054-Memòria Informació.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA
MUNICIPAL DE
LLIÇÀ D’AMUNT
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
DOCUMENT PER APROVACIÓ INICIAL
Març 2010

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
2

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
3
P.O.U.M. de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
Març 2010
Equip redactor:
UTE CSA carracedo-sotoca arquitectes s.l.p. – AFAC Amador Ferrer
La Llena. Serveis i Projectes Ambientals s.c.p.
PROMO Assessors – consultors s.a.
EDAS espai d’anàlisi social
Anselm Clavé, 73 08186 Lliçà d’Amunt t. 938 415 225 f. 938 414 175 ae. ajuntament@llicamunt.net w. www.llicamunt.net

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
LLIÇÀ D’AMUNT
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Document de criteris, objectius i solucions generals
1.2. Abast i justificació de la revisió
1.3. Metodologia, determinacions i criteris i objectius inicials.
2. MARC LEGAL
2.1. Legislació pròpia de Catalunya
2.2. Legislació estatal
3. EL TERRITORI MUNICIPAL
3.1. Posició territorial
3.2. Geomorfologia
3.3. Climatologia
3.4. Rieres i desguassos
3.5. Usos del sòl
4. DEMOGRAFIA I HABITATGE
4.1. Evolució de la població
4.2. Estructura per sexe i edats
4.3. Estructura socioeconòmica
4.4. Naturalesa de la població
4.5. Habitatge
4.6. Població resident i població temporera
4.7. Tendències i prognosi
5

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5. ACTIVITAT ECONÒMICA
5.1. Estructura de l’activitat econòmica
5.2. Població activa i població ocupada
5.3. L’agricultura i la ramaderia
5.4. Les activitats industrials
5.5. Els serveis
6. PLANEJAMENT URBANÍSTIC I TERRITORIAL
6.1. Antecedents
6.2. Potencials urbanístics romanents
6.3. Estudis i actuacions en curs
6.4. Planejament territorial
7. EL CENTRE I LES EXTENSIONS URBANES
7.1. Ordenació
7.2. Regulació normativa de l’edificació
7.3. Equipaments i dotacions
7.4. Serveis urbanístics
7.5. Espais lliures
7.6. Mobilitat i accessos
7.7. Aparcament
8. PATRIMONI HISTÒRIC
8.1. Notícia històrica
8.2. Indrets, edificis i elements d’interès històric i arquitectònic
9. OBJECTIUS, CRITERIS I SOLUCIONS DE PLANEJAMENT
9.1. Objectius i criteris de planejament
9.2. Propostes i solucions de planejament
10. ANNEX I. Programa de participació ciutadana
11. ANNEX II. Informe ambiental preliminar
6

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
12. LLISTAT DE PLÀNOLS
Plànols d’informació
I.01. Encaix territorial. Lliçà d’Amunt al seu entorn territorial
I.02. La forma del territori. Terres, aigües, camins i carenes
I.03. Els pendents del territori
I.04. Els pendents del territori. Àmbits superiors al 20%
I.05. Hàbitats naturals i d’interès comunitari
I.06. Usos del sòl
I.07. Litologia dominant
I.08. Estructura territorial
I.09. La jerarquia dels carrers actuals
I.10. Els pendents dels principals carrers
I.11. Els teixits i les tipologies
I.12. Equipaments i espais lliures
I.13. Els elements de patrimoni arquitectònic i arqueològic
I.14. Les masies i cases rurals
I.15. Classificació del sòl. Planejament vigent
I.16. Qualificacions del sòl urbà i urbanitzable. Planejament vigent
I.17. Qualificacions del sòl no urbanitzable. Planejament vigent
I.18. Instal·lacions i serveis urbans- Xarxa de distribució d’aigua
I.19. Instal·lacions i serveis urbans- Xarxa de clavegueram
Escenaris, criteris i alternatives per Lliçà
INFRAESTRUCTURES, MOBILITAT I ACCESSIBILITAT
P.01. Alternatives i escenaris per la Ronda del Vallès. Les opcions del PTMB i del PGOU
vigent
P.02. Alternatives i escenaris per la Ronda del Vallès. Les opcions del PTMB i del PGOU
vigent
P.03. El model de mobilitat municipal. Escenaris i alternatives per a la vialitat local
P.04. El model de mobilitat municipal. Escenaris i alternatives per a la vialitat local
P.05. El model de mobilitat municipal. Escenaris i alternatives per a la mobilitat peatonal
POBLACIÓ, HABITATGE I DESENVOLUPAMENT
P.06. Alternatives, models i estratègies pel desenvolupament de Lliçà d’Amunt
P.07. Àmbits per a la possible localització de centralitats. Equipaments, espais lliures i
activitats
MEDIAMBIENT, PAISATGE I PATRIMONI
P.08. Alternatives i estratègies pels territoris no ocupats de Lliçà d’Amunt
7

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
8

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE LLIÇÀ D’AMUNT
1. INTRODUCCIÓ
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1.1. Document de criteris, objectius i solucions generals
El document d’Avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del
municipi de Lliçà d’Amunt, presentat en març de 2009, va definir els criteris
bàsics i proposar els objectius i solucions generals de planejament que han
guiat els treballs de redacció del Pla per a la seva aprovació inicial municipal,
informació pública i aprovacions provisional i definitiva, segons el que
estableix la legislació urbanística vigent.
Per tal d’establir un diagnòstic urbanístic es varen portar a terme un conjunt
de treballs d’informació i anàlisi del territori municipal. Aquests treballs
inclouen els aspectes demogràfics i els factors d’ordre econòmic, social i
ambiental amb incidència sobre l’ordenació física, així com els relatius a
l’estat de la població (edificació, parc d’habitatges, espais públics,
equipaments, xarxes de serveis, i d’altres) i a l’evolució del planejament
urbanístic. La seva elaboració per l’equip redactor respon al contingut de
l’adjudicació aprovada pel Ple de l’ajuntament de Lliçà d’Amunt de data 21
de juliol de 2008.
La informació urbanística que es presenta en aquests Memòria de la
Informació és la necessària als efectes de la redacció del Pla, i ha permès
l’elaboració d’un diagnòstic de la situació urbanística del municipi, així com
formular els criteris o bases per a la elaboració del Pla i redactar la proposta
inicial d’objectius i solucions de planejament. Aquests continguts han estat
validats per l’ajuntament a efectes de la redacció del Pla que ha de regir al
llarg dels propers anys el desenvolupament urbanístic del territori municipal
de Lliçà d’Amunt.
9

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Les anàlisis i propostes contingudes en l’Avanç de planejament, de caràcter
programàtic i obert, han facilitat la seva discussió en les instàncies de
participació ciutadana i seguiment del procés de planejament. Aporten uns
materials que es dirigeixen específicament a la ordenació urbanística del
territori municipal, que és l’objecte del Pla.
Els continguts del document es poden classificar en dos apartats diferenciats:
a) Treballs d’informació urbanística, organitzats segons àrees
temàtiques i resumits en forma de diagnòstic urbanístic;
b) Propostes i solucions generals de planejament corresponents als
temes principals a afrontar, segons el resultat de la valoració i
discussió d’alternatives efectuada.
10

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
1.2. Abast i justificació de la revisió
El present Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) revisa el
planejament urbanístic general fins ara vigent al municipi, constituït pel text
refós, aprovat definitivament per la Comissió territorial d'urbanisme de
Barcelona en sessió de 18 de juliol de 2001 (executiu a partir del 13 de març
de 2002), el qual incorpora les modificacions puntuals i plans derivats, així
com estudis de detall i unitats d’actuació que s’havien anat aprovant des de
la vigència del Pla general d’ordenació de 1991.
D’altra banda, l’ajuntament de Lliçà d’Amunt ja havia tramitat un document
justificatiu de la revisió anticipada del Pla general de 1991, que va esser
aprovat per la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona l’any 2000, i
que va obrir els treballs de revisió del Pla, si bé únicament es va arribar a
redactar un document d’Avanç de Pla d’ordenació urbanística municipal
(POUM), amb data de gener de 2000. Amb el canvi de govern municipal que
es va produir l’any 2003, la tramitació del POUM va quedar temporalment
suspesa fins el moment present, en que s’inicien de nou els treballs de
revisió.
La revisió del planejament vigent es concreta en la redacció d’un nou Pla
d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb els criteris i determinacions
de la Llei d’urbanisme de Catalunya, text refós aprovat per Decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol (LU) i del Reglament (RLU), aprovat per Decret
305/2006, de 18 de juliol, així com de la legislació estatal i sectorial
d’aplicació. Donades les dates d’entrada en vigor, ni la Llei ni el Reglament
actuals varen constituir el marc legal del planejament que es revisa, raó que
justifica per sí mateixa la necessitat de l’adaptació a la nova Llei i Reglament
dels documents de planejament urbanístic municipal.
La justificació de la conveniència de procedir a la redacció del present Pla
d’ordenació urbanística municipal deriva, així doncs, en primer lloc, del
mandat legal expressat en la disposició transitòria segona de la Llei, segons
la qual es preceptiva l’adaptació del planejament urbanístic municipal vigent
a la Llei, en el moment de la seva entrada en vigor.
Han transcorregut, d’altra banda, més de divuit anys des del Pla general
d’ordenació de 1991, i nou des de la efectiva vigència del text refós de 2001,
períodes que també per sí mateixos justifiquen la redacció d’un nou Pla. El
planejament general vigent s’ha anat desenvolupant al llarg d’aquest període,
de tal forma que quasi s’ha colmatat el sòl urbà i gran part del sòl
urbanitzable. El sòl industrial del municipi es troba en aquest moment en
procés de reestructuració i desenvolupament. La revisió ha d’abordar
aspectes molt importants relatius a l’estructura interna, l’equipament, la
millora i la cohesió dels nuclis urbans i de les urbanitzacions.
11

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Són tanmateix notables les transformacions territorials que afecten a l’àmbit
ampli en que se situa el municipi de Lliçà d’Amunt, especialment en el
moment en que es tramita el Pla territorial metropolità de Barcelona, que
inclou la comarca del Vallès Oriental. Les qüestions d’ordre territorial
relatives a la mobilitat territorial, als espais especialment protegits, als
serveis i equipaments urbanístics generals, a l’habitatge i a les activitats
econòmiques, resten obertes i incideixen de manera significativa en el
municipi. El nou Pla haurà d’integrar les solucions que finalment es donin a
temes tan importants com el traçat de la Ronda del Vallès, l’autovia del
Tenes, el parc agrícola del Tenes o el tractament dels sòls residencials de
baixa densitat, tots ells apuntats en el citat pla territorial.
Tot aquest conjunt de fets justifica sobradament la necessitat de posar al dia
el planejament urbanístic general municipal, redactant un Pla d’ordenació
urbanística municipal de Lliçà d’Amunt adaptat al nou marc legal i territorial.
12

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
1.3. Metodologia, determinacions i criteris i objectius inicials.
1.3.1. Metodologia
a) Primera fase: Diagnòstic
D’acord amb el pla de treball elaborat i aprovat per l’ajuntament, s’ha
procedit a la presentació, en una primera fase, d’un estat de la qüestió o
diagnòstic previ (exposició i debats realitzats en els diferents barris del
municipi amb el títol genèric de “On som?”), a partir de l’anàlisi dels
documents de planejament i iniciatives portades a terme en els darrers anys.
Els treballs inclosos són els següents.
• Document d’Avanç de Planejament de 2001
• Document de Diagnosi Ambiental de 2001
• Agenda 21
• Pla del Centre de la Vila
• Concurs pel nou Pla del Centre
• Avantprojecte del Pla territorial metropolità
• Diagnosi econòmica
• Diagnosi de mobilitat
Aquesta primera fase de treballs ha estat explicada al públic mitjançant la
realització de tres jornades celebrades als barris del Centre, Palaudàries i ca
l’Artigues, d’acord amb el programa de participació ciutadana que apareix en
Annex a aquesta Memòria.
b) Segona fase: Avanç de Pla
Els treballs d’informació i anàlisi urbanística que integren l’Avanç de Pla han
permès valorar amb major amplitud la situació actual del municipi. Es tracta
d’una fase necessària per tal de procedir a la redacció del Pla pròpiament dit.
D’altra banda, els criteris, objectius i solucions generals de planejament han
estat examinats i debatuts tant en el nivell dels òrgans municipals, com en el
de les instàncies de participació ciutadana. El resultat d’aquest debat dona
lloc a la definició dels objectius i a la definició de les línies estratègiques
d’actuació, encaminades a determinar les accions concretes o les regulacions
urbanístiques per assolir dits objectius.
El programa de participació ciutadana ha estat especialment intens en
aquesta fase dels treballs, amb la exposició, difusió i discussió pública de les
solucions generals de planejament, la formulació d’alternatives i la definició
13

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
dels objectius i línies estratègiques d’actuació. Aquest procés participatiu s’ha
realitzat amb una gran flexibilitat temporal i temàtica, facilitant una amplia
difusió dels treballs. El programa de participació ciutadana que s’inclou en
Annex explica amb detall el procés elegit per l’ajuntament per a difondre els
treballs.
c) Tercera fase: Pla
La tercera fase de redacció del document, una vegada completada la
discussió de l’Avanç, aborda els aspectes relatius a la ordenació física i a la
regulació normativa de tot el territori municipal, a partir de treballs elaborats
a escala més precisa. La redacció del Pla procedeix a partir de
l’aprofundiment de les solucions inicials. Els treballs d’ordenació física i els
de regulació normativa s’han portat a terme de forma simultània. El Pla
conté les determinacions necessàries per a facilitar la seva posta en pràctica,
tant en els sòls on aquestes s’apliquen directament com en aquells altres on
sigui necessària la redacció d’un instrument de planejament derivat. El Pla
inclou determinacions relatives al sistema de comunicacions i accessos al
municipi, al sistema de serveis tècnics, al sistema d’espais lliures, al sistema
d’equipaments i dotacions, així com les que fan referència a la ordenació del
sòl urbà i als sectors de sòl urbanitzable, i també al sòl no urbanitzable, amb
el nivell de detall establert a la legislació vigent. La normativa inclou les
determinacions per al desplegament i execució del Pla en les distintes
classes de sòl previstes.
La tramitació administrativa del Pla, una vegada formalitzat, s’inicia amb
l’aprovació inicial municipal de la versió completa del Pla d’ordenació,
ajustat a la legislació i normativa vigent, la qual ha de ser sotmès a
informació pública per un període mínim d’un mes i mig. Aquesta exposició
pública s’organitza atenent a les disposicions establertes en el programa de
participació ciutadana, als efectes de l’explicació i difusió de les propostes
del Pla, de la participació de les institucions i persones implicades en el
planejament urbanístic i de la organització del procés de recepció de les
consultes i ampliació de la informació. Les al·legacions que es presentin
durant el període legal d’informació pública seran objecte d’un informe
individualitzat que contindrà una proposta raonada en el sentit d’estimar
total o parcialment, o desestimar, l’al·legació. L’ajuntament resoldrà les
al·legacions i traslladarà a l’equip redactor els corresponents acords, que
s’integraran el text refós del Pla.
14

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
d) Quarta fase: Text refós del Pla
El text refós s’elaborarà, així doncs, en base als resultats de la informació
pública, introduint les corresponents esmenes, buscant en tot cas que el
document no perdi coherència urbanística tot mantenint el seu ajust a les
determinacions legals. El document així redactat serà aprovat
provisionalment i enviat a la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona
per a la seva aprovació definitiva. L’acord de la Comissió pot incloure noves
prescripcions a introduir en el document.
1.3.2. Determinacions
El contingut del Pla d’ordenació urbanística general es el que especifica la
Llei d’urbanisme, especialment en el seu article 57, quin abast és el següent:
a) Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic
corresponent.
b) Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al
desenvolupament urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article
3 LU.
c) Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació
urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el
desenvolupament.
d) Determinar les circumstàncies que en poden produir la
modificació o la revisió.
El mateix article 57 LU estableix que els plans han de reservar per a la
construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el 30% del
sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl
urbà com en sòl urbanitzable, que cal emplaçar evitant la concentració
excessiva d’habitatges d’aquest tipus, d’acord amb l’article 3,2 LU, per tal
d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per
raó de llur nivell de renda. A aquest percentatge cal afegir, en el cas de Lliçà
d’Amunt, un 10% per l’habitatge concertat català de recent regulació, tot i
que la entrada en vigor d’aquesta reserva ha quedat provisionalment
postergada.
Pel que fa a les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal,
són les que apareixen en l’article 58 LU, algunes amb caràcter general i
d’altres específiques per a cada classe de sòl. Es poden resumir de la
següent manera:
15

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
1. Amb caràcter general:
a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per la Llei i en
els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels
objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del
municipi.
b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl
per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l'estructura general i el model
del territori, d’acord amb els articles 3 i 9 de la Llei.
d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i
desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d'ésser
considerats per a decidir l'oportunitat i la conveniència de cada
actuació, d'acord amb els interessos públics derivats de l'imperatiu
d'utilització racional del territori.
e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i
energètics.
f) Defineixen el sistema general d'espais lliures públics, que ha de
respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m 2 per cada 100 m 2 de
sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs
en cap sector de planejament urbanístic.
g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics,
segons l’article 34,3 LU i preveure reserves d'aquest tipus en sectors de
planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la
reserva d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar-los a
equipaments públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden
ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a
equipaments públics locals.
h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat
sostenible en el municipi.
i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa
d'actuació urbanística, les determinacions pròpies d'aquests pel que fa
a les prioritats i a les previsions temporals de l'execució del pla
d'ordenació urbanística municipal.
2. En sòl urbà:
a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva
o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics generals i locals,
respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la
població.
b) Assignen usos detallats per a cada zona.
c) Regulen els paràmetres i els criteris d'harmonització formal i
compositiva de les edificacions.
d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i
mediambientals hi han d'ésser protegits.
16

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
e) Regulen l'ús del subsòl, d'acord amb l’article 39 LU, per fer factibles la
prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures
necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments
privats que hi siguin compatibles.
3. En sòl urbà consolidat:
a) Detallen l'ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres
urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències d'edificació i
assenyalen les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de volums, el pla
en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites
alternatives, o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense
alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
b) Precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres
d'urbanització.
c) Estableixen quins són els elements d'urbanització que cal completar o
acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
4. En sòl urbà no consolidat:
a) En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors
subjectes a un pla de millora urbana, els plans d'ordenació urbanística
municipal fixen els índexs d'edificabilitat bruta, les densitats, els usos
principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves
mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments. Aquests
sectors poden ésser físicament discontinus.
b) En els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors
subjectes a un pla de millora urbana, els plans d'ordenació urbanística
municipal detallen l'ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres
urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències d'edificació i
assenyalen les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de volums, el pla
en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites
alternatives, o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense
alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
c) En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin
polígons d'actuació, les obres d'urbanització i les rasants s'han de
definir i concretar mitjançant un projecte d'urbanització, que ha de
comprendre totes les obres d'urbanització i que s'ha de tramitar
simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació
conjunta.
5. En sòl urbanitzable delimitat:
a) Concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament
discontinus.
17

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
b) Estableixen per a cada sector els índexs d'edificabilitat bruta; la
densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per
hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que
determinen les reserves mínimes per al sistema local d'espais lliures i
equipaments.
6. En sòl urbanitzable no delimitat:
a) Estableixen les magnituds màximes o mínimes de les actuacions
urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
b) Estableixen les intensitats màximes dels usos urbanístics.
c) Estableixen les connexions amb les infraestructures exteriors.
d) Estableixen els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i
gratuïta.
7. En sòl no urbanitzable:
a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb
el grau de conservació i protecció pretesos.
b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
c) Estableixen els llindars a què es refereix l’article 49,a LU.
d) Contenen, si escau, el catàleg a què es refereix l’article 50,2 LU.
1.3.3. Criteris i objectius inicials
Es presenten a continuació els temes que han estat considerats
d’importància als efectes de la definició d’un marc de desenvolupament
urbanístic equilibrat del territori municipal de Lliçà d’Amunt, i que
configuren el marc en el qual s’han definit els objectius i criteris de
planejament urbanístic.
Els treballs d’informació i anàlisi destaquen, de forma ordenada, els temes
urbanístics i territorials que cal abordar, i que constitueixen el contingut
principal del Pla. Aquest document subratlla de forma especial aquells
aspectes que es consideren de major rellevància per a l’urbanisme
municipal.
El document estableix una clara jerarquia entre les qüestions que afecten a
l’interès públic del conjunt del municipi i les de caràcter privat, que afecten
únicament a entitats o persones individuals. El document de criteris,
objectius i solucions ha possibilitat un debat emmarcat sobretot en els temes
que pertanyen a la primera categoria, és a dir, d’aquelles opcions que
afecten al conjunt de la comunitat municipal, deixant els aspectes
corresponents a la segona categoria per a les posteriors fases de treball, on el
nivell de precisió és l’adequat per a poder examinar cada cas concret
18

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
El document fixa per tant l’atenció en els temes de caràcter general, buscant
una valoració contrastada respecte de la seva importància relativa i també en
relació a les possibles determinacions del Pla.
Seguint aquets criteri, els apartats següents d’aquesta Memòria de la
Informació aporten elements de reflexió sobre:
a) Les característiques geogràfiques, usos del sòl i aptituds del territori
municipal
b) L’evolució demogràfica i de l’habitatge
c) Les activitats econòmiques i la reestructuració del sòl industrial
d) El planejament urbanístic municipal
e) El centre urbà
f) Les urbanitzacions
g) Els equipaments, espais lliures i serveis urbanístics
h) Les opcions relatives a les infraestructures territorials
i) Els aspectes mediambientals i el patrimoni històric
El document aporta la informació urbanística disponible, recollida per
l’equip redactor directament en els treballs de camp, arxius i institucions,
resumida per tal d’establir un estat de la qüestió i una valoració inicial, en el
seu cas, dels objectius i criteris de planejament.
19

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
2. MARC LEGAL
La revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal de Lliçà d’Amunt es
redacta d’acord amb la Llei d’urbanisme (LU), segons el Text refós aprovat per
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, així com el Reglament de la Llei
(RLU), aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i la legislació estatal i
sectorial vigent. Són tanmateix d’aplicació les disposicions del Decret Llei
1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’urbanisme.
El marc legal de referència inclou la legislació sectorial relativa a carreteres,
ferrocarrils, espais naturals, patrimoni històric, i altres aspectes amb
incidència en el territori municipal, així com les disposicions derivades del
planejament territorial, quina relació s’inclou en el present capítol.
2.1. Legislació pròpia de Catalunya
2.1.1. Normativa urbanística:
• Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial (LPT)
• Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text
refós de la Llei d'urbanisme (LU)
• Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre d’ordenació dels equipaments
comercials (LEC)
• Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la
Llei d’urbanisme (RLU)
• Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria
d’urbanisme (DLMU)
2.1.2. Normativa sectorial:
a) Mobilitat
• Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat
b) Carreteres
• Decret 261/1999, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el sistema de
codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya.
• Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament
general de carreteres.
• Llei 6/2005, de 2 de juny, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de
setembre, de carreteres.
20

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
c) Cable
• Llei 12/2002, de 14 de juny, de transport per cable.
d) Heliports
• Llei 11/1998, de 5 de novembre, d'heliports de Catalunya.
• Decret 248/2000, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la
Llei 11/1998.
e) Transports
• Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers
per carretera mitjançant vehicles de motor.
• Llei 19/2003, de 4 de juliol, del taxi
f) Habitatge
• Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge.
• Decret 282/1991, de 24 de desembre, referent a l'acreditació de
determinats
d'habitatges.
requisits prèviament a l'inici de la construcció
• Decret 206/1992, d'1 de setembre, pel qual es regula el Llibre de
l'Edifici.
• Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel qual es regula el Llibre de l'Edifici
dels habitatges existents i es crea el Programa per a la revisió de
l'estat de conservació dels edificis d'habitatges.
• Decret 260/2003, de 21 d'octubre, sobre actualització de preus de
determinats grups d'habitatges de protecció oficial.
• Decret 255/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret
a l’habitatge 2004-2007.
• Decret 454/2005, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al
dret a l'habitatge 2004-2007, en quant no hagi quedat derogat pel
decret 255/2005, de 8 de novembre.
• Decret 124/2009, de 28 de juliol, pel qual es modifica l’entrada en
vigor del Decret 152/2008, de 29 de juliol, respecte de l’aplicació de
les reserves mínimes addicionals de sòl per a habitatge concertat.
g) Patrimoni
• Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni cultural català.
h) Equipaments comercials
• Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.
21

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
• Decret 287/2004, d’11 de maig, de suspensió temporal de tramitació
i aprovació de determinats programes d’orientació comercial.
• Decret 475/2004, de prorroga de l’anterior suspensió.
i) Residus i abocaments
• Llei 6/1993, de 15 de juny, de reguladora dels residus.
• Decret 83/1996, de 5 de mars sobre les mesures de regularització de
l’abocament d’aigües residuals.
• Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediment de gestió de residus.
• Llei 11/2000, de 13 de novembre, de regulació de la incineració de
residus.
• Decret 80/2002, de 19 de febrer, reguladora de les condicions per la
incineració de residus
j) Medi ambient
• Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (PEIN).
• Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla
d'espais d'interès natural.
• Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens locals
• Llei 9/1995, de 27 de juliol, d’accés motoritzat al medi rural.
• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’Administració Ambiental.
• Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament
general de desenvolupament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la
intervenció integral de l’administració ambiental, i l’adaptació dels
seus annexos.
• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat
per la protecció del medi nocturn.
• Llei de 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica.
• Llei 4/2004, de 1 de juny, de regulació del procés d’adequació de les
activitats d’incidència ambiental a l’establert a la Llei 3/1998, de 27
de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.
• Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per
a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.
• Decret 396/2006, 17 oct., pel qual es regula la intervenció ambiental
en el procediment de llicència urbanística de la millora de finques
22

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
rustiques que s’efectuin amb aportació de terres procedents d’obres
de construcció.
2.1.3. Planejament territorial
a) Planejament territorial general
El Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la llei 1/1995, de 16 de
març, inclou les determinacions següents:
• La definició de les zones del territori amb característiques homogènies
per raó del potencial de desenvolupament i de la situació
•
socioeconòmica.
La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques,
hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.
• La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar
per raó d’interès general referida a tot el territori.
• La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal
conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de
fertilitat.
• La previsió de l’emplaçament de grans infrastructures, especialment de
comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès
general.
• La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos
específics.
• La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que
s’hauran d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de
Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es
poden dividir.
b) Planejament territorial parcial
El Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) es troba actualment en
tramitació. L’avantprojecte ha estat objecte d’un procés de participació
institucional en 2008. El document ha assolit recentment l’aprovació inicial i
ha estat objecte d’informació pública. A data d’avui (desembre 2009) no han
estat encara publicats els resultats d’aquesta informació pública.
23

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
c) Planejament territorial sectorial
• Pla de Carreteres, aprovat el 5 de juliol de 1996 i publicat el 10 de juliol
de 1996 en el DOGC (núm. 2228).
Aquest Pla de carreteres de 1995 revisa i actualitza el Pla de carreteres
aprovat al 1985 per tal d’adaptar-lo a la Llei 7/1993, de 30 de setembre,
de carreteres. Per aquest motiu no es fa un estudi de demanda ni es fa
una crítica del model territorial ni dels seus objectius, que coincideixen
amb els del Pla territorial general de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei
1/1995 de 16 de març.
Així doncs, el Pla de carreteres de 1995 conté:
- l’anàlisi el Pla de carreteres de 1985
- l’actualització de l’esquema de la xarxa bàsica, mitjançant la
determinació de les principals línies bàsiques d’actuació (els eixos
d’accés a Barcelona, l’eix Transversal, l’eix Occidental, el Quart
Cinturó...)
- unes normes (13 articles) on es concreten aspectes tècnics i
geomètrics de la definició de la xarxa bàsica, comarcal i local
- les corresponents taules i plànols per definir els punts anteriors
• Pla de transport de viatgers a Catalunya, aprovat per Resolució
PTO/1981/2003, de 19 de juny, per la qual es fa públic d'Acord de Govern
de 4 de març de 2003, d'aprovació del Pla de transport de viatgers de
Catalunya. El Pla ha de:
- Definir les directrius i les accions que articulen la política de
transport públic col·lectiu fins l'any 2005, abastant el conjunt de
serveis públics de transport col·lectiu interurbà de Catalunya,
particularment els serveis ferroviaris de rodalies i regionals, el de
viatgers per carretera i els serveis a la demanda.
- Establir un context per a la continuïtat de diverses iniciatives de caire
sectorial, com ara el Pla de millora de la qualitat del servei de
transport interurbà de viatgers per carretera.
- Aplegar i potenciar aquests programes que es troben en curs amb
d'altres accions inversores i de gestió amb la finalitat de definir, d'una
manera integrada, la política a seguir pel que fa al sistema de serveis
públics de transport col·lectiu interurbà de Catalunya en l'horitzó
temporal del 2005.
24

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
• Programa d'actuació en sòl i habitatge 2000-2009, aprovat pel
Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret
a l'habitatge 2004-2007.
Conté l'avaluació de les necessitats de sòl i habitatge ha estat feta per
grups de municipis, dins una mateixa comarca, que per proximitat física i
intercanvi de serveis i prestacions funcionen com un sistema. Grups que,
alhora, s'organitzen en set demarcacions o àmbits, coincidents amb els
establerts pel Pla territorial general de Catalunya: àmbit metropolità,
comarques centrals, comarques gironines, Camp de Tarragona, Terres de
l'Ebre, Pirineus i Ponent.
• Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, aprovat pel Decret
211/2001, de 24 de juliol. (DOG de Catalunya 3443, d’1 d’agost de 2001)
Té per objecte l’ordenació adequada de les implantacions comercials
subjectes a llicència comercial, a fi d’assolir un nivell d’equipament
comercial equilibrat entre les diferents maneres de distribució, així com
de satisfer les necessitats de compra dels consumidors.
• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC)
El 13 de novembre de 2001, el Consell de Direcció de la Junta de Residus
(ara Agència de Residus de Catalunya) va aprovar el nou Programa de
gestió de residus municipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC).
El programa estableix uns objectius generals i uns objectius quantitatius
per als anys 2003 i 2006 i determina una sèrie d'actuacions que agrupa
en cinc eixos:
- la prevenció de la generació dels residus,
- la valorització dels residus (vidre, paper, envasos lleugers i altres
fraccions, la fracció orgànica i la valorització energètica),
- la disposició del rebuig en dipòsit controlat,
- la divulgació i comunicació, i
- la gestió dels residus comercials
25

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
2.2. Legislació estatal
2.2.1. Normativa urbanística
• Reial Decret 2960/1976, de 12 novembre. Text refós de la legislació
d’habitatges de protecció oficial
• Reial Decret 515/1989, de 21 abril. Protecció dels consumidors en
quant a la informació a subministrar en la compravenda i lloguer
• Real Decret 556/1989, de 19 maig. Mesures mínimes sobre
accessibilitat en els edificis
• Reial Decret 1093/1997, de 4 juliol. Aprova les normes
•
complementàries al Reglament per la execució de la Llei Hipotecaria,
sobre inscripció en el Registre de la Propietat dels actes de
naturalesa urbanística
Reial Decret Llei 4/2000, de 23 juny. Mesures Urgents de
Liberalització en el Sector Immobiliari i Transports.
• Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl (BOE núm.128, de 29/05/07)
• Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text
refós de la Llei de Sòl.
2.2.2. Normativa sectorial
a) Expropiació forçosa
• Llei de 16 de desembre de 1954, d'expropiació forçosa.
• Decret de 26 abril 1957. aprova el Reglament de la Llei d’Expropiació
Forçosa
b) Medi ambient
• Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació de
l’impacte ambiental.
• Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de
la flora i fauna silvestres.
• Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.
• Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, per qual s’estableixen
les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.
• Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial
Decret-Llei 11/1995, per qual estableixen les normes aplicables al
tractament de les aigües residuals urbanes.
• Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’Envasos i residus d’envasos.
26

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
• Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus.
• Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament
pel desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, d’envasos i
residus d’envasos.
• Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text
refós de la Llei d’Aigües.
• Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre pel qual es regula la
eliminació de residus mitjançant dipòsit a l’abocador.
• Llei 16/2002, d’1 de juliol, de Prevenció i control integrats de la
contaminació.
• Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus.
• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’Aigües.
• Llei 1/2005, de 9 de març, pel qual es regula el Règim del comerç de
drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernació.
c) Altres
• Llei 8/1973, de 10 de maig, sobre construcció, conservació i
explotació d’autopistes en règim de concessió.
• Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines (Llei Reguladora).
• Llei 23/1982, de 16 de juny, de Patrimoni nacional.
• Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni històric nacional.
• Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres i Camins (Normes
Reguladores).
• Llei 10/2001, de 5 juliol. Aigües, del Pla Hidrològic Nacional.
• Llei 2/2003, de 3 de novembre, de Telecomunicacions i Ordre
ITC/3538/2008, de 28 de novembre.
• Llei 33/2003, de 3 de novembre. Llei del Patrimoni de les
Administracions Públiques.
• Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.
27

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
3. EL TERRITORI MUNICIPAL
3.1. Posició territorial
El municipi de Lliçà d’Amunt es troba situat en la comarca del Vallès
Oriental, en la depressió prelitoral, entre el Montseny, els cingles de Bertí i la
serra de Granera, d’una banda, i el Montnegre, el Corredor, Céllecs i Sant
Mateu per un altre. El municipi ocupa una extensió superficial de 22,3
quilòmetres quadrats (2.230 hectàrees) i llinda amb els municipis de Caldes
de Montbui (al nord-oest), Santa Eulàlia de Ronçana (al nord), Canovelles (al
nord-est), Granollers (al sud-est), Parets del Vallès i Lliçà de Vall (al sud) i
Palau de Plegamans (al sud-oest).
Tota la comarca forma part de la vegueria o regió metropolitana de Barcelona
i s’inclou en el planejament territorial parcial corresponent a aquesta regió.
El centre urbà de Lliçà d’Amunt es troba situat en la vall del Tenes, que uneix
la serralada prelitoral amb el riu Besòs. Aquesta vall és una de la sèrie de valls
en direcció nord-sud que conflueixen en el riu Besòs. La vall paral·lela
situada a ponent és la vall de Caldes i la situada a llevant, la vall del Congost.
Les nombroses i extenses urbanitzacions existents en el terme municipal,
ocupen una part significativa del municipi, fins i tot en terrenys de
topografia accidentada.
El nucli urbà se situa a la riba dreta de la vall del Tenes, sobre l’eix de la
carretera que l’uneix amb els nuclis propers de Lliçà d’Avall i Bigues i Riells.
Més amunt, el Pinar se situa a la Cruïlla (entre la carretera de Granollers i la
de Caldes de Montbui.
El terme municipal s’estén des de la vall de Castellet, al nord, i la citada
carretera de Granollers a Caldes de Montbui, que travessa el Tenes a tocar de
l’ermita de Santa Justa i ca l’Amell, en una successió de petites valls,
marcades pels torrents de les Valls (a can Rovira), de can Pa i Aigua (a
Palaudàries) i de can Quaresma, que conflueixen a la riera Seca, ja a Parets;
així com les del torrent Caganell i del torrent de can Bosc (en el nucli urbà).
En la capçalera del torrent Caganell s’arriba a la cota màxima de 246, prop de
ca l’Artigues, en la confluència de dos petits careners que són una successió
de turons que emmarquen les rieres. Palaudàries està a la cota 150. A la riba
esquerra del Tenes, el territori municipal ocupa la franja de sòl situada entre
l’autovia de l’Ametlla i el riu, amb ca l’Amell, can Xicota, can Marlers, can
Montcau i can Orlau, entre altres masos. A l’altra banda de l’autovia encara hi
trobem els nuclis de les Oliveres (sobre la cota 229, un dels punts més alts
del terme) i de can Franquesa.
28

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
3.2. Geomorfologia
La depressió del Vallès on se situa el municipi de Lliçà d’Amunt es una fossa
d’origen tectònic, entre la serralada prelitoral al nord i la serralada litoral al
sud. El territori municipal és caracteritza per l’alternància de petites valls i
careners, si bé amb alçades que no sobrepassen els 245 metres sobre el
nivell del mar.
Des d’un punt de vista geomorfològic, podem diferenciar clarament dues
zones.
a) La zona al.luvial de les terrasses del riu Tenes, a l’oest, amb una
topografia suau, on se situa el propi nucli urbà de Lliçà d’Amunt; i
b) La zona de valls i turons, a l’est, amb una topografia més accidentada, on
se situen la majoria d’urbanitzacions, amb un subsòl constituït per
materials terrígens.
29

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
3.3. Climatologia
La Auditoria Ambiental realitzada amb motiu de l’elaboració de l’Agenda 21
conté les dades bàsiques relatives a la climatologia local. Als efectes del
present document interessa únicament destacar els trets més significatius
que es dedueixen d’aquella anàlisi, que es transcriuen a continuació.
Lliçà d’Amunt s’emmarca dins la tipologia de clima mediterrani costaner
central o de plana prelitoral. La pluviositat és més aviat alta en relació amb la
major part de les terres mediterrànies (més de 600 mm anuals), però també
pateix la irregularitat pròpia d’aquest àmbit. Durant els mesos de primavera i
estiu l’evapotranspiració potencial supera la precipitació, de manera que es
produeixen períodes amb un dèficit hídric important. Segons l’Atlas Climàtic
de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’índex
d’humitat de Thornthwaite (índex hídric anual) del terme municipal de Lliçà
d’Amunt correspon a una zona seca subhumida amb un dèficit hídric anual
de 100 a 200 mm.
El règim de temperatures és suau, a l’entorn dels 15ºC de mitjana anual. La
mitjana tèrmica hivernal és d’uns 7ºC. La mitjana tèrmica estival es situa pels
volts dels 20ºC. Durant els mesos de desembre i gener es dóna sovint el
fenomen d’inversió tèrmica i per tant són freqüents les gelades i la formació
de la boira baixa. L’any 2001 es varen registrar 31 dies de gelada a l’estació
meteorològica de Caldes de Montbui i 28 a l’estació meteorològica de
Montmeló.
Les temperatures més altes s’assoleixen durant el mes d’agost i les
temperatures més baixes es donen al febrer. En general es pot observar que
hi ha una primavera i tardor plujoses i temperades, un estiu calorós i sec i un
hivern plujós i fred.
El vent predominant és el vent de l’est amb una velocitat mitjana d’1,6 m/s i
són força freqüents els vents del nord-est i el sud-est. Els vents de llevant
solen ser la causa de les majors i més sobtades inestabilitats atmosfèriques.
30

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
3.4. Rieres i desguassos
El territori de Lliçà d’Amunt se situa a la part mitja de la conca hidrogràfica
del riu Besòs. Podem distingir dues subconques: la més important,
corresponent al riu Tenes, i una segona menor, constituïda per la ja citada
riera Seca, situada entre el tenes i la riera de Caldes. Tant el Tenes com la
riera Seca són afluents del riu Besòs.
La subconca del riu Tenes inclou els torrents de la Vall, el de can Bosc, i els
torrents Merdans i Caganell. Per la seva banda, la subconca de la Riera Seca
inclou el torrent de can Pa i Aigua, el torrent de les Valls i el de can
Quaresma.
La pràctica totalitat de les rieres i torrents desguassen en direcció nord-sud,
seguint la topografia general del territori municipal, abans descrita. Els cabals
són irregulars i depenen fortament de l’estacionalitat, amb períodes de
sequera importants a l’estiu. No es disposen dades dels aforaments de les
diverses rieres. El riu Tenes té un cabal també variable, entorn dels 2 m3/s.
Tots els cabals poden augmentar puntualment en els períodes de pluges.
L’eix del riu Tenes organitza una gran part del poblament històric de la vall,
inclosos els nuclis urbans de Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt i Lliçà d’Avall, i la
major part dels masos. En el terme de Lliçà d’Amunt és també significativa la
presència de masos entorn de la petita vall que forma el torrent de can Bosc,
que desemboca en el nucli urbà.
31

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
3.5. Usos del sòl
La major part del terme municipal està ocupada per urbanitzacions
inicialment de segona residència, si bé són encara significatives les
extensions continues de bosc existent sobre l’eix del torrent de Pa i Aigua, a
Palaudàries i d’altres menors situades entre les urbanitzacions. També és
encara significativa la superfície dedicada a conreu, tot i els problemes
actuals de supervivència de les activitats agrícoles i ramaderes i el seu
progressiu desplaçament cap a altres usos. Aquestes darreres es troben
concentrades entorn del torrent de can Bosc i a les terrasses del riu Tenes
(formant el parc agrícola del mateix nom).
32

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4. DEMOGRAFIA I HABITATGE
4.1. Evolució de la població
Les dades demogràfiques corresponents al municipi de Lliçà d’Amunt, segons
els censos de població (Quadre 1) revelen un augment moderat, però
continuat, de la població censada, des d’inicis de segle fins al cens de 1981.
A partir d’aquesta data es produeix un increment molt important, que porta a
quasi doblar la població entre 1981 i 1991 (passant de 2.622 a 5.370
habitants) i, de nou, entre 1991 i 2001 (passant de 5.370 a 10.629 habitants).
El creixement continua fins avui: a data de 2007, la població registrada és de
13.491 habitants.
La població total, que era de 966 habitants l’any 1900, augmenta de forma
progressiva al llarg de la primera meitat del segle, passant a 1.232 habitants
en el cens de l’any 1940. Després de la guerra civil, la població baixa a 1.212
habitants en 1950, i a 1.151 habitants en 1960. A partir d’aquesta data s’inicia
un període de creixement que es farà cada vegada més accelerat, fins a
arribar a la població actual de 13.491 habitants, segons dades de l’INE.
Podem doncs dividir el creixement demogràfic de Lliçà d’Amunt al llarg del
segle XX en dos períodes diferenciats: el primer amb una població
estabilitzada entorn del miler d’habitants, fins als anys seixanta; el segon,
amb un creixement inicialment moderat (1960-1981) i després accelerat
(1981-2001), amb taxes d’increment intercensals de 3,70 i 6,02 en 1960-1970
i 1970-1981, i de 10,48 i 9,12 en 1981-1991 i 1991-2001, respectivament.
Cal senyalar que estem parlant sempre de dades corresponents als habitants
censats, el que no inclou els habitants temporers o en segones residències,
quan aquests no han estat censats en tant que residents permanents.
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població 966 988 1.045 1.126 1.232 1.212 1.151 1.577 2.622 5.370 10.269
Increment 22 57 81 106 -20 -61 426 1.045 2.748 4.899
Taxa 0,23 0,58 0,78 0,94 -0,16 -0,50 3,70 6,02 10,48 9,12
Quadre 1. Població censal i taxa d'increment intercensal mig
Font: INE. Censos de población y vivienda
33

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Si examinem ara les dades procedents de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(Quadre 2), amb detall anual per al període de 1990 a 2008, podrem veure de
més a prop l’evolució dels darrers anys, en els que es produeixen els
augments de població resident més significatius. En concret, la dada dels
recomptes municipals dona increments de entre 272 i 630 nous habitants
per any. Entre els anys 2000 i 2003 els increments són superiors als 600
habitants anuals. Aquest ritme descendeix només lleugerament al llarg dels
anys següents, fins a 2008.
Any Total Increment Taxa
1990 4.963
1991 5.417 454 9,15
1992 5.797 380 7,01
1993 6.427 630 10,87
1994 7.001 574 8,93
1995 7.273 272 3,89
1996 7.668 395 5,43
1997
1998 8.530
1999 8.995 465 5,45
2000 9.595 600 6,67
2001 10.209 614 6,40
2002 10.821 612 5,99
2003 11.435 614 5,67
2004 12.009 574 5,02
2005 12.439 430 3,58
2006 12.938 499 4,01
2007 13.491 553 4,27
2008 13.809 318 2,36
Quadre 2. Evolució de la població 1990-2008
Fonts: IDESCAT. Padró municipal. Recompte oficial
Nota: no consta el padró municipal de 1997.
En resum, així doncs, la característica més destacada d’aquesta evolució és
l’augment continuat de la població resident, amb un episodi especialment
significatiu de creixement accelerat, que abasta els darrers decennis, i que es
degut a l’aparició de les urbanitzacions, primer, i al pas de segona a primera
residència en aquestes mateixes urbanitzacions, més tard.
34

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
En aquest sentit cal tenir en compte les dades del moviment natural de la
població (Quadres 3 i 4), que ens revelen la presència d’un creixement
vegetatiu relativament escàs en relació al creixement total experimentat al
llarg dels anys 2002-2007. Quasi tot el creixement recent, així doncs, és
degut a l’arribada de nous residents i l’empadronament de residents
d’antigues segones residències.
Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Naixements 148 166 165 148 188 189
Defuncions 80 68 74 58 67 80
Creixement vegetatiu 68 98 91 90 121 109
Matrimonis 52 51 58 61 50 47
Taxa bruta de natalitat 13,3 14,2 13,5 11,7 14,2 14,01
Taxa bruta de mortalitat 7,2 5,8 6,1 4,6 5,1 5,9
Taxa bruta de nupcialitat 4,7 4,4 4,7 4,8 3,8 3,5
Quadre 3. Moviment natural de la població (2002-2007)
Font: INE. Caja España
Quadre 4. Creixement interanual (2000-2007) i moviment natural (2002-2006)
Font: Caja España
Totes aquest conjunt de dades permeten d’establir un model en el
comportament futur de la evolució de la població resident, que
presumiblement mantindrà encara per un temps les mateixes constants, al
menys en tant no es produeixin fenòmens aliens que puguin alterar aquest
procés. Per tal de dibuixar un escenari futur, és necessari tanmateix
35

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
considerar amb més profunditat altres factors, com són l’estructura interna
de la població segons sexe i edat, l’estructura segons categories socioeconòmiques,
l’evolució de la població amb segona residència en el
municipi i demés elements rellevants, els quals apareixen analitzats en els
següents apartats.
36

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4.2. Estructura per sexe i edats
La piràmide d’edats corresponent al padró municipal de 2007 (Quadre 5)
mostra amb claredat la importància del fragment de població situat entre els
29 i els 49 anys, tant pels homes com per les dones. Tota la franja intermèdia
de la piràmide, que correspon a l’edat madura (20-64 anys) suposa un
33,00% (homes) i un 31,30% (dones) de la població total.
La població entre 20 i 64 anys suposa, per tant, un 64,30% de la població
total. En canvi, la població de més de 65 anys representa només 11,50%.
D’altra banda, la població menor de 20 anys representa un apreciable
24,10%, amb una especial incidència dels nens de fins a 9 anys d’edat.
Les dones representen el 48,90% i els homes el 51,10% Les proporcions
relatives als intervals anteriors es diferencien pel que fa a la seva composició
entre homes i dones, amb una més alta proporció d’homes en els intervals
de joves (un 12,50% en front d’un 11,60% de dones) i de entre població entre
20 i 64 anys (un 33,00% front a un 31,30% d’homes). La població de més de
65 anys es troba més equilibrada entre homes i dones (5,60% i 5,90%,
respectivament).
Així doncs, es tracta d’una piràmide d’edats amb un important gruix en
l’interval de població madura (especialment en el fragment de 29-49 anys), i
un altre, encara que menor, en la població infantil (especialment en els nens
de fins a 9 anys), el que revela la forta presència de nuclis familiars
composats per parelles de mitja edat amb nens, que confirma la tendència
de creixement abans enunciada.
Totes aquestes dades revelen tant la importància actual com la necessitat de
previsió futura dels centres escolars necessaris per atendre a la demanda
existent i a la que la piràmide d’edats permet anticipar.
Per la seva banda, els intervals joves, especialment entre 25-29 anys i 30-34
anys, tot i que menors quantitativament en relació als altres intervals de la
piràmide, inclouen la població que previsiblement demandarà habitatge per
emancipació de la llar familiar al llarg dels propers anys.
Finalment, la població més gran de 55 anys (sobre tot en els intervals de 60 a
74 anys), representa xifres no gens despreciables de persones que són, o
seran ben aviat, demandants de serveis socials, assistencials i sanitaris.
37

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Quadre 5. Estructura de la població per sexe i edats (2007)
Font: Caja España
38

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4.3. Estructura socioeconòmica
Un indicador important de la composició socioeconòmica de la població
resident en el municipi és el seu grau d’instrucció. El Quadre 6 aporta les
dades corresponents a la població de més de 10 anys, per als anys 1991,
1996 i 2001. Pot comprovar-se l’augment, tant en xifres absolutes com en
percentatges de població, dels nivells segon grau i universitari, respecte del
total, que han crescut de forma molt significativa en els darrers anys (un
24,47% del total en 2001 respecte de només un 11,95% en 1991, per al segon
grau, i un 8,25% del total en 2001 respecte de només un 1,60% en 1991, per
al nivell universitari).
Per la seva banda, la població sense titulació ha disminuït del 14,21% en
1991 al 8,47% en 2001, i la població amb nivell de primer grau, tot i que ha
augment en nombre absolut, també ha baixat del 72,24% al 58,81% en el
mateix període.
Aquestes dades revelen dos trets característics: d’una banda, l’accés creixent
a nivells més alts d’instrucció, en una evolució continuada al llarg del
decenni 1991-2001; i, d’altra banda, la polarització existent en els estrats
intermedis d’instrucció, on se situa el 83,28% de la població total.
1991 1996 2001
Nivell instrucció % % %
Sense titulació 693 14,21 743 10,81 793 8,47
Primer grau 3.524 72,24 4.853 70,63 5.504 58,81
Segon grau 583 11,95 1.093 15,91 2.290 24,47
Universitari 78 1,60 182 2,65 772 8,25
Total 4.878 100,00 6.871 100,00 9.359 100,00
Quadre 6. Població>10 anys per nivell d'instrucció (1991-2001)
Font: IDESCAT
39

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4.4. Naturalesa de la població
Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Quadre 7), la gran
majoria de la població és catalana de naixement, ja sigui nascuda en la
pròpia comarca del Vallès Oriental o a d’altres comarques catalanes. En
nombre de persones, el total català quasi s’ha doblat, si bé el percentatge
s’ha mantingut, des d’un 68,93% l’any 1991, fins a un 69,40% l’any 2001.
El percentatge de població restant és nascuda a la resta de l’estat espanyol
(un 28,10%) o a l’estranger (només un 2,49%), segons les dades
corresponents a l’any 2001. La proporció d’espanyols no nascuts a Catalunya
no ha variat sensiblement des de l’any 1991 (passant des d’un 29,92% a un
28,10%), però sí la d’estrangers que, tot i ser petita, experimenta un augment
més que notable, des del 1,14% de 1991 fins al 2,49% de 2001, amb un
registre de 203 residents més en deu anys.
1991 1996 2001
Vallès Oriental 1.638 2.064 2.895
Altres comarques 2.096 3.171 4.482
Total Catalunya 3.734 5.235 7.377
Resta de l'Estat 1.621 2.287 2.987
Estranger 62 146 265
Total 5.417 7.668 10.629
Quadre 7. Població segons lloc de naixement (1991-2001)
Font: IDESCAT
40

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4.5. Habitatge
D’acord amb els darrers censos de població i habitatge, el nombre total
d’habitatges existents al municipi de Lliçà d’Amunt l’any 2001 era de 5.820
habitatges, el que significa un espectacular augment de 3.349 habitatges en
el període 1981-2001, és a dir un 135,53% més sobre el nombre d’habitatges
comptabilitzat en el cens de l’any 1981 (Quadre 8).
D’aquest total de 5.820 habitatges, el 58,38%, és a dir, quasi les dues terceres
parts, correspon a habitatges principals (3.398 habitatges) i el restant
41,61%, a habitatges no principals (2.422 habitatges), entre els quals 2.278
habitatges secundaris i 143 habitatges buits.
Pot observar-se l’augment progressiu d’habitatges principals entre 1981 i
2001 (que passen de 701 habitatges el 1981 a 1.556 habitatges el 1991 i a
3.398 habitatges el 2001, amb un augment total de 2.697 habitatges), mentre
que els secundaris augmenten en menor grau, de 1.676 a 2.175 i a 2.278 en
els mateixos anys, amb un augment total de 602 habitatges. Els habitatges
buits, per la seva banda, passen de 94 a 59 i a 143 en el període.
Cens Principals No principals TOTAL
Convencionals Allotjaments Total Secundaris Buits Altres Total
1981 701 0 701 1.676 94 0 1.770 2.471
1991 1.556 0 1.556 2.175 59 3 2.237 3.793
2001 3.398 0 3.398 2.278 143 1 2.422 5.820
1981-2001 2.697 0 2.697 602 49
Quadre 8. Nombre total d'habitatges (1981-2001)
Font: IDESCAT
41
1 652 3.349
Aquestes xifres són indicatives de l’augment constant de la primera
residència i de l’estancament de la construcció d’habitatges no principals.
D’acord amb aquestes dades, l’índex NMO municipal (nivell d’ocupació mitjà
dels habitatges) seria aproximadament de 3,02 habitants per habitatge
(10.269 habitants per 3.398 habitatges principals), l’any 2001.
Atenent ara als edificis destinats principalment a habitatge, sobre el total
dels 5.355 edificis existents segons el cens d’habitatge de 2001, un 92,70%
correspon a edificis d’habitatges unifamiliars, i únicament es comptabilitzen
299 edificis d’habitatges plurifamiliars i altres 92 d’altres usos. (Quadre 9).

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Aquesta dominància quasi absoluta dels edificis unifamiliars, ha caracteritzat
el municipi des de l’aparició de les primeres urbanitzacions de segona
residència.
Lliçà d’Amunt és, així doncs, un municipi on predominen les edificacions
destinades a ús unifamiliar, amb independència de que algunes d’elles,
especialment en el nucli urbà, alberguin també altres usos secundaris. Les
dades censals donen, d’altra banda, 230 edificis de 2 habitatges, 25 de 3
habitatges, 14 de 4 habitatges, 19 de 5 a 9 habitatges, 10 de 10 a 19
habitatges i només 1 de 20 habitatges o més. Sobre el total de 5.820
habitatges (Quadre 8), tindríem 4.964 situats en edificis unifamiliars i els
restants 856 habitatges en edificis plurifamiliars. Per tant, la població que
habita en aquesta darrera categoria d’edificis suposa una ocupació promig de
només 2,86 habitatges per edifici plurifamiliar.
Tipus d'edifici Nombre %
Edificis d'habitatges unifamiliars 4.964 92,70
Edificis d'habitatges
plurifamiliars 299 5,58
Edificis d'altres usos 92 1,72
Total 5.355 100,00
Quadre 9. Tipus d'edificis segons Cens 2001
Font: INE. Censo de población y vivienda 2001
42

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4.6. Població resident i població temporera
Les dades corresponents a habitatges ens indiquen que, l’any 2001, existien a
Lliçà d’Amunt un total de 2.278 habitatges no principals secundaris (Quadre
8). Sens dubte aquesta xifra indica que continua existint un percentatge molt
important de població temporera (que només ocupa l’habitatge en vacances
o caps de setmana). També és possible que una part dels empadronats en el
municipi no siguin residents permanents de fet.
Si apliquem l’índex NMO local de 3,02 persones/habitatge, sobre els 5.820
habitatges totals, arribem a una xifra de capacitat poblacional de 17.576
habitants, és a dir, 7.307 habitants per sobre dels censats en 2001 (que eren
10.269 habitants). Aquesta capacitat màxima teòrica no suposa la ocupació
simultània permanent de tot el parc d’habitatges, ni té en compte la
possibilitat d’una major ocupació dels habitatges, per sobre de l’índex NMO,
en els períodes estivals o de vacances i cap de setmana.
Si examinem ara les dades procedents de les enquestes de mobilitat obligada
per raons de treball (Quadre 10), resulta que, segons les dades corresponents
a l’any 2001, sobre un total de 5.248 residents ocupats, només 1.123
treballen en el propi municipi, mentre que els altres 4.125 (un 78,60%, és a
dir, la majoria dels residents ocupats) es desplacen diàriament al seu lloc de
treball extern al municipi. Tant els residents ocupats al municipi com els
residents ocupats fora han augmentat entre els anys 1996 i 2001, però
aquests darrers en molta major proporció.
Sobre els 10.269 habitants censats en 2001, tenim un total de 5.248
habitants (51,10%) que corresponen a població resident ocupada dins o fora
del municipi. La resta (el 48,89% de la població), correspon a la població
activa no ocupada o en atur, i a la població no activa.
D’altra banda, treballen en el municipi un total de 2.162 persones que es
desplacen diàriament a Lliçà d’Amunt (xifra que ha augmentat de 1.392 a
2.162 persones entre 1996 i 2001). Per tant, podem deduir la quantitat de
llocs de treball localitzats (LTL) per al municipi, que seria de 3.285 per a l’any
2001 (s’observa un augment important respecte als 2.270 de 1996).
Els índexs d’autocontenció (residents ocupats al municipi respecte de la
població resident ocupada) i d’autosuficiència (residents ocupats al municipi
respecte dels llocs de treball localitzats) han disminuït, tots dos, en el
període considerat, com es pot observar en el Quadre 9.
43

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Aquestes dades demostren que, tot i l’augment en xifres absolutes dels
residents ocupats en el municipi i dels propis llocs de treballs en el municipi,
ha augmentat el nivell de dependència de Lliçà d’Amunt respecte del territori
circumdant. És a dir, que el nombre de persones que es desplacen
diàriament per treballar fora ha augmentat encara amb més rapidesa,
produint en conseqüència un augment important de la mobilitat entre el lloc
de residència i el lloc de treball. Per a contrarestar aquesta tendència caldria
crear més llocs de treball en el municipi, tractant de que fossin ocupats pels
propis residents que ara es desplacen a altres municipis de la comarca o de
la regió metropolitana.
Modalitat 1996 2001
Residents ocupats al municipi 878 1.123
Residents ocupats fora 2.211 4.125
No residents ocupats al municipi 1.392 2.162
Població ocupada resident (POR) 3.089 5.248
Llocs de treball localitzats (LTL) 2.270 3.285
POR-LTL 819 1.963
Índex d'autocontenció 28,42 21,40
Índex d'autosuficiència 38,68 34,19
Quadre 10. Localització de l'ocupació. Persones >16 anys (1996-2001)
Font:Elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT (2001)
44

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4.7. Tendències i prognosi
En els diferents apartats d’aquest capítol s’han analitzat alguns dels trets
bàsics de la població, elaborats a partir de la informació disponible. El
coneixement de l’evolució de la població, de la seva estructura interna i de
les components socio-econòmiques, així com de les dades d’habitatge i
mobilitat, ens permeten d’avaluar les alternatives de planejament. Les
previsions d’evolució de la població poden aportar criteris als efectes de les
decisions sobre ocupació i desenvolupament del sòl destinat a residència i
activitats i sobre previsió d’espais per a equipaments públics.
En aquest sentit és ben evident que totes les dades demogràfiques apunten a
un creixement vegetatiu relativament petit, tot i l’augment continuat de la
població censada o empadronada en els darrers dos decennis, en els que la
població s’ha multiplicat quasi per cinc. La major part d’aquest augment de
població (8.846 nous habitants entre 1990 i 2008) són deguts a l’arribada de
nous residents, als empadronaments i al pas de segona a primera residència.
Aquests processos són de difícil pronòstic per als propers anys, però en tot
cas venen limitats pel potencial urbanístic encara existent en els sòls urbans i
urbanitzables d’ús residencial i per la capacitat de població del parc
d’habitatges resultant,
El creixement que pugui preveure el nou Pla hauria de fomentar, amb tot,
l’arrelament de la població resident, cobrint al mateix temps les necessitats
d’habitatge per desdoblament familiar o per emancipació dels joves. També
cal tenir en compte altres possibles necessitats induïdes per l’augment del
nombre de llocs de treball en el municipi.
En tot cas, el creixement que el Pla ofereixi pot definir-se a partir de la oferta
que resulti del model urbanístic de que el municipi es doti. Les xifres
hipotètiques de població hauran de ser revisades en funció de la capacitat
residencial encara existent en les diferents zones urbanes consolidades i en
els possibles creixements previstos pel Pla. La oferta del Pla en nou sòl
urbanitzable és a definir en funció de les aptituds i condicions dels sòls, però
la oferta possible és certament molt limitada. El potencial total en sòl urbà i
urbanitzable només ha pogut ser definit amb exactitud amb l’aprovació
inicial –i, després, definitiva- del Pla, i figura en la corresponent Memòria de
l’Ordenació.
45

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
A efectes de l’Avanç de Pla, es varen prendre inicialment tres hipòtesis
distintes de creixement demogràfic total (considerant tant la primera com la
segona residència), a partir de la xifra de població empadronada en 2008,
que és de 13.809 habitants, corresponents a taxes interanuals del 1%
(creixement suau), 2,5% (creixement mig) i el 4% (creixement alt), sostinguts
al llarg d’un període de tres quadriennis (12 anys) que correspon a l’horitzó
del Pla, o de quatre quadriennis (16 anys), en tant que escenari més llunyà.
Les xifres resultants són les que apareixen en el Quadre 11 adjunt.
La primera hipòtesi (1%) dona un total de 15.560 habitants a l’any horitzó del
Pla, concebut per a tres quadriennis, que és l’any 2020. Això suposa un
creixement poblacional (des de els 13.809 habitants empadronats en 2008)
de 1.751 habitants. La hipòtesi del 2,5% dona 18.572 habitants, el que suposa
un increment de 4.763 habitants). I la hipòtesi del 4% dona 22.109 habitants
(amb un increment de 8.300 habitants). Les dues darreres xifres estarien per
sobre de la capacitat poblacional del parc d’habitatges existent l’any 2001,
que hem avaluat abans en 17.576 habitants, si bé es cert que aquest s’ha
d’haver incrementat notablement fins avui (encara que no podem disposar
de les dades estadístiques)
L’escenari més llunyà (any 2024), donaria 16.192, 20.5007 i 25.864 habitants
per a cada una de les tres hipòtesis considerades.
Si prenem la taxa de creixement intermèdia (2,50% sostingut), les hipòtesis
inicials de treball serien:
Hipòtesi de creixement mitjà : 2,50% interanual
Població a 2020:
18.572 habitants (mínim/màxim 15.560/22.109 hab.)
Població a 2024:
20.500habitants (mínim/màxim 16.192/25.864hab.)
Augment absolut en 12 anys (2008-2020):
4.763 hab. (mínim/màxim 1.751/8.300 hab.)
Augment absolut en 16 anys (2008-2024):
6.691 hab. (mínim/màxim 2.383/12.055 hab.)
46

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Any Hipòtesi
47
1,00% 2,50% 4,00%
2008 13.809 13.809 13.809
1 2009 13.947 14.154 14.361
2 2010 14.087 14.508 14.936
3 2011 14.227 14.871 15.533
4 2012 14.370 15.243 16.155
5 2013 14.513 15.624 16.801
6 2014 14.659 16.014 17.473
7 2015 14.805 16.415 18.172
8 2016 14.953 16.825 18.899
9 2017 15.103 17.246 19.655
10 2018 15.254 17.677 20.441
11 2019 15.406 18.119 21.258
12 2020 15.560 18.572 22.109
13 2021 15.716 19.036 22.993
14 2022 15.873 19.512 23.913
15 2023 16.032 20.000 24.869
16 2024 16.192 20.500 25.864
Quadre 11. Hipòtesi d'evolució de la població
Període 2008-2024. Horitzó del POUM: 2020
Font: elaboració pròpia

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5. ACTIVITAT ECONÒMICA
5.1. Estructura de l’activitat econòmica
El Quadre 12 mostra la sèrie estadística relativa al nombre d’establiments
d’empreses i professionals i artistes, per grans sectors d’activitat, per al
període 1994-2002, el que permet tenir una certa perspectiva de l’activitat
econòmica al municipi.
Destaquen clarament dos sectors: el sector serveis (sense incloure el comerç
al detall), amb un total de 351 empreses, i el de la construcció, amb un total
de 281 empreses. Tots dos sectors han crescut de forma important en el
període considerat. Les empreses de serveis han passat de 185 en 1994 a 351
en 2002, i les constructores de 113 en 1994, a més del doble, exactament
281, en 2002. Aquest darrer sector haurà començat a minvar a partir de 2008,
però no es disposa encara de dades al respecte.
El sector del comerç al detall, tot i la seva concentració en el nucli urbà, ha
crescut també significativament, passant de només 84 establiments en 1994
a 128 en 2002. La indústria, en canvi, s’ha mantingut relativament estable,
limitada als polígons industrials ja existents en sòl urbà (122 empreses en
2002 en relació a les 106 de 1996).
El sector de professionals i artistes ha crescut moderadament des de els 51
radicats en 1996 fins als 78 de 2002.
D’acord amb aquesta informació, procedent de l’Institut Estadístic de
Catalunya, el nombre total d’empreses i professionals l’any 2002 seria de
960, a comparar amb les 539 existents en 1996.
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Indústria 106 120 99 118 127 128 119 125 122
Construcció 113 150 113 201 208 233 256 273 281
Comerç al detall 84 91 87 105 100 109 108 118 128
Serveis 185 209 198 249 265 277 300 332 351
Professionals 51 65 61 63 73 73 76 76 78
Total 539 635 558 736 773 820 859 924 960
Quadre 12. Establiments d'empreses i professionals per sectors d'activitat (1994-2002)
Font: IDESCAT
48

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Es pot així doncs assenyalar el relatiu grau de diversificació de l’activitat
econòmica al municipi, que és notable atenent a la importància de les
extensions residencials unifamiliars. Així i tot, el nombre total de llocs de
treball radicats en el municipi és encara insuficient per a absorbir a la
població ocupada resident, el que origina un altíssim nombre de
desplaçaments diaris cap el lloc de treball situat en altres municipis de
l’entorn. Es constata, en tot cas, la presència activa de tots els sectors de
l’economia. No apareix encara reflectit l’impacte de les noves activitats
econòmiques que es preveu localitzar en el municipi
49

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5.2. Població activa i població ocupada
Les xifres corresponents a la població ocupada i desocupada, i a la població
activa i inactiva, per als anys 1996 i 2001, apareixen en el Quadre 13, que
permet sintetitzar la relació de la població amb l’activitat.
Per a la població total de 10.624 habitants de l’any 2001, el percentatge
corresponent a la població activa és del 53,8% del total. En aquest mateix
any, per a la població de més de 16 anys d’edat, que era de 8.684 habitants,
el percentatge de població activa és més alt, del 65,8%. Del total de la
població activa, un 91,9% està ocupada i el 8,1% desocupada (incloent-hi els
que busquen primera ocupació i els anteriorment ocupats).
Són percentatges força més alts als obtinguts per a l’any 1996, on la població
activa representava només un 48,9% del total (i un 59,4% de la població de
més de 16 anys). Del total de la població activa, únicament un 82,3% estava
ocupada, amb un 17,7%, per tant, de població activa desocupada.
1996 2001
Total % % % Total % % %
Població ocupada 3.089 82,3 5.251 91,9
Població desocupada 664 17,7 461 8,1
Total població activa 3.753 100,0 59,4 48,9 5.712 100,0 65,8 53,8
Total població inactiva 2.562 40,6 33,4 2.972 34,2 28,0
Total població >16 anys 6.315 100,0 82,4 8.684 100,0 81,7
Total població

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Si examinem la distribució per sectors d’activitat, tal com apareix en el
Quadre 14, que correspon al nombre de persones afiliades a la Seguretat
Social, el percentatge més alt correspon al sector de serveis (amb un
47,3%), seguit de la indústria (amb un 35,3%) i, per últim, el de la
construcció (amb un 16,2%) i, quasi de forma testimonial, de l’agricultura
(amb un 1,2%).
Com es pot comprovar, segons aquesta taula el nombre de persones afiliades
a la Seguretat Social l’any 2008 és només de 4.160, a comparar amb les 5.251
persones ocupades que havíem comptabilitzat per a l’any 2001 (Quadre 13).
Sector Total %
Agricultura 50 1,2
Indústria 1.467 35,3
Construcció 674 16,2
Serveis 1.969 47,3
No consta 0 0,0
Total 4.160 100,0
Quadre 14 . Afiliats per sector d'activitat (2006)
Font : Caja España (2008)
51

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5.3. L’agricultura i la ramaderia
Lliçà d’Amunt ha estat, de sempre, un municipi agrícola. Aquest sector
encara hi és present, malgrat la davallada experimentada en els darrers
decennis. El seu pes en el conjunt de l’economia local és avui molt menor,
especialment pel que fa a la superfície conreada de regadiu i al nombre
d’explotacions segons el Cens agrari (Quadre 15). Les dades disponibles, per
al període 1982-1999 ens indiquen que la superfície total de terres llaurades
ha passat de les 748 hectàrees existents l’any 1982, a les 660 de l’any 1999,
amb una disminució tant dels conreus de secà (que han passat de 123 a 48
hectàrees, com els de regadiu (que han passat de 89 a 50 hectàrees).
Per altre costat, s’observa com la dada relativa a la superfície de terrenys
forestals també dona una disminució notable, en passar de 525 hectàrees en
1982 a només 184 hectàrees en 1999, per raó de la progressiva ocupació de
sòl forestal per les urbanitzacions de segona residència.
En termes generals la superfície de sòl destinada a terres llaurades, terreny
forestal, pastures permanents i altres no edificats, ha passat de 1.330 ha en
1982 (un 59,64% de la superfície total del terme municipal) a 871 ha (un
39,06%).
Si atenem ara al nombre d’explotacions per tipus de cultius, la estadística
mostra la progressiva minva experimentada, tant pel que fa al secà (que
passa de 123 a 48 explotacions) com al regadiu (que passa de 89 a 50). Les
respectives superfícies conreades també han disminuït en el mateix període.
Les xifres relatives a nombre d’explotacions amb o sense ramaderia també
experimenten una forta davallada, si bé en les primeres aquesta és més
acusada, sobre tot en nombre d’hectàrees, tal com es pot deduir de les dades
que apareixen en el Quadre 15.
Si examinem una mica més de prop les explotacions segons la seva
dimensió, podrem tenir una imatge del grau de fraccionament existent
(Quadre 16). Tot i que els diferents quadres presenten discrepàncies relatives
al nombre d’explotacions, comptabilitzades segons distintes característiques,
resulta indubtable la seva disminució al llarg dels anys, tant en nombre com
en superfície, especialment en l’últim decenni de 1989 a 1999. Així, segons
aquest quadre el nombre d’explotacions hauria disminuït, entre 1982 i 1999,
de 141 a només 59, el que representa passar d’una superfície total de 1.331
hectàrees a 871 hectàrees.
52

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
53
1982 1989 1999
Terres llaurades 748 792 660
Terreny forestal 525 379 184
Pastures permanents 0 0 21
Altres 57 35 6
Total 1.330 1.206 871
Nombre explotacions de secà 123 124 48
Nombre explotacions de regadiu 89 73 50
Total explotacions 212 197 98
Superfície conreada de secà 507 597 493
Superfície conreada de regadiu 241 196 188
Total superfície conreada 748 793 681
Nombre explotacions amb ramaderia 104 69 32
Nombre explotacions sense ramaderia 37 81 27
Total explotacions 141 150 59
Superfície explotacions amb ramaderia 856 659 499
Superfície explotacions sense
ramaderia 475 548 372
Total superfície explotacions 1.331 1.207 871
Quadre 15. Superfície agrària, nombre explotacions i sòl conreat
Superfícies en hectàrees
Font: IDESCAT. Cens agrari (1982-1999)
Analitzant la distribució per grandària de les explotacions, es pot observar
com es passa, en aquests anys, d’un nombre relativament important de
petites explotacions (fins a 20 ha), de les quals hi havia un total de 130 en
1982 i 141 en 1989, a només 49 en 1999. La davallada es produeix en la
dècada dels anys noranta.
Pel que fa a les explotacions mitjanes (de 20 a 50 ha), es comptabilitza un
total de 6 explotacions en 1982, que es mantenen en 1989 i en 1999.
Finalment, les 5 grans explotacions (més de 50 ha) existents en 1982 (546
hectàrees en total), també es mantenen, amb alguns canvis, en 1989 i en
1999, però ara amb una superfície total de 320 hectàrees.

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
1982 1989 1999
nombre sup. nombre sup. nombre sup.
>1 5 3 14 6 6 3
1-2 26 32 26 32 10 14
2-5 56 172 58 170 13 39
5-10 29 199 27 180 15 94
10-20 14 189 16 210 5 62
20-50 6 190 4 127 5 147
50-100 3 251 3 232 3 193
100-200 2 295 2 250 1 110

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5.4. Les activitats industrials
Pel que fa a les empreses radicades a Lliçà d’Amunt, se’n comptabilitzen un
total de 122, d’acord amb les dades per a l’any 2002 de l’Institut d’Estadística
de Catalunya (IDESCAT) (Quadre 17). La evolució del sector al llarg dels
darrers anys s’ha mantingut estable, amb el manteniment al capdavant de les
indústries de transformació de metalls, mobles i química.
Apareixen empreses industrials en tots els sectors: energia i aigua, química,
transformació de metalls, alimentària, tèxtil i confecció, edició i mobles i
altres, la major part localitzades en els polígons industrials del Molí d’en
Fonolleda, Industrial Tenes, Figueras Industrial, Linera i carrer de la Indústria
(Quadre 18).
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Energia i aigua 0 1 1 1 1 1 1 1 1
Química i metall 10 11 10 12 12 10 10 10 10
Transformació
metalls
Productes
48 57 49 59 64 67 61 63 62
alimentaris 7 6 6 5 5 4 5 6 4
Tèxtil i confecció 8 12 6 11 14 13 9 13 12
Edició i mobles 24 24 20 22 21 23 23 22 23
Indústria NCAA 9 9 7 8 10 10 10 10 10
Total 106 120 99 118 127 128 119 125 122
Quadre 17. Establiments d'empreses industrials per branca d'activitat (IAE), 1994-2002
Font: IDESCAT
Nom Superfície (ha)
Molí d'en Fonolleda 17,00
Industrial Tenes 10,06
Figueras Industrial 1,95
Linera 1,25
Carrer de la Indústria 1,24
Total 31,50
Quadre 18. Recintes industrials (Lliçà d'Amunt)
Font: Ajuntament de Lliçà d'Amunt
55

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5.5. Els serveis
El Quadre 19 mostra el nombre d’empreses de serveis (sense incloure el
comerç al detall) radicades al municipi de Lliçà d’Amunt, per branques
d’activitat, entre els anys 1994 i 2002, segons dades procedents de l’Impost
d’Activitats Econòmiques (IAE).
El nombre total d’empreses de transports i comunicacions ha augmentat fins
a 151 en 2002 i lidera el sector de serveis. Les de serveis personals també
han experimentat un notable augment, de 39 a 69, entre 1994 i 2002, així
com les de serveis a l’empresa i les immobiliàries. Altres empreses s’han
mantingut al llarg del període, com les de comerç a l’engròs, hostaleria i
mediació financera.
El total, que era de 185 empreses de serveis en 1994, ha augmentat a un
total de 351 en 2002, mantenint al llarg d’aquest període una presència clara
en tots els sectors esmentats, el que és indicatiu d’una certa dinàmica
econòmica en el municipi.
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Comerç a l'engròs 30 32 31 36 34 32 32 34 36
Hostaleria 23 28 22 27 27 29 25 27 28
Transport i comunicac. 66 70 76 96 106 106 128 147 151
Mediació financera 3 4 4 4 6 7 8 7 6
Serveis a l'empresa 6 6 6 6 8 11 16 20 18
Serveis personals 39 49 41 59 55 60 55 56 69
Immobiliari i altres 18 20 18 21 29 32 36 41 43
Total 185 209 198 249 265 277 300 332 351
Quadre 19. Establiments d'empreses de serveis per branca d'activitat (IAE), 1994-2002
Font: IDESCAT
56

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
6. PLANEJAMENT URBANÍSTIC
6.1. Antecedents
6.1.1. El planejament general anterior
El municipi de Lliçà d'Amunt va tenir un primer Pla General d'Ordenació
Urbana, aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Barcelona amb
data de 30 de juny de 1976, és a dir, quan ja el procés d'ocupació de bona
part del territori municipal per les urbanitzacions de segona residència es
trobava ja bastant avançat. Aquest primer Pla va ser aprovat, a més, just en el
moment de l'entrada en vigor de la nova Llei del Sòl, que substituïa a la del
1956, però no es va adaptar al nou text legal, raó per la qual el Pla va quedar
ràpidament desfasat. Per altre costat, les imprecisions en la normativa
urbanística i el fet que el Pla fou molt restrictiu en la quantitat de sòl
classificat com a urbà, segurament degut a les dificultats del procés
d'urbanització que estava en marxa en aquell moment, varen accentuar la
necessitat de procedir de forma quasi immediata a la seva revisió.
Amb data de maig del 1977 es va redactar un Programa d'Actuació
Urbanística que incloïa la classificació del sòl i una zonificació revisada, a
escala 1:5.000, respecte de l’anterior Pla General.
Més tard, la Generalitat de Catalunya va promoure un Pla General d'àmbit
intermunicipal, que va arribar a l'estadi d'Avanç i que després va ser absorbit
per la revisió del 1991. Per altre costat, ja en l'any 1981 s'havia procedit a
modificar puntualment l'anterior Pla General, especialment pel que fa a la
delimitació del sòl urbà i a la normativa d'edificació. Aquesta modificació,
després també integrada en la revisió de 1991, va adaptar l'anterior
classificació del sòl en urbà i urbanitzable als criteris de la Llei del Sòl de
1976, sens perjudici de l'establiment de convenis urbanístics que buscaven
garantir el completament de la urbanització i de les exigències de cessió de
sòl de la Llei.
El Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 1991, va incorporar els esquemes
intermunicipals abans esmentats i les modificacions de 1981. És un Pla que
estableix un model territorial a partir de l'estructura viària de caràcter
intermunicipal (xarxa arterial metropolitana) proposada per la Generalitat de
Catalunya, completada per un sistema viari local de relligament i un sistema
de sòls públics destinats a parcs urbans i equipaments col·lectius. També
tracta de reforçar el nucli urbà principal i reordenar les grans extensions de
sòl ocupat per les urbanitzacions. Finalment, reconeix la importància del
procés de localització de nous recintes industrials, buscant solucions
urbanístiques per al seu desenvolupament.
57

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Així i tot, els desenvolupaments posteriors, des de la data d'aprovació del Pla
General vigent, feien necessària la reconsideració de molts aspectes referits a
la xarxa viària general (especialment pel que fa a les connexions i entregues
amb la xarxa secundària) i al completament de l'esquema viari en el seu
conjunt; a la revisió de les delimitacions de sòl urbà i urbanitzable, i en algun
cas a la reclassificació d'alguna peça de sòl no urbanitzable; com també a la
incorporació d'una multitud d'ajustos de petita escala, derivats de l'intens
procés de planejament i gestió urbanística més recent; la previsió de sòl
destinat al sistema d'equipaments comunitaris d'escala municipal i al
sistema de dotacions locals o de barri; el refós de la normativa d'edificació
aprovada a través de modificacions puntuals i planejament derivat, tant pel
que fa als sectors residencials com als industrials. Així mateix, calia també
establir un programa d'actuació nou, que cobreixi un nou període d'almenys
dotze anys, donat que l'anterior es trobava ja caducat. Això no obstant el Pla
de 1991 no ha estat encara revisat; únicament es va procedir a l’elaboració i
l’aprovació posterior d’un document refós.
El Pla general d’ordenació urbana de 1991, es va anar desenvolupant, així
doncs, mitjançant una sèrie de modificacions puntuals i plans derivats, així
com estudis de detall i unitats d’actuació. Tot aquest conjunt de documents
va ésser objecte d’un Text refós, aprovat definitivament per la Comissió
Territorial d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 18 de juliol de 2001, i a
afectes d’executivitat, segons la publicació de data 16 de maig de 2002, el
qual constitueix el planejament urbanístic general actualment vigent.
Aquest Text refós de 2002 va recollir el Pla general de 1991 i les seves
successives modificacions i desenvolupaments fins al moment, sens
perjudici dels ajustos i esmenes (totes elles degudament relacionades i
comprovades) necessàries per refondre les respectives determinacions o per
a dirimir els possibles dubtes d’interpretació.
El document justificatiu de la revisió anticipada del Pla general de 1991,
aprovat per la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona l’any 2000, va
obrir els treballs de revisió del Pla de 1991, amb independència del Text
refós, si bé únicament es va arribar a redactar el document d’Avanç per a un
nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), amb data de gener de
2000. Aquest procés es reinicia ara amb alguns anys de retràs.
El Text refós de 2002 incorpora els plànols de zonificació de 1991 amb el
seguit d’esmenes derivades del planejament derivat i els ajustos introduïts.
Partim així doncs de les superfícies de 1991 com a referència inicial de la
classificació del sòl establerta. La quantificació apareix en el Quadre 20.
58

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Sobre la superfície total del terme municipal, un 32,35% del sòl es classifica
com a urbà, un 6,15% com a urbanitzable i la resta, fins a la superfície total
municipal de 2.230 hectàrees, com a no urbanitzable (un 61,51% del total).
59
(m2s) (%)
SU Sòl urbà 7.213.600 32,35
UR Sòl urbanitzable 1.370.700 6,15
SNU Sòl no urbanitzable 13.715.700 61,51
Total 22.300.000 100,00
Quadre 20. Pla general d'ordenació vigent (1991). Superfícies segons classe de sòl
Font: Pla general d'ordenació de 1991
Les característiques relatives a les qualificacions urbanístiques del sòl, per a
cada classe de sòl, figuren en els quadres 21 i 22 adjunts, on s’inclouen les
superfícies així com els paràmetres de densitat i capacitat de població,
segons la pròpia Memòria del document vigent, quan hi consten. En tot cas,
es tracte de superfícies molt aproximades, efectuades probablement sobre la
cartografia de 1989, i que donen únicament una idea de les superfícies totals
per a cada zona. Les dades de capacitat de població no responen a les
densitats definides; la Memòria del Pla no conté una explicació sobre la
forma de càlcul.
D’altra banda, els quadres 23, 24 i 25 recullen un resum de la normativa
urbanística, amb el paràmetres de major importància fixats pel planejament
vigent i els articles de referència de les normes urbanístiques. Cal indicar
expressament que les normes especifiquen detalls, excepcions i casos
particulars que no apareixen en els quadres.
La ordenació proposada pel planejament general vigent suposa el
reconeixement del sòl urbà compromès en aquell moment, així com la
previsió de sòl urbanitzable residencial, industrial i terciari, avui en gran part
ja ocupat o en execució.
Les Unitats d’actuació (UA) delimitades pel Pla suposen un total de 220,82 ha
i un potencial de 2.271 habitatges (Quadre 28).
En el sòl no urbanitzable, les normes incorporen dues qualificacions de sòl
agrícola (integral i restringit) i les proteccions dels espais naturals i dels
edificis i entorns protegits, així com les àrees de servitud, els veïnats rurals
(can Ballestà, amb planejament especial aprovat, i can Vinyeta) i la zona
d’activitats en el camp, que inclou una sèries de finques rurals amb activitats
ramaderes i amb usos industrials, que es doten d’una normativa pròpia.

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Clau Nom Superfície Densitat Població
(ha) (hab/ha) (hab)
SÒL URBÀ
1 Casc antic
2 Suburbana
60
7,16 150 3.938
3 Ciutat-jardí 423,11 50 22.830
4 Residencial oberta 5,47 100 1.924
5 Ordenació volumètrica
6 Eixample tradicional 1,77 125 752
7 Mixta comercial-residencial
8 Ordenació especial 8,67 25 1.517
9 Equipament
10 Verd privat
11 Usos terciaris 4,35 25 381
12 Nuclis urbans 5,58 75 1.465
13 Industrial
V Jardins urbans
A Viari
B Parcs i jardins urbans
C Equipaments col·lectius
D Infraestructures tècniques
SÒL URBANITZABLE
TOTAL URBÀ 456,11 32.807
14 Desplegament residencial 15,18 140 490
15 Desplegament industrial
16 Desplegament terciari 71,28 5 748
TOTAL URBANITZABLE 86,46 1.238
TOTAL 542,57 34.045
Quadre 21. Pla general d'ordenació urbana vigent (Memòria 1989)
Superfícies i potencials segons qualificacions urbanístiques.
Sòl urbà i urbanitzable
Font: Memòria (1989) del Pla general d'ordenació urbana vigent

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Clau Nom Superfície
(ha)
SÒL NO URBANITZABLE
17 Protecció agrícola
18 Espais protegits
19 Protecció i servitud
20 Veïnats rurals
21 Activitats en el camp
61
TOTAL 1.371,57
Quadre 22. Pla general d'ordenació urbana vigent
Qualificacions urbanístiques en sòl no urbanitzable
Sòl no urbanitzable
Font: Pla general d'ordenació urbana vigent
Nota: el Pla no aporta les superfícies zonals desglosades

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
62
Març 2010
Clau Nom Usos Edificabilitat Sostre max Parc.mín Faç.mín Fondària Ocupació Ocup.màx Alçada Separacions Articles
(m2st/m2s) (m2st) (m2s) (ml) (m) (%) (m2s) (m) (n) (m/m/m)
SÒL URBÀ
1a Casc antic Normes corresponents al Pla especial de reforma interior del nucli històric. Alineada a vial. Subzones 1a/I i 1a/II
1b Casc antic Normes corresponents al Pla especial de reforma interior del nucli històric. Aïllada. Subzones 1b/I, 1b/II, 1b/III i 1b/IV
2a Suburbana u,p,c,h,e,cu,rc,sa,i 8 gràfic 100% PB PB+2P 125
2b Suburbana u,b,c(PB),e,cu,i 6,5 PB+1P 126
3a Ciutat-jardí u,c(PB),rc,e,cu,i 0,60 (+0,10) 180 (+35) 250 11 45 PB+1P 03/02/2002 128-132,133
3b Ciutat-jardí u,rc,e,sa,i 0,32 (+0,10) 200 (+50) 400 12 40 200 PB+1P 06/03/2003 128-132,134
3c Ciutat-jardí u,rc,i 0,28 (+0,08) 220 (+70) 600 15 35 230 PB+1P 06/03/2003 128-132,135,135bis
3d Ciutat-jardí u 0,25 (+0,065) 300 (+90) 800 18 25 250 PB+1P art.136,8 128-132,136
3f Ciutat-jardí u 0,20 (+0,06) 350 (+90) 800 20 25 PB+1P art.137,8 128-132,137
4a Residencial oberta u,b,p,h,c,sa,e,rc,sp,cu gràfic gràfic 141
4b Residencial oberta u,b,c,rc,e,sa,i 0,6 50% PB PB+1P 142
4c Residencial oberta u,b,c,rc,e,sa,i 1 55 PB+2P 143
4d Resid.oberta UAII u,p,c,r,rc,e,sa,sp,m,of,cu,pk gràfic gràfic gràfic 143bis
4d Resid.oberta Matarranya u,p,c,r,rc,e,sa,sp,m,of,cu,pk 1,75 gràfic gràfic gràfic 143bis
4f Residencial oberta u,p,h,c,r,rc,e,sa,sp,m,of,cu,i 143bis2
5 Ordenació volumètrica Ordenació volumètrica existent 144-145
6 Eixample tradicional u,b,c,sa,e,sp,cu,h,i 1,35 300 10 (7) 16 (13) PB+2P 03/01/2001 146-150
6 Eixample trad. vol.esp. u,b,p*,c,sa,e,sp,cu,h,i 1,25 60 PB+2P 03/02/2002 149
7 Comercial-residencial-I u,p,h,c,sa,e,rc,cu,ad,i 0,8 100% PB PB+1P 151-154
7 Comercial-residencial-II u,p,h,c,sa,e,rc,cu,ad,i 0,30 (+0,20) 60 PB+1P 05/05/2005 151-154
8a Ordenació especial u,p,c,rc,e,sa,cu,i 0,60 (+0,10) 250 8 (11) 40 art.158,2,e 155-157,158
8b Ordenació especial Segons PE de la Cruïlla 155-157,159
9a Equipament sp,rc,c,cu 0,1 5 PB+1P 160,161
9b Equipament c,ho,sa,e,rc,cu,sp,ad,i 0,80 (0,75) 50 PB+1P 06/03/2003 160,162,162bis
10 Verd privat u,b,c,h,sa,e,rc,cu,ad,of 163,164
11 Usos terciaris h,c,m,es,i 0,35 9 PB+2P 165-167
12a Nuclis rurals-I UA-XVIII u,b,m,i 300 14 gràfic 7 PB+1P 168,169
12a Nuclis rurals-II UA-XIX u,b,m,i 0,6 180 300 14 40 7 PB+1P 168,169
12b Nuclis rurals Segons PE can Marlès 170
12c Nuclis rurals u*,m,i PB+1P 01/01/2001 171
13a Industrial i,m,c,of,es,pk 0,7 55 11 172,173
13b Industrial i,m,c,of,es,pk existent gràfic 0/5/5 172,174
13c Industrial m,c,es,pk,i 0,7 2.500 25 55 11 10/05/2005 172,175
13d Industrial m,c,of,es,pk,i 0,7 existent 55 9/9/9 (20) 172,175bis
V Jardins urbans Regulació anàloga a la del sistema de Parcs i Jardins 176-177
Quadre 23. Pla general d'ordenació urbana vigent (Normes 2005). Normativa segons qualificacions urbanístiques. Sòl urbà
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
Nota: quadre-resum dels principals paràmetres; consultar normativa

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
Sostre
63
Març 2010
Clau Nom Usos Edificabilitat max Parc.mín Faç.mín Fondaria Ocupació Ocup.màx Alçada Separacions Articles
(m2st/m2s) (m2st) (m2s) (ml) (m) (%) (m2s) (m) (n) (m/m/m)
14
15
16
Despleg.
residencial u,c,h,sa,e,rc,cu,sp 0,20 (+0,04) 600 30 6/3/3
Despleg.
industrial c,m,of,se,pk,i 0,40 2.500 25 50 11 10/5/5
Despleg.
terciari Segons Pla parcial sector can Montcau
Quadre 24. Pla general d'ordenació urbana vigent (Normes 2005). Normativa segons qualificacions
urbanístiques. Sòl urbanitzable
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
Clau Nom Usos Sòl mínim Alçada Ocupació Separacions Articles
(ha) (m) (%) (m)
17a Protecció agrícola integral hr,hv,ag,rm,tr 1 (5) 6 (4) 5/5/5* 232
17b Protecció agrícola restringida hr,hv,ag,rm,m,es,ext,tr,sp,cu,ll,ips 3 (25) 5 (4) (7) 5/5/5* 233-234
18a Espais naturals protegits ips 3 (25) 7 5/5/5* 236
18b Edificis i entorns protegits hr existent,tr existent 237
19 Protecció i servitud 238-239
20 Veïnats rurals Segons zona protecció agrícola restringida (clau 17b) 240-241
21 Activitats en el camp rm,i,m,c,es,pk,e,as,of i: 9 i: 40 i: 10/10/10 242-243
Quadre 25. Pla general d'ordenació urbana vigent (Normes 2005). Normativa segons qualificacions urbanístiques. Sòl urbanitzable
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
211-
212
213-
214
215-
216

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
64
Març 2010
u Habitatge unifamiliar cmp Càmping
b Habitatge bifamiliar hv Hivernacle
p Habitatge plurifamiliar ext Extractiu
c Comercial fo Forestal
of Terciari: oficines i serveis ips Interès públic i social
pr Serveis professionals arq Arqueològic
h Hoteler v Viari
rh Residencial-hoteler fv Ferroviari
Serveis tècnics i
r Bars i restaurants sm mediambientals
i Industrial e Educatiu
m Magatzem rc Recreatiu
tm Tallers mecànics sa Sanitari-assistencial
ta Tallers artesans sp Esportiu
pk Aparcament cu Cultural
es Estació de servei as Associatiu
ag Agrícola rl Religiós
rm Ramader ad Administratiu
agp Industrial agropecuari f Funerari
hr Habitatge rural ll Lleure
tr Turisme rural ep Ecològic-paisatgístic
Quadres 23-24-25. Claus usos

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
6.1.2. Modificacions puntuals
Fins a la data d’avui existeix un total de vint-i-sis modificacions puntuals del
planejament general vigents (Quadre 26):
MOD1 (02.03.2002)
Ajust de límits a can Salgot (illa Guerau de Liost-Rosselló i Porcel-Ramon
Llull)
MOD2 (05.06.2001)
Article 15 de les normes urbanístiques (gestió dels sistemes)
MOD3 (12.04.2002)
Desplaçament de la rotonda als carrers Ramon Llull i J.A.Llimona
MOD4 (28.10.2003)
Modificació sector industrial Molí d’en Fonolleda
MOD5 (15.07.2003)
Modificació delimitació i paràmetres urbanístics a la UA XV (can Franquesa)
MOD6 (26.03.2004)
Zonificació i normativa ús de restauració a l’illa A.Clavé-R.Casanova-
S.Ambrós-P.Clarís.
MOD7 (09.09.2004)
Article 132 de les normes urbanístiques (agrupació habitatges en la zona de
ciutat-jardí)
MOD8 (02.09.2004)
Article 125 de les normes urbanístiques (admissió habitatge plurifamiliar en
zona suburbana, clau 2a)
MOD9 (01.10.2004)
Qualificació del turó d’en Puig com a sistema general clau D
MOD10 (04.01.2005)
Article 71 de les normes urbanístiques (perímetre regulador en l’edificació
aïllada)
65

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
MOD11 (11.11.2005)
Ordenació sector UA II (ca l’Oliveres)
MOD12 (11.11.2005)
Article 70-82 i 128-132 de les normes urbanístiques (paràmetres edificació
aïllada en zona de ciutat-jardÍ)
MOD13 (28.11.2006)
Modificació alineacions viàries a can Salgot (carrer Ramon Llull)
MOD14 (10.04.2007)
Ordenació sectors UA XVIII (raval de can Xicota) i UA XIX can Ribell)
MOD15 (23.01.2007)
Articles 217-243 (regulació del sòl no urbanitzable) i 116-121 (catàleg de
masies i cases rurals) de les normes urbanístiques
MOD16 (15.12.2006)
Articles 153 i 83-91 de les normes urbanístiques (nova centralitat al carrer
Matarranya, a ca l’Artigues)
MOD17 (15.12.2006)
Ordenació sector avinguda Països Catalans (centre urbà)
MOD18 (12.02.2007)
Canvi de qualificació urbanística a can Rovira (carrer de l’Estany de la
Restanca)
MOD19 (23.02.2007)
Articles 47-49 de les normes urbanístiques (sistema general d’equipaments
col.lectius, clau C)
MOD20 (22.01.2009)
Ordenació illa a can Salgot (delimitada pels carrers Guerau de Liost-
B.Rosselló i Porcel-Ramon Lull)
MOD21 (12.11.2007)
Modificació sector SUD Les Peces de can Guadanya
66

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
MOD22 (04.11.2008)
Modificació sector SUD Can Montcau-can Malé
MOD23 (16.09.2008)
Canvi de qualificació urbanística parcel.la situada al carrer can Farell,
número 47
MOD24 (05.06.2008)
Canvi de qualificació urbanística sistemes de parcs i jardins urbans i
d’equipaments a l’avinguda dels Països Catalans (centre urbà)
MOD25 (30.12.2008)
Ordenació volumètrica i regulació urbanística finca al carrer Matarranya (ca
l’Artigues)
MOD26 (15.07.2005)
Text refós de les normes urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana
vigent
6.1.3. Planejament derivat
Planejament parcial (Quadre 27):
PPU1 (27.04.2000)
Pla parcial urbanístic sector can Rovira Sud, segon polígon. Modificat amb
data de 07.03.2002
PPU2 (10.10.2008)
Pla parcial urbanístic del sector Les Peces de can Guadanya
Planejament especial (Quadre 27):
PE1 (24.11.1993)
Pla especial del veïnat rural de can Ballestà.
Modificació de límits amb data de 15.04.2002
PE2 (15.04.1996)
Pla especial de la Cruïlla
Modificat amb dates de 15.04.1996 i 30.11.2000
67

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
PE3 (26.04.1996)
Pla especial del cementiri municipal.
Modificat amb data de 02.07.1999
PE4 (15.03.1996)
Pla especial d’ordenació volumètrica de la finca situada al carrer Anselm
Clavé 141-145
PE5 (14.01.1998)
Pla especial d’ordenació volumètrica de l’illa delimitada pels carrers de
l’Aliança-Girona-Folch i Torres-Av. Països Catalans
PE6 (13.09.2000)
Pla especial del nucli rural de can Marlès
PE7 (23.05.2000)
Pla especial de reforma interior del nucli històric
PE8 (05.05.2003)
Pla especial de la zona comercial-residencial del carrer Matarranya, a ca
l’Artigues.
PE9 (13.02.2002)
Pla especial d’ordenació volumètrica de l’illa delimitada pels carrers Anselm
Clavé-Pau Claris-Sala Ambrós
PMU1 (07.11.2007)
Pla de millora urbana del sector delimitat pels carrers de la Fàbrica-Anselm
Clavé-Llibertat
PMU2 (03.02.2005)
Pla de millora urbana del solar delimitat pels carrers Anselm Clavé-Mossèn
Cinto Verdaguer-l’Aliança
PMU3 (29.12.2005)
Pla de millora urbana de la Unitat d’actuació XXIII
68

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL
CODI TITOL APROVACIÓ VIGÈNCIA OBSERVACIONS
PGOU Revisió-adaptació del Pla general d'ordenació urbana 13.03.2002 16.05.2002
MOD1 MPGOU àrea Guerau Liost, Rosselló i Porcel i R.Llull a can Salgot 15.11.2000 02.03.2002 Ajust de límits
MOD2 MPGOU article 15 normes urbanístiques 21.03.2001 05.06.2001 Gestió dels sistemes
MOD3 MPGOU desplaçament rotonda carrers R.Llull-J.A.Llimona 13.02.2002 12.04.2002 Canvi alineacions rotonda
MOD4 MPGOU zona industrial (clau 13) 07.05.2003 28.10.2003 Modificació sector Molí d'en Fonolleda
MOD5 MPGOU nova delimitació UA XV a can Franquesa 09.04.2003 15.07.2003 Modificació límits i paràmetres UA XV
MOD6 MPGOU ús restauració illa A.Clavé, R.Casanova, S.Ambrós, P.Claris 18.02.2004 26.03.2004 Zonificació i normativa
MOD7 MPGOU article 132 normes urbanístiques 17.03.2004 09.09.2004 Zona ciutat jardí: agrupació habitatges
MOD8 MPGOU article 125 normes urbanístiques 15.09.2004 02.09.2004 Admissió hbtge.plurifamiliar en suburbana (2a)
MOD9 MPGOU delimitació turó d'en Puig com a sistema general clau D 14.07.2004 01.10.2004 Qualificació sistema
MOD10 MPGOU article 71 normes urbanístiques 17.11.2004 04.01.2005 Perímetre regulador edificació aïllada
MOD11 MPGOU sector UA II ca l'Oliveres 13.07.2005 11.11.2005 Nova ordenació UA II
69

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
MOD12 MPGOU paràmetres edificació aïllada en zona de ciutat-jardí 13.07.2005 11.11.2005 Modificació art.70-82 i 128-132 normes
MOD13 MPGOU restitució vialitat carrer R.Llull a can Salgot 22.06.2006 28.11.2006 Modificació alineacions viàries
MOD14 MPGOU sectors UA XVIII (Raval d'en Xicota-II) i UA XIX (can Ribell) 25.01.2007 10.04.2007 Ordenació i normes UA XVIII i UA XIX
MOD15 MPGOU regulació sòl no urbanitzable i inventari masies i cases rurals 28.09.2006 23.01.2007 Ordenació i regulació SNU art.217-243 i 116-121
MOD16 MPGOU zona mixta comercial-industrial carrer Matarranya (clau 7) 28.09.2006 15.12.2006 Nova centralitat. Modificació art.153 i 83-91
MOD17 MPGOU avinguda Països Catalans 28.09.2006 15.12.2006 Ordenació sector Av.Països Catalans (nucli urbà)
MOD18 MPGOU canvi qualificació carrer de l'Estany de la Restanca, 25-27 20.11.2006 12.02.2007 Canvi qualificació (can Rovira)
MOD19 MPGOU sistema general d'equipaments col.lectius (clau C) 20.11.2006 23.02.2007 Modificació art.47-49 normes
MOD20 MPGOU illa carrers Guerau de Liost, B.Rosselló i R.Llull (can Salgot) 16.10.2008 22.01.2009 Ordenació illa i nova regulació urbanística
MOD21 MPGOU sector de SUD Les peces de can Guadanya 19.07.2007 12.11.2007 Ordenació sector. Conveni urbanístic
MOD22 MPGOU sector SUD discontinu can Montcau-Can Malé 29.95.2008 04.11.2008 Ordenació i nova regulació sector
MOD23 MPGOU canvi de qualificació i ús de la parcel.la carrer can Farell, 47 30.04.2008 16.09.2008 Ordenació d'una parcel.la unifamiliar
MOD24 MPGOU intercanvi sistemes a l'av. Països Catalans 25.02.2008 05.06.2008 Canvi qualificacions zones verdes i equipaments
MOD25 MPGOU qualificacions urbanístiques finca Matarranya (ca l'Artigues) 16.10.2008 30.12.2008 Ordenació volumètrica i regulació urbanística illa
MOD26 MPGOU text refós normes urbanístiques PGOU 20.04.2005 15.07.2005 Text refós normes urbanístiques
Quadre 26. Figures de planejament general tramitades
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
70

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
PLANEJAMENT DERIVAT
CODI TÍTOL APROVACIÓ VIGÈNCIA OBSERVACIONS
PPU1 PPU Can Rovira Sud, segon polígon 22.03.2000 27.04.2000 Pla parcial urbanístic
PPU1a MOD PPU1 Can Rovira Sud, segon polígon 12.12.2001 07.03.2002 Redistribució habitatges i previsió serveis urbanístics
PPU2 PPU Les peces de can Guadanya 10.10.2008
PE1 PE veïnat rural de can Ballestà 22.09.1993 24.11.1993 Ordenació urbanística veïnat rural de can Ballestà
PE1a MOD PE1 veïnat rural de can Ballestà 17.07.2002 05.11.2002 Modificació de límits
PE2 PE de la Cruïlla 06.03.1996 15.04.1996 Ordenació volumètrica illes adjacents a la Cruïlla
PE2a MOD PE2 La Cruïlla 20.09.2000 30.11.2000 Ordenació viària i nova regulació urbanística la Cruïlla
PE2b MOD PE2 La Cruïlla 16.10.2002 15.01.2003 Modificació normativa aprofitaments
PE3 PE cementiri municipal 06.03.1996 26.04.1996 Delimitació terrenys per al cementiri municipal
PE3a MOD PE3 Cementiri 28.04.1999 02.07.1999 Zones de protecció del cementiri
PE4 PE finca carrer Anselm Clavé 141-145 14.02.1996 15.03.1996 Ordenació volumètrica illa
PE5 PE illa carrers Aliança-Girona-Folch i Torres-Av.Països Catalans 05.11.1997 14.01.1998 Ordenació volumètrica illa
PE6 PE del nucli rural de can Marlès 28.06.2000 13.09.2000 Ordenació urbanística nucli rural de can Marlès
PE7 PERI nucli històric 22.03.2000 23.05.2000 Ordenació urbanística del nucli històric
PE8 PE zona comercial-residencial carrer Matarranya (ca l'Artigues) 21.01.2003 05.05.2003 Edifici comercial Matarranya 2-4, de ca l'Artigues
PE9 PE illa carrers Anselm Clavé-Pau Claris-Sala Ambrós 17.07.2002 13.02.2002 Ordenació volumètrica i regulació illa Sala Ambrós
PMU1 PMU sector delimitat pels carrers la Fàbrica-Anselm Clavé-Llibertat 27.04.2006 07.11.2007 Pla de millora urbana de l'illa
PMU2 PMU solar delimitat pels carrers Anselm Clavé-M.C.Verdaguer-l'Aliança 15.12.2004 03.02.2005 Pla de miillora urbana del solar
PMU3 PMU de la Unitat d'Actuació XXIII 22.09.2005 29.12.2005 Pla de millora urbana UA XXIII
Quadre 27. Figures de planejament derivat tramitades
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
71

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
UA I UA II UA III UA IV UA V UA VI UA VII UA VIII UA IX UA X UA XI UA XII UA XIII
Superfície (ha) 1,85 1,42 2,68 2,39 0,85 1,51 10,06 16,89 47,79 20,37 22,2 35,05 20,79
Habitatges
Cessions sòl
(n) 40 28 64 34 45 60 250 220 280 450 280
Viari (A) (ha) 0,52 0,35 0,76 0,52 0,37 0,56 0,79 1,82 7,63 4,68 2,98 4,84 2,6
Parcs Urbans (B) (ha) 3,11 1,21 3,76 1,44
Jardins Urbans (V) (ha) 0,36 0,1 0,2 0,71 1,39 0,38 1,48
Equipaments (C) (ha) 1,56 0,46 0,8 0,35 2,31 4,52
Equipaments (9b) (ha) 0,22 0,74
Infraestr.tèc. (D) (ha)
Zones
2,21 0,14 0,1 0,05
Ciutat jardí (ha) 0,61 0,42 1,7 1,13 26,8 13,36 15,95 26,13 11,93
Resid.oberta (4a) (ha) 0,38 0,27
Resid.oberta (4b) (ha) 0,36 0,66
Eixample trad. (6)
Mixta com-resid (7) (ha) 0,27 0,48 1,66 0,97 1,69
Ord.especial (8b) (ha) 0,93
Equipaments (9b) (ha) 0,13
Verd privat (10) (ha) 0,38 0,75 1,81
Terciari (11) (ha)
Veïnat rural (12a) (ha)
Nucli rural (12c) (ha) 1,16
Industrial (13a) (ha) 11,55
Industrial (13c) (ha) 6,16
72

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
UA XIV UA XV UA XVI UA XVII UA XVIII UA XIX UA XX UA XXI UA XXII UA XXIII UA XXIV UA XXV Total
Superfície (ha) 6,7 3,01 0,67 1,64 2,16 1,32 5,81 2 1,01 4,45 2,85 4,57 220,04
Habitatges (n) 90 28 20 30 35 18 200 36 20 24 2.252
Cessions sòl
Viari (A) (ha) 0,99 0,18 0,1 0,34 0,46 0,27 1,31 0,05 0,24 0,24 0,61 0,22 33,43
Parcs Urbans (B) (ha) 9,52
Jardins Urbans (V) (ha) 1,23 0,39 0,03 0,26 0,15 0,78 0,87 8,33
Equipaments (C) (ha) 1,47 1,47 12,94
Equipaments (9b) (ha) 0,08 1,04
Zones
Infraestr.tèc. (D) (ha) 2,50
Ciutat jardí (ha) 4,48 2,44 1,22 0,79 0,51 0,38 1,46 109,31
Resid.oberta (4a) (ha) 1,9 0,48 3,03
Resid.oberta (4b) (ha) 1,02
Eixample trad. (6) (ha) 0,23 0,23
Mixta com-resid (7) (ha) 5,07
Ord.especial (8b) (ha) 0,57 1,50
Equipaments (9b) (ha) 0,08 0,21
Verd privat (10) (ha) 0,67 3,61
Terciari (11) (ha) 3,48 3,48
Veïnat rural (12a) (ha) 0,91 0,29 0,38 1,58
Nucli rural (12c) (ha) 1,16
Industrial (13a) (ha) 4,21 15,76
Industrial (13c) (ha) 6,16
Quadre 28. PGOU vigent. Unitats d'actuació en sòl urbà.
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
Nota: algunes UA han estat objecte de Modificació puntual posterior
73

POUM de Lliçà d’Amunt
Document d’aprovació inicial
6.2. Potencials urbanístics romanents
Els Quadres 29, 30 i 31 contenen els paràmetres i índexs relatius al sectors
delimitats pel planejament general vigent o tramitats com a Unitats
d’actuació (Quadre 96), planes especials (Quadre 30) i plans de millora
urbana (Quadre 31), en sòl urbà. Alguns d’aquests sectors han estat ja
desenvolupats i es troben edificats i consolidats i altres no han tingut cap
tipus de desenvolupament urbanístic.
S’ha fet una hipòtesi estimativa del potencial urbanístic romanent, en termes
de sostre edificable, distingint entre sòl residencial i sòl industrial. Pot
comprovar-se com, en sòl urbà, resten encara per edificar un total de 54.521
m2st residencial i altres 4.872 m2st industrials, entre Unitats d’actuació i
sectors de planejament especial i de millora urbana.
Pel que fa als sectors de sòl urbanitzable, programat i no programat (avui
delimitat i no delimitat), les mateixes dades apareixen, respectivament, en el
Quadre 30.. En aquest cas, tindríem un sostre residencial romanent de
27.074 m2st i un sostre industrial romanent de 441.376 m2st, la major part
del qual correspon al sector de sòl urbanitzable modificat, que ha passat a
ser discontinu en afegir l’àmbit de can Malé, corresponent al Pla parcial
urbanístic del sector can Montcau-can Malé, que està actualment en tràmit
avançat d’aprovació definitiva.
Els totals generals, en sòl urbà i urbanitzable serien, per tant, de 81.595 m2st
residencial i 446.248 m2st industrial i terciari. El potencial total de sostre
residencial es pot traslladar a nombre d’habitatges si es tenen en compte les
diferents tipologies arquitectòniques involucrades. Tenint en compte que la
ciutat-jardí és dominant, aquest nombre d’habitatges no superaria,
probablement, la xifra d’uns tres-cents en total.
La actual revisió haurà d’analitzar aquests potencials per tal d’ajustar la oferta
i la demanda en el període de vigència del Pla; en qualsevol cas, caldria
valorar les necessitats de nou sòl, tenint en compte no únicament els
potencials romanents amb l’actual normativa urbanística, sinó també les
possibilitats de compactar o densificar algunes de les trames residencials de
baixa ocupació i densitat de parcel.la.
74

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Sector UA I UA II UA III UA IV UA V UA VI UA VII UA VIII UA IX UA X UA XI UA XII UA XIII
Superfície (m2s) 1,85 1,44 2,68 2,39 0,85 1,51 10,06 16,89 47,79 20,37 22,2 35,05 20,79
Zones 3b/4b 3a/4d 3a 3b 4a 4a/7 13c 10/13c 3/4b/7/8b 3 3/7 3 3/7
Sòl privat (%) 52 46 64 47 45 50 61 73 69 66 77 75 66
Viari (%) 28 27 28 22 43 37 8 11 16 23 13 14 13
Equipament (%) 24 31 12 9 6 4 2 7 22
Verd (%) 20 3 8 13 31 7 9 7 8 4
Edif (m2st/m2s) 0,22 0,41 0,38 0,28 0,27 0,36 0,43 0,48 0,23 0,20 0,25 0,22 0,24
Habitatges (n) 40 51 64 34 45 60 250 220 280 450 280
Sostre resid.total (m2st) 4.112 5.934 10.200 6.780 2.280 5.460 108.520 40.080 55.610 78.390 49.310
Sostre resid.romanent
(m2st) 0 0 0 6.780 2.280 5.460 0 0 0 0 0
Sostre ind.total (m2st) 4.120 80.850
Sostre ind.romanent (m2st) 0 0
75

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Sector UA XIV UA XV UA XVI UA XVII UA XVIII UA XIX UA XX UA XXI UA XXII UA XXIII UA XXIV UA XXV Total
Superfície (m2s) 6,70 3,75 0,67 1,64 2,20 1,32 5,81 2,00 1,01 4,45 2,85 4,57 220,84
Zones 3 3 8b 3 3/12a 3/12a 4a/6 4a 3b/12b 13d 3 11
Sòl privat (%) 67 75 85 79 79 60 48 24 76 93 51 76
Viari (%) 15 14 15 21 19 20 22 3 24 7 22 5
Equipament (%) 27 73
Verd (%) 18 11 2 20 3 27 19
Edif (m2st/m2s) 0,20 0,22 0,51 0,22 0,36 0,30 0,25 0,14 0,50 0,65 0,15 0,27
Habitatges (n) 90 28 20 30 60 18 200 36 20 24 2.300
Sostre resid.total (m2st) 13.440 7.830 3.420 3.660 7.857 3.885 14.505 2.880 5.069 4.380 433.602
Sostre resid.romanent
(m2st) 4.032 2.349 513 0 0 583 11.604 2.880 0 4.380 40.861
Sostre ind.total (m2st) 30.340 12.180 127.490
Sostre ind.romanent (m2st) 0 4.872 4.872
Quadre 29. Unitats d'Actuació. Sòl urbà
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
76

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Sector PE1 PE2 PE3 PE4 PE5 PE6 PE7a PE7b PE7c PE8 PE9 Total
Superfície (m2s) 84.065 54.013 35.000 1.650 8.500 10.064 21.000 6.209 19.194 17.217 5.410 262.322
Zones 20 8b/7 C 2a 2a 3b/12b 1a/1b 1b 1b 3b/7 6
Sòl privat (%) 100 35 100 100 76 32 65 57 91 49
Viari (%) 58 24 27 35 27 20
Equipament (%) 7 100 37 9
Verd (%) 4 16 31
Edif (m2st/m2s) 0,09 0,34 1,56 0,50 0,27 0,65 0,37 0,50 1,00
Habitatges (n) 25 16 102 20 36 40 44 25 308
Sostre resid.total (m2st) 7.500 18.111 0 0 13.281 5.059 5.730 4.039 7.050 5.747 5.411 71.928
Sostre resid.romanent (m2st) 2.250 5.433 0 0 0 0 1.432 1.010 3.525 0 0 13.650
Sostre ind.total (m2st) 0
Sostre ind.romanent (m2st) 0
Quadre 30. Sectors PE. Sòl urbà
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
77

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Sector PMU1 PMU2 PMU3 Total
Superfície (m2s) 1.834 404 46.723 48.961
Zones 3a 1a/10 13d
Sòl privat (%) 100 91 93
Viari (%) 9 7
Equipament (%)
Verd (%)
Edif (m2st/m2s) 0,65 2,63 0,65
Habitatges (n) 5 10 15
Sostre resid.total (m2st) 1.184 1.063 2.247
Sostre resid.romanent (m2st) 0 0 0
Sostre ind.total (m2st) 30.340 30.340
Sostre ind.romanent (m2st) 0 0
Quadre 31. Sectors PMU. Sòl urbà
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
78

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Sector PPU1a PPU2 PPU3 PPU4 PPU5 PPU6 Total
Superfície (m2s) 87.969 70.564 24.384 43.187 31.600 944.186 1.201.890
Zones 3c 3b/4d 14 14 15 16a/16b/16c
Sòl privat (%) 49 38 60 57 66 40
Viari (%) 17 12 21 21 20 14
Equipament (%) 12 12 8 12 4 3
Verd (%) 22 38 11 11 10 43
Edif (m2st/m2s) 0,42 0,25 0,14 0,14 0,40 0,46
Habitatges (n) 81 132 21 37 271
Sostre resid.total (m2st) 18.143 17.723 3.491 5.860 45.217
Sostre resid.romanent
(m2st) 0 17.723 3.491 5.860 27.074
Sostre ind.total (m2st) 12.640 430.000 442.640
Sostre ind.romanent (m2st) 11.376 430.000 441.376
Quadre 30. Sectors PPU. Sòl urbanitzable
Font: elaboració pròpia a partir del planejament urbanístic vigent
79

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
6.3. Estudis i actuacions en curs
La dinàmica urbanística del municipi es tradueix en un seguit d’actuacions
de divers nivell, algunes de les quals de gran importància estratègica (com
les propostes del Pla territorial metropolità, el traçat de la Ronda del Vallès,
el debat entorn de la projectada autopista de Vic o variant de la C-17, etc.),
altres d’importància més local (com l’Auditoria Ambiental i l’Agenda 21, el
Pla de mobilitat i accessibilitat, l’ordenació del centre urbà, etc) i altres
relatives a la gestió i execució de les previsions del planejament urbanístic
(planejament derivat en curs, concessió de llicències d’edificació per a
edificacions de nova planta o per a rehabilitació, reforma o ampliació
d’edificacions ja existents, o de canvi d’ús, així com de llicències d’activitat
en diverses àrees econòmiques). Algunes d’aquestes actuacions han estat ja
constitueixen encara plans o projectes en fase de redacció o en curs
d’execució.
Cal citar, en el capítol d’actuacions que afecten al municipi, i que el Pla
d’ordenació urbanística municipal ha de considerar i, en el seu cas,
d’incorporar, les següents:
a) Espais d’interès natural
El territori municipal de Lliçà d’Amunt no compta amb sòls inclosos en
parcs naturals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), ni en els espais
de la Xarxa Natura 2000. Els espais boscosos de Palaudàries i altres
situats en l’entorn del Tenes o de la riera de Pa i Aigua, tenen els nivells
de protecció assignats pel planejament urbanístic municipal. El nou
POUM haurà de tenir en compte les continuïtats territorials que puguin
ser rellevants i, en el seu cas, establir les proteccions necessàries en el
sòl no urbanitzable, o les específiques proposades pel planejament
urbanístic.
b) Pla territorial metropolità
Tal com s’explica més endavant (veure apartat 6.3), el Pla territorial
parcial de la Regió metropolitana de Barcelona (o Pla territorial
metropolità) ha estat aprovat inicialment, i conté determinacions d’ordre
territorial que el POUM haurà d’incloure, si bé a l’escala pròpia d’aquest,
és a dir, amb les precisions necessàries en matèria de traçats viaris i
delimitacions d’àrees.
80

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
c) Ronda del Vallès
El Pla territorial metropolità citat en l’apartat anterior conté un traçat de
la Ronda del Vallès que és encara susceptible de variació en les versions
per aprovació inicial i definitiva. En tot cas, l’ajuntament de Lliçà d’Amunt
pot presentar al·legacions i proposar traçats alternatius. El POUM pot
recollir aquestes alternatives en tant no existeixi un traçat definitiu.
d) Autopista o variant de la carretera C-17
Quan a les alternatives a la projectada autopista de Vic (la que està
encara inclosa en el Pla de Carreteres de Catalunya, adjacent al riu Tenes,
la que se situa en el límit del parc agrícola del Tenes i la consistent en
reconvertir l’actual autovia de l’Ametlla C-17), el Pla territorial
metropolità ha optat, en el seu avantprojecte, per la tercera, és a dir, per
reconvertir l’actual C-17, que és la opció consensuada per la totalitat dels
ajuntaments afectats. Això comporta redreçar el traçat en alguns trams,
ampliar la secció i millorar les connexions i entregues a la xarxa
secundària. El POUM treballarà sobre aquesta hipòtesi.
Això no obstant, quedarà pendent el tema de la variant d’ordre local, a la
carretera BV-1602 en el seu pas pel centre urbà i connexió amb les BV-
1435 a Bigues i Riells, C-1415b de Caldes de Montbui, a Granollers.
e) Auditoria Ambiental i Agenda 21
L’Agenda 21 va ésser objecte d’un intens debat, canalitzat a través de
diverses instàncies participatives i culminat amb la presentació d’una
Auditoria Ambiental com a document d’acompanyament de l’Avanç de
POUM presentat l’any 2001.
És un document que inclou una complerta descripció dels factors
ambiental rellevants en el territori municipal i que estableix una sèrie de
mesures per tal de garantir la continuïtat dels espais lliures i el
manteniment de la xarxa fluvial, així com relacionades amb l’objectiu de
la mobilitat sostenible, el reforçament del nucli urbà i al creació de
diversos espais protegits (la vall de can Bosch, el parc del Tenes). El seu
contingut apareix resumit en el diagnòstic urbanístic.
81

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
f) Pla de mobilitat i accessibilitat
El Pla de mobilitat i accessibilitat municipal inclou estudis i directrius
sobre el transport públic i privat, tant interurbà com municipal. Els temes
relatius a la mobilitat són especialment rellevants a l’hora de prendre
decisions relatives a la xarxa viària i a la localització dels usos en el
territori. El seu contingut apareix resumit en el diagnòstic urbanístic.
g) Ordenació del centre urbà
La ordenació del centre urbà ha estat objecte de diversos estudis i
debats, i és un dels temes més rellevants en la actual revisió del POUM.
En el diagnòstic urbanístic presentat com a document previ a aquest
Avanç, s’ha inclòs una anàlisi de les propostes i alternatives redactades
en el seu moment per tal d’adoptar una solució urbanística definida.
h) Patrimoni
El municipi de Lliçà d’Amunt no compta amb Pla especial ni Catàleg dels
edificis i elements de valor històric i arquitectònic. Això no obstant, ja
l’anterior Pla general va incloure un llistat d’edificis d’interès, i existeixen
nombrosos estudis previs per a la confecció del Catàleg, així com estudis
històrics i descriptius de la majoria d’edificis i elements d’interès. El nou
POUM inclourà un pre-catàleg, confeccionat a partir del llistat inicial
inclòs en aquest Avanç.
82

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
6.4. Planejament territorial
No existeix encara cap figura de planejament territorial aprovat
definitivament per a la comarca del Vallès Oriental, o per al conjunt de
comarques que conformen la regió metropolitana de Barcelona, tot i que
està actualment en tràmit el Pla territorial metropolità de Barcelona, que
correspon a la figura del Pla territorial parcial d’aquest àmbit. Aquest Pla
compta a hores d’ara amb un projecte aprovat inicialment i que ha estat
exposat al públic. El document no ha estat encara aprovat definitivament.
El citat projecte inclou els criteris i directrius generals de planejament
territorial, referits al sistema d’espais oberts (àrees de protecció especial i
àrees de protecció preventiva), al sistema general d’infraestructures (viàries i
ferroviàries) de caràcter territorial, i al sistema d’assentaments urbans o
especialitzats, que han estats tinguts en compte. Els criteris generals del
programa de planejament territorial, d’aplicació a tot Catalunya, inspiren la
redacció dels diferents plans territorials.
Aquests criteris generals pel planejament territorial i urbanístic apareixen
sintetitzats en els quinze enunciats que es reprodueixen a continuació:
a. En relació al sistema d’espais oberts:
1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva
matriu biofísica.
2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a
components de l’ordenació del territori
3. reservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori
4. Moderar el consum de sòl
b. En relació al sistema d’assentaments:
5 Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les
àrees urbanes
6 Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori
7 Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada
8 Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i
racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris
9 Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona
residència
10 Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat
11 El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori
83

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
c. En relació al sistema de mobilitat:
12 La mobilitat és un dret i no una obligació
13 Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compactació
dels sistemes d’assentaments
14 Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els
desenvolupaments urbans
15 Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport
europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu
territorial
Ell sistema d’espais oberts s’organitza a partir de les categories de protecció
especial i la protecció preventiva. La primera categoria inclou els espais PEIN
i de la Xarxa Natura 2000, així com d’altres amb valors connectors, ecològics i
paisatgístics. El planejament territorial inclou a títol indicatiu els sòls urbans
i urbanitzables segons el planejament urbanístic vigent. També es contenen
les indicacions relatives a les estratègies de creixement per a cada un dels
nuclis urbans existents, que varien entre les estratègies de creixement
potenciat o estratègic, de creixement moderat i mitjà, de creixement de
reequilibri, de canvi d’ús i reforma, o de millora urbana i compleció, en
funció de la naturalesa i dinàmica dels nuclis urbans i dels objectius de
planejament.
Segons el projecte del Pla territorial metropolità de Barcelona, correspon al
municipi de Lliçà d’Amunt una estratègia de creixement moderat, quina
regulació es formula en les normes territorials que es transcriuen a
continuació:
Article 3.15 Creixement moderat i mitjà
1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de
mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i
de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva
realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees
urbanes de major importància, algunes a les quals s’assigna l’estratègia
de creixement moderat poden assolir, en funció del seu valor de
posició, una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim.
2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística
municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de
l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:
84

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Moderat E=30 * A * f / 100
Mitjà E=60 * A / 100
E: superfície de l’extensió urbana admissible
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent
f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió
3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) es
determinarà de la següent manera: s’inclouran tots els sòls consolidats
o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial,
corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb
una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària,
de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames,
que estan incloses per Pla territorial en els àmbits de les “àrees urbanes
i les seves extensions” assenyalats en els plànols. En cas que les trames
considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o
urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat
comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees
especialitzades, una proporció d’aquestes es considerarà que forma
també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els
següents límits: a) No incrementarà en més del 60% l’àrea urbana de
caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul. b) Es
comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o
urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa
àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre
d’aquesta.
4. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en
l’estratègia de creixement moderat, s’aplicarà a les superfícies de càlcul
iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de
l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent.
f = (18 + A – 0,005 * A²) / (A + 5)
A: superfície de càlcul en ha
El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o
superiors a 51 ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o
inferiors a 4 ha.
85

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
5. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació
urbanística municipal comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl
urbà no consolidat que estigui en disposició d’ésser desenvolupat per no
contenir edificacions i usos de difícil desplaçament.
6. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o
instal·lacions que hagin de ser objecte d’un procés de remodelació, la
complexitat del qual permet preveure que no es desenvoluparà dins dels
primers 8 anys de vigència del Pla, no es tindrà en compte en el càlcul.
En tot cas, el Pla d’ordenació urbanística municipal haurà de justificar
aquesta previsió.
7. L’extensió que resulta de l’aplicació dels apartats anteriors comprèn
els teixits urbans de base residencial i aquells destinats a l’activitat
econòmica industrial o terciària que s’integren en la trama general de
l’àrea urbana. L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla
considera adequat per al termini 2006-2026. En cas que s’hagués
d’excedir aquest màxim, encara que sigui en poca quantitat, s’haurà de
justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la coherència
amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic.
8. El planejament urbanístic definirà els àmbits de sòl urbà no
consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i farà explícita
la comprovació que no excedeixen del límit establert en aquest article.
Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement
convencional no afectin negativament la solució de necessitats o
oportunitats de millora de l’àrea urbana, s’admetrà com a justificació
per a sobrepassar si és necessari el límit d’extensió establert la provisió
de sòl per als següents usos, d’acord amb les especificacions que
s’assenyalen en aquest apartat:
a) Habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim
establert per la legislació.
b) Establiments hotelers.
c) Equipaments públics supramunicipals.
d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals,
turístics, científics, sanitaris, educatius...).
e) Propostes de compactació de sòl urbanitzable qualificat en el
planejament vigent.
86

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
L’increment d’habitatges de protecció pública tindrà com a limitació que
el total d’habitatges de protecció pública –existents més previstos- no ha
d’excedir del 40% del total d’habitatges del municipi –existents més
previstos.
Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una
major extensió hauran d’estar en parcel·la única, no segregable i d’ús
excloent.
Els terrenys destinats a habitatges de protecció pública, equipaments
públics o privats i hotels, que per raó d’aquests usos excedeixin de
l’extensió obtinguda per aplicació del que estableixen els apartats 1, 2, 3
i 4 d’aquest article, no podran variar el seu destí urbanístic sense una
prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla territorial.
Els motius de justificació de majors extensions assenyalats seran vàlids
també en les modificacions dels POUM.
87

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
7. EL CENTRE I LES EXTENSIONS URBANES
7.1. Ordenació
El municipi de Lliçà d’Amunt compta amb un nucli urbà de dimensió
mitjana, ocupant les terrasses de la riba dreta de la vall del Tenes, sobre l’eix
de la carretera que l’uneix amb els nuclis propers de Lliçà d’Avall i Bigues i
Riells. El centre històric, de petita dimensió, sobre el torrent de can Bosch,
va donar lloc a successives extensions sobre l’eix de l’actual carretera,
configurant un nucli urbà allargat seguint la directriu territorial principal de
la vall.
El nucli històric inicial es formà entorn de l’església de Sant Julià, i apareix
citat ja a partir del segle X. Es tracta del nucli conegut com la Sagrera, format
entorn de l’església i del cementiri, que acaba esdevenint el nucli original. La
població és de 155 habitants en 1553, 200 en 1718, i 324 en 1787. El
creixement al llarg del segle XVIII és important i la població augmenta fins a
915 habitants en 1857, i fins a 1.242 en 1950. A partir d’aquesta data, tal com
s’ha explicat en el capítol dedicat a la demografia, el creixement és
espectacular.
Com és sabut, l’important creixement urbà que té lloc a la segona meitat del
segle XX no es dirigeix a ampliar i consolidar el nucli urbà històric, sinó que,
majoritàriament, es materialitza en la urbanització de finques rústiques per a
satisfer la demanda d’habitatges unifamiliars aïllats amb parcel.la pròpia,
que inicialment són destinats a segones residències. Les nombroses
urbanitzacions existents en el territori municipal, que usualment mantenen
el nom del mas de la finca original, formen un mosaic dispers, amb espais
agrícoles o boscosos que alternen amb els espais urbanitzats.
Aquest model de creixement, característic en el municipi, s’ha traduït en un
altíssim consum de sòl i un poblament dispers i de molt baixa densitat. Les
conseqüències en el camp del transport públic com en el del manteniment
de la urbanització i els serveis són molt importants, i ha exigit una
permanent atenció municipal per tal de fer front a la alta despesa pública
que és implícita en el model.
És en relació a la presència d’aquest model dispers que la ordenació del nucli
urbà de Lliçà d’Amunt pren una importància estratègica. Aconseguir
consolidar un centre urbà potent és una aposta molt important per al
conjunt del municipi. No únicament per la possibilitat de consolidar un
espai central amb una oferta significativa d’activitat comercial, econòmica,
88

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
terciària, cultural, administrativa i d’equipaments, que aglutini el poblament
dispers, sinó també pel seu valor referencial i identitari.
Un centre urbà potent no es podrà fer, però, sense comptar amb la
consolidació i reforçament dels altres centres secundaris –alguns dels quals
es troben ja en estat molt avançat de gestació, com el de Palaudàries i el de
ca l’Artigues- que són complementaris i han d’operar en xarxa i
coordinadament. En aquest sentit, el nou POUM és una oportunitat per a
definir la ordenació urbanística i per a encarrilar les actuacions municipals
d’acord amb un ordre de prioritats.
7.2. Regulació normativa de l’edificació
La regulació normativa de l’edificació deriva del planejament urbanístic
general vigent, que compta amb un text refós de la normativa., aprovat l’any
2005 i actualment vigent.
Les normes urbanístiques contenen una definició precisa des paràmetres
urbanístics relatius a cada una de les formes d’ordenació de l’edificació. En
sòl urbà, ultra la normativa reguladora de cada zona, contenen una
reglamentació específica per a cada una de les vint-i-cinc unitats d’actuació
delimitades expressament pel propi Pla. En el capítol corresponent al
planejament urbanístic s’han analitzat els paràmetres i condicions que
corresponen a cada zona i a cada unitat.
Les unitats d’actuació s’afegeixen a les figures de planejament derivat que
han anat desplegant el Pla (plans especials, plans de millora urbana, plans
parcials i estudis de detall). Moltes d’elles han estat objecte de modificació
puntual o de reordenació mitjançant una figura e planejament derivat, i
d’altres s’han executat directament o s’han mantingut sense activitat.
En sòl no urbanitzable, el Pla defineix les zones de protecció agrícola, espais
protegits, protecció i servitud, veïnats rurals i d’activitats en el camp, aquesta
darrera a replantejar davant de l’evolució dels indrets així regulats de forma
un tant contradictòria.
La nova normativa urbanística examinarà amb deteniment els aspectes
relatius a l’ordenació urbana de les edificacions, com l’alineació de façana a
vial, la definició i les condicions d’aplicació de les alçades edificables, els
percentatges d’ocupació de l’edificació sobre la parcel·la o les profunditats
edificables, així com els paràmetres relatius a la densitat d’habitatges en les
urbanitzacions, en la mesura en que sigui possible contribuir a la millora de
89

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
les actuals condicions urbanístiques, que repercuteixen sobre la qualitat de
vida dels residents.
D’altra banda, la nova regulació haurà de contemplar les condicions per a la
rehabilitació o ampliació de les edificacions existents, la possibilitat
d’enderrocs parcials o totals, les regles per a la composició arquitectònica,
els materials de construcció, les textures i els colors, els cossos o elements
sortints, rètols i elements tècnics i demés elements constitutius del paisatge
urbà.
També són importants els criteris relatius a les característiques de la
urbanització dels carrers i espais públics, aspecte que el Pla introduirà en
tant que directriu pels projectes d’urbanització públics i privats.
90

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
7.3. Equipaments i dotacions
Els equipaments comunitaris i les dotacions urbanes existents al municipi de
Lliçà d’Amunt són els que es relacionen a continuació.
El llistat d’equipaments, públics o privats, és el següent:
Equipament esportiu
Pavelló d’esports (Centre urbà)
Parc esportiu del Tenes (Centre urbà)
Zona esportiva de ca l’Artigues
Club de tennis de ca l’Artigues
Zona esportiva de Pinedes del Vallès
Parc esportiu i patinòdrom del torrent Merdans
Club de tennis Serra Esport
Zona esportiva Mas Bo
Zona esportiva de can Xicota
Zona esportiva de can Rovira Vell
Zona esportiva de can Rovira Nou
Zona esportiva de Palaudàries
Equipament administratiu
Casa de la Vila (Centre urbà)
Policia local, Jutjats i Serveis Socials (Centre urbà)
Edifici municipal Folch i Torres (Centre urbà)
Oficina de Correus (Centre urbà)
Protecció civil (Centre urbà)
Equipament religiós
Església de Sant Julià de la Sagrera (Centre urbà)
Ermita de Sant Baldiri (Centre urbà)
Cementiri
Cementiri municipal (Centre urbà-El Pla)
Deixalleria
Deixalleria comarcal (Molí d’en Fonolleda)
Deixalleria municipal de Palaudàries
Equipaments escolar
CEIP Països Catalans (Centre urbà)
CEIP de Sant Baldiri (Centre urbà)
CEIP Rosa Oriol i Anguera (ca l’Artigues)
CEIP Miquel Martí i Pol (can Salgot)
IES Lliçà (Centre urbà)
Escola Bressol municipal l’Espurna (Centre urbà)
Escola Bressol municipal de Palaudàries
91

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
En projecte:
IES Sant Valerià (can Salgot). Terrenys ja cedits per l’Ajuntament de Lliçà
d’Amunt a la Generalitat de Catalunya.
Escola Bressol a situar al costat del CEIP de can Artigues.
Equipament cívic, cultural, sanitari i assistencial
Ateneu l’Aliança (Centre urbà)
L’Esplai (Centre urbà)
Centre Els Galliners (Centre urbà)
Centre Cívic de la Serra (ca l’Artigues)
Local social can Costa (ca l’Artigues)
Local social i zona d’equipaments (can Farell)
CAP de la Cruïlla
Local social de can Xicota
Local social de can Rovira Nou
Centre Cívic de Palaudàries
Biblioteca IES Lliçà
Escola de Música Vall del Tenes
En projecte:
CAP a Palaudàries (al costat del centre cívic)
92

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
7.4. Serveis urbanístics
En síntesi, la situació actual dels serveis urbanístics municipals és la
següent:
Abastament d’aigua
L’abastament d’aigua potable és de caràcter municipal, que controla el
servei mitjançant concessions administratives. La xarxa de distribució, els
pous i els dipòsits existents, de propietat municipal, apareixen en el
plànol de serveis urbanístics existents (clau I.8), a escala 1:2.000.
Darrerament s’ha incrementat considerablement la explotació dels
recursos propis. Això no obstant, l’aportació d’aigües als dipòsits
municipals continua essent de l’ordre dels dos terços del total.
Energia elèctrica
Subministrada i gestionada per la companyia elèctrica FECSA-ENDESA. La
xarxa de mitja i alta tensió apareix grafiada en el plànol de serveis
urbanístics existents (clau I.8), a escala 1:2.000.
Clavegueram
El desguàs ha estat sempre, a Lliçà d’Amunt, un tema problemàtic, degut
ala dispersió del poblament com a conseqüència de les urbanitzacions
que es comencen a construir ja a partir de l’any 1958 i que creixen amb
un ritme molt intens al llarg de les dècades dels anys seixantes i setantes
del segle passat. Cada urbanització ha intentat resoldre el tema de forma
separada, amb una xarxa pròpia de sanejament i una estació
depuradora. Aquest model ha comportat durant molts anys greus
problemes de funcionament, de coordinació i de manteniment.
La homogeneïtzació de la xarxa general s’opera, a partir d’un cert
moment, a partir de la posta en funcionament del col·lector general del
Tenes (que recull les aigües residuals industrials i de les urbanitzacions
properes), el de la riera de Merdans (que recull les d’un bon nombre
d’urbanitzacions) i el de la riera Seca (que recull les urbanitzacions de
ponent). El col·lector del Tenes porta les aigües residuals a l’estació
depuradora de Montornès del Vallès, gestionada pel Consorci del Besòs.
Tot i les millores efectuades en la xarxa de col·lectors, els dèficits són
encara significatius. Per exemple, el col·lector de l’avinguda dels Països
Catalans, tot i haver-se doblat, és encara insuficient. El conjunt de la xarxa
i instal·lacions es pot analitzar en el en el plànol de serveis urbanístics
existents (clau I.8), a escala 1:2.000.
93

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Telefonia
El municipi de Lliçà d’Amunt compta amb xarxa de telefonia.
Gas
Subministrat i gestionat per la companyia Gas Natural. La xarxa de
distribució penetra en el municipi des de Palau-Solità i Plegamans, per
can Rovira, i des de Lliçà de Vall, fins al centre urbà, can Salgot i Pineda
Feu. No es té constància del pla o programa de desplegament de la xarxa
de distribució en el municipi.
94

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
7.5. Espais lliures
Degut a la configuració territorial del municipi de Lliçà de Munt, el sistema
d’espais lliures pren un caràcter bastant singular, on són rellevants també les
peces de sòl agrícola o de bosc adjacents a les urbanitzacions i nuclis urbans.
El planejament general actualment vigent distingeix entre el sistema de parcs
i jardins públics (clau B) i la zona de jardins urbans (clau V), a més de la zona
de verd privat (clau 10).
A més dels pacs urbans de certa extensió superficial i dels jardins de barri,
que formen part del sistema d’espais lliures públics, el nou POUM pot
incorporar altres categories de verd públic i privat, regulant adequadament
els usos i les condicions d’ordenació. Per exemple, es podrien incorporar els
espais que configuren els itineraris verds, per a vianants i bicicletes, a traves
del territori municipal, i que poden incloure sòls urbans i no urbanitzables.
95

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
7.6. Mobilitat
Pel que fa al transport públic, el municipi de Lliçà d’Amunt compta amb un
servei d’autobusos amb diversos itineraris a traves del territori municipal,
donant servei a la majoria d’urbanitzacions i nuclis rurals. Aquest tema ha
estat analitzat en profunditat en els estudis de mobilitat citats en el
diagnòstic urbanístic previ a aquest document d’avanç de Pla.
La millora de la mobilitat i, molt especialment mitjançant l’increment de la
oferta de transport públic, és una qüestió d’especial importància a Lliçà
d’Amunt, donada la dispersió territorial del poblament i la necessitat de
reduir substancialment els desplaçaments en vehicle privat. La proposta d’un
bus-exprés al llarg de la vall del Tenes, directe a Barcelona, amb una estació
situada prop de la Cruïlla, pren una gran rellevància en aquest sentit. Aquesta
estació comptaria amb un aparcament suficient per a facilitar els
desplaçaments en vehicle privat des de els nuclis urbans i urbanitzacions.
És també important assegurar la connexió amb les estacions de ferrocarril
existents i proposades per l’avantprojecte del Pla territorial metropolità,
encara que totes elles localitzades fora del terme municipal.
96

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
7.7. Aparcament
El Pla ha de preveure els suficients espais per aparcament, urbanitzats i
senyalitzats, en els entorns dels equipaments i centres d’activitat,
especialment en el centre urbà. Aquest tema té més fàcil resolució en les
urbanitzacions, si bé és necessari preveure els espais necessaris en bones
condicions d’accés i urbanització.
En aquest capítol és molt important la proposta del “park & ride” a situar en
relació a l’estació del bus-exprés abans citat. Ben condicionat i gestionat, un
aparcament d’aquesta naturalesa tindria un efecte important en la promoció
del transport col·lectiu, i concretament en tant que alternativa als viatges en
vehicle privat en distàncies mitges (per exemple, els viatges a Barcelona).
97

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
8. PATRIMONI HISTÒRIC
8.1. Notícia històrica
La història del municipi de Lliçà d’Amunt és la història de les seves
parròquies i masies, que han anat conformant la xarxa de nuclis urbans i
urbanitzacions que avui el caracteritza. D’entre totes elles, la església de Sant
Julià és la que va donar lloc a la primera sagrera, que va acabar conformant el
nucli històric de Lliçà d’Amunt. Aquest nucli històric inicial es formà entorn
de l’església i del cementiri. La població creix de forma significativa al llarg
dels segles XVIII i XIX, arribant als 1.000 habitants al final d’aquest darrer
segle. Els creixement recents, al llarg del segle XX són encara més
importants, com s’ha vist en el capítol dedicat a la demografia. Això es
tradueix en successives ampliacions i nuclis destacats que, a partir d’un cert
moment, prenen la carretera de Bigues i Riells com a eix estructurador,
donant lloc als distints fragments que avui conformen el centre urbà.
El terme municipal va integrar les dues antigues parròquies de Sant Julià i
Sant Esteve de Palaudàries, que formaven part del domini de Montbui, que va
estar cedit en feu a Gombau de Besora l’any 995. Els masos més rellevants
situats en el territori municipal, com la Torre del Pla, can Comes, can Merlés,
can Xicota, can Feu o can Dunyó. Acaben formant petits nuclis rurals (per
exemple, a can Merlès) o parcel.lant la propietat per a construir-hi una
urbanització de cases de segona residència (moltes de les actuals s’han anat
transformant en primera).
Les parròquies històricament més significatives són les següents:
a) Sant Julià, que té origen en una església romànica sobre la que va ser
construïda l’actual església a finals del segle XIX. Hi ha una pila baptismal
del segle XVI i un conjunt notable de peces d'orfebreria. A l'edat mitjana,
l'espai de trenta passes al voltant de l'església esdevenia un lloc sagrat i
protegit –anomenat la sagrera- on no es podia robar ni delinquir i on els
pagesos podien viure en pau.
b) Sant Baldiri, documentada des del 1727, que és una petita capella
rectangular situada dalt del turó que tanca el nucli urbà per ponent
c) Santa Justa i Santa Rufina, que trobem documentada des de l'any
1072, d'estil romànic i amb capelles laterals afegides al segle XVI, situada
al nord del terme municipal, al peu de la via romana que conduïa a
Caldes de Montbui des de Granollers i Mataró, en mig d’un petit alzinar i
dels camps conreats.
98

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
d) Sant Esteve de Palaudàries, documentada de l'any 1059, que fou
ampliada l’any 1587 i reformada al segle XVIII. Consta d'una nau amb
absis poligonal, una capella lateral i el campanari d'esvelta torre. Situada
entre les valls que formen la riera de Caldes i el riu Tenes, en un petit
reclau agrícola protegit pels boscos de l’entorn.
e) Sant Valerià, capella citada a partir de l'any 904 tot i que va ser
reconstruïda l'any 1711. És un edifici de planta rectangular.
Bibliografia:
Carreras Candi, F: Geografia general de Catalunya. Província de Barcelona.
Catalunya Romànica. Vol. XVIII: El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Gran
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
Madoz, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus
posesiones de Ultramar. Barcelona, 1846. Ed. Abaco. Madrid, 1983
99

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
8.2. Indrets, edificis i elements d’interès històric i arquitectònic
La relació d’indrets, edificis i elements d’interès històric, i de les masies i
cases rurals, si prenem com a base els diferents llistats disponibles, seria la
que es reprodueix a continuació. Cal dir que es tracta d’un primer inventari,
corresponent al present document a nivell d’Avanç de Pla, que ha de ser
analitzat en profunditat per a l’elaboració del document del Pla. Es
confeccionarà una fitxa individualitzada pe a cada edifici o element,
distingint entre el catàleg de patrimoni i el catàleg de masies i cases rurals.
a) Edificis i elements d’interès històric-arquitectònic (llistat inicial)
N Nom Tipus Situació
1 Església de Sant Julià Santuaris, esglésies i capelles Centre urbà
2 Capella de Sant Baldiri Santuaris, esglésies i capelles Centre urbà
3 Sant Esteve de Palaudàries Santuaris, esglésies i capelles Palaudàries
Ermita de Sant Valerià de
4 Robers
Capella de Santa Justa i Santa
Santuaris, esglésies i capelles Conjunt de Can Cuscó
5 Rufina Santuaris, esglésies i capelles Nord terme municipal
6 Barri de la Sagrera Conjunts Centre històric
7 Can Marlès Conjunts Nucli rural
8 Ca l'Oliveres Mas Centre urbà
9 Can Francí Mas Centre urbà
10 El Pinar Mas Centre urbà
11 Can Guadanya Mas Centre urbà
12 Ca l'Artigues Baix Mas Centre urbà
Quadre 33. Edificis i conjunts d'interès històric-arquitectònic
Font: elaboració pròpia
100

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
b) Masies i cases rurals (llistat inicial)
N Nom Tipus
1 Ca l'Amell Gros Masies i Cases Rurals
2 Ca l'Emília Masies i Cases Rurals
3 Ca les Ànimes Masies i Cases Rurals
4 Ca l'Espeter Masies i Cases Rurals
5 Ca l'Isidor Masies i Cases Rurals
6 Ca l'Isidre del Sot Masies i Cases Rurals
7 Ca l'Oller Masies i Cases Rurals
8 Ca l'Orlau Masies i Cases Rurals
9 Can Barraquer Masies i Cases Rurals
10 Can Bosc (Can Bosch) Masies i Cases Rurals
11 Can Bossy (Can Bossi) Masies i Cases Rurals
12 Can Canadell Masies i Cases Rurals
13 Can Caponet Masies i Cases Rurals
14 Can Carena Masies i Cases Rurals
15 Can Carlons Masies i Cases Rurals
16 Can Carreres Masies i Cases Rurals
17 Can Coc de Sant Baldiri Masies i Cases Rurals
18 Can Comes (conjunt) Masies i Cases Rurals
19 Can Coscó (Can Cuscó) Masies i Cases Rurals
20 Can Dunyó Masies i Cases Rurals
21 Can Felip Masies i Cases Rurals
22 Can Feu Masies i Cases Rurals
23 Can Fluvià Masies i Cases Rurals
24 Can Frare Masies i Cases Rurals
25 Can Gall Masies i Cases Rurals
26 Can Genàs (Can Janas) Masies i Cases Rurals
27 Can Genís Masies i Cases Rurals
28 Can Godanya Nou Masies i Cases Rurals
29 Can Guerra Masies i Cases Rurals
30 Can Jan Jaumira Masies i Cases Rurals
31 Can Jaumira Masies i Cases Rurals
32 Can Joan Font Masies i Cases Rurals
33 Can Lledó Masies i Cases Rurals
34 Can Llogari Masies i Cases Rurals
101

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
35 Can Lluci Masies i Cases Rurals
36 Can Magrana Masies i Cases Rurals
37 Can Majoral Masies i Cases Rurals
38 Can Majoralet Masies i Cases Rurals
39 Can Malé (Can Molet) Masies i Cases Rurals
40 Can Manent Masies i Cases Rurals
41 Can Mas (Can Mas Vell) Masies i Cases Rurals
42 Can Menció Masies i Cases Rurals
43 Can Moncau Masies i Cases Rurals
44 Can Nois Masies i Cases Rurals
45 Can Padròs (Can Pedròs) Masies i Cases Rurals
46 Can Palaudàries Masies i Cases Rurals
47 Can Palouà Masies i Cases Rurals
48 Can Pascual Masies i Cases Rurals
49 Can Pascual Nou Masies i Cases Rurals
50 Can Patafa Masies i Cases Rurals
51 Can Pau Gall Masies i Cases Rurals
52 Can Pau Xic Masies i Cases Rurals
53 Can Peret Manent Masies i Cases Rurals
54 Can Peret Riera Masies i Cases Rurals
55 Can Peritxo Masies i Cases Rurals
56 Can Puig Masies i Cases Rurals
57 Can Pujal Masies i Cases Rurals
58 Can Quimet Gall Masies i Cases Rurals
59 Can Quimet Gall Vell Masies i Cases Rurals
60 Can Rajoler (Can Rellotger) Masies i Cases Rurals
61 Can Ramon Masies i Cases Rurals
62 Can Ribell Masies i Cases Rurals
63 Can Riera Masies i Cases Rurals
64 Can Riereta Masies i Cases Rurals
65 Can Roca Vell Masies i Cases Rurals
66 Can Rodó Masies i Cases Rurals
67 Can Roget Masies i Cases Rurals
68 Can Ros Masies i Cases Rurals
69 Can Rovira Masies i Cases Rurals
70 Can Sabater del Pla Masies i Cases Rurals
71 Can Sabater Vell Masies i Cases Rurals
102

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
72 Can Sala Masies i Cases Rurals
73 Can Sala de la Serra Masies i Cases Rurals
74 Can Salvador Masies i Cases Rurals
75 Can Sant Masies i Cases Rurals
76 Can Seguer Masies i Cases Rurals
77 Can Senalla Masies i Cases Rurals
78 Can Senalla Nou Masies i Cases Rurals
79 Can Sissi Masies i Cases Rurals
80 Can Soley Masies i Cases Rurals
81 Can Teixidor Vell Masies i Cases Rurals
82 Can Tiret Masies i Cases Rurals
83 Can Toio Masies i Cases Rurals
84 Can Torres Masies i Cases Rurals
85 Can Vicentó Masies i Cases Rurals
86 Can Xic Corder Masies i Cases Rurals
87 Can Xicota Masies i Cases Rurals
88 L'hostal Arengada Masies i Cases Rurals
89 La Torre de Can Manent Masies i Cases Rurals
90 La Torre del Pla Masies i Cases Rurals
91 Massoveria de Can Comes Masies i Cases Rurals
92 Massoveria de Can Pasqual Masies i Cases Rurals
93 Molí d'en Comes Molins
94 Can Roure Masies i Cases Rurals
95 Can Salgot Masies i Cases Rurals
96 Ca l'Artigues (baix) Masies i Cases Rurals
97 Can Ballestà Masies i Cases Rurals
98 Can Bartomeu Masies i Cases Rurals
99 Can Guineu Masies i Cases Rurals
100 Can Guineu Nou Masies i Cases Rurals
101 Can Pau Prat Masies i Cases Rurals
102 Can Pau Prat Nou Masies i Cases Rurals
103 Can Pere Bassa Masies i Cases Rurals
104 Can Pio Cueva Masies i Cases Rurals
105 Can Sardenet Masies i Cases Rurals
106 Can Tarabal Masies i Cases Rurals
107 Can Torrarola Masies i Cases Rurals
108 Casa dels mistos Masies i Cases Rurals
103

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
109 Vil·la Bonavista Masies i Cases Rurals
Quadre 34. Masies i cases rurals
Font: elaboració pròpia
104

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
9. OBJECTIUS, CRITERIS I SOLUCIONS DE PLANEJAMENT
9.1. Objectius i criteris de planejament
Els objectius i criteris inicialment aquí exposats han estat confirmats per
l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt després del procés de participació ciutadana
corresponent a la fase d’Avanç de planejament.
El sistema d’assentaments del municipi es basa en un nucli urbà central,
format a partir del centre històric, i un conjunt de petits nuclis rurals i
urbanitzacions formades a partir del sistema històric de parròquies i masos.
La estratègia del Pla consisteix en dimensionar el creixement segons
necessitats internes d’habitatge i sòl per activitats econòmiques i
equipaments, sense classificar més sòl urbà o urbanitzable respecte del que
ja es troba actualment classificat, excepte quan sigui necessari per a
completar un sector o per a localitzar usos d’equipaments o d’interès
estratègic per al municipi.
La consideració de la posició territorial i topogràfica del poblament en el
territori municipal porta a cercar les solucions adequades per a mantenir
l’harmonia amb l’entorn natural. A aquests efectes, el Pla es proposa
potencia de forma significativa el centre urbà. Sens perjudici del reforçament
del sistema de subcentres que articuli la totalitat del territori urbanitzat. El
creixement hauria de produir-se únicament com a eina de consolidació i
compactació del centre urbà. Per a la resta de nuclis dispersos, ja es tracti
dels veïnats rurals com de les urbanitzacions, es tracta únicament de regular
adequadament les densitats, els processos de millora de la qualitat i de
satisfacció de les necessitats existents.
Els següent objectius globals de planejament s’integren i es complementen
amb els objectius específics de caràcter ambiental que apareixen relacionats
en l’Informe Ambiental (veure Annex II):
Objectius urbanístics
i. Adaptació al nou marc legal
Adaptació del planejament general municipal a la Llei
d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) a seu
Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), al Decret de
Mesures urgents en matèria urbanística (Decret Llei 1/2007,
de 16 d’octubre) i a la Ley del Suelo (Ley 8/2007, de 28 de
105

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
mayo), així com a la resta del marc legal i normatiu
complementari i sectorial.
ii. Definició del model urbanístic municipal
a) Potenciació de la diversificació i l’equilibri entre els
diversos sectors econòmics (usos residencial, industrial,
comercial, terciari i agrícola). Foment del turisme rural.
b) Potenciació del model urbanístic basat en un nucli urbà
principal compacte i equipat, i una sèrie de centralitats
que permetin cohesionar i articular el territori.
iii. Integració del nou marc territorial
Aportació d’alternatives de traçat i disseny, i integració de les
noves infraestructures generals d’accés, comunicació i suport,
sorgides de la lògica territorial supramunicipal, en la
ordenació del territori municipal (Ronda del Vallès, autopista
de l’Ametlla, variant de la carretera de Lliçà de Vall a Bigues i
Riells, etc.).
iv. Ordenació del sòl no urbanitzable
a) Preservació dels sòls classificats com a no urbanitzables i
integració dels objectius paisatgístics derivats de la llei i
normativa vigents en la matèria.
b) Protecció i regulació de les edificacions i dels usos i
activitats en els nuclis rurals i els masos existents.
c) Integració de les infraestructures d’accés i comunicació
viària de connexió entre els diferents nuclis urbans i
urbanitzacions.
d) Regulació normativa actualitzada dels espais forestals i
agrícoles.
v. Integració mediambiental
Identificació i protecció dels espais connectors entre els
espais naturals amb risc de trencament, d’acord amb els
estudis elaborats en la fase de diagnòstic urbanístic i
mediambiental. Creació d’itineraris verds, per a vianants i
bicicletes al llarg i ample del territori municipal, com
alternativa de connexió entre nuclis urbans i espais rurals.
106

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
vi. Compleció i potenciació del centre urbà
a) Definició dels elements fonamentals i del caràcter de la
xarxa viària de connexió i suport de les activitats i
integració de les rieres.
b) Definició de les densitats necessàries per a garantir la
compacitat i la viabilitat del comerç, de les activitats
econòmiques i dels equipaments, i per assolir l’escala
urbana adequada a la seva funció de centre municipal
principal..
c) Previsió de les reserves de sòl per als diferents usos, amb
la superfície necessària per a cobrir les necessitats
pròpies de creixement residencial, activitats
d)
econòmiques i equipaments i dotacions.
Millora de la mobilitat interna rodada i de vianants:
itineraris rodats, de vianants i de bicicletes.
e) Simplificació i millora de la gestió urbanística en el
desenvolupament del POUM.
vii. Protecció del nucli històric
a) Manteniment i actualització de la política de protecció del
nucli històric, d’acord amb les propostes del planejament
especial vigent.
b) Integració de les normes urbanístiques reguladores de les
condicions de rehabilitació, substitució, ampliació o
reforma, d’acord amb les especials característiques
urbanes.
c) Regulació dels paràmetres relatius a la relació amb l’espai
públic i altres elements definitoris del paisatge urbà.
d) Creació de la carta de colors.
viii. Millora de la oferta d’habitatge protegit i assequible
Avaluació de les necessitats d’habitatge protegit i assequible
en les seves distintes modalitats (protegit, concertat,
concertat català, habitatges dotacionals públics en règim de
lloguer) destinat a la població resident, especialment joves
en edat d’emancipació i gent gran. Previsió i reserva de les
necessitats de sòl corresponents en els diferents àmbits
municipals.
107

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
ix. Equipaments i espais lliures públics
a) Reserva dels espais necessaris per a satisfer les
necessitats de sòl per a nous equipaments comunitaris i
dotacions locals, complementant o millorant la
localització i cohesió dels ja existents.
b) Definició dels nous eixos verds territorials i creació d’una
xarxa estructurada de places, jardins i espais lliures.
x. Preservació del patrimoni històric-arquitectònic
a) Inclusió del pre-catàleg de patrimoni històric-
b)
arquitectònic
Inclusió del pre-catàleg de masies i cases rurals.
c) Mesures de protecció del paisatge.
108

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
9.2. Propostes i solucions de planejament
Les propostes i solucions definides, que concreten els objectius enunciats en
l’apartat anterior, es poden resumir en els següents tres apartats.
A. INFRAESTRUCTURES, MOBILITAT I ACCESSIBILITAT
1. Ronda del Vallès
S’han analitzat els diferents escenaris resultants de les tres opcions de
traçat actualment existents: la proposada per l’avantprojecte de Pla
territorial metropolità de Barcelona, la que deriva del planejament
urbanístic municipal vigent, i l’alternativa proposada per l’ajuntament de
Lliçà d’Amunt, que el nou Pla adopta. Cal tenir en compte, això no
obstant que es tracta d’una via de caràcter supramunicipal, on prima la
visió més amplia del conjunt del territori. Les tres alternatives
analitzades tenen caràcter orientatiu, donat que no existeix, a hores
d’ara, una decisió ja presa i aprovada. El Pla d’ordenació urbanística
municipal pot contribuir de forma significativa a formar opinió i a
decantar la decisió final.
2. El model de mobilitat municipal
S’han analitzat les vies de segon ordre inicialment contingudes en
l’avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona (la variant del
Tenes i via pel torrent de can Bosc), i proposa la seva reconsideració,
atenent a les característiques dels llocs i planteja determinats escenaris
per la mobilitat local entre els barris i urbanitzacions, basats en la
compleció de la xarxa existent, l’increment de la connectivitat entre
barris i la variant del centre urbà. La vialitat local de major importància
anirà lligada a la sortida cap a la intermodalitat amb tren i FGC. La visió
supramunicipal ha d’estar implícita, en qualsevol cas, a l’hora de definir
el model de mobilitat.
3. El transport públic
El Pla aposta pel transport públic en les seves distintes modalitats. En
aquest sentit, s’estima molt positiva la proposta del bus-exprés i del
park&ride situat a l’estació a localitzar prop de la Cruïlla. Cal també
potenciar des del municipi el lligam amb les estacions de ferrocarril
existents i proposades pel Pla territorial metropolità, tot i que situades
fora del terme municipal. També es poden situar altres espais per a
park&ride relacionats amb les parades dels autobusos que permetin
accedir fàcilment a les estacions de ferrocarril.
109

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
4. La mobilitat pels vianants
El Pla proposa una xarxa de camins i vies verdes a través del territori
municipal que relliguin nuclis urbans, veïnats rurals i urbanitzacions, per
a ús de vianants i de bicicletes. La bicicleta és sistema alternatiu de
transport idoni per a cobrir les distàncies entre els nuclis urbans les
urbanitzacions del terme municipal i també per alguns recorreguts
externs. Cal potenciar el seu ús definint, urbanitzant i senyalitzant els
recorreguts, o adaptant alguns traçats viaris ja existents.
5. Els aparcaments
El Pla proposa la reserva de sòls per aparcaments en els enclaus on es
pot realitzar l’intercanvi modal amb d’altres tipus de transport,
especialment on la funció de park&ride pot tenir un sentit territorial més
evident.
6. Les infraestructures de serveis
El Pla inclou la informació disponible relativa als elements i a les xarxes
de serveis urbanístics, de tal forma que sigui possible mesurar les
necessitats existents d’acord amb les previsions de creixement del Pla.
Cal cercar, en particular, les formules adients per a minorar l’impacte de
les línies d’alta tensió que travessen el municipi.
B. POBLACIÓ, HABITATGE I DESENVOLUPAMENT
1. Els escenaris de població
El Pla estableix tres possibles escenaris decreixement poblacional, en
funció de la piràmide d’edats actual, de les perspectives de creixement
vegetatiu, de l’immigració interna i externa i del pas de segona a
primera residència. L’objectiu a la data d’horitzó del Pla permetrà
dissenyar l’escenari i avaluar les necessitats de sòl per als diferents usos,
per a equipaments i serveis i per a espais lliures.
La hipòtesi del Pla es concreta en les següents dades:
Hipòtesi de creixement mitjà: 2,50% interanual
Població a 2020:
18.572 habitants (mínim/màxim 15.560/22.109 hab.)
Població a 2024:
20.500habitants (mínim/màxim 16.192/25.864hab.)
110

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
Augment absolut en 12 anys (2008-2020):
4.763 hab. (mínim/màxim 1.751/8.300 hab.)
Augment absolut en 16 anys (2008-2024):
6.691 hab. (mínim/màxim 2.383/12.055 hab.)
2. Centre urbà
L’aposta per un centre urbà compacte i complex té el seu reflex en les
qualificacions urbanístiques per a usos residencials plurifamiliars,
comercials i terciaris, i es concreta en paràmetres i condicions
urbanístiques específiques per a aquest àmbit municipal que ha de
transformar-se en un espai de centralitat i un referent per al conjunt del
municipi.
3. Centralitats complementàries
El Pla reforça les centralitats existents a Palaudàries i ca l’Artigues i en
proposa de noves. Aquestes centralitats han de contenir una varietat
d’usos econòmics i equipaments i han de ser tractats en tant que llocs
de referència i identitat local, sense descuidar la òptica supramunicipal
en relació al que s’estableix en el planejament territorial i a la relació
amb els municipis veïns.
Cal parlar de que el POUM haurà de reconèixer, mitjançant la normativa,
les situacions d’habitatges amb divisió horitzontal
4. L’habitatge
El Pla quantifica el potencial d’habitatges romanents en relació al
planejament urbanístic vigent. També indica la necessitat d’incrementar
substancialment la oferta d’habitatges subjectes a protecció oficial, en
les seves diferents modalitats. El Pla precisarà de forma expressa la
ubicació dels habitatges protegits i dotacionals públics. D’altra banda, es
regularan les densitats d’habitatge en les zones residencials unifamiliars,
en funció dels nivells de renda familiar i de les dimensions de les
parcel·les, com a mesura per a facilitar la millora i el manteniment dels
espais públics i dels serveis urbanístics en les urbanitzacions
5. Els equipaments i els espais lliures
L’anàlisi de les reserves de sòl per a espais lliures i equipaments en el
planejament urbanístic vigent revela la impracticable ubicació de moltes
d’elles. Cal introduir un model que protegeixi efectivament els entorns
rurals i boscosos de les urbanitzacions, però que també proposi espais
lliures útils. En molts casos, el sòl no urbanitzable pot també complir
111

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
part de les funcions atribuïdes als parcs i jardins. El Pla proposa
modalitats d’espais lliures que incorporin els itineraris i eixos verds en
sòl urbà i no urbanitzable.
En relació a les reserves de sòl per a equipaments públics, es revisen
algunes localitzacions obsoletes i es proposa establir les reserves
necessàries a cada nucli urbà i urbanització, tenint en compte la forta
tendència a passar de segona a primera residència. També es valora la
important presència d’equipaments privats, que cal mantenir i regular
adequadament.
C. MEDIAMBIENT, PAISATGE I PATRIMONI
1. Els corredors vinculats als cursos fluvials
Es potencien especialment els valors naturals del corredor del torrent de
Pa i Aigua, vinculat als boscos de Palaudàries i els del corredor del
torrent de can Bosc. Cal evitar la pressió dels barris sobre aquests
corredors. Aquests corredors poden actuar com a parcs equipats.
2. El parc agrícola del Tenes
El Pla reconeix els valors agrícoles i paisatgístics de les terrasses del riu
Tenes i integra la idea del parc agrícola supramunicipal del Tenes.
3. El patrimoni
El Pla incorpora el Catàleg d’edificis i elements de valor històricarquitectònic
i el de masies i cases rurals, i regula els usos i les
condicions i paràmetres urbanístics, fomentant les activitats agrícoles i
rurals, com a forma de mantenir viu l’important legat històric existent.
112

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
ANNEX I_PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
113

POUM de Lliçà d’Amunt Març 2010
Document d’aprovació inicial
ANNEX II_INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR
114