4-Catàleg dels béns protegits.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

PLA
D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA
MUNICIPAL DE
LLIÇÀ D’AMUNT
CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR
DOCUMENT PER APROVACIÓ INICIAL
Març 2010

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document per aprovació inicial
2

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document per aprovació inicial
P.O.U.M. de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
Març 2010
Equip redactor:
UTE CSA carracedo-sotoca arquitectes s.l.p. – AFAC Amador Ferrer
La Llena. Serveis i Projectes Ambientals s.c.p.
PROMO Assessors – consultors s.a.
EDAS espai d’anàlisi social
Anselm Clavé, 73 08186 Lliçà d’Amunt t. 938 415 225 f. 938 414 175 ae. ajuntament@llicamunt.net w. www.llicamunt.net
3

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document per aprovació inicial
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
LLIÇÀ D’AMUNT
CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR
ESGLESIES
a-1. Sant Baldiri
a-2. Sant Esteve de Palaudàries
a-3. Sant Julià i la sagrera
a-4. Sant Valerià de Robers
a-5. Santa Justa i Santa Rufina
MASIES
a-6.Ca l'Amell Gros
a-7.Ca l'Artigues Baix
a-8.Ca l'Artigues de la Serra
a-9.Ca l'Estape
a-10.Ca l'Oliveres
a-11.Ca l'Orlau
a-12.Can Ballestà
a-13.Can Bosc (Can Bosch)
a-14.Can Carena
a-15.Can Carreres
a-16.Can Comes (conjunt)
a-17.Can Coscó (Can Cuscó)
a-18.Can Dunyó
a-19.Can Feu
a-20.Can Francí
a-21.Can Genís
a-22.Can Guadanya
a-23.Can Lledó
a-24.Can Marlès
a-25.Can Moncau
a-26.Can Palaudàries
a-27.Can Pascual i capella
a-28.Can Puig
a-29.Can Pujal
a-30.Can Ramon
a-31.Can Ros
a-32.Can Rovira
a-33.Can Salgot
a-34.Can Torres
a-35.Can Xicota
a-36.El Pinar
ALTRES
a-37.La Torre de Can Manent
4

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document per aprovació inicial
a-38.La Torre del Pla
a-39.La masia de l’Arengada
a-40.Molí d'en Comes
5

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
DE
DE FLOR
CARRER
DE
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Tor ren t
Tor rent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Torrent
Can
Tor rent
T or rent
T orrent
Paiaig ua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Sot de
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
FRANCESC CARRER
Carrer Francesc Macià
6465201DG3066N0001MO
569 m2
Sòl urbà
9b (equipament privat)
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T orrent
T orr ent
de
d eCan
Torrent
Carr er as
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
Pública
Esglésies
Culte - capella
una
Obra popular
1325 (reconstruïda al 1946)
Correcte
29049
CARRER DE
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
T ENE SR IU T ENE S
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
Torrent
Torrent
Torr ent Tor rent
Torrent
Torrent
BARONIA
Torr ent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
Torrent
DE
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
CARRER
CARRER
T orrent
ONZE DE SETEMBRE
ALMOGAVERS
CARRER DE LLUIS
CARRER
Torrent
Torr ent
Torrent
DE
SANT ANT ANT B BBALDIRI
B ALDIRI - - a.1
a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Es troba situada al barri de Sant Baldiri, prop de la Sagrera.
És una senzilla construcció d’una sola nau orientada a llevant. L’edifici és de planta rectangular
i carener perpendicular a la façana amb coberta a dues vessants de teula, que descansa sobre
ràfec i rajol pla. Sobre l’angle del carener un creu de pedra corona la façana principal. A l’interior,
la part del presbiteri està coberta amb volt de mig punt i la resta amb bigues, tot i que segons
sembla, no sempre havia estat així.
Els murs de la nau estan reforçats per tres contraforts a cada costat, tot i això la paret oriental
està corbada. Abans de la darrera restauració els murs estaven arrebossats i pintats com la majoria
d’edificis, ara seguint la moda de la pedra vista se l’hi ha tret el recobriment. La façana principal,
situada a ponent, té l’únic accés a la capella, és una portalada de llinda plana, i brancals de
pedra.
Tot i ser una capella amb poques obertures, a cada costat de la porta hi ha una petita finestra de
llinda plana de pedra i tancada amb reixa de forja i amb esqueixada a l’interior. Al capdamunt de
la façana principal, un òcul dona llum a l’interior del cor. Hi havia hagut una altra finestra al mur
nord que ara resta tapiada. A banda i banda de la porta, hi ha uns pedrissos fets amb pedra.
L’interior de la capella destaca per la seva austeritat, la coberta es recolza sobre un arc central de
mig punt i com a única decoració una franja motllurada recorre les parets laterals de l’absis i dels
pilars dels arcs triomfal i mitger. L’absis és la única part de la capella coberta amb volta, al costat
oriental un llunetó dona llum a l’interior, és una obertura de mig punt per dins i finestra de
llinda plana a l’exterior. En el presbiteri que està alçat per respecte a la resta de la nau, hi ha un
senzill altar de pedra. A la paret de llevant dins una fornícula hi ha la imatge de Sant Baldiri. Dos
petits forats quadrats a les parets laterals feien el servei de prestatges per als estris litúrgics. En
un costat del presbiteri, també hi ha la imatge de la Verge de Montserrat, a la que els veïns tenen
gran devoció i que en part substitueix a la Mare de Deu de la Serra, desapareguda durant la
guerra. Als peus de la capella i sobre la porta d’accés hi ha un petit cor, al que s’hi accedeix per
una escaleta.
Tot i que antigament havia una talla de fusta de mida quasi natural, actualment és una peça feta
de guix i pintat, que es va adquirir quan es restaurà la capella als anys 40.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Tot i el seu aspecte actual, possiblement la capella de Sant Baldiri fou aixecada pels volts del
segle XI. No es tractava d’una església parroquial, sinó d’una petita ermita administrada pel
rector de Sant Julià de Lliçà d’Amunt. Però, les úniques referències documentals que s’han
conservat dels períodes medieval i modern són alguns llegats que diversos parroquians del poble
van fer als seus testaments. Un d’ells data de 1071.
Apareix documentada per primera vegada el 1325, tot i que és a partir del segle XVIII quan
sovintegen les referències a aquesta església. Per exemple, apareix documentada a la visita pastoral
del 6 de maig de 1727.
L’any 1934 es va fer una nova actuació a la capella , quan els feligresis i alguns estiuejants de Lliçà
d’Amunt van pagar una restauració dirigida per l’artista Nonell, de Barcelona. Però, dos anys més
tard, durant l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’ermita de Sant Baldiri va ser cremada
i va quedar molt malmesa. No va ser fins l’any 1946 que els feligresos del poble i els devots de la
capella van aconseguir restaurar l’edifici, amb la col·laboració del senyor Feliu, amo de la indústria
“Linera” de Lliçà, agraït per la col·laboració que els veïns del poble li havien prestat en l’extinció
d’un incendi que havia afectat la seva fàbrica al poble.
El 1715 es va construir la capella actual i l’altar retaule.
L’aplec se celebra els dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. També s’hi fan
celebracions en altres moments, com el dilluns de Pasqua de Resurrecció.
Està dintre de la sufragània de Sant Julia de Lliça d’Amunt. Actualment ha donat nom al barri on
es situa.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . . Num Num Num inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Can Palaudàries
08106A025000490000SB
147.125 m2
Sòl no urbanitzable
22b(Protecció especial
pasatgística-II)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Pública
Església
En desús
una
Romànic
segle XVI i segle XVIII
Incorrecte
29044
150
150
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
175
SS
SANT S ANT E EESTEV
E TEV TEVE TEV E DE DE P PPAL
P AL ALAUDÀRIE
AL AUDÀRIE AUDÀRIES AUDÀRIE S - - a.2
a.2
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Del conjunt que formen l’església amb el cementiri i la masia, sobresurt, la torre-campanar,
probablement aixecada durant el segle XV. Es tracta d’una torre de base rectangular i d’un sol
cos, amb sis finestres d’arc apuntat a la part superior (dues a la cara Nord, dues a la cara Sud, una
a Llevant i una a Ponent). El parament dels murs és de carreus regulars. Coronava la torre una
petita cornisa motllurada, que actualment ha desaparegut.
Crida l’atenció la manca d’harmonia entre les dimensions de la torre i les de la resta de l’edifici.
El fet que aquesta sigui proporcionalment molt gran i que estigui situada a dalt d’un promontori
des d’on es domina bona part de la vall, fa pensar que podria haver estat un element de guaita
i defensa, construït amb posterioritat a la primitiva església romànica. La torre va ser edificada
sobre la nau de l’església; de fet, una paret del campanar s’aguanta sobre la seva paret Nord.
Posteriorment en el basament de la torre s’hi va fer una capella.
L’aspecte actual de l’església de Sant Esteve és en bona part el resultat de l’ampliació de 1587 i de
les posteriors reformes del segle XVIII. El temple està orientat a llevant, amb la porta d’entrada
situada a migdia, a la qual s’accedeix a través del cementiri. L’església és d’una sola nau, amb
dues capelles. L’accés actual es fa per la porta de mig punt amb dovelles, que correspon juntament
amb les capelles de la part de Migdia, l’absis i la sagristia, a l’ampliació de 1587. La primitiva
porta d’accés a la façana de ponent està tapiada.
La volta de canó que cobreix la nau, el mur Nord i una part del mur de Ponent són encara vestigis
de la primitiva edificació romànica. En alguns llocs de les parets de l’església es poden veure
restes de pintures murals, que sembla que originàriament cobrien totes les parets de la nau.
El conjunt de l’edifici es troba en situació de semi-abandonament i en estat ruïnós.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
La primera referència històrica que trobem, del nom Palaudàries és de l’any 904, en l’acta de
consagració de l’església de Parets, on “Palatio Aries” figura com a terme veí. Aquest fet ens
indica que a principis de segle X existia un poblament consolidada en aquest lloc.
La parròquia és esmentada per primera vegada en un document de l’any 1059, on el comte de
Barcelona Berenguer Ramon i la seva esposa Almodis donen l’església de Sant Esteve i el feu
comtal que era dins de les terres de la parròquia a Mir Geribert i Guisla. En aquests moments ja
es pot parlar de l’existència d’una església preromànica o romànica en aquest indret.
Durant els segles següents trobem nombroses referències al lloc i a la parròquia de Palaudàries,
en els quals s’esmenten diversos masos del terme. En la Visita Pastoral de 1305 es reconeix
l’església de Sant Esteve de Palaudàries com a parroquial.
En els segles XIV i XV, la jurisdicció d’aquesta parròquia va anar canviant de mans, com ho feren
la resta de les que integraven la baronia de Montbui. El 1835, en disgregar-se la Baronia, Palaudàries
es va unir a Lliça d’Amunt, quedant independent a nivell religiós. Actualment ja fa temps que no
s’hi celebra missa regularment i depèn de la parròquia de Sant Julià de Lliça d’Amunt.
Posteriorment, al segle XVIII, l’església va ser novament reformada afegint-hi nous altars. També
és d’aquesta època la torre-comunicador que s’aixeca sobre la façana de ponent, lloc des d’on el
rector beneïa les collites i feia les oracions per evitar les tempestes.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . . Titularit Titularit Titularitat: Titularit Titularitat:
at:
. . . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
de Can
Bosch
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
BOSCH
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
CARRER
CARRER
Torrent
DE
B osch
Torr ent
del
Torr ent
COSTA
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
PLACA DE
L'ESGLESIA
MOSSEN
Can
DE
Bosch
CAN
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
C. Mossén Blancafort, 1
08106A005000130000SR
1.177 m2
Sòl urbà
9b (Equipament privat)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
de CanBosch
CARRER
PUIG
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Pública
Esglésies
Culte - parròquia
Una + capella adossada
Romànic i gòtic tardà
s. XI - s.XVI
Correcte
29028
DE LA
SAGRERA
BLANCAFORT
D'ANSELM
CARRER
MAJOR
PLACA
DE LA
FONT
CARRER
CARRER
CARRER STA
CLAVE
MAJOR
MOSSEN
CARRER
CARRER
JULIA CARRER DE POMPEU FABRA
CARRER
DE
JACINTO
PASSATGE
PLACA
CATALUNYA
CARRETERA
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
VERDAGUER
Torr ent
Can Tor res
Torrent
TORRES
Tor r ent
Torrent
Torr ent
CARRER DE
CARRER DE POMPEU FABRA
CARRER DE DOCTOR
CARRER
DE
Torrent
DE L'ALIANCA
Torrent
Torr ent
Torr ent
CATALANS
SANT ANT ANT JULIÀ JULIÀ I I L LLA
LL
A S SSAGRER
S GRER GRERA- GRER A- a.3
a.3
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
L’església de Sant Julià és de planta basilical,orientada a llevant, amb una nau central i dues de
laterals, i la capçalera es resol amb un absis circular. Tot i que l’edifici originari era d’estil romànic,la
construcció actual és el resultat de la gran quantitat d’afegits i de reformes que s’hi han dut a
terme a partir del segle XV.
Un bon exemple de les modificacions de l’antiga església és el mateix absis, el qual ha sofert
alguna restauració que en va canviar el seu aspecte original: l’absis va ser reconstruït utilitzant el
material primitiu, però amb unes dimensions que no són pròpies de les esglésies romàniques.
La porta d’entrada es troba a la façana a ponent. Aquesta portada es va construir fonamentalment
al segle XVI, quan també es va aixecar bona part del campanar actual. El campanar actual és de
dos cossos diferenciats: l’inferior sembla de mitjans del segle XV i és de paret de pedra i el
superior per a les campanes, de principis del segle XVI, és de carreu amb quatre arcs apuntats.
De l’actual campanar cal destacar les quatre gàrgoles que es troben als vèrtexs i el coronament,
format per una balaustrada de pedra i unes acroteres en els extrems, coronades amb boles. Al
damunt hi havia una construcció metàl·lica per a les campanes petites que actualment es troba
a la plaça de l’església, recinte on anteriorment hi havia el cementiri i la presó de la parròquia.
Un altre exemple de les transformacions de l’església va ser la remodelació de l’antiga rectoria,
a la segona meitat del segle XX. Del vell edifici, situat a la dreta de l’església, només es conserven
les dovelles d’algunes finestres desmuntades. Destaca un finestral conopial, un altre amb la
inscripció “1683”, ¡ una darrera finestra amb una dovella central, on s’hi llegeix “Rossell rectori
1639”. Aquestes dates possiblement corresponen als anys en que es van dur a terme reformes a
l’antiga rectoria.
L’espai interior esta organitzat en les tres naus. La nau central esta coberta amb una volta apuntada,
part de la qual pot correspondre a l’edificació més antiga del temple. A banda dels murs de
l’edifici, els elements de suport de la coberta són les columnes de fust llist i grans capitells,
decorats amb motius vegetals, de l’interior de l’església. A més de sostenir la coberta, les columnes
separen la nau central de les altres dues laterals.
De la nau lateral de la dreta, cal destacar-ne el segon tram, format per una volta d’aresta, i als
vèrtexs hi ha uns caps d’àngels que fan de mènsules.
L’altar major és de pedra i les primeres visites pastorals ja ens el descriuen com a dedicat a Sant
Julià.
També cal esmentar la capella adossada a la dreta del temple, amb una coberta de volta de canó
amb tres arcs de mig punt, sostinguda per quatre mitges columnes.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
Les parròquies van organitzar la comarca i la seva existència es troba plenament documentada
des del segle X. Les primeres notícies històriques del terme de Lliçà d’ Amunt són del segle X,
quan ja es parla de “Licano Subteriore”, és a dir, de Lliça de Vall, de manera que, evidentment,
calia que existís un Lliçà d’Amunt.
A partir del segle XI, les referències documentals sovintegen: l’any 1014, per primera vegada, es
parla de la “parrochia de Lizano”.
Els habitants de la parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt formaven part d’una comunitat rural
més amplia, la baronia de Montbui, que es va mantenir fins al segle XIX. L’any 1432 la parròquia
de Sant Julià de Lliçà es va ampliar quan la de Santa Justa i Santa Rufina en va passar a ser
sufragània.
En alguns indrets, com a Lliçà d’Amunt, l’aparició de les parròquies va anar associada a l’establiment
de les sagreres, un espai que va singularitzar el paisatge del poble. El nucli primitiu de la sagrera
s’estén per l’espai que actualment es troba entre la plaça de l’església, el carrer de mossèn
Blancafort, el carrer de la Sagrera i el carrer Major. Històricament, les sagreres eren indrets
considerats sagrats per la influència de trobar-s’hi els temples religiosos i els cementiris, de
manera que es va desenvolupar el costum de considerar l’espai de trenta passes al voltant de
l’església
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . Núm Núm Núm inv inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
Tor rent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
N
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
CARRER
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
DE
Tor rent
de
Can
LLULL
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
CARRER
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
Can Cuscó. Polígon 19, parcel·la 5
08106A019000050000SO
100.974 m2
Sòl no urbanítzable
21 (Rural)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Pública
Esglésies
Culte - ermita
una
Obra popular
1094 (reedificada al 1711)
Correcte
29045
DE
V
CARRER
CARRER
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
CARRER
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
DE
Tor rent
DE
T or rent
Torr ent
GUERAU
Tor rent
Torrent
RAMON
DE
BAR
SANT ANT ANT V VVALERIÀ
V VALERIÀ
ALERIÀ DE DE R RROBERT
R OBERT OBERTS OBERT S - - a.4
a.4
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Tot i que s’ha considerat que l’edifici actual va ser reedificat dins el barri de la masia de Can
Cuscó en el 1711 per protegir-la de les agressions que patia quan hi havia aldarulls de caire
polític. Les notes de mossèn Mas diuen que inicialment la capella estava situada unes feixes més
avall, en el lloc conegut com les “feixes de sant Valerià” i que en el 1571 es va traslladar a dins a la
masia, data que lliga amb la inscripció que hi ha a la llinda del portal lateral de la capella i que
també coincideix amb la data gravada a la finestra de la sala de la masia, cosa que indicaria una
època de bonança econòmica. L’obra del segle XVIII, podria correspondre, doncs, a una millora
o reconstrucció desprès dels desastres de la guerra de Felip V, tal com indiquen alguns estudiosos.
La capella és de planta rectangular, amb una capelleta o sagristia afegida al costat est. La coberta
és a quatre vessant de teula àrab acabada en ràfec de dues filades. Els murs són de paredat de
còdols, havien estat arrebossats i decorats imitant carreus. Hi ha una llinda plana de la portalada
d’accés principal de la façana sud hi ha una orla amb una inscripció.
Com que la llinda és un bloc de grans dimensions, per evitar que es trenques per la meitat pel
pes del mur, s’hi va construir a sobre un arc de descarrega per alliberar les tensions de les forces.
La portalada està tancada per una gran porta de fusta massissa amb la data gravada de “1712”. A
ambdós costats de la portalada hi ha uns pedrissos. Coronant la façana hi ha una espandanya de
dos buits per a les campanes, amb un capcer de frontó triangular acabat en una creu de ferro, a
diferencia de la resta d’obra esta fet amb maó. Sota I’espadanya s’obre un òcul de tipus gòtic de
pedra en forma de roseta quadrifolia que dona llum a l’interior. En el costat de ponent, tal com
assenyalàvem abans hi ha una altra portalada d’accés, a la llinda a més de l’any 1571, hi ha gravat
dins un pergamí a manera d’orla “IHS”. Els batents de la porta igual que la principal són post de
fusta massissa i també té gravada la data de 1712. L’interior de la capella és molt auster, la
coberta és de volta i encara s’hi venera la imatge de Sant Valerià.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Com abans s’assenyalava i segons indicava l’arxiver Campillo, se suposa que sant Valerià, ja
existia l’any 1094. En l’acta de consagració de l’església de Parets, es diu que Sant Venerandus es
troba en la vila rural de Martianus i en la de Palatio Aries. Segons Josep Martí Bonet, molt
probablement on diu Venerandis, s’hauria de llegir Valerianus, semblaria, doncs, un error del
notari. El document més antic que es conserva, és del 1362 on hi consta el nom de Roberts a una
llicència concedida al rector de Lliçà, perquè pugui celebrar dues misses, una a l’església pròpia
i l’altar a la capella de sant Valerià de Roberts construïda dins la parròquia de Palaudàries. En la
visita pastoral de 1446, es diu que la capella es devota i en el inventari dels béns diu que hi ha
una espassa que se suposa que es de sant Valerià. En les visites següents del 1600 i del 1727 es diu
que s’hi celebra missa cada diumenge. Sembla que la tradició de les relíquies de Sant Valerià ha
arribat fins els nostres dies.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR PROTEC
OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
DE CALDES A
Camí
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Torrent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
GRANOLLER
Camí
Tor rent
de
Can
Torrent
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Sequia
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Crta. de Caldes a Granollers
08106A005000130000SR
1.177 m2
Sòl no urbanitzable
22b(Protecció especial
paisatgística-II)
Torrent
Torrent
RIUTENES
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Pública
Esglésies
Culte - capella
una + capella adossada
Romànic de tipus llombard
s.XI-XII (restaurada al 1982)
Correcte
29048
RIU
Camí
CARRETERA
Camí
Torrent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
DE
Torr ent
Can Tor res
de
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
CALDES
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CanL'Amell
Camí
A
SANT ANT ANT ANTA ANT A JUS JUSTA JUS A I I S SSANT
SS
ANT ANT ANTA ANTA
A RUFINA- RUFINA- a.5
a.5
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
L’ermita de Santa Justa i Santa Rufina s’aixeca en un espai ric en restes antigues. S’han trobat
indicis de vil·les romanes, de forns de terrissa i material divers. La presencia romana s’explica
per la qualitat de la terra i perquè aquest indret es trobava en una cruïlla de camins: per un
costat, el camí roma d’Iluro (Mataró) a Aquae Calidae (Caldes de Montbui), i per l’altre, el camí
que anava cap a Bigues i Riells del Fai.
L’actual edifici de Santa Justa, es resultat de la ultima restauració feta en el 1982. És un edifici
d’una sola nau amb absis orientat a l’est. Al mur nord, hi ha adossada la capella del Roser,
construïda al segle XVIII, i també hi havia hagut una petita sagristia, construïda aprofitant el mur
d’un contrafort, de la qual nomes es conserva l’estructura de la base. Al façana de ponent es
troba la porta d’accés principal, és romànica d’arc de mig punt dovellada i a sobre una finestreta
de mig punt de doble esqueixada, molt oberta a l’interior per donar més llum. A la façana sud
que dona dins el clos de l’antic cementiri, hi ha una porta d’accés, refeta en el segle XVI, és de
llinda plana i brancals de pedra, amb arquet conopial incís, coronada per una venera-frontó
flanquejada per unes petites pilastres rematades per esferes. Sota el ràfec de la teulada en el
costat esquerra de la porta, hi ha un òcul molt senzill i una finestra d’arc de mig punt de doble
esqueixada. Les façanes laterals estàn reforçades amb contraforts.
El campanar, era en principi d’espadanya i dues obertures, posteriorment se li va afegir un
segon pis amb tres obertures més, i per reforçar-lo es va haver de construir una paret que forma
un angle recte i en el que també hi ha un buit per a la campana.
El més curiós d’aquesta petita església és el banquet que separa el presbiteri de la resta de la nau
i que aparegué durant les obres de restauració de 1982, en descobrir-se la porta primitiva que
quedava soterrada, es va buidar fins a travar el nivell que aquesta marcava. En aquest moment,
va aparèixer un petit mur transversal a la nau que se situaria cronològicament a una etapa
anterior les obres del segle XII.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
Les primeres notícies documentals d’aquesta església són de l’any 1101, quan en una donació de
terres al monestir de Sant Benet de Bages, apareix esmentada com a afrontació. Probablement,
l’església s’hi va edificar a l’entorn del segle XI. En aquell mateix període, algunes famílies pageses
degueren aixecar diversos masos a la zona, de manera que Santa Justa i Santa Rúfina va esdevenir
una parròquia.
La crisi de la edat mitjana protagonitzada per sequeres, fams, plagues, terratrèmols i sobretot,
per la Pesta Negra, va provocar que la parròquia quedésdemogràficament tan disminuïda que al
1432 va esdevenir sufragània de Sant Julià de Lliça d’Amunt. Aquella època degué ser un període
de deteriorament i ruïna també per a la capella. Fins a la primera meitat del segle XVI, no hi ha
una etapa de recuperació econòmica. Concretament, l’any 1508 es va reformar la façana i es va
construir el campanar. En un altre moment d’expansió agrària, al segle XVIII, es van fer més
intervencions amb la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (1727) i la reparació
de la coberta (1756).
L’any 1867 Santa Justa va perdre la seva funció i va quedar només com a capella utilitzada pels
veïns de la zona i per l’aplec que s’hi celebrava el mes de juliol. Al 1936, amb la Guerra Civil,
l’ermita va ser incendiada i va iniciar un nou deteriorament que va continuar un cop acabat el
conflicte bèl·lic. Al 1975 es va iniciar una campanya per a la seva restauració. La inauguració del
conjunt es va fer el 14 de novembre de 1982.
A banda del conjunt arquitectònic, Santa Justa ha preservat dos patrimonis més: en primer lloc,
l’alzinar que envolta la capella, un espai magnífic envoltat per camps de conreu; i, en segon lloc,
un retaule gòtic de finals del segle XV conservat al Museu Diocesà de Barcelona des de 1916.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
LLER
Torrent
Torre
Torrent RIUTENES
Torrent
Torr ent
Torrent
Tor ren t
Torrent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Torrent
Can
Tor rent
T or rent
T orrent
Paiaig ua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
RIU
Tor rent
de
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Camí
Sot de
CARRETERA
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
Ca
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Camí de Ca l’Amell a l’Atmella
001315800DG30H0001TU
3.024 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T orrent
T orr ent
Privada
Masia
En desús
una amb cossos afegits
Obra popular
segle XV
Incorrecte
29047
D
de
d eCan
Torrent
de
Carr er as
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torr ent
Torr ent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
T ENE SR IU T ENE S
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
Torrent
Camí
Can Torres
CanL'Amell
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
Torr ent
Torrent
a L A
CA A L’AMELL L’AMELL GR GROS GR OS - - a.6
a.6
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La masia de ca l’Amell, és el resultat del creixement de l’edifici ja que a mesura que la situació
econòmica dels seus propietaris millorava, s’hi anaven afegint més cossos. Tot i que vist des de
la façana principal sembla un sol edifici, pel costat est, es veu que es la suma de dues construccions
de tipus clàssic. A l’interior pels elements que conserva semblaria que la part situada més al
nord, seria l’espai més antic pel tipus de murs i per la llar.
La masia, de planta rectangular, és de carener perpendicular a la façana, amb tres crugies, i
coberta a dues vessants de teula àrab, acabat en un senzill ràfec. La coberta esta bastida sobre
encavallades d’una sola peça, sobre les quals descanses les llates i rajoles. Coronant el carener
queden les restes d’un espantabruixes. Consta de planta baixa, pis i golfes. El parament dels
murs estan fets amb material divers segons les èpoques de construcció, la part més antiga amb
carreuons desbastats i còdols amb acabat d’arrebossat. El portal d’accés és adovellat. A les
cantoneres la pedra ben treballada i en els cossos afegits en el segle XX, maó.
La masia esta en un estat de conservació deplorable, tot i això, es conserven al seu interior
elements molt interessants. A l’entrada de la masia, en un espai de planta rectangular al que
s’accedeix directament des del portal, hi ha la llar de foc, a diferencia de la majoria de masies de
l’entorn, en que l’entrada sempre fa repartidor per accedir a les altres estances. Al costat de la
llar, es conserva el forn de pa, cobert amb volta per aproximació de filades, el cos del qual dona
a una petita habitació, reservat per una paret. El forn de pa és un dels elements més característics
de les masies, ja que els estadants l’elaboraven. Abans s’assenyalava que l’aigua era un elements
basic per que s’hi establís una masia en lloc determina!, a ca l’Amell Gros, s’hi conserven tres
pous, un a l’interior de la masia darrera la porta d’accés, un altre al costat nord-est tancat dins un
passadís i un altre al davant de la masia. Aquest fet i les bones comunicacions del lloc potser
explicarien que hagi estat un lloc habitat des d’antic i que els romans hi establissin vil·les. Des
de l’espai de l’entrada, s’accedeix a una escala que puja a la sala, i a diverses quadres; unes
conserven una arcada d’arc de mig punt feta amb dovelles de pedra i l’altra un bonic pedrís
adossat a la paret. Degut a l’estat de conservació de la masia, l’accés a la sala es perillosa, ja que
el trespol ha cedit, tot i això conserva l’espai de la sala i les habitacions. Davant la masia es
conserva una era feta amb caironets, i un pou d’aigua. A l’entorn de la masia hi ha les restes
d’altres quadres, una bassa i els recs que portaven l’aigua amagats entre la vegetació.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
A l’època medieval van aparèixer diversos masos a la zona de Santa Justa. Cap d’ells, però, apareix
amb el nom de mas Amell. La crisi de la baixa edat mitjana va fer que la majoria desapareguessin
i que tan sols en sobrevisquissin uns pocs. Un dels masos que va superar l’ensulsiada dels segles
XIV i XV fou el mas Costeny, probablement el nom amb què es coneixia l’actual mas Amell Gros.
Les primeres dades documentals d’una família cognominada Costeny són del segle XV, però en
el fogatge de 1552 ja coneixem l’existència de Salvador Costeny, el pagès emfiteuta que es trobava
al capdavant de la masia. La nissaga dels Costeny apareix registrada als llibres parroquials de Sant
Julià de Lliçà d’Amunt des del darrer quart del segle XVI.
Els Costeny van participar en el govern de la baronia de Montbui: a la dècada de 1630, Miquel
Costeny va exercir en un parell d’ocasions com a prohom de la baronia i l’any 1636 n’era el batlle,
és a dir, la màxima autoritat, un càrrec que només els hereus de les famílies més destacades del
terme exercien.
Però l’any 1655 Miquel Costeny va morir a Belluga. Ell sembla ser el darrer hereu de la família
Costeny, que de sobte desapareix de la documentació parroquial. Per tant, a la segona meitat del
segle XVII o bé al segle XVIII, la propietat del mas va anar a mans d’algú altre. Potser va ser en
aquell moment quan la finca es va deixar de conèixer com el mas Costeny per esdevenir ca
l’Amell.
L’any 1974 el seu propietari era Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya i probablement ja era una
masoveria.
AB AB ABAST: AB AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Carrer d’Anselm Clavé 147
6673801DG3067S0001PA
5.044 m2
Sòl urbà
10 (Verd privat)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masia
Habitatge particular
una + annexos
Obra popular. s.XIX
segle XIX
Correcte
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CA A L’ARTIGUE L’ARTIGUES L’ARTIGUE S DEL DEL PL PLA PL A - - a.7
a.7
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
En una de les peces de terra que Patrici Artigues Pagès va comprar prop de la Sagrera, entorn del
1900, hi va edificar una gran casa coneguda con Ca l’Artigas del Pla, per a diferenciar-la de Ca
l’Artigues de la Serra. La família s’hi trasllada a principis del segle XX i l’antiga masia de la serra
queda custodiada per masovers. Actualment la masia compren dos habitatges, la masia i les
antigues quadres i corrals que s’han reconvertit en un modern i confortable habitatge.
La masia, és una construcció típica de finals del segle XIX, amb la divisió molt clara de cadascun
dels espais segons la funció a que es destinen, es a dir, per un costat l’habitatge dels propietaris
i per l’altre, la part dedicada a l’explotació agrícola i ramadera.
La masia està tancada dins un recinte, al que s’accedeix des del camí pel costat oest; el nou
habitatge està alineat a la nova trama urbana amb accés des del costat est i amb comunicació
amb l’antiga masia a traves del pati. Abans de l’urbanització de la zona, la masia i el seu conjunt
ja estava encerclada per una tanca. La casa de carener paral·lel a la façana i coberta a dues
vessants, consta de planta baixa i dos pisos. Els murs que havien estat arrebossats i pintats, s’ha
seguit la moda actual de deixar vista la pedra del paredat que està feta amb còdols de riu i
maons.
La façana principal orientada al sud, consta de tres cossos paral·lels, arrenca d’un sòcol i acaba
rematada en una cornisa de doble motllura de secció rectangular.. El canvi de pis també es fa
amb una senzilla motllura plana; també es pot observar una franja feta de maó que uneix totes
les obertures. Les finestres son totes rectangulars i estan disposades simètricament, un engaltat
pla ressegueix les finestres i la porta. Als tancaments es van utilitzar persianetes venecianes. Les
obertures de cara a l’exterior estan protegides amb balcó de baranes de ferro.
Les façanes laterals són més senzilles, però tot i això segueixen el mateix ritme simètric que la
façana principal. En el costat est hi ha tres seqüències de finestres, en canvi a la oest només
dues, però sota la coberta conserva un forat de ventilació fet amb motius florals, com moltes de
les cases que en aquells moments s’estaven construint a la ciutat. A la façana nord hi ha un
considerable nombre de finestres seguint la composició simètrica, tot i que algunes estan tapiades,
així no es trencava el ritme.
A l’interior es conserva la distribució típica de les cases del segle XIX.
A la zona sud-est de la casa hi havia les antigues quadres, corrals i porxo. Actualment s’ha canviat
el seu ús i s’ha convertit en un modern habitatge, donat que el camp fa anys que no s’explota.
Tot i això a l’entorn de la masia encara hi ha espai verd i conserva una gran bassa d’aigua que
s’utilitzava per a regar al costat.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Patrici Artigues va ser un hisendat rural que va heretar i posseir el gran mas Artigues de la Serra,
format per més d’un centenar d’hectàrees de terra, bàsicament camps de secà i bosc. A finals del
segle XIX, constava com un dels principals viticultors del poble.
A finals del segle XIX, Patrici Artigues va comprar diverses peces de terra situades al rieral de Lliçà
al propietari de can Puig, i en una d’elles, pels volts de 1900, hi va fer construir ca l’Artigues del
Pla. Possiblement, diverses raons el van impulsar a adquirir aquella finca formada per terres de
regadiu i horts, d’una productivitat superior a les terres de secà, i aixecar-hi una gran casa ubicada
al costat mateix del poble, molt a prop de la Sagrera i de la nova carretera de Parets a Bigues,
autèntic centre de les comunicacions del municipi (justament sota el mandat de Patrici Artigues
a l’alcaldia de Lliçà, la diputació de Barcelona va construir la carretera).
Durant el primer terç del segle XX, els Artigues van viure a ca l’Artigues del Pla. Però, després de
la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Josep Artigues i la seva família es van traslladar a Mataró
per tal d’escolaritzar millor els seus quatre fills, fruit del seu casament amb Emília Margenat, filla
de can Burguès de Santa Eulàlia de Ronçana. Però la mort del propi senyor Artigues, víctima
d’una pulmonia, va provocar que la seva família tornés a viure al Vallès, tot i que s’establí a
Granollers, deixant la casa del pla de Lliçà a masoveria.
AB AB ABAST: AB AB T: T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . Núm Núm Núm inv inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
CARRER
CARRER
DEL
PRIORAT
RIPOLLES
Tor rent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
DELES GARRIGUES
CARRER DE LA CERDANYA
CARRER
Tor rent
de
PRIORAT
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
DE
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
CARRER
Can
CA
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
Carrer de Ca l’Artigas 38
4579501DG3047N0001PK
17.756 m2
Sòl urbà
E (Equipament)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
Tor rent
Privada
Masies
Masia - agropecuària
conjunt d’edificacions annexades
clàssic - gòtic (diferents estils )
s.XIII i període del s. XVI al s.XIX
Incorrecte
29026
L'ARTIGAS
DE
CARRER
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
CARRER MATARRANYA
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
DE
MARINA
CA A L’ARTIGUE L’ARTIGUES L’ARTIGUE L’ARTIGUES
S DE DE L LLA
L A SERR SERRA SERR A - - a.8
a.8
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al nord-oest del municipi de Lliçà d’Amunt, a la serra que s’estén entre el torrent
de can Bosc i el torrent de can Paiaigua.
Ca l’Artigues, com la majoria de masies, ha estat bastida per etapes, així ho demostren els afegits
i els canvis d’estils a les seves façanes. Esta format per un conjunt d’edificacions que s’anirien
construint entre el segle XV i XVI i que posteriorment es van anar reformant a les acaballes del
segle XVII i al segle XIX. Les dades històriques fan pensar que hi ha d’haver construccions anteriors,
ja que hi ha constància documental de la família des del segle XIII, però moltes vegades les
primeres construccions desapareixien dins les noves edificacions, a mesura que anava creixent
la masia. En èpoques de bonança econòmica es creaven noves necessitats d’espai per resguardar
el bestiar, les collites o senzillament per fer la vida una mica més confortable als seus estadants.
Per això, s’anaven afegint cossos a la casa principal i es formava una xarxa d’edificacions
connectada entre si que els donava un caire particular.
La masia de ca l’ Artigues és de carener paral·lel a la façana i coberta a dues vessants de teula
àrab, és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Sembla que en origen podia
haver estat de carener perpendicular i perdre la tipologia clàssica amb les reformes del XIX.
Recolzat en el costat dret té dos cossos de mig carener perpendicular a la façana, sent l’extrem
més baixet. Per la banda nord-est a finals del segle XIX s’hi va afegir una nova casa de tres
crugies, reconvertint tot el conjunt a carener paral·lel.
L’hereu del mas, a la meitat del segle XIX, essent un dels principals viticultors de la comarca, es
va construir un edifici de nova planta. Així consta a la pedra clau de la porta principal: AÑO DEL
SEÑOR/1883.
La masia esta tancada dins un barri, tot i que en realitat, té dos barris: un del segle XVII i un altre
de més recent de finals del segle XIX. El més primitiu és el del costat esquerra que dóna a la
masia del XVI. Es tracta d’una portalada de grans dimensions amb llinda de pedra vermellosa
d’una sola peça amb la inscripció: MIQUEL FLAQUER/ 1691/ ARTIGUES, respon a unes obres fetes
després de la recuperació econòmica que van experimentar els Artigues al darrer terç del segle
XVII. Conserva encara els batents de fusta de la porta, que només s’obrien per entrar els carros i
els ramats; per entrar les persones s’obria la portella més petita. El teuladet de dos aiguavessos
protegia les portes de les inclemències del temps.
Una de les pallisses de la masia forma part de la tanca del barri, ja que n’aprofita un dels seus
murs. Té dues finestre fetes amb pedra tosca, a la del primer pis hi ha la data: 1681.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
El nom del mas probablement respon als seu s orígens, és a dir, es va poder aixecar en una zona
preparada per a ser conreada traient-ne la vegetació i cremant-ne el bosc amb la finalitat d’utilitzar
les cendres com adob -una artiga-.
Les primeres referències documentals de la família Artigues són del segle XIII, concretament de
1232. Aleshores el gruix del patrimoni estava format pel mas Artigues, el qual es tenia pel monestir
de Sant Miquel de Fai. Aquesta heretat es va incrementar a partir de 1348, al treure benefici a la
crisi iniciada a catalunya.
A finals del segle XVIII l’hereu del mas Artigues era un dels principals viticultors de Lliça d’Amunt
i un dels propietaris més importants del poble i la comarca.
Els canvis experimentats a la segona meitat del segle XX, amb un descens de l’activitat agrària i
amb una terciarització de l’economia, van devaluar les grans finques rurals, algunes de les quals
van començar a desprendre’s de llurs terres, com ha estat el cas del mas Artigues. La família
Artigues va abandonar el mas pairal i es va instal·lar al pla de Lliça, a ca l’Artigues del Pla.
En l’actualitat, una important part dels camps i boscos del mas estan ocupats per l’urbanització
homònima.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG de de M MMASIE
MM
SIE SIES SIE S i i CC
CASE CC
SE SES SE S RUR RURALS RUR ALS
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
C/Emili Sala,1. Políg. 27, parc. 8
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
08106A027000080000SL
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
54.198 m2
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
Sòl no urbanitzable
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
21 (Rural)
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
MUNTANER
NONELL
D'ISIDRE
NONELL
Torrent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
CARRER
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masies
Habitatge particular
una + annexes
Popular
segle XIV
Correcte
D'EMILI
CARRER
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
DE
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
JOSEP
Torrent
Torr ent
Torr ent
MARIA
AVINGUDA
CARRER
DE
CA A L’E L’ESTAPE L’E APE - - a.9
a.9
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La masia de ca Estaper està situada en un lateral de la serra del mateix nom, envoltada de camps
i boscos i a prop del torrent de Merdans.
La masia té el seu origen en l’època medieval, tot i això, l’edificació actual és el resultat de segles
de construccions per adaptar-se a la realitat productiva de cada moment i, també, en deixar de
funcionar com a masia per adaptar-se als nous usos, en els últims temps com a segona residencia.
Les obres que s’han portat a terme a la masia durant el segle XX, han transformat substancialment
la seva fisonomia. A començament del segle, es va afegir una galeria sobre la quadra del cavall,
ara convertit en apartament i als anys 60, es va afegir un altre habitatge a la part nord i es va
modificar l’accés a l’era.
La masia està tancada dins un barri, al que s’hi accedeix per dos portals orientats de est a oest,
construïts al llarg del segle XX. El costat est, té una portalada tancada amb batents de fusta, és
d’arc rebaixat coronat per un capcer de semicercle a sobre del qual penja la campaneta que avisa
de l’arribada de forans. En el costat de ponent, el barri està tancat per porta amb batents de
ferro. Adossat a l’interior de la tanca hi ha uns galliners. Ca l’Estaper, en principi era una masia
de tres crugies amb una cort i pallissa, adossat al costat est, i un altre cos al costat de ponent per
a la quadra del cavall.
No se sap ben bé de quan és el perfil desigual de les vessants de la coberta, tot i que a les fotos
més antigues que es coneixen del segle XX, la masia ja era de carener perpendicular a la façana
i coberta a dues vessant desiguals de teula àrab, acabat en un senzill ràfec. Sobre el vèrtex del
carener encara es conserva l’espantabruixes de 4 fulles. Consta de planta baixa i dos pisos i els
murs que són de paredat de pedra han estat arrebossats i pintats. La porta principal que actualment
és d’arc de mig punt, a inicis del segles XX, era de llinda plana i brancals de pedra.
Les finestres de la masia són senzilles obertures rectangulars, excepte la de l’actual menjador
que és de llinda plana amb brancals i ampit de pedra, que porta gravada la inscripció: “ANY/
(I)H(S)/1688”,(possiblement és reutilitzada). La sala s’obre a l’exterior per un balcó protegit amb
barana de ferro, actualment dos dels dormitoris també tenen el mateix tipus de balcó. Entre la
sala i el dormitori hi ha un rellotge de sol que fa poc temps ha estat repintat, perquè nomes es
conservava el gnom.
Per últim assenyalar el gran lledoner centenari, situat a peu de l’antic camí, que en el seu temps
servia per a que els estadants de la masia poguessin fer forques i altres estris per a les feines del
camp.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Pel seu propi nom, ca l’Estaper és, probablement, un dels masos més antics de Lliçà d’Amunt,
tot i que les primeres referències documentals que hem trobat siguin del segle XIV.
Bona part de la història d’aquest mas s’explica a través de la seva relació amb l’antic monestir de
Sant Miquel del Fai. La serra de ca l’Artigues i la de ca l’Estaper devien haver estat un alou que, en
algun moment o altre, va ser cedit al dit monestir benedictí, ja que el seu prior va ser el senyor
directe d’ambdós masos. Precisament, la primera referència documental que hem trobat d’una
família anomenada Estaper és de l’any 1372, quan es diu que n’Estaper havia de pagar dos feixos
de palla anuals a l’esmentat prior de Sant Miquel.
AB ABAST: AB T: Total
GR GR GRAU GR GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
USOS USOS ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE
ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de masies masies i i i c ccases
c cases
ases rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca relacionats
amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives, escoles d’hípica, i altres
similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord
amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
.Núm. .Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Camí Ca l’Orlau.Pol. 15 parc. 75
08106A015000750000SX
54.672 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masia
Masia - agropecuària
una amb adossats+coberts
Obra popular
segle XIX
Correcte
29041
Torrent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CA A L’ORL L’ORLAU L’ORL AU - - a.1 a.11 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al límit sud-est de Lliçà d’Amunt. Ca l’Orlau, com la majoria de les masies, esta
orientada de cara migdia per aprofitar millor les hores de sol. És una masia d’estructura complexa
que s’ha anat adaptant a les necessitats de la vida agrícola i ramadera dels estadants, aprofitant
les èpoques de bonança econòmica. L’actual estructura de la casa fa difícil situar-la en algun
dels grups de tipologia establerts. Es tracta d’un edifici de planta quadrada amb coberta de tres
vessants, sobre la qual s’eleva un cos de carener paral·lel a la façana amb coberta a dues vessants.
Al costat que mira a l’est, s’hi va adossar un cos que segueix la mateixa estructura de la resta de
l’edifici. Al segle XIX, seguint el corrent de moda i aprofitant una ampliació, es va modificar la
façana principal, afegint-hi una cornisa motllurada que deixa al vent els dos extrems superiors,
ja que al seu darrera no hi ha cap estructura que es correspongui amb noves estances.
Consta de planta baixa, pis, i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana esta arrebossada i
encara conserva un bonic rellotge de sol. La porta principal és d’arc de mig punt fet amb dovelles
de pedra molt ben tallades. Les finestres del primer pis són de llinda plana sense decorar i
ampits motllurats però només la de l’esquerra mostra un motiu decoratiu fet a base de dentells.
Una finestra de les golfes també és de llinda plana i per ampit té una llinda reaprofitada, ja que
mostra els encaixos d’una reixa.
La masia esta tancada dins un barri al qual se li ha sobrealçat la porta, ja que les pedres de la
llinda s’han reaprofitat als brancals i la part superior és d’obra nova. Darrera la porta del barri, es
conserva un pou tapat per una antiga mola de molí i una pica de pedra. Adossats a la tanca, hi ha
diversos coberts per al bestiar. Fora del barri hi ha diversos coberts per a les feines del camp, un
del quals esta adossat a la paret de ponent de la masia i esta fet de còdols de riu.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Les terres del mas entren a la població veïna de Lliçà de Vall, fent partió amb les del mas Torres.
Ja al segle XIX, era una propietat de la família Puig, de Samalús, la qual també posseïa can
Dunyó, el mas veí. La família Puig va convertir-se en una de les principals nissagues de propietaris
rurals de la comarca. Per aquest motiu, ca l’Orlau va esdevenir una masoveria. Actualment encara
manté una tasca agropecuària.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Tor rent
Torrent
Torrent
Can
de Pa-i-aigua
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
Can Ballestà.
000608100DG30H0001GU
474 m2
Sòl no urbanítzable
6c (Nucli Can Ballestà)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Privada
Masies
Habitatge
una
Obra popular del segle XVI
1535
Correcte
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
CAN AN B BBALLE
B ALLE ALLESTÀ ALLE À - - a.1 a.12 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al nord del terme. Té una planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener
perpendicular a la façana. La façana és plana, asimètrica, de paredat arrebossat, acabada amb
imbricació formada per peces de totxo. Portal dovellat d’arc rodó de mig punt, amb l’escut de la
família a la clau.
Hi ha una finestra de pedra situada damunt del portal, amb interessants esculturacions als
brancals i al dintell, que és d’una sola peça i presenta un altre escut. Les altres dues finestres,
una de la planta baixa i l’altre de la planta pis, d’arc pla de pedra, amb un discret treball als
angles.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
La família Ballestà de Lliçà es troba documentada des del segle XIV. L’edifici actual és del segle
XVI (1535) i està tancat per cases adossades, construccions auxiliars i per la muralla.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
DE
UDI
CARRER
L'EMPORDA
CARRER
DE
Tor rent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Torrent
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
Can Bosc. Polígon 28 parcel·la 73
08106A028000730000SH
63.943 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Privada
Masies
Masia - agropecuària
cos principals + 2 cossos afegits
Obra popular, s. XV
segle XV
Correcte
29037
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
CAN AN BOSC BOSC (C (C (CAN (C (C AN BOSCH) BOSCH) - - a.1 a.13 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al centre del poble, a un quilòmetre de la sagrera i prop d’un torrent al qual dóna
nom. Can Bosch forma part de les masies de carener perpendicular a la façana, segons la tipologia
establerta per Josep Danés i Jarras en el seu Estudi sobre la masia catalana, editat l’any 1933 i que
ha estat adoptat per la majoria dels estudiosos d’aquest tema per classificar les masies. Tot i
això, el tret diferencial de can Bosch és que les dues vessants de la coberta són desiguals i li
donen un perfil asimètric.
Actualment la masia esta tancada dins un pati, però antigament tenia un barri, i forma un
conjunt amb els edificis que té afegits a banda i banda, els quals són antics serveis annexes com
masoveria, corts, quadres i pallisses. En el costat esquerre, a més hi ha un cos adossat un xic més
elevat d’una sola vessant de construcció més recent. Es de planta rectangular i consta de planta
baixa, pis i golfes. La coberta, que és de teula àrab, acaba en un ràfec imbricat.
La porta principal és d’arc de mig punt dovellada amb els carreus molt ben tallats. A banda i
banda hi ha uns pedrissos amb escaleta que servien tant per descansar, com per muntar a cavall.
El marxapeu, que és molt estret, esta fet amb cairons.
La majoria de les obertures de la masia segueixen la tipologia del segle XVII, són de llinda plana
sense decorar. De les finestres de la planta baixa, en destaca la de la dreta de la porta principal,
per la creu gravada de quatre aspes, dita creu grega, i per la reixa de forja amb que esta tancada.
En el costat esquerre, n’hi ha una altra amb la data de 1647 a la llinda. La més bonica és la de
l’habitació de la dreta, d’arc carpanell amb l’interior lobulat i decorant les impostes el cap de dos
homes barbuts acompanyats per uns animals amb el cos cobert de pel; és típica de finals del
segle XVI. Destaca també la finestra de la planta pis, amb uns notables treballs ornamentals de
tipus gòtic.
En el costat esquerra de la masia hi ha un edifici annex, disposat de manera perpendicular a la
casa principal. A la planta baixa hi ha els estables i en el pis de dalt un aixopluc amb funcions
diverses entre les quals assecar les collites. És un edifici de planta rectangular adaptat al desnivell
del terreny; a la façana nord, hi ha reutilitzats els carreus del portal de l’antic barri. Cal destacar
la xemeneia de planta quadrada i amb doble forat de ventilació.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Les primeres referències escrites d’aquesta casa són del segle XV, tot i que segurament el mas és
anterior. Concretament, l’any 1454 el propietari de la casa era en Pere Bosc, qui tenia algunes
peces de terra pel monestir de Sant Pere de les Puelles, tal i com succeïa en el cas del veí mas
Puig.
Probablement, el mas Bosc va experimentar un creixement econòmic i territorial després de la
crisi agrària viscuda al segle XV, aconseguint ampliar les seves possessions amb la incorporació
d’alguns masos rònecs. Aquest desenvolupament econòmic va anar acompanyat d’un major pes
social en el si de la comunitat rural, i de la participació d’alguns membres de la família Bosc en
els òrgans de govern de la baronia de Montbui i en alguns dels seus negocis.
Tot plegat va permetre la formació d’un patrimoni prou important, el qual no podia ser conreat
de forma directe en la seva integritat. És per això que el propietari de can Bosc va subarrendar
algunes peces de terra de la seva heretat a altres pagesos del poble, tal i com va succeir l’any
1750. Aleshores, Joan Bosc va establir a rabassa morta una peça de terra a favor del bracer Agustí
Martí, amb l’obligació de plantar-hi vinya.
La masia probablement va ser reformada al segle XVII i va esdevenir masoveria a mitjan segle
XIX.
En algun moment del segle XX, la família Bosc es va emparentar amb la família Xiol, i al llarg
d’aquella centúria van deixar de viure a la casa païral, la qual fou ocupada per masovers, i es van
traslladar a la ciutat de Granollers, des d’on gestionaven el seu patrimoni. Al primer quart del
segle XX, Joan Xiol i Bosc, propietari de l’heretat, va participar en associacions agraristes com
l’Institut Agrícola Català de sant Isidre i la Cambra Agrícola del Vallés.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de MM
MASIE MM
SIE SIES SIE S i i i C CCASE
C SE SE SES SE S RUR RUR RURALS RUR RUR ALS
DADE DADES DADE DADES
S GENER GENERALS GENER ALS
. . . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c cat
at atastral: at astral:
. . . Superf Superfície Superf Superfície
ície de de parc parcel·la: parc el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE DADES
S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Tor ren t
. . . Titularit Titularit Titularitat: Titularit at:
. . . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Tor rent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Tor rent
Torrent
Can
T or rent
T orrent
Paiaig ua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
200
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Sot de
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Pj de la indústria 75. Pol.28 par.5
08106A028000050000SU
12.629 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Torrent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T orrent
T orr ent
de
d eCan
Torrent
Carr er as
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torr ent
Torr ent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
T ENE SR IU T ENE S
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent Tor rent
Privada
Masia
Masia agropecuària
una
Obra Popular
225
200
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
Torrent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
175
T orrent
Torrent
Torr ent
Torrent
CAN AN CC
CARENA C ARENA - - a.1 a.14 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al nord del terme. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a
dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. El portal és dovellat i
pintat. Sobre el portal d’entrada, hi ha una finestra de pedra d’arc pla. A la dreta, es
troba un cos afegit seguint el pendent de la teulada.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
USOS USOS ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de masies masies i i c ccases
c ases rurals) rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents
usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de
turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca
relacionats amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives,
escoles d’hípica, i altres similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi
rural d’acord amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
Zona del cementiri. Pol.30 parc.109
002210900DG30H0001TU
8.508 m2
Sòl no urbanitzable
22c (Protecció forestal)
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masia
Lleure - restauració
una
Obra popular
segle XVII
Incorrecte
29030
CARRER
CARRER
CARRER
CARRER
Torr ent
ANSELM
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
CARRER DE FORMENTERA
CLAVE
DE
DE
CARRER
Torrent
Torrent
AVINGUDA
Torr ent
Torr ent
CASTELLO
D'ALACANT
CARRER
P
DE
PAISOS
VALENCIA
LA
CAN AN C CCARRERE
C CARRERE
ARRERE ARRERES ARRERE S - - a.1 a.15 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al centre del terme, prop de la carretera de Lliça a Santa Eulàlia. És de
planta rectangular amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana
principal. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Façana arrebossada amd ràfec i
portal dovellat amb arc arc rodó de mig punt.
Les finestres de la primera planta estan emmarcades amb carreus i els empits són de
pedra treballada.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Les primeres referències històriques sobre la família són del segle XIII. La primera
noticia de la masia es de l’any 1667, bé que l’edifici ha sofert importants modificacions
durant l’època moderna (1667 i 1733) i contemporànea (1950 i 1987) quan se
acondicionà l’edifici per fer-hi un restaurant.
AB ABAST: AB T: Total
GR GR GRAU GR GR AU DE DE PR PROTEC PR PROTEC
OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència eferència
erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sific
ic icació ic ació urbanístic urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
125
To rrent
To rren t
T or rent
Torrent
Tor re nt
Torr ent
Torrent
de Pa-i-aigua
T or rent
Torrent
Can
Torrent
Tor rent
Torrent
Paia igua
Rier a Seca
Paiaig ua
Can
Sequia
Torrent
To rre nt
Torrent
Torrent
de Can Cusc "
To rre nt
de
Ca n
Torrent
Bosc h
Tor rent
de l
Torrent
Tor re nt
Torrent
Sot de
de
Torrent
Torrent
C an
Bosch
Ca n Sanaya
Torrent
de
la V all
Torr ent
Tor re nt
Torren t
Camí de Can Comes. Pol.9, parc.3
08106A009000030000SQ
20.144 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Torr ent Torr en t
Torrent
150
Torrent
Torre nt
Torrent
Torr en t
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Can
Torrent
Bosch
Torrent
T orrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torr ent
Bosch
Torrent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
R
Torr ent
Torrent
Torr ent
IUT EN ES
RIUT ENE S
Torrent
IU
TEN
R ES
RIU
RIU
Torrent
Torr ent
Sequia
Torr ent
RI UTENE S
RI U
EN
T ES
R IU TE NESR I U TE N ES
TENES
RIO
RIU
R IU
T EN ES
Torr ent
TENES
Sequia
TENES
Torr ent
To rre nt
TENES
Tor ren t
Tor rent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
Torrent
C an
Se quia d e
Privada
Masia
Habitatge. Segona residència.
varies annexades
Gòtic tardà. Obra popular.
s. XIII - s. XVI
Correcte
29032
150
Torrent
C an Torr es
To rren t
Tor rent
To rre nt
Torr en t
Torrent
Tor rent
Torr ent
T orrent
175
CAN AN C CCOME
C OME OMES OME S ( ( C CCONJUNT)
C ONJUNT) - - a.1 a.16 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al pla de Lliçà d’Amunt, molt a prop del riu Tenes. Can Comes és una masia
complexa que s’ha anat configurant al llarg de segles. Forma part del grup de les masies clàssiques,
de carener perpendicular a la façana, però que anteriorment ja existia. L’edifici primigeni podia
ser el mas-torre, tal com queda constatat a través de l’arquitectura de la casa que ha arribat fins
als nostres dies. A partir del segle XVI, aprofitant el bon moment econòmic que es vivia, la
família Comes va prosperar molt, cosa que queda reflectida en la construcció de la casa i en la
decoració de la façana principal, lloc on podien manifestar el seu benestar.
El nucli primitiu d’aquesta masia era un antic mas-torre, construcció molt típica entre els segles
XII i XIII, i que ara queda a la part posterior. La torre és de planta quadrada, i sobresurt per
damunt les cobertes dels cossos que s’hi han afegit al llarg dels segles. La coberta és a quatre
vessants de teula. Els murs són de paredat. Les obertures originàries eren les petites espitlleres
que es conserven en diversos punts dels murs. Les grans finestres es van obrir tardanament. A
banda i banda de la torre, hi ha adossats dos cossos de carener paral·lel a la façana: el de la dreta
és cobert a dues vessants i el de l’esquerra d’una sola. En aquest cos, una de les finestres de
llinda plana porta gravada la data de 1608 i l’ampit motllurat esta decorat amb una filera de daus.
L’edifici principal del segle XVI és el que s’entén per masia clàssica: és de carener perpendicular
i coberta a dues vessants iguals.Consta de planta baixa, pis i golfes. La porta principal és d’arc de
mig punt fet amb dovelles molt ben tallades. Al costat esquerre de la porta hi ha un pedrís amb
escala per facilitar la muntura sobre el cavall.
La finestra del costat dret que és de llinda plana té una creu gravada. Les finestres del pis són
gòtiques, d’arc conopial amb l’interior lobulat i motius florals a les impostes.
Tot el conjunt d’edificacions de can Comes estava protegit per un barri, abans situat al costat de
ponent i ara traslladat al costat de migdia, que tanca amb una galeria d’arcades oberta a l’era per
un costat i per l’altre amb una antiga cort amb espitlleres. La galeria arcada esta adossada a un
cos de planta baixa i dos pisos que dóna a un pati. La planta baixa s’obre a aquest pati a través
d’una gran arcada de mig punt feta de dovelles.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Documentada des del segle XIII; ja l’any 1200 s’esmenta a Arnau Bachs Comes, el qual, juntament
amb Guillem Puig i Bernat Mas, tots de Lliçà, van fundar un benefici perpetu a l’Església de Sant
Julià. Més tard, l’any 1253 Simó de Llor va vendre el mas Ubach a Guillem Comes i als seus,
juntament amb un molí. D’aquesta manera, sembla que en el període medieval es va consolidar
un patrimoni important en mans de la família Comes.
Al llarg del segle XVI, la família Comes va prosperar econòmicament, fins al punt que va ser
capaç d’invertir sumes molt considerables en l’adquisició de rendes i censos. A més, els Comes
van entroncar amb altres famílies destacades, especialment pel matrimoni que es va produir
entre Antic Comes i Margarida Ros, pubilla del mas Ros de Lliçà d’Amunt. Així, el patrimoni es va
ampliar notablement. Joan Comes i Ros, fill i hereu d’Antic i Margarida, va rebre una gran propietat
que va transmetre a la seva filla Maria Comes.
L’esmentada Maria es va casar amb Rafael Casanova i Solà, descendent d’una família benestant
de Moià i personatge important d’aquest lIoc, on hi va exercir els càrrecs de conseller, batlle i
sots-veguer. Arran d’aquest enllaç, Maria Comes es va traslladar a la vila del seu marit, on hi van
néixer els onze fills. L’hereu i continuador de la branca moianesa i de les propietats de Lliça va
ser el primogènit, Francecs.
Des d’aleshores, la família Casanova va posseir diversos béns a Lliçà: can Comes i el Molí d’en
Comes i can Ros. A causa de la seva ubicació i per la possessió d’un molí, sovintegen els documents
en els quals els Comes es podien beneficiar de l’aigua del Tenes per regar les seves terres i per al
molí.
Els propietaris actuals són descendents dels Casanova.
AB ABAST: AB T: T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG de de M MMASIE
MM
SIE SIES SIE S i i C CCASE
C SE SES SE S RUR RURALS RUR ALS
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torren t
Torr ent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torrent
Torre nt
Can
Pa-i-ai gua
Torrent
de
Torrent
Torr ent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
T orrent
Torrent
Paiai gua
Riera Seca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequia
PASSEIG DE
Torrent
Torrent
T orrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osc h
Torrent
del
T orrent
Torrent
To r ren t
Sot de
de
T orr ent
Torr ent
Can
Bosch
la
Can Sanaya
Torrent
de
Vall
T orr ent
Can Cuscó. Pol 19, parc 5
08106A019000050000SO
100.974 m2
Sòl no urbanitzable
21 (Rural)
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Tor rent
Torrent
Tor rent
To rrent
Torr ent
Tor rent
de
de
T orrent
Can
Carreras
To rrent
Can Bosch
Tor rent
T orrent
de Can Bosch
Torrent de Ca n
T orr ent
Bosch
Torrent
T or rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
RIUT E N ES
Torrent
ES
EN
T
R
IU
RIU
Torrent
Torrent
U
TE S
RI NE
R IU
Sequia
Torrent
RIUTENES
RIU
E S
NE
RIUT
TE NE SR IU T E N ES
TENES
RIO
RIU
R IU
T EN ES
Torr ent
TENES
S equia
TENES
Tor rent
TENES
Torr ent
Torr ent
T orrent Tor rent
Privada
Masia
Habitatge. Segona residència
una amb adossats+coberts
Obra Popular
Abans s. XV
Correcte
29033
RAMON
CARRER
DE
LLULL
CARRER
DE
VICTOR
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
de
Torrent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Torr es
Torrent
CARRER
Torrent
Torrent
CARRER
Tor rent
CARRER
T orr ent
Torrent
DE
DE
T orrent
T orrent
GUERAU
CAN AN C CCOSC
C COSC
OSC OSCÓ OSC Ó ( ( C CCAN
C AN CUSC CUSCÓ) CUSC Ó) - - a.1 a.17 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La masia de Can Coscó es troba tancada dins d’un barri que la protegeix. Té dues portalades
d’accés, una al costat est que s’obria a l’era i una altra a nord que venia del camí de Palaudaries.
La llinda del portal est té gravada la data 1753. La nord, ara com ara, resta inutilitzada. Dins del
clos del barri, hi ha la masia, pròpiament dita, la capella de Sant Valerià, les corts amb la pallissa
i un petit porxo. Fora del barri, hi ha l’era enrajolada amb carrions petits i una antiga quadra, així
com un petit hortet.
La tipologia de la masia deu haver canviat al llarg del temps, actualment és de carener paral·lel
a la façana i coberta a dues vessants de teula àrab acabada en ràfec d’una filada. Consta de
planta baixa, pis i golfes. Els murs són de paredat de còdols, estan arrebossats seguint la tradició.
Del costat de la porta principal i en sentit perpendicular, surt el cos dels galliners, estables i
pallissa, cosa que fa que la façana perdi la composició simètrica. El portal principal és de llinda
plana de pedra feta amb carreus amb reclau; al centre hi ha gravada la data 1842. Està tancada
amb vidriera de fusta. Totes les obertures de la casa són de llinda plana, ja sigui de fusta, de
pedra o d’obra. Sobre la porta principal s’obre la finestra de la sala, ara reconvertida en balcó,
segons deixen veure les pedres dels brancals.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Can Coscó podria ser una de les masies més antigues de la parròquia de Palaudàries. Com en la
majoria de les masies de les nostres contrades, no coneixem exactament la data de construcció,
però quan les referències documentals ens parlen del segle XV, hem de pensar que anteriorment
el mas ja existia, donat que en el 1490 Bartomeu Cuscó era batlle de la baronia. El fet de ser batlle
indica una posició econòmica benestant i per tant qualsevol persona no podia ser-ho, per arribar
a adquirir aquest estatus, s’havien de posseir masos, és a dir, terres i cases, per això creiem que
la masia ha de ser anterior al segle XV. També ens ho indica el fet que en la crugia de l’esquerra
de la masia, surtin de sota l’arrebossat, una filera de pedres cantoneres ben tallades, de dalt a
baix, que pertanyien a un construcció més antiga. Encara que el que veiem actualment, és el
resultat de les obres fetes entre el segles XVI al XIX, sobretot aquest darrer segle.
Al segle XIX encara es mantenia la presencia de la família Coscó en el govern municipal, ja que
Pere Coscó, pagès de Palaudàries, era membre de l’Ajuntament de la baronia de Montbui. Ara
bé, aquella mateixa centúria, el matrimoni entre la pubilla del mas Coscó i l’hereu del mas Cerdà
de Sant Genís de Plegamans, va provocar que la família es traslladés al terme de Plegamans i que
la masia de Palaudàries esdevingués, des d’aleshores, una masoveria. En l’actualitat, el mas
Coscó encara forma part del patrimoni de la família Cerdà.
Un dels factors que ha provocat el coneixement del mas Coscó a tota la comarca és la seva
relació amb la capella de Sant Valerià, ubicada en el seu emplaçament actual a partir del segle
XVI. La capella era molt popular per l’aplec que es feia cada mes d’abril, un dels més concorreguts
del Vallès.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1
USOS USOS ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de de masies masies i i c ccases
cc
ases rurals) rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca relacionats
amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives, escoles d’hípica, i altres
similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord
amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PR PROTEGIT PR PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG de de M MMASIE
M SIE SIES SIES
S i i C CCASE
C SE SES SE S RUR RURALS RUR ALS
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
T orrent
Torrent
Torr ent
Tor rent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Torrent
Torre nt
Pa-i- aigua
de
Torr ent
Can
Torr ent
Torrent
T orrent
Torrent
Paia igua
Riera Seca
Paiaigua
Can
Torrent
Sequia
Torr ent
Torrent
T orrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
Bos c h
Torrent
del
T orr ent
Torrent
To rren t
Sot de
de
Torr ent
Torrent
Can
Bosch
Barrio de Can Montcau
8058102DG3085N0001BM
75.304 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
la
Can Sanaya
Torr ent
de
Vall
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torrent
Tor rent
Torr ent
Torrent
To rrent
Torrent
T or rent
de
de
Torrent
Can
Carreras
Torrent
Can Bosch
Tor rent
Torrent
de CanBosch
Torr ent de Can
T orrent
Bosch
Torrent
T orr ent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
TE NES
R
IU
R IUTE NES
Torrent
U
RI
T ENE S
RIU
R
Torrent
Torrent
IUTE N ES
Sequia
Torrent
RIUTENES
RIU
RI U TEN ESRI U TE NES
TENES
RIO
RIU
RIU
TEN ES
Torrent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TENES
Torr ent
Torrent
T orr ent Torrent
Privada
Masies
Masoveria - parcialment en desús
varis cossos annexats
Obra Popular
segle XVII
Incorrecte
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
de
Torrent
Sequia
Can
de
Torrent
Can Tor res
Torr ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torr ent
Torr ent
T orrent
T orr ent
Torr
CAN AN DUNY DUNYÓ DUNY DUNYÓ
Ó - - a.1 a.18 a.1
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada a la part meridional de Lliçà d’Amunt, al costat dels masos Orlau i Moncau. Can
Dunyó representa la petita masia del segle XVII pertanyent a una família de la petita pagesia. És
un edifici de carener paral·lel a la façana, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues
vessants de teula. Els murs, que són de paredat, estan arrebossats i les obertures emmarcades i
pintades.
Can Dunyó va créixer al llarg del temps en sentit longitudinal oest-est, per això té una estructura
tan allargassada. Al costat de ponent té un cos en sentit perpendicular a la masia, més ample
que la resta de la casa, amb la coberta a doble vessant, sobre la qual sobresurt una xemeneia
amb grans forats de ventilació que formen un dibuix geomètric. Aquesta zona, junt amb l’estança
on hi ha la volta del forn de la cuina, sembla de les antigues, ja que els seus murs són d’un gruix
considerable. De les nombroses obertures que ara té, en destaquen una finestra feta amb quatre
lloses de pedra tosca que conserva una reixa de forja, al costat de migdia, i una altra més petita
a ponent, feta amb quatre grans blocs de pedra que dóna llum a una estança del forn.
Al cos central, hi ha la porta principal. S’hi accedia per una petita rampa que servia per elevar un
xic l’entrada i mantenir-la neta. És d’arc de mig punt de pedra tosca i és l’element que crida més
l’atenció de la casa. Les altres obertures són senzilles, fetes de totxo i arrebossades. Al costat de
la porta hi ha un pedrís, relativament nou, i a la part superior de la façana, les restes d’un
rellotge de sol.
A l’interior, encara es conserva la distribució clàssica de l’espai en una masia. És a dir, una
entrada que fa de lligam entre la cuina, el menjador, les quadres i l’escala que condueix a les
habitacions del primer pis. A mitja alçada de l’escala hi ha un senzill espiell allargassat.
Al costat est de la masia, als anys trenta del segle XX, es va aixecar un annex per guardar el
bestiar, tal com consta a l’escut gravat a la façana, “ANY 1935”, envoltat per unes cintes enllaçades.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Les primeres notícies d’una família cognomenada Dunyó a Lliçà d’Amunt són del segle XIV.
Concretament, l’any 1349, Bernat Dunyó va establir una concòrdia amb Jaume Puig i Pere Fonolleda,
i encara en aquella mateixa centúria, el mateix Bernat Dunyó i el seu pare, Guillem, signaren
una àpoca dotal a favor del pagès Jaume Puig.
Aquesta nissaga es troba documentada al poble de forma continuada durant els segles XVI i XVII,
i en el fogatge de 1553 ja s’esmenta el veí Bartomeu Dunyó. La darrera referència escrita d’aquesta
família correspon a l’agost de 1653, quan Isidre Dunyó fou trobat mort a casa seva, possiblement
a causa de la pesta que va assolar el poble. La no continuïtat d’aquest llinatge a partir d’aquella
data en la documentació parroquial, ens fa pensar en la possible desaparició d’una bona part
dels seus membres. Aquest fet va poder impedir el desenvolupament social d’aquesta nissaga, la
qual no sembla que hagués ocupat un lloc preeminent en el si de la comunitat en períodes
anteriors.
Tal i com va succeir amb el mas Orlau, can Dunyó també va esdevenir una propietat de la família
Puig de Samalús, i es va convertir en una masoveria. Actualment, encara s’hi continuen
desenvolupant les feines pròpies de la pagesia.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
USOS USOS ADMISIBLE
ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de masies masies i i i c ccases
cc
ases rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca relacionats
amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives, escoles d’hípica, i altres
similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord
amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
T orrent
Torrent
Torr ent
Tor rent
Tor rent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Torrent
Torre nt
Torr ent
Can
Pa-i- aigua
Torr ent
de
Torrent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
T orrent
Torrent
Paia igua
Riera Seca
Paiaigua
Can
Torrent
Sequia
Torr ent
Torrent
T orrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
Bos c h
Torrent
del
T orr ent
Torrent
To rren t
Sot de
de
Torr ent
Torrent
Can
Bosch
la
Can Sanaya
Torr ent
de
Carrer Anselm Clavé 89.
6769601DG3066N0001SO
3.155 m2
Sòl urbà
E (Equipament)
Vall
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torrent
Tor rent
Torr ent
To rrent
Torrent
Torrent
T or rent
de
de
Torrent
Can
Carreras
Torrent
Can Bosch
Tor rent
Torrent
de CanBosch
Torr ent de Can
T orrent
Bosch
Torrent
T orr ent
Torr ent
Torrent
Privada
Masia
Masia agropecuària
una + coberts
Gòtic. Obra popular.
probablement del s. XVI
Correcte
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
TE NES
R
IU
R IUTE NES
Torrent
U
RI
T ENE S
RIU
R
Torrent
Torrent
IUTE N ES
Sequia
Torrent
RIUTENES
RIU
RI U TEN ESRI U TE NES
TENES
RIO
RIU
RIU
TEN ES
Torrent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TENES
Torr ent
Torrent
T orr ent Torrent
Torr ent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
de
Torrent
Sequia
Can
de
Torrent
Can Tor res
Torr ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torr ent
Torr ent
T orrent
T orr ent
CAN AN FR FRANCÍ FR FR ANCÍ - - a.20
a.20
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al costat sud de la Sagrera de Lliçà d’ Amunt, al peu de l’antic camí Ral. Masia
gòtica i antic molí del segle XV i XVI, però que possiblement ja existia en el segle XIII. De moment
no es pot assegurar amb certesa que va ser primer, el molí o la masia, tot i que segurament fou
el molí, però el creixement posterior de l’edifici complica la qüestió. La tipologia del molins que
es coneixen a partir del segle XIII són edificis de planta quadrada, construïts amb carreus ben
escairats, a manera de les torres de vigilància, per poder resistir les eventualitats que poguessin
succeir en estar prop del riu.
Els molins fariners consten de dues plantes. A la planta inferior el carcabà, la cavitat o mina de
desguàs on hi ha el rodet de fusta que la caiguda de l’aigua des de la bassa, situada a una cota
superior, fa moure. Al pis de sobre, hi ha les moles de pedra. Cada volta del rodet, a sota, és una
volta de la mola superior al pis de dalt, que esta unida al rodet mitjançant un eix vertical de
fusta. El fregament de la mola sobirana, que roda sobre una mola inferior que és fixa, trenca i
mol el gra o els llegums. Tot i que a can Francí sembla que aixó ha desaparegut, la situació de la
masia, aprofitant un desnivell de terreny per aprofitar la caiguda de l’aigua; les restes d’un mur
de la bassa adossat a la façana nord de la masia; l’entrada del cup (ara tapat) dins l’antic corral de
les ovelles situat darrera l’edifici que servia per a augmentar el desnivell i la pressió de l’aigua
sobre el rodet; i sobretot l’actual celler i les restes del canal de desguàs cobert amb volta de
pedra, indiquen l’existència d’un molí.
La masia és de carener perpendicular a la façana, de planta rectangular, i consta de planta baixa
i pis, adaptat al desnivell del terreny per l’existència del molí. La coberta és a dues vessants
desiguals pels creixements de la quadra de l’euga i de la pallissa. El carener acaba coronat per un
espantabruixes. En els murs s’observen diferents tipus de paraments, que han anat canviant
amb les diverses ampliacions del molí i de la masia. Al costat sud-est, des de la porta principal,
corresponent a la zona més antiga del molí i masia, hi ha carreus ben escairats que en alguns
punts formen fileres d’opus espicatum. També hi ha paredat de còdols amb arrebossat i tapia a
les parts superiors dels murs que, en caure l’arrebossat, deixen veure les marques de les tapieres.
A les cantoneres, les pedres ben escairades, que deixen veure el creixement de la masia, sobretot
en l’annexa de la quadra de l’euga al costat de ponent.
La porta principal, que està descentrada respecte l’eix del carener, és d’arc rebaixat fet amb
dovelles i brancals de pedra. Les obertures de la resta de la masia són de tipologia diversa. La
finestra de la sala és gòtica geminada d’arc lobulat; igual que la porta, està descentrada, cosa
que fa pensar en el creixement de l’edifici.
L’interior de la masia és molt interessant, atès a que es tracta d’una construcció de molt poca
amplària. A la part nord, des de l’actual hort, s’accedeix als corrals i corts, algunes construïdes al
segle XX.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
La primera referència escrita de la família que posseïa l’heretat és de l’any 1466, quan s’esmenta
Narcís Francí. Segons l’historiador Jaume Vicens Vives, I’any 1484 “Narciso Francesch o Francé”
de Lliçà va ser escollit com un dels síndics remences que havien de protestar contra les violències
dels senyors; i a inicis de 1485, es trobava per aquest afer a la cort reial. Per tant, els Francí
formaven part de la pagesia sotmesa al control dels senyors feudals. Malgrat la seva condició,
tenien diversos béns, concretament el mas Soler, el molí d’en Soler i el mas Sant Boi, que
posteriorment va ser conegut com a mas Godanya. La casa i el molí d’en Francí s’haurien pogut
aixecar sobre les antigues possessions i restes dels esmentats masos Soler i Sant Boi. Es posible
que l’antic molí d’en Soler fos conegut a partir del s.XV com el molí d’en Francí.
Però a mitjan segle XVII, la nissaga dels Francí havia desaparegut. Possiblement, aleshores es va
establir una branca de la família Puig. Els propietaris actuals encara s’anomenen Puig.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CA CATÀLEG CA TÀLEG de de BÉNS BÉNS PROTEGITS
PROTEGITS
PROTEGITS
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
RRER
PAISSOS
DE
CLARIS
DE
FABRICA
E LA INDUSTRIA
DELS
TR EBALL
PAISOS
CATALANS
CATALANS
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
TENES
Ca n
T or rent
Torrent
RIU
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
TEN ES
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Can Genís Valentí. Pol. 14, parc. 56
08106A014000560000ST
5.357 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masia
Masia agropecuària
una amb cossos afegits
Obra Popular
Correcte
Torrent
de
Torr ent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CAN CAN CAN GENÍS GENÍS - - a.21
a.21
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Casa de planta rectangular amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la
façana. Té planta baixa, planta pis i golfes.
La façana principal és plana i de composició simètrica, modificada de manera que
amaga les vessants de la coberta. Tots els forats de la façana han estat modificats.
Cal destacar la seva bona conservació.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
AB AB ABAST: AB AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
T or rent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Pa-i-aig ua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Torrent
eraSeca
Sequia
T orr ent
de Can Cusc"
Torr ent de
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Can
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Paiaigua
Paia i gua
Can
Tor rent
Tor rent
Tor rent
Can
T orr ent
Bosch
Torrent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Sot de
de
Tor rent
Torr ent
Can
Bosch
la
Can Sanaya
Tor rent
de
Tor rent
Vall
Carrer de la Fàbrica, 3.
6965502DG3066N0001RO
2.868 m2
Sòl urbà
E (Equipament)
Tor rent
Torrent
T orrent Torrent
Tor rent
Torrent
Torrent
Torre nt
Torrent
Tor rent
de
de
Torrent
Can
Carreras
Torrent
Can Bosch
Torrent
T or rent de Can Bosch
Tor rent de Ca n
Torrent
Bosch
T or rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
T orrent
R
Torrent
Torrent
Torrent
IUTE NES
RIUTE NES
Tor rent
Torrent
Torr ent
R
IU
RIU
TE
NES
Sequia
Torrent
R IUTENES
TE ES
N
RI O
RIU
E
T NES
IU
NESR
RIU
TE
RIU
RIU
TENES
R I U
TE NES
Torr ent
TENES
S equia
TENES
Tor rent
TENES
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Tor rent
T or rent
Torrent
Torrent
de
Torrent
Can
Sequia de
Privada
Masies
Habitatge
2 cossos + construccions auxiliars
Obra Popular
1614
Correcte
Torr ent
Can Torres
Torrent
Torrent
Torr ent
Tor rent
Torre nt
Torrent
Torrent
Torr ent
CAN AN GU GU GUADANY GU GUADANY
ADANY ADANYA ADANY A - - a.22
a.22
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Conjunt documentat des del segle XIII i format per la masia, el molí i Can Saleta. Les tres
construccions comparteixen l’espai de l’era de manera conjunta, cosa que continuava unint
les edificacions, tot i que la propietat s’hagués dividit.
La masia és de caraner perpendicular a la façana, coberta a dues vessants de teula àrab amb
ràfec senzill, sobre el vèrtex del carener conserva un espantabruixes, tant a la façana principal
com a la nord. Consta de planta baixa i pis, adaptant-se al desnivell del terreny. Els murs
que són de paredat de còdols i carreuons, (molts regulars al mur est), estan arrebossats seguint
el costum tradicional, perdut en aquests darrers anys.
A la façana principal, hi ha la porta d’accés que és un bonic exemplar d’arc de mig punt fet amb
pedra molt ben tallada. Al costat dret de la porta és conserva el nom i numero que a finals del
segle XIX, la masia tenia assignada administrativament: “CASERIO/DE/GUADAÑA” “1”. A banda hi
banda de la porta, hi ha sendes finestres, la del costat esquerra, ha estat totalment modificada
i refeta amb pedra moderna, a sobre de la llinda, s’hi va encastar una pedra trobada a l’era amb
la llegenda: “FALIU COD/ANÿA ME FECIT”. A sota l’ inscripció, hi constava un any que segons
diuen podia ser “1780” o “1880”, però la inscripció va ser rascada per que feia poc antiga la casa.
Al primer pis hi ha les finestres dels domitoris i el centre de la sala, fetes totes de pedra ben
treballada amb llinda plana i ampit motllurat. Completa la façana un rellotge de sol pintat, del
qual es veuen les línies horàries desgastades i el gnòmon.
La resta de façanes són molt auteres. La façana nord conserva dues finestres de pedra de llinda
plana i una porta d’accés a l’antic celler a la que s’hi accedeix per mitjà d’una rampa muntada
sobre base de pedra.
L’interior està tot reformat, tot i això conserva una bonica porta de pedra que s’obria a una
estança.
El molí és ara una casa de planta rectangular amb coberta a dues vessants i carener perpendicular
a la façana, amb carreus a totes les cantonades i consta de planta baixa i una planta pis. La
façana principal és plana, asimètrica i de paredat arrebossat amb doble imbricació de teula; les
demés façanes estàn acabades amb teula imbricada. A la planta pis troben dues finestres de
pedra amb arc pla, una d’elles amb ampit treballat.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Antigament, havia existit un mas i un molí molt a prop del riu Tenes que dueien el nom que
tenia la riera. La família que hi vivia es cognominava de la mateixa manera. La primera referència
documental d’un membre d’aquella nissaga i del seu molí és de l’any 1208.
En canvi, el 1423 els habitants del mas Tenes es cognominaven Godanya. Per tant, en algun
moment entre 1364 i 1423, els Godanya van entrar a la casa, o bé per via matrimonial, o bé per
compra. Els Godanya van viure a la casa durant els segles XVI, XVII i al llarg de la primera
meitat del segle XVIII. Els membres de la nissaga es van relacionar amb altres famílies pageses
propietàries de masos, com els Sala i els Oliveres.
Així, els descendents de Feliu Sala i Eulàlia Oliveres es van traslladar al mas Oliveres i l’any 1872
Joan Sala i Riera va construir el gran casal conegut encara avui com ca l’Oliveres. Així, can Godanya
va esdevenir una masoveria fins que l’any 1914, a la mort del dit Joan Sala, els béns de l’heretat es
van dividir entre els seus fills: Josep Sala i Sanromà va rebre el mas Godanya i Joaquim Sala i
Sanromà va obtenir ca l’Oliveres.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG de de M MMASIE
M SIE SIES SIE S i i C CCASE
C SE SES SE S RUR RURALS RUR RUR ALS
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
CARRETERA DE
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Ctra de Sabadell a Granollers.
000903000DG30C0001TI
1.070 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Torrent
Torrent
PALAUDARIES A CARRETERADE SABADELL A GRANOLLERS
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masies
Masia agropecuària
una principal + coberts
Obra Popular.
1296 - s.XVI, s.XVIII i s.XIX.
Correcte
29038
D'ALCUDIA
CARRER DE L'ESCALA CARRER DE L'ESCALA
C. PORT V.
CARRER
CARRER DE
D'ALCUDIA
ER
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
CARRER DE CIUTADELLA
PORT VENDRES
Torrent
Tor r ent
Torrent
PASSEIG
CARRER
Torr ent
DE ROSES
DE
DE
CARRER
Torrent
GANDIA
SANT
Torrent
Torr ent
Torr ent
VAL
CARRER DE
CARRERDE VINAROS
D'ALTEA
CARRER
D'ARENYS
CAN AN LLEDÓ LLEDÓ LLEDÓ - - a.23
a.23
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada a la parròquia de Palaudàries. És un edifici aïllat de planta rectangular, amb coberta
a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Té planta baixa, pis i golfes.
La façana és simètrica, de paredat, arrebossada i acabada amb un incipient ràfec i una balaustrada
de pedra. La porta és de dovelles d’arc rebaixat. Damunt de l’eix central de la masia s’hi situa una
espadanya.
A la planta pis hi ha un balcó format per una balaustrada, també de pedra, i finestres de llibret
de fusta a tots els seus forats.
Adossada al lateral esquerre de la masia, hi ha una torre de secció quadrada amb coberta plana,
de paredat, amb totxo als cantells i en la formació dels forats d’arc apuntat, rematada amb un
ràfec i una balaustrada de pedra.
A la façana hi ha un mig relleu que representa una corona, signe definitiu del marquès de
Montsolis. Antigament existia una capella a la casa, només es conserva el campanar.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
La documentació més antiga de la casa es remunta a l’any 1296. Es distingueixen 3 etapes
constructives: la primera dataria del s.XVI, quan la casa ja pertanyia al marquesat de Montsolis.
Aquesta construcció abastaria la banda posterior de l’edifici. Una segona etapa del s.XVIII de la
que possiblement sigui fruit la façana principal, on es troben balcons i balaustrades. La darrera
etapa, la del s.XIX, englobaria la torre i el cos d’arcades laterals, on s’utilitza el maó vist i formes
historicistes.
L’any 1910 el marquès va vendre la casa a la familia Molins.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
USOS USOS ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE
ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de masies masies i i i c ccases
c cases
ases rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca relacionats
amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives, escoles d’hípica, i altres
similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord
amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
CARRETERA
Torrent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
DE
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
CARRER DE CAN
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
PASSATGE
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Barri Can Marlès 12
7670012DG3077S0001WG
370 m2
Sòl urbà
6a (Nucli Can Marlès)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
GRANOLLERS CARRER DE CAN XICOTA
RIBELL
CARRER
RIBELL
CARRER DE PUIGGRACIOS
CAN
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masies
Habitatge particular
una + cobert
Obra popular segle XIX
segle XIX
Correcte
DE
TAGAMANENT
XICOTA
CARRER
DE CAN MARLES
CARRER DE CAN XICOTA
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CAN AN M MMARLÈ
M ARLÈ ARLÈS ARLÈ S - - a.24
a.24
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada a l’est del nucli urbà. De planta quadrangular, amb coberta a dues vessants i
carener perpendicular a la façana. La façana és de composició simètrica de paredat arrebossat,
acabada amb un ràfec imbricat. S’hi observen planta baixa i una planta pis.
El portal és dovellat, d’arc rodó de mig punt, amb l’escut a la clau. les finestres de la planta pis
són d’arc pla de pedra, amb un discret treball als angles. La finestra central és de majors
proporcions que les laterals.
La masia de Can Marlès dona lloc al creixement de les cases al seu costat, que conformen el barri
del mateix nom.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
Masia pertanyent a la noble família dels Marlès.
AB AB ABAST: AB AB T: Total
GR GRAU GR GRAU
AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Torr ent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Est Estat Est at de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
Tor ren t
Tor rent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Torrent
Can
Tor rent
T or rent
T orrent
Paiaig ua
Torrent
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Sot de
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
Barri Can Moncau 1
8058133DG3085N0001AM
6.939 m2
Sòl urbà
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T orrent
T orr ent
de
d eCan
Torrent
Carr er as
Privada
Masia
Masia agropecuària
una principal + coberts
Gòtic tardà. Obra popular.
s. XVI
Incorrecte
29039
Torrent
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
T ENE SR IU T ENE S
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
Torrent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
Torr ent
Torrent
CAN AN MONC MONCAU MONC AU - - a.25
a.25
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Masia situada al sud-est de Lliçà d’Amunt, formant un veïnatge amb ca l’Orlau i can Dunyó. Can
Montcau representa la tipologia classica de la masia que queda establerta a partir del segle XVI,
coincidint amb un període de recuperació del camp. La prosperitat de la pagesia queda reflectida
en l’engrandiment de moltes masies i, sobretot, en la decoració dels seus finestrals.
Un cop establerta la tipologia de tres cossos amb la sala ocupant el cos central, es fa evident la
simetria compositiva de la façana, que és una de les característiques de les masies del segle XVI.
Can Montcau és una masia de carener perpendicular a la façana, i coberta a dues vessants
desiguals de teula arab, acabada en un ràfec doble imbricat. Consta de planta baixa i pis. Els
murs són de paredat i de tapia i la façana estava arrebossada. La porta principal és d’arc rodó de
mig punt fet de dovelles amb l’escut de la familia a la clau i s’hi accedeix per mitja d’uns esglaons
de granit. A la pedra clau hi ha un escut. A banda i banda de la porta, hi ha un pedrís. A la finestra
de la dreta de la porta, que és de llinda plana, hi ha gravada la data, 1668, i un motiu d’entrellaç.
Així mateix, conserva una reixa de ferro forjat de llangardaix.
Les obertures del primer pis són de tipus gotics i reflecteixen la maxima esplendor de la masia,
amb gran riquesa ornamental i la introducció de l’escut de la família. Les de les habitacions són
d’arc conopial amb l’interior lobulat i mascarons i decoració vegetal a les impostes. Per la riquesa
decorativa destaca la finestra de la sala, amb un guardapols conopial sostingut per dos angelets
de mig cos que subjecten uns escuts. Ambdós costats del vertex de l’arc, molt deteriorats, hi ha
les figures d’uns ocells, i als extrems de la motllura de l’arc, uns animals fabulosos que semblen
fer vigilància. Els arcs interiors de la finestra són conopials amb l’interior lobulat i decorats amb
mostres vegetals, emmarcat per unes rosetes que també ressegueixen els brancals i I’ampit.
Entre els dos arcs hi ha un escut, diferent del de la porta, envoltat per una garlanda.
L’interior de la masia conserva, gairebé intacta, la distribució de l’espai que es va establir al segle
XVI.
Al costat esquere de la masia, hi ha un edifici annex que ha servit com a caseta per als masovers,
com a gallener i colomar. És de planta quadrada i coberta a dues vessants. La planta baixa havia
estat un cort per a bestiar i a la planta pis s’hi accedeix per mitjà d’una escala adossada a la
façana principal, muntada sobre un bonic arc rampat. La finestra, de llinda plana i ampit motllurat,
porta gravada la data”ANY/1702/18 AGOST/JAUME MONCAU”.
La masia està tancada per un barri que també resguarda el pou, la boca d’una antiga mina i els
safareigs.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Tot i que la masia és del segle XVI (ho confirma la data que trobem gravada a la llinda d’una
finestra: 1563), el nom Moncau no apareix en el fogatge de 1553. Probablement, aleshores rebia
un altre nom. Potser,l’entrada al mas de Pere Moncau, a finals del segle XVI o a l’inici del segle
XVII, va comportar aquest canvi. Pere Moncau era natural de Tagamanent, on encara es manté
aquest topònim.
La família Moncau es troba documentada al llarg dels segles XVII, XVIII i inicis del XIX. Els Moncau
formaven part d’una pagesia mitjana i benestant, de manera que alguns membres d’aquesta
nissaga van ocupar càrrecs de responsabilitat en el govern de la baronia de Montbui. Aquesta
posició els va portar a emparentar-se amb nissagues de característiques semblants a les seves
del mateix poble i d’altres parròquies per exemple, els Bosc de Lliçà o els Maspons i els Brustenga
de Santa Eulàlia. Aquesta capacitat els va permetre superar moments crítics, com l’epidèmia de
pesta que va assolar la zona l’estiu de 1653.
L’any 1835, Maria Moncau, hereva i pubilla del mas Moncau, es va casar amb Josep Rovira de
Villar, hereu del mas homònim de Santa Maria de Llerona, de manera que, des de lIavors, can
Montcau ha esdevingut una masoveria. Els Rovira de Villar van convertir-se en uns dels principals
propietaris rurals del Valles, i van intervenir de forma activa en la vida associativa de la comarca
durant el primer quart del segle XX. La família Rovira de Villar va posseir el mas fins al darrer
quart de la centúria passada.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
175
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
150
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
150
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Can Palaudàries. Pol 25, parc 81
08106A025000810000SH
3.554 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
Torrent
Privada
Masia
Masia agropecuària.
una amb cos adossat + pallissa
Obra Popular. Gòtic tardà.
s. XV - s.XVI
Incorrecte
29043
175
175
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
20
CAN AN P PPAL
P AL ALAUDÀRIE
AL AUDÀRIE AUDÀRIES AUDÀRIE S - - a.26
a.26
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Ubicada als peus de l’antiga església de Sant Esteve de Palaudàries. Orientada de cara a l’est
Palaudàries respon a la tipologia clàssica de les construccions del XVI. És a dir, una masia de
planta rectangular de tres crugies i el cos afegit per al pastador, en el costat sud-est Més
tardanament, a la part de ponent s’hi adossa un altre cos perpendicular, on hi s’hi va fer una
masoveria, ara petit habitatge.
La masia esta tancada dins un barri al que s’hi accedeix per mitja d’una gran portalada de fusta
massissa coberta amb aixopluc, a la part de ponent n’hi ha un altre de més recent obertura. A
l’interior del clos, adossat al mur al sud-est i al nord-est, hi ha unes quadres, galliners i uns
coberts.
La masia de Palaudàries és de carener perpendicular a la façana, amb coberta a dues vessant
desiguals per l’afegit d’un cos en el costat sud-est. El ràfec que es de quatre filades, i que servia
per a protegir la façana de les inclemències del temps, ha estat refet i s’han recuperat o refet de
nou les teules pintades, que tenien un valor ornamental i a l’hora simbòlic; servia per preservar
la casa i els seus estadants i es realitzava amb calç. A l’angle del carener hi ha un altre element
relacionat amb tradicions remotes, es l’espantabruixes.Sembla que aquesta tradició podria derivar
de les antefixes romanes que es col·locaven en els vèrtexs dels teulats i que amb el pas del
temps es van associant a la protecció contra els elements malèvols.
La masia té planta baixa i pis. Els murs que estaven arrebossats estan fets amb carreuons, còdols
de riu, en alguns punts es barreja la tapia i també hi ha reompliment de maó. Amb la reforma
que s’està portant a terme, se li ha tret tot l’arrebossat a la façana i s’han reomplert els espais en
els que hi havia maó, amb petits palets.
A la façana principal, hi ha la porta d’accés a la masia que es d’arc de mig punt fet amb dovelles
de pedra. També hi trobem uns bonics exemplars de finestres gòtiques i renaixentistes. Aquestes
finestres esculturades és el que diferència aquesta masia d’altres del seu entorn.
L’interior de la masia, tot i que segueix la distribució de l’espai a la manera clàssica del XVI, té
alguns espais diferents i molt interessants.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
El mas Palaudàries és un dels més antics de Lliçà d’Amunt i la seva historia és una mostra de la
vella i constant ocupació d’aquest territori des d’èpoques remotes.
Per a alguns estudiosos, el mas s’alça sobre l’antiga vil·la romana de “Palatio Aries”, de manera
que seria un exemple dels que defensen la continuïtat entre les vil·les romanes i els masos
catalans. Certament, l’any 904 apareix documentada una “villa Palazdarias”, a Sant Esteve de
Palaudàries. Probablement, hem d’entendre les vil·les i els vilars com les demarcacions que
havien estructurat el territori en el marc de la parròquia fins als segles X-Xl. A partir de llavors, els
masos van esdevenir l’element essencial del territori i van substituir a les organitzacions territorials
anteriors, de manera que, més que de continuïtat, cal parlar de transformació.
L’any 1146 trobem documentada l’existència d’un llinatge que porta el nom d’aquest casal, en el
testament de Bernat Guillem, on s’hi esmenta un “Adalberus de Paladdaries”. Per a Carme Barbany,
el fet que hi hagi escuts que representen un palau a les finestres de la masia, pot indicar que els
propietaris de la casa havien format part de l’estament nobiliari. També s’ha localitzat el que
podria ser un fragment de la llosa sepulcral de la família, en la qual hi ha gravats un escut amb
un palau i el nom “Aries”. Aquesta pedra ha estat utilitzada durant anys com un dels graons de
l’escala que mena a la porta de l’església.
En tot cas, la família Palaudàries que vivia a la casa a l’època moderna era una nissaga pagesa
Sabem que l’any 1526, Antoni Palaudàries tenia el seu mas sota el domini directe de l’església,
com la majoria de masos de la parròquia de Palaudàries. Probablement, els Palaudàries no només
van superar la crisi de la baixa edat mitjana, sinó que degueren aconseguir ampliar la seva
extensa heretat amb l’adquisició de masos rònecs, de manera que van esdevenir uns grans
propietaris rurals.
L’any 1779, la pubilla Josefa Palaudàries i Plantada es va casar amb Jaume Fatjó dels Xiprers,
hereu d’una gran heretat a Cerdanyola del Vallès. Finalment, el patrimoni Palaudàries es va unir
amb un altre mas, i la família va trasllardar-se a Cerdanyola, de manera que, des d’aleshores, el
mas Palaudàries va esdevenir una masoveria.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Ca n
Torrent
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Crta. de Palaudàries
08106A022000080000SD
194.669 m2
Sòl no urbanitzable
22a(Protecció especial
paisatgística-I)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Pública
Masies
Masia agropecuària
una + annexes
Obra popular del segle XIX
1853
Correcte
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
CAN AN P PPASQU
P SQU SQUAL SQU AL - - a.27
a.27
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
A primer cop d’ull, can Mas Pasqual, sembla un conjunt d’edificacions modernes, però la masia
té el seu origen en l’època medieval com deixen veure les referències documentals.
La antiga masia de can Mas Pasqual està tancada dins un pati, cercat amb una tanca feta amb
pilones d’obra i reixa de ferro, segurament corresponent a les obres fetes a meitat del segle XIX.
S’hi accedeix a traves d’un portal protegit amb reixa de ferro. Entrant a mà esquerra, hi ha la casa
de la masia pròpiament dita, a continuació un magatzem que enllaça amb la capella de la Mare
de Deu de l’Assumpció que al seu torn es recolza amb l’antiga casa dels masovers, ara habitatge
d’un dels fills. Pel costat est de la casa diversos annexes i unes zones d’esbarjo, així com jardins.
La masia és de carener perpendicular a la façana i coberta a dues vessants desiguals de teula
àrab. El ràfec és de detellons ceràmics imbricats, igual que el de la masoveria. En principi,
l’edifici devia de ser de dos cossos, però amb les reformes al llarg dels segles va acabar essent de
tres. Consta de planta baixa i dos pisos. Els murs estan arrebossats. La porta principal, és d’arc de
mig punt fet amb pedra treballada, està descentrada respecte l’eix del carener, cosa que sol ser
habitual a les masies de dos cossos. Actualment s’hi accedeix per una petita escala amb tres
graons. Antigament hi havia hagut la rampa clàssica que evitava entrar a l’interior de la masia
amb els peus enfangats. En el costat dret hi havia hagut un pedrís per seure, però es va eliminar
en alguna de les reformes del segle XX.
Les finestres són senzilles obertures rectangulars. La única que sembla treballada en pedra, és la
del costat dret de la porta principal que es de llinda plana i brancals motllurats. En el primer pis
un llarg i lleuger balcó corregut, uneix la sala i els dormitoris. En el segon pis hi ha dos balcons
simples i una petita finestra amb ampit voladís. Sota l’angle del carener hi ha un rellotger de sol
fet amb quadrant circular decorat amb florons, actualment nomes en queda la bareta.
En el costat sud, la masia, tenia afegit un corral amb pallissa que constava de dos cossos, era de
menor alçada que la masia i la coberta era d’una sola vessant. Actualment forma part de l’habitatge
dels propietaris.
Pel costat nord, té un antic cobert que uneix la masia i la masoveria amb els corrals del costat
nord i als que també s’hi accedeix per un barri obert a ponent a peu del camí.
En el camí d’accés de l’antiga masia, hi ha les noves instal·lacions per a les vaques, unes masoveries
fetes en el segle XX i uns espais adequats amb finalitats didàctiques per a les escoles que hi van
a conèixer com és la vida en una masia. Per últim cal destacar la gran bassa artificial que han
bastit en els darrers anys, possiblement una de les més grans de la zona.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
Les primeres dades històriques que hem trobat del mas Pasqual de Palaudàries estan relacionades
amb el monestir de Sant Pere de les Puel·les. Com a altres masies de la parròquia de Sant Esteve,
l’abadessa del monestir de Barcelona era la senyora directa del mas. L’any 1338 el pagès Jaume
Pasqual ja va confessar tenir el mas Pasqual per aquell cenobi, pel qual estava lligat a la terra.
El 1511 era Francesc Pasqual qui reconeixia posseir els massos Pasqual i el mas Bo, dehabitat i
derruït. La família Pasqual va superar la sotregada econòmica i demogràfica dels darrers segles
medievals i probablement va aconseguir ampliar el seu patrimoni amb terres d’altres nissagues,
menys afortunades.
La fortuna territorial dels membres d’aquella estirp es va evidenciar en els càrrecs que van
desenvolupar en el govern de la comunitat rural de la baronia de Montbui al llarg de l’època
moderna.
A la segona meitat del segle XIX, la història del mas Pasqual va quedar marcada per l’enllaç
matrimonial de la seva pubilla amb l’hereu del mas veí. Aquell casament va provocar l’unió de
les dues famílies i les seves finques respectives, formant una gran explotació rural, de les majors
de tot el terme de Lliça d’Amunt (l’any 1890 el seu fill Josep Mas i Pasqual era un dels principals
viticultors del poble). El cognom Pasqual es va perdre i es va imposar el nom Mas, però la família
va fixar la seva residència a l’antiga masia de can Pasqual.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
Torrent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la V all
Torrent
C/Costa de can Puig.Pol.30, parc.24
08106A030000240000SJ
19.138 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Privada
Masies
Masia agropecuària
una principal + annexes
Obra Popular
segle XII
Correcte
29046
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
CAN AN PUIG PUIG - - a.28
a.28
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Can Puig, situada al centre del terme de Lliça d’Amunt, enfilada dalt d’un turó, al costat de
l’església de Sant Julià, en un lloc privilegiat i estratègic.
Can Puig esta formada per un conjunt d’edificacions, envoltada per murs a la banda sud, que li
donen un caire fortificat. A més dels cossos actualment existents, un barri tancava la masia i el
seus annexes, on ara hi ha la porta de la tanca. L’edifici més peculiar de tots els conservats és el
que esta situat davant la masia mirant cap a l’església, adaptat al desnivell del turó. Es tracta
d’una construcció annexa utilitzada com a pallissa, quadres, corts i galliner, però que en un
temps havia tingut finalitats defensives, ja que en tot el perímetre dels murs encara es poden
veure les espitlleres. Hi ha dos tipus d’espitllera, el clàssic, més ample de dins que fora i el més
curiós, que és el que té una petita portella per tancar per la part de dins, situat a la paret del barri
que condueix a la cort. Aquest annex, que és de planta irregular, en l’angle que mira al sud-oest,
té una mena de torre amb planta amb tendència a ser circular. La coberta és d’una vessant sobre
bigues de fusta, i posteriorment es va sobrealçar. Els murs de tot el conjunt són de paredat de
còdols, molt ben disposat en la part inferior.
En el seu interior es conserva la distribució clàssica de l’espai, establerta a les masies del s.XVI.
La masia amb coberta de teula àrab acaba en un ràfec imbricat. La façana que es veu actualment,
es deu en part a les obres del segle XVII, tal com ho indiquen el tipus d’obertura de les finestres
de llinda plana sense decorar de pedra vista. La porta principal, que és del tipus clàssic, esta
descentrada respecte l’eix del carener, degut als canvis fets a finals del XIX; és d’arc de mig punt
i fet amb dovelles molt ben escairades. A la pedra clau hi ha un escut rodejat pel cap de tres
angelets alats. Per accedir a la porta hi ha unes escales que en altre temps havia estat una rampa
empedrada per evitar que entrés l’aigua i el fang a dins la casa.
En el costat de ponent hi ha diversos annexes, de construcció més recent, que han anat creixent
amb l’expansió de l’explotació agrícola i ramadera, i han estat ampliades durant el segle XX. En
un revolt del camí que porta a la casa hi ha un pou, segurament fet durant les obres de finals del
segle XIX.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
No es estrany que la seva toponímia responqués a la seva ubicació. Les primeres notícies daten
de 1197. Se sap que va ser reformada els anys 1667 i 1943.
Segons l’historiador Jaume Dantí, la família Puig tenia algunes peces de terra pel monestir de
Sant Pere de les Puelles, i probablement el mateix mas era un alou d’aquest cenobi barceloní.
L’any 1224, Guillem Puig ja feia palesa la seva vinculació personal amb l’esmentat monestir, i
l’any 1255 l’abadessa de Sant Pere confirmava un conjunt bast de propietats a favor dels Puig: el
propi mas Puig, amb les seves terres i drets; dos molins i una casa del molí; la tercera part d’un
altre molí; terres de regadiu, d’horta i arbres, entorn d’un dels molins; el mas Prat i altres peces
de terra.
A partir del segle XIII, doncs, la gestió d’aquest gran patrimoni es va estructurar en l’explotació i
la ratificació de tots aquests béns a través dels precaris; en la incorporació de noves peces de
terra, a vegades de propietat directa; i sobretot, en un procés de subestabliments, és a dir, els
Puig subarrendaven algunes parts de la seva heretat, habitualment les més allunyades del nucli
central de la casa, a altres pagesos mancats de terres suficients. Puntualment, es produïen
alienacions d’alguns d’aquests béns, en casos de necessitat o per tal de desprendre’s de béns
poc rendibles.
Per tant, com diu Jaume Dantí, des de ben antic, l’existència d’un patrimoni territorial important;
l’explotació d’aquests béns a través de l’emfiteusi; la participació en les rendes senyorials i la
transmissió de tota aquesta riquesa de forma íntegra a un hereu, evitant la divisió de l’heretat,
van permetre l’aparició d’aquesta pagesia benestant i la persistència en el temps d’una posició
capdavantera en el marc de la comunitat rural, com fou el cas dels Puig.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR PROTEC
OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Can Pujal. Polígon 30, parcel·la 37
08106A030000370000SG
27.083 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Privada
Masies
Masia agropecuària
una + casa adossada + annexes
Obra Popular.
s. XVII
Correcte
29035
CARRER ANTONIA RELATS
CARRER
DE CAN PUJAL
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torre
CAN AN PUJAL PUJAL - - a.29
a.29
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Situada al nord del terme, prop de la carretera de Lliça a Santa Eulàlia. Tot i que, la masia té
origen medieval, l’actual construcció respon a les obres realitzades entre el segle XVIII i XX, que
l’hi han donat la configuració actual. La masia és de tipus basilical amb coberta a dues vessants
de teula àrab, el ràfec és de dents de serra d’una sola filada. Consta de planta baixa, pis i golfes
per a graner. En el costat sud, entorn els anys 70, aprofitant unes antigues quadres, s’hi va
construir un nou habitatge per a un deis germans de can Pujal. Les façanes que estan arrebossades
amb morter de calç i enlluïdes, havien estat decorades amb franges vermelles a manera de
sòcol, emmarcant les obertures i resseguint els ràfecs.
Per accedir a la masia hi ha una rampa que feia assequible l’accés de les besties a l’interior. La
rampa, molt pronunciada, de planta circular té graons en un costat per a les persones. La porta
principal és d’arc rebaixat, fet amb maó a plec de llibre, està tancada amb sòlids batent de fusta
massissa, recobert amb planxa.
A la façana principal, la sala s’obre a l’exterior per mitja d’un balcó protegit amb barana de ferro
feta amb barrots de secció quadrada, sobre llosana de pedra. Sembla que fins al segle XVIII, no es
va introduir el costum d’obrir la sala per mitja d’un balcó. Totes les obertures del pis són de llinda
plana i brancals de pedra, a les finestres dels dormitoris els ampits són motllurats. Les golfes
tenen un balconet que no sobresurt gaire del pla de la façana, la barana és igual que la de la sala.
Entre la llinda que és de fusta i l’angle del carener, hi havia una inscripció pintada, de la qual
encara es pot llegir: “CASA/AÑO/ i les restes d’un 8", segurament correspon a una de les reformes
que es van fer a la masia a començament del segle XX.
L’interior conserva l’estructura clàssica. L’entrada de can Pujal, es diferencia de la gran majoria
de masies en que una gran arcada dona una gran capacitat d’espai i suport al pis de la sala. Es
tracta d’un arc de mig punt de dovelles de pedra, ben conservada. Les masies clàssiques tenen
tres crugies o cossos, gairebé sempre de la mateixa amplada, es a dir, un cos són uns cinc metres
aproximadament que es el que solien fer les bigues de llargada. A can Pujal el cos central es molt
més ample, perquè les bigues del cos central no son paral·leles a la façana, sinó que estan
disposades perpendicularment a aquesta.
Els annexes que completaven els edificis de la masia es van convertir en habitatge. Com que la
casa es dedica bàsicament a la ramaderia al darrera hi ha els corrals de les ovelles i una bassa.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Can Pujal és un dels masos més antics de Lliça d’Amunt. De fet, potser el nom de la casa deriva
de la seva situació física (Podio Alto), o per algun tipus de relació amb el mas Puig situat al
damunt de l’església de Sant Julià. La família Pujal es troba documentada a partir del segle XIV. A
l’època medieval, els pagesos que hi vivien, cognominats Pujal com la casa, eren emfiteutes, ja
que la senyoria directa pertanyia al monestir de Sant Miquel del Fai. Aquesta relació encara es
mantenia a inicis del segle XIX.
L’any 1808, Maria Rosa Babores,pubilla de la casa, es va casar amb l’hereu del mas Flaquer de
Samalús, Josep Flaquer i Volart, de manera que la casa va esdevenir masoveria. L’any 1824 la
família que habitava a la casa es deia Manent. En algun moment del segle XIX o a inicis del segle
XX, la propietat de can Pujal va anar a parar a mans de la família Vilardebo de Lliçà de Vall, i l’any
1929 va ser adquirida pel masover i pagès Josep Relats. La família Relats feia més de cent anys
que s’estava al mas Sabater, una altra gran finca, i havia prosperat econòmicament, fins al punt
que va posseir una altra masia, can Bassa de la Vall, a Santa Eulàlia de Rongana. L’any 1929 van
culminar el seu progrés social i van esdevenir propietaris definitivament.
Com que can Pujal estava en mal estat, van haver de passar tres anys abans no hi van poder anar
a viure. Actualment, la família Relats encara hi viu i continua exercint tasques agràries.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Estat Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
CARRER DEL BOSC DE LA
RIERA
RANOLLERS
RIU
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Tor ren t
Tor rent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Torrent
Can
Tor rent
T or rent
T orrent
Paiaig ua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
Torrent
Torrent
Sot de
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
Torrent Torrent
Can Ramon. Pol. 10, parcel·la 39
08106A010000390000SU
10.660 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent Tor rent
Torrent
Privada
Masia
Habitatge
una amb cossos afegits
Obra popular
1840
Correcte
CARRETERA
Torr ent
T orrent
Torrent
Torrent
T orrent
T orr ent
de
d eCan
Torrent
Carr er as
DE
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Tor rent
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
CARRER DE CAN
Torr ent
Torr ent
Torrent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
T ENE SR IU T ENE S
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
PASSATGE
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
GRANOLLERS
RIBELL
Torrent
Torrent
Torr ent Tor rent
Torrent
Sequia
Torrent
Torr ent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
RIBELL
Torrent
Can Torres
CARRER DE PUIGGRACIOS
CAN
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
Torr ent
TAGAMANENT
Torrent
XICOTA
CARRER
DE CAN M
CARRER DE CAN XICOTA
CAN AN R RRAMON
R RAMON
AMON - - a.30 a.30
a.30
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
De planta rectangular amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana
principal. Constituïda per planta baixa i una planta pis.
Façana principal de composició simètrica i peculiar forma rectangular que amaga les
pendents de la coberta. Té un portal d’arc rebaixat i balcó central de pedra treballada
a la planta pis. Finestres amb ampits de pedra, emmarcades superiorment
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Edifici construït l’any 1870.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR GRAU
AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torrent
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
. . . Núm. Núm. inv invent inv invent
ent entari: ent ari:
DE
M ONTBUI
FARELL
CAN
MONTBUI
FARELL
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Can Ros. Polígon 3, parcel·la 17
08106A003000170000SP
75.268 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Privada
Masia
En desús
una + annexes
Obra Popular.
voltants 1400
Correcte
29036
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
CARRER
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
DE
Torrent
Torr ent
Torr ent
LA
Torrent
CARRETERA DE CALDES DE MONTBUI A GRANOLLERS
CAN AN AN R RROS-
R OS- a.3 a.31 a.3
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Situada al límit nord del terme, tocant al municipi de Santa Eulàlia.
De planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la
façana.
Façana no simètrica de paredat arrebossat, acabada amb imbricació de teula. Portal
d’entrada dovellat, amb arc de mig punt. Les finestres de la planta baixa tenen ampit
de pedra i les finestres de la planta pis tenen ampits i carreus de pedra amb una
petita motllura al dintell. La finestra situada damunt del portal és de major dimensions.
Les finestres de totes les façanes laterals són de pedra.
Hi ha tres contraforts a la façana posterior i un altre a la part nord de cada façana
lateral.
A la masia hi ha construccions annexes i un barri tancat amb portalada de carreus
acabada en un arc rebaixat de totxo.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Masia datada al segle XV,a voltants de 1400. A mitjans del segle XVI, la pubilla Margarida
Ros i Sabater es va casar amb l’hereu del mas Comes de Lliçà, Antic Comes, de manera
que la casa va esdevenir una masoveria de la famíllia Comes, primer, i dels Casanoves,
després.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
CATÀLEG ÀLEG de de M MMASIE
M SIE SIES SIES
S i i C CCASE
C SE SES SE S RUR RURALS RUR RUR ALS
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . . Est Est Estat Est Estat
at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
CARRER
DE
CARRER
CREU
CARRER
C. ESTANYS DE LA
MUGA
ESTANY
RATERA
Torrent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
D'ENGOLASTERS
Torr ent
Torrent
ESTANY
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
DE
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
DE
de
Can
GARROFER
BANYOLES
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
MARANGES
CAN
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
ROVIRA
la V all
Torrent
Can Rovira. Polígon 23, parcel·la 16
08106A023000160000SR
17.102 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Torrent
Torrent
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Privada
Masies
Habitatge
una + annex (garatge)
Obra Popular
segle XVI
Correcte
CARRER DE L'ESTANYET
CARRER DE CAN ROVIRA
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
DEL
CARRETERA DE PA
CAN AN AN R RROV
R OV OVIR OV IR IRA- IR A- a.32
a.32
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Can Rovira és un bon exemple de masia de dos cossos, acostumats a la masia clàssica de tres
cossos o crugies, aquesta respon a una tipologia més senzilla, però no menys interessant, i seria
l’estadi intermedi entre la casa-torre d’un cos a la masia clàssica de tres cossos que es construirà
a partir del segle XVI, tant si es de nova planta, com per l’afegit de cossos laterals. Aquest tipus de
masia es comença a construir a finals del segle XIV i s’allarga fins ben entrat el segle XVII.
Can Rovira és una masia de carener perpendicular a la façana coberta a dues vessant de teula
àrea, sense ràfec. En el costat esquerra s’hi va afegir un cos d’una sola vessant i planta baixa.
Consta de planta baixa i pis. Els murs són de paredat de còdols i de totxo. En els darrers anys s’ha
restaurat la casa i s’han arrebossat les façanes de nou, excepte la nord.
A la façana principal que esta orientada a sud-est, hi ha el portal principal, és d’arc de mig punt
fet de maons i brancals de pedra. Al davant de la porta hi ha una petita vorera que substitueix
l’antiga rampa d’accés i que servia perquè tant les persones com el bestiar, no entres amb els
peus bruts a l’interior de la masia. També hi ha un pedrís per descansar i parar la fresca. Les
altres obertures són de llinda plana de pedra, sense decorar, només de la de la sala, té un
guardapols motllurat que protegeix la inscripció: “B/ARI/RO”. L’IHS esta entrelligat entre el nom
i la data de 1574. La finestra de la cambra és del mateix tipus sense inscripció. Entre la finestra de
la sala i la porta hi ha una petita espitllera tallada en un sol bloc. A la planta baixa hi ha una altra
finestra de pedra amb una creu sobre l’arquet conopial. Les altres obertures han estat ampliades
per donar més llum a l’interior. De la façana nord en sobresurt el cos del forn de pa. Davant la
masia, hi ha els annexes complementaris per a les tasques de la ramaderia, antigues corts i
quadres que durant un temps han servir d’habitatge i que ara s’han transformat en garatge per
als cotxes. Un xic més avall hi ha dos elements molts important per al món pagès, el pou de
l’aigua i la bassa, ara convertit en piscina seguint els canvis d’usos amb els nous temps. També es
conserva l’espai de l’era.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
Segons Enric Moreu-Rey, diverses referències d’un mas Rovira podrien correspondre als confins
de les parròquies de Caldes de Montbui i de Palaudàries. Les referències són les següents: l’any
990, Rovira de Geribert, i l’any 1100, “mansum de ipsa Ruira”, Aquest alou va ser de Gilabert
Guadall, de Mir Guadall i posteriorment d’altres personatges d’aquest llinatge. Tot i això, la quantitat
d’indrets que duien aquest topònim, molt comú, fa que no es pugui afirmar amb rotunditat que
aquestes referències històriques corresponguin a aquest mas Rovira.
Allò que sabem del cert és que l’any 1526, Antoni Rovira reconeixia posseir aquest mas Rovira
sota la senyoria directa de l’església. D’altra banda, el fogatge de 1553 de la parròquia de Sant
Esteve de Palaudàries, esmenta en Rovira.
Sembla que a finals del segle XVI, la família Rovira va viure una crisi econòmica, com moltes
d’altres en aquell període. L’any 1587, Joan Rovira, pagès de Palaudàries, va vendre i crear un
censal mort de 200 lliures i de pensió anual de 200 sous a favor del noble Josep Galceran de
Pinós. Ja fos arrel d’aquesta ensulsiada o per alguna altra circumstancia, el mas Rovira va anar a
parar a mans de la família Mas, pagesos benestants de la mateixa parròquia de Sant Esteve de
Palaudàries. Per tant, la masia va esdevenir una masoveria.
AB ABAST: AB T: Total
GR GR GRAU GR GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2
USOS USOS ADMISIBLE
ADMISIBLE ADMISIBLES ADMISIBLE S (c (cat (c at atàleg at àleg de de masies masies i i i c ccases
cc
ases rurals)
rurals)
Es podran destinar amb caràcter general, d’acord amb l’article 47 LU, al següents usos:
a) Habitatge familiar.
b) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, o de turisme rural.
c) Restauració.
d) Activitats d’educació en el lleure, tals com escoles de natura, centres de recerca relacionats
amb la natura, el paisatge o el mediambient, instal.lacions esportives, escoles d’hípica, i altres
similars.
e) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord
amb el que s’especifica en l’article 47,4 LU.
f) Activitats artístiques, artesanals i professionals.
g) Activitats agrícoles i ramaderes o de caràcter rústic.

CATÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
. . Núm. Núm. inv invent inv ent entari: ent ari:
CARRETERA
DE
CARRER CAN ROURE
PASSEIG
PASSATGE CARLES R.
CARRER
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
CAN
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
BERNAT
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
PASSATGE ANGEL RUIZ PABLO
DE CAN SALGOT
C ARRER
LA
DE
CARRER
de
Can
METGE
CARRER
Torrent
B osch
ADRIA
CARRER
Torr ent
del
CARRER D'ADRIA GUAL
PASSEIG
CARRER
Torr ent
CARRER
Torr ent
Torrent
GUAL
Sot de
de
Torrent
Tor rent
JOSEP
Can
Bosch
PRUDENCI
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Passeig de Can Salgot 24
4049301DG3044N0001YD
35.444 m2
Sòl urbà
E (Equipament)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
Privada
Masies
Lleure
dos
Obra Popular.
s. XVI-XVII
Correcte
29042
MARIA
DE
BERTRANA
CAN
SALGOT
RAMON
PASSEIG
SEGARRA
CARRERDE NARCIS
PASSATGE ANELM TURMEDA
DE
SANTIAGO
OLLER
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
PANCRAS
Torrent
DECAN
C. DE JOAN SA LVAT PAPASSEIT
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
RUSINYOL
Can Tor res
MUNTANER
CARRER DEJOAN S ALVAT P APASEIT
SANT
MARAGALL
Torrent
Tor r ent
Torrent
SALGOT
VALERIA
SANTVALERIA
Torr ent
CARRER
CAR RER
DE
Torrent
DENIA
Torrent
Torr ent
LAS TRES FEIXES
Torr ent
DE
FEIXES
TRES
LES
CAN AN S SSALGOT
S ALGOT - - a.33
a.33
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Can Salgot, tot i haver estat una masia de tipus clàssic, en el 1902, es va remodelar i se li va donar
un caire residencial, seguint els estils imperants en aquell moment, que donaren un resultat
eclèctic.
La masia actual està al centre d’un gran espai enjardinat, envoltada per una tanca i compartint
l’espai amb altres instal·lacions, dedicades fins no gaire temps al lleure.
La masia de planta rectangular és de carener perpendicular a la façana amb coberta a dues
vessants de teula, i doble ràfec de dents de serra. Sobre el carener hi ha un gerro de ceràmica
verda, element que es repeteix a moltes cases modernistes.Consta de planta baixa, pis i golfes.
La façana principal arrenca d’un sòcol de color grogós, i entre el primer i segon pis, hi ha una
motllura rectangular que divideix la façana en dos espais, és del mateix color que el sòcol i les
pedres cantoneres. La porta principal és d’arc de mig punt de dovelles encoixinades de diferent
mida com les cantoneres. A la pedra clau hi ha gravada la inscripció: “AÑO/SM/1902”. Les inicials
corresponen al propietari Santiago Malla que va fer les reformes de la casa. Les finestres de la
planta baixa estan protegides amb una reixa de tipus noucentista. En el primer pis, la sala s’obre
a l’exterior per mitjà d’una finestra gòtica lobulada amb fulles a les impostes, que va ser
reconvertida en balcó en les obres de començament del segle XX. Aquest és un petit balcó de
llosana semicircular que gairebé no surt del pla de façana. Les finestres dels dormitoris són de
pedra i a la llinda conserven una petita creu. Les obertures de les golfes, han estat reformades i
emmarcades igual que les de la planta baixa amb un engaltat pla. Corona la façana, sota l’angle
del carener, un rellotge de sol circular, amb línies horàries de les V a les VI i el gnòmon.
En el costat esquerra de la masia, l’antiga pallissa, va ser convertida en masoveria. Ara s’hi accedeix
des de l’interior de la masia, però antigament havia tingut un accés independent. A la part nordoest
de la masia, en les obres de 1902, si van construir dos pavellons de diferents alçades. En el
costat nord eren dependencies complementaries de la llar i el del costat oest, l’anomenat pavelló
de caça que té tipologia de planta rectangular. El pavelló consta de planta baixa i dos pisos i el
terrat està coronat per una balaustrada i per gerros als extrems igual que el pavelló de serveis. Els
murs estan arrebossats i pintats de blanc.
A l’entorn de la masia encara es conserven restes de la bassa i de l’era.
HIS HIS HISTÒRIA HIS HIS TÒRIA
El nom antic del que avui coneixem com can Salgot era Ametller. La primera referència documental
és de l’any 1351, quan Ramon Comalera, àlies Ametller, va confessar tenir el mas Ametller pel
monestir de Sant Pere de les Puel·les, del qual era home propi, soliu i afocat.
La família pagesa dels Ametller va habitar a la masia i en van treballar les terres amb fortuna. A
inicis del segle XVI, els Ametller ja eren uns grans propietaris, malgrat haver estat pagesos de
remença.
El 9 de febrer de 1653, es va celebrar un matrimoni important per als Ametller. Eulàlia Vidal,
vídua del pagès Pau Ametller i amb una criatura petita al seu càrrec, Maria Ametller, va decidir
casar-se en segones núpcies amb un pagès vidu, Joan Salgot, natural de Sant Martí de Centelles.
En Salgot va anar a viure al mas Ametller amb el seu fill Pau. Deu anys més tard, es va celebrar un
altre enllaç matrimonial: el jove Pau Salgot va esposar la pubilla del mas Ametller, Maria Ametller.
D’aquesta manera, el cognom Salgot va substituir el nom Ametller.
En algun moment del segle XX, els descendents dels Salgot-Ametller van perdre la propietat del
mas, perquè a principis del segle XX l’amo de can Salgot era el barceloní Santiago Malla i Grañé,
un burgués que va esdevenir un dels principals contribuents de la rústica del Vallès pels seus
béns a Lliçà d’Amunt i a Palou. A la seva mort, es va produir un pleit per discernir la seva herència
i durant un temps es va nomenar un administrador judicial. Un temps més tard, a mitjan del
segle XX, la finca va ser propietat d’un metge de Barcelona. Finalment, als anys seixanta, Francesc
Pola va adquirir can Salgot i va engegar la urbanització de la finca. Els propietaris actuals en sòn
descendents.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PR PROTEC PR PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Estat Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
CARRER
Torrent
EL PI
Torrent
CARRER DEL PI
Torr ent
Torrent
Tor ren t
Tor rent
T orrent
Pa-i-aigua
de
Torr ent
Torrent
Can
Tor rent
T or rent
T orrent
Paiaig ua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
de
Can
Torrent
Bosch
Tor rent
del
Torrent
CARRER
Torrent
Torrent
Sot de
de
T orrent
Torrent
Can
Bosch
Can Palaudàries. Pol. 25 parc. 53
08106A025000530000SY
156.033 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T orrent
T orr ent
de
d eCan
Torrent
Carr er as
T or rent
Can Bosch
Torr ent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
RIU
Torr ent
T orrent
Tor rent
S
ENE
T
RI UTEN ES
Torr ent
R
IU
TE
S
NE
RIU
RIU
RIU
Torr ent
Torrent
T ENE SR IU T ENE S
Privada
Masia
Masia agropecuària
una amb afegits
Gòtic tardà. Obra popular.
s. XVI - 1724
Correcte
Sequia
T orrent
RIUTENES
RI U
E
T NES
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
TENES
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent Tor rent
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent
de
Torr ent
Ca n
Sequia de
Torrent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torrent
Torr ent
Torrent
T orrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
CAN AN TORRE TORRES TORRE S - - a.34
a.34
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Can Torres està situada en un petit turonet envoltada de camps i boscos. El paisatge del seu
voltant ens evoca en part l’entorn que solien tenir les masies en època medieval, és a dir, el bosc
suficientment a prop per poder completar l’economia, per a les pastures, per la llenya, pels
fruits dels bosc o per caçar certs animals. I per altra banda camps plans per poder conrear la
terra. Així mateix, un altre dels elements bàsics era l’aigua, per això al davant de la masia, es
conserva un pou, renovat en el segle XX que conserva una pica de pedra. I en el costat sud,
davant les corts, una gran cisterna per emmagatzemar l’aigua, element molt oblidat en els darrers
anys i que des de temps remots s’havia tingut present en les construccions mediterrànies.
La masia és del segle XVI, de carener perpendicular a la façana amb coberta de teula àrab de
dues vessants desiguals per l’annexió d’un cos en època més moderna. El ràfec és d’una filada.
Sobre la teulada, s’alça una gran xemeneia de planta quadrangular. La masia és de planta
rectangular i tres cossos adaptats als desnivell del terreny. El cos del costat nord-est, es un afegit
més tardà, obrat amb totxo. En el costat sud, en el segle XX s’hi va afegir un cos de mitja vessant,
per a corts i quadres, al seu davant hi ha un galliner. A la façana principal, orientada a l’est, hi ha
el portal d’accés principal que es d’arc de mig punt de dovelles mitjanes ben tallades, en els
brancals es pot observar com a mesura que s’anaven afilant les eines s’anava rebaixat el perfil
dels carreus, a la pedra clau la data de “1724”. La porta conserva els batents de fusta massissa,
amb el forrellat i les baldes de ferro forjat. Les finestres del pis, són gòtiques tardanes, d’arc
conopial dentat amb arquets, impostes esculturades i ampit motllurats decorats amb rosetes. A
les impostes de la finestra de la sala, hi ha una roseta i una flor, i unes fulles entre els carcanyols
dels lòbuls. A la cambra de la dreta de la masia, uns personatges sostenen uns escut amb els
camps buits. A l’ampit, hi ha dues mostres de roseta, una molt esquemàtica i una flor que
repeteix la mostra de la finestra de la sala. La realització d’aquest elements són tosques, rudes, i
molt esquemàtics. Sota l’angle del carener, un rellotge de sol esgrafiat, amb la inscripció: “ANY”
i la data de “1724” amb el gnom que surt del centre d’una estrella. La resta de les obertures són
senzilles o amb llinda de fusta.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Són molt poques les dades històriques que tenim del mas Torres. Algunes informacions semblen
indicar que el nom antic del mas era Torrents. De fet, al segle XV, concretament l’any 1466,
coneixem l’existència d’un tal Pere Torrents. De fet, la nissaga dels Torrents, de ben segur dedicats
a la pagesia, apareix als fogatges i a la documentació de l’antiga baronia de Montbui: el fogatge
de 1553 esmenta en Torrents, i l’any 1577, Bernat Torrents era dehaner de Palaudàries.
A mitjans del segle XVII, apareix documentat un tal Jacint Torres i Torrents, el qual va ocupar
càrrecs de govern a la baronia de Montbui. Potser en Jacint s’havia casat amb la pubilla del mas
Torrents i, sense que en coneixem els motius, va acabar per imposar el seu cognom, Torres, per
davant del nom de la casa, de manera que a partir d’ell, el mas es va conèixer com can Torres.
Probablement, la família Palaudàries va adquirir el mas Torres, que va acabar esdevenint una
masoveria d’aquesta nissaga, condició que ha mantingut fins fa pocs anys. En l’actualitat, el mas
és propietat dels Fatjó dels Xiprers, descendents dels Palaudàries.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
Torrent
Sequia
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Torrent
Torrent
Can
de
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
CARRER DE CAN XICOTA
Torr ent
CARRER DE PICA D'ESTATS
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
CARRER
Can Xicota. Polígon 9, parcel·la 48
08106A009000480000SX
4.420 m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
T or rent
RI UTENES
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Tor res
Can
Sequia de
Privada
Masia
Habitatge
una+quadres+garita vigilant
Obra Popular.
s. XIII - s.XVI
Correcte
CARRER
DE
PICA
CINGLES
D'ESTATS
DEL
Torr ent
BERTI
Torrent
Tor r ent
Torrent
CARRER
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
PICA
Torr ent
CAN AN XIC XICOT XIC XIC OT OTA OT A - - a.35 a.35
a.35
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
Situada al rieral de Lliçà d’Amunt, prop del riu Tenes, Can Xicota forma part del grup de masies
de carener perpendicular a la façana a les que es va aixecar el cos central per donar cabuda a
unes golfes més amplies, aprofitant l’espai sota la coberta inclinada. El perfil resultant va fer
pensar als estudiosos que aquesta tipologia era deguda a la influencia directa de les basíliques
paleocristianes que utilitzaven aquesta forma per donar llum a l’interior de l’edifici. En realitat
tampoc hi havia edificis d’aquest tipus com per prendre’ls de model.
Es tracta d’una masia de planta basilical, amb un cos afegit al costat esquerre. Consta de planta
baixa, pis i golfes. El cos central és molt ample respecte als altres dos, cosa que fa pensar en un
creixement de l’edifici per etapes, coincidint amb una època de bonança econòmica. La porta
principal és d’arc de mig punt de dovelles de pedra i pedra tosca. L’escala que hi dóna l’accés és
de pedra calcaria i pedra vermella del Bertí. Les finestres de la façana principal són de Ilinda
plana amb un petit arquet conopial incís i ampit motllurat; la de l’habitació dreta és del mateix
tipus que l’anterior, però l’ampit esta decorat amb un motiu en forma de daus.
A l’interior de la casa es conserven en molt bon estat diverses arcades. A l’entrada principal, n’hi
ha una d’arc rebaixat de grans dimensions amb una obertura de llum molt considerable. A la
zona de la cuina, es troben dues arcades paral·leles de mig punt de carreus ben treballats. I
encara hi ha una tercera del mateix tipus a la zona de la sala.
La masia estava tancada per dos barris. A l’extrem sud-oest, es va construir a finals del s.XIX, una
petita garita de vigilància amb cúpula i una pinya de ceràmica verda en el coronament. Per la
part externa deixa veure dues gran lloses, una de pedra tosca i una altra calcària molt ben
treballada fent cercle per adaptar-se al perfil de la garita. Al costat est, adossat al barri, hi havia
una quadra amb espitlleres i segons sembla una era al davant.
Al costat del pou, hi ha una petita escala en la qual es va reaprofitar una llata amb la data de 1818.
Segons l’actual propietària, estava apilada amb d’altres llates al davant de la masia i la van posar
en el lloc actual en les darreres obres, a finals de la dècada dels 90. Aquests tipus de llata solen
trobar-se a sota coberta de la casa amb la data d’una renovació.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Documentada des del segle XIII, I’any 1259 Ramon de Voltraria va establir el mas Xicota a Arnald
Carreres, amb el pacte que dit Carreres hi enviés algun dels seus fills per tal de cultivar-lo.
Efectivament, una filla de I’esmentat Arnald, de nom Maura, i el seu marit, Guillem Burdi, es van
instal·lar a can Xicota. Ben aviat degueren prendre el nom de la casa per a cognomenar-se. Al
llarg dels segles XIII i XIV, el mas va créixer mitjançant I’establiment de diverses peces de terra,
fenomen que es torna a produir al segle XVI. D’aquesta manera, can Xicota va esdevenir una de
les propietats més notables del poble.
Durant la guerra del Francès (1808-1814), I’hereu de la casa, Salvi Xicota, va ser capità d’una de
les companyies de reserva del corregiment de Mataró, i va participar a les batalles de Molins de
Rei, de Sant Feliu de Llobregat i en diversos enfrontaments contra els francesos a la comarca. Per
aquest motiu, les tropes napoleòniques van saquejar la casa i van arrestar els seus pares.
Possiblement, arran d’aquests fets, es va crear una llegenda segons la qual l’emperador Napoleó
Bonaparte havia fet estada a la masia.
Més endavant, la família també hagué d’afrontar les diverses guerres carlines que assolaren el
país al barri -encara s’aprecien alguns elements defensius propis d’aquesta època - i es canta
que un dels fills de Salvi Xicota fou desterrat del mas per ésser un carlí declarat. D’altra banda,
I’hereu Domènec Xicota, encara va formar part dels darrers governs de l’antiga baronia de Montbui
(1841-1843). A la segona meitat del segle XIX, els Xicota van participar en algunes de les primeres
associacions agrícoles de Catalunya (IACSI), alhora que començaren a arrendar parts de la seva
propietat a diverses persones amb la facultat de poder-hi construir cases. D’aquesta manera, es
va anar formant l’anomenat raval de can Xicota. La família Xicota es va mantenir a la casa fins al
darrer quart del segle XX.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
T or rent
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent
Torrent
Torren t
Pa-i- aigua
de
Torrent
Torrent
Can
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
PARDAL
GAVINA
ORENETES
CARRER
A GRANOLLERS
GUATLLA
CAN BALLESTA
C. DE LA CADERNERA
CARRETERA
Torrent
Paia i gua
Riera Seca
Paia igua
Can
Torrent
S equia
Torrent
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Torr ent
CARRETERA
CARRER DE LES ORENETES
CARRER DEL PARDAL
CARRER DE LA CADERNERA
CARRER
DE CALDES DE MONTBUI
DE
LA
de
Can
T or rent
Bosch
Torrent
del
Torr ent
Torrent
Tor rent
S ot de
CARRER DEL PINSA
TORRENT
GAVINA
DE CALDES
DE
MONTBUI
de
Torrent
T or rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Tor rent
de
la V all
T orrent
CARRETERA
A
Torrent
Tor rent
Carretera de Parets a Bigues 25
6389101DG3068N0001WB
7.886 m2
Sòl urbà
10 (Verd privat)
Torrent
Tor rent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torrent
To rrent
Torre nt de
de
Torrent
Can
Carreras
Torr ent
Can Bosch
Torrent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torrent
T orrent
T orrent
T orrent
Torrent
Torrent
Torrent
R IUTE NES
R IUTE NE S
T o rr ent
R
I
RIU T E
EN S
RIU
RI U TEN ES
Tor rent
Torr ent
UTEN ES
Sequia
RI U
Torr ent
R IUTENES
RIU
TENES
E
T NES
RI O
RIU
IU
R
TEN ES
Torrent
TENES
Sequi a
TENES
T or rent
Torrent
T ENES
Tor rent
Torr ent Torr ent
Privada
Masies
Habitatge
una
Obra Popular
segle XIX (1816)
Correcte
APARETS
DE
BIGUES
CARRETERA
DE BIGUES A
CARRER
PARETS
CARRER DE L'ESTORNELL
DEL
CARRER
DE LA GRALLA
CARRER DE CALDES
GRANOLLERS
FALCO
CARRER
L'ESPARVER
CARRER DE
Torrent
Torrent
Tor rent
Tor rent
Torrent
de
Torrent
Sequia
Can
de
Torrent
Can Tor res
Tor rent
Torrent
Torrent
DEL
Torrent
CARRER DEL PASSARELL
Tor rent
Tor rent
Torrent
Torr ent
PINAR
CARRER DE LA
CARRER DE LA
EL EL EL PINAR PINAR PINAR - - - a.36
a.36
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La casa es troba situada pasada la cruïlla de Caldes, en direcció a Santa Eulàlia,
practicament a peu de la carretera, un cent metres a mà dreta.
Es tracta d’una casa d’estructura simètrica, de planta rectangular, d’un sol cós, amb
planta baixa, pis i golfes i encarada a sud. La coberta es a dues vessants i el carener
perpendicular a la façana. A la part dreta de la casa hi havia un colomar important,
avui reconvertit en habitatge familiar.
La façana es arrebossada i sobresurt del límit de la coberta. El portal d’accés és d’arc
rebaixat i té tres balcons a la planta pis.
A la planta baixa, havent entrat, a la dreta hi havia la cuina i el menjador, amb una
llar de foc raconera i una xemeneia de campana. A l’altre banda hi havia habitacions
i l’escala que pujava cap al primer pis, on hi havia tres habitacions espaioses per als
masovers. A dalt de tot, encara, hi havia les golfes, que servien per emmagatzemar
collites i per deixar assecar tant tomàquets com l’embotit de la matança del porc.
Davant de la casa del Pinar hi havia una petita construcció, anomenada la Caseta,
que acollia el corral i gàbies del bestiar petit. Just al darrere hi havia la mina, d’on
brollava un bon doll d’aigua. La mina omplia la bassa d’aigua que hi havia davant del
Pinar, de vint metres de llargada i cinc d’ample, que servia per regar els camps de
regadiu. Aquesta es va assecar durant la dècada del setanta, quan la zona es va
començar a edificar. Per aquest motiu es va haver de perforar un pou enmig dels
camps, un pou d’obra elevat, actualment encara visible a la zona i que continua
omplint la bassa.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
La casa del Pinar deu el seu nom a la quantitat de pins que hi havia a la rodalia més
immediata, pins que molt sovint eren de la mateixa propietat. Fins a la dècada dels
anys seixanta el paisatge del voltant quasi es va mantenir intacte, sense urbanitzar.
La casa data del principi del segle XIX; sobre la llinda de l’antiga portal principal hi ha
marcada, desdibuixada, la data de 1819.
Entrat el segle XX, cap al 1929, la casa fou comprada per Domingo Codina, natural de
Castelló, casat amb Matilde Campos. el matrimoni s’hi traslladà a viure. També entraren
a viure a la casa la germana de Matilde i el seu germà. Les feines de camp en les
terres del Pinar durarien fins a la dècada dels vuitanta. Mentres unes parcel·les es van
anar venent i urbanitzant, d’altres deixaren de ser agrícoles i es destinaren a un altre
ús diferent. Així l’any 1965, s’hi va posar la gasolinera el Pinar, que era coneguda
popularment com el Poste. Com que l’edificació d’una gasolinera havia d’anar
acompanyada d’un petit servei de restauració, es va optar per, en lloc de fer un bar,
construir un edifici restaurant. Aquest servei, però, inaugurat el 1968, sempre s’ha
arrendat i la família no l’ha portat directament.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CA CATÀLEG CA TÀLEG de de BÉNS BÉNS PROTEGITS
PROTEGITS
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Clas Classif Clas Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualific
ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ
Tor rent
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil:
Estil:
. . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de de c cconser
c onser onservació:
onser vació:
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Ca n
Torrent
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torrent
125
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Can Manent sud. Pol 21, parc. 14
08106A021000140000SW
121.038 m2
Sòl no urbanitzable
22a (Protecció especial
paisatgística - I)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
RIU
T or rent
Torrent
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
RIU
R IU
R
Torr ent
Torr ent
IUTE N ES
Sequia
T or rent
RI UTENES
RIU
TEN ESR IU TE NES
Privada
Torre
En desús
una
Noucentista
1885
Correcte
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
125
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Sequia de
Torr ent
Can Tor res
Torrent
Tor r ent
Torrent
Torr ent
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
150
LA LA TORRE TORRE DE DE CAN CAN MANENT MANENT - - a.37
a.37
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
És de planta quadrada, coberta a quatre vessants i té planta baixa, planta pis i golfa.
La construcció és de totxo amb acabat arrebossat. Destaca per la composició simètrica
de cadascuna de les façanes, dins l’estil noucentista.
Els arcs dels forats de la planta baixa són rodons de mig punt, i els forats de la planta
pis i golfes són rebaixats. Unes motllures corregudes separen cadascuna de les plantes
i unes altres uneixen entre sí els forats de la planta baixa - al nivell de l’arrencada dels
arcs - i de la planta pis - al nivell dels ampits-.
L’entrada principal queda remarcada amb la part central de la façana sobresortint de
la resta, junt amb el balcó del damunt del portal.
HIS HISTÒRIA HIS HISTÒRIA
TÒRIA
Antic palau del marquès de Monsolís. Contruït a finals del segle XIX.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 1

CATÀLEG ÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanística:
a:
. . Qualif Qualific Qualif Qualif ic icació icació
ació urbanístic urbanística:
urbanístic urbanístic a:
Torre nt
Tor rent
Torrent
Torrent
Tor rent
Torrent
T orrent
Pa-i- aigua
de
T orr ent
Torrent
Torrent
Ca n
T or rent
Torrent
Paia igua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Sequi a
Tor rent
Torrent
DADE DADES DADE DADE S EDIFIC EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . Ús: Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit Antiguitat:
at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
MONTBUI
Torrent
Torrent
de Can Cusc"
Tor rent
de
Can
Torrent
B osch
Torrent
Torr ent
del
Torr ent
Torr ent
Torrent
Sot de
de
Torrent
Tor rent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
la Vall
Tor rent
Hostal l’Arengada. Ctra. de Caldes.
000608700DG30H0001MU
2.032m2
Sòl no urbanitzable
22b (Protecció especial
paisatgística - II)
Torrent
Torrent
Tor rent Tor rent
Torrent
Torr ent
T orrent
Torrent
T or rent
Torr ent
de
d e
Torrent
Can
Car reras
Tor rent
Can Bosch
Torr ent
To rrent
de CanBosch
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torr ent
Torrent
Torrent
T orrent
Tor rent
Torr ent
T or rent
Torrent
RIU
Tor rent
TE NES
R IUTE NES
Torr ent
RIU
T or rent
RI UTENES
Torr ent
Torr ent
IU
T
ENE
S
R
R IU
R
IUTE N ES
Sequia
RIU
TEN ESR IU TE NES
TENES
RIO
RIU
U
RI
TE NES
Tor rent
TENES
Sequia
TENES
Torrent
TE NES
Torrent
Torrent
Torrent
Torr ent Torrent
Torr ent
Torrent
Tor rent
Torr ent
de
Torr ent
Can
Tor res
Can
Sequia de
Privada
Masia
Habitatge particular
una
Obra Popular.
finals segle XIX
Correcte
Torr ent
Torrent
Tor r ent
Torrent
CARRER
Torr ent
CARRER
Torrent
DE
Torrent
Torr ent
DE
Torr ent
CARRETERA DE CALDES DE MONTBUI A
LA
GUATLLA
L’HOS L’HOSTAL L’HOS AL ARENG ARENGADA ARENG ADA - - a.39
a.39
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
La casa de l’Hostal de l’Arengada està ubicada al nord del terme, a la zona del barri de
Ballestà, a un quilòmetre de la cruïlla, carretera de Caldes amunt. Es una construcció de
finals del segle XIX antigament anomenada Can Nan.
De planta rectangular amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la coberta. La
façana és de composició simètrica, arrebossada, acabada amb ràfec, on s’hi poden veure
planta baixa i planta pis. Tots els forats de la façana estan emmarcats, així com els laterals
de la mateixa.
A la planta pis, hi ha un balcó central de pedra treballada suportat per dues mènsules
també de pedra, i una barana de ferro forjat. La façana té un sòcol i una motllura, al nivell
del balcó, que separa la planta baixa de la planta pis.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
Tot i que actualment és un habitatge particular, el seu nom indica l’antic ús i funcionalitat
que tingué l’immoble. Originalment, abans de 1915, es tractava només d’una barraqueta
amb un abeurador per als cavalls, una pica i un pou, situada a peu del camí ral cap a Caldes
e Montbui, i on paraven carruatges camí de Granollers a fer un mos d’entrepà d’arengada.
Cap al 1915 la casa fou comprada per un home de cal Nan, que era paleta i la va reformar
completament donant-hi la forma actual. Al principi dels anys vint la casa fou comprada
per Joan Marfà Bufí, fill de can Guineu, que s’hi traslladà a viure amb la seva dona, Teresa
Bellavista Palau, filla de ca n’Isidoro, per treballar-hi de pagès. el matrimoni s’afillà Julià
Coral, el qual, en casar-se a mitjan anys cinquanta amb Lourdes Bassa, aixecà una nova
casa al davant.
Els camps eren sobretot de secà, amb un petit regadiu que s’abastava amb la mina de can
Guineu. La producció de llet era recollida pel camió d’en Malé i setmanalment s’anava a
vendre al mercat de Granollers.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2

CATÀLEG ÀLEG de de de BÉNS BÉNS PR PROTEGIT PR OTEGIT OTEGITS OTEGIT
DADE DADES DADE S GENER GENERALS GENER ALS
. . Ubicació:
Ubicació:
. . . R RRef
R ef eferència ef erència c ccat
c at atastral: at astral:
. . Superf Superfície Superf ície de de parc parcel·la: parc parcel·la:
el·la:
. . Clas Classif Clas sif sific sif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
. . . Qualif Qualific Qualif ic icació ic ació urbanístic urbanística:
urbanístic a:
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
DADE DADES DADE S EDIFIC EDIFICACIÓ
EDIFIC CIÓ CIÓ
Torr en t
. . Titularit Titularitat: Titularit at:
. . Tipologia:
Tipologia:
. . . Ús:
Ús:
. . Nº Nº edif edific edif edific
ic icacions: ic acions:
. . Estil: Estil:
Estil:
. . . Antiguit Antiguitat: Antiguit at:
. . Est Estat Est Est at de de c cconser
c conser
onser onservació:
onservació:
vació:
L'ESPARVER
DE
CARRER
CARRER DEL PASSARELL
Torrent
Torrent
de Pa-i-aigua
Torrent
Can
Torrent
Torrent
Torr ent
Torrent
Pai aigua
RieraSeca
Paiaig ua
Can
Torrent
Sequi a
Tor rent
Torrent
Torr ent
de Can Cusc "
Tor rent
PINAR
CARRER DE LA GRALLA
CARRER DE LA GARCA
de
Torrent
Can
Torr ent
Bosch
Tor r ent
del
Torrent
Torrent
T orrent
Sot de
de
Torren t
Torrent
Can
Bosch
Can Sanaya
Torrent
de
CARRER DE CAN
la V all
Torrent
Carretera de Caldes a Granollers
001214000DG30H0001EU
10.798 m2
Sòl urbà
V (espais lliures)
Torrent
Torrent
FEU
Torrent Torr ent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
Torrent
de
de
Torr ent
Can
Carr er as
Torrent
Can Bosc h
Torrent
Torrent
de Can Bosc h
Torrent de Can
Torrent
Bosch
Torrent
Torrent
Torr ent
Torr ent
Torr ent
Tor rent
Torr ent
T orrent
Tor rent
ENE
T S
R
IU
RI UT EN ES
Tor rent
R IU TE NES
Torrent
Torrent
Sequia
ENE
T S
RI
U
Torrent
RIUTENES
T E
EN S
SRIU
IU
T
R
ENE
RI U
RIU
TENES
RIO
RIU
RI U
T ENE S
Torr ent
TENES
Sequi a
TENES
Torrent
Torr ent
TENES
Torrent
Tor rent T or rent
Privada
Molí
Explotació d’àrids
una principal + annexes
Obra Popular
segle XIII
Correcte
Torrent
Tor rent
Torrent
Torre nt
Torrent
Torrent
de
Tor rent
Can
Sequi a de
Tor rent
Can Torres
Torrent
Tor rent
Torr ent
Tor rent
T or rent
Torr ent
Tor rent
Torrent
Torrent RIU
MOLÍ MOLÍ D’EN D’EN C CCOME
C OME OMES OME S - - - a.40
a.40
DE DESCRIPCIÓ
DE SCRIPCIÓ
El Molí d’en Comes, situat al nord del municipi, va ser el primer molí localitzat al costat del riu
Tenes al llarg del seu recorregut per Lliçà d’Amunt. Tot i que el Molí d’en Comes esta documentat
des del segle XIII, no vol dir que l’edificació que actualment coneixem sigui d’aquesta època, ja
que un lloc amb tanta activitat s’ha reformat moltes vegades al llarg del segles. Molts dels molins
d’origen medieval van ser transformats, sobretot a partir del segle XVII. El Molí d’en Comes
respon a aquest tipus d’edificació, si bé no tenim constància de la data de construcció, sí que es
coneix la seva existència documental des de 1253, i de les reformes que s’hi han anat fent,
sobretot en els segles XIX (1818) i XX (1917).
És un edifici de planta rectangular, de carener paral·lel a la façana amb coberta a dues vessants
de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. Els murs, que són de paredat de còdols, estan
arrebossats. Les portes són d’arc carpanell fetes amb dovelles de pedra ben treballades amb
motllura rebaixada a l’angle. Les obertures del pis són de llinda plana i brancals de pedra sobre
permòdols. Les altres finestres són senzilles d’arc a nivell, obertes i ampliades al llarg del temps.
Sobre la porta principal i la finestra del dormitori, hi ha una espitllera tapiada que servia alhora
per vigilar i per alleugerir les carregues del mur sobre la porta. A la façana oest, hi ha una petita
obertura feta amb blocs monolítics de pedra Sobre l’arrebossat de la façana, entre dues finestres,
dins una orla partida coronada per una creu, hi ha les restes d’una inscripció, ara incompleta:
RENO(VAT)/LO/ AN (Y)/1818/D(N)/R(N)/CASA(S)N? A(F)E(T).
A l’interior del molí, un cop traspassada la porta principal, hi ha la sala del molí. Es tracta d’un
sala rectangular, sostinguda per una arcada de pedra d’arc de mig punt de dovelles molt ben
tallades. A l’espai de l’entrada que fa de repartidor, el terra esta cobert amb velles rodes de molí;
al sostre, hi ha una petita obertura quadrada o espiera, que servia per a mirar qui arribava quan
el moliner era al pis; a ma dreta, una cuina reformada al segle XX; paral·lela a la porta principal,
una altra porta de pedra molt ben tallada, ambla inscripció: “IHS” a la llinda, condueix al celler i
a l’escala que porta al pis. Al capdamunt de l’escala, en una de les rajoles entre les llates, hi ha la
data de 1917, corresponent a una de les reformes que s’han fet al molí.
La maquinària de dintre del molí està completa i perfectament conservada. Està intacta, essent
un dels valors més importants.
HIS HISTÒRIA HIS TÒRIA
L’any 1253, Simó de Llor i la seva muller Berenguera van vendre el mas Ubach, de Lliçà d’Amunt,
a Guillem Comes i la seva muller Maria, al seu fill Arnald i a la seva esposa Guilleuma, juntament
amb un molí i altres terres; possiblement, aquell molí ja era l’actual Molí d’en Comes. Un temps
més tard, concretament el 1266, el mateix Simó de Llor vengué la senyoria de l’esmentat mas
Ubach, juntament amb totes les pertinences, el molí i l’aigua. Per tant, des del segle XIII, la
família Comes poseïa el Molí i l’explotava com a tal.
De fet, la nissaga dels Comes va consolidar un patrimoni notable durant l’època medieval, i van
passar a formar part de la pagesia benestant de la vall del Tenes. Mentre els Comes gestionaven
el patrimoni des del seu mas, el molí era habitat per famílies de moliners, com succeïa
habitualment en casos semblants.
A mitjan segle XVII, Maria Comes, hereva del mas Comes, es va casar amb Rafael Casanova de
Moià. A partir d’aquell moment, els Casanoves van esdevenir els propietaris dels masos Comes i
Ros i també del Molí d’en Comes.
El molí es feia servir per a moldre cereals i llegums. L’últim moliner va ser Amadeu Relats. El molí
que funcionava amb aigua es va tancar després de la Guerra Civil (1942-44). Després se’n va
instal·lar un d’elèctric.
A la segona meitat del segle XX, Francesc Montes va adquirir una part de la finca per tal de
desenvolupar el seu negoci d’extracció d’àrids, que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Finalment,
a la dècada de 1990, el mateix Francesc Montes va adquirir el Molí d’en Comes.
AB ABAST: AB T: Total
GR GRAU GR AU DE DE PR PROTEC PR OTEC OTECCIÓ: OTEC CIÓ: 2