a les feines del
camp.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Pel seu propi nom, ca l’Estaper és, probablement, un dels masos més antics de Lliçà d’Amunt,
tot i que les primeres referències documentals que hem trobat siguin del segle XIV.
Bona part de la història d’aquest mas s’explica a través de la seva relació amb l’antic monestir de
Sant Miquel del Fai. La serra de ca l’Artigues i la de ca l’Estaper devien haver estat un alou que, en
algun moment o altre, va ser cedit al dit monestir benedictí, ja que el seu prior va ser el senyor
directe d’ambdós masos. Precisament, la primera referència documental que hem trobat d’una
família anomenada Estaper és de l’any 1372, quan es diu que n’Estaper havia de pagar dos feixos
de palla anuals a l’esmentat prior de Sant Miquel.
AB ABAST: AB T: Total
GR GR GRAU GR GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
USOS USOS ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE
ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de masies masies i i i c ccases
c cases
ases rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca relacionats
amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives, escoles d’hípica, i altres
similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord
amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.