ISAP_Memòria Lliçà d'Amunt.pdf - Ajuntament de Lliçà d'Amunt

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
LLIÇÀ D’AMUNT
AVANÇ DE PLA
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT
Març 2009

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
LA LLENA ambiental 2/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
P.O.U.M. de Lliçà d’Amunt
Document d’Avanç de Planejament
Març 2009
Equip redactor:
UTE CSA carracedo-sotoca arquitectes s.l.p. – AFAC
La Llena. Serveis i Projectes Ambientals s.c.p.
EDAS espai d’anàlisi social
PROMO Assessors – consultors s.a.
LA LLENA ambiental 3/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula
1. Presentació .............................................................................................................. 6
1.1. Introducció................................................................................................................ 6
1.2. Antecedents ............................................................................................................. 6
1.3. Marc legal................................................................................................................. 6
1.4. Objectius de l’ISAP i abast previst de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental ............ 7
1.5. Objectius ambientals generals del planejament....................................................... 8
1.6. Objectius ambientals específics del planejament de Lliçà d’Amunt....................... 11
1.7. Perfil ambiental del municipi .................................................................................. 12
1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes ................................................... 13
2. Descripció del medi................................................................................................ 16
2.1. Medi físic................................................................................................................ 16
2.1.1. Situació i característiques generals ............................................................... 16
2.1.2. Climatologia ................................................................................................... 16
2.1.3. Característiques geomorfològiques del terme ............................................... 17
2.1.4. Geologia i sòls................................................................................................ 18
2.1.5. Medi atmosfèric.............................................................................................. 19
2.1.6. Hidrologia i hidrogeologia............................................................................... 20
2.2. Biodiversitat i connectivitat ecològica..................................................................... 23
2.2.1. Hàbitats i vegetació........................................................................................ 23
2.2.2. Arbres i arbredes monumentals i d’interès en sòl no urbanitzable ................ 25
2.2.3. Fauna............................................................................................................. 26
2.2.4. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió............................................. 28
2.2.5. Hàbitats d’interès comunitari.......................................................................... 30
2.2.6. Connectors ecològics..................................................................................... 31
2.3. Medi socioeconòmic............................................................................................... 33
2.3.1. Població ......................................................................................................... 33
2.3.2. Usos del sòl.................................................................................................... 35
2.3.3. Ocupació de sòl ............................................................................................. 36
2.3.4. Habitatge........................................................................................................ 40
2.3.5. Activitat econòmica ........................................................................................ 42
2.3.6. Xarxa viària i mobilitat.................................................................................... 44
2.3.7. Abastament i sanejament............................................................................... 47
2.3.8. Residus .......................................................................................................... 51
LA LLENA ambiental 4/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.4. Patrimoni històrico-cultural..................................................................................... 53
2.4.1. Patrimoni arqueològic i arquitectònic................................................................. 53
2.4.2. Camins històrics i ramaders............................................................................... 55
2.5. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos ................ 58
2.5.1. Risc d’inundació................................................................................................. 58
2.5.2. Risc d’incendi forestal........................................................................................ 61
2.5.3. Risc de transport de substàncies perilloses....................................................... 62
2.5.4. Risc industrial .................................................................................................... 62
2.5.5. Altres.................................................................................................................. 63
3. Justificació de les alternatives................................................................................ 65
3.1. Introducció.............................................................................................................. 65
3.2. Alternatives de creixement residencial................................................................... 65
3.3. Trama urbana i tipologies edificatòries .................................................................. 67
3.4. Alternatives de creixement industrial ..................................................................... 68
4. Síntesi .................................................................................................................... 71
5. PLÀNOLS............................................................................................................... 73
LA LLENA ambiental 5/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
1. Presentació
1.1. Introducció
Per encàrrec de l’equip redactor del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Lliçà
d’Amunt, la Llena, Serveis i Projectes Ambientals SCP amb NIF E-25.506.809,
realitza aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (en endavant,
ISAP), per avaluar en fase prèvia les afeccions sobre el medi que potencialment
poden derivar-se de l’aprovació i desplegament del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (en endavant, POUM) de Lliçà d’Amunt, prevenir els impactes dels
creixements previstos i definir i analitzar l’estratègia envers el desenvolupament
urbanístic sostenible del municipi en l’àmbit del seu terme. Aquest ISAP és part de
la documentació necessària per a completar la tramitació del POUM, atenent al
mandat de l’art. 59 de la Llei 1/2005, d’Urbanisme (en endavant, LU) i l’art. 70 del
Reglament que el desenvolupa, Decret 305/2006, de 18 de juliol (en endavant,
RLU). En resum, la redacció d’aquest ISAP respon fonamentalment a l’esperit de la
nova llei d’Urbanisme que preveu la necessitat que l’exercici de les competències
urbanístiques ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
1.2. Antecedents
El municipi de Lliçà d’Amunt disposa de Pla General d’Ordenació Municipal, el qual
es va redactar per primera vegada a l’any 1976 i va ser modificat a l’any 1981, a fi
de reconèixer com a sòl urbà la realitat construïda del municipi, especialment el
fenomen de les urbanitzacions construïdes al marge de la legalitat urbanística. A
l’any 1991 es va produir una revisió i encara, a l’any 2002 es va realitzar un Text
refós amb publicació de data 16 de maig de 2002, a fi d’incorporar les figures de
planejament redactades amb posterioritat a la revisió i les situacions de dret
esdevingudes amb el desenvolupament del planejament vigent.
La redacció i la tramitació del planejament en el marc de la figura del POUM s’inicia
l’any 2009 a càrrec del despatx d’arquitectura i urbanisme CSA, Carracedo- Sotoca
Arquitectes SCP de Barcelona per adjudicació que treu a concurs l’Ajuntament.
1.3. Marc legal
D’acord amb els principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en
multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals, i concretament en
l’art. 3 i 9 de la LU, on es defineixen els principis generals de l’actuació urbanística,
LA LLENA ambiental 6/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
s’estableix que l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu
del desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest ISAP s’ha realitzat d’acord amb
el conjunt de normativa amb incidència ambiental i més concretament, d’acord amb
l’observança de la LU i el Reglament que la desenvolupa (Decret 305/2006, de 18
de juliol) i que més específicament regula la figura d’avaluació ambiental adequada
al POUM.
En aquest sentit, el present Informe de sostenibilitat ambiental Preliminar (ISAP)
recull els continguts esmentats als art. 70 a) i 70 b) (capítol 4) del Reglament,
concretament:
- Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, és a dir:
- descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants en l’àmbit del
terme,
- els objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental que hi són aplicables,
- els objectius i criteris ambientals que han d’inspirar el POUM,
- relació amb altres plans, programes i projectes.
- La justificació ambiental de l’elecció de les alternatives, és a dir:
- la descripció de les alternatives considerades,
- l’anàlisi global dels impactes de les alternatives considerades,
- la justificació ambiental de l’alternativa seleccionada.
1.4. Objectius de l’ISAP i abast previst de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental
L’objectiu de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP), en base a la
normativa que regula aquesta figura i al marc legal urbanístic que el fa preceptiu en
aquest cas, és el de determinar l’objecte i abast de l’Informe de Sostenibilitat
Ambiental (ISA) que ha de formar part de la documentació necessària per a
l’aprovació inicial del POUM.
L’ISAP ha de determinar aquelles característiques de major rellevància dins el
municipi per tal que l’òrgan ambiental competent, en aquest cas, la Oficina Tècnica
d’Avaluació Ambiental (OTAA) emeti l’anomenat document de referència que
determinarà l’abast de l’ISA i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables.
L’ISA ha de caracteritzar amb major profunditat els aspectes i elements clau del
municipi alhora que haurà d’avaluar els impactes potencials resultants de l’aplicació
del POUM.
LA LLENA ambiental 7/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Així doncs, de cara a la consecució dels objectius principals caldrà que el contingut de
l’ISAP que es presenti per a què la OTAA emeti el document de referència remeti
fonamentalment a l’apartat a i b de l’art. 70 RLU, essent el seu contingut i estructura la
següent:
MEMÒRIA
• Presentació, objectius i marc legal [art. 70 a) 2-3]. Introducció, definició dels
objectius del pla i objectius ambientals, adaptació a la normativa general i sectorial.
• Descripció del medi [art. 70 a) 1]. Inventari ambiental i característiques del medi
físic, biòtic, perceptiu i socioeconòmic del municipi.
• Avaluació de les alternatives [art. 70 b), 70 c) 2]. Descripció i anàlisi de les
alternatives i justificació de l’ordenació proposada per als diferents sectors de
creixement residencial i industrial.
PLÀNOLS D’INFORMACIÓ
1.5. Objectius ambientals generals del planejament
En base als principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en
multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals, i concretament en
l’art. 3 i 9 LU, on es defineixen els principis generals de l’actuació urbanística,
s’estableix que l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu
del desenvolupament urbanístic sostenible.
Pot afirmar-se que un model territorial tendeix cap a la sostenibilitat en la mesura
que assegura l’ús sostenible dels diversos recursos naturals, fonamentalment el
sòl, i sigui energèticament eficient, minimitzi i assimili la producció de totes les
formes de contaminació i residus, conservi la diversitat biològica, i garanteixi la
qualitat de vida de la població.
Més concretament, les pautes generals que han d’orientar la planificació dels
models d’ocupació del sòl són les següents:
1. Compactació de l’assentament urbà
Els models urbans expansius, dispersos o difusos impliquen un consum elevat de
recursos, una major ocupació de sòls rurals i hàbitats naturals, un malbaratament
energètic i, en conseqüència, uns nivells més alts de contaminació. Això indica la
necessitat de centrar el desenvolupament urbà en el nucli existent i la seva corona
LA LLENA ambiental 8/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
immediata, prioritzant la rehabilitació d’àrees interiors sobre l’extensió, sens
perjudici de l’ocupació racional dels espais intersticials.
2. Optimització dels teixit urbà existent
Cal posar l’èmfasi de la gestió urbana en la revitalització dels barris o parts antigues
i en la recuperació i renovació de zones de la població degradades i obsoletes.
3. Adopció de densitats raonablement altes
Les tipologies urbanes de densitats edificatòries baixes impliquen alt consum de
recursos, major manteniment i no afavoreixen la cohesió social. Cal adoptar
densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin
tipologies urbanes més eficients i evitin la segregació de col·lectius i comunitats.
4. Assignació flexible i mixta dels usos del sòl
L’optimització funcional d’una vila requereix evitar una excessiva especialització de
les seves parts. Una coexistència en l’espai urbà dels diversos usos permet
millorar-ne el funcionament, evitar ocupacions innecessàries i redueix la mobilitat
obligada.
5. Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl
La mobilitat és un dels actuals reptes dels plantejaments sostenibilistes a Europa.
El transport motoritzat és la principal font de l’efecte hivernacle i un gran
consumidor d’energies fòssils. Els models expansius, difosos i en baixa densitat i
les distribucions rígides dels usos comporten més desplaçaments i deriven en
l’adopció d’opcions individuals. Per això, cal una planificació integrada dels usos i el
transport que minimitzin la mobilitat obligada. Això condueix a models urbans
compactes, densos, policèntrics i amb mixtura d’usos, on és possible prioritzar els
itineraris peatonals.
6. Ús eficient i reutilització del sòl i altres recursos naturals
Cal fomentar el model que comporti un menor consum de sòl i un estalvi d’altres
recursos, atenent a la possibilitat de reciclatge dels recursos consumits o no
utilitzats (reutilizació d’aigües pluvials i depurades i extensió de les xarxes
separatives, compostatge de la matèria orgànica, planificació lumínica, etc.) i
impulsant la implantació d’energies renovables. En relació a l’aigua és important
LA LLENA ambiental 9/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
protegir els espais de recàrrega dels aqüífers i integrar el màxim la planificació
hidrològica i la planificació d’usos.
7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació
La reducció de les diverses formes de contaminació (hídrica, atmosfèrica, acústica,
lumínica, electromagnètica, de sòls, etc.) ha de ser un dels objectius de l’ordenació.
8. Prevenció de riscs naturals i tecnològics
Cal considerar adequadament les àrees de riscs en l’assignació dels usos del sòl:
zones inundables, zones de risc geomorfològic, amb risc industrial, ..., així com
regular acuradament la implantació d’activitats de risc.
9. Permeabilització i desfragmentació del territori
És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la
connectivitat dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els
processos de fragmentació de teixits i paisatges rurals.
10. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general
És important garantir la conservació en xarxes d’espais d’interès natural, de
mostres suficients i ecològicament viables d’ecosistemes, hàbitats i espècies i els
àmbits de connexió per a la dispersió d’espècies i altres elements del patrimoni
natural d’interès geològic, paisatgístic, ... així com el patrimoni cultural civil i religiós.
També és important introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el
tractament dels espais lliures urbans.
11. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels
ambients rurals i urbans
Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents
en el territori i protegir les unitats més excepcionals i que donen identitat al
municipi.
12. Foment de la construcció sostenible
És important introduir criteris bioclimàtics en la edificació pública i privada i l’ús de
materials amb l’aplicació de solucions constructives eficients, la introducció
d’energies renovables, la prevenció de residus, la prevenció de la contaminació
LA LLENA ambiental 10/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
lumínica, etc. En definitiva, es tracta d’allargar el cicle de vida dels materials i de
l’edificació.
13. Reducció i valorització dels residus
A més del que ha estat exposat al respecte en el punt anterior, cal preveure en els
edificis i en els espais urbans, espais adequats per a les operacions de recollida i
transport i instal·lacions per a la recollida selectiva, ...
1.6. Objectius ambientals específics del planejament de Lliçà d’Amunt
L’ISA haurà de considerar tots aquells àmbits o vectors ambientals sobre els quals
el planejament pot incidir, així com la incidència ambiental global del model
territorial resultant. Els requeriments ambientals que haurà d’atendre la redacció del
pla s’han de concretar en uns objectius específics referits als aspectes que
s’assenyalen, formulats de manera jerarquitzada segons llur grau d’importància
relativa, a fi que es diferenciïn amb claredat els més essencials. Concretament cal
referir-se als vectors següents:
Taula 1. Objectius ambientals específics del POUM de Lliçà d’Amunt.
Sostenibilitat global del model d’ordenació
Ocupació i consum de sòl
- millorar la morfologia urbana del nucli principal i concentrar-hi els creixements
- Adaptar l’oferta de creixement a les necessitats reals del municipi prèviament determinades
principalment d’acord a factors exògens i endògens.
- Apartar el sòl industrial del residencial i/o en tot cas, establir àrees tampó o pantalles de
separació
Mobilitat i eficiència energètica
- Ubicar els creixements en forma adossada al nucli principal de manera que es redueixi al
màxim possible la mobilitat obligada.
- Preveure espais cèntrics i equidistants per a les parades de transport públic i dimensionar els
vials per a una correcta maniobra.
Estructura i identitat del sòl no urbanitzat
- Mantenir com a ús preferent del sòl no urbanitzable els usos primaris i restringir-hi els usos
propis del sòl urbà (residencial, serveis, etc.)
- Preservar i reconèixer la vialitat rural bàsica
- Zonificar el terme municipal en funció de les seves característiques geomorfològiques i d’usos i
establir les oportunes diferències de tractament.
Fragmentació territorial
- Ubicar els creixements residencials en continuïtat als espais urbans construïts.
- Incloure els connectors ecològics de l’estudi d’ERF-2001 com a espais lliures i sòl no
urbanitzable, amb la corresponent normativa específica.
Riscos naturals i tecnològics
- Establir una franja de seguretat inedificable a tots els efectes a les ribes del riu Tenes i la Riera
Seca.
- Evitar l’afecció de terrenys situats en zones amb un pendent superior al 20%.
Cicle de l’aigua
Abastament
LA LLENA ambiental 11/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
- Garantir el subministrament per als nous creixements.
- Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua amb models urbanístics adequats i un
augment de la densitat.
Sanejament
- Ampliar la capacitat de tractament i absorció de nutrients de l’EDAR de Santa Eulàlia de
Ronçana.
- Reduir el volum d’aigües brutes.
- Separació en alta de les aigües residuals de tot el nucli.
Ambient atmosfèric
Contaminació per substàncies especialment aquelles vinculades al canvi climàtic
- Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat interurbana.
Contaminació acústica
- Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat interurbana.
- Establir un tractament de vorera als passos de vianants a la normativa del POUM.
- Eliminar gradualment l’activitat industrial i el transport de mercaderies del nucli urbà.
Contaminació lluminosa
- Establir uns paràmetres màxims d’il·luminació i d’intrusió lumínica màxima als habitatges.
- Establir una alçada màxima dels fanals.
- Tractament diferenciat de les façanes que confronten amb Sòl no urbanitzable (Zona E2:
incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda).
Contaminació electromagnètica
- Preveure espais en els creixements industrials per a la ubicació de les estacions de telefonia
mòbil.
Gestió dels materials i dels residus
- Ubicar una àrea d’aportació a menys de 75 metres de cada nou habitatge i fer les reserves
adients en els vials.
Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació
- Recollir al POUM els criteris establerts pel Decret d'Ecoeficiència de 14 de febrer de 2006 i
vetllar pel seu compliment.
- Donar prioritat a tipologies d’habitatge intermèdies (arrenglerades, entre mitgeres, ...).
Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general
- Determinar les zones de major interès ecològic i establir una clau específica en la zonificació.
- Determinar els elements d’interès natural, geològic, etc. (fonts, arbres, ...).
- Determinar les àrees específiques d’interès natural, ecològic o connector i incloure-les en el
Sistema d’Espais lliures (hàbitats prioritaris, zones de nidificació d’aus protegides, zones humides
associades als rius, etc.).
Qualitat del paisatge
- Determinar punts del terme adients per a la instal·lació de miradors i establir un radi de
protecció paisatgística per a cadascun.
1.7. Perfil ambiental del municipi
En el POUM, cal especificar el perfil ambiental del municipi en relació amb el
planejament. Aquest perfil ha de ser formulat de manera que permeti, en una fase
posterior, comparar-lo amb el perfil anàleg resultant de l’ordenació plantejada pel
POUM, com a element bàsic de la seva avaluació ambiental. En aquest cas
s’incorporen indicadors quantitatius (sobre consum, estalvi i reutilització de
recursos, sòls transformats o protegits, prevenció o correcció de la contaminació,
etc.), que facilitaran la verificació posterior del compliment quant a la nova
ordenació resultant. Els anomenem indicadors de referència i es relacionen a la
taula següent abans del pla:
LA LLENA ambiental 12/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 2. Indicadors que conformen el perfil ambiental del municipi.
Habitants per Ha de sòl urbà + urbanitzable (segons cens 2008. IDESCAT)
20 habitants/Ha (17, si considerem sòl urbanitzable)
Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental
0 Ha
Superfície, per usos dominants, de sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables i altres
zones de risc
1,55%
Consum d’aigua d’abastament per habitant
167 litres/ habitant/ any (2008)
Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat
legislativament establerts
99%
Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada en els sòls urbans, per habitant (equivalent a 25 m 2
de sostre residencial admès)
0%
Percentatge energètic de producció local en relació al consum total en el municipi (electricitat, gas
natural, ...)
0%
Quantitat de tones de CO2 emeses a l’atmosfera per habitatge en l’àmbit objecte d’ordenació (a
18.000 kW de consum anual d’electricitat (kWh)) 1
8,9 TM/habitatge x 3398 habitatges principals i no principals (IDESCAT. 2001)= 30.342 Tm CO2/
habitatge i any
Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns
No hi ha dades (probablement sectors de Can Xicota, can Franquesa i Can oliveres
Percentatge de l’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001
--
Percentatge de la xarxa viària urbana adaptada per a la recollida selectiva de residus
100%
Percentatge de sòl d’ús majoritàriament industrial destinat al reciclatge i tractament dels residus
industrials
No existeixen indústries del reciclatge però hi ha dues deixalleries
Tipus d’hàbitats existents al municipi i superfície ocupada per cadascun
16 hàbitats diferents, on els majoritaris són les àrees urbanitzades amb importants claps de
vegetació i els minoritaris són les màquies (veure taula Hàbitats i vegetació).
1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes
El POUM ha d’harmonitzar-se amb els plans territorials existents i futurs. Parlem,
entre altres, dels següents:
• Pla Territorial General de Catalunya
En establir les àrees homogènies segons el grau d’urbanització, el PTGC situa el
Vallès Oriental en el setè lloc del rànquing de comarques amb un més alt grau
1
A partir del càlcul que disposa el web del DMAH (www.gencat.cat/mediamb/) segons una
estimació per famílies de tres membres al nombre d’habitatges principals i no principals que figura
a l’IDESCAT per a l’any 2001.
LA LLENA ambiental 13/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
d’urbanització: 262.513 habitants urbans en 15 ciutats, entre les que s’hi compta
Granollers, com a capital, i Lliçà d’Amunt.
El plànol d’estructura territorial del PTGC dibuixa el límit del sistema d’expansió i
articulació del sistema central metropolità entre Lliça d’Amunt i Santa Eulàlia de
Ronçana, assignant al primer el paper de sistema d'expansió i articulació metropolità
i al segon el de reequilibri metropolità.
El PTGC defineix els sistemes d’expansió i articulació del sistema central
metropolità, als que adscriu una part de Lliçà d'Amunt, com a territoris que han
suportat o suporten encara l'expansió urbanística del lloc central de la metròpoli que
tenen encara capacitat d'acollida però on es comença a veure’s afectada la qualitat
de vida. En definitiva, són llocs que compten amb una quantitat respectable de sòl
qualificat encara no exhaurit, però que un cop s’hagi executat, en determinats casos,
no serà aconsellable que en disposin de més (el planejament urbanístic serà
l’encarregat de valorar cada situació).
• Pla territorial parcial de l’àmbit metropolità de Barcelona (PTMB). Avantprojecte
(aprovat maig 2008)
Les implicacions del PTMB en el cas del municipi són similars a les del PTGC, en
el sentit que cal evitar la urbanització de les àrees de connexió entre espais
naturals i concentrar el creixement urbanístic a l’entorn dels nuclis principals.
Bona part de la superfície de Lliçà d’Amunt s’encabeix en l’illa metropolitana
“Granollers-Mollet”, a la que considera com a gran conjunt urbà comarcal, i la
resta del terme com a espai obert.
• Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026
Segons aquest pla es preveu que per la part nord del terme, entre la urbanització
Pineda Feu i el nucli de Lliçà d’Amunt transcorri el controvertit Quart Cinturó el
qual, passaria per sota Can Artigues en un túnel però fragmentaria la principal
massa forestal del terme situada al nord-oest.
• Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI)
L’única previsió d’aquest pla amb una certa incidència sobre el municipi seria la
nova estació de RENFE a Granollers, que suposaria una millora del servei
ferroviari al context comarcal.
• Pla d’Espais d’Interès Natural (1992)
LA LLENA ambiental 14/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
• Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC).
• Programa de Sanejament d’aigües Residuals Urbanes de Catalunya, PSARU
2005 (aprovat el 6 de juny de 2006).
• Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya.
• Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT 2001
(actualització 2007, risc geomorfològic).
• Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals
(PROGRIC) (2001).
• Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (2001, revisat el 2006).
• Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (2005).
• Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 (2005).
• Relació de Fitxes del Patrimoni Arquitectònic i arqueològic.
• Pla del transport de viatgers de Catalunya 2008-12.
LA LLENA ambiental 15/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2. Descripció del medi
2.1. Medi físic
2.1.1. Situació i característiques generals
Lliçà d’Amunt és un municipi de 22 Km2 situat a l'extrem occidental- central de la
comarca del Vallès Oriental, comarca situada a la Depressió Pre-litoral i arrecerada
pels enlairaments que van de nord-est a sud-oest, formats pel Montseny, els
cingles de Bertí i la serra de Granera, i pels de la Serralada Litoral o Marina,
formada pel Montnegre, el Corredor, Céllecs i Sant Mateu.
El municipi limita al nord-oest amb el municipi de Caldes de Montbui, al nord amb
Santa Eulàlia de Ronçana, al nord-est amb Canovelles, al sud-est amb Granollers,
al sud amb Parets del Vallès i Lliçà de Vall i, finalment, al sud-oest amb Palau de
Plegamans, tots ells del Vallès Oriental. El marc territorial de Lliçà d’Amunt es
caracteritza per la seva proximitat a la àrea metropolitana de Barcelona, les
condicions de l’entorn físic i el medi natural del Vallès Oriental, amb espais com el
Parc Natural del Montseny, la serra del Corredor, el Montnegre, els cingles de Bertí,
..., i la tant perceptible proximitat de la xarxa viària intercomarcal (C-17, l’autovia de
l’Ametlla, antiga N-152), de llarga distància (autopistes A-7 i A-17, Barcelona- la
Jonquera) i la xarxa de comunicació ferroviària de passatgers i mercaderies,
integrada per dues línies de RENFE (Barcelona- Portbou i l’Hospitalet de Llobregat-
Puigcerdà).
El terme consta del nucli de població principal, Lliçà d’Amunt com a cap de
municipi, i diverses urbanitzacions, fins a dotze, que constitueixen entitats singulars,
en concret:
Taula 3. Característiques del municipi (2008).
Municipi Comarca Superfície Habitants Densitat Altitud nucli
Lliçà d’Amunt Vallès Oriental 22,3 km 2 14.215 637,4 hab./km 2 145 m
Font: IDESCAT (2008).
2.1.2. Climatologia
Lliçà d’Amunt s’emmarca dins la tipologia de clima mediterrani costaner central o de
plana prelitoral. La pluviositat és més aviat alta en relació amb la major part de les
terres mediterrànies (més de 600 mm/any), però també pateix la irregularitat pròpia
d’aquest àmbit. Durant els mesos de primavera i estiu l’evapotranspiració potencial
supera la precipitació, de manera que es produeixen períodes de dèficit hídric
important. Segons l’Atlas Climàtic de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic de
LA LLENA ambiental 16/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Catalunya i l’índex d’humitat de Thornthwaite (índex hídric anual) del terme de Lliçà
d’Amunt l’assignen a una zona seca subhumida amb un dèficit hídric anual de 100
a 200 mm.
El règim de temperatures és suau, a l’entorn dels 15ºC de mitjana anual. La mitjana
tèrmica hivernal és d’uns 7ºC. La mitjana tèrmica estival es situa pels volts dels
20ºC. Durant els mesos de desembre i gener es dóna sovint el fenomen d’inversió
tèrmica i per tant són freqüents les gelades i la formació de la boira baixa. L’any
2001 es varen registrar 31 dies de gelada a l’estació meteorològica de Caldes de
Montbui i 28 a l’estació meteorològica de Montmeló.
Segons les gràfiques presentades referents a les dades meteorològiques
registrades l’any 2001, el mes més plujós de l’any va ser el novembre i el menys
plujós el juny.
Les temperatures més altes s’assoleixen durant el mes d’agost i les temperatures
més baixes es donen al febrer. En general es pot observar que hi ha una primavera
i tardor plujoses i temperades, un estiu calorós i sec i un hivern plujós i fred.
El vent predominant és el vent de l’est amb una velocitat mitjana d’1,6 m/s i són
força freqüents els vents del nord-est i el sud-est. Els vents de llevant solen ser la
causa de les majors i més sobtades inestabilitats atmosfèriques.
2.1.3. Característiques geomorfològiques del terme
El municipi de Lliçà d’Amunt es troba localitzat en plena depressió del Vallès-
Penedès, una fossa d’origen tectònic situada entre dues serralades: la Serralada
Prelitoral al nord, i la Serralada Litoral al sud. El relleu del municipi és molt suau,
amb alçades compreses entre els 135 i 246 m sobre el nivell del mar, entre les
quals no hi ha cap turó destacable.
El terme municipal presenta dues zones geomorfològiques ben diferenciades: la
zona oest, on es situa el nucli urbà de Lliçà d’Amunt, molt més planera doncs és la
zona de plana al·luvial del Tenes (1); i la zona central i est, on es troba una
successió de valls i turons alineades en sentit descendent nord-sud amb un relleu
més pronunciat, tot i que arrodonit, doncs el subsòl està constituït pels materials
terrígens d’edat neògena (2), on es troben totes les urbanitzacions adjacents al
poble (Ca l’Estaper, Can Salgot, Ca l’Artigues, etc.).
LA LLENA ambiental 17/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.1.4. Geologia i sòls
Geologia
Lliçà d’Amunt es troba dominat per dues grans formacions geològiques, les argiles
de l’Aragonià superior, i les graves, sorres, llims i argiles que formen les terrasses
fluvials de les dues planes al.luvials al voltant del riu Tenes i la riera Seca.
Així, destaquen les argiles i gresos arcòsics de l’Aragonià superior – Vallesà
(epígraf NMa), els quals ocupen més d’un 80% del terme. Aquestes arcoses són
fruit de la meteorització, transport i sedimentació del granit de la Serralada
Prelitoral, essent formades per una matriu argilosa caolinítica. Presenten sovint
intercalacions de nivells conglomeràtics poc desenvolupats.
Per altra banda, tenen també força importància ocupant un total d’un 14% del
terme, les graves, sorres, llims i argiles de les terrasses fluvials al voltant del riu
Tenes i la riera Seca, ja siguin de l’Holocè com del Plistocè – Holocè basal
(epígrafs Qt1 i Qt2, respectivament), formades a partir de les aportacions i el
modelatge que els cursos fluvials han anant modelant.
També es poden trobar al municipi zones amb conglomerats que corresponen a
zones de canal incloses en sistemes de ventalls al·luvials procedents de la
serralada Prelitoral i d’edat Aragonià-Vallesià (epígraf NMcga), els quals s’enclaven
en les argiles de l’aragonià superior - vallesà, i zones amb argiles, gresos i
conglomerats de tonalitats rosades, d’ambient sedimentari continental, perideltaic i
deltaic del Serraval·lià-Vallesià.
Edafologia
Segons el mapa de sòls d’Europa publicat per la CEE (1985) a escala 1:1.000.000 i
d’acord amb els criteris de classificació de la FAO-UNESCO, a Lliçà d’Amunt li
correspon la unitat edàfica dels cambisòls amb uns horitzons B càlcics (BK-3cb,
BK-2cd i BK-3bc), que té com a sòls associats les rendzines, litosòls calcàrics,
feozems calcàrics i els regosòls calcàrics. Els sòls s’han constituït sobre un substrat
litològic de roques amb processos de descarbonatació. Es tracta, bàsicament, de
terra bruna meridional, inclosa dins els sòls de mediterrani subhumit. La naturalesa
dels sòls és bàsica o neutra a les serres, formades per materials pliocènics, mentre
que a les planes al·luvials, formades per argiles quaternàries, els sòls són àcids o
neutres.
LA LLENA ambiental 18/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.1.5. Medi atmosfèric
2.1.5.a. Emissió i immissió de gasos i partícules
El municipi de Lliçà d’Amunt forma part e la Zona de Qualitat de l’Aire (ZQA)
número 2, corresponent al “Vallès – Baix Llobregat”. Actualment, tot i que el
municipi no disposa de cap punt de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió
de la Contaminació de la Generalitat de Catalunya n’hi ha dos de força propers al
terme, en concret, a Santa Perpètua de Mogoda (c/ Onze de setembre/Avinguda
Girona) que des de 2006 que mesura PM10, SO2, NOx, O3 i dues a Granollers (C.
F. Macià, 145, i C. J. Vinyoli-c/ J.V. Foix) que mesuren NOx, O3, CO, SO2, PM10.
Tanmateix, al municipi es donen, a nivell local, emissions atmosfèriques. Fins el
moment de redacció de l’Auditoria Ambiental (2003), a Lliçà d’Amunt hi havia dues
indústries, BIOKIT SA i BOSCH Sistemas de Frenado, incloses en el Catàleg
d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA) en el grup A,
establert pel Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei
22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Els seus valors
d’emissió estan dins dels llindars establerts per la normativa vigent.
D’altra banda, els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT), una eina
que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una
zona determinada és un element de referència que ha de facilitar l’actuació dels
poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o
millorar la qualitat de l’aire. Lliçà d’Amunt queda agrupat en el grup 3 que inclou La
Selva, Vallès Occidental i Oriental.
Taula 4. Valors segons els mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori per al municipi (1995).
Paràmetre Capacitat Emissions
(tn/any)
Immissions micrograms/m 3
SO2 Alta

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Al municipi no es té constància d’afectacions acústiques per l’activitat industrial. Tot
i que hi ha indústries molt properes al nucli urbà, no es genera una situació
conflictiva entre sectors a causa dels nivells sonors.
L’Ajuntament, disposa d’un Mapa de Sorolls i Mapa de Capacitat Acústica del
municipi (MPC), elaborat per la consultora PROEMA SCP al desembre de 2006.
Aquest mapa o cadastre sònic, classifica el nucli urbà en tres zones de sensibilitat
acústica: alta, en verd (zones que demanen una protecció elevada contra el soroll),
que és la major part dels vials; moderada, en groc (que admet una percepció
mitjana del nivell sonor) que recull les principals artèries urbanes; i baixa, en
vermell (que admet una percepció elevada del nivell de soroll), que estableix les
vores de les carreteres i l’entorn de la C-17 que classifica com a zona de soroll. En
funció de la zona es determinen uns valors d’immissió i d’alarma.
El mapa encara no s’ha aprovat, ja que l’ajuntament és a l’espera de l’aprovació del
text refós que clarifiqui la normativa catalana vigent i la nova normativa espanyola.
2.1.5.c. Contaminació lumínica
A partir de finals de 2007 l’ajuntament ha realitzat una renovació completa de totes
les lluminàries del poble, de manera que gairebé la totalitat de l’enllumenat públic
està amb VSAP i reflectors que compleixen el límit d’emissió de flux a l'hemisferi
superior. El marginal que queda són parcs i places, principalment amb hal·logenurs
i fluorescents, cap VMercuri. Cal dir que també s’han substituït tots els quadres de
control, incorporant reductors de flux en capçalera en comptes del doble nivell
instal.lats fins aleshores.
2.1.6. Hidrologia i hidrogeologia
2.1.6.a. Hidrologia
Lliçà d’Amunt és troba ubicat a la part intermèdia de la conca hidrogràfica del
Besòs. La conca del Besòs, amb una superfície de 1038 Km², es troba emmarcada
entre les serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva
superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Els punts culminants de
la divisòria d’aigües són el Pla de la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al
Montseny; La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt;
Tibidabo (512 m) a Collserola i El Corredor (634 m).
LA LLENA ambiental 20/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la
serralada prelitoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica, l’eix principal de
la qual està format pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al que s’hi uneix pel
marge esquerre el Mogent i pel marge dret el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll.
La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 Km.
Dins del municipi es configuren dos subconques a l’entorn del riu Tenes i la Riera
Seca, ambdues afluents del Besòs. Entre els corrents d’aigua de menor ordre que
travessen el terme municipal també cal esmentar:
- Subconca del riu Tenes: el torrent de la Vall, el torrent de Can Bosc i el torrent del
Sot d’en Butifarra, torrent Mardans i el torrent Caganell.
- Subconca de la Riera Seca: el torrent de Can Paiaigua, el torrent de Can Cuscó,
el Torrent de les Valls i el torrent de Can Quaresma.
La xarxa hidrològica del municipi es caracteritza per un règim plenament
mediterrani, amb cabals molt irregulars fortament influenciats per les precipitacions i
amb una època d’absència parcial o total d’aigua durant l’estació seca. Els corrents
principals tenen una orientació nord- sud derivada del marc estructural de la zona i
el conjunt de cursos d’aigua formen una xarxa fluvial dendrítica amb corrents de
primer, segon i tercer ordre com a màxim.
No es disposen de dades d’aforament dels cabals de circulació i avinguda dels
cursos d’aigua en el municipi de Lliçà d’Amunt, ni tampoc de zones relativament
properes, tot i així, s’estima que els cabals de circulació del riu Tenes solen ser d’1
a 2 m 3 /s. Durant les estacions humides (primavera i tardor) les pluges torrencials
provoquen avingudes durant les quals el cabal pot augmentar fins a centenars de
m 3 /s, com per exemple la ocorreguda l’octubre de l’any 1994.
Existeix un Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial del riu
Tenes elaborat pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs que fa una
proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental del riu Tenes des de la
seva capçalera fins al seu desguàs al riu Besòs. Aquest projecte es subdivideix en
6 projectes d’àmbit general i 14 projectes d’intervenció en l'espai fluvial del riu
Tenes. Així mateix, i en el marc l’esmentat Projecte, el Consorci ha realitzat el
treballs de recuperació d’un antic meandre del riu Tenes a Lliçà d’Amunt en que
s’ha recuperat un espai inundable d’una hectàrea d’extensió, eliminat espècies
LA LLENA ambiental 21/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
al·lòctones i replantació d’espècies autòctones adaptades al medi hídric. Aquests
treballs de restauració han estat cofinançats per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Foto 1. El riu Tenes al seu pas a les proximitats del poble abans de creuar cap el camí de Merlès.
Bona part de les seves aigües procedeixen de EDAR aigües amunt.
2.1.6.b. Hidrogeologia
Segons la zonació d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de
Catalunya [1992], ens situem a la conca hidrogràfica del Besòs a la unitat
hidrogeològica número 304, corresponent a l’Àrea de la depressió del Vallès que se
circumscriu al sector hidrogeològic tercer, és a dir, en les anomenades àrees
litorals. L’aqüífer inclòs en aquesta massa d’aigua és l’anomenat Aqüífer al·luvial
del riu Tenes amb el codi 3041A14
El terme s’assigna bàsicament a tres unitats: la I-30 formada per dipòsits detrítics
miopliocens, absolutament majoritària; i la unitat I-20 que correspon als dipòsits
detrítics quaternaris; i a l’estreta franja a banda i banda del riu Tenes per la unitat A-
10 formada per dipòsits al·luvials:
Aqüífer Neogen (I-30 i I-20)
Ocupa la major part de la depressió del Vallès entre les Serralades Litoral i Pre-
Litoral. Es tracta d’un aqüífer multicapa, format predominantment per materials
lutítics amb intercalacions de capes conglomeràtiques i gresoses, poc compactes i
cimentades, que pertanyen als sistemes de ventalls al·luvials mio-pliocens. En
LA LLENA ambiental 22/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
conjunt és un aqüífer de baixa permeabilitat, amb uns cabals instantanis que
oscil·len entre 1 i 5 l/s.
Aqüífer al·luvial quaternari (A-10)
Aquest aqüífer s’estén invariablement per tot el municipi al llarg dels cursos fluvials,
ja que correspon als materials al·luvials sedimentats pels rius i rieres en moments
d’avingudes. Litològicament està format, bàsicament, per graves i sorres poc
consolidades, que han estat sedimentats formant les terrasses fluvials adjacents als
cursos actuals. Segons el Pla Director dels espais fluvials de la Conca del Besòs,
l’aqüífer al·luvial és un aqüífer lliure d’un gruix variable entre 5 i 20 m, amb una
transmissivitat de 1100 m2/dia, que es recarrega a través del mateix riu. L’al·luvial
més desenvolupat correspon als dipòsits del marge esquerra del Tenes.
2.2. Biodiversitat i connectivitat ecològica
2.2.1. Hàbitats i vegetació
La vegetació potencial de Lliçà d’Amunt, tret de les ribes fluvials, correspon a l’alzinar
mediterrani litoral, però actualment aquesta espècie difícilment arriba a formar boscos
monoespecífics, i sovint constitueixen boscos mixtes amb els pins, amb diferents
graus de dominància d’una o altra espècie. Així doncs, les espècies d’arbres
predominants al municipi són actualment el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyoner
(Pinus pinea), i les alzines, tal i com es pot observar en la taula resum dels hàbitats
presents a Catalunya que ha elaborat el Departament de Medi Ambient i Habitatge,
on els boscos de pins assoleixen el 16% de la superfície del terme municipal 2 .
Taula 5. Hàbitats de Catalunya presents al municipi de Lliçà d’Amunt.
Tipus d’hàbitat
Superfície
(ha)
% del
total
Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.) 212,04 9,45
Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Q. faginea, Q. x cerrioides, Q.
pubescens), de terra baixa i de l’estatge submontà
3,00 0,13
Conreus abandonats 55,22 2,46
Conreus herbacis extensius de secà
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata,
818,53 36,46
Galium lucidum,... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa
muntanya mediterrània
25,55 1,14
2 En base a Auditoria ambiental de Lliçà d’Amunt (Diputació de Barcelona), Agenda 21 de Lliçà
d’Amunt i Ambientalització del PGOU de Lliçà d’Amunt (ERF).
LA LLENA ambiental 23/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Tipus d’hàbitat
Superfície
(ha)
LA LLENA ambiental 24/73
% del
total
Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa
densa
9,40 0,42
Màquies amb barreja d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les
terres mediterrànies
2,78 0,12
Pedreres, explotacions d’àrids i runam 5,02 0,22
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o
garrigues
323,04 14,39
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de
terra baixa
2,89 0,13
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de
bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana
32,96 1,47
Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i
altres planifolis de sòls humits
23,10 1,03
Prats sabanoides d’albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les
contrades marítimes
6,62 0,29
Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d’esquí, ... 2,97 0,13
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 126,63 5,64
Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 595,18 26,51
TOTAL
Font: DMAH.
2.244,95 100
Cal fer notar que les tipologies d’hàbitats més esteses pel que fa a la superfície són
aquelles humanitzades, com els conreus de secà i les zones urbanes. Tot i que
aquestes àrees tenen un grau de naturalitat baix, també disposen d’una vegetació i
una fauna associada amb un cert valor. En aquest sentit, en les zones agrícoles es
pot observa un seguit de vegetació ruderal associada als marges de camins i finques
on es desenvolupen nombroses espècies herbàcies com la malva (Malva sylvestris),
les roselles (Papaver rhoeas),...
Altres espècies arbòries apareixen menys sovint, com el roure martinenc (Quercus
humilis), l’om (Ulmus minor) o l’avellaner (Corylus avellana). També es poden trobar
exemplars seminaturalitzats o subespontanis de lledoner (Celtis australis), figuera
(Ficus carica), falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), ailant (Ailanthus altissima) o
xiprer (Cupressus sempervirens), entre d’altres. Garric o coscoll (Quercus coccifera),
càdec (Juniperus oxycedrus).
Pel que fa a l’estrat arbustiu, les comunitats vegetals més característiques són els
matolls, les brolles, les garrigues i les bardisses. Entre la vegetació herbàcia
predominen les espècies ruderals i nitròfiles, característiques d’ambients força
antropitzats, com erms i marges de camí.
Destaca també la vegetació de ribera, grup en què cal esmentar els pollancres
(Populus nigra), àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), algun vern (Alnus

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
glutinosa), oms (Ulmus minor) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), bogues
(Typha angustifolia), canyissos (Phragmites australis), joncs (Juncus sp.), i saücs
(Sambucus nigra). La vegetació de ribera també està representada per plantacions de
pollancres no autòctons, com les carolines i els plataners
A partir dels estudis realitzats pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs,
es valora que la qualitat del bosc de ribera es troba en un estat acceptable, malgrat
l’existència de trams força degradats. Aquesta valoració es fonamenta en:
- Pel que fa a l’avifauna, el grau de biodiversitat és relativament alt (unes 40
espècies paludícoles citades al tram mitjà del Tenes, de l’ordre del 50% de les
trobades a la conca del Besòs).
- En relació a la fauna macroinvertebrada i piscícola la situació no és tan favorable:
predominen les espècies tolerants a ambients poc o molt alterats i resistents a un
cert grau de contaminació (eutròfia inclosa). En el cas dels peixos aquesta
circumstància es concreta per la presència d’unes poques espècies, bàsicament
al·lòctones.
A continuació es presenta l’índex de qualitat de la vegetació que ens donen idea de
l’estat en que es troba el bosc de ribera (es distingeixen 5 classes).
Taula 6. Índex de l’estat ecològic de la vegetació.
Tram de riu Vegetació Estat del riu
Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils amb
Alt 3
regeneració.
Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils amb
Baix 3
regeneració.
Font: Estudi de la biodiversitat a la Conca del Besòs.
Al tram alt, al pas per Lliçà d’Amunt hi ha fragments de bosc de ribera i canyissars,
mentre que al tram baix està ocupat primordialment per plantacions i extensions de
bosc de ribera degradat, que té dificultats per a la seva regeneració a causa de
l’activitat de pastura.
2.2.2. Arbres i arbredes monumentals i d’interès en sòl no urbanitzable
Segons informació de la Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat
(secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora) del DMAH, al TM de Lliçà d’Amunt
no s’hi troba cap arbre o arbreda monumental o d’interès declarat per l'Ordre de 8
de febrer de 1990, segons la que es declaren arbres i arbredes monumentals i es
dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local.
LA LLENA ambiental 25/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Cal dir tanmateix que es troben dispersos arreu del terme, altres arbres de certa
entitat, notorietat i valor paisatgístic i amb llur importància i singularitat, sovint a la
vora de les masies, com els plataners de Can Feu o el lledoner de can xxx. En
aquest sentit, els més notables es poden recollir en el Catàleg de béns que
acompanya la documentació del POUM.
2.2.3. Fauna
La transformació en els usos del sòl i, especialment, l’activitat agrícola condicionen
les espècies faunístiques que es poden localitzar en un indret determinat. Així, en
funció del tipus de vegetació i usos que es donin en el territori, es podrà trobar un
tipus de fauna diferenciat, donant lloc a una certa diversitat.
A grans trets, la fauna de Lliçà d’Amunt es troba associada a les grans masses
forestals, ja siguin les pinedes com els alzinars, les zones urbanitzades, que
representen un elevat percentatge de la superfície del terme i on una gran part
d’aquestes zones urbanitzades ho són en baixa densitat, amb nombrosos jardins i
espais oberts, les zones agrícoles i les zones fluvials.
Zones agrícoles
Els espais oberts de caire agrícola exerceixen una forta atracció per diversos grups
d’animals, sovint molt vinculada a l’obtenció d’aliment. Entre els ocells, són freqüents
espècies de petites dimensions d’hàbits granívors o insectívors. Entre molts d’altres
podem esmentar la cogullada (Galerida cristata) freqüent als conreus; els tallarols
(gènere Sylvia), característics de les bosquines mediterrànies; l’abellerol (Merops
apiaster) que nia als talussos terrossos, la garsa (Pica pica), la puput (Upupa epops),
la cuereta blanca (Motacilla alba), els estornells (gènere Sturnus) que formen grans
estols; i dues espècies d’interès cinegètic: la perdiu roja (Aleactoris rufa), i la guatlla
(Coturnix coturnix). Als espais oberts també es freqüent observar-hi rapinyaires, que
utilitzen aquests ambients per capturar les seves preses, tot i que solen nidificar en
ambients forestals o rupícoles. Un dels més habituals és el xoriguer (Falco
tinnunculus) i en època de migració (primavera i tardor) l’aligot vesper (Pernis
apivorus). D’altres espècies de rapinyaires sovintegen ambients agroforestals sense
una predilecció massa definida per l’hàbitat boscós o agrari; aquest seria el cas de
l’aligot (Buteo buteo) entre els diürns i del xot (Otus scops) entre els nocturns.
Pel que fa els mamífers, predominen els de petites dimensions (insectívors i
rosegadors). D’altra banda, i igual que s’esdevé amb les aus, els conreus solen ser
territori d’alimentació d’espècies que tenen els seus nius o caus al bosc.
LA LLENA ambiental 26/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Un altre grup que freqüenta particularment aquest ambient són els rèptils. Es troben
espècies de lacèrtids i d’ofidis: com la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) o la
serp verda (Malpolon monspessulanus)
Zones boscoses
Entre els ocells de clara afinitat forestal podem esmentar les mallerengues (gènere
Parus), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el gaig (Garrulus glandarius), el tudó
(Columba palumbus), el cucut (Cuculus canorus), el pinsà (Fringilla coelebs), el tord
(Turdus philomelos), la merla (Turdus merula), etc.
Els boscos també són l’hàbitat d’un gran nombre de mamífers, especialment de
dimensions mitjanes o grans. Entre els més característics trobem l’esquirol (Sciurus
vulgaris), el toixó (Meles meles) o la geneta (Genetta genetta)
Riu Tenes
Segons l’Estudi de la biodiversitat del riu Tenes, respecte la ictiofauna autòctona es
pot trobar bagra (Leuciscus cephalus) al curs alt del riu, i barb de muntanya (Barbus
meridionalis) fins a Santa Eulàlia de Ronçana. La millora de la qualitat de les aigües
aquests darrers anys, deguda a la depuradora biològica d’aquesta darrera localitat
(situada, però dins el terme de Lliçà d’Amunt), fa pensar en una possible
recolonització per part del barb de muntanya del tram que discorre per Lliçà d’Amunt,
atesa l’adaptabilitat d’aquesta espècie als cursos mitjans.
Per contra, la ictiofauna al·lòctona de la conca gaudeix d’una presència molt més
significativa, centrada en 5 espècies adaptades a aigües tèrboles i a un grau de
contaminació moderat.
Respecte els invertebrats, es destaca la presència del cranc de riu americà
(Procambarus clarkii), molt abundant al curs mitjà del Tenes i que ha desplaçat el
cranc autòcton (Austropotamobius pallipes)
D’altra banda, són freqüents al curs mitjà del Tenes espècies d’amfibis com la granota
verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis) i el gripauet (Pelodytes punctatus).
Tot i que s’han descrit fins a 9 espècies d’amfibis als cursos mitjans de la conca del
Besòs, l’estat de les seves poblacions probablement no és gaire bo, atesa l’especial
sensibilitat d’aquest grup de vertebrats a la contaminació i a la degradació del medi.
Pel que fa als rèptils, s’esmenten les colobres d’aigua (gènere Natrix), úniques
espècies d’ofidis pròpies dels ambients aquàtics.
LA LLENA ambiental 27/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Respecte als mamífers, vinculats al medi aquàtic és probable l’existència de la rata
d’aigua (Arvicola sapidus) i de la musaranya d’aigua mediterrània (Neomys
anomalus), donada l’àrea de distribució d’aquestes espècies. A més, segons
l’Ajuntament s’han vist exemplars de visó americà.
En els ambients fluvials del Tenes i en la bassa del “Pardaler” (situada al Pla de la
Torre) s’han citat fins a 24 espècies (5 com a nidificants, 8 com a hivernants i 11 com
a migradores) A destacar el cabusset (Tachybaptus ruficollis), l’esplugabous
(Bubulcus ibis), el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’ànec coll verd (Anas
platyrhynchos), i la polla d’aigua (Gallinula chloropus). Entre els rapinyaires cal fer
esment de les arpelles (gènere Circus), característiques d’aquests ambients.
Zones urbanitzades, torres i edificacions aïllades
En aquestes zones s’hi troba fauna típica urbana, com el dragó comú (Tarentola
mauritanica), petits rosegadors domèstics com el ratolí domèstic (Mus musculus) o
la rata comuna (Rattus norvegicus), ocells com l’òliba (Tyto alba) sobretot en
edificacions aïllades, el mussol comú (Athene noctua), l’oreneta cuablanca
(Delichon urbica) i l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), el falciot (Apus apus),
l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), el colom roquer (Columba livia), tórtora turca
(Streptopelia decaocto), pardal comú (Passer domesticus),...
2.2.4. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió
A Lliçà d’Amunt no s’hi troba cap espai del PEIN ni de la xarxa Natura 2000 ni cap
altre espai declarat on el seu ús i gestió es trobi enfocat en la conservació dels
valors naturals.
Cal destacar, però, que actualment es troba en procés la declaració com a espai
del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya la zona de Gallecs, la qual disposa
d’una part inclosa en el terme municipal de Lliçà d’Amunt. En aquest sentit, el 16 de
desembre de 2005 el DOGC va emetre un anunci del Departament de Medi
Ambient i Habitatge pel qual posava a informació pública el Projecte de decret de
modificació del Decret 328/1992, de14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla
d’espais d’interès natural. En aquest projecte s’inclou dins el Pla l’espai “Gallecs”,
el qual es situa a cavall entre els municipis de Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Mollet
del Vallès, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, i Santa
Perpètua de Mogoda.
LA LLENA ambiental 28/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
En aquesta primera versió, s’incloïa en l’espai PEIN l’espai ubicat entre les
urbanitzacions de Can Rovira, Palaudalba i Can Salgot, en l’extrem sud-oest del
terme, en una zona on s’alternen aquestes urbanitzacions, amb unes planes
agrícoles de secà i zones boscoses amb predominança de pi blanc.
L’espai de Gallecs està format per un mosaic agroforestal on hi predominen els
conreus de cereals i els boscos d’alzines i pins, amb presència de roures a la part
nord, com la zona que es troba en el terme municipal de Lliçà d’Amunt. L’altre gran
grup de vegetació és l’associada als cursos fluvials, on encara s’hi conserven
restes de vegetació de ribera en alguns trams de les rieres de Caldes, Caganell,
Marlans i Seca.
Figura 1. Delimitació del EIN “Gallecs” en la proposta de modificació del PEIN (versió a
14/12/2006).
Font: DMAH
LA LLENA ambiental 29/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Pel que fa a la fauna, Gallecs, per la seva ubicació i les seves característiques de
mosaic, s’estableix com un lloc de pas i parada de moltes espècies d’ocells durant
els passos de les migracions, detectant un gran nombre d’espècies d’ocells. Entre
altres, destaca per ser un dels únics llocs del Vallès on s’han citat espècies de
caràcter estèpic com el sisó (Tetrax tetrax), la calàndria (Melanocorhypha
calandra).
En els últims temps algunes notícies a la premsa 3 establien la seva inclusió
definitiva en el PEIN a finals del proppassat 2008, fet que no s’ha acomplert. En
aquest sentit, es preveu que la seva inclusió imminent, i que coincideixi en la
tramitació del nou POUM per a Lliçà d’Amunt, moment en el qual s’incorporaria en
la documentació i les regulacions específiques.
2.2.5. Hàbitats d’interès comunitari
Dins el TM es localitzen varies comunitats vegetals classificades com a hàbitat
d’interès comunitari (HIC) segons la Directiva 97/62/CE entre les que destaquen les
Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) (91E0) ubicades al voltant
del riu Tenes, a la zona nord del terme municipal, allí on les plantacions de
pollancres no han desplaçat la vegetació de ribera natural.
La resta de les formacions classificades com a hàbitats d’interès comunitari
corresponen a les zones boscoses que es mantenen al municipi, especialment els
alzinar i les pinedes ubicats a la zona nord del municipi, actualment encaixats entre
les urbanitzacions i unes poques parcel·les agrícoles.
Taula 7. Hàbitats d’Interès Comunitari dins del TM de Lliçà d’Amunt.
Codi HIC Nom HIC
Alberedes, salzedes i altres boscos de
Prioritari
Superfície
(ha)
% respecte
municipi
92A0 ribera No prioritari 9,13 0,41
9340 Alzinars i carrascars No prioritari 321,28 14,31
9540 Pinedes mediterrànies
Vernedes i altres boscos de ribera afins
No prioritari 351,75 15,67
91E0 (Alno-Padion) Prioritari 16,10 0,72
TOTAL 698,26 31,10
Font: DMAH.
3
En data 27/09/2008, la web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès anunciava en una notícia que la
Generalitat s’havia compromès amb l’Ajuntament a incorporar Gallecs al PEIN el 2008, citant una
comunicació de la directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura, de data de 21 de juliol,
adreçada a l’ajuntament de Mollet.
LA LLENA ambiental 30/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Tot i la forta urbanització del municipi, resta una important superfície forestal
declarada com a hàbitat d’interès comunitari, ocupant més del 30 % del terme.
2.2.6. Connectors ecològics
Actualment no es disposa de cap figura supramunicipal que determini, classifiqui i
delimiti els connectors ecològics del Vallès i la zona de Lliçà d’Amunt, de manera
que la seva definició per part del nou POUM es realitza a partir del treball de camp i
dels estudis previs de què es disposen com l’Ambientalització del PGOU de Lliçà
d’Amunt, realitzada per l’Estudi Ramon Folch (ERF) l’any 2001.
Així, es detecten tres grans corredors ecològics que transcorren pel municipi:
- Riu Tenes i la vall agrícola que es desenvolupa al seu voltant amb un eix N–S.
Aquesta zona fluvial i agrícola connecta la zona de la serralada Prelitoral, de
l’àrea de Centelles amb la serralada Litoral i la zona PEIN i Natura 2000 de la
Conreria, Sant Mateu i Céllecs. El manteniment de la zona agrícola ofereix
una important àrea d’alimentació per a molts espècies, alhora que el
manteniment d’un bon estat fluvial permetria la supervivència de les espècies
pròpies del riu i una major facilitat per al transport d’aquelles que usen els
cursos fluvials com a punt de suport per desplaçar-se i obtenir aigua. Cal
destacar que aquest corredor es veu gairebé inutilitzat en l’àrea de Montmeló i
Mollet del Vallès, on l’alta densitat urbana i les infraestructures viàries
fragmenten i trenquen aquest corredor.
- La riera Seca i el mosaic agroforestal entre Caldes– Serralada Prelitoral i
Gallecs– Serralada Litoral d’eix N–S. Aquest és un dels corredors que
permeten la intercomunicabilitat de Gallecs amb la serralada Prelitoral
mitjançant el bosc de Can Rovira, tot i la fragmentació a què està sotmès
donada l’alta densitat d’urbanitzacions de segona residència. Aquest corredor
és format per un mosaic agroforestal amb la presència del curs fluvial de la
riera Seca, que li confereix una alta diversitat d’ambients, facilitant així la
connexió i refugi de diferents espècies. Val a dir que, tot i la presència de
Gallecs al sud del connector, aquest es troba amb les mateixes dificultats que
l’anterior en la zona de Mollet del Vallès, on la connexió amb la serralada
Litoral i el PEIN de la Conreria – Sant Mateu– Céllecs es veu dificultat per
l’alta densitat d’infraestructures i zones urbanitzades. En aquest sentit, cal
destacar el coll d’ampolla que pateix el corredor entre les urbanitzacions de
can Rovira i can Roure i Palaudalba i can Lledó, on es donen dos
LA LLENA ambiental 31/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
constriccions de l’espai no urbanitzat, establint així dos punts febles en el
corredor.
Foto 2. Plans per sota Cal xicota a l’entrada al municipi per Granollers.
- Espai agrícola i forestal ubicat entre les urbanitzacions nord del municipi, per
sota de la carretera C-1415, i el nucli de Lliçà d’Amunt i la resta
d’urbanitzacions d’eix O-E. Aquesta zona preeminentment agrícola permet
unir els anteriors corredors alhora que dóna continuïtat a la zona agrícola de
Sabadell-Sentmenat. Aquest corredor segueix en gran part el torrent de can
Bosc o riera de Merdanç, el qual no pot ésser considerat un connector N-S ja
que en entrar al terme municipal de Lliçà de Vall transcorre per diverses
urbanitzacions.
Així doncs, resulta de vital importància el manteniment de la zona agrícola de la vall
del Tenes, la recuperació de les rieres i el manteniment dels espais lliures existents
entre les urbanitzacions.
LA LLENA ambiental 32/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3. Medi socioeconòmic
En aquest apartat ens referirem al volum i a la implantació de la població, usos del
sòl i activitats econòmiques que es desenvolupen al municipi i el seu patrimoni
arqueològic, arquitectònic, civil i altres.
2.3.1. Població
Les dades demogràfiques corresponents al municipi de Lliçà d’Amunt, segons els
censos de població revelen un augment moderat, però continuat, de la població
censada, des d’inicis de segle fins al cens de 1981. A partir d’aquesta data es
produeix un increment molt important, que porta a quasi doblar la població entre
1981 i 1991 (passant de 2.622 a 5.370 habitants) i, de nou, entre 1991 i 2001
(passant de 5.370 a 10.629 habitants). El creixement continua fins avui: a data de
2007, la població registrada és de 13.491 habitants.
Podem doncs dividir el creixement demogràfic de Lliçà d’Amunt al llarg del segle
XX en dos períodes diferenciats: el primer amb una població estabilitzada entorn
del miler d’habitants, fins als anys seixanta; el segon, amb un creixement
inicialment moderat (1960-1981) i després accelerat (1981-2001), amb taxes
d’increment intercensals de 3,70 i 6,02 en 1960-1970 i 1970-1981, i de 10,48 i 9,12
en 1981-1991 i 1991-2001, respectivament.
Cal senyalar que estem parlant sempre de dades corresponents als habitants
censats, el que no inclou els habitants temporers o en segones residències, quan
aquests no han estat censats en tant que residents permanents.
Taula 8. Població censal i taxa d’increment intercensal mig de Lliçà d’Amunt.
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població 966 988 1.045 1.126 1.232 1.212 1.151 1.577 2.622 5.370 10.269
Increment 22 57 81 106 -20 -61 426 1.045 2.748 4.899
Taxa 0,23 0,58 0,78 0,94 -0,16 -0,50 3,70 6,02 10,48 9,12
Font: INE. Censos de población y vivienda.
L’evolució dels darrers anys, en els que es produeixen els augments de població
resident més significatius, presenta increments de entre 272 i 630 nous habitants
per any. Entre els anys 2000 i 2003 els increments són superiors als 600 habitants
anuals. Aquest ritme descendeix només lleugerament fins a 2007.
Taula 9. Evolució de la població 1998-2007.
Any Total Increment Taxa
1990 4.963 -- --
1991 5.417 454 9,15
1992 5.797 380 7,01
LA LLENA ambiental 33/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Any Total Increment Taxa
1993 6.427 630 10,87
1994 7.001 574 8,93
1995 7.273 272 3,89
1996 7.668 395 5,43
1997
1998 8.530
1999 8.995 465 5,45
2000 9.595 600 6,67
2001 10.209 614 6,40
2002 10.821 612 5,99
2003 11.435 614 5,67
2004 12.009 574 5,02
2005 12.439 430 3,58
2006 12.938 499 4,01
2007 13.491 553 4,27
Nota: No consta el padró municipal de 1997
Font: IDESCAT
En resum, així doncs, la característica més destacada d’aquesta evolució és
l’augment continuat de la població resident, amb un episodi especialment
significatiu de creixement accelerat, que abasta els darrers decennis, i que es
degut en gran part al pas de segona a primera residència en les urbanitzacions del
municipi.
En aquest sentit cal tenir en compte les dades del moviment natural de la població,
que ens revelen la presència d’un creixement vegetatiu relativament escàs en
relació al creixement total experimentat al llarg dels darrers cinc anys. Quasi tot el
creixement recent, així doncs, és degut a l’arribada de nous residents i
l’empadronament de residents d’antigues segones residències.
Taula 10. Moviment natural de la població (2002-2006).
Any 2002 2006
Naixements 148 188
Defuncions 80 67
Creixement vegetatiu 68 121
Matrimonis 52 50
Taxa bruta de natalitat 13,3 14,2
Taxa bruta de mortalitat 7,2 5,1
Taxa bruta de nupcialitat 4,7 3,8
Font: INE. Caja España.
Totes aquest conjunt de dades permeten d’establir un model en el comportament
futur de la evolució de la població resident, que presumiblement mantindrà encara
per un temps les mateixes constants, al menys en tant no es produeixin fenòmens
aliens que puguin alterar aquest procés. Per tal de dibuixar un escenari futur, és
necessari tanmateix considerar amb més profunditat altres factors, com són
l’estructura interna de la població segons sexe i edat, l’estructura segons categories
LA LLENA ambiental 34/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
socioeconòmiqes, l’evolució de la població amb segona residència en el municipi i
demés elements rellevants, els quals apareixen analitzats en els següents apartats.
La piràmide d’edats corresponent al padró municipal de 2007 mostra amb claredat
la importància del fragment de població situat entre els 29 i els 49 anys, tant pels
homes com per les dones. Tota la franja intermèdia de la piràmide, que correspon a
l’edat madura (20-64 anys) suposa un 33,00% (homes) i un 31,30% (dones) de la
població total.
Així doncs, es tracta d’una piràmide d’edats amb un important gruix en l’interval de
població madura (especialment en el fragment de 29-49 anys), i un altre, encara
que menor, en la població infantil (especialment en els nens de fins a 9 anys), el
que revela la forta presència de nuclis familiars composats per parelles de mitja
edat amb nens, que confirma la tendència de creixement.
Font: Caja España.
2.3.2. Usos del sòl
Figura 2. Estructura de la població per sexe i edats (2007).
El municipi presenta tres clares zones, tot i que es troben deslligades entre sí, les
zones amb vegetació natural, formades majoritàriament per boscos de pins i
alzines, les àrees agrícoles, la major superfície de les quals es situa a la vall del
Tenes, i les zones urbanitzades.
Taula 11. Usos del sòl.
Usos del sòl Superfície (ha) % del total
Formacions boscoses 576,72 25,69
Formacions arbustives i herbàcies 32,17 1,43
Llits i marges de rius sense vegetació llenyosa densa 9,40 0,42
LA LLENA ambiental 35/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits 23,10 1,03
Conreus abandonats 55,22 2,46
Conreus herbacis de secà 818,53 36,46
Pedreres, explotacions d’àrids i runam 5,02 0,22
Àrees revegetades 2,97 0,13
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 126,63 5,64
Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 595,18 26,51
TOTAL 2.244,95 100,00
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH.
Cal destacar, la gran superfície que ocupen les zones urbanes del municipi, en total
un 32,15% del terme, la major part d’elles formades per urbanitzacions laxes, de
baixa densitat i disperses pel tot el terme municipal, escampant una gran taca
urbanitzada de caràcter transformador.
Val a dir que els conreus de secà ocupen la major superfície del terme, un 36%,
agrupats majoritàriament a la vall del riu Tenes i a la banda central del terme, tot i
que també se’n troben clapes entre els boscos i les urbanitzacions de l’extrem oest.
2.3.3. Ocupació de sòl
Igual que d’altres municipis de la vall del Tenes, en el decurs de la història, la
configuració orogràfica de la vall ha estat el factor que va determinar inicialment el
model d’assentament de la població, en forma de nuclis dispersos (masies) que,
abans de l’eclosió urbanitzadora, triaven bàsicament les planes aptes pels conreus,
deixant de banda els turons.
En les darreres dècades, la dinàmica urbanística del municipi ha estat determinada
bàsicament per l’ocupació extensiva de sòls no urbanitzats al llarg dels anys 60 i 70.
El desenvolupament de les “urbanitzacions”, iniciat a mitjans dels anys seixanta, va
ocupar de manera extensiva els terrenys menys aptes per al conreu. El model
resultant d’aquest procés es caracteritza per un alt grau d’ocupació, que s’estén de
forma intermitent, disposa d’una baixa densitat de població i requereix una important
xarxa viària i de serveis urbans.
Així, l’afecció física de les “urbanitzacions”, es va sumar a la xarxa de carreteres,
existents i en projecte, determinant l’extensió i forma de la superfície urbanitzada que
trobem actualment i que tal com hem dit anteriorment va reconèixer el planejament
vigent. L’extensió que ha arribat a tenir el sòl urbà, de 721,36 Ha sobre un total de
2.261,62 (el 31,9% del municipi) i l’absència de factors que són essencials per a
generar una estructura urbana amb un nivell de qualitat acceptable malgrat el temps
transcorregut, condicionen l’enfocament dels anàlisis territorials.
LA LLENA ambiental 36/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Com s’aprecia en el mapa d’usos del sòl, en el municipi les urbanitzacions s’estenen
per tot el ponent del municipi, formant un nexe de continuïtat amb els assentaments
homònims dels municipis veïns, especialment amb els de Palau de Plegamans a
través dels quals es connecten amb el sistema territorial de la Riera de Caldes.
La tendència cap a l’ocupació i colmatació progressiva del sòl en el conjunt de la regió
metropolitana –pel preu de l’habitatge, la dispersió en la localització dels llocs de
treball, la implantació de sistemes de transport que fomenten la mobilitat individual, ...
– ha desencadenat un procés accelerat de creixement demogràfic en la major part de
municipis del Vallès Oriental que, des del punt de vista quantitatiu, varia en funció de
la concreta ubicació de cada municipi respecte la ciutat de Barcelona.
Concretament, a Lliçà d'Amunt, des de fa poc més de deu anys, es manifesta una
tendència a l’assentament de nous veïns que adopten la primera residència. Aquest
creixement s’ha recolzat per una banda en la via de la reconversió en residències
permanents d’antics “xalets” d’estiueig de les urbanitzacions i, per l'altre, en un procés
complementari de construcció de noves promocions immobiliàries, amb tendència a
exhaurir el potencial de sòl edificable. Aquesta evolució representa un exemple
paradigmàtic de l'impacte que provoca la urbanització difosa.
Així, els barris de les urbanitzacions apleguen, com més va, una proporció més alta
de la població total. Així a l’any 1996, el nucli urbà representava el 25,1% de la
població total, mentre que a l’any 2008 representa el 18,4%. En resum, l’ocupació
residencial del municipi presenta els següents trets principals:
- L’ocupació residencial del sòl que observem actualment al municipi va ser definida
fonamentalment pel fenomen de les “urbanitzacions” dels anys 60 i 70.
- L’estructura del sòl residencial, en no comptar amb una jerarquització prèvia prou
potent, s’ha desenvolupat en gran nombre d’unitats, en general més petites que
les dels municipis veïns que ocupen posicions més cèntriques dins del sistema
metropolità.
- El nucli urbà ocupa aproximadament un 1% de la superfície municipal i compta, a
l’any 2008, amb el 18,4% de la població. El seu pes poblacional es redueix atès el
creixement de la resta de barris.
LA LLENA ambiental 37/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 12. Distribució de la població per entitats singulars (2008).
Entitats Singulars Valors absoluts Valors en %
Nucli urbà 2.612 18,37
Ca l'Artigues 2.239 15,75
Ca l'Esteper 1.009 7,10
Pineda del Vallès, la 835 5,87
Can Farell 700 4,92
Can Lledó 321 2,26
Can Costa 140 0,98
Can Rovira 1.545 10,87
Can Salgot 2.055 14,46
Mas Bo 529 3,72
Palaudalba (1) 785 5,52
Pineda Feu i el Pinar (2) 636 4,47
Can Xicota 392 2,76
Veïnats (3) 417 2,93
Total 14.215 100
(1) Inclou Can Roure i Palaudalba.
(2) Inclou El Pinar, Pineda Feu i La Cruïlla.
(3) Inclou Can Peret Manent, veïnat de Palaudàries, veïnat de la Serra i Barri Ballestà,
Veïnat de Migdia (Can Franquesa, Les Oliveres i disseminats), Veïnat de Santa Justa,
Can Merlès, el Raval d'en Xicota.
Font: Agenda 21.
Foto 3. Panoràmica del nucli de Can Artigues amb assentaments en baixa densitat en zones de
pendent superior al 20%.
Taula 13. Superfícies de sòl actuals segons les NNSS en vigor.
Sòl Superfície (Ha) %
Urbà 721,36 32,35
Urbanitzable 137,07 6,15
No urbanitzable 1371,57 61,51
Total 2230 100,01
Font: Avanç de la Memòria.
Sòl urbà industrial
La zona industrial presenta una gran dispersió i en conjunt, ocupa una superfície de
98,61 ha, que suposa un 4,4% del terme.
D’altra banda, actualment, es disposa de ha de sòl destinat específicament a
activitats industrials en el municipi. Dins d’aquest grup es distingeixen 3 zones
LA LLENA ambiental 38/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
d’assentaments agrupats d’empreses en sòl urbà; així com, 4 localitzacions
individuals d’indústries, entre les que cal distingir 2 localitzacions en sòl urbà
(Figueras i Agrovic) i 2 localitzacions en sòl no urbanitzable (Bosch i Biokit), que
estan contemplades pel planejament vigent.
Taula 14. Localització actual del sòl industrial a Lliçà d’Amunt segons planejament vigent.
Localització Superfície (Ha) % % sobre el TM
Polígon Industrial Molí d'en Fonolleda (*) 23,67 24,03 1,05
Polígon Industrial Tenes 10,06 10,21 0,45
Zona Autovia l'Ametlla (C-17) 4,57 4,64 0,20
Figueras SL 1,97 2,00 0,09
Bosch 6,21 6,30 0,28
Biokit 2,03 2,06 0,09
Mango 50 50,76 2,23
Sòl d’ús industrial 98,51 100,00 4,39
(*) Agrupa: P.I. Molí d'en Fonolleda (16,89 ha), Expogrup (4,45) i zona carrer Indústria (2,33).
Font: pròpia a partir d’informació de l’Ajuntament.
Sòl no urbanitzable
El Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) de 1991, en el moment de la seva
redacció va considerar una superfície de 1.403,19 ha com a sòl no urbanitzable, que
representa el 62,0% de la superfície del municipi. En aquesta classificació es van
distingir les següents unitats que es resumeixen a la següent taula oferint la seva
superfície estimada:
Taula 15. Distribució del Sòl No Urbanitzable de Lliçà d’Amunt (2003).
Sòl No Urbanitzable i Sistemes Superfície (ha) (%)
Protecció agrícola. Subzona 17a 254,63 18,1
Protecció agrícola. Subzona 17b 347,21 24,7
Espai protegit. Subzona 18a 569,27 40,6
Espai protegit. Subzona 18b 90,06 6,4
Zona Protecció i Servitud 25,84 1,8
Zona Veïnats Rurals 10,87 0,8
Zona d’activitats en el Camp 19,13 1,4
Equipaments col·lectius 6,45 0,5
Sistema viari 79,73 5,7
Total 1403,19 100,0
Font: Agenda 21.
Una part important del sòl no urbanitzable pateix, directa o indirectament, una forta
pressió provinent d’activitats periurbanes (benzineres, magatzems de materials a
l’aire lliure, etc.) sobretot a la vora de les vies de comunicació.
Les zones pròpiament agrícoles del municipi es concentren a les planes i terrasses
de la vall del riu Tenes i al sector del Torrent de Can Bosc, ocupant a les darreries
de la passada dècada una proporció molt rellevant de la superfície total del terme.
LA LLENA ambiental 39/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Els conreus de secà són l’activitat fonamental, essent present també el conreu de
regadiu i alguna petita zona de fruiters en àrees properes al riu.
L’Ajuntament defineix els següents elements de major interès ecològic i naturalístic
del municipi, que es conformen a partir d’entorns agraris, forestals i fluvials:
- masses forestals de la vall de Palaudàries i torrent de Can Pa-i-aigua.
- Torrent de Can Bosc, a l'entorn del qual s’estructuren paisatges agrícoles de
secà i retalls de bosc.
- plana agrícola i fluvial del riu Tenes.
- entorn de la Bassa del "Pardaler" al Pla de la Torre.
En aquest context, el bosc d’aciculifolis, boscos mixtes de pins i alzines,
constitueixen el principal patrimoni natural del municipi junt amb l’espai del propi riu
Tenes. El Bosc de Palaudàries, amb més de 200 Ha de superfície i situat en l'eix de
connexió Palaudàries- Gallecs, constitueix la principal massa forestal.
En el conjunt del municipi destaquen igualment com a espais lliures el Torrent de
Can Bosc i el Pla de la Torre, de característiques agroforestals i de plana agrícola,
respectivament, que actuen de nexe entre les masses boscoses de ponent i la vall
del riu Tenes.
Cal esmentar igualment els espais fragmentats a l'entorn de les conques menors de
torrents i rieres a la part de ponent del municipi, normalment qualificats com a
sistema d’espais lliures cedits per les urbanitzacions.
2.3.4. Habitatge
D’acord amb els darrers censos de població i habitatge, el nombre total
d’habitatges existents al municipi de Lliçà d’Amunt l’any 2001 era de 5.820
habitatges, el que significa un espectacular augment de 3.349 habitatges en el
període 1981-2001, és a dir un 135,53% més sobre el nombre d’habitatges
comptabilitzat en el cens de l’any 1981.
D’aquest total de 5.820 habitatges, el 58,38%, és a dir, quasi les dues terceres
parts, correspon a habitatges principals (3.398 habitatges) i el restant 41,61%, a
habitatges no principals (2.422 habitatges), entre els quals 2.278 habitatges
secundaris i 143 habitatges buits.
LA LLENA ambiental 40/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Pot observar-se l’augment progressiu d’habitatges principals entre 1981 i 2001 (que
passen de 701 habitatges el 1981 a 1.556 habitatges el 1991 i a 3.398 habitatges el
2001, amb un augment total de 2.697 habitatges), mentre que els secundaris
augmenten en menor grau, de 1.676 a 2.175 i a 2.278 en els mateixos anys, amb
un augment total de 602 habitatges. Els habitatges buits, per la seva banda,
passen de 94 a 59 i a 143 en el període.
Taula 16. Nombre total d’habitatges (1981-2001).
Cens
Principals
Convencionals Secundaris
No principals
Buits Altres Total
Total
1981 701 1.676 94 0 1.770 2.471
1991 1.556 2.175 59 3 2.237 3.793
2001 3.398 2.278 143 1 2.422 5.820
1981-2001
Font: IDESCAT.
2.697 602 49 1 652 3.349
Aquestes xifres són indicatives de l’augment constant de la primera residència i de
l’estancament de la construcció d’habitatges no principals.
D’acord amb aquestes dades, l’índex NMO municipal (nivell d’ocupació mitjà dels
habitatges) seria aproximadament de 3,02 habitants per habitatge (10.269
habitants per 3.398 habitatges principals), l’any 2001.
Atenent ara als edificis destinats principalment a habitatge, sobre el total dels 5.355
edificis existents segons el cens d’habitatge de 2001, un 92,70% correspon a
edificis d’habitatges unifamiliars, i únicament es comptabilitzen 299 edificis
d’habitatges plurifamiliars i altres 92 d’altres usos. Aquesta dominància quasi
absoluta dels edificis unifamiliars, ha caracteritzat el municipi des de l’aparició de
les primeres urbanitzacions de segona residència.
Lliçà d’Amunt és doncs, un municipi on predominen les edificacions destinades a
ús unifamiliar, amb independència de que algunes d’elles, especialment en el nucli
urbà, alberguin altres usos secundaris. Les dades censals donen, d’altra banda,
230 edificis de 2 habitatges, 25 de 3 habitatges, 14 de 4 habitatges, 19 de 5 a 9
habitatges, 10 de 10 a 19 habitatges i només 1 de 20 habitatges o més. Sobre el
total de 5.820 habitatges, tindríem 4.964 situats en edificis unifamiliars i els restants
856 habitatges en edificis plurifamiliars. Per tant, la població que habita en aquesta
darrera categoria d’edificis suposa una ocupació promig de només 2,86 habitatges
per edifici plurifamiliar.
LA LLENA ambiental 41/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3.5. Activitat econòmica
Taula 17. Tipus d’edificis segons Cens 2001.
Tipus d’edifici Nombre %
Edificis d’habitatges unifamiliars 4.964 92,70
Edificis d’habitatges plurifamiliars 299 5,58
Edificis d’altres usos 92 1,72
Total 5.355 100,00
Font: INE.
Lliçà d’Amunt ha estat, de sempre, un municipi agrícola. Aquest sector encara hi és
present, malgrat la davallada experimentada en els darrers decennis. El seu pes en
el conjunt de l’economia local és avui molt menor, especialment pel que fa a la
superfície conreada de regadiu i al nombre d’explotacions segons el Cens agrari.
Les dades disponibles, per al període 1982-1999 ens indiquen que la superfície
total de terres llaurades ha passat de les 748 hectàrees existents l’any 1982, a les
660 de l’any 1999, amb una disminució tant dels conreus de secà (que han passat
de 123 a 48 hectàrees, com els de regadiu (que han passat de 89 a 50 hectàrees).
Per altre costat, s’observa com la dada relativa a la superfície de terrenys forestals
també dona una disminució notable, en passar de 525 hectàrees en 1982 a només
184 hectàrees en 1999, per raó de la progressiva ocupació de sòl forestal per les
urbanitzacions de segona residència.
En termes generals la superfície de sòl destinada a terres llaurades, terreny
forestal, pastures permanents i altres no edificats, ha passat de 1.330 ha en 1982
(un 59,64% de la superfície total del terme municipal) a 871 ha (un 39,06%).
Taula 18. Superfície agrària (en Ha).
1982 1989 1999
Terres llaurades 748 792 660
Terreny forestal 525 379 184
Pastures permanents 0 0 21
Altres 57 35 6
Total
Font: IDESCAT.
1.330 1.206 871
Taula 19. Sòl conreat (en Ha).
Superfície conreada 1982 1989 1999
de secà 507 597 493
conreada de regadiu 241 196 188
Total 748 793 681
Font: IDESCAT.
Analitzant la distribució per grandària de les explotacions, es pot observar com es
passa, en aquests anys, d’un nombre relativament important de petites explotacions
LA LLENA ambiental 42/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
(fins a 20 ha), de les quals hi havia un total de 130 en 1982 i 141 en 1989, a només
49 en 1999. La davallada es produeix en la dècada dels anys noranta. Pel que fa a
les explotacions mitjanes (de 20 a 50 ha), es comptabilitza un total de 6
explotacions en 1982, que es mantenen en 1989 i en 1999. Finalment, les 5 grans
explotacions (més de 50 ha) existents en 1982 (546 hectàrees en total), també es
mantenen, amb alguns canvis, en 1989 i en 1999, però ara amb una superfície total
de 320 hectàrees.
Taula 20. Dimensió de les explotacions (1982-1999).
ha
1982
nombre sup.
1989
nombre sup.
1999
nombre sup.
>1 5 3 14 6 6 3
1-2 26 32 26 32 10 14
2-5 56 172 58 170 13 39
5-10 29 199 27 180 15 94
10-20 14 189 16 210 5 62
20-50 6 190 4 127 5 147
50-100 3 251 3 232 3 193
100-200 2 295 2 250 1 110

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Lliçà d’Amunt disposa actualment de 5 polígons industrials, tots ells ubicats al
voltant del nucli urbà principal i d’una implantació futura, el sector Mango, a l’extrem
sud-est del municipi, dins de la plana al·luvial del Tenes en sòls actualment o fins a
temps recent d’ús agrícola.
Taula 22. Recintes industrials existents de Lliçà d’Amunt.
Nom Superfície (ha)
Molí d'en Fonolleda 17,00
Industrial Tenes 10,06
Figueras Industrial 1,95
Linera 1,25
Carrer de la Indústria 1,24
Total 31,50
Font: Ajuntament.
Referent al sector serveis, el sector és liderat per les empreses de transports i
comunicacions, que han augmentat fins a 151 en 2002. Les de serveis personals
també han experimentat un notable augment, de 39 a 69, entre 1994 i 2002, així
com les de serveis a l’empresa i les immobiliàries. Altres empreses s’han mantingut
al llarg del període, com les de comerç a l’engròs, hostaleria i mediació financera.
El total, que era de 185 empreses de serveis en 1994, ha augmentat a un total de
351 en 2002, mantenint al llarg d’aquest període una presència clara en tots els
sectors esmentats, el que és indicatiu d’una certa dinàmica econòmica en el
municipi.
Taula 23. Establiments d’empreses de serveis per branca d’activitat.
1994 2002
Comerç a l’engròs 30 36
Hostaleria 23 28
Transport i comunicacions 66 151
Mediació financera 3 6
Serveis a l’empresa 6 18
Serveis personals 39 69
Immobiliari i altres 18 43
Total 185 351
Font: IDESCAT.
2.3.6. Xarxa viària i mobilitat
Per capacitat i prestacions, el principal eix de comunicació que transcorre pel
municipi és l’autovia C-17, l’anomenat Eix del Congost, que uneix Barcelona amb
Vic, la qual circula de nord a sud. Aquesta carretera transcorre a uns 1,6 km del
nucli principal de Lliçà d’Amunt, disposant de tant sols 1,5 km de traçat dins el
terme.
LA LLENA ambiental 44/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
La resta de vies que circulen pel municipi són la carretera C-1415-b, de Granollers
a Caldes de Montbui i la C-59, passant per la urbanització la Pineda Feu i establint
un eix est- oest al nord del terme, la carretera CV-1602, de Lliçà de Vall a Bigues,
definint un eix nord- sud que transcorre pel nucli de Lliçà d’Amunt i la urbanització
Pineda Feu, i la carretera BV-1432, de Granollers a Lliçà d’Amunt.
Taula 24. Xarxa viària (2008).
Codi Carretera Titularitat Km totals pel TM
C-17 Eix del Congost, Barcelona- Vic Generalitat 1,5
C-1415b Granollers– Caldes de Montbui 3,8
CV-1602 Lliçà de Vall– Bigues Diputació de Barcelona 3,4
BV-1432 Granollers– Lliçà d’Amunt Diputació de Barcelona 2,3
Total 11
Font: pròpia.
Cal tenir en compte que el Pla d’infraestructures de Catalunya 2006- 2026 preveu
que passi pel terme el Quart Cinturó. En el projecte es preveu que transcorri per la
part nord del terme travessant en sentit E-O pel bosc de Can Torrent i en túnel, per
sota de la urbanització de can Artigues.
Transport públic
Lliçà d’Amunt disposa d’una única tipologia de transport públic, l’autobús, tot i que
disposa de línies intraurbanes i interurbanes, les quals doten d’una major
intercomunicabilitat entre els diferents barris de Lliçà i també amb les poblacions
veïnes, principalment Granollers i Barcelona.
El servei de bus urbà de Lliçà d’Amunt, en servei des de 1999, disposa de 3 línies,
que permeten comunicar entre si els diferents barris del municipi i connectar amb
Granollers.
Taula 25. Línies d’autobusos urbans de Lliçà d’Amunt.
Font: Pla d’accessibilitat de Lliçà d’Amunt.
LA LLENA ambiental 45/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
La línia LA-1 connecta el nucli de Lliçà d’Amunt amb una sèrie d’urbanitzacions, Ca
l’Esterper, Can Salgot, Can Lledó, Mas Bo, Can Roure, Can Rovira i Palaudàries,
totes elles ubicades a la banda oest del terme.
La línia LA-2 dóna servei a les urbanitzacions ubicades a la zona nord-oest del
municipi, El Pla, Pineda Feu, Can Farell, Ca l’Artigues, Can Costa i Pineda del
Vallès, connectant-les amb el nucli de Lliçà.
La línia LA-3 uneix Lliçà d’Amunt i el Pla amb Granollers i les parades de rodalies
de ferrocarril d’aquest municipi, donant cobertura a la vegada a les urbanitzacions
de Can Xicota i Raval Xicota.
Finalment, Lliçà també disposa de servei d’autobusos interurbans gestionat per la
companyia Sagalés, amb un total de quatre línies de servei i 13 parades, 7 de les
quals compartides amb les línies d’autobusos urbans. Aquestes 13 parades es
distribueixen entre el nucli de Lliçà d’Amunt i les urbanitzacions de Can Farell, el
Pinar i els Ravals de Can Xicota.
Taula 26. Línies d’autobusos interurbans de Lliçà d’Amunt.
Font: Pla d’accessibilitat de Lliçà d’Amunt.
Aquestes línies permeten que Lliçà d’Amunt es pugui comunicar amb transport públic
amb els nuclis veïns i les principals polaritats de la zona, Granollers i la ciutat de
Barcelona.
Cal tenir en compte que el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de
Barcelona (agost 2008) preveu ampliar les expedicions diàries en les línies
d’autobusos interubans L-30, Ametlla del Vallès- Lliçà d’Amunt– Barcelona i L-206,
Granollers– Lliçà d’Amunt– Santa Eulàlia de Ronçana.
LA LLENA ambiental 46/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.3.7. Abastament i sanejament
2.3.7.a. Abastament
El municipi s’adscriu al sistema Ter Llobregat que gestiona l’empresa pública
Aigües Ter-Llobregat (en endavant, ATLL), adscrita al DMAH. El sistema,
responsable de l’abastament d’aigua en alta a la ciutat de Barcelona i vuit
comarques de l’entorn, és format per una trama d’instal·lacions de captació, plantes
de tractament d’aigua, dipòsits, estacions de bombament i xarxes de distribució que
permeten que l’aigua provinent dels rius Ter i Llobregat arribi als municipis amb
qualitat òptima per al consum. En concret, a aquest sector del Vallès l’aigua
procedeix del riu Ter i es capta a l’embassament del Pasteral, aigües avall dels
embassaments de Sau i Susqueda. Des d’aquesta captació arriba a la potent ETAP
del Ter, situada en termes de Llinars del Vallès, Cardedeu i la Roca del Vallès i
amb una capacitat de tractament de 8 m3/s i fins a 617.000 m3
d’emmagatzematge. Una vegada potabilitzada l’aigua és distribuïda, a través de la
xarxa, fins als punts de lliurament dels municipis que formen part de l’abastament
d’ATLL, com és ara Lliçà d’Amunt. Un cop surt dels dipòsits de capçalera de cada
població, la responsabilitat de la distribució als domicilis és competència de cada
ajuntament. A Lliçà d’Amunt, aquest servei de distribució d’aigua es realitza
mitjançant una concessió a l’empresa SOREA i es cobreix la totalitat dels barris i
nuclis de població (excepte un petit sector a l’latra banda de la carretera C-17, can
Oliveres i can Franquesa) mitjançant una xarxa de distribució i impulsió que gairebé
arriba als 150 km de col.lectors.
Tanmateix, cal dir que el municipi també compta amb diversos pous propis
d’explotació local que abans de l’entrada al sistema ATLL eren la font d’abastament
principal i a partir de l’ATLL i sobretot, a partir dels darrers 10 anys, van ser
progressivament abandonats fins a l’actualitat que representen no més d’un 5% del
volum total abastat. Amb els cicles de sequera experimentats darrerament però,
aquesta font d’abastament alternativa ha estat novament recuperada en certs
casos i en el futur podria continuar recobrant importància. En tot cas, aquests pous
formen part de la xarxa d’abastament i són igualment arrendats i gestionats per
SOREA i connectats a la xarxa de distribució en baixa. Es tracta dels pous Parlader
(el més important amb diferència), Fèlix, Puig, Escoles, Ca l’Estapé, Oliveres,
Piscines, Roura, Ca l’Artigues i Pous Feu 1, 2, 3 i 4. El sistema de potabilització de
les aigües que provenen dels pous és via cloració.
LA LLENA ambiental 47/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Atesa la gran profusió de nuclis i la seva dispersió el municipi compta amb dipòsits
en diversos punts. El nucli principal –i altres nuclis- s’abasta del dipòsit del Ter (800
m3) i el del Puig (450 m3) situats conjuntament a l’indret conegut com el Puig. Allà
SOREA preveu ubicar al llarg del 2010 un nou dipòsit de 2000-3000 m3 (segons es
pugui disposar de més o menys terrenys) que permetria incrementar la
disponibilitat fins a 24 hores de reserva. Actualment, en cas de fallada la
disponibilitat és inferior a les 10 hores. En aquests dipòsits també s’hi impulsen les
aigües dels pous de Pineda Feu.
La resta de nuclis de població s’abasten d’altres dipòsits d’un volum que oscil.la,
excepte el de Can Salgot Nou i la zona vella (amb 5000 i 1000 m3) entre 50 i 800
m3: Can Salgot, Ca l’Estapé, Palaudalba, Can Feu, Can Farell, Can Cuscó Can
Lledó, Mas Bo, Ca l’Artigues (alt), Ca l’Artigues (baix), Regulador Pineda Feu,
Intermig Zona 1, Intermig Zona Vella, Capçalera Zona 1, Alt Zona Vella, Alt Zona 1.
A més de la cloració normal dels pous, es realitza un tractament de reforçament en
punts concrets de la xarxa, mitjançant hipoclorídic sòdic per a garantir el
manteniment de la potabilitat de l’aigua que prové d’ATLL, que ja ha estat
prèviament tractada en origen.
Taula 27. Cabal subministrat per Aigües Ter- Llobregat al municipi pel període 2000-07 (en m3).
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
716.379 744.615 826.984 1.108.105 1.030.198 1.248.480 1.096.006 1.143.197
Font: ATLL.
Nota: aquestes dades no comptabilitzen l’aigua procedent de pous efectivament subministrats en
baixa per SOREA.
L'any 2008 el consum d’aigua total s’ha situat en 879.811 m3 4 , la qual cosa implica
un consum de 167 l/habitant/any, una quantitat certament moderada que s’explica
tanmateix pels efectes de la sequera de gran part de l'any que va suscitar la
prohibició d'omplir piscines, regar el jardí, rentar el cotxe, etc.. i en bona mesura
per la potent campanya empresa per l'Ajuntament a partir del febrer del 2008:
campanya de conscienciació (mailing, publicitat, xerrades), aprovació d'una
ordenança d’estalvi d’aigua, promoció de la xerojardineria, campanya de canvi
4
No inclou les pèrdues de la xarxa: segons la memòria d’explotació de 2007 amb dades de 2006,
el rendiment de la xarxa estava al 72% que pot haver-se incrementat lleugerament amb la
renovació de les xarxes de ca l'estapé i Pineda Feu i l’endegament d’una important campanya
contra el frau.
LA LLENA ambiental 48/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
d'aforament per comptador i increment considerable en les tarifes (amb canvi
d’estructura tarifària inclosa).
Consum agrícola
Segons el Registre d’Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’any 2003 hi
havia en el municipi un total de 65 punts de captació d’aigua (63 d’aigües
subterrànies i 2 d’aigües superficials del riu Tenes) fonamentalment adreçats al
regadiu agrícola de superfícies extensives amb un volum total superior a 1.000.000
m3.
2.3.7.b. Sanejament
El manteniment de la xarxa de clavegueram municipal i de l’estat del col·lectors en
baixa és realitzada per l’Ajuntament, ara bé, les competències de sanejament en
alta, els permisos d’abocament i el control d’abocaments d’aigües residuals es van
delegar en el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs (CDCRB),
constituïda l’any 1988 i que és integrat per 50 municipis, la Diputació de Barcelona,
l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i el Consell
Comarcal del Vallès Oriental.
Cal dir que pràcticament totes les urbanitzacions i nuclis estan connectats a algun
sistema. La major part del municipi de Lliçà d’Amunt aboca les aigües residuals al
sistema Montornès, EDAR situada en el terme de Montornès del Vallès, en el
paratge anomenat Pla de Can Buscarrons, que tracta les aigües de Montornès del
Vallès, Parets del Vallès, Vilanova, Montmeló, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt,
Vallromanes i una vessant de Granollers i Mollet, així com les aigües residuals
generades pels assentaments industrials, que no disposen de depuració pròpia. La
primera fase de la planta, va ser construïda l’any 1994 per a tractar un cabal de
30.000 m³/dia amb tractament primari físic-químic. En una segona fase (1999)
s’amplià a un procés biològic amb estabilització dels fangs mitjançant digestió
anaeròbia. L'any 2005 es remodela la planta per a tractar un cabal de 40.000
m³/dia amb eliminació de nitrogen. La xarxa de col·lectors interceptors és de 60,59
Km de longitud que discorren paral·lelament a les lleres dels rius Besòs, Congost,
Mogent, Tenes, riera Seca i riera de Vallromanes.
LA LLENA ambiental 49/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 28. Característiques tècniques de disseny de l’EDAR de Montornès.
UTM X-Y 300276/ 4629113
Cabal diari 40.000 m 3
Cabal mig diari 1.666 m 3
DBO5 Entrada: 310 mg/l Sortida:

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 29. Característiques tècniques de disseny de l’EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana.
Cabal diari 550 m 3
Cabal mig diari 210
DBO5 Entrada: 300 mg/l Sortida:

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Foto 5. Àrea d’aportació en vorera amb les 5 fraccions, a can Artigues.
Paral·lelament, el material gestionat a l’abocador de Santa Maria de Palautordera
s’ha anat incrementant, fins al 2007 on fa una davallada motivada per l’inici de la
recollida de la FORM i l’augment de la recollida selectiva de paper, vidre i envasos.
Entre el dipòsit controlat i la planta de transferència del Consorci per a la Gestió
dels Residus del Vallès Oriental es van gestionar 6.216,17 Tn, de rebuig
procedents del municipi, a diferència de les 8.459,08 Tn de l’any anterior. Això
representa que el rebuig, en un any, respecte al total de residus va passar del 76%
al 57,6%. Per la seva banda, la recollida selectiva de paper, envasos i vidre ha
passat d’un 3,7% l’any 2006, a un 13,3% al 2007.
Font: ajuntament.
Figura 3. Evolució de la recollida selectiva 2004-2007.
LA LLENA ambiental 52/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Taula 31. Evolució dels percentatges de residus destinats a dipòsit i a valorització (2004-2007).
Any % Rebuig % Valoritzat
2004 88,26 11,74
2007 66,86 33,14
Font: ajuntament.
Deixalleria
El municipi consta de dues deixalleries que acullen runes, restes vegetals,
voluminosos, envasos lleugers, tèxtil, piles, fluorescents, pneumàtics, frigorífics,
vidre, paper cartró, ferralla, bateries, productes especials, productes electrònics,
olis vegetals i olis minerals.
La deixalleria més antiga se situa al nucli de Lliçà d’Amunt i va ser construïda i és
gestionada pel Consorci de Residus del Vallès Oriental. La segona deixalleria, més
moderna i còmoda (amb moll de descàrrega) és gestionada per l’Ajuntament i ha
estat recentment posada en servei i encara no disposa de dades respecte la
primera. Tanmateix, fruit del fort esforç municipal en aquest tema la deixalleria
inicial durant l’any 2007 va gairebé duplicar el nombre d’usuaris respecte l’anterior
model de recollida. El fort creixement del nombre de visites, pot estar justificat per
la bonificació d’un 15% de la taxa de residus als usuaris habituals del servei.
Taula 32. Evolució de la quantitat de residus destinats a deixalleria i nombre d’usuaris (2004-07).
Any Volum (tn) Núm. d’usuaris
2004 1.005,2 7.399
2007 1.270,2 13.690
Font: ajuntament.
2.4. Patrimoni històrico- cultural
2.4.1. Patrimoni arqueològic i arquitectònic
L’Inventari del Patrimoni Cultural de Lliçà d’Amunt recull els diferents elements de
valor històric del municipi, on la gran majoria pertanyen a l'àmbit del patrimoni
immoble (75%). Per tipologies, la majoria són edificis i habitatges (57%),
bàsicament masos, seguits per jaciments (25%) i elements arquitectònics (18%),
bàsicament edificis religiosos.
Jaciments arqueològics
La Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha
documentat un nombre important de jaciments a la carta arqueològica que es
recullen també a l’inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
LA LLENA ambiental 53/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Nom
Taula 33. Béns del patrimoni arqueològic.
Tipus de jaciment Cronologia
Can Farell Desconegut Ferro-Ibèric (-650/ -50)
Can Xicota Desconegut Romà (-218/ 476)
Entre Sant Valerià i Sant
Pasqual (Palaudaries)
Desconegut Romà (-218/ 476)
Entre Sant Valerià i Can
Salgot
Desconegut Romà (-218/ 476)
Sant Valerià Desconegut Romà (-218 / 476)
Santa Justa Lloc d’habitació amb estructures
conservades, vil·la
Romà Alt Imperi (14/192)
Sitges de la Cruïlla Lloc o centre de producció i explotació
agrícola camp de sitges
Ferro-Ibèric (-650/ -50)
Font: Departament de Cultura.
Patrimoni arquitectònic
Els béns existents a Lliçà d’Amunt, segons l’Inventari de béns integrants del patrimoni
civil català, són els següents:
Taula 34. Béns del patrimoni arquitectònic.
Nom Adreça Estil Època
Ca l’Artigues Obra popular,
Gòtic tardà
XVI–XIX
Església de Sant Julià Pl. de l’església Romànic, Gòtic
tardà
XI–XVI
Torre del Pla A 100 m de la ctra. de
Parets km8
Obra popular XVIII–XIX
Can Carrera Zona del cementiri Obra popular XVII
Can Comes A 500 m km. 8 C-1415 Obra popular,
Gòtic tardà
XVII
Can Coscó Obra popular XVI-XVII
Can Pujal Obra popular XVII
Can Ros Obra popular XVI
Can Moncau En un disseminat, al Obra popular, XVI
cantó del terme
Gòtic tardà
Ca l’Orlau Barri de can Moncau Obra popular
Can Puig Barri de la Sagrera Obra popular XII
Capella de San Baldiri Barri de Sant Baldiri Obra popular XVIII
Ca l’Amell Gros Barri de Santa Justa Obra popular
Can Feu Barri del Rieral Obra popu., Gòtic XVI–XVIII
Can Palaudàries Palaudàries Obra popular,
Gòtic tardà
XV–XVI
Sant Esteve de Palaudàries Palaudàries Obra popular,
Gòtic tardà
XVI–XVIII
Ermita de Sant Valerià de Robers Camí de Caldes,
Palaudàries
Obra popular XVIII
Capella de Santa Justa i Santa A 100 m C-1415 km.8, Romànic XI–XII/
Rufina
prop de ca l’Amell Gros
XVI
Can Bosch Urbanització de Can
Bosc
Obra popular XVII
Can Lledó Km, 2, ctra. Parets-
Bigues, urbanització de
can Lledó
Obra popular XVIII–XIX
Can Salgot
Font: Departament de Cultura.
Urbanització Salgot Obra popular
LA LLENA ambiental 54/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Foto 6. Església de Sant Julià al nucli principal de Lliçà d’Amunt.
2.4.2. Camins històrics i ramaders
En general es poden identificar tres xarxes de camins, que reflecteixen l’estructura
típica d’un sistema d’interrelacions entre nuclis en un àmbit agrari o, com és el cas
de Lliçà d’Amunt, urbanitzacions:
a) xarxa bàsica: comunica les urbanitzacions entre elles, amb el nucli de Lliçà i
també amb les carreteres circumdants. Aquests camins es troben asfaltats per
facilitar el viatge als habitants d’aquestes urbanitzacions, establint la porta
principal de sortida i entrada a una gran part de les urbanitzacions del municipi,
les quals no es troben a peu de la xarxa de carreteres. Entre ells destaquen:
- El camí de Ca n’Artigues, el qual s’inicia al nucli de Lliçà, voreja la
urbanització de Ca n’Esteper, continua direcció nord-oest cap a Ca
n’Artigues i Can Farell, on finalitza.
- El camí de Ca n’Esteper, el qual s’inicia en el camí de Ca n’Artigues, donant
entrada a la urbanització de Ca n’Esteper.
- Els camins de Palaudàries, els quals comuniquen les urbanitzacions de
Palaudalba, Can Lledó i Can Rovira entre elles i amb la carretera C-155, de
Sabadell a Granollers a l’alçada del polígon industrial Palaudàries, ja en
terme municipal de Parets del Vallès, i també amb la C-143, de Caldes de
Montbui a Palau de Plegamans.
LA LLENA ambiental 55/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
b) Xarxa secundària: se sobreposa sobre la xarxa bàsica per tal de comunicar les
masies i també les urbanitzacions, tot i que no suposen un eix de comunicació
principal com passa amb la xarxa bàsica.
c) Senders. Per una altra banda, el municipi disposa de diversos senders
excursionistes que circulen pels principals punts d’interès arquitectònic del
municipi i les principals zones agrícoles del mateix. L’Ajuntament ha definit
quatre rutes excursionistes que transcorren pel terme: El Pla del Tenes (zona
de Montcau), Riu Tenes i Bassa del Pardalero, Sant Valerià i Palaudàries i Can
Bosc, Torrent d’en Bosc i cases de la Serra. Per altra banda, hi transcorren dos
senders de Petit Recorregut (PR) i un sender de Gran Recorregut (GR) passa
pel terme municipal de Lliçà d’Amunt tots ells convenientment senyalitzats:
- El PR-C32, Pla del Rieral, amb un recorregut total de 12 km, els quals
transcorren per la vall del riu Tenes. Aquest sender disposa de dues
variants, el PR-C32-1, de Sant Baldiri, i el PR-C32-2, de la riera. La major
part d’aquest itinerari transcorre pel municipi de Lliçà d’Amunt, tot i que
s’endinsa en el terme de Lliçà de Vall. Aquest itinerari transcorre per la Font
de Can Cosconer, el bosc de can Moncau, la bassa del Pardaler, la riera de
can Sabater, la font de can Comes, l’alzinar de Santa Justa, els plataners
monumentals de can Feu i unes alzines centenàries, aquestes situades en
el municipi de Lliçà de Vall.
- El PR-C34, Palaudàries, amb un recorregut total de 15,5 km, els quals
ressegueixen turons, boscos i valls de la zona oest del terme. Com en
l’anterior PR, aquest té la major part del seu recorregut en el terme
municipal de Lliçà d’Amunt, tot i que s’endinsa en el de Lliçà de Vall i
Caldes de Montbui. Aquest itinerari transcorre pel torrent de can Bosc i el
bosc de Palaudàries.
- El GR-97, de la Tordera al Llobregat. Aquest sender va ésser homologat per
la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya el 2007 i va ésser creat
per potenciar, valoritzar i preservar els espais agraris i no urbanitzats que
resten al Vallès i Baix Llobregat. Per Lliçà d’Amunt circula per l’extrem oest
del terme, resseguint en alguns trams el límit de terme amb Caldes de
Montbui, seguint la major part del seu recorregut al terme la direcció nordsud,
des de les urbanitzacions de can Falguera i can Rovira fins a la
urbanització de can Farell, ja en terme veí de Caldes de Montbui.
LA LLENA ambiental 56/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Foto 7. Un dels nombrosos senders de petit recorregut que travessen el terme.
LA LLENA ambiental 57/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
2.5. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos
Un dels objectius de l’anàlisi ambiental és la identificació de les àrees de risc. Així,
en l’article 10.3 del Reglament parcial de la Llei d'Urbanisme, s’estableix que
l’anàlisi ambiental preceptiu en la documentació i tramitació d’un pla urbanístic ha
de comportar la delimitació de les àrees de risc per a la seguretat i el benestar de
les persones, prèviament identificades per les administracions sectorials
competents.
La localitat disposa d’un parc de bombers proper, concretament a Granollers, a 3
km. Tanmateix, en el camp de l’extinció d’incendis i en la prevenció i acarament
d’altres riscos sobre l’àmbit del terme i rodalies actuen els parcs de Bombers de
tota la Regió d'Emergències Metropolitana Nord i en especial els més pròxims,
Caldes de Montbui i Mollet del Vallès. També cal esmentar l’existència de l’ADF
L'Alzina que actua sobre una superfície de 11198 Ha (5823 Ha de les quals són
forestals) dels termes Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Sentmenat,
Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt que hi comprèn 2198 Ha, de les quals 782 Ha forestals.
Des de l’any 2001 Lliçà també compta amb una Associació de Voluntaris de
Protecció Civil, un grup de voluntaris que fan tasques de suport a la policia i de
prevenció i extinció d’incendis coordinats pel tècnic municipal de protecció civil, que
és el mateix tècnic de medi ambient.
Taula 35. Obligacions/recomanacions de planificació municipal per Lliçà d’Amunt.
Risc Pla Titular Afectació
Pla Bàsic d’Emergència Municipal Municipi Recomanat
Inundacions INUNCAT Generalitat Obligatori
Sísmic SISMICAT Generalitat Obligatori
Nevades NEUCAT Generalitat Recomanat
Incendis forestals INFOCAT Generalitat Obligatori
Transport mercaderies TRANSCAT Generalitat Obligatori
perilloses
Industrial Per a instal·lacions industrials afectes a
l'art. 9 RD 1254/99, Plans d'Emergència
Exterior
Font: Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil i pròpia.
Nota: en negreta, plans que apareixen segons www.e112.cat.
2.5.1. Risc d’inundació
Risc hidrològic
Generalitat Obligatori
LA LLENA ambiental 58/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Segons la modelització hidràulica que l’ACA realitza per a la redacció de
l’INUNCAT en el nucli urbà i llurs immediacions existeix un risc hidrològic, és a dir,
una zona inundable dins el període de retorn dels 50, 100 i 500 anys a la zona
al.luvial i ribes del riu Tenes. El riu Tenes està delimitat en un sector (TMN01) que
serveix per detectar de forma detallada les incidències i punts crítics del curs fluvial.
Els principals afectats en cas d’inundació serien els residents de les zones urbanes
pròximes al curs del riu i en particular els recintes industrials i masies que se situen
per sota la cota on s’alça la major part del nucli tradicional. En cas d’avinguda
important també ho serien els afectats per les conseqüències de la insuficient
secció del pont de la carretera BV-1432 i els guals de Can Comes i del camí vell de
Granollers. Les diferents rescloses que hi ha en el tram del riu Tenes, dificultarien
encara més el flux normal del curs fluvial.
Taula 36. Punts crítics en relació a la dinàmica hidràulica del Tenes al pas pel TM de Lliçà d’Amunt
Zona Crítica Observacions
Dimensions hidràuliques insuficients
Pont de la carretera BV-1432
Un dels tres ulls taponats per terres
Centre Urbà
Parc del Tenes
Polígon industrial del Tenes
Capacitat hidràulica inferior a l'avinguda de 50 a.
El riu pot inundar ambdós marges per efecte del pont
Gran sobreelevació laminar de l’aigua per efecte del
pont
Capacitat hidràulica inferior a l’avinguda de 50 a.
Zona Molí d’en Fonolleda, zona Inundació quan es desborda el Tenes aigües amunt
esportiva
del pont
Gual a l'alçada de Can Comes
Gual camí vell de Granollers
Font: elaboració a partir de l’INUNCAT i pla Director contra avingudes de la Conca del Besos
(ACA, 2001).
El Pla Director dels espais fluvials de la Conca del Besòs proposava un conjunt
d’actuacions amb l’objectiu de prevenir els efectes de les riuades. Aquestes
actuacions quant al municipi de Lliçà d’Amunt es resumeixen a continuació:
Planejament urbanístic
Al meandre que hi ha al nord de la carretera de Granollers (BV-1432), hi ha una zona
de servitud i protecció ampla que discorre pel marge esquerre del riu i és destinada a
reservar sòl per a una futura carretera. La seva construcció deixarà el meandre com
una illa entre la zona residencial que existeix al marge dret del riu i la carretera. A
més, afectarà la confluència amb el torrent de Can Sabater un indret on s’ha
referenciat un aqüeducte d’origen medieval.
LA LLENA ambiental 59/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Recomana la previsió de zones verdes que interrompin la continuïtat de polígons i els
barris de les urbanitzacions al llarg del riu Tenes.
Actuacions en restauració d’hàbitats
Adequació com a espai de lleure del parc “La Pineda” (T11-T12). Millora de l’accés a
un petit espai de lleure que hi ha sota el polígon de Lliçà d’Amunt mitjançant una
passera i arreglar la secció, que té una mota que protegeix horts marginals. Eliminació
dels horts marginals.
Altres
Altrament, s’han definit altres propostes d’actuacions i projectes per millorar la qualitat
paisatgística del riu Tenes i la seva capacitat hidràulica que l’any 2000 es van
refondre en el Projecte Constructiu d’Endegament i Recuperació de la Ribera del Riu
Tenes, TM Lliça d’Amunt (Vallès Oriental). Clau: Jc-99489. A més, fruit de
l’atorgament de fons FEDER, l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ha redactat un projecte
complementari i endegat la restauració ambiental consistent en:
- Arranjament de l’estructura forestal a les zones humides
- Eliminació de les franges de canyar
- Plantació d’espècies pròpies de bosc de ribera adequades als condicionants
hidràulics.
- Plantació a l’escullera projectada al tram final
- Trasplantament dels salzes blancs de la platja del parc de la Pineda
- Formació de barres fluvials transversals
- Arranjament de l’entorn de la font de Can Comes
- Construcció de miradors al parc de la Pineda
- Formació d’una escullera que facilita els pas de peixos a l’assut.
Risc geomorfològic
Altrament, segons el mateix INUNCAT des d’un punt de vista del risc
geomorfològic, més enllà de l’àrea mullada per inundabilitat, apareix una estreta
zona de circulació preferent d’aigües al llarg del torrent de Merdanç que tributa,
sempre en terme de Lliçà, pel marge esquerre del Tenes. Abans de la confluència
d’aquest torrent amb el riu Tenes, travessa justament a la part alta o nord del nucli
urbà principal al nord o per darrere del tossal on s’alça l’església de Sant Julià de
manera que cal tenir en compte aquesta afectació en el dimensionament dels
LA LLENA ambiental 60/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
col.lectors de pluvials en eventuals sectors de reompliment entre el nucli tradicional
i la línia d’inundabilitat que es dibuixa a la plana al.luvial del riu Tenes.,
Apareix una altra petita i curta franja de risc geomorfològic al marge dret del riu
Tenes, al tram final del torrent de Can Sabaté, al nord-oest del raval de Can Xicota.
Aquest curs, procedent de Santa Eulàlia de Ronçana, no presenta implicacions
sobre el planejament per afectar una petita superfície situada en ple sòl agrícola.
2.5.2. Risc d’incendi forestal
Lliçà d’Amunt s’inclou com a municipi d’alt risc d’incendi forestal (2006), segons
l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de
prevenció d’incendis forestals. No en va apareix com a municipi amb perill molt alt
d’acord el mapa de perill bàsic d’incendis de Catalunya (INFOCAT) a l’any 2006
ateses les considerables masses forestals existents com el bosc de Palaudàries, el
Pinar de la Riera, el Torrent d’en Botifarra, Can Puig, etc
Al llarg de l’any 2007, els bombers van realitzar un total de 68 actuacions al
municipi, entre elles, accidents de trànsit (7), focs forestals (5), incendis de
vegetació urbana (2), incendis d’habitatges i indústries (6) i altres no vinculats a
focs forestals (48). En tot cas, les immediacions del nucli urbà s’inclouen en les
zones de baix risc i la vulnerabilitat del municipi és baixa o moderada. L’ADF
L'Alzina actua sobre tot el terme de Lliçà d’Amunt, del qual 782 Ha és terreny
forestal. Al municipi existeix un grup de voluntaris (Associació de voluntaris de
Protecció Civil de Lliçà d’Amunt) que s’integren i coordinen amb l’esmentada ADF.
En tot cas, les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendi forestal han de
disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals en els termes que estableix l’art.
40 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, el qual s’inclourà dins el
PAM, una vegada homologat. En aquest sentit, Lliçà d’Amunt té redactat i
homologat el PAM per incendis d’acord a aquesta obligació.
Cal considerar també el Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen
mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les
línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la
seguretat de les instal·lacions. En aquest cas, la normativa procedeix allà on
transcorre la línia MAT 220 DER. PALAU que ho fa fonamentalment per zones
forestals.
LA LLENA ambiental 61/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Dins a les proximitats del nucli urbà no és d’aplicació el Decret 241/1994 sobre
condicionants urbanístics i protecció contra incendis en els edificis, ja que no es
localitzen terrenys forestals (definits a l’art. 2 de la Llei 6/1988) immediats
significatius al voltant de la franja dels 500 m que ho envolta però si en canvi al
voltant de la major part de les urbanitzacions.
La protecció activa dels nous sectors passa per la instal·lació d’una xarxa d’hidrants
del tipus soterrat, amb material de fosa i connexió de 70 mm. La distància màxima
des de qualsevol punt fins a un hidrant serà inferior a 100 m.
2.5.3. Risc de transport de substàncies perilloses
L’anàlisi del flux del TRANSCAT posa de manifest que, per la carretera C-17
(abans N-152), que transcorre per l’est del nucli urbà de Lliçà d’Amunt, es registra
un flux alt (més de 150 camions per dia estàndard 5 ). El TRANSCAT recomana que
els municipis amb risc important elaborin el PAM per gestionar el risc associat al
transport de mercaderies perilloses i per tant, el municipi té doncs l’obligació
d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal (PAM) per accidents en el
transport de mercaderies perilloses i per gestionar aquest risc. Cas de redactar-se
el PAM cal tenir en compte la vulnerabilitat de la població, molt propera a la
carretera i a més de les dades sobre el flux, un estudi senzill de la vulnerabilitat,
que tingués en compte els diferents tipus d’elements vulnerables (escoles,
habitatges, dispensari mèdic, ...) i la ubicació d’aquests respecte la C-17. Com a
mínim, s’haurien de considerar els elements vulnerables presents a una franja
aproximada de 500 m.
2.5.4. Risc industrial
Pel que fa al risc industrial les empreses afectades per la normativa del RD
1254/1999, de 16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als
accidents greus en què intervenen substàncies perilloses (BOE 172, de 20 de juliol
de 1999), han de facilitar a l’autoritat competent, en aquest cas la Direcció General
d’Emergències i Seguretat Ciutadana (DGESC), la informació necessària per a la
5
El concepte de camions/dia estàndard és una simplificació de la realitat. Equival al nombre de
camions que poden passar per un punt, un dia qualsevol de l’any. Aquest valor numèric es calcula
a partir d’un conjunt de dades resultants de diferents sessions de control a determinats punts de
les vies estudiades.
LA LLENA ambiental 62/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
redacció del Pla d’Emergència Exterior (PEE) on preveu les accions a emprendre
en cas d’un accident amb repercussions sobre el medi.
Actualment, segons el PLASEQCAT (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic
de Catalunya) i el registre de la DGESC, a data de 2006, existeix diverses
instal·lacions industrials afectades per la normativa sobre accidents majors en un
radi de 3 km al municipi de Lliçà d’Amunt. La majoria d’elles tenen activitat
industrial en el sector químic i Lliça d’Amunt es troba en la zona d’alerta (risc
d’afectació per núvol tòxic impulsat pel vent) en el cas d’un accident de categoria 3
tipus C concretament de:
- Uquifa. Nº 142. Seveso nivell baix. Lliçà de Vall
- Reckitt Benkiser. Nº 136. Seveso nivell alt. Granollers
- Goldsmith. Nº 128. Seveso nivell alt. Granollers
- Brentagg Química. Nº 117. Seveso nivell alt. Granollers
- Stahl Ibérica. Nº 140. Seveso nivell baix. Parets del Vallès
- Derypol. Nº 123. Seveso nivell baix. Les Franqueses del Vallès
- Laboratoris RTB. Nº 134. Seveso nivell baix. Bigues i Riells
2.5.5. Altres
a. Risc sísmic
Han d’elaborar obligatòriament un Pla d’Actuació Municipal (PAM) els municipis
que presenten una intensitat sísmica igual o superior a VII en un període associat
de retorn de 500 anys, segons el mapa de perillositat sísmica elaborat per la
Generalitat de Catalunya i aquells on s’ha calculat que es superaria el llindar de
dany de referència en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el
màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys. En canvi, només es
recomana l’elaboració del PAM als municipis amb una intensitat sísmica prevista
entre VI i VII en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat
Sísmica.
En aquest sentit, Lliçà d’Amunt presenta una intensitat sísmica de nivell VII i per
tant, té la recomanació de fer el PAM.
b. Risc de nevades
LA LLENA ambiental 63/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
L’anàlisi de risc del NEUCAT considera com a factors més importants la
vulnerabilitat de la mobilitat, el nombre d’habitants, la població flotant i l’alçada del
municipi. Així, segons la normativa estan obligats a elaborar el PAM per nevades,
els municipis de més de 20.000 habitants o que es troben a una alçada superior
als 400 m. Lliçà d’Amunt es troba per sota d’aquest llindar. Ho recomana
especialment a aquells que, no concorrent els aspectes esmentats tenen un
nombre important de població flotant hivernal, tenen nuclis de població aïllats o
algun risc especial per nevades. Finalment, ho recomana de forma genèrica ja que
pot nevar arreu. Només en aquest darrer sentit, Lliçà d’Amunt té doncs la
recomanació de redactar el PAM específic per nevades, el NEUCAT.
Quan això tingui lloc, es consideraran potencialment afectats en cas de nevada,
els centres sanitaris i d’ensenyament, etc. En el cas de Lliçà d’Amunt ho seran les
escoles i el CAP, els Casals de Gent Gran i els edificis en mal estat, que
eventualment presentin risc d’enrunament. Finalment, els serveis que podrien
quedar afectats com a conseqüència de la nevada i originar més problemes serien
els serveis funeraris si com a conseqüència del gruix de neu, hi hagués dificultats
per accedir al cementiri i la retirada de deixalles en cas què la nevada dificultés
l’accés als contenidors i abocadors i es produís una sobreacumulació
d’escombreries.
c. Altres
La DGESC no ha identificat expressament cap altra àrea de risc per a la seguretat i
benestar de les persones dins l’àmbit del TM de Lliçà d’Amunt.
LA LLENA ambiental 64/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
3. Justificació de les alternatives
3.1. Introducció
El POUM haurà de preveure un sèrie de sectors de creixement residencial i
industrial. En aquest cas, no ho farà només en forma de Sòl Urbanitzable delimitat
(SUB-d) o Sòl Urbanitzable no delimitat (SUB-nd), sinó pot ordenar i classificar
sectors de sòl urbà, els anomenats PAU (Polígons d’Actuació Urbana) o bé, els
Plans de Millora Urbana (PMU) que tot i disposar de planejament previ, són sectors
no consolidats o que falta completar. Aquests sectors a efectes de règim urbanístic
els considerem sòl urbà. El model de planejament del POUM que és en procés
d’aprovar-se plantejarà novetats en la classificació i qualificació de sòl. Per la seva
part, l’ISA no analitzarà els PAU o els PMU que eventualment poguessin proposarse
per a l’aprovació inicial, atès que no es tracta de sectors nous, sinó
d’intervencions sobre sòls urbans de facto, incideixen en bona part sobre àrees
edificades i buits intersticials entre espais edificats que han estat subproducte dels
creixements dels darrers decennis.
Aquest Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP) analitza les condicions
de partida que orienten les previsions relatives als nous sectors de sòl urbanitzable
i que el Departament de Medi Ambient (DMAH) haurà d’examinar abans de
redactar el corresponent Document de Referència on es resoldrà la idoneïtat
general de la proposta, la diversa normativa a considerar i altres directrius a tenir en
compte i si cal, les mesures correctores, preventives o compensatòries escaients.
3.2. Alternatives de creixement residencial
A l’hora de definir nous creixements residencials en forma de sectors d’ordenació,
s’optarà per ordenar sectors periurbans annexes al nucli tradicional, zones que
ofereixin unes condicions clares de continuïtat de l’espai construït i que confrontin
amb un vial urbà. En general, cal buscar zones de morfologia planera, lliures de
riscos i pròximes al centre neuràlgic de la vila (nucli principal, església, ajuntament,
etc.).
Partint del respecte a les directrius ambientals del planejament recollides a la LU,
on s’aposta explícitament pel creixement en continuïtat a l’espai construït, el POUM
pot optar entre diferents alternatives:
LA LLENA ambiental 65/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
a) Restringir l’augment de sòl residencial nou i a canvi, promoure l’emplenat dels
buits intersticials actuals i transformar en usos residencials els altres usos
(magatzems, naus, patis, solars buits, eres...) que avui ocupen sòl urbà. Això
equivaldria a l’alternativa 0 i no requeriria pràcticament la redacció de
planejament.
b) Concentrar tot el creixement en nous sectors fruit de la transformació del sòl no
urbanitzable en les zones determinades com a aptes en zones contínues o
discontínues al nucli consolidat.
c) Opció intermèdia que permeti la cobertura dels buits de la trama preexistent, i
relligui les expansions al llarg de la xarxa viària bàsica i al mateix temps, que
ampliï l’oferta amb nous sectors residencials de densitats diverses (entre
mitgeres, aparellades, PB+1, PB+2, etc.) que permetin l’accés a l’habitatge als
diferents col·lectius demandants (joves del municipi, parelles urbanes, nova
immigració,...).
L’adopció exclusiva de la primera opció (reomplir els buits i rehabilitar) no resulta
del tot realista, ja que, a la pràctica, sovint costa d’incorporar al mercat residencial
els buits edificatoris existents en aquests nuclis (sovint els propietaris no els volen
vendre o en demanen un preu molt alt) i aquest fet genera una veritable distorsió en
l’oferta de sòl i habitatge que perjudica moltes parelles i joves del propi municipi. És
la paradoxa que comporta l’alternativa 0. De fet, és una alternativa que
ambientalment caldria tenir molt en compte perquè a penes implica consum de sòl,
però ensems impedeix regularitzar situacions de fet més o menys inadequades
urbanísticament.
D’altra banda, centrar tot el creixement en la segona opció (creixement concentrat
als nous sectors) hipoteca l’acció urbanística municipal i no permet afrontar el
manteniment, la rehabilitació i valorització de l’espai construït i del nucli existent i
més emblemàtic.
La tercera alternativa (reomplir els buits urbans i ampliar l’oferta amb nous sectors)
es considera adequada ja que integra tots els elements esmentats, sense oblidar
tant els factors ambientals com els socials. En aquest sentit, cal maldar per situar
els nous sectors proposats en continuïtat a l’espai construït i que garanteixen la
compacitat del nucli.
LA LLENA ambiental 66/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
3.3. Trama urbana i tipologies edificatòries
Pel creixement poblacional previst per a Lliçà d’Amunt i per les característiques
pròpies del municipi, les densitat d’habitatges en els nous entramats urbans encara
que puntualment puguin variar, haurien d’oscil·lar entre els 30-45-50
habitatges/Ha, unes densitats edificatòries mitjanes. Aquest és un model que, per
l’ocupació de territori, els usos de recursos derivats i implícits (aigua, energia,...) i
les característiques sociològiques que comporta es considera moderadament
sostenible. En tot cas, cal tenir en compte les característiques pròpies del municipi,
que es caracteritza per una densitat baixa a tot arreu excepte a la zona del nucli
urbà principal. Amb això intuïm que el nou planejament es pot situar en una densitat
diferent en unes zones que en altres seguint la pauta que presenta l’actual trama
urbana. Per altra banda, tot i que els consums relatius (xarxes d’aigua, trenats
elèctrics, ...) generats a partir de densitats edificatòries a la baixa són més elevats
que per als cas de densitats elevades, s’ha de tenir en compte que la capacitat
d’absorció del medi del municipi i la magnitud dels valors totals dels creixements
previstos no fa especialment problemàtiques l’adopció de densitats d’habitatges al
voltant dels 30-35 habitatges/ Ha.
Foto 8. Imatge d’un tram de carrer típic de les urbanitzacions (C. de les Garrigues a can Artigues)
amb seccions estretes i voreres inferiors a 0,80 en tots els casos i amb un grau d’acabat deficient.
LA LLENA ambiental 67/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Foto 9. Local de l’associació de veïns de Can Rovira Nou, únic espai de centralitat d’aquest barri
que consta del local, una plaça i un espai de lleure pels infants.
Foto 10. Un carrer de la reduïda trama tradicional del nucli de Lliçà d’Amunt amb unes densitats
d’habitatges que tripliquen o quadrupliquen la densitat de les urbanitzacions de la resta del terme.
3.4. Alternatives de creixement industrial
Pel que fa al requeriment de trobar nous emplaçaments per oferir sòl industrial, tan
per a les indústries actuals que es troben al municipi com per a les de nova
implantació, es plantegen una sèrie de condicionants i alternatives que cal desgranar.
LA LLENA ambiental 68/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Prèviament al desglossament de les alternatives, cal enumerar els condicionants
fonamentals a tenir en compte per a valorar la idoneïtat de les implantacions de sòl
productiu:
a) Accessibilitat: l’àrea industrial ha de tenir resolts satisfactòriament els accessos
que han de resultar simples i de fàcil localització.
b) Economia i facilitat de connexió a xarxes bàsiques: resulta fonamental localitzar
les noves implantacions en zones on la connexió a les xarxes bàsiques
(electricitat, gas, abastament, sanejament, telèfon,...) sigui més senzilla i no
comporti noves ocupacions, així com optimitzar els cablejats i canonades
existents.
c) Prevenció dels impactes:
Fums, sorolls i olors: cal pensar en situar aquestes instal·lacions fora de la
direcció dominant dels vents en relació al nucli tradicional i la resta de sectors
residencials.
Afecció visual: cal integrar les noves instal·lacions en l’entorn i minimitzar
l’impacte paisatgístic tenint en compte la fragilitat de l’àmbit i la importància
d’aquest vector sobre el benestar i la salut mental de les persones.
Impactes sobre la coberta vegetal i la fauna: la destrucció de l’hàbitat pot tenir un
signe més o menys greu en funció del substrat, que en uns casos pot tenir un cert
valor i en d’altres, presentar ja signes de deteriorament o degradació.
d) Prevenció dels riscos: risc d’avingudes i inundabilitat, geomorfològic,
d’esllavissades, d’incendi, són aspectes clau que cal descartar abans de preveure
una implantació industrial.
Necessitats de sòl per al creixement industrial i de serveis
Tal com s’ha apuntava en l’apartat d’economia, avui l’economia de Lliçà d’Amunt gira
al voltant del sector terciari. Per tal de potenciar la indústria i els serveis associats i
potenciar encara més aquests sectors i reduir la mobilitat obligada per raons de
treball, el nou planejament ha de preveure consolidar les àrees productives existents
sense que entrin en conflicte amb altres usos, valors i potencialitats territorials.
LA LLENA ambiental 69/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
Alternatives d’ubicació
El plantejament del pla d’emplaçament o extensió de sectors industrials parteix de la
base que és desitjable apartar determinada oferta industrial dels sectors residencials
per a minimitzar els efectes derivats dels sorolls, emissions, trànsit, molèsties, etc. i
en bona mesura, ja avança la possible proposta de localització industrial. La
moderada extensió del terme i el fort component forestal es pot dir que tanca la porta
a qualsevol altra possibilitat de creixement. Altrament, la localització industrial en
aquesta zona del terme, compleix força amb la valoració dels quatre aspectes
considerats (prevenció d’impactes, prevenció de riscos, connexió a les xarxes
bàsiques, ....), en haver empreses ja existents, comptar amb xarxes instal·lades, tenir
un drenatge senzill de les aigües residuals per la proximitat del riu, presentar un risc
baix per inundabilitat i tenir la millor accessibilitat possible. Aquest emplaçament no li
incrementa el trànsit rodat al nucli i no s’hi constaten valors naturals i paisatgístics
especialment rellevants o hàbitats protegits.
LA LLENA ambiental 70/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
4. Síntesi
Segons la consulta de la diferent documentació i bibliografia i principalment en base
al treball de camp i a la proposta d’Avanç obrant a data d’avui, l’abast del Document
de Referència, i en conseqüència de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), hauria
de tenir especialment en compte els següents extrems:
Sòl urbà i urbanitzable:
a) Lliçà d’Amunt presenta una demanda endògena moderada que, en tot cas, es
podria satisfer amb un reconeixement i actualització de la trama urbana actual. El
creixement urbanístic que es pugui preveure s’ha de relacionar amb l’existència
d’una demanda exògena per part de persones d’entorns urbans pròxims atretes
per un entorn semi-rural i els preus inferiors de l’habitatge. En tot cas, pel fet de
ser bàsicament un creixement potencial exogen, cal que incorpori variables de
caire social.
b) Un dels reptes urbanístics del municipi és la reordenació de les zones
residencials disseminades establertes amb una enorme mobilitat generada de
manera que es tendeixi a concentrar l’ús residencial al nucli principal i els
assentaments amb millor accessibilitat.
c) Més enllà de la disponibilitat de sòl per a endegar tots els sectors que prosperin
finalment en funció de l’escenari, és obligat fer previsions en relació a elements
de les xarxes bàsiques que el municipi ha de poder afrontar i resoldre
adequadament. Fonamentalment ens referim a incorporar en el càlcul de les
necessitats d’abastament dels nous sectors que eventualment es puguin
connectar a la xarxa i garantir que l’increment de la càrrega contaminant
associada als creixements poden ser assumits per les actuals instal·lacions. Cal
entendre que els nous sectors es dimensionaran en xarxa separativa. També cal
preveure que els nous sectors industrials disposaran de les seves pròpies
instal·lacions de tractament.
Sòl no urbanitzable:
a) Una de les qüestions principals ve constituïda per la preservació i potenciació
dels tres espais de connexió ecològica que fonamentalment formen:
- el Riu Tenes i la vall agrícola que es desenvolupa al seu voltant amb un eix
N–S. Aquesta zona fluvial i agrícola
LA LLENA ambiental 71/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
- La riera Seca i el mosaic agroforestal entre Caldes- la Serralada Prelitoral i
Gallecs que té la virtualitat de ser l’únic pas entre l’espai de Gallecs i la
Serralada Prelitoral.
- L’espai agrícola i forestal ubicat entre les urbanitzacions al nord del municipi,
per sota de la carretera C-1415, i el nucli de Lliçà d’Amunt i la resta
d’urbanitzacions
b) La geomorfologia del terme marcada pel pas del riu Tenes i els torrents que hi
tributen han determinat un paisatge amb una component dicotòmica molt clara
que ve donada per les planes al·luvials i els barrancs i espais fluvials associats
als torrents menors i els interfluvis de caràcter forestal que intermedien. Aquesta
circumstància hauria de ser objecte de reconeixement i ordenació al planejament,
sobretot tenint en compte els símptomes de degradació del bosc de ribera i la
implantació d’activitats periurbanes diverses en la dita plana al.luvial.
Tècnics responsables de l’elaboració de l’ISAP
Lliçà d’Amunt, a 3 de març de 2008
Ramon Queralt i Boldú Gemma Tolosa Giribet
Llicenciat en Ciències Ambientals Llicenciada en Ciències Ambientals
La Llena Ambiental, SCP La Llena Ambiental, SCP
nº C.A. 00297 nº C.A. 00597
LA LLENA ambiental 72/73

ISAP pel POUM de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Memòria
5. PLÀNOLS
LA LLENA ambiental 73/73