4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Carrer d’Anselm Clavé 147
6673801DG3067S0001PA
5.044 m2
Sòl urbà
10 (Verd privat)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masia
Habitatge particular
una + annexos
Obra popular. s.XIX
segle XIX
Correcte
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CA A L’ARTIGUE L’ARTIGUES L’ARTIGUE S DEL DEL PL PLA PL A - - a.7
a.7
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
En una de les peces de terra que Patrici Artigues Pagès va comprar prop de la Sagrera, entorn del
1900, hi va edificar una gran casa coneguda con Ca l’Artigas del Pla, per a diferenciar-la de Ca
l’Artigues de la Serra. La família s’hi trasllada a principis del segle XX i l’antiga masia de la serra
queda custodiada per masovers. Actualment la masia compren dos habitatges, la masia i les
antigues quadres i corrals que s’han reconvertit en un modern i confortable habitatge.
La masia, és una construcció típica de finals del segle XIX, amb la divisió molt clara de cadascun
dels espais segons la funció a que es destinen, es a dir, per un costat l’habitatge dels propietaris
i per l’altre, la part dedicada a l’explotació agrícola i ramadera.
La masia està tancada dins un recinte, al que s’accedeix des del camí pel costat oest; el nou
habitatge està alineat a la nova trama urbana amb accés des del costat est i amb comunicació
amb l’antiga masia a traves del pati. Abans de l’urbanització de la zona, la masia i el seu conjunt
ja estava encerclada per una tanca. La casa de carener paral·lel a la façana i coberta a dues
vessants, consta de planta baixa i dos pisos. Els murs que havien estat arrebossats i pintats, s’ha
seguit la moda actual de deixar vista la pedra del paredat que està feta amb còdols de riu i
maons.
La façana principal orientada al sud, consta de tres cossos paral·lels, arrenca d’un sòcol i acaba
rematada en una cornisa de doble motllura de secció rectangular.. El canvi de pis també es fa
amb una senzilla motllura plana; també es pot observar una franja feta de maó que uneix totes
les obertures. Les finestres son totes rectangulars i estan disposades simètricament, un engaltat
pla ressegueix les finestres i la porta. Als tancaments es van utilitzar persianetes venecianes. Les
obertures de cara a l’exterior estan protegides amb balcó de baranes de ferro.
Les façanes laterals són més senzilles, però tot i això segueixen el mateix ritme simètric que la
façana principal. En el costat est hi ha tres seqüències de finestres, en canvi a la oest només
dues, però sota la coberta conserva un forat de ventilació fet amb motius florals, com moltes de
les cases que en aquells moments s’estaven construint a la ciutat. A la façana nord hi ha un
considerable nombre de finestres seguint la composició simètrica, tot i que algunes estan tapiades,
així no es trencava el ritme.
A l’interior es conserva la distribució típica de les cases del segle XIX.
A la zona sud-est de la casa hi havia les antigues quadres, corrals i porxo. Actualment s’ha canviat
el seu ús i s’ha convertit en un modern habitatge, donat que el camp fa anys que no s’explota.
Tot i això a l’entorn de la masia encara hi ha espai verd i conserva una gran bassa d’aigua que
s’utilitzava per a regar al costat.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Patrici Artigues va ser un hisendat rural que va heretar i posseir el gran mas Artigues de la Serra,
format per més d’un centenar d’hectàrees de terra, bàsicament camps de secà i bosc. A finals del
segle XIX, constava com un dels principals viticultors del poble.
A finals del segle XIX, Patrici Artigues va comprar diverses peces de terra situades al rieral de Lliçà
al propietari de can Puig, i en una d’elles, pels volts de 1900, hi va fer construir ca l’Artigues del
Pla. Possiblement, diverses raons el van impulsar a adquirir aquella finca formada per terres de
regadiu i horts, d’una productivitat superior a les terres de secà, i aixecar-hi una gran casa ubicada
al costat mateix del poble, molt a prop de la Sagrera i de la nova carretera de Parets a Bigues,
autèntic centre de les comunicacions del municipi (justament sota el mandat de Patrici Artigues
a l’alcaldia de Lliçà, la diputació de Barcelona va construir la carretera).
Durant el primer terç del segle XX, els Artigues van viure a ca l’Artigues del Pla. Però, després de
la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Josep Artigues i la seva família es van traslladar a Mataró
per tal d’escolaritzar millor els seus quatre fills, fruit del seu casament amb Emília Margenat, filla
de can Burguès de Santa Eulàlia de Ronçana. Però la mort del propi senyor Artigues, víctima
d’una pulmonia, va provocar que la seva família tornés a viure al Vallès, tot i que s’establí a
Granollers, deixant la casa del pla de Lliçà a masoveria.
AB AB ABAST: AB AB T: T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2