4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

More documents

Recommendations

Info

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanística: a: . . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanístic a: Torre nt Tor rent Torrent DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ CIÓ Torrent Tor rent . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . Ús: Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat: at: . . . Est Est Estat Est Estat at de de c cconser c conser onser onservació: onservació: vació: Torrent T orrent Pa-i- aigua de T orr ent Torrent Torrent Ca n T or rent Torrent Paia igua RieraSeca Paiaig ua Can Sequi a Tor rent Torrent Torrent Torrent de Can Cusc" Tor rent de Can Torrent B osch Torr ent del Torr ent Torr ent Torrent Sot de de Torrent Tor rent Can Bosch Can Sanaya Torrent de la Vall Tor rent Carrer d’Anselm Clavé 147 6673801DG3067S0001PA 5.044 m2 Sòl urbà 10 (Verd privat) Torrent Torrent Tor rent Tor rent Torrent Torr ent T orrent Torrent T or rent Torr ent de d e Torrent Can Car reras Tor rent Can Bosch Torr ent To rrent de CanBosch Torrent de Can Torrent Bosch Torr ent Torrent Torrent T orrent Tor rent Torr ent T or rent Torrent RIU Tor rent TE NES R IUTE NES Torr ent RIU Torr ent Torr ent IU T ENE S R R IU R IUTE N ES Sequia T or rent RI UTENES RIU TEN ESR IU TE NES TENES RIO RIU U RI TE NES Tor rent TENES Sequia TENES Torrent TE NES Torrent Torrent Torrent Torr ent Torrent Privada Masia Habitatge particular una + annexos Obra popular. s.XIX segle XIX Correcte Torr ent Torrent Tor rent Torr ent de Torr ent Can Sequia de Torr ent Can Tor res Torrent Tor r ent Torrent Torr ent Torrent Torrent Torr ent Torr ent CA A L’ARTIGUE L’ARTIGUES L’ARTIGUE S DEL DEL PL PLA PL A - - a.7 a.7 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ En una de les peces de terra que Patrici Artigues Pagès va comprar prop de la Sagrera, entorn del 1900, hi va edificar una gran casa coneguda con Ca l’Artigas del Pla, per a diferenciar-la de Ca l’Artigues de la Serra. La família s’hi trasllada a principis del segle XX i l’antiga masia de la serra queda custodiada per masovers. Actualment la masia compren dos habitatges, la masia i les antigues quadres i corrals que s’han reconvertit en un modern i confortable habitatge. La masia, és una construcció típica de finals del segle XIX, amb la divisió molt clara de cadascun dels espais segons la funció a que es destinen, es a dir, per un costat l’habitatge dels propietaris i per l’altre, la part dedicada a l’explotació agrícola i ramadera. La masia està tancada dins un recinte, al que s’accedeix des del camí pel costat oest; el nou habitatge està alineat a la nova trama urbana amb accés des del costat est i amb comunicació amb l’antiga masia a traves del pati. Abans de l’urbanització de la zona, la masia i el seu conjunt ja estava encerclada per una tanca. La casa de carener paral·lel a la façana i coberta a dues vessants, consta de planta baixa i dos pisos. Els murs que havien estat arrebossats i pintats, s’ha seguit la moda actual de deixar vista la pedra del paredat que està feta amb còdols de riu i maons. La façana principal orientada al sud, consta de tres cossos paral·lels, arrenca d’un sòcol i acaba rematada en una cornisa de doble motllura de secció rectangular.. El canvi de pis també es fa amb una senzilla motllura plana; també es pot observar una franja feta de maó que uneix totes les obertures. Les finestres son totes rectangulars i estan disposades simètricament, un engaltat pla ressegueix les finestres i la porta. Als tancaments es van utilitzar persianetes venecianes. Les obertures de cara a l’exterior estan protegides amb balcó de baranes de ferro. Les façanes laterals són més senzilles, però tot i això segueixen el mateix ritme simètric que la façana principal. En el costat est hi ha tres seqüències de finestres, en canvi a la oest només dues, però sota la coberta conserva un forat de ventilació fet amb motius florals, com moltes de les cases que en aquells moments s’estaven construint a la ciutat. A la façana nord hi ha un considerable nombre de finestres seguint la composició simètrica, tot i que algunes estan tapiades, així no es trencava el ritme. A l’interior es conserva la distribució típica de les cases del segle XIX. A la zona sud-est de la casa hi havia les antigues quadres, corrals i porxo. Actualment s’ha canviat el seu ús i s’ha convertit en un modern habitatge, donat que el camp fa anys que no s’explota. Tot i això a l’entorn de la masia encara hi ha espai verd i conserva una gran bassa d’aigua que s’utilitzava per a regar al costat. HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA Patrici Artigues va ser un hisendat rural que va heretar i posseir el gran mas Artigues de la Serra, format per més d’un centenar d’hectàrees de terra, bàsicament camps de secà i bosc. A finals del segle XIX, constava com un dels principals viticultors del poble. A finals del segle XIX, Patrici Artigues va comprar diverses peces de terra situades al rieral de Lliçà al propietari de can Puig, i en una d’elles, pels volts de 1900, hi va fer construir ca l’Artigues del Pla. Possiblement, diverses raons el van impulsar a adquirir aquella finca formada per terres de regadiu i horts, d’una productivitat superior a les terres de secà, i aixecar-hi una gran casa ubicada al costat mateix del poble, molt a prop de la Sagrera i de la nova carretera de Parets a Bigues, autèntic centre de les comunicacions del municipi (justament sota el mandat de Patrici Artigues a l’alcaldia de Lliçà, la diputació de Barcelona va construir la carretera). Durant el primer terç del segle XX, els Artigues van viure a ca l’Artigues del Pla. Però, després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Josep Artigues i la seva família es van traslladar a Mataró per tal d’escolaritzar millor els seus quatre fills, fruit del seu casament amb Emília Margenat, filla de can Burguès de Santa Eulàlia de Ronçana. Però la mort del propi senyor Artigues, víctima d’una pulmonia, va provocar que la seva família tornés a viure al Vallès, tot i que s’establí a Granollers, deixant la casa del pla de Lliçà a masoveria. AB AB ABAST: AB AB T: T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic a: . . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic a: Torrent Torrent Torr ent Torrent DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ CIÓ Torr en t . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . . Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif edific ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at: . . . Est Est Estat Est Estat at de de c cconser c conser onser onservació: onservació: vació: . . Núm Núm Núm inv inv invent inv invent ent entari: ent ari: CARRER CARRER DEL PRIORAT RIPOLLES Tor rent Torrent de Pa-i-aigua Torrent Can Torrent Torrent Torr ent Torrent Pai aigua RieraSeca Paiaig ua Can Torrent Sequi a Tor rent Torrent Torr ent de Can Cusc " DELES GARRIGUES CARRER DE LA CERDANYA CARRER Tor rent de PRIORAT Can Torr ent Bosch Tor r ent del Torrent Torrent DE T orrent Sot de de Torren t Torrent CARRER Can CA Bosch Can Sanaya Torrent de la V all Torrent Carrer de Ca l’Artigas 38 4579501DG3047N0001PK 17.756 m2 Sòl urbà E (Equipament) Torrent Torrent Torrent Torr ent Torrent Torrent Torrent Torrent Torrent Torrent de de Torr ent Can Carr er as Torrent Can Bosc h Torrent Torrent de Can Bosc h Torrent de Can Torrent Bosch Torrent Torrent Torr ent Torr ent Torr ent Tor rent Torr ent T orrent Tor rent ENE T S R IU RI UT EN ES Tor rent R IU TE NES Torrent Torrent Sequia ENE T S RI U Torrent RIUTENES T E EN S SRIU IU T R ENE RI U RIU TENES RIO RIU RI U T ENE S Torr ent TENES Sequi a TENES Torrent Torr ent TENES Torrent Tor rent T or rent Tor rent Torrent Torre nt Torrent Torrent de Tor rent Can Sequi a de Tor rent Privada Masies Masia - agropecuària conjunt d’edificacions annexades clàssic - gòtic (diferents estils ) s.XIII i període del s. XVI al s.XIX Incorrecte 29026 L'ARTIGAS DE CARRER Can Torres Torrent Tor rent Torr ent Tor rent CARRER MATARRANYA T or rent Torr ent Tor rent Torrent DE MARINA CA A L’ARTIGUE L’ARTIGUES L’ARTIGUE L’ARTIGUES S DE DE L LLA L A SERR SERRA SERR A - - a.8 a.8 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ Masia situada al nord-oest del municipi de Lliçà d’Amunt, a la serra que s’estén entre el torrent de can Bosc i el torrent de can Paiaigua. Ca l’Artigues, com la majoria de masies, ha estat bastida per etapes, així ho demostren els afegits i els canvis d’estils a les seves façanes. Esta format per un conjunt d’edificacions que s’anirien construint entre el segle XV i XVI i que posteriorment es van anar reformant a les acaballes del segle XVII i al segle XIX. Les dades històriques fan pensar que hi ha d’haver construccions anteriors, ja que hi ha constància documental de la família des del segle XIII, però moltes vegades les primeres construccions desapareixien dins les noves edificacions, a mesura que anava creixent la masia. En èpoques de bonança econòmica es creaven noves necessitats d’espai per resguardar el bestiar, les collites o senzillament per fer la vida una mica més confortable als seus estadants. Per això, s’anaven afegint cossos a la casa principal i es formava una xarxa d’edificacions connectada entre si que els donava un caire particular. La masia de ca l’ Artigues és de carener paral·lel a la façana i coberta a dues vessants de teula àrab, és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Sembla que en origen podia haver estat de carener perpendicular i perdre la tipologia clàssica amb les reformes del XIX. Recolzat en el costat dret té dos cossos de mig carener perpendicular a la façana, sent l’extrem més baixet. Per la banda nord-est a finals del segle XIX s’hi va afegir una nova casa de tres crugies, reconvertint tot el conjunt a carener paral·lel. L’hereu del mas, a la meitat del segle XIX, essent un dels principals viticultors de la comarca, es va construir un edifici de nova planta. Així consta a la pedra clau de la porta principal: AÑO DEL SEÑOR/1883. La masia esta tancada dins un barri, tot i que en realitat, té dos barris: un del segle XVII i un altre de més recent de finals del segle XIX. El més primitiu és el del costat esquerra que dóna a la masia del XVI. Es tracta d’una portalada de grans dimensions amb llinda de pedra vermellosa d’una sola peça amb la inscripció: MIQUEL FLAQUER/ 1691/ ARTIGUES, respon a unes obres fetes després de la recuperació econòmica que van experimentar els Artigues al darrer terç del segle XVII. Conserva encara els batents de fusta de la porta, que només s’obrien per entrar els carros i els ramats; per entrar les persones s’obria la portella més petita. El teuladet de dos aiguavessos protegia les portes de les inclemències del temps. Una de les pallisses de la masia forma part de la tanca del barri, ja que n’aprofita un dels seus murs. Té dues finestre fetes amb pedra tosca, a la del primer pis hi ha la data: 1681. HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA El nom del mas probablement respon als seu s orígens, és a dir, es va poder aixecar en una zona preparada per a ser conreada traient-ne la vegetació i cremant-ne el bosc amb la finalitat d’utilitzar les cendres com adob -una artiga-. Les primeres referències documentals de la família Artigues són del segle XIII, concretament de 1232. Aleshores el gruix del patrimoni estava format pel mas Artigues, el qual es tenia pel monestir de Sant Miquel de Fai. Aquesta heretat es va incrementar a partir de 1348, al treure benefici a la crisi iniciada a catalunya. A finals del segle XVIII l’hereu del mas Artigues era un dels principals viticultors de Lliça d’Amunt i un dels propietaris més importants del poble i la comarca. Els canvis experimentats a la segona meitat del segle XX, amb un descens de l’activitat agrària i amb una terciarització de l’economia, van devaluar les grans finques rurals, algunes de les quals van començar a desprendre’s de llurs terres, com ha estat el cas del mas Artigues. La família Artigues va abandonar el mas pairal i es va instal·lar al pla de Lliça, a ca l’Artigues del Pla. En l’actualitat, una important part dels camps i boscos del mas estan ocupats per l’urbanització homònima. AB ABAST: AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
Page 1 and 2: PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUN
Page 3 and 4: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 5 and 6: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 7 and 8: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS
Page 9 and 10: CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS
Page 11: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B
Page 20 and 21: CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR
Page 25 and 26: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B
Page 39 and 40: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B

4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?