4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

More documents

Recommendations

Info

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanística: a: . . Qualif Qualific Qualif Qualific ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic a: Torre nt Tor rent Torrent Torrent DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ Tor rent . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at: . . Est Estat Est Est at de de de c cconser c onser onservació: onser vació: . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari: Torrent DE CALDES A Camí Torrent T orrent Pa-i- aigua de T orr ent Torrent Torrent Ca n T or rent Torrent Torrent Torrent Paia igua RieraSeca Paiaig ua Can Sequi a Tor rent Torrent Torrent Torrent de Can Cusc" GRANOLLER Camí Tor rent de Can Torrent Torrent B osch Torr ent del Torr ent Sequia Torr ent Torrent Sot de de Torrent Tor rent Can Bosch Can Sanaya Torrent de la Vall Tor rent Crta. de Caldes a Granollers 08106A005000130000SR 1.177 m2 Sòl no urbanitzable 22b(Protecció especial paisatgística-II) Torrent Torrent RIUTENES Tor rent Tor rent Torrent Torr ent T orrent Torrent T or rent Torr ent de d e Torrent Can Car reras Tor rent Can Bosch Torr ent To rrent de CanBosch Torrent de Can Torrent Bosch Torr ent Torrent Torrent T orrent Tor rent Torr ent RIU T or rent Torrent Tor rent TE NES R IUTE NES Torr ent IU T ENE S R RIU R IU R Torr ent Torr ent IUTE N ES Sequia T or rent RI UTENES RIU TEN ESR IU TE NES TENES RIO RIU U RI TE NES Tor rent TENES Sequia TENES Torrent TE NES Torrent Torrent Torrent Torr ent Torrent Pública Esglésies Culte - capella una + capella adossada Romànic de tipus llombard s.XI-XII (restaurada al 1982) Correcte 29048 RIU Camí CARRETERA Camí Torrent Torr ent Torrent Tor rent Torr ent de Torr ent Can Sequia de DE Torr ent Can Tor res de Torrent Tor r ent Torrent Torr ent CALDES Torrent Torrent Torr ent Torr ent CanL'Amell Camí A SANT ANT ANT ANTA ANT A JUS JUSTA JUS A I I S SSANT SS ANT ANT ANTA ANTA A RUFINA- RUFINA- a.5 a.5 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ L’ermita de Santa Justa i Santa Rufina s’aixeca en un espai ric en restes antigues. S’han trobat indicis de vil·les romanes, de forns de terrissa i material divers. La presencia romana s’explica per la qualitat de la terra i perquè aquest indret es trobava en una cruïlla de camins: per un costat, el camí roma d’Iluro (Mataró) a Aquae Calidae (Caldes de Montbui), i per l’altre, el camí que anava cap a Bigues i Riells del Fai. L’actual edifici de Santa Justa, es resultat de la ultima restauració feta en el 1982. És un edifici d’una sola nau amb absis orientat a l’est. Al mur nord, hi ha adossada la capella del Roser, construïda al segle XVIII, i també hi havia hagut una petita sagristia, construïda aprofitant el mur d’un contrafort, de la qual nomes es conserva l’estructura de la base. Al façana de ponent es troba la porta d’accés principal, és romànica d’arc de mig punt dovellada i a sobre una finestreta de mig punt de doble esqueixada, molt oberta a l’interior per donar més llum. A la façana sud que dona dins el clos de l’antic cementiri, hi ha una porta d’accés, refeta en el segle XVI, és de llinda plana i brancals de pedra, amb arquet conopial incís, coronada per una venera-frontó flanquejada per unes petites pilastres rematades per esferes. Sota el ràfec de la teulada en el costat esquerra de la porta, hi ha un òcul molt senzill i una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada. Les façanes laterals estàn reforçades amb contraforts. El campanar, era en principi d’espadanya i dues obertures, posteriorment se li va afegir un segon pis amb tres obertures més, i per reforçar-lo es va haver de construir una paret que forma un angle recte i en el que també hi ha un buit per a la campana. El més curiós d’aquesta petita església és el banquet que separa el presbiteri de la resta de la nau i que aparegué durant les obres de restauració de 1982, en descobrir-se la porta primitiva que quedava soterrada, es va buidar fins a travar el nivell que aquesta marcava. En aquest moment, va aparèixer un petit mur transversal a la nau que se situaria cronològicament a una etapa anterior les obres del segle XII. HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA Les primeres notícies documentals d’aquesta església són de l’any 1101, quan en una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, apareix esmentada com a afrontació. Probablement, l’església s’hi va edificar a l’entorn del segle XI. En aquell mateix període, algunes famílies pageses degueren aixecar diversos masos a la zona, de manera que Santa Justa i Santa Rúfina va esdevenir una parròquia. La crisi de la edat mitjana protagonitzada per sequeres, fams, plagues, terratrèmols i sobretot, per la Pesta Negra, va provocar que la parròquia quedésdemogràficament tan disminuïda que al 1432 va esdevenir sufragània de Sant Julià de Lliça d’Amunt. Aquella època degué ser un període de deteriorament i ruïna també per a la capella. Fins a la primera meitat del segle XVI, no hi ha una etapa de recuperació econòmica. Concretament, l’any 1508 es va reformar la façana i es va construir el campanar. En un altre moment d’expansió agrària, al segle XVIII, es van fer més intervencions amb la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (1727) i la reparació de la coberta (1756). L’any 1867 Santa Justa va perdre la seva funció i va quedar només com a capella utilitzada pels veïns de la zona i per l’aplec que s’hi celebrava el mes de juliol. Al 1936, amb la Guerra Civil, l’ermita va ser incendiada i va iniciar un nou deteriorament que va continuar un cop acabat el conflicte bèl·lic. Al 1975 es va iniciar una campanya per a la seva restauració. La inauguració del conjunt es va fer el 14 de novembre de 1982. A banda del conjunt arquitectònic, Santa Justa ha preservat dos patrimonis més: en primer lloc, l’alzinar que envolta la capella, un espai magnífic envoltat per camps de conreu; i, en segon lloc, un retaule gòtic de finals del segle XV conservat al Museu Diocesà de Barcelona des de 1916. AB ABAST: AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS . . Ubicació: Ubicació: . . R RRef R ef eferència ef erència c ccat c at atastral: at astral: . . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la: el·la: . . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanística: a: . . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística: urbanístic urbanístic a: DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ EDIFIC CIÓ . . Titularit Titularitat: Titularit at: . . Tipologia: Tipologia: . . Ús: Ús: Ús: . . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions: . . Estil: Estil: Estil: . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat: at: . . Est Est Estat Est at de de c cconser c onser onservació: onser vació: . . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari: LLER Torrent Torre Torrent RIUTENES Torrent Torr ent Torrent Tor ren t Torrent T orrent Pa-i-aigua de Torr ent Torrent Can Tor rent T or rent T orrent Paiaig ua RieraSeca Paiaig ua Can Sequi a Torrent Torrent Torr ent Torr ent de Can Cusc " RIU Tor rent de Can Torrent Bosch Tor rent del Torrent Torrent Torrent Camí Sot de CARRETERA de T orrent Torrent Can Bosch Ca Can Sanaya Torrent de la Vall Tor rent Torrent Torrent Torrent Camí de Ca l’Amell a l’Atmella 001315800DG30H0001TU 3.024 m2 Sòl no urbanitzable 22b (Protecció especial paisatgística - II) Torrent Tor rent Torrent Torr ent T orrent Torrent T orrent T orr ent Privada Masia En desús una amb cossos afegits Obra popular segle XV Incorrecte 29047 D de d eCan Torrent de Carr er as T or rent Can Bosch Torr ent Torrent de Can Bosc h Torrent de Can Torrent Bosch Torr ent Torr ent Torr ent T orrent Tor rent Torr ent RIU Torr ent T orrent Tor rent S ENE T RI UTEN ES Torr ent R IU TE S NE RIU RIU RIU Torr ent Torrent Sequia T orrent RIUTENES RI U E T NES T ENE SR IU T ENE S TENES RIO RIU RI U T ENE S Torrent TENES Sequi a TENES Torrent TENES Torrent Torrent Torr ent Torr ent Tor rent Torrent Torrent Torrent Torr ent de Torr ent Ca n Sequia de Torrent Camí Can Torres CanL'Amell Torrent Tor rent Torrent Torr ent T orrent Torrent Torr ent Torrent a L A CA A L’AMELL L’AMELL GR GROS GR OS - - a.6 a.6 DE DESCRIPCIÓ DE SCRIPCIÓ La masia de ca l’Amell, és el resultat del creixement de l’edifici ja que a mesura que la situació econòmica dels seus propietaris millorava, s’hi anaven afegint més cossos. Tot i que vist des de la façana principal sembla un sol edifici, pel costat est, es veu que es la suma de dues construccions de tipus clàssic. A l’interior pels elements que conserva semblaria que la part situada més al nord, seria l’espai més antic pel tipus de murs i per la llar. La masia, de planta rectangular, és de carener perpendicular a la façana, amb tres crugies, i coberta a dues vessants de teula àrab, acabat en un senzill ràfec. La coberta esta bastida sobre encavallades d’una sola peça, sobre les quals descanses les llates i rajoles. Coronant el carener queden les restes d’un espantabruixes. Consta de planta baixa, pis i golfes. El parament dels murs estan fets amb material divers segons les èpoques de construcció, la part més antiga amb carreuons desbastats i còdols amb acabat d’arrebossat. El portal d’accés és adovellat. A les cantoneres la pedra ben treballada i en els cossos afegits en el segle XX, maó. La masia esta en un estat de conservació deplorable, tot i això, es conserven al seu interior elements molt interessants. A l’entrada de la masia, en un espai de planta rectangular al que s’accedeix directament des del portal, hi ha la llar de foc, a diferencia de la majoria de masies de l’entorn, en que l’entrada sempre fa repartidor per accedir a les altres estances. Al costat de la llar, es conserva el forn de pa, cobert amb volta per aproximació de filades, el cos del qual dona a una petita habitació, reservat per una paret. El forn de pa és un dels elements més característics de les masies, ja que els estadants l’elaboraven. Abans s’assenyalava que l’aigua era un elements basic per que s’hi establís una masia en lloc determina!, a ca l’Amell Gros, s’hi conserven tres pous, un a l’interior de la masia darrera la porta d’accés, un altre al costat nord-est tancat dins un passadís i un altre al davant de la masia. Aquest fet i les bones comunicacions del lloc potser explicarien que hagi estat un lloc habitat des d’antic i que els romans hi establissin vil·les. Des de l’espai de l’entrada, s’accedeix a una escala que puja a la sala, i a diverses quadres; unes conserven una arcada d’arc de mig punt feta amb dovelles de pedra i l’altra un bonic pedrís adossat a la paret. Degut a l’estat de conservació de la masia, l’accés a la sala es perillosa, ja que el trespol ha cedit, tot i això conserva l’espai de la sala i les habitacions. Davant la masia es conserva una era feta amb caironets, i un pou d’aigua. A l’entorn de la masia hi ha les restes d’altres quadres, una bassa i els recs que portaven l’aigua amagats entre la vegetació. HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA A l’època medieval van aparèixer diversos masos a la zona de Santa Justa. Cap d’ells, però, apareix amb el nom de mas Amell. La crisi de la baixa edat mitjana va fer que la majoria desapareguessin i que tan sols en sobrevisquissin uns pocs. Un dels masos que va superar l’ensulsiada dels segles XIV i XV fou el mas Costeny, probablement el nom amb què es coneixia l’actual mas Amell Gros. Les primeres dades documentals d’una família cognominada Costeny són del segle XV, però en el fogatge de 1552 ja coneixem l’existència de Salvador Costeny, el pagès emfiteuta que es trobava al capdavant de la masia. La nissaga dels Costeny apareix registrada als llibres parroquials de Sant Julià de Lliçà d’Amunt des del darrer quart del segle XVI. Els Costeny van participar en el govern de la baronia de Montbui: a la dècada de 1630, Miquel Costeny va exercir en un parell d’ocasions com a prohom de la baronia i l’any 1636 n’era el batlle, és a dir, la màxima autoritat, un càrrec que només els hereus de les famílies més destacades del terme exercien. Però l’any 1655 Miquel Costeny va morir a Belluga. Ell sembla ser el darrer hereu de la família Costeny, que de sobte desapareix de la documentació parroquial. Per tant, a la segona meitat del segle XVII o bé al segle XVIII, la propietat del mas va anar a mans d’algú altre. Potser va ser en aquell moment quan la finca es va deixar de conèixer com el mas Costeny per esdevenir ca l’Amell. L’any 1974 el seu propietari era Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya i probablement ja era una masoveria. AB AB ABAST: AB AB T: Total GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
Page 1 and 2: PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUN
Page 3 and 4: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 5 and 6: POUM de Lliçà d’Amunt Març 201
Page 7 and 8: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS
Page 9: CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS
Page 13 and 14: CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS
Page 20 and 21: CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR
Page 25 and 26: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B
Page 39 and 40: CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS B

4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?