4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
LLER
Torrent
Torre
Torrent RIUTENES
Torrent
Torr ent
Torrent
Tor ren t
Torrent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Torrent
Can
Tor rent
T or rent
T orrent
Paiaig ua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
RIU
Tor rent
de
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Camí
Sot de
CARRETERA
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
Ca
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Camí de Ca l’Amell a l’Atmella
001315800DG30H0001TU
3.024 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T orrent
T orr ent
Privada
Masia
En desús
una amb cossos afegits
Obra popular
segle XV
Incorrecte
29047
D
de
d eCan
Torrent
de
Carr er as
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torr ent
Torr ent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
T ENE SR IU T ENE S
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
Torrent
Camí
Can Torres
CanL'Amell
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
Torr ent
Torrent
a L A
CA A L’AMELL L’AMELL GR GROS GR OS - - a.6
a.6
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La masia de ca l’Amell, és el resultat del creixement de l’edifici ja que a mesura que la situació
econòmica dels seus propietaris millorava, s’hi anaven afegint més cossos. Tot i que vist des de
la façana principal sembla un sol edifici, pel costat est, es veu que es la suma de dues construccions
de tipus clàssic. A l’interior pels elements que conserva semblaria que la part situada més al
nord, seria l’espai més antic pel tipus de murs i per la llar.
La masia, de planta rectangular, és de carener perpendicular a la façana, amb tres crugies, i
coberta a dues vessants de teula àrab, acabat en un senzill ràfec. La coberta esta bastida sobre
encavallades d’una sola peça, sobre les quals descanses les llates i rajoles. Coronant el carener
queden les restes d’un espantabruixes. Consta de planta baixa, pis i golfes. El parament dels
murs estan fets amb material divers segons les èpoques de construcció, la part més antiga amb
carreuons desbastats i còdols amb acabat d’arrebossat. El portal d’accés és adovellat. A les
cantoneres la pedra ben treballada i en els cossos afegits en el segle XX, maó.
La masia esta en un estat de conservació deplorable, tot i això, es conserven al seu interior
elements molt interessants. A l’entrada de la masia, en un espai de planta rectangular al que
s’accedeix directament des del portal, hi ha la llar de foc, a diferencia de la majoria de masies de
l’entorn, en que l’entrada sempre fa repartidor per accedir a les altres estances. Al costat de la
llar, es conserva el forn de pa, cobert amb volta per aproximació de filades, el cos del qual dona
a una petita habitació, reservat per una paret. El forn de pa és un dels elements més característics
de les masies, ja que els estadants l’elaboraven. Abans s’assenyalava que l’aigua era un elements
basic per que s’hi establís una masia en lloc determina!, a ca l’Amell Gros, s’hi conserven tres
pous, un a l’interior de la masia darrera la porta d’accés, un altre al costat nord-est tancat dins un
passadís i un altre al davant de la masia. Aquest fet i les bones comunicacions del lloc potser
explicarien que hagi estat un lloc habitat des d’antic i que els romans hi establissin vil·les. Des
de l’espai de l’entrada, s’accedeix a una escala que puja a la sala, i a diverses quadres; unes
conserven una arcada d’arc de mig punt feta amb dovelles de pedra i l’altra un bonic pedrís
adossat a la paret. Degut a l’estat de conservació de la masia, l’accés a la sala es perillosa, ja que
el trespol ha cedit, tot i això conserva l’espai de la sala i les habitacions. Davant la masia es
conserva una era feta amb caironets, i un pou d’aigua. A l’entorn de la masia hi ha les restes
d’altres quadres, una bassa i els recs que portaven l’aigua amagats entre la vegetació.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
A l’època medieval van aparèixer diversos masos a la zona de Santa Justa. Cap d’ells, però, apareix
amb el nom de mas Amell. La crisi de la baixa edat mitjana va fer que la majoria desapareguessin
i que tan sols en sobrevisquissin uns pocs. Un dels masos que va superar l’ensulsiada dels segles
XIV i XV fou el mas Costeny, probablement el nom amb què es coneixia l’actual mas Amell Gros.
Les primeres dades documentals d’una família cognominada Costeny són del segle XV, però en
el fogatge de 1552 ja coneixem l’existència de Salvador Costeny, el pagès emfiteuta que es trobava
al capdavant de la masia. La nissaga dels Costeny apareix registrada als llibres parroquials de Sant
Julià de Lliçà d’Amunt des del darrer quart del segle XVI.
Els Costeny van participar en el govern de la baronia de Montbui: a la dècada de 1630, Miquel
Costeny va exercir en un parell d’ocasions com a prohom de la baronia i l’any 1636 n’era el batlle,
és a dir, la màxima autoritat, un càrrec que només els hereus de les famílies més destacades del
terme exercien.
Però l’any 1655 Miquel Costeny va morir a Belluga. Ell sembla ser el darrer hereu de la família
Costeny, que de sobte desapareix de la documentació parroquial. Per tant, a la segona meitat del
segle XVII o bé al segle XVIII, la propietat del mas va anar a mans d’algú altre. Potser va ser en
aquell moment quan la finca es va deixar de conèixer com el mas Costeny per esdevenir ca
l’Amell.
L’any 1974 el seu propietari era Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya i probablement ja era una
masoveria.
AB AB ABAST: AB AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1