TALLER DE FUTUR - Ajuntament de Piera

Informe de Resultats: 

PROCÉS PARTICIPATIU PER A L’ELABORACIÓ DEL 

POUM A PIERA: TALLER DE FUTUR 

Piera, 15 de novembre de 2008 

Impulsat per: Amb el suport tècnic de: 

Amb el suport de:

ÍNDEX 

Procés Participatiu per a l’elaboració del POUM - Taller de Futur 

Piera, 15 de Novembre de 2008 

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU ......................................................................................... 3 

METODOLOGIA ........................................................................................................ 4 

VISIONS DE FUTUR ................................................................................................... 9 

GRUP POLÍTICS/QUES .................................................................................................................... 9 

GRUP CIUTADANIA ...................................................................................................................... 11 

GRUP TÈCNICS I PROFESSIONALS ................................................................................................ 13 

GRUP ENTITATS ........................................................................................................................... 15 

GRUP AGENTS ECONÒMICS ........................................................................................................ 17 

MODEL DE VILA: Conclusions dels grups ................................................................. 19 

PROPOSTES PRIORITZADES AL PLENARI FINAL......................................................... 23 

RESULTATS DELS GRUPS DE DEBAT DE MODEL DE VILA ........................................... 26 

GRUP DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC............................................................................... 26 

GRUP DE MEDI NATURAL ............................................................................................................ 30 

GRUP DE MODEL SOCIAL ............................................................................................................. 35 

GRUP MODEL ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT ................................................................................... 40 

GRUP DE MODEL ECONÒMIC ...................................................................................................... 44 

AVALUACIÓ DE LA JORNADA.................................................................................. 45 

PARTICIPANTS ........................................................................................................ 45 

Document elaborat per: eidos@eidos-web.com 

2



Aquest Taller de Futur s’emmarca dins el procés participatiu que es desenvolupa a 

Piera per a l’elaboració del seu POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). 

El procés participatiu s’impulsa des de l’Ajuntament, amb l’objectiu d’estimular el 

debat i la reflexió, així com la informació i la recollida de les opinions de la ciutadania 

sobre els processos urbanístics de la vila, per tal d’elaborar el nou POUM d’acord a les 

necessitats i tenint en compte els diferents punts de vista dels agents implicats en el 

desenvolupament del municipi. 

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU 

El Taller de Futur és l’últim moment del procés de participació en aquesta fase inicial 

de recollida d’aportacions prèvies a l’aprovació inicial. Per al desenvolupament del 

procés, s’ha analitzat documentació; s’han realitzat un seguit d’entrevistes (als 

responsables polítics del govern, responsable tècnica del POUM i caps dels grups de 

l’oposició), per tal de recollir la informació necessària sobre aquells elements que 

podien ser claus i a partir dels quals elaborar l’agenda de temes de treball del taller de 

futur. El procés i la preparació del taller de futur es dugué a la Comissió del POUM, en 

la que participen representants polítics dels diferents grups polítics amb representació 

al Ple municipal i personal tècnic de l’Ajuntament. 

Finalment, de cara a obrir el procés a la ciutadania s’ha fet la difusió dels diferents 

moments d’informació i participació, que són: la presentació del procés de participació 

per a l’elaboració del POUM i dels estudis previs de cara a transmetre informació a la 

ciutadania en general i també de cara a enriquir el mateix taller; i la celebració d’una 

sessió oberta de debat sobre les urbanitzacions. 

El taller de Futur obre un espai de debat i consens amb els diferents agents del territori 

(polítics i tècnics, representants de diferents entitats, àmbit econòmic i privat, grups 

ecologistes i veïns i veïnes de Piera). Ens serveix per orientar sobre el model de vila 

desitjable, incloent elements no estrictament urbanístics, sinó des d’un plantejament 

global, amb una visió estratègica. En el taller s’han exposat i debatut visions de la vila 

de diferents agents, posicions, responsabilitats i experiències, en els següents 

aspectes: urbanístic, econòmic, social, d’entorn i espai públic. 


3



El passat dissabte 15 de Novembre es va celebrar a Piera el Taller de Futur, jornada de 

reflexió, debat i consens, a la que van assistir 55 persones. S’havien convidat a 62 

persones, representants dels diferents agents socials del territori: polítics, tècnics i 

professionals, sector econòmic, entitats, associacions i ciutadania a títol individual. 

El Taller de Futur es va desenvolupar seguint els següents objectius: 

Desenvolupar una metodologia que promogui el debat i elaboració conjunta 

d’acords. 

Obrir un espai de trobada i intercanvi d’idees comptant amb els diferents 

agents del territori: 

- Responsables polítics: es van convocar dos membres de cada partit amb 

representació municipal, i un/a representant dels partits que s’havien 

presentat a les darreres eleccions municipals sense representació al Ple. 

- Tècnics/ques d’administracions públiques i professionals: es van convidar a 

persones que podien aportar un coneixement tècnic sobre les qüestions a 

debatre, tant municipals com externs. 

- Representants del sector econòmic: es van convocar diferents agents 

econòmics del territori, representants dels distints sectors. 

- Ciutadans/es associats/des: es van convidar a persones amb 

responsabilitats en associacions del municipi, de diferents àmbits 

d’actuació: juvenils, educatives, culturals, mediambientals, de veïns/es, de 

dones, de suport a col·lectius, etc. 

- Ciutadans/es a títol individual: es va convidar veïns i veïnes, ciutadania no 

associada. 

D’una banda, es va fer una difusió oberta del procés, a través de díptics i cartells 

informatius; i de l’altra, es va contactar telefònicament a persones de diferents perfils 

(també tenint en compte criteris de gènere i edat) . Se’ls va enviar una carta informant 

de la celebració del taller, els objectius i la metodologia de treball; així com de la 

presentació pública del prèvia al taller. 

METODOLOGIA 


4

La metodologia a utilitzar permet: 



1. Que totes les persones assistents al taller puguin aportar les seves idees i 

opinions en igualtat de condicions, en un espai de treball i un clima de respecte 

mutu. 

2. Aportar eficàcia al procés de debat ja que possibilita tenir resultats concrets en 

un breu espai de temps. 

Dins de cada grup de treball (d’entre 8 i 13 persones) un dinamitzador/a va garantir 

l’assoliment dels objectius prèviament definits en els temps establerts, i recollir totes 

les idees i visions proposades pels/per les assistents. 

MOMENT D’INFORMACIÓ 

El divendres 31 d’octubre a les 19.30h a l’Ajuntament, es va celebrar la presentació 

pública del procés participatiu, en què van assistir uns 80 veïns i veïnes. Aquesta sessió 

constituïa el primer moment del taller de futur. 

Els continguts presentats van ser: els objectius del procés, la metodologia de treball 

prevista i l’arquitecta municipal va presentar els informes i estudis previs al POUM 

(projeccions de creixement poblacional, principals problemàtiques i fortaleses actuals, 

etc.), per tal de facilitar la utilitat i eficiència dels debats, partir d’una informació 

compartida per al debat i l’elaboració de propostes als posteriors debats. 

En aquesta presentació hi van intervenir: 

- Josefina Altarriba i Queraltó, Alcaldessa de la Vila de Piera, va obrir la sessió i en 

fa fer la benvinguda. 

- Jordi Madrid i Roca, regidor d’Urbanisme, Comerç i Indústria, va presentar les 

persones presents a la taula i va presentar el procés de participació. 

- Eulàlia Tubau i Mallol, tècnica d’E1Dos Dinamització Social, empresa 

organitzadora i dinamitzadora del procés participatiu per a l’elaboració del 

POUM, va explicar els objectius, el desenvolupament del procés i la 

metodologia del “Taller de Futur”. 

- Ester Ball i Gómez, arquitecta municipal encarregada de la redacció del 

projecte, va presentar els informes i estudis prèviament esmentats. 


5

MOMENT DE VISIÓ DE FUTUR 



Es va treballar en grups, d’unes 8-13 persones aproximadament, partint d’un 

plantejament de futur sobre la pròpia vila. Els i les participants van aportar les seves 

idees i visions sobre un escenari de futur optimista i un de pessimista. 

Es va treballar en grups homogenis (polítics, tècnics/es i professionals, sector 

econòmic, entitats i associacions i ciutadania no organitzada) per tal d’obtenir una 

visió consensuada de cadascun dels diversos agents socials del territori. 

Inicialment, dins de cada grup es treballà en parelles, que construïen dues visions de 

Piera (visió optimista i visió pessimista) en un futur 2028. Posteriorment, cada parella 

plantejà i compartí les idees al grup, que construí a partir d’aquestes idees inicials una 

visió conjunta del futur optimista i una altra del futur pessimista del municipi. 

MOMENT DE PLENARI 

Tots i totes les participants al taller es van reunir en plenari, on portaveu/s de cada 

grup van presentar els resultats del treball fets fins llavors (la visió optimista i 

pessimista del grup al qual pertanyia). 


6

MOMENT DE MODEL DE CIUTAT 



Els grups de treball que elaboraven propostes per tal d’arribar al model de vila desitjat 

(imaginat als grups del matí), van ser heterogenis, amb persones de diferents perfils – 

polític, tècnic/professional, econòmic, associatiu i ciutadania a títol individual-. Cada 

grup va treballar un dels 5 àmbits temàtics sobre la vila: 

- Model urbanístic 

- Model Social 

- Model econòmic 

- Medi Natural 

- Espai públic i mobilitat 


7



MODEL DE PLENARI FINAL I PRIORITZACIÓ DE LES PROPOSTES 

Finalment, les persones participants al taller es van reunir en plenari per tal de posar 

en comú les 5 propostes prioritàries de cada grup, en cada un dels àmbits de treball. 

Posades en comú les propostes, cadascú podia prioritzar-ne 5 (les més importants i/o 

interessants a tenir en compte), entre aquelles formulades per la resta de grups. 


8



A continuació es presenten les idees consensuades que conformen les visions positiva i 

negativa formulades per cada un dels grups de treball. 

VISIÓ OPTIMISTA DE PIERA PEL 2028 

Piera té un creixement urbanístic i demogràfic moderat i ordenat, i ha consolidat 

els sectors urbanitzats l’any 2008. El nucli ha integrat els barris més propers. 

Hi ha disponibles tots els serveis públics necessaris per a la població. A més de la 

disponibilitat, es fa una gestió sostenible d’aquests recursos (educatius, sanitaris, 

socials....), de manera que es poden mantenir. 

El nucli i els barris estan ben comunicats, no només per moure’s amb el cotxe, sinó 

que també permeten realitzar desplaçaments amb bici i a peu de manera segura i 

agradable. Hi ha un abona xarxa de camins rurals. 

Està ben connectat amb l’exterior del municipi, amb les infraestructures principals, 

etc. Dintre els nuclis hi ha una xarxa de carrers principals i secundaris que concentra 

serveis a dintre els mateixos nuclis, i permet diferents tipus de mobilitat (itineraris 

amb cotxe, carrers per vianants...). 

Hi ha diversitat econòmica, havent-se desenvolupat diferents tipus d’activitats 

econòmiques i teixits (comercial, industrial, agrícola, serveis, turisme rural...); de 

manera que l’economia local permet que en general la població no es vegi obligada 

a desplaçar-se, i el poble resulta atractiu pels visitants. 

Trobem un teixit associatiu fort, i riquesa en les relacions de veïnatge. Socialment, 

el municipi es caracteritza per la seva cohesió social, i per la participació ciutadana.. 

La població s’identifica amb el municipi, de manera que “la gent se sent i s’estima el 

poble”. 

VISIONS DE FUTUR 

GRUP POLÍTICS/QUES 

També destaca la conservació del medi i les riqueses naturals que s’han protegit. 

(limitació d’activitats extractives, etc.), així com la conservació de les 

característiques pròpies del poble (arquitectòniques, històriques...). 


9

VISIÓ PESSIMISTA DE PIERA PEL 2028 



El creixement urbanístic és desmesurat i insostenible, i no integrador dels barris. 

Piera s’ha convertit en una ciutat dormitori: no hi ha vincles entre la ciutadania i la 

vila, la gent “no s’hi sent, del poble”. Trobem un empobriment del teixit associatiu, 

una manca d’implicació i participació ciutadanes, i entre la població s’estén un 

sentiment d’inseguretat. 

Destaca també un dèficit de diferents serveis (educatius, sanitaris, esportius, 

culturals i comercials...) i no estan garantides les necessitats de la gent gran. 

La mobilitat es caracteritza per ser desordenada, i no estar pensada per a les 

persones, sinó només pels cotxes. A més de la manca de connexions a nivell intern, 

el municipi també presenta una manca de bones connexions i accessos amb 

l’exterior. 

S’han perdut els valors naturals i ecològics de l’entorn. S’han abandonat els 

terrenys de conreu, es realitzen activitats extractives abusives, i la població no està 

sensibilitzada amb l’entorn (no recicla, etc.). 

L’estancament i la pèrdua d’activitat econòmica s’estén als diferents sectors (al 

comerç, a la indústria, a l’agricultura i als serveis). La població ha hagut de marxar i 

s’acusa per tant despoblació i envelliment de la població resident. 

Es destaca també la pèrdua identitària, dels trets característics de la vila de Piera, 

tant històrics, com arquitectònics i culturals... 


10




GRUP CIUTADANIA 

Piera és una vila enriquidora, perquè està ben planificada (s’ha encaixat bé 

habitatge, indústria i entorn), és sostenible, respectuosa amb l’entorn i inclusiva. 

S’ha produït una bona integració territorial entre el nucli i els barris (ja no se’n diu 

urbanitzacions, tot són “barris”), i hi ha un sentiment comú de pertinença. Tothom 

coneix i se sent part de Piera. La relació dels habitants amb la vila és : “ visc a Piera”. 

L’entorn ha estat ben preservat. S’ha potenciat la pagesia, diversificant-ne les 

activitats (granja-escoles...), i això ajuda a preservar la biodiversitat. S’han 

mantingut els accessos al bosc i a la muntanya, estan ben senyalitzats i alhora hi ha 

vigilància per controlar-ne l’accés. 

El nucli urbà és habitable, ordenat i accessible, amb serveis potents. És viu i 

dinàmic, hi ha comerç, s’hi fan activitats. Ha esdevingut un espai realment públic. Hi 

ha menys cotxes i s’hi han situat pàrkings a l’exterior, entorn el nucli. 

Pel què fa a mobilitat, s’ha construït una variant després d’haver realitzat un estudi 

ambiental acurat. Hi ha bona comunicació en transport públic, tan per desplaçar-se 

dins al municipi com a d’altres poblacions. 

Els serveis són proporcionats al número d’habitants. Al nucli són potents i 

accessibles, i això garanteix que els habitants dels barris hi tinguin accés ( bé perquè 

s’hi desplacen ells, bé perquè els serveis es desplacen als barris.) 

És una vila amb iniciativa. L’Ajuntament és actiu i potencia la participació. Està 

descentralitzat als barris( administrativament o políticament). Es fa una bona gestió 

i bones polítiques, perquè hi ha un bon equip tècnic i un bon equip polític. 


11




Piera és una vila desencisadora, perquè és desordenada, insostenible (els recursos i 

l’espai s’utilitzen d’una manera que no garanteix el benestar de les generacions 

futures), que maltracta l’entorn i que és excloent, ja que no integra els seus 

habitants i genera separació. 

Aquesta no integració es dóna a nivell territorial, ja que nucli, barris i urbanitzacions 

no estan integrats, i també a nivell personal, ja que no hi ha un sentiment de 

pertinença. És una ciutat dormitori, moltes persones no hi estan arrelades i 

desconeixen els recursos i activitats que hi ha. La relació dels habitants amb la vila 

és : “dormo a Piera”. 

El model urbanístic no és respectuós amb l’entorn, s’ha continuat construint, s’han 

requalificat zones rústiques i s’han autoritzat més parcel·les a les urbanitzacions. 

No s’ha planificat dins el nucli urbà ; la trama urbana, la circulació, les voreres... no 

estan ben planificades i dificulten l’accessibilitat i els desplaçaments. Continua la 

perillositat viària i el caos circulatori .Les zones verdes són raquítiques. El casc antic 

està en situació d’abandonament. 

Des del punt de vista del desenvolupament econòmic, la vila s’ha estancat perquè 

no hi ha indústria. 

Els serveis i equipaments són insuficients. No s’ha fet una previsió àmplia, i el poble 

creix sense que ho facin els serveis. No hi ha sòl públic disponible per a 

equipaments al nucli. Les urbanitzacions no tenen serveis, algunes ni tan sols els 

més mínims ( clavegueram...). No hi ha habitatge social. 

És una vila sense iniciativa, perquè a l’hora de gestionar el municipi, el govern 

manté una actitud passiva, sense aportació social, sense escoltar el ciutadà/na; i 

per altra banda, als ciutadans/es els costa participar. 


12



GRUP TÈCNICS I PROFESSIONALS 


Hi ha un creixement sostenible, això vol dir que s’ha tingut en compte la qualitat de 

vida de les persones, més que no pas la quantitat d’edificacions. Això permet que 

els serveis a les persones siguin eficients i que hi hagi espais i equipaments per als 

diversos col·lectius. 

L’administració és eficient, treballa des de la interdepartamentalitat i la 

transversalitat i té una visió de futur de Piera consensuada amb la ciutadania. 

Hi ha cohesió social, identitat de municipi, sentiment de pertinença i una xarxa de 

participació social molt activa. Piera és un poble amb personalitat, reconegut, i la 

ciutadania n’està orgullosa. 

El patrimoni històric està ben conservat i mantingut i és un reclam turístic. 

Els transports públics són eficients, n’hi ha d’intermunicipals i d’intramunicipals, 

alhora que hi ha aparcaments suficients pels que necessariament han d’agafar el 

transport privat. Hi ha zones peatonals i zones verdes en tot el municipi. 

La industria està potenciada, té uns accessos i mobilitat excel·lents i hi ha vivers 

d’empreses per a totes aquelles iniciatives de PIME domiciliades a Piera. La 

diversificació econòmica és una realitat i les activitats que es realitzen són 

sostenibles i no contaminants. 

Els espais naturals estan protegits i s’han dedicat els recursos necessaris per a 

conservar i mantenir en medi. Els camins rurals, senders, etc. estan senyalitzats i 

mantinguts per a poder-n’hi fer un ús múltiple. Piera té un pla d’energia renovable 

que condueix cap a l’autogestió en la mesura que això és possible. 

S’ha reservat sòl urbà per als equipaments,infraestructures i zones verdes que el 

municipi anés necessitant. Això, entre altres coses, permet que hi hagi zones d’oci i 

lleure per als joves, i en general, per a tots els col·lectius. 


13




Piera pateix un creixement desmesurat i hi ha un desequilibri entre el nombre de 

població i els serveis existents, alhora que s’han construït grans blocs de pisos. S’ha 

produït una massificació de la població i ha desaparegut el caire de poble, cosa que 

ha provocat una deterioració de les cases més antigues del nucli antic. 

Hi ha una pèrdua d’identitat perquè la planificació i requalificació desorganitzada 

segrega les urbanitzacions (convertides en guetos) del nucli, i Piera és una ciutat 

dormitori. El sentit de pertinença al poble és molt baix perquè les persones 

nouvingudes no s’integren, i això augmenta els conflictes, el risc social, la 

inseguretat ciutadana, la desvinculació a la vida social del municipi i la decadència 

dels moviments socials. A més, no hi ha equipaments i espais d’oci i lleure per als 

infants i els joves degut a aquesta inexistent vida social i associativa. 

Hi ha una pèrdua de tot motor econòmic que genera ocupació, és a dir, 

desindustrialització, pèrdua del petit comerç, conreus abandonats i la taxa d’atur és 

molt elevada. La gent en edat de treballar està marxant del poble. 

El transport públic no s’adapta a les necessitats d’ús de la ciutadania, és ineficient i 

el transport privat ha augmentat molt provocant col·lapse i congestió. També hi ha 

una gran mancança d’aparcaments al centre. 

L’administració és arcaica, burocratitzada, sense projecte, amb poca capacitat de 

visió de futur. 

El medi natural està degradat i poc cuidat, els recursos naturals de l’entorn estan 

poc aprofitats i això, entre altres conseqüències, fa que no hi hagi turisme a Piera. 

Les zones agrícoles han estat requalificades de manera no sostenible,i tot plegat és 

un símptoma de la poca estimació al medi que tenen les persones. 


14




GRUP ENTITATS 

Piera té un creixement centrípet, compacte i que connecta els barris. Aquests tenen 

un creixement limitat i s’ha reservat sòl per als equipaments. S’ha rehabilitat el ja 

construït i els baixos dels edificis del nucli disposen de comerç i tallers. 

S’ha fet un urbanisme “ergonòmic” (adaptat a les necessitats humanes), s’ha 

preservat el patrimoni històric i els edificis són sostenibles. La vila està neta. 

Els Serveis són de qualitat i estan descentralitzats: s’han situat els serveis 

d’emergència fora del nucli. Piera disposa de TICs universals. 

Les entitats existents a la vila són potents i participatives. 

Piera disposa d’ un bon transport públic que uneix els barris, les poblacions veïnes i 

l’interior del nucli. La freqüència de pas del tren és elevada i el “Tren – tramvia” 

ofereix un servei per a desplaçar-se entre barris. 

Existeix una variant que protegeix el nucli del trànsit de pas, i hi ha una bona 

senyalització viària. Existeixen aparcaments dissuasoris a les entrades de la vila. 

La vila és accessible per a tots els col·lectius. 


El medi natural està protegit, és obert, i és font de riquesa. El riu Anoia és net i el 

mosaic paisatgístic continua viu gràcies a la pagesia. 

L’economia està diversificada i la vila viu del turisme rural i arquitectònic, de la 

petita i mitjana indústria arrelada al territori, de la indústria energètica sostenible i 

d’un comerç viu sense grans superfícies comercials. 

Piera se sent capital i manté una forta identitat pròpia. 


15




La vila ha crescut desmesuradament, les urbanitzacions han seguit creixent i això 

ha dut a la destrucció del paisatge i del medi natural. 

Les explotacions mineres no es restauren i es posen abocadors en aquestes. Hi ha 

centrals tèrmiques, nuclears... 

L’ús del cotxe genera un caos circulatori en el nucli urbà. Tothom ha de passat pel 

centre de la vila per a anar d’un barri a l’altre i les senyalitzacions informatives son 

dolentes. 

Les carreteres estan en males condicions i generen perills. 

El tren continua amb males freqüències de pas i amb horaris dolents. L’espai de la 

ciutat destinada als vehicles creix, i les voreres no son aptes per als vianants. 

El comerç de la vila mor i s’imposen grans superfícies comercials. La gent no compra 

als comerços arrelats a la vila, i les petites i mitjanes empreses vinculades al territori 

desapareixen. 

La pagesia desapareix i el territori s’abandona. 

El creixement ha estat sense serveis, i aquests s’han ofert molt més tard que la 

demanda, generant un dèficit important durant molts anys. 

El model de creixement basat en la urbanització ha generat un baix nivell de 

vertebració del teixit associatiu, fent que les entitats morin i perdent la identitat de 

la vila. 


16




GRUP AGENTS ECONÒMICS 

Piera és una vila que a nivell de comunicacions i mobilitat ha aconseguit 

descongestionar el casc urbà, amb bones senyalitzacions, amb una bona connexió 

viària, on el tren passa amb més freqüència i on no és gens difícil trobar 

aparcament. 

A nivell econòmic ha potenciat el casc antic i el petit comerç, mentre que alhora ha 

aconseguit conservar els espais agrícoles i disposa de sòl industrial i comercial 

suficient per créixer en el terreny econòmic. Tanmateix, és una vila amb bones 

comunicacions i infraestructura tecnològica per poder atreure empreses relaciones 

amb les TIC. 

Piera ha sabut promocionar la cultura i el turisme, tot potenciant i cuidant el casc 

antic i el paisatge natural del municipi. 

Ha apostat per la sostenibilitat, tot potenciant les zones verdes forestals i les 

energies renovables i més alternatives. 

El jovent no ha de marxar fóra a estudiar i treballar perquè disposa d’oferta 

formativa superior especialitzada en oficis, generant una gran diversitat i riquesa 

pel municipi. 

Piera disposa de diferents tipus d’equipaments (culturals, sanitaris –hospital-, etc.) 

per als diferents col·lectius (joves, gent gran, entitats, etc.) 

Per últim, disposa d’un POUM flexible i no “encorsetat”, el qual es pot adaptar als 

temps i a les necessitats de cada moment. 


17




Piera és una vila amb grans problemes de mobilitat, sobretot en transport privat. 

Regna el caos circulatori, perquè tothom està obligat a moure’s en cotxe. Pel que fa 

a la mobilitat externa, hi ha greus problemes de connexió amb els pobles veïns, i no 

disposa de vies de comunicació (transport privat i tren). 

En relació a la mobilitat, hi ha molts problemes d’aparcament, la gent no pot deixar 

el cotxe, sobretot al casc urbà, per anar a comprar o senzillament per visitar la vila. 

La ciutadania de Piera tem que es prohibeixi l’ús del cotxe a causa d’aquesta 

problemàtica; fet que es percep negativament. 

La població és envellida, els joves marxen del municipi. Les persones nouvingudes 

no s’integren i l’adaptació l’han de fer els “autòctons”. 

En relació als equipaments, Piera no disposa de cap espai per a joves ni per a gent 

gran. També és una vila amb uns serveis sanitaris totalment saturats, els quals no 

poden fer front a la demanda existent. 

En relació al comerç, és molt difícil obrir nous establiments, ja que hi ha moltes 

traves burocràtiques. 

Per altra banda, no hi ha polítiques de promoció de la modernització i l’adopció de 

les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Tampoc s’aprofita l’energia (fent 

referència, sobretot, a les reserves hidràuliques). 

El casc antic està degradat, i el paisatge natural està poc cuidat, provocant que no 

es pugui realitzar cap tipus de promoció turística de la vila. 

S’han instal·lat empreses logístiques que requereixen molt d’espai però que donen 

feina a pocs treballadors (aquesta darrera qüestió però, no era percebuda 

negativament per a tothom.) 


18



Propostes consensuades per al futur de la vila 

En els següents àmbits: desenvolupament urbanístic, social, econòmic, medi natural, 

espais públic i mobilitat. 

MODEL DE VILA: Conclusions dels grups 

A continuació es presenten les 5 propostes prioritzades de cada grup: aquelles que el 

grup consensuà i considerà rellevants. 

Cada proposta apareix amb el nombre de vots que obtingué al plenari final, on cada 

persona podia prioritzar individualment un màxim de 5 propostes de les que havien 

formulat els altres grups (no podent “votar” aquelles que havien elaborat el seu grup). 

Grup de MODEL URBANÍSTIC Vots 

1. Consolidació dels espais urbanitzats. 

2. Equilibri en la distribució dels serveis i equipaments públics, entre: 

- Consolidació del nucli. 

- Certa distribució als barris, atenent a les diferents 

característiques i necessitats. 

3. Actualitzar les normes urbanístiques per regular la edificabilitat. 

Tenir en compte el manteniment de les característiques d’edificació 

dels diferents nuclis. 

4. Connexió entre el nucli i els barris i consolidació del nucli. 


1 

23 

3 

4 

19

Grup de MEDI NATURAL 



1. Protecció d’espais naturals emblemàtics: Flandes, Fembra 

Morta, xarxa de corredors ecològics i l’aqüífer. 

2. Regulació dels usos de vies, camins i senders interns i externs 

(recuperació, senyalització i manteniment) 

3. Bona gestió dels residus: reserva d’espais per a 

- una gran deixalleria, una de més petita a cada barri i una de 

mòbil 

- la creació d’una planta de compostatge i integració de la 

recollida dins l’habitatge. 

4. Sostenibilitat energètica i recursos necessaris: tant institucional 

com domèstica. 

5. Incentivar l’explotació forestal privada en benefici públic i 

protegir el sòl hortícola i agrícola, evitant la requalificació. 

Vots 

Es consensuà també que totes aquestes propostes haurien d’estar recollides en un 

REGLAMENT MEDIAMBIENTAL, i la necessitat d’una brigada que duria a terme el 

seguiment, manteniment i cura de les diferents accions i propostes. 


16 

5 

15 

1 

8 

20



Grup de MODEL SOCIAL Vots 

1. Previsió d’espais per a EQUIPAMENTS EDUCATIUS en acord amb el 

creixement futur ( llars d’infants, instituts, formació ocupacional, 

educació d’adults, escola de música...). Prioritàriament al centre ( nucli 

urbà) però garantitzant-hi un fàcil accés des de tot el terme. 

2. Equipaments de SALUT amb visió de futur. Un CAP potent, al nucli 

urbà, amb diversitat de serveis i especialitats, accessible i ben 

connectat ( també a través de la xarxa), ben equipat tecnològicament. 

Previsió d’altres espais polivalents per a “salut comunitària” ( que 

puguin ser acollir salut mental, o grups de suport, o un centre de dia... 

segons necessitats futures). 

3. Espais ESPORTIUS, ubicats entorn el nucli ( part exterior del nucli 

urbà, on hi ha espais) propers a les escoles i centres educatius. 

4. Habilitar els espais ja existents, cèntrics i ben situats, adaptar-ne els 

usos i fer-ne espais adequats per a les activitats culturals, socials i les 

entitats ( per exemple fàbrica Sanahuja, Foment, Cal Casals...) 

5. Espais per a habitatge social ( de protecció i tutelats). Rehabilitar 

construcció existent, si és possible, per aquests usos. 


8 

23 

6 

9 

3 

21



Grup de MODEL ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT 

1. Construcció d’una anella viària circumval·latòria al nucli urbà 

2. Gestió del cotxe a la vila amb la construcció d’aparcaments 

dissuasoris i l’habilitació de zones d’estacionament limitat (zona blava) 

3. Bus urbà dins del nucli urbà i a les urbanitzacions 

4. Accessibilitat de totes les persones, amb l’ampliació de voreres, 

vianalització de carrers... 

5. Millora de la xarxa viària 

Grup de MODEL ECONÒMIC Vots 

1. Formació ocupacional especialment destinada a joves, gent més gran 

amb problemes d’inserció laboral i col·lectius amb necessitats 

especials. Per a desenvolupar aquesta formació caldrà dotar al municipi 

dels equipaments adients. 

2. Potenciació del comerç mitjançant dues vies d’acció. Per un costat es 

vol fomentar el petit comerç mitjançant l’establiment d’un eix 

comercial al centre de la vila. Per l’altra costat es vol dotar a Piera d’un 

tipus de comerç que requereix grans superfícies de terreny a les afores 

de la vila. 

3. Potenciació de la innovació, els emprenedors i nous oficis. Per 

aquesta línia de treball es proposa crear un viver d’empreses i oficis 

amb la infraestructura necessària i espai per a magatzem. En aquest 

sentit es comenta també l’ampliació i creació de polígon industrial. 

4. Dinamització del turisme mitjançant la difusió dels productes 

autòctons de Piera, l’entorn natural i el patrimoni de la vila. 

5. Foment de les energies renovables tot aprofitant el 

desenvolupament que generen al seu voltant, com la biomassa. 

Vots 


15 

6 

7 

7 

2 

8 

6 

8 

9 

16 

22



Aquestes idees són criteris consensuats i prioritzats a cadascun dels grups, aquí 

ordenades segons la priorització obtinguda al plenari final. 

1. Equilibri en la distribució dels serveis i 

equipaments públics, entre: 

- Consolidació del nucli. 

- Certa distribució als barris, atenent a les 

diferents característiques i necessitats. 

2. Equipaments de SALUT amb visió de futur. Un 

CAP potent, al nucli urbà, amb diversitat de serveis i 

especialitats, accessible i ben connectat ( també a 

través de la xarxa), ben equipat tecnològicament. 

Previsió d’altres espais polivalents per a “salut 

comunitària” ( que puguin ser acollir salut mental, o 

grups de suport, o un centre de dia... segons 

necessitats futures). 

1. Protecció d’espais naturals emblemàtics: Flandes, 

Fembra Morta, xarxa de corredors ecològics i 

l’aqüífer. 

5. Foment de les energies renovables tot aprofitant 

el desenvolupament que generen al seu voltant, 

com la biomassa. 

4. Bona gestió dels residus: reserva d’espais per a 

una gran deixalleria, una de més petita a cada barri i 

una de mòbil. Reserva d’espai per a la creació d’una 

planta de compostatge i integració de la recollida 

dins l’habitatge. 

1. Construcció d’una anella viària circumval·latòria 

al nucli urbà 

PROPOSTES PRIORITZADES AL PLENARI FINAL 

4. Habilitar els espais ja existents, cèntrics i ben 

situats, adaptar-ne els usos i fer-ne espais adequats 

per a les activitats culturals, socials i les entitats (per 


23 

23 

16 

16 

15 

15 

9 

MODEL URBANÍSTIC 

MODEL SOCIAL 

MEDI NATURAL 

MODEL ECONÒMIC 

MEDI NATURAL 

ESPAI PÚBLIC I 

MOBILITAT 


23



exemple fàbrica Sanahuja, Foment, Cal Casals...) 

4. Dinamització del turisme mitjançant la difusió 

dels productes autòctons de Piera, l’entorn natural i 

el patrimoni de la vila. 

1. Incentivar l’explotació forestal privada en 

benefici públic i protegir el sòl hortícola i agrícola, 

evitant la requalificació. 

1. Formació ocupacional especialment destinada a 

joves, gent més gran amb problemes d’inserció 

laboral i col·lectius amb necessitats especials. Per a 

desenvolupar aquesta formació caldrà dotar al 

municipi dels equipaments adients. 

3. Potenciació de la innovació, els emprenedors i 

nous oficis. Per aquesta línia de treball es proposa 

crear un viver d’empreses i oficis amb la 

infraestructura necessària i espai per a magatzem. 

En aquest sentit es comenta també l’ampliació i 

creació de polígon industrial. 

1. Previsió d’espais per a EQUIPAMENTS EDUCATIUS 

en acord amb el creixement futur ( llars d’infants, 

instituts, formació ocupacional, educació d’adults, 

escola de música...). Prioritàriament al centre ( nucli 

urbà) però garantitzant-hi un fàcil accés des de tot 

el terme. 

3. Bus urbà dins del nucli urbà i a les urbanitzacions 

4. Accessibilitat de totes les persones, amb la 

ampliació de voreres, vianalització de carrers... 

3. Espais ESPORTIUS, ubicats entorn el nucli ( part 

exterior del nucli urbà, on hi ha espais) propers a les 

escoles i centres educatius. 

2. Gestió del cotxe a la vila amb la construcció 

d’aparcaments dissuasoris i l’habilitació de zones 

d’estacionament limitat (zona blava) 

2. Potenciació del comerç mitjançant dues vies 

d’acció. Per un costat es vol fomentar el petit 


9 

8 

8 

8 

8 

7 

7 

6 

6 


MEDI NATURAL 

DESENVOLUPAMENT 

ECONÒMIC 

DESENVOLUPAMENT 

ECONÒMIC 



MOBILITAT 


MOBILITAT 



MOBILITAT 

24



comerç mitjançant l’establiment d’un eix comercial 

al centre de la vila. Per l’altra costat es vol dotar a 

Piera d’un tipus de comerç que requereix grans 

superfícies de terreny a les afores de la vila. 

1. Regulació dels usos de vies, camins i senders 

interns i externs ( recuperació, senyalització i 

manteniment) 

2. Connexió entre el nucli i els barris i consolidació 

del nucli. 

2. Actualitzar les normes urbanístiques per regular 

la edificabilitat. Tenir en compte el manteniment 

de les característiques d’edificació dels diferents 

nuclis. 

5. Espais per a habitatge social ( de protecció i 

tutelats). Rehabilitar construcció existent, si és 

possible, per aquests usos. 

5. Millora de la xarxa viària 

2. Consolidació dels espais urbanitzats. 

1. Sostenibilitat energètica i recursos necessaris: 

tant institucional com domèstica. 


6 

5 

4 

3 

3 

2 

1 

1 


MEDI NATURAL 





MOBILITAT 


MEDI NATURAL 

25



RESULTATS DELS GRUPS DE DEBAT DE MODEL DE VILA 

GRUP DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC 

PROPOSTES PRIORITZADES 

1. CONSOLIDACIÓ DELS ESPAIS URBANITZATS 

Debats: 

• Creixement zero – Consolidació. 

Consolidar sectors urbans. Veure les seves necessitats i deixar ampliar. 

Plans de reformes interiors en alçades i de usos. 

• Consolidació i registre obert dels habitatges. Consolidació dels 

habitatges. 

• Consolidació configuració actual Racionalitzar urbanitzable i no 

urbanitzable. 

La definició del creixement va ocupar bona part del debat del grup: d’una banda es 

proposa un creixement zero, tot i que el concepte de creixement zero no es comparteix 

per tot el grup, ja que o bé es plantegen dubtes sobre el seu significat rigorós o bé no es 

comparteix la proposta per poder ser massa limitadora del possible desenvolupament 

urbanístic del municipi. 

Tot i aquestes diferències, es comparteix la idea que el desenvolupament urbanístic de 

Piera ha de respondre fonamentalment a la consolidació de les zones que ja estan 

urbanitzades actualment “ordenar, integrar, emplenar els buits del nuclis...”. D’aquesta 

manera, es defensa un model de creixement que si bé no es defineix com a zero, es 

proposa com a molt moderat i subjecte a la consolidació de les zones urbanitzades. 


26



En aquest sentit, es parla d’altres possibilitats per donar resposta al creixement 

poblacional com són els habitatges i edificis buits ja existents, la seva rehabilitació, els 

canvis en alçades i usos, etc. 

2. EQUILIBRI EN LA DISTRIBUCIÓ DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS, ENTRE: 

• Consolidació del nucli. 

• Certa distribució als barris, atenent a les diferents característiques i necessitats. 

Debats: 

o A continuació es recullen les aportacions referents a serveis i equipaments 

anotades entre la resta de propostes que es van fer: 

Serveis per tots/serveis a cada lloc. 

Estudi de què falta i què necessitem: segons població. Can 

Creixell vs Can Canals. 

Serveis Sanitat, CAP, Tanatori. 

Educació Llars infants fins mòduls. 

Oci Tot. 

Esports Mateixes instal·lacions que fa 20 anys. 

El debat sobre els equipaments es va basar en la idea de la necessitat de 

“racionalització” dels mateixos, tenint en compte la dispersió territorial. Finalment, es 

va consensuar la idea de l’equilibri: d’una banda es proposava la consolidació del nucli 

i la centralització dels serveis i equipaments públics per tal que fossin viables i de 

qualitat; però la proposta volia també transmetre que “tot no ha d’estar al centre”, i 

fins i tot determinats serveis o equipaments poden tenir més sentit o respondre a 

majors necessitats en algun dels barris, i cal tenir en compte aquesta racionalització a 

l’hora de planificar-los. 

3. ACTUALITZAR LES NORMES URBANÍSTIQUES PER REGULAR L’EDIFICABILITAT. 

TENIR EN COMPTE EL MANTENIMENT DE LES CARACTERÍSTIQUES D’EDIFICACIÓ 

DELS DIFERENTS NUCLIS 


27



• Ordenació de les construccions. Normes que diguin què construir i com. 

4. CONNEXIÓ ENTRE EL NUCLI I ELS BARRIS I CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI 

Debats: 

• CASC 

• BARRIS 

Edificació no Reorganització. 

Consolidació del nucli. Arreglar el casc urbà. 

Casc antic Revitalitzar a través del foment del centre cultural, 

d’una plaça del centre viva, de botigues... 

Ajuntament punt central però no únic. Descentralització. 

Edificació No més parcel·les, arreglar el que hi ha. 

Clavegueram, enllumenat, paviment. 

Relació nucli Integració de la gent. 

Ajuntament Descentralització. 

• CASC + BARRIS 

Interconnexió casc – barris. Infraestructures. 

Polígons industrials, escoles, sanitat. 

Relació gent, veïns. 

Ajuntament present a tot arreu. 

• Connectar les urbanitzacions entre sí i amb el nucli. Vials per vianants. 

Interconnectar urbanitzacions entre sí i amb el nucli de Piera. 

Vials per cotxes i camins per anar a peu. 

• Ha de contemplar un creixement acotat en funció de la consolidació 

respecte del nucli “principal”. 

Una idea central al llarg dels debats va ser la necessitat de connectar els barris i el 

nucli, de manera que el POUM havia de partir d’un model integrador del municipi, 

destacant-se el paper central i cohesionador que ha de tenir el nucli. 


28



ALTRES PROPOSTES NO PRIORITZADES 

5. CATÀLEG D’EDIFICIS ANTICS I MASIES 

6. PREVEURE SÒL D’ÚS INDUSTRIAL, I PER UBICAR PLAQUES FOTOVOLTAIQUES I 

EÒLIQUES 

7. DINS DEL POBLE, DONAR PRIORITAT AL VIANANT 

8. PRIORITZAR VORERES I ZONES PER VIANANTS. FER QUE PASSEJAR O ANAR A 

COMPRAR NO SIGUI INCÒMODE 

No s’aprofundeix en aquestes aportacions, considerant que estan més relacionades 

amb altres grups. 

9. EL POUM ES CONSIDERA UNA EINA SUFICIENTMENT POTENT COM PER PODER 

REGULAR ELS USOS DEL SÒL, BASAT EN L’INTERÈS GENERAL PER SOBRE ELS 

INTERESSOS PRIVATS 

Aquesta aportació es pren com un punt de partida compartit, més que pròpiament una 

proposta. 


29

GRUP DE MEDI NATURAL 



PROPOSTES PRIORITZADES 

1. PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS EMBLEMÀTICS: FLANDES, FEMBRA MORTA, 

XARXA DE CORREDORS ECOLÒGICS I L’AQÜÍFER 

• Valor paisatgístic de LES FLANDES. 

o Reconèixer-lo com a espai protegit. 

o Recuperar els espais integradors del paisatge. 

o Senyalitzar els camins, accessos i zones emblemàtiques. 

o Retolar activitats permeses i prohibides i dels itineraris de natura. 

o Oferir educació mediambiental per donar a conèixer el valor de les 

Flandes. 

o Com a recurs econòmic: guies, conservadors... 

o No fer-hi cap proposta d’abocador. 

• Xarxa de corredors ecològics pels torrents i espais agrícoles i forestals 

(torrents, Flandes, etc.). 

o Mantenir els torrents amb condicions (aigua neta, prohibir la brossa 

antropogènica). 

o Tenir cura dels ambients fontinals. 

• Aconseguir estatus de protecció per al massís de la Fembra Morta. 

o Vincular-ho amb Poques Blanques i Montserrat. 

o Adequar i senyalitzar els camins per al turisme. 

o Aturar les explotacions mineres i restauració de les existents. 

o Fomentar de les activitats tradicionals. 

o Instal·lar serveis d’informació i facilitar documentació: mapes. 

o Reglamentar la circulació motoritzada. 

o Tenir cura de la ubicació de les línies d’alta tensió. 


30

Debats: 



Tots estaven d’acord amb la necessitat de recuperar els diferents espais naturals que té 

Piera. Alguna persona participant va proposar l’explotació de l’argila en els espais on 

n’hi ha, però no es va debatre. Tothom estava d’acord amb que aquesta mesura era 

necessària i per això és va plantejar de manera general com a recuperació dels espais 

emblemàtics. Algunes de les idees no es van arribar a debatre, però hi va haver consens 

absolut pel que fa al reconeixement d’espais protegits i la seva recuperació i 

senyalització. 

2. REGULACIÓ DELS USOS DE VIES, CAMINS I SENDERS INTERNS I EXTERNS 

(RECUPERACIÓ, SENYALITZACIÓ I MANTENIMENT) 

• Un nou ús de les vies, camins i senders. 

o Senyalització, recuperació i manteniment. 

Oferir educació i organitzar una campanya d’informació. 

Establir punts d’informació i guies. 

Prohibir el trànsit motoritzat. 

Establir zones exclusives i acotades per les motos i els quads. 

Catalogar els camins, senders, carrils bicis, carrils vianants, carrils 

eqüestres. 

• Reconèixer la xarxa de camins rurals existents i regular el seu manteniment i ús. 

Potenciar la xarxa de caminis rurals amb cura de cara al turisme i al seu 

ús com a accessos alternatius (senderisme, BTT, etc.). 

Regular i vigilar els accessos al bosc (boletaires, quads, motos, etc.). 


31

Debats: 



Tots va estar d’acord en què calia senyalitzar, recuperar i mantenir els camins, vies i 

senders. No hi va haver acord en l’acotació dels usos, hi havia qui considerava que 

alguns plantejaments eren excessius. És va debatre sobre els usos dels camins perquè 

es percebia diversitat d’interessos: els dels pagesos, els que en fan un ús d’oci 

caminant, els que en fan un ús d’oci motoritzat, els dels boletaires... Tothom estava 

d’acord en que s’hauria de regular l’ús, però no es va acabar consensuant si hi havia 

d’haver camins exclusius per a cada ús que es pot fer dels camins, o bé podien ser d’ús 

múltiple. 

3. BONA GESTIÓ DELS RESIDUS: RESERVA D’ESPAIS PER A UNA GRAN DEIXALLERIA, 

UNA DE MÉS PETITA A CADA BARRI I UNA DE MÒBIL. RESERVA D’ESPAI PER A LA 

CREACIÓ D’UNA PLANTA DE COMPOSTATGE I INTEGRACIÓ DE LA RECOLLIDA DINS 

L’HABITATGE. 

• Deixalleria gran i complerta, complementada per la recollida a domicili per 

zones. 

• Millorar la gestió dels residus. 

o Reservar espais pels equipaments de la gestió integrada dels residus 

(deixalleries, punts de transferència, etc.). 

o Integrar la recollida dins l’habitatge. 

• Tractament de residus: planta de compostatge i producció de biomassa. 

Debats: 

Les aportacions que es van fer sobre la gestió dels residus van ser de les més 

debatudes. Totes les persones estaven d’acord en què s’havia de fer alguna cosa per 

gestionar els residus, i les propostes, tot i que variades, eren complementàries. Així que 

es va buscar el consens per poder incloure tot el que proposaven les diferents persones 

participants. Aquest consens és la proposta que va sortir al plenari, que inclou, entre 

altres coses, tres tipus de deixalleries. Es comenta que s’han de fer accions per 

fomentar-ne l’ús. 


32



4. SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA I RECURSOS NECESSARIS: TANT INSTITUCIONAL 

Debats: 

COM DOMÈSTICA. 

• Practicar l’eficiència energètica en tots els edificis oficials. 

• Incentivar i motivar l’aplicació a les llars a través de reformes i obligar- 

ho en les noves construccions. 

• Promoure l’educació i la sensibilització ambiental. 

Aquesta proposta prioritzada va sorgir d’una sola aportació, però tothom hi va estar 

d’acord i es va decidir portar-la a plenari. 

5. INCENTIVAR L’EXPLOTACIÓ FORESTAL PRIVADA EN BENEFICI PÚBLIC I 

Debats: 

PROTEGIR EL SÒL HORTÍCOLA I AGRÍCOLA, EVITANT LA REQUALIFICACIÓ. 

• Potenciar l’agricultura ecològica i/o les explotacions forestals. 

• Regulació dels usos del sol forestal que potenciïn l’aprofitament en benefici 

privat, per gaudir dels valors naturals públics. 

o Reserva d’espais per a la creació d’equipaments per la generació 

d’energies bio combustibles (aprofitament forestal). 

o Regulació dels usos privats i públics del sòl forestal (aprofitament, 

gaudir, preservació). 

Aquestes dues aportacions es va considerar que havien d’anar juntes i el debat va girar 

vers com plantejar-ho perquè es reflectís en una mateixa proposta per al plenari. Aquí 

també hi ha més d’una idea però totes les persones participants vam fer un esforç per 

plantejar-ho en una sola proposta. 


33



6. PROPOSTA TRANSVERSAL, QUE ES TROBA RECOLLIDA EN CADASCUNA DE LES 

5 PROPOSTES PRIORITZADES. 

• Reglament mediambiental. 

o Regular la recollida de residus. 

o Regular la construcció ecològica. 

• Brigada mediambiental. 

Debats: 

o Controlar els abocaments incontrolats. 

o Netejar camins i marges. 

o Controlar la qualitat de l’aigua de les fonts. 

Aquestes dues propostes es van ajuntar perquè una fa referència a la creació d’un 

reglament mediambiental i l’altra sorgeix amb la intenció de vetllar perquè aquest es 

compleixi. Hi va haver debat perquè les cinc propostes per a portar a plenari ja estaven 

prioritzades, i tot i que consideraven que aquesta era molt important, no en volien 

treure cap de les altres. Així que el debat va anar cap a considerar que les anteriors 

propostes sorgides s’haurien de recollir en el reglament mediambiental, i que per tant, 

aquest era l’eina a través de la qual poder regular les diferents propostes. 

La brigada mediambiental era el mitjà per aconseguir-ne el compliment. Ha estat el 

caràcter d’eina que se li ha donat al Reglament el que ha fet que l’ incloguessin de 

manera transversal a la resta de propostes. 

Els debats del taller van ser molt constructius en tant que les idees de cadascú tenien 

bona rebuda per a la resta i el debat sempre es centrava en buscar la manera de 

poder-les recollir i agrupar-ho tot d’una manera lògica. 


34

GRUP DE MODEL SOCIAL 

IDEES PRIORITZADES 



1. PREVISIÓ D’ESPAIS PER EQUIPAMENTS EDUCTIUS 

Debats: 

• Ampliar el ventall educatiu (mòduls, educació d’adults). 

• Reservar terrenys per a espais educatius, fent previsió de creixement 

(escoles bressol, primària i secundària, batxillerat, mòduls, escola de 

música, escola d’adults, etc.). 

• A més dels equipaments, cal un PLA D’ENTORN per a gestionar-ho tot de 

manera interdisciplinària i coordinada. 

Es remarca que cal que hi hagi previsió d’espais amb visió de futur, que el fet de voler 

engegar en els propers 10 o 20 anys nous serveis educatius no es vegi frenat per manca 

d’espais. Es pensa en un model en que es prioritzen els equipaments educatius al 

centre, garantitzant-hi un bon accés. 

2. EQUIPAMENTS DE SALUT 

• Previsió d’espai pel centre de salut ben comunicat i centralitzat. 

• Centre de salut ben equipat i amb possibilitat d’augmentar serveis si fos 

necessari, segons l’increment poblacional. 

• Fomentar espais per a grups d’autoajuda, educacionals, de promoció de la 

salut,etc. 

• Creació de centres de dia o similars. 

• Un hospital central i petits CAPS als barris. 


35

Debats: 



Hi ha acord en què el servei de salut al centre ha de ser potent, capaç d’atendre un 

nombre creixent d’habitants, ben equipat i amb diverses especialitats. 

Després del debat, es considera que un hospital és excessiu per a Piera, però que el 

futur centre de salut hauria de poder complir part de les funcions d’un hospital. Es 

genera debat sobre si s’ha de dotar els barris de petits centres de salut propis, però en 

general es considera que ubicar-n’hi no és una idea realista. Hi ha acord en que cal 

garantir un bon accés als serveis de salut a les persones que viuen en barris i 

urbanitzacions. Per això, el servei de salut al centre ha de ser accessible i ben 

comunicat, tan des del punt de vista de la mobilitat (fàcil arribar-hi, tan a peu com en 

transport públic, amb presència d’aparcament, etc.) com des del punt de vista de les 

tecnologies (equipat per poder fer per exemple teleassistència). 

Hi ha acord també en que, perquè això sigui possible, els serveis al centre han de ser 

grans i poder abastar tota la població. Els participants consideren que, si actualment 

els serveis no poden abastar correctament els barris, és perquè són insuficients fins i tot 

per a la població del centre, no han crescut en proporció al creixement demogràfic. 

S’especula sobre quins altres serveis de salut poden caldre en el futur, i es conclou que 

cal preveure alguns altres espais a part del CAP -polivalents, que es puguin emprar 

segons les necessitats que es detectin en el futur- (assistencials -centre de dia, salut 

mental...- o de salut comunitària -grups d’ajuda mútua, promoció de la salut...-) 

3. EQUIPAMENTS ESPORTIUS 

• Dotar la vila de més equipament esportius. 

• Equipaments esportius prop de les escoles i centres educatius. 

• Equipaments esportius entorn el centre. 


36

Debats: 



Es debat sobre la millor ubicació dels equipaments esportius i es fan algunes propostes. 

Aquests equipaments necessiten força espai, no poden estar majoritàriament dins el 

nucli, sinó al seu voltant, als espais planers disponibles. Es suggereix també d’aprofitar 

l’entorn per fer-hi esport, per exemple instal·lant un circuit de jogging al voltant del 

torrent. 

4. HABILITAR ESPAIS EXISTENTS PER ACTIVITATS CULTURALS, DE LLEURE I PER A 

Debats: 

LES ENTITATS 

• Reordenació d’espais i equipaments. 

• Emprar espais públics ja existents per oferir els serveis bàsics. 

• Previsió i rehabilitació d’espais per a la ubicació del lleure. 

• Casals d’infants, espais pel jovent i per a les entitats. 

• Oferir espais adequats per a les entitats. 

En general sorgeix amb força la idea que cal una reordenació d’equipaments existents 

per a fer-ne un millor ús. Alguns serveis cèntrics, com els bombers, podrien estar 

perfectament ubicats fora del nucli, i aprofitar l’espai cèntric per a activitats més de 

caire cívic .També hi ha espais que es podrien rehabilitar per fer-ne equipaments sense 

haver de fer noves construccions. 

D’altra banda, sorgeix la idea que calen espais adequats per a les entitats, els actuals 

no compleixen els que es requereixen. Es genera debat sobre si caldria un espai 

centralitzat on poguessin acudir, fer-ne ús i relacionar-se entre sí les entitats; s’acorda 

que sí que seria desitjable, tot i que hi ha entitats que ja tenen espai propi i estan 

arrelades al barri/territori, i en aquest cas cal que conservin la seva ubicació. 


37

5. HABITATGE SOCIAL 

Debats: 

• Reserva d’espai per a habitatge social. 

• Aprofitar pisos buits per a habitatge social. 

Preferiblement al casc urbà, accessible. Habitatge de protecció oficial o pisos tutelats. 

6. PRESERVAR PATRIMONI HISTÒRIC 

Debats: 

ALTRES IDEES NO PRIORITZADES 

• Preservar el nucli i casc antic, el patrimoni històric. 

• Recuperació i ampliació del patrimoni turístic i cultural. 

S’apunta que cal fomentar els recursos turístics i culturals del municipi, que són també 

un motor econòmic. Per fer-ho cal protegir i recuperar el patrimoni de la vila. 

7. COMPTAR AMB LA PARTICIPACIÓ EN FER ELS EQUIPAMENTS 

Debats: 

• Incidir en la participació ciutadana per tal de crear nous nexes d’unió i 

sentiment de vilatà (centre/perifèria). 

El foment de la participació sorgeix de manera transversal al llarg del taller, i una 

manera d’incorporar-la a en l’ordenació urbanística és requerir participació en la 

construcció de nous equipaments.

8. MÉS PARCS INFANTILS 

• Que n’hi hagi més. 



• Que també n’hi hagi als barris. 

• Aprofitar els espais que hi ha (solars, etc.). 

ALTRES PROPOSTES I PROJECTES 

9. OFICINA D’ATENCIÓ SOCIAL CONTINUADA 

• Gestionar els Serveis socials des de l’Ajuntament. 

• Ubicar l’OASC a la Bòbila. 

• Telèfon de resposta immediata per urgència o consulta en l’àmbit social. 

Informació, mediació, convivència... 

• Oficina dotada d’un tècnic. 

10. PROJECTE PER A ADOLESCENTS 

• Projectes joves i oci ( 12 -18 anys), a l’institut o en espais propis. 


39

GRUP MODEL ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT 




1. CONSTRUCCIÓ D’UNA ANELLA VIÀRIA CIRCUMVALATÒRIA AL NUCLI URBÀ 

• Carretera de circumval·lació entre les carreteres principals que travessen la vila. 

Això evitaria el trànsit de pas a la cruïlla principal “La Cantina”. Seria un tipus 

ronda. 

• Que no entrin a la vila els camions grans i el trànsit de pas. 

Debats: 

Es parla del trànsit de pas i de la mala comunicació entre els barris. Tothom ha de 

passar pel nucli urbà amb la conseqüent congestió viària. Es tracta d’un sistema radial 

que genera la necessitat de passar pel nucli urbà per a anar als barris. 

2. GESTIÓ DEL COTXE A LA VILA AMB LA CONSTRUCCIÓ D’APARCAMENTS 

DISSUASSORIS I L’HABILITACIÓ DE ZONES D’ESTACIONAMENT LIMITAT (ZONA 

BLAVA) 

• Crear un aparcament a Gall Mullat i a la Bòbila. 

• Crear estacionament limitat en el nucli urbà. 

• Potenciar els aparcaments públics a baix cost en el nucli urbà. 

Debats: 

Es genera un debat entorn la necessitat d’accedir al nucli amb vehicle privat, ja que el 

transport públic és deficient des dels barris. El problema es concreta en hores punta ja 

que és llavors quan tothom ve al centre i es genera un col·lapse circulatori i hi ha 

manca estacionament. 


40



L’aparcament de Gall Mullat és considerat com un aparcament en mal estat que cal 

recuperar i deixar en condicions. Es proposa també fer aparcament al solar de Cal Biel 

encara que aquest sigui de titularitat privada (arribant a un acord amb el propietari). 

En relació a la possibilitat de fer aparcament de pagament en aquests solars, i tenint en 

compte que la urbanització o construcció d’aparcaments té un cost, es comenta que 

estan disposats a pagar si aquest cost és raonable. 

Respecte a la zona blava es comenta que aquesta no està en funcionament i que és 

necessari activar-la. 

3. BUS URBÀ DINS DEL NUCLI URBÀ I A LES URBANITZACIONS 

Debats: 

• Transport públic amb vehicles tipus “micro bus” no subjecte als horaris del 

tren. 

• “Micro bus” adaptat a les persones amb mobilitat reduïda. 

Actualment hi ha un bus interurbà que està vinculat als horaris del tren, el qual no 

cobreix les necessitats de mobilitat actuals. Hi ha un consens general sobre la 

necessitat de disposar d’un servei de bus urbà que uneixi els diferents punts generadors 

de mobilitat de la vila amb els barris (una línia o dues). 

Aquest bus hauria de ser petit per a poder-se moure dins del nucli i hauria de funcionar 

els set dies de la setmana. 

4. ACCESSIBILITAT DE TOTES LES PERSONES, AMB LA AMPLIACIÓ DE VORERES, 

VIANALITZACIÓ DE CARRERS... 

• Tenir voreres en condicions. 

• Creació de zones de vianants protegides del trànsit. 


41

Debats: 



Es proposa millorar l’accessibilitat de tots els col·lectius a la vila amb l’ampliació de 

voreres o la creació de zones de vianants amb l’accés dels vehicles restringit només als 

veïns/es i serveis. 

La pèrdua de places d’estacionament relacionades amb la recuperació dels espais per 

als vianants haurà de ser solventada amb la construcció d’aparcaments dissuasoris. 

5. MILLORA DE LA XARXA VIÀRIA 

• Xarxa viària que uneix la vila amb Barcelona, Igualada, Sant Sadurní, etc. És 

lenta i embussada. 

• Els enllaços entre les urbanitzacions poden millorar amb la creació de nous 

carrers. 

• Les cruïlles d’accés a les carreteres són perilloses ja que no hi ha visibilitat. 

Debats: 

El debat entorn la millora de la xarxa viària ronda entorn el problema que aquestes vies 

no depenen de l’Ajuntament i per tant no són susceptibles a vincular-se al POUM. En 

aquest sentit es decideix introduir-les ja que es considera necessari fer palesa l’opinió 

del grup al plenari. En tot cas, la millora de la senyalització i la visibilitat als 

encreuaments i accessos a les carreteres si que és competència municipal i la creació de 

nous carrers també. 


6. LA BICICLETA A LA VILA 

• Construcció de carrils bici allà on pugui ser. 

• Polítiques d’impuls de la bicicleta. 

• Bicicleta elèctrica amb llocs públics de recàrrega. 


42

Debats: 



Es proposa un seguit de carrils bicicleta i es genera un debat sobre la possibilitat de la 

creació d’aquests a la vila. En aquest sentit, es veu clar que hi ha possibilitats reals de 

crear carrils des del nucli als barris, però dins del nucli això genera majors dificultats - 

relacionades amb la seguretat i la necessitat de treure estacionaments de vehicles-. 

Es parla de crear una xarxa de zones per a la bicicleta formada per carrils bici i zones de 

convivència. Concretament s’anomena el carrer Josep Vidal com a zona ideal per a fer 

un carril bici. 

7. BUS INTERURBÀ I TREN 

• Línia de bus mancomunada entre municipis. 

• Millora del tren. Que sigui com un metro, amb freqüències de 10 minuts i major 

rapidesa. Desdoblament de la via. 


43

GRUP DE MODEL ECONÒMIC 




1. FORMACIÓ OCUPACIONAL ESPECIALMENT DESTINADA A JOVES, A GENT MÉS 

Debats: 

GRAN AMB PROBLEMES D’INSERCIÓ LABORAL, I A COL·LECTIUS AMB 

NECESSITATS ESPECIALS. PER A DESENVOLUPAR AQUESTA FORMACIÓ 

CALDRÀ DOTAR EL MUNICIPI DELS EQUIPAMENTS ADIENTS. 

• Qualificació professional especialment destinada a joves i a persones 

aturades. Es proposa la creació dels equipaments necessaris per dur a 

terme aquesta tasca. 

• Desenvolupar plans de formació específics per a treballadors relacionats 

amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, l’ecologia i la 

sostenibilitat. 

• Promoure que es generin llocs de treball que donin sortida als mateixos 

aturats del municipi. 

• Creació d’un centre de formació i promoció de l’agricultura autòctona 

encaminat a la promoció de la vinya, l’oli... S’hauria de fomentar la 

investigació amb finalitats mèdiques i amb finalitats energètiques 

(d’aprofitament de l’agricultura). En aquest sentit es proposa la creació 

d’un centre de producció de la biomassa. També es comenta que hauria 

de ser de capital mixt (públic i privat). 

Durant el debat alguns participants van manifestar la voluntat de creació dels llocs de 

treball per a persones del mateix municipi. D’altres participants van recordar la 

dificultat d’aquesta exigència. En tot cas, sí que es va parlar molt de l’agricultura i la 

seva potenciació, més enllà dels elements agrícoles més tradicionals. En aquest sentit, 

el foment de la biomassa va ser un tema en el que van coincidir diversos participants i 

el que sembla estar molt present a Piera. 


44



2. POTENCIACIÓ DEL COMERÇ MITJANÇANT DUES VIES D’ACCIÓ. PER UN 

Debats: 

COSTAT, ES VOL FOMENTAR EL PETIT COMERÇ MITJANÇANT L’ESTABLIMENT 

D’UN EIX COMERCIAL AL CENTRE DE LA VILA. PER L’ALTRA COSTAT, ES VOL 

DOTAR A PIERA D’UN TIPUS DE COMERÇ QUE REQUEREIX GRANS SUPERFÍCIES 

DE TERRENY A LES AFORES DE LA VILA. 

• Crear una zona industrial i comercial que permeti certa diversificació 

econòmica. Ha de ser una zona atractiva, amb fàcil accessibilitat, que 

promogui la incorporació de noves indústries, fins i tot un petit sector 

d’investigació tecnològica. 

• Donar facilitats i incentius per a la creació de noves empreses. 

• Combinar la creació d’indústria amb zones lúdiques. 

• Potenciar l’oci per a joves, com podria ser amb el cinema. 

• Fomentar el petit comerç amb la creació de zones d’aparcament 

(pàrking al Gall Mullat, Fàbrica Sanahuja, La Bòbila) i zona blava. 

• Creació d’un eix comercial peatonal a tot el carrer Piereta; un espai on 

s’ha de facilitar l’accés en transport públic des de l’estació de tren, on 

s’han d’habilitar espais d’aparcament dissuasoris com els del Gall Mullat 

i més petits al llarg de l’eix comercial. Es comenta que aquestes zones 

d’aparcament han d’estar molt ben senyalitzades. 

• Creació d’un mercat municipal que es podria ubicar en aquest eix 

comercial peatonal anteriorment indicat. 

• Fomentar l’associacionisme dels botiguers. 

Hi ha dues idees que podrien semblar contradictòries entre sí. Aquest fet es va posar de 

manifest al taller i es va comentar que veien molt clar que es podria treballar en 

ambdós sentits. És a dir, per un costat es pot potenciar un eix comercial al casc urbà de 


45



petit comerç i botigues, on bàsicament hi calen més zones d’aparcament per poder 

facilitar-ne l’accés i, per l’altre, crear grans espais comercials a les afores del poble. 

L’oci pels joves va ser una qüestió que va generar molt de debat. Alguns estaven 

d’acord en potenciar i obrir noves zones lúdiques pel jovent més a les afores (al 

polígon), mentre que d’altres no els agradava aquesta idea i pensaven que no 

funcionarien perquè els joves preferirien marxar fóra del municipi que consumir aquest 

tipus d’oci a d’altres indrets. 

El tema de les zones d’aparcament va protagonitzar part del debat durant la sessió i 

cal comentar que va haver-hi un gran consens entorn l’habilitació de la zona del Gall 

Mullat com a aparcament. 

3. POTENCIACIÓ DE LA INNOVACIÓ, DELS EMPRENEDORS I DE NOUS OFICIS. PER 

Debats: 

AQUESTA LÍNIA DE TREBALL ES PROPOSA CREAR UN VIVER D’EMPRESES I 

OFICIS AMB LA INFRAESTRUCTURA NECESSÀRIA I ESPAI PER A MAGATZEM. En 

aquest sentit es comenta també l’ampliació i creació de polígon industrial. 

• Potenciar noves idees de negoci mitjançant l’assessorament a 

emprenedors i la creació d’un viver d’empreses. 

• Creació d’un parc de desenvolupament del coneixement (potenciació 

d’empreses d’investigació). 

• Creació d’un viver d’empreses, amb una part amb infraestructura 

tecnològica (ordinadors i material tecnològic) d’accés per a tothom, i 

una altra part amb espais per emmagatzemar o desenvolupar activitats 

de taller o ofici, que requereix més espai. La idea és d’intentar aprofitar 

al màxim l’espai, i compaginar la zona habilitada per a magatzems 

amb un altre més tecnològica. 

No hi va haver debat, ja que tothom molt d’acord. 


46



4. DINAMITZACIÓ DEL TURISME MITJANÇANT LA DIFUSIÓ DELS PRODUCTES 

Debats: 

AUTÒCTONS DE PIERA, L’ENTORN NATURAL I EL PATRIMONI DE LA VILA. 

• Fomentar el turisme mitjançant la potenciació del patrimoni de Piera 

(restaurar el casc antic i les cases catalogades) i l’entorn natural que cal 

cuidar (arreglar les Flandes i netejar els camins). 

• Dinamitzar el turisme mitjançant el producte de la zona, com el vi i el 

cava. Es tractaria de potenciar tota l’oferta turística que es pot establir 

al seu voltant: tast de vins, rutes de vi i cava en bicicletes i quads, 

allotjaments rurals amb restaurants, visites al casc antic... 

• Habilitar l’espai de la Torre Vermella com a espai d’entitats per al poble, 

però que també estigués obert al turisme. 

No va haver-hi debat a l’haver-hi un ampli acord, sobretot amb les dues primeres idees. 

5. FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES TOT APROFITANT EL 

Debats: 

DESENVOLUPAMENT QUE GENEREN AL SEU VOLTANT, COM LA BIOMASSA. 

• Creació d’un centre de formació i promoció de l’agricultura (vinya, oli...), 

però també molt especialment dedicat a la producció de biomassa 

(cogeneració: vendre o consumir). Aquest centre també es podria 

dedicar a la investigació per finalitats mèdiques i energètiques. 

• Potenciar les energies renovables amb la instal·lació de plaques 

fotovoltaiques als edificis públics. 

Va haver molt debat entorn el tema de la biomassa, alguns a favor d’aquest pel 

potencial que té, i d’altres en contra del mateix a causa de les desavantatges que 

genera. En tot cas, es va reconèixer que a Piera hi ha molt d’excedent en aquesta 

matèria i que caldria aprofitar-lo d’alguna manera. 


47




6. CERCAR LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LA VILA, INTENTANT POTENCIAR 

DIVERSOS SECTORS: INCENTIUS A LA INSTAL·LACIÓ D’EMPRESES AL POBLE, 

FOMENTAR LA CONTRACTACIÓ D’AQUELLS COL·LECTIUS AMB MÉS 

DIFICULTATS, POTENCIAR EL PETIT COMERÇ, APROFITAR ELS RECURSOS 

EXISTENTS PER A LA POTENCIACIÓ DEL TURISME I LA CREACIÓ D’UNA 

INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA, POTENCIAR TAMBÉ ELS SECTOR SERVEIS I TOT 

ALLÒ RELACIONAT AMB L’ATENCIÓ A LES PERSONES 

En aquest apartat es va produir un debat entorn la necessitat de ser autosuficients i 

intentar aprofitar al màxim els recursos propis. En aquest sentit molts van apuntar la 

impossibilitat d’assolir aquest objectiu davant un món globalitzat. 

7. CREACIÓ DE ZONES ESPORTIVES ON PODER DUR A TERME COMPETICIONS. 

8. CREACIÓ D’HOTELS, SALES DE CONFERÈNCIES, PEACH AND PAT (“MINI GOLF”), 

CASINOS. 

Davant la possibilitat de crear un camp de golf al municipi, la majoria hi estava en 

desacord per qüestions mediambientals, i perquè ja n’hi ha un proper a Piera. 

9. POTENCIAR L’AGRICULTURA MITJANÇANT L’AJUDA A LA MECANITZACIÓ DE 

L’AGRICULTURA PER PERSEGUIR MÉS RENTABILITAT. CREAR PETITES ERES PER 

FOMENTAR LA NOVA INCORPORACIÓ A L’AGRICULTURA. DONAR A CONÈIXER 

EL PRODUCTE PROPI DE PIERA: OLI, PRÉSSEC, VINYA... 

10. DISPOSAR DE SÒL INDUSTRIAL PER A CONSTRUIR POLÍGONS INDUSTRIALS I 

FACILITAR ALS EMPRESARIS QUE INVERTEIXIN DINS EL MATEIX POBLE. 


48



Amb la documentació del taller es va repartir a l’inici un full d’avaluació entre els i les 

participants de la jornada, per tal de valorar el desenvolupament del taller i els 

resultats obtinguts de forma individual. 

A continuació s’anuncien les preguntes formulades i els resultats obtinguts de la 

mitjana de les valoracions sobre el total dels 43 qüestionaris recollits. Aquesta mitjana 

es calcula a partir de la suma de les valoracions individuals dividida entre el nombre de 

qüestionaris recollits. La valoració és 10 per a la puntuació més alta i 1 per a la més 

baixa. 

1. Ha trobat interessant la informació aportada en la jornada prèvia als 

debats (divendres, 31 d’octubre)? 


6,46 

2. Han estat clars els objectius de la jornada d’avui? 7,70 

3. Ha trobat interessants els grups de treball? 8,11 

4. Com considera que ha estat el ritme general del taller? 7,00 

5. Ha tingut oportunitat d’expressar les seves idees en els grups de treball? 8,29 

6. Com qualificaria l’organització del taller participatiu? 7,91 

7. Com qualificaria la tasca dels dinamitzadors/es del grup? 8,00 

Hi havia 3 preguntes obertes que feien referència a la qualificació dels 

resultats/conclusions de la jornada; a l’avaluació dels resultats obtinguts més 

importants; i a les crítiques a la jornada. Tot seguit en presentem els resultats: 

8. Com qualificaria els resultats, conclusions de la jornada? 

32 persones han avaluat els resultats i conclusions de la jornada, 22 de les quals ho 

han fet molt positivament. 

AVALUACIÓ DE LA JORNADA 

S’ha remarcat l’oportunitat de poder participar; el fet d’haver tocat tots els punts 

importants i d’haver obtingut resultats també importants, que aporten una visió global 

i consensuada del model de vila desitjat. S’ha destacat la diversitat d’idees del taller, i 

49



la necessitat que el consens obtingut sigui tingut en compte per a la redacció del 

POUM. 

Per altra banda, 6 participants han valorat els resultats molt positivament tot i 

expressar algun dubte que aquests siguin tinguts en compte; 2 han fet referència a la 

manca d’informació/coneixement sobre temes urbanístics, i possibles localitzacions 

d’espais per zones industrials, col·legis, hospitals... valorant necessària una major 

informació prèvia per part de l’equip redactor, per a una major utilitat i eficiència del 

debat. 

9. Podria indicar amb dues línies quins han estat per a vostè els resultats més 

importants? Els que més valora? 

43 persones respost aquesta pregunta. La majoria han destacat els resultats de la 

jornada; 18 persones han destacat l’oportunitat d’expressar-se, de participar, com a 

element més important/valorat. Altres 4 persones també s’han referit a l’intercanvi 

d’opinions, les aportacions realitzades, i la diversitat d’aquestes opinions. 

També s’ha destacat el contacte amb els diferents àmbits del poble, el treball profund 

de reflexió de molts àmbits, el fet d’arribar a unes conclusions i a una visió general de 

la vila entre tots, la capacitat de treure bones idees en poc temps, i el consens assolit. 

S’han destacat alguns resultats concrets (el tema de la mobilitat, la dinamització de 

l’economia i la qualitat de creixement, i els espais ‘morts’ que cal rehabilitar). 

Finalment, s’ha valorat positivament la disponibilitat de la gent, la bona voluntat, el 

respecte entre uns/es i altres, la motivació i ganes de treballar. 

10. Pot assenyalar les seves crítiques a la jornada de participació (convocatòria, 

ponències introductòries, grups de treball, etc.)? 

De les 43 fitxes d’avaluació recollides, només hi ha hagut 16 persones que han apuntat 

alguna qüestió a millorar. 5 s’han referit a la informació i documentació prèvia sobre el 

POUM i els estudis previs (manca de claredat, necessitat de major informació), i 

algunes manifesten un recolzament tècnic insuficient. la no claredat de la informació 

prèvia (planells il·legibles)/manca d’informació de les convocatòries. 3 persones han 


50



manifestat manca de temps per a desenvolupar algunes qüestions i concretar 

propostes, i 2 persones apuntaven les seves crítiques al fet que s’havia allargat la 

sessió. 

També s’ha fet referència al fet que els resultats dels diferents grups al matí hagin 

estat ‘els mateixos’ tot i haver treballat en grups de perfils diferents. 

Finalment s’ha fet referència a la falta de cultura de grup de treball per part dels 

participants (ànsies de protagonisme) (1), al fet que fos infantil (1) i a la importància de 

la jornada com a punt d’inici del procés i no com a punt d’arribada (1). 


51



PARTICIPANTS 

1. Albert Llatge A títol individual 

2. David Altés A títol individual 

3. Eduard Pi A títol individual 

4. Gerard Campos A títol individual 

5. Joana Sánchez A títol individual 

6. Jordi Belart A títol individual 

7. Jordi Garcia A títol individual 

8. Jordi Terradellas A títol individual 

9. Josepa Ribera A títol individual 

10. Mª Teresa Mora A títol individual 

11. Mario Tejero A títol individual 

12. Raquel Poch A títol individual 

13. Carme Canal A títol individual 

14. Albert Font Diables 

15. Ester Isart AAVV Can Aguilera 

16. Jaume Viladoms Societat Foment 

17. Jordi Cerdà AAVV la Venta 

18. Josep Boada Grup de MA Anoia Sud 

19. Josep Maria Rosell Ass. Jovent de Piera 

20. Ma Eugènia Udivert Geganters 

21. Montse Comas Dispiera 

22. Neus Solé Ass. Dones 

23. Rafael Quadrada La Muga 

24. Rafel Costa Aviacap 

25. Agustí Morera Piera Ecoceràmica 

26. Albert Guarro Empresa enginyeria 

27. David Alcoberro Comerciant 

28. Isabel Navarro Empresa de recuperacions 

29. Jordi Mediña Empresa NTIC 

30. Josep Amat Unió de Botiguers i Comerciants 

31. Josep Junyent Sector de la construcció 

32. Margarita Garrell Sector de la restauració 


52



33. Maria Rovira Unió de Pagesos 

34. Mercè Domènech Sector agrari 

35. Agustí Pelfort Tècnic joventut PIJ 

36. Anna Cuartiella Tècnica d’ocupació 

37. Antoni Campos Bancari 

38. Clara Guixà Geògrafa 

39. Dolors Bosch Directora CEIP Les Flandes 

40. Gemma Pujol Medi i entorn 

41. Joan Guarro Medi i entorn 

42. Joaquim Ribas Jardiner 

43. José Antonio Navarro Policia local 

44. Merieme Amine Integració i suport als nouvinguts 

45. Sara Marceló Infermera 

46. Josefina Altarriba PSC 

47. Javier Perellón PSC 

48. Jordi Alcocer ERC 

49. Montserrat de Torres CIU 

50. Raül Parramon CIU 

51. Pilar Tubau PP 

52. Carmen Trenas ICV 

53. Francisco Orozco EU-IU 


53

TALLER DE FUTUR - Ajuntament de Piera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?