6.2 FLUX DE RESIDUS - Ajuntament de la Garriga

Agenda 21 de la Garriga 

Memòria descriptiva 

6.2 FLUX DE RESIDUS 

6.2.1 MARC NORMATIU 

En el marc normatiu vigent en matèria de residus destaca la Llei 6/1993, reguladora dels 

residus i el Decret Legislatiu 2/1991, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria 

de residus industrials. Els dos textos legals anteriors són els eixos en què s'emmarquen les polítiques 

en matèria de residus: d'una banda, l'objecte de la Llei 6/1993 és la regulació de la gestió dels residus 

municipals en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en 

matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la natura, i, d'altra 

banda, el Decret Legislatiu 2/1991 té per objecte regular per al territori de Catalunya les activitats de 

gestió dels residus industrials i establir una sèrie de mesures urgents necessàries per a la reducció 

dels residus industrials i la coordinació de la gestió d'aquests residus per a assolir una adequada 

protecció del medi ambient i la preservació dels recursos naturals i, a més a més, de la salut humana. 

La Llei 6/1993 abordà per primer cop la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus 

municipals (FORM) obligant la seva implementació en els municipis de més de 5.000 habitants, 

municipis que també es veien obligats a proporcionar els serveis de deixalleria. La Llei reguladora dels 

residus va ser modificada posteriorment amb la Llei 15/2003 que introduïa com a novetat més 

destacable l’obligatorietat per part dels titulars d’activitats comercials a gestionar els residus produïts, 

lliurant-los a un gestor autoritzat o bé acollint-se al sistema de gestió establert per l’ens local. 

Actualment s’està discutint una nova revisió de la Llei 6/1993. En l’esborrany de la nova llei es 

planteja l’obligatorietat de la recollida selectiva de la fracció orgànica per a tots els municipis de 

Catalunya. 

Per últim, indicar que la política ambiental en matèria de residus municipals té el següent 

ordre jeràrquic d’actuació: 

a) La prevenció i la minimització dels residus i de llur perillositat. 

b) La reutilització dels residus. 

c) La recollida selectiva dels residus. 

d) El reciclatge i altres formes de valorització dels residus. 

e) La valorització energètica dels residus. 

f) La disposició del rebuig. 

g) La regeneració dels sòls i dels espais degradats. 

Cal també destacar que la Llei 16/2003 de finançament de les infraestructures de tractament 

de residus i del cànon sobre la deposició de residus, posa en vigor un cànon aplicable als residus 

municipals destinats a dipòsits controlats. Aquest cànon, vigent des del gener de 2004, és un tribut 

308



propi de la Generalitat de Catalunya, amb finalitat ecològica i com a mesura de foment de la 

valorització. El Govern vol implementar nous cànons que gravin la incineració de residus municipals, la 

incineració i deposició de residus industrials i la deposició dels residus de la construcció. El cànon 

anterior es retorna als municipis que recullin la FORM com a eina de suport financer a la recollida 

selectiva. L’import del cànon varia, augmentant en els municipis que recullin i més i millor FORM (és a 

dir, amb baixos percentatges d’impropis). 

Les normes esmentades anteriorment han donat lloc a diversos programes generals 

d'actuació: 

- Pla d’Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya 

- Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya (PROGRIC) 

- Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC) 

- Programa de gestió de dejeccions ramaderes 

En l’àmbit del Vallès Oriental, el Consell Comarcal va redactar l’any 1994 el Pla de gestió 

comarcal dels residus municipals, que també es detalla més endavant. 

6.2.1.1 Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya. El Pla d’acció de residus 

municipals 2005-2012 manté els objectius de reciclatge de l’antic Programa de Gestió de Residus 

Municipals, PROGREMIC 2001-2006 (75% del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 

25% dels envasos lleugers), ajornant però el seu compliment fins al 2012. Per assolir aquests 

objectius, el Pla d’acció inclou la modificació de la Llei 6/1993, que establirà l’obligatorietat d’implantar 

la recollida selectiva de la fracció orgànica, fins ara d’obligat compliment únicament per als municipis 

de més de 5.000 habitants. 

Una de les principals novetats del Pla d’acció és aconseguir rescatar recursos de la brossa 

barrejada. Tot allò que la ciutadania no separa a casa i que passa a dir-se la fracció resta, es sotmetrà 

ara a un procés de triatge a fi de recuperar-ne la matèria orgànica, que es valoritzarà com a biogàs. 

També es recuperaran materials inorgànics per al seu reciclatge (vidre, paper, plàstics i metalls). Els 

residus no valoritzables, que passen a dir-se fracció rebuig, es compactaran en bales recobertes de 

polietilè, de manera que es redueixi notablement el seu volum i reactivitat. El Pla preveu estudiar 

l’aplicació d’aquestes bales com a material de restauració paisatgística. Amb aquest nou tractament 

del material no destriat, el Pla d’acció preveu que el 2012 només vagi a disposició final el 30% dels 

residus generats (actualment hi va el 75%), suposant també la fi dels macroabocadors en massa. 

També s’implantarà un nou cànon per la incineració de residus, que s’afegeix al cànon de 

deposició que va entrar en vigor en 2004, mitjançant el qual s’ha de pagar 10 € per cada tona de 

residus que entra en els dipòsits controlats. 

309



Un altre dels eixos del Pla d’acció és la prevenció, concretat, per exemple, en la implantació 

del sistema de dipòsit, devolució i retorn dels envasos de plàstic de més de dos litres. També s’està 

estudiant la implantació d’una taxa a les bosses de plàstic d’un sol ús i al paper premsa, que inclou els 

fulletons publicitaris. 

Pel que fa a la necessària implicació de la ciutadania en la prevenció, recollida selectiva i 

gestió de les escombraries, el Pla d’acció fa una aposta decidida per la participació d’experts i 

associacions en els processos de presa de decisions i seguiment, relacionats amb la gestió dels residus 

municipals. Així, es constituirà un Consell de Prevenció per a la Gestió de Residus de Catalunya, com a 

òrgan consultiu del Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya. També es crearan 

comissions de seguiment en les instal·lacions d’interès general i estratègic. 

FIG. 6.33. OBJECTIUS 

MUNICIPALS A CATALUNYA 

DE VALORITZACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS 

(FONT: AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA) 

310 

Objectius 2012 

Valorització 70% 

Disposició final 30% 

Recollida del vidre 75% 

Recollida de paper i cartró 75% 

Recollida d’envasos lleugers 25% 

Recollida de la fracció orgànica 55% 

6.2.1.2 Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC). En el Consell de 

Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) de l'11 de maig de 2001 es va 

aprovar el Programa de gestió de residus industrials (PROGRIC), programa que cobreix el període 

comprès entre els anys 2001 i 2006 i que posteriorment fou revisat per al període 2004-2006. Els 

objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus 

industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. 

Aquests objectius s'han d'assolir mitjançant l'aplicació d'una sèrie d'actuacions que s'han agrupat en 

els següents set grans eixos d'actuació: 

- Minimització 

- Valorització 

- Disposició del rebuig 

- Sòls contaminats 

- Directrius i criteris per a la gestió dels envasos comercials i industrials 

- Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació 

- Tecnologia i recerca



L'aplicació de les mesures recollides en el nou programa ha de permetre al sector industrial i a 

l'Administració ambiental progressar conjuntament, en l'àmbit dels residus, cap a un desenvolupament 

industrial més sostenible. 

6.2.1.3 Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC). El Consell 

de Direcció de la Junta de residus (ara Agència de Residus de Catalunya) va aprovar el 28 de juny de 

2001 el Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), programa que 

cobreix el període comprès entre els anys 2001 i 2006 i que posteriorment fou revisat per al període 

2004-2006. Aquesta nova etapa de planificació té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió 

mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en 

matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte 

on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d'una gestió 

ambientalment sostenible. Aquests objectius s'han d'assolir mitjançant una sèrie d'actuacions que 

s'han agrupat en els següents sis grans eixos d'actuació: 

- Prevenció 

- Valorització 

- Disposició del rebuig en dipòsits controlats 

- Desplegament del model de gestió 

- Criteris pel desplegament de les infraestructures 

- Activitats de divulgació i formació 

6.2.1.4 Programa de gestió de dejeccions ramaderes. El 23 de desembre de 1996, el Consell 

de Direcció de l’antiga Junta de Residus va aprovar el Programa de gestió de dejeccions ramaderes. 

Aquest Programa estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d'aquesta tipologia de residus. 

Així, es preveu equilibrar la generació de productes orgànics residuals en relació amb les extraccions 

que en fan els cultius, a fi d'evitar l'acumulació al sòl de substàncies que poden perjudicar la 

productivitat agrícola i evitar la contaminació de les aigües pels excessos de nitrogen i fòsfor. 

6.2.1.5 Pla de gestió comarcal dels residus municipals. Redactat pel Consell Comarcal del 

Vallès Oriental l’any 1994, aquest pla es va posar en marxa l’any 1997. El pla va ser subscrit per tots 

els municipis de la comarca essent l’aplicació de la Llei 6/1993 reguladora dels residus en el context 

del Vallès Oriental. El pla estableix com a objectiu, arribar a valoritzar el 40% dels residus municipals 

generats a la comarca, percentatge que caldria anar superant progressivament en el futur. El eixos 

estratègics que defineix són: 

- Minimitzar els residus. Reduir els residus generats. 

- Valoritzar al màxim els residus. Aprofitar al màxim les possibilitats de reciclatge. 

- Tractar correctament el rebuig. Eliminar amb sistemes respectuosos amb el medi tot allò que 

realment no es pot aprofitar. 

311



Per a dur a terme aquests objectius es va proveir la comarca d’una completa infraestructura 

(contenidors de recollida selectiva, deixalleries, planta de compostatge i de transvasament, centre de 

triatge, planta de reciclatge de runes) i es va desenvolupar una campanya de comunicació i educació 

ambiental. 

Arran de la redacció del Pla de gestió comarcal dels residus municipals es crea el juny de 1998 

el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, ens format pel Consell Comarcal del Vallès 

Oriental i tots els municipis de la comarca, entre ells la Garriga, i amb l’única excepció d’Aiguafreda. 

Els objectius del Consorci són: 

- La construcció, l'explotació, la conservació i el manteniment de les instal·lacions necessàries 

per a les operacions de tractament, reciclatge i disposició controlada dels residus sòlids 

municipals i assimilables i tots aquells d'acord amb la normativa aplicable en la matèria. 

- El foment de l'aplicació de la recollida selectiva i del reciclatge dels residus municipals i 

assimilables que puguin ser acollits. 

- La gestió unificada, en l'àmbit del Vallès Oriental, de les activitats i les competències per a 

qualsevol de les formes admeses que la legislació vigent atribueixi als ens consorciats, en 

matèria de gestió de residus. 

El Consorci encarregà l’any 1999 el servei de recollida selectiva a la comarca a l’empresa 

pública Serveis Ambientals del Vallès Oriental SA (SAVOSA). Els serveis que presta SAVOSA són: 

- Buidatge i transport dels materials recollits. 

- Col·locació dels contenidors per a les tres fraccions en els punts de la comarca on encara no 

s’ha fet el desplegament. 

- Reubicació dels contenidors per criteris d’eficàcia i d’eficiència del servei. 

- Reposició dels contenidors inservibles i col·locació de nous. 

- Reubicació dels contenidors per necessitats públiques (obres o d’altres esdeveniments). 

312 

- Atenció a les puntes d’abocaments de materials per esdeveniments excepcionals (festes 

majors, Nadal, Sant Joan...). 

6.2.1.6 Planificació actual de la gestió dels residus municipals al Vallès Oriental. El maig de 

2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) feia pública la planificació de la gestió dels 

residus municipals per als propers anys en el marc territorial del Vallès Oriental derivada de l’aplicació 

del Pla d’Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya. D’entrada es plantejava que l’àmbit 

territorial havia d’incorporar també el Maresme i que la planificació d’infraestructures calia calcular-la 

atenent a les necessitats i sinèrgies de totes dues comarques, revisant i reordenant els fluxos de 

residus, centrant-se sobretot a donar un fort impuls a la recollida d’orgànica i el seu tractament, així 

com reduint i estabilitzant la fracció resta abans del seu tractament final.



El DMAH plantejava la necessitat d’adequar amb caràcter immediat la planta de compostatge 

ubicada a Granollers, de forma que pugui tornar a assumir la gestió de la fracció orgànica de les dues 

comarques. Aquesta nova planta de compostatge entrarà en funcionament el 2008. Per altra banda, i 

pel que fa al tractament de la fracció resta, es proposen dues noves instal·lacions per al 2008, una 

planta de tractament ubicada al costat de la planta de tractament tèrmic de Mataró i amb una 

capacitat d’unes 190.000 t/any i una planta de tractament situada al Vallès Oriental en una ubicació 

per determinar. Aquesta segona instal·lació tindria una capacitat d’unes 135.000 t/any. El rebuig que 

generin ambdues plantes de tractament es destinarà íntegrament a la planta de tractament tèrmic de 

Mataró. Però la fracció no combustible que sortís de les dues plantes de resta (restes de vidre, pedres, 

etc...) així com el rebuig a gestionar durant les aturades de manteniment de la planta de Mataró, es 

destinaran, degudament embalats, a dipòsit controlat. Aquest dipòsit resta per determinar, valorant-se 

per a això les possibilitats de les instal·lacions existents i/o l’aprofitament del rebuig en bales per a la 

restauració d’espais degradats, com ara pedreres. 

6.2.1.7 Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència 

en els edificis. Aquest Decret estableix en la seva declaració d’intencions que pretén que l’activitat del 

sector de la construcció encaixi amb els postulats del Protocol de Kyoto i, en particular i pel que fa a 

l’energia, amb el foment de l’eficiència energètica. Així, el Decret 21/2006 té com a objectiu incorporar 

paràmetres ambientals i d’ecoeficiència en els edificis de nova construcció o en els edificis vells 

reconvertits o que hagin patit una gran rehabilitació. Aquests nous paràmetres a observar fan 

referència a l’aigua, l’energia, els materials i sistemes constructius i als residus. Pel que fa als residus 

el Decret estableix la necessitat de garantir un espai suficient als habitatges per permetre la separació 

selectiva de les diferents fraccions residuals. També determina l’obligatorietat d’incorporar als 

projectes executius el corresponent pla de gestió de residus de construcció que estimi els residus que 

es generaran i que detalli la recollida selectiva dels mateixos i llur tractament pels gestors autoritzats. 

6.2.2 RESIDUS MUNICIPALS 

6.2.2.1 Producció i composició dels residus municipals. La Garriga generà l’any 2005, 

6.893,15 t de residus municipals. El 70,52% d’aquests residus van ser recollits mitjançant contenidors 

per a la fracció resta. El tractament final que se’ls aplicà va ser la disposició en dipòsit controlat. 

El 29,48% restant va ser recollit selectivament per fer possible la seva valorització. En aquest cas la 

recollida es va fer a través de tres sistemes diferents possibles: 

• en contenidors específics, que recullen el vidre, el paper i cartró, els envasos lleugers, la fracció 

orgànica, les piles, la roba i els medicaments. 

• a través de circuits específics de recollida, destinats a la recollida dels trastos vells, la poda viària, 

els olis minerals, els olis vegetals, les bateries i els pneumàtics. 

313



• amb el servei de deixalleria, que admet qualsevol fracció dels residus municipals llevat de la 

fracció orgànica. 

FIG. 6.34. RESIDUS MUNICIPALS GENERATS DURANT L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 

(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES DE L’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA, AJUNTAMENT DE LA GARRIGA, 

ASSOCIACIÓ HUMANA, CÀRITES PARROQUIAL, CATOR SA, CAVISA, CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS 

ORIENTAL, DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL, ECOLOGIA Y MEDIOAMBIENTE INTEGRADOS SL, 

RECICLATGES TAMAYO SL, TAMAYO AUTODESGUACES SL) 

Recollides 

selectives 

Deixalleria Total % 

Vidre 206,01 2,93 208,94 3,10% 

Paper i cartró 360,80 36,23 397,03 5,90% 

Envasos lleugers 113,18 0,97 114,05 1,69% 

Fracció orgànica 434,38 - 434,38 6,45% 

Piles 1,64 1,04 2,68 0,04% 

Roba i calçat vell 16,36 - 16,36 0,24% 

Fàrmacs 0,81 - 0,81 0,01% 

Residus voluminosos 173,04 100,40 273,44 4,06% 

Residus de poda 

urbana 

314 

45,22 52,42 97,64 1,45% 

Olis minerals 100,42 0 100,42 1,49% 

Olis vegetals 14,10 2,75 16,85 0,25% 

Bateries 7,09 0,90 7,99 0,12% 

Pneumàtics 2,06 4,55 6,61 0,10% 

Altres fraccions 

deixalleria* 

- 193,20 193,20 2,87% 

Fracció resta - - 4.860,76 72,20% 

Total 1.475,11 557,39 6.732,16 100% 

(*) La runa recollida a la deixalleria s’ha inclòs dins dels residus de construcció (vegeu apartat 6.2.4).

100% 

75% 

50% 

25% 

0% 

2005 

3,61% 

5,15% 

3,97% 

6,3% 

1,65% 

3,03% 

5,76% 

70,52% 

Altres 



Altres fraccions deixalleria 

Voluminosos 

Fracció orgànica 

Envasos lleugers 

Vidre 

Paper i cartró 

Fracció resta 

FIG. 6.35. PRODUCCIÓ DIÀRIA PER HABITANT DELS RESIDUS MUNICIPALS GENERATS DURANT L’ANY 

2005 (VALORS EN KG/HAB./DIA) 





2,0 

1,5 

1,0 

0,5 

0,0 

1,40 

1,45 

La Garriga El Figueró i 

Montmany 

1,64 

L'Ametlla del 

Vallès 

1,30 

Les 

Franqueses 

del Vallès 

1,49 

El Vallès 

Oriental 

1,58 

Catalunya 

315



FIG. 6.36. EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (VALORS EN TONES) 


316 

7.500,0 

6.250,0 

5.000,0 

3.750,0 

2.500,0 

1.250,0 

0,0 

6.073,42 5.940,22 

6.059,24 

6.325,70 

6.549,96 

2001 2002 2003 2004 2005 

L’augment en la producció de residus municipals experimentat en els darrers cinc anys ha 

anat paral·lel al creixement de la població resident, tal com reflecteix el gràfic següent. 

FIG. 6.37. INCREMENT DE LA POBLACIÓ EMPADRONADA VERSUS INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ DE 

RESIDUS MUNICIPALS DURANT EL QUINQUENNI 2001-2005 





Població 

Producció de 

residus 

municipals 

6.2.2.2 La fracció resta. L’empresa Ecosenda, Gestió Ambiental SLU fa la recollida de la fracció 

resta a la Garriga des del juny de 2001. L’actual concessió administrativa és vigent des de l’any 2005 

fins el 2009. Els residus es transporten fins la planta de transferència del Consorci per a la Gestió dels 

Residus del Vallès Oriental, situada al municipi de Granollers, des d’on s’envien al dipòsit controlat de



Vacarisses (Vallès Occidental). No hi ha aprofitament previ de les fraccions valoritzables que no s’han 

recollit selectivament. Així doncs, i en espera d’un futura instal·lació comarcal que tracti la fracció 

resta, aquesta es tracta com si fos rebuig. El titular del dipòsit controlat de Vacarisses és l’empresa 

Tractament Tècnic d’Escombraries, SA (TRATESA). El dipòsit es troba al km 5,3 de la carretera de 

Terrassa a Manresa (BP-1213) i a 49 km de la Garriga. 

La fracció resta es recull a través de 252 contenidors, majoritàriament de 1.000 l de capacitat 

i que sumen un volum total superior a 250 m 3 . Dotze àrees de vorera (conjunt format pel contenidor 

de la fracció resta i de la fracció orgànica) estan soterrades i disposen d’unes claraboies amb una 

portella basculant que cal obrir manualment per dipositar els residus, els quals entren al contenidor 

per gravetat. Els contenidors descansen sobre una plataforma elevable que emergeix quan es fa el 

buidat dels contenidors, deixant-los llavors al descobert. Les àrees soterrades poden presentar 4 o 3 

contenidors (model A4 o A3 respectivament). 

FIG. 6.38. NOMBRE I CAPACITAT DELS CONTENIDORS DE LA FRACCIÓ RESTA 

(FONT: AJUNTAMENT DE LA GARRIGA) 

Contenidors de 1.000 l i 

tapa rodona 

Contenidors de 1.000 l i 

tapa plana 

Contenidors de 800 l 

Nombre de contenidors 10 236 6 

Volum 10.000 l 236.000 l 4.800 l 

Volum total 250.800 l 

Tenim, doncs, una relació d’1 contenidor per cada 53 habitants, valor molt per sota dels 80 

hab./contenidor que recomanava l’antiga Junta de Residus. Val a dir que els barris que presenten una 

estructura urbanística poc compacte, com ara el barri de ca n’Illa, augmenten la ratio de contenidors 

disponibles per habitant. 

Un dels contenidors per a la recollida de la fracció resta es troba al veïnat de Gallicant, a tocar 

del terme de Figaró-Montmany però dins del municipi de la Garriga i donant servei a població 

empadronada a la Garriga. Aquest contenidor el recull la Mancomunitat La Plana, ens responsable de 

la recollida de la fracció resta a Figaró-Montmany. Des de l’any 2005 l’Ajuntament de Figaró- 

Montmany ha regularitzat amb l’Ajuntament de la Garriga la prestació de la recollida del rebuig de 

Gallicant, que fins llavors s’havia fet sense cap conveni que formalitzés aquesta situació ni, encara 

menys, cap contraprestació econòmica a favor de l’Ajuntament de Figaró-Montmany. Amb l’acord 

subscrit, Figaró-Montmany percep anualment 1.600 € de l’Ajuntament de la Garriga. 

La recollida de la fracció resta es fa de dilluns a diumenge amb un camió bicompartimentat 

que recull simultàniament però en espais independents, la fracció resta i la fracció orgànica. Els 

contenidors es netegen, aproximadament, durant dos diumenges del mes. El contenidor situat al 

317



veïnat de Gallicant es buida els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes cap als volts de les 7 de la 

matinada. La recollida es fa amb un vehicle compactador Mercedes Benz 1317 de dos eixos i el 

contenidor es neteja quatre cops a l’any (març, juny, agost i novembre). 

FIG. 6.39. FRACCIÓ RESTA PRODUÏDA DURANT L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 

(FONT: CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL) 

Fracció 

resta 

318 

gener febrer març abril maig juny juliol agost set. oct. nov. des. Total 

388,28 357,24 390,06 415,04 441,10 431,46 459,58 375,08 408,04 425,62 363,74 405,52 4.860,76 

500 

tones 

450 

400 

350 

300 

250 

200 

150 

100 

50 

0 

gener 

febrer 

març 

abril 

maig 

juny 

En el gràfic anterior s’adverteix un significatiu descens en la producció de residus durant el 

mes d’agost, atribuïble a l’anada d’una part de la població cap als seus destins turístics. Les dades 

anteriors no inclouen el residus generats al veïnat de Gallicant. 

Els habitants de la Garriga tenen una producció de fracció resta 10 dècimes per sota de la 

mitjana comarcal i 17 dècimes per sota de la mitjana catalana. 

juliol 

agost 

setembre 

octubre 

novembre 

desembre



FIG. 6.40. PRODUCCIÓ DIÀRIA PER HABITANT DE LA FRACCIÓ RESTA GENERADA DURANT L’ANY 2005 

(VALORS EN KG/HAB./DIA) 





1,50 

1,00 

0,50 

0,00 

0,99 

1,17 

La Garriga El Figueró i 

Montmany 

1,34 

L'Ametlla del 

Vallès 

1,00 

Les 

Franqueses 


1,09 

El Vallès 

Oriental 

1,16 

Catalunya 

L’estudi més proper territorialment de la composició de la fracció resta és el que va fer el 

Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, arran de la redacció del Pla de gestió comarcal 

dels residus municipals. Es tracta, però, d’una anàlisi amb 13 anys d’antiguitat i que caldria actualitzar 

(quan es va fer la recollida selectiva dels envasos lleugers encara no s’havia desplegat). 

FIG. 6.41. COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA AL VALLÈS ORIENTAL L’ANY 1994 (% EN PES) 


Matèria 

orgànica 

Paper i 

cartró 

Vidre 

Plàstics i 

metalls 

Altres 

45 % 25 % 8 % 11 % 11% 

45% 

11% 

25% 

11% 

8% 

Matèria orgànica 


Vidre 

Plàstics i metalls 

Altres 

319



6.2.2.3 La fracció orgànica. La Garriga recull selectivament la fracció orgànica dels residus 

municipals (FORM) a través de 216 bujols marrons distribuïts en àrees de vorera. Dotze d’aquestes 

àrees de vorera estan soterrades i disposen d’unes claraboies amb una portells basculant que cal obrir 

manualment per dipositar els residus, que entren al contenidor per gravetat. Aquesta recollida 

selectiva s’inicià el juliol de 2002. 

Els bujols per a la recollida d’orgànica es netegen sempre en diumenge i un cop al mes, llevat 

dels mesos de juliol, agost i setembre, mesos en que la neteja es realitza tres vegades per evitar que 

la calor produeixi l’aparició de males olors. 

FIG. 6.42. NOMBRE I CAPACITAT DELS CONTENIDORS DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 


320 

Contenidors de 240 l Contenidors de 360 l 

Nombre de contenidors 205 11 

Volum 49.200 l 3.960 l 

Volum total 53.160 l 

FIG. 6.43. EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA (VALORS EN TONES) 


2002 2003 2004 2005 

Fracció orgànica 202,83 * 459,64 416,20 434,38 

(*) La recollida s’inicià el mes de juliol. 

FIG. 6.44. EVOLUCIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA RECOLLIDA PER CÀPITA (VALORS EN KG/HAB/ANY) 


2003 2004 2005 

35,11 30,63 30,90 

A diferència de la recollida de matèria orgànica seguint el sistema porta a porta, amb 

contenidors de carrer anònims i accessibles les 24 hores del dia el percentatge d’impropis acostuma 

ser elevat. L’any 2005 de gener a octubre, el percentatge d’impropis a la matèria orgànica recollida 

era del 15,70%. El novembre i el desembre augmentà fins a un 17,10% (dades obtingudes a partir de 

la revisió de la facturació feta pel Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental a 

l’Ajuntament de la Garriga). Cal tenir en compte que valors d’impropis superiors al 15% graven el cost 

de tractament d’aquesta fracció dels residus. L’any 2005 aquest gravamen era de 41,35 € per cada 

tona tractada.



En espera d’una nova planta de compostatge que tracti la FORM de la comarca, la fracció 

orgànica recollida selectivament a la Garriga es tracta a l’Ecoparc II on es transforma en compost. 

Aquesta instal·lació es troba a Montcada i Reixac i la gestiona l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient 

(EMMA). 

6.2.2.4 Recollida selectiva mitjançant àrees d’aportació. Als carrers de la Garriga hi ha 

contenidors per a la recollida selectiva de vidre, paper-cartró i envasos lleugers (llaunes, brics i 

envasos de plàstic). Serveis Ambientals del Vallès Oriental, SA (SAVOSA) és l’empresa pública 

responsable des de l’any 1999 de la recollida i el transport dels materials recollits. Els contenidors 

utilitzats són els clàssics iglús de polietilè de 2,5 m 3 de capacitat o bé contenidors metàl·lics amb 

forma de paral·lelepípede de 3 m 3 o de 5 m 3 . La recollida del vidre començà l’any 1995, la del paper i 

el cartró el 1998 i la dels envasos lleugers el 2000. 

FIG. 6.45. NOMBRE I CAPACITAT DELS CONTENIDORS DE RECOLLIDA SELECTIVA 


Nombre de 

contenidors 

Iglú 

(2,5 m 3 ) 

Paper i cartró Vidre Envasos lleugers 

Contenidors metàl·lics 

3 m 

Contenidors 

metàl·lics 

Contenidors metàl·lics 

3 5 m 3 

Iglú 

(2,5 m 3 ) 

3 m 3 

Iglú 

(2,5 m 3 ) 

3 m 3 5 m 3 

8 48 2 38 22 42 7 3 

Total paper: 58 Total vidre: 60 Total envasos: 52 

Volum 20.000 l 144.000 l 10.000 l 95.000 l 66.000 l 105.000 l 21.000 l 15.000 l 

Volum total 174.000 l 161.000 l 141.000 l 

El vidre recollit per SAVOSA el tracta l’empresa recicladora de Mollet del Vallès, Santos Jorge 

SL, inscrita en el Registre general de gestors de residus de Catalunya amb el codi E-572.98. El paper i 

cartró Papeles Allende SL, empresa recuperadora de paper i cartró inscrita amb el codi E-251.96. I els 

envasos es duen a la planta de triatge de Santa Maria de Palautordera. El titular d’aquesta instal·lació 

és CESPA, Gestión de Residuos, SA. CESPA té el codi de gestor de residus E-174.96. 

Els tres contenidors de recollida selectiva respectius es troben gairebé sempre agrupats, 

formant les anomenades àrees d’aportació, tal com es recomana per facilitar la recollida. Hi ha 60 

àrees d’aportació, 49 de les quals estan completes i disposen de tots tres contenidors. La relació 

població de dret/contenidor de recollida selectiva és de 232 (vidre), 225 (paper) i 259 (envasos 

lleugers), molt per sota en tots tres casos dels 500 habitants per contenidor que proposa el Plan 

Nacional de Residuos Urbanos (2000-2006) redactat pel Ministerio de Medio Ambiente. 

321



FIG. 6.46. VEHICLES UTILITZATS EN LA RECOLLIDA SELECTIVA 


322 

Servei 

Nombre 

de vehicles 

Característiques dels vehicles 

Recollida del vidre 1 Recol·lector Iveco 180E27 EK de 20 m 3 , tres eixos, amb ploma 

Recollida del paper i cartró 1 Recol·lector Iveco 180E27 EK de 20 m 3 , dos eixos, amb ploma 

Recollida dels envasos lleugers 1 Recol·lector Iveco 180E27 EK de 20 m 3 , dos eixos, amb ploma 

Neteja i manteniment de contenidors 1 Nissan Cabstar, amb caixa oberta, amb dotació d’equip de neteja 

Vehicle de reserva 1 Recol·lector Iveco 180E27 EK de 20 m 3 , dos eixos, amb ploma 

Tasques d’inspecció i control 1 Furgoneta 

La freqüència de buidat dels contenidors de vidre és d’1 cop cada 15 dies, els de paper i 

cartró 2 cops a la setmana i els d’envasos lleugers també de 2 vegades per setmana. 

FIG. 6.47. EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A TRAVÉS DE LES ÀREES D’APORTACIÓ (VALORS 

EN KG) 

(FONT: CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL, AJUNTAMENT DE LA GARRIGA) 

2001 2002 2003 2004 2005 2006 

Paper i cartró 216.774 235.120 276.037 315.713 360.799 352.024 

Vidre 160.369 174.384 200.862 215.096 206.010 244.777 

Envasos lleugers 45.381 63.370 85.535 100.156 113.082 130.877 

400.000 

350.000 

300.000 

250.000 

200.000 

150.000 

100.000 

50.000 

0 

2001 2002 2003 2004 2005 2006 


Vidre 

Envasos lleugers



S’observa que en el període 2001-2005 la recollida selectiva de tots els residus inorgànics a 

través de contenidors ha augmentat. En el cas del vidre, però, aquest augment ha anat paral·lel a 

l’increment de la població, per la qual cosa no es pot atribuir a una major eficiència de recuperació 

d’aquesta fracció. Pel contrari, l’increment en la recuperació de paper i cartró i d’envasos lleugers sí ha 

estat superior a l’augment de població. Cal dir que l’any 2006 la quantitat recollida de paper i cartró 

mitjançant contenidors ha baixat. Aquest fet cal interpretar-lo per la incorporació de la recollida 

comercial porta a porta d’aquest residu. Això ha comportat retirar part del cartró que es dipositava 

des dels comerços als contenidors, descongestionant-los i evitant la seva saturació. Que el porta a 

porta de cartró hagi suposat una reducció en el cartró recollit amb els contenidors també indica que 

els comerços seguien la recollida selectiva d’aquest residu. L’any 2006 es van recollir 103.420 kg de 

cartró amb la recollida comercial porta a porta. 

FIG. 6.48. INCREMENT DE LA POBLACIÓ EMPADRONADA VERSUS INCREMENT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA 

DE VIDRE, PAPER I CARTRÓ I ENVASOS LLEUGERS A TRAVÉS DE LES ÀREES D’APORTACIÓ DURANT EL 

QUINQUENNI 2001-2005 

(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL, 

AJUNTAMENT DE LA GARRIGA) 

Recollida 

d'envasos 

lleugers 

Recollida de 

paper i cartró 

Recollida de 

vidre 

Població 

323



FIG. 6.49. PAPER I CARTRÓ, VIDRE I ENVASOS LLEUGERS RECOLLITS A TRAVÉS DE LES ÀREES 

D’APORTACIÓ DURANT L’ANY 2005 (VALORS EN KG) 


Paper i 

cartró 

324 

gener 

febrer 

març 

abril 

maig 

juny 

juliol 

25.695 23.779 30.308 26.759 31.515 27.545 28.853 28.276 33.680 31.550 35.477 37.361 360.799 

Vidre 23.466 17.439 19.513 14.533 16.143 21.304 21.131 13.566 23.155 8.694 12.313 14.752 206.010 

Envasos 

lleugers 

40.000 

35.000 

30.000 

25.000 

20.000 

15.000 

10.000 

5.000 

0 

9.637 7.940 8.985 9.541 10.346 8.786 10.447 8.266 9.975 10.332 7.955 10.871 113.082 

gener 

febrer 

març 

abril 

maig 

juny 

juliol 

agost 

agost 

setembre 

octubre 

setembre 

novembre 

octubre 

desembre 

novembre 

desembre 

Total 


Vidre 

Envasos 

lleugers 

FIG. 6.50. EVOLUCIÓ DE LES FRACCIONS RECOLLIDES PER CÀPITA A TRAVÉS DE LES ÀREES 

D’APORTACIÓ (VALORS EN KG/HAB.) 

(FONT: CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL, AJUNTAMENT DE LA GARRIGA) 

2001 2002 2003 2004 2005 2006 

Paper i cartró 18,14 19,06 21,85 24,43 26,78 25,25 

Vidre 13,42 14,14 15,90 16,64 15,29 17,56 

Envasos lleugers 3,80 5,14 6,77 7,75 8,39 9,39



La mitjana de recuperació per habitant a la Garriga està per sobre de la mitjana comarcal. La 

major diferència es dóna en la fracció paper i cartró, on la recollida selectiva per càpita supera en tres 

punts la mitjana de la comarca. Per altra banda, els valors de recollida són superiors als que 

presenten municipis veïns a la Garriga com l’Ametlla del Vallès (7.517 hab., any 2005)i les Franqueses 

del Vallès (15.817 hab., any 2005). 

FIG. 6.51. COMPARATIVA DELS VALORS DE LA RECOLLIDA SELECTIVA PER HABITANT A TRAVÉS DE LES 

ÀREES D’APORTACIÓ L’ANY 2005 (VALORS EN KG/HAB.) 


IDESCAT) 

La Garriga 

Figaró- 

Montmany 

L’Ametlla del 

Vallès 

Les Franqueses 


Municipis 

membres del 

Consorci 

Paper i cartró 26,78 34,13 18,77 17,24 20,97 

Vidre 15,29 25,92 16,17 10,75 12,76 

Envasos lleugers 8,93 10,14 7,07 5,77 7,24 

L’eficiència dels contenidors per a la recollida selectiva (és a dir, el quocient entre la quantitat 

recollida i el nombre de contenidors instal·lats) és molt alta, essent un 22% superior a la mitjana 

comarcal en el cas del paper, un 14% superior en el cas del vidre i un 11% més gran en el cas dels 

envasos lleugers. 

FIG. 6.52. COMPARATIVA DE L’EFICIÈNCIA DELS CONTENIDORS DE RECOLLIDA SELECTIVA L’ANY 

2005 (VALORS EN KG/CONTENIDOR) 


AJUNTAMENT DE LA GARRIGA) 


Figaró- 

Montmany 

L’Ametlla del 

Vallès 

Les Franqueses 


Municipis 

membres del 

Consorci 

Paper i cartró 6.220,67 3.165,18 3.350,12 3.911,10 5.082,21 

Vidre 3.551,90 2.403,73 2.886,85 2.438,97 3.093,75 

Envasos lleugers 1.949,69 940,64 1.262,44 1.307,82 1.754,17 

La freqüència de buidat dels contenidors de vidre és d’1 cop cada 15 dies, els de paper i 

cartró 2 cops a la setmana i els d’envasos lleugers també de 2 vegades per setmana. El Consorci té 

habilitat un telèfon d’atenció ciutadana, el 902 13 31 13 on s’hi pot adreçar tothom qui detecti alguna 

deficiència del servei. A més, via internet pot sol·licitar-se a l’Ajuntament actuacions de neteja, buidat, 

col·locació, etc., tant dels contenidors de selectiva com de la fracció resta i la fracció orgànica. 

325



326 

6.2.2.5 Recollides selectives específiques. 

RECOLLIDA SELECTIVA PORTA A PORTA DE PAPER I CARTRÓ D’ORIGEN COMERCIAL. El paper i cartró 

generat a les botigues es recull comerç a comerç des de l’octubre de 2005. El cartró comercial es 

retira 2 cops per setmana (dimecres i dissabte), si bé el desembre i el gener s’amplia a 3 dies 

setmanals (dilluns, dimecres i dissabte). Aquesta recollida porta a porta del cartró cobreix el 90% de 

tots els comerços de la Garriga. Les botigues que resten fora del circuit de recollida poden trucar a 

l’Ajuntament, que avisa a la inspectora del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental la 

qual indica al comerç quan i on pot deixar el cartró. 

FIG. 6.53. PAPER I CARTRÓ D’ORIGEN COMERCIAL RECOLLIT EL 2006 (VALORS EN KG) 


Paper i 

cartró 

comercial 

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Total 

7.680 7.340 8.760 9.180 10.460 6.600 7.740 6.700 9.320 9.740 9.900 10.000 103.420 

La quantitat de cartró recollida el 2006 amb el porta a porta als comerços va representar més del 

20% de tot el cartró recollit a la Garriga aquell any. 

FIG. 6.54. PAPER I CARTRÓ RECOLLIT L’ANY 2006 A LA GARRIGA SEGONS EL CANAL DE 

RECUPERACIÓ (VALORS EN KG) 


Recollida selectiva 

amb contenidors 

Recollida porta a porta 

als comerços 

Deixalleria Total 

352.024 103.420 29.700 485.144 

72,56% 21,32% 6,12% 100% 

73% 

6% 

21% 

Recollida selectiva 

amb contenidors 

Porta a porta 

comerços 

Deixalleria



RECOLLIDA SELECTIVA DE PAPER I CARTRÓ ORIGINAT A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS. Des del 2000 es 

recull el paper i cartró generat per l’Ajuntament. L’any 2004 això va permetre recuperar 19,5 tones de 

paper. La recollida l’efectua Reciclatges Tamayo, SL, una empresa de la Garriga amb codi de gestor 

de residus E-83.94 que té autoritzada la transferència i recuperació mitjançant recollida selectiva de 

paper, plàstic, vidre, ferralla, tèxtil, així com trituració de fusta i restes vegetals i triatge i trituració de 

runes. 

RECOLLIDA SELECTIVA DE LLAUNES. A la Garriga hi ha 3 contenidors aixafa-llaunes de l’empresa 

Blipvert, SL, instal·lats d’ençà de 1996. Les llaunes recollides les tracta el gestor autoritzat Ferralles 

Batlles, amb el codi de gestor de residus E-202.96. 

FIG. 6.55. LLAUNES RECOLLIDES (VALORS EN KG) 

(FONT: BLIPVERT, SL) 

2001 2002 2003 2004 2005 2006 

Llaunes 60 94 72 85 98 86 

RECOLLIDA SELECTIVA D’OLIS VEGETALS. L’empresa Hijos de Canuto Vila, SL (CAVISA) de Llerona, 

inscrita en el Registre general de gestors de residus de Catalunya amb el codi E-72.94 com a 

recuperadora de teixits, òrgans animals i productes alimentaris, recull l’oli de cuina usat de 54 

productors diferents de la Garriga per produir biodièsel. Concretament, entre els productors tenim 37 

establiments de restauració, 5 centres d’ensenyament, 2 establiments termals i 10 productors més de 

diversa índole (residències geriàtriques, empreses de menjar preparat, congregacions religioses...). La 

recollida és gratuïta: no suposa cap cost per a l’establiment productor. 

FIG. 6.56. OLIS VEGETALS RECOLLITS (VALORS EN KG) 

(FONT: CAVISA) 

Olis 

vegetals 

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 

19.075,04 63.877,23 26.126,32 8.460,17 9.380,23 14.102,23 33.512,24 

RECOLLIDA SELECTIVA D’OLIS MINERALS. El 2005 l’empresa Catalana de Tractament d’Olis Residuals, 

SA (CATOR) va recollir 100,42 tones d’olis minerals a 24 productors de la Garriga (tallers mecànics, 

concessionaris d’automòbils, indústries, etc.). CATOR, SA està inscrita en el Registre general de 

gestors de residus de Catalunya amb el codi E-56.93 com a empresa de regeneració d’olis minerals. 

Les instal·lacions de CATOR es troben al municipi d’Alcover (Alt Camp). 

327



FIG. 6.57. OLIS MINERALS RECOLLITS (VALORS EN KG) 

(FONT: CATOR) 

328 

2001 2002 2003 2004 2005 2006 

Olis minerals 63.234 79.425 78.285 109.059 100.418 78.418 

Empreses 

servides 

26 27 25 25 24 21 

RECOLLIDA SELECTIVA DE BATERIES I PNEUMÀTICS. Tamayo Autodesguaces, SL, que està registrada 

amb el codi de gestora de residus E-448.97 i té autoritzades les operacions de reciclatge i recuperació 

de vehicles fora d’ús, recollia l’any 2006 les bateries i pneumàtics usats generats a 6 tallers diferents 

de la Garriga. En els darrers anys les bateries i pneumàtics recollits per aquesta empresa 

recuperadora ha anat creixent, sent el 2005 de 7,09 tones de bateries i 2,06 tones de pneumàtics 

vells. 

FIG. 6.58. BATERIES I PNEUMÀTICS RECOLLITS (VALORS EN KG) 

(FONT: TAMAYO AUTODESGUACES, SL) 

2001 2002 2003 2004 2005 2006 

Bateries 1.080 3.640 3.040 4.240 7.090 6.950 

Pneumàtics 900 1.980 1.360 2.280 2.060 5.590 

Empreses 

servides 

2 5 5 5 5 6 

RECOLLIDA SELECTIVA DE PILES. A la Garriga hi ha 11 contenidors cilíndrics distribuïts per la via pública 

destinats a la recollida separada de piles bastó i piles botó. L’empresa Ecología y Medio Ambiente 

Integrados, SL (Eco-Pil), de la Roca del Vallès, és la responsable de la seva gestió i buidat. Les piles 

recollides són gestionades per Pilagest, SL, empresa del Pont de Vilomara i Rocafort inscrita en el 

Registre general de gestors de residus de Catalunya amb el codi E-525.98 com a empresa de 

reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics i de recuperació de bateries, piles i 

acumuladors. La recollida de piles va començar a la Garriga a través dels contenidors d’Eco-Pil l’any 

2000. 

A l’hipermercat CAPRABO del barri de ca n’Illa també hi ha un contenidor per a la recollida de piles. 

FIG. 6.59. PILES BASTÓ I PILES BOTÓ RECOLLIDES (VALORS EN KG) 

(FONT: ECOLOGÍA Y MEDIOAMBIENTE INTEGRADOS, SL) 

2001 2002 2003 2004 2005 

Piles bastó 1.785 2.040 1.650 1.120 1.635 

Piles botó 0,435 0,840 0,640 0,525 0,605



RECOLLIDA SELECTIVA DE ROBA I CALÇAT VELL. A la Garriga hi ha tres canals de recuperació de la roba i 

el calçat vell: l’Associació Humana, el servei de deixalleria i Càrites Parroquial. 

Des de l’any 1992 l’Associació Humana recull roba i calçat vell a la Garriga. Aquesta entitat 

disposava l’any 2005 de 2 contenidors metàl·lics, ubicats a l’Estació de Servei Fontseré i a 

l’aparcament del Caprabo (Av. Jacint Verdaguer, s/n). Aquests contenidors s’han reforçat l’any 2007 

amb 3 més, situats al poliesportiu del barri de can Noguera, a l’Estació de Servei dels Tremolencs i a 

la plaça de can Violí. L’Associació Humana té la seu a l'Ametlla del Vallès. 

L’Associació Humana declara que, segons l’estat i les característiques del material recollit, el 

destí d’aquest pot ser la seva reutilització al continent africà, el reciclatge industrial, la venda o bé la 

disposició controlada per a aquell material en pitjor estat. 

FIG. 6.60. DESTÍ DE LA ROBA I EL CALÇAT VELL RECOLLITS PER L’ASSOCIACIÓ HUMANA L’ANY 

2005 (VALORS EN KG) 

(FONT: ASSOCIACIÓ HUMANA) 

Quantitat total recollida 

16.360 

Destí de la roba i 

el calçat recollit 

Roba d’estiu en bon estat enviada 

al continent africà 

Roba destinada al reciclatge 

industrial 

Venda com a roba de segona mà 

a les botigues de l’Associació 

Humana 

Quantitat de la roba i el 

calçat recollit segons 

destí 

Percentatge sobre el 

total 

6.871,20 42% 

4.090,00 25% 

1.963,20 12% 

Dipòsit controlat 3.435,60 21% 

De la roba i calçat que per les seves característiques o pel seu mal estat no són aprofitables 

se’n fa càrrec l’empresa de Sant Cugat del Vallès Tecnología y Medio Ambiente Grupo F. Sánchez, SL 

(TMA), amb codi de gestor E-81.94. TMA té autoritzada, entre altres tractaments, la deposició de 

residus no especials. 

Pel que fa a la deixalleria de la Garriga, no es disposa de valors de recollida per al 2005. L’any 

2006 el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Oriental indica que la deixalleria comarcal de la 

Garriga va recepcionar 800 kg de roba i calçat vell. 

Per acabar i pel que respecta a l’associació Càrites Parroquial, aquesta entitat fa la recollida 

els dissabtes de 12 a 13 h i els dilluns de 15 a 17 h. És els dilluns de 15 a 17 h quan les persones 

derivades des de l’Àrea de Benestar Social poden recollir la roba que necessiten al local de Càrites, 

situat al carrer Sant Francesc, 14. Segons les dades facilitades per l’Associació Humana aquesta 

entitat recepciona la part no distribuïda de la roba i el calçat vell recollit 

329



FIG. 6.61. ROBA I CALÇAT VELL RECOLLIT (VALORS EN KG) 

(FONT: ASSOCIACIÓ HUMANA, CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL, CÀRITES PARROQUIAL) 

Roba i calçat vell 

330 

Associació Humana 2.532 9.724 

2003 2004 2005 2006 

16.360 

(6.326 procedents 

de Càrites) 

22.262 

(6.038 procedents 

de Càrites) 

Deixalleria 357 - - 800 

Total 2.889 9.724 16.360 23.062 

RECOLLIDA SELECTIVA DELS VOLUMINOSOS. Des del 2000 la Garriga disposa de recollida selectiva de 

voluminosos. La recollida d’andròmines es fa el 1r i 3r dimarts de cada mes a partir de les 8 h. Cal 

sol·licitar prèviament per escrit a l’Ajuntament la retirada del trasto omplint un imprès de recollida on 

s’especifica la data de recollida, l’adreça de recollida, el nom del sol·licitant del servei i la relació dels 

voluminosos a retirar. Els trastos es situen al carrer, a l’adreça de la persona que sol·licita el servei o 

bé a una adreça determinada indicada a la sol·licitud. Aquest servei, que és gratuït, pot tramitar-se 

per internet. Reciclatges Tamayo, SL és el gestor autoritzat que gestiona les andròmines recollides. 

FIG. 6.62. VOLUMINOSOS RECOLLITS (VALORS EN TONES) 


2000 2001 2002 2003 2004 2005 

Trastos 358,71 297,45 171,44 296,78 155,70 173,04 

RECOLLIDA SELECTIVA DE LES RESTES DE PODA VIÀRIA. Els residus de la poda viària també els recull des 

del 2004 l’empresa Reciclatges Tamayo, SL. El 2005 es van recollir 45,22 tones de brancam procedent 

de la poda viària. No hi ha recollida de restes de jardineria per als particulars, que han de desplaçarse 

a la deixalleria per desfer-se’n. 

RECOLLIDA SELECTIVA DE MEDICAMENTS. El 2002 la Junta de Residus (actualment Agència de Residus 

de Catalunya) va distribuir les actuals papereres del Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos 

del sector farmacèutic, SIGRE. Aquestes papereres es troben al CAP i a les 4 farmàcies de la Garriga. 

SIGRE (Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos) és una societat sense ànim de lucre 

formada per Farmaindústria, FEDIFAR i el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics. SIGRE 

és l'encarregada de la implantació i desenvolupament de la recollida de medicaments a les oficines de 

farmàcia i als CAP i d'assumir tots els costos derivats del seu funcionament.

FIG. 6.63. MEDICAMENTS RECOLLITS (VALORS EN TONES) 




2001 2002 2003 2004 2005 

Medicaments 0,32 0,54 0,51 0,55 0,81 

6.2.2.6 Servei de deixalleria. La Garriga disposa d’una deixalleria situada al c/ Joan Brossa, 6 

(Polígon Industrial Congost). Aquesta instal·lació la gestiona directament el Consorci per a la Gestió 

dels Residus del Vallès Oriental i forma part de la xarxa de deixalleries comarcals desplegada arran del 

Pla de gestió comarcal dels residus municipals, aprovat l’any 1994, i que tenia com a un dels seus 

objectius la construcció d’un nombre suficient de deixalleries per satisfer les necessitats de tota la 

comarca. Actualment hi ha 25 deixalleries comarcals en funcionament. 

La deixalleria està oberta de dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, dissabtes de 10 

a 14 h i de 16 a 19 h i diumenges de 10 a 14 h. Segons la Norma tècnica sobre deixalleries i altres 

equipaments municipals. Versió any 2007 de l’Agència de Residus de Catalunya la deixalleria de la 

Garriga és de tipus B és a dir, instal·lació amb dos carrils independents, un per a la circulació i un altre 

per a l’estacionament necessari per a les operacions de descàrrega, de forma que uns usuaris no 

interrompin el pas dels altres. 

331



FIG. 6.64. RESIDUS QUE RECULL LA DEIXALLERIA DE LA GARRIGA I GESTORS AUTORITZATS QUE ELS 

TRACTEN 


332 

Residus Gestor autoritzat Residus Gestor autoritzat 

Ferralla Ferimet, SL Vidre pla Santos Jorge, SA 

Fusta Reciclatges Tamayo, SL Oli vegetal CAVISA 

Paper i cartró Papeles Allende, SL Oli mineral CATOR, SA 

Vidre especial Santos Jorge, SA Ampolles de cava - 

Vidre d’envasos Santos Jorge, SA Roba L’Arca del Maresme, SLL 

Envasos lleugers (brics, 

llaunes, plàstic) 

Cespa GR, SA Ferralla electrònica - 

Fluorescents Pilagest, Neveres 

Restes de poda 

TPA Técnicas de Protección 

Ambiental, SA 

Piles Pilagest, SL Pneumàtics Alfredo Mesalles, SA 

Runa 

Voluminosos TRATESA 

Consorci per a la Gestió dels 

Residus del Vallès Oriental 

Gestora de Runes de la 

Construcció, SA 

Bateries 

Residus especials en 

petites quantitats 

(REPQ): pintures, 

dissolvents, esprais... 

A3 Aprofitament 

Assessorament Ambiental, SL 

TPA Técnicas de Protección 

Ambiental, SA 

FIG. 6.65. MATERIALS RECOLLITS A LA DEIXALLERIA DE LA GARRIGA DURANT EL PERÍODE 2001- 



2001 2002 2003 2004 2005 

Ferralla 39.960 41.230 36.840 45.050 50.240 

Fusta 71.280 71.540 74.440 95.560 103.700 

Paper i cartró 31.590 33.060 31.940 30.310 36.230 

Restes de poda 38.080 50.120 55.520 48.040 52.420 

Runa 162.000 180.000 180.000 198.000 162.000 

Voluminosos 40.150 57.680 67.130 87.640 100.400 

Vidre pla 4.376 4.786 3.620 5.367 5.855 

Vidre especial 1.000 2.500 5.978 4.757 5.622 

Vidre d’envasos 2.468 3.727 4.434 2.989 2.926 

Envasos lleugers 1.210 1.918 1.253 921 970 

Fluorescent 660 360 60 60 286 

Piles 160 250 345 845 1.036 

Oli vegetal 756 2.150 2.000 1.800 2.750 

Oli mineral 534 714 800 1.512 0 

Ampolles de cava - 1.703 745 1.113 842



Roba 1.382 - 357 - - 

Ferralla electrònica - - - 14.376 17.514 

Neveres 36 u. 1.995 3.649 3.499 4.929 

Pneumàtics 213 u. 4.043 1.870 2.020 4.547 

Bateries 101 u. 1.552 1.290 1.428 900 

REPQ * 2.689 2.569 2.933 3.566 4.210 

Total 398.295 461.897 475.204 548.854 557.377 

(*) REPQ: residus especials en petites quantitats 

FIG. 6.66. NOMBRE D’USUARIS I USUÀRIES DE LA DEIXALLERIA DE LA GARRIGA DURANT EL PERÍODE 

2001-2005 


2002 2003 2004 2005 

Usuaris/àries 6.007 6.269 7.079 7.780 

El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental indica que, aproximadament, el 

79% dels residus recepcionats van ser valoritzats, mentre que el 21% van tenir com a gestió final la 

disposició controlada a l’abocador de Vacarisses. Així, en el diagrama de flux dels residus que clou 

aquest capítol es considera que la totalitat dels residus voluminosos recollits a través de la deixalleria 

tenen com a destí l’abocador. 

333



FIG. 6.67. SITUACIÓ DELS PRINCIPALS GESTORS DE RESIDUS MUNICIPALS DE LA GARRIGA 

(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LA CARTOGRAFIA EN FORMAT MIRAMON DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE) 


1: Pilagest, SL (Pont de Vilomara i Rocafort), piles; 2: CESPA Gestión de residus, SA (Santa Maria de 

Palautordera), triatge d’envasos lleugers; 3: Reciclatges Tamayo, SL i Tamayo Autodesguaces, SL (la Garriga), 

voluminosos, restes de poda, pneumàtics i bateries; 4: CAVISA (Llerona, les Franqueses del Vallès), olis vegetals; 

5: Papeles Allende, SL (Montornès del Vallès), paper i cartró; 6: Santos Jorge, SL (Mollet del Vallès), vidre; 7: 

Associació HUMANA (l’Ametlla del Vallès), roba i calçat; 8: EMMA-Ecoparc II (Montcada i Reixac), compostatge de 

la FORM; 9: TRATESA (Vacarisses), disposició de la fracció resta; 10: CATOR, SA (Alcover), olis minerals. 

6.2.2.7 Anàlisi dels percentatges de recuperació a la Garriga. Els valors més alts d’eficiència 

de recollida de la Garriga corresponen a la fracció vidre, amb un 34,95%, que és la recollida selectiva 

més antiga i la que permet recuperar un material, el vidre, al que culturalment hom ha atribuït un 

major valor. Molt enrera queden el paper i cartró, amb un 24,63%, els envasos lleugers, amb un 

17,58% i la fracció orgànica amb un 16,57%. 

FIG. 6.68. FRACCIONS VALORITZABLES QUE ES VAN RECUPERAR L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 

(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL) 

334 

Fracció orgànica Paper i cartró Vidre Envasos lleugers 

434,38 397,03 208,94 114,05



FIG. 6.69. ESTIMACIÓ DE LES FRACCIONS VALORITZABLES QUE ES VAN TRACTAR COM A REBUIG L’ANY 

2005 (VALORS EN TONES) 



2.187,34 1.215,19 388,86 534,68 

FIG. 6.70. EFICIÈNCIES DE RECOLLIDA A LA GARRIGA L’ANY 2005 


Eficiències de recollida= (quantitat recollida/quantitat recollida + quantitat generada) x 100 


16,57% 24,63% 34,95% 17,58% 

L’objectiu del Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya per al 2012 d’aconseguir 

valoritzar el 70% dels residus municipals i destinar a disposició el 30% resten encara molt lluny 

d’assolir-se a la Garriga, on únicament es van valoritzar l’any 2005 aproximadament el 25% de tots els 

residus municipals generats. 

6.2.3 RESIDUS INDUSTRIALS 

Segons indica l’Agència de Residus de Catalunya, a la Garriga hi ha 118 empreses inscrites en 

el Registre de productors de residus de Catalunya (2007) (vegeu annex 8). 

Les 128 declaracions fetes l’any 2005 donaven una producció de residus industrials de 18.763 

t de les quals menys d’un 1% eren residus especials, és a dir, residus que per la seva naturalesa 

poden afectar la salut de les persones o del medi ambient si no són tractats adequadament. 

FIG. 6.71. TIPOLOGIA DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 



declaracions 

Residus especials Residus inerts Residus no especials Total 

128 158 0 18.606 18.763 

335



FIG. 6.72. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE DECLARACIONS I DELS RESIDUS INDUSTRIALS PRODUÏTS DURANT 

EL PERÍODE 2001-2005 (VALORS EN TONES) 



declaracions 

336 

2001 2002 2003 2004 2005 

131 129 132 127 128 

Residus especials 225 2.276 2.231 313 158 

Residus inerts 5.322 0 0 0 0 

Residus no especials 8.317 13.376 14.261 19.327 18.606 

Total 13.865 15.652 16.492 19.640 18.764 

FIG. 6.73. EVOLUCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS DURANT EL PERÍODE 1996-2005 


Tones 

25.000 

20.000 

15.000 

10.000 

5.000 

0 

6.850 

13.555 

20.848 

18.477 

20.377 

13.865 

15.652 16.492 

19.640 

18.764 

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 

Amb aquestes dades s’observa que els residus d’origen industrial representen, quantitativament, la 

segona fracció més important del total de residus generats en el municipi. En concret van ser 18.764 t 

l’any 2005, és a dir, el 23,20% del total de residus generats.



FIG. 6.74. ACTIVITATS INDUSTRIALS PRODUCTORES DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS L’ANY 

2005 (VALORS EN TONES) 


Residus 

especials 

Residus 

inerts 

Residus no 

especials 

Total % 

Productes minerals no metàl·lics 0 0 3.905 3.905 20,81 

Fabricació d'altres productes químics 0 0 50 50 0,27 

Mecanització de metalls 64 0 7.069 7.133 38,02 

Tractament superfície de metalls 0 0 0 0 0 

Altres indústries de transformació de metalls 0 0 60 60 0,32 

Alimentació 0 0 312 312 1,66 

Tèxtil i confecció 8 0 869 878 4,68 

Adobament de cuir i pell 6 0 1.423 1.429 7,62 

Fusta i suro 38 0 3.099 3.137 16,72 

Impressió i edició 0 0 2 2 0,01 

Transformació cautxú i plàstic 35 0 319 354 1,89 

Recuperació de productes 1 0 32 33 0,18 

Altres indústries 5 0 1.466 1.470 7,83 

Total 158 0 18.606 18.764 100 

Gairebé el 40% dels residus industrials declarats el 2005 procedien de tallers de mecanitzat de 

metalls, pràcticament un 21% de les indústries de productes minerals no metàl·lics i més d’un 16% de 

la indústria de la fusta, sector històricament molt arrelat al municipi. 

FIG. 6.75. TIPOLOGIA DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 


Residus 

especials 

Residus 

inerts 

Residus no 

especials 

Total % 

Dissolvents i residus líquids amb dissolvents 9 0 0 9 0,05 

Residus oliosos (olis, greixos i hidrocarburs) 63 0 43 106 0,56 

Pintures, tintes, colorants i coles 11 0 0 11 0,06 

Residus de descontaminació 32 0 29 61 0,33 

Llots de depuració 0 0 2.919 2.919 15,56 

Productes caducats i restes de fabricació orgànics 0 0 13 13 0,07 

Residus animals 0 0 140 140 0,75 

Residus vegetals 0 0 1.333 1.333 7,10 

Plàstics 0 0 205 205 1,09 

Metalls 0 0 6.992 6.992 37,26 

Productes minerals i ceràmics 0 0 3.906 3.906 20,82 

Envasos industrials 18 0 120 138 0,74 

Varis 25 0 2.907 2.932 15,63 

Total 158 0 18.606 18.764 100 

El percentatge de valorització dels residus industrials declarats l’any 2005 va ser de l’ordre del 50%: 

337



FIG. 6.76. TRACTAMENT DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 


338 

Residus 

especials 

Residus 

inerts 

Residus no 

especials 

Total % 

Valorització en origen 9 0 190 198 1,06% 

Valorització externa 84 0 9.465 9.550 50,90% 

Emmagatzematge 0 0 25 25 0,13% 

Tractament fisicoquímic i biològic 37 0 1.520 1.557 8,30% 

Deposició controlada 21 0 7.380 7.401 39,44% 

Incineració 7 0 25 32 0,17% 

Gestió no especificada 0 0 0 0 0 

Total 158 0 18.606 18.764 100% 

En relació amb la gestió dels residus industrials l’Ajuntament ha detectat com a única 

incidència que a vegades algunes petites indústries utilitzen el contenidors per a la fracció resta per a 

desfer-se’n dels seus residus. 

6.2.4 RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ 

El Decret 201/1994 regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, estableix que 

en el projecte tècnic que s’adjunta a la sol·licitud de la llicència urbanística de qualsevol 

enderrocament o excavació cal avaluar el volum i característiques dels residus que s'originaran, tant si 

són conseqüència de l'operació d'enderrocament de construccions existents, com si ho són de les 

operacions d'excavació i de construcció, les operacions de destriament o recollida selectiva 

projectades i la instal·lació o instal·lacions de reciclatge o disposició del rebuig on es gestionaran, en 

cas que no s'utilitzin o reciclin a la mateixa obra. El conjunt de dades que satisfan les descripcions 

anteriors han de formar part d'un annex de la memòria tècnica del projecte que portarà el títol de 

Memòria de Gestió dels residus. També en aquesta Memòria ha d’aparèixer l'import de la fiança que 

productors i posseïdors dels residus estan obligats a dipositar i que es calcula a partir del pes total de 

residus generats. La fiança es diposita en el moment d'obtenir la llicència urbanística municipal. 

L’ordenança municipal G08 Runes i terres, és l’aplicació directa del Decret 201/1994 en la 

normativa municipal. L’ordenança &08 detalla quina és la documentació que han de presentar els 

sol·licitants d’una llicència d’obres d’enderrocament i/o nova construcció en relació als residus de 

construcció generats (quantitat, naturalesa i destí). També determina l’import de la fiança a satisfer, 

el règim de gestió dels residus i els mecanismes de retorn o, pel contrari, d’execució de la fiança. 

L’any 2005 es van iniciar 82 expedients d’obres majors i 407 d’obres menors a l’Ajuntament 

de la Garriga. Del total d’expedients d’obres majors s’han pogut consultar 60, dels quals 53 indicaven 

les tones o els metres cúbics de residus d’excavació, enderrocament i/o construcció generats. A 7



expedients no s’adjuntava el càlcul dels residus previstos. Per altra banda, únicament a 22 dels 60 

expedients consultats s’especificava el destí d’aquests residus, que era majoritàriament Reciclatges 

Tamayo, SL i la deixalleria de la Garriga, que envia aquests residus a Gestora de Runes de la 

Construcció, SA. Segons la memòria de 2005 de Gestora de Runes de la Construcció, SA, 1.400.000 t 

dels 5.180.000 t de runes totals tractades per aquesta empresa van ser finalment reciclades. S’ha 

assumit, doncs, que el 27% de les runes tractades es valoritzen, mentre que el 73% restant va a 

dipòsit controlat. 

En definitiva, les dades disponibles dels residus de construcció són força incompletes. Es 

desconeix la producció total dels residus de construcció generats a la Garriga i el seu tractament final. 

FIG. 6.77. PRODUCCIÓ I DESTÍ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ (DADES INCOMPLETES) (VALORS 

EN TONES) (2005) 


Residus de la construcció 43.660,84 

6.2.5 RESIDUS SANITARIS 

Disposició 34.295,14 78,5% 

Valorització 9.365,70 21,5% 

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), al municipi de la Garriga hi ha 12 

productors diferents inscrits al Registre de productors de residus sanitaris (2007), que inclouen el CAP, 

diverses clíniques dentals, laboratoris privats, establiments termals i una indústria tèxtil (vegeu annex 

9). Tot i haver-se sol·licitat a l’ARC, no s’han pogut obtenir les dades de producció de residus sanitaris 

d’aquests establiments. 

L’Agència de Residus de Catalunya indica que els residus sanitaris que generen aquests 

productors són del Grup III, és a dir, residus sanitaris amb requeriments especials de recollida i 

eliminació atès que poden generar riscos per a la salut de les persones. S’inclouen en aquesta 

categoria: els residus sanitaris infecciosos; la sang i hemoderivats en forma líquida; les agulles i altres 

materials punyents i tallants, que han estat usats; les vacunes vives i atenuades i els cultius d’agents 

infecciosos. Els residus del grup III es tracten mitjançant esterilització per autoclau i posterior 

trituració. Un cop esterilitzats i triturats, aquests residus esdevenen assimilables als municipals. 

339



6.2.6 RESIDUS RAMADERS 

6.2.6.1 Nombre d’explotacions ramaderes en actiu. Al terme municipal de la Garriga hi havia 

l’any 2006 15 explotacions ramaderes segons l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, 

Alimentació i Acció Rural (DAR). Les dades de cens (nombre de caps existents actualment) facilitades 

pel DAR per a aquestes explotacions es recullen a la taula següent (no es disposa de les dades de 

capacitat, és a dir, el nombre de caps de bestiar al que poden arribar les instal·lacions segons la 

Cartilla Ramadera). 

FIG. 6.78. CENS RAMADER DE LA GARRIGA EN DATA DEL 19/12/06 SEGONS ESPÈCIES I APTITUDS 

(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL) 

Vaquí de 

llet 

Vaquí de 

carn 

340 

Nombre 

d’explotacions 

Femelles Mascles Cria Recria Engreix Altres 

1 0 0 0 0 3 0 

5 34 2 5 2 668 0 

Porcs 2 0 0 0 0 240 0 

Ovelles 2 1.290 42 0 35 180 0 

Cabres 3 0 0 0 0 0 0 

Cavalls 1 1 0 0 0 0 0 

Gallines 1 6 0 0 0 0 0 

Pollastres 2 6 0 0 0 5.000 0 

Conills 1 140 16 0 30 1.000 0 

Abelles 2 0 0 0 0 0 230 

6.2.6.2 Estimació de la producció anual de fems. Per al càlcul de la producció dels residus 

ramaders generats al municipi s’han aplicat els barems de producció diària de residus proposats per 

Minuartia (1994) i que es recullen en la taula següent.



FIG. 6.79. BAREMS DE PRODUCCIÓ DIÀRIA DE RESIDUS RAMADERS SEGONS ESPÈCIE I APTITUD (VALORS 

EN KG/CAP/DIA) 

(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE MINUARTIA (1994)) 

Femelles Mascles Cria Recria Engreix 

Vaquí de llet 55 55 5,8 30 - 

Vaquí de carn 55 55 5,8 30 30 

Porcí 10 10 3 6 6 

Oví 2,5 2,5 1 1 1 

Equí 25 25 25 25 25 

Avicultura 0,2 (1) 0,2 (1) 0 (2) - 0,1 (3) 

Conills 0,09 0,07 0,005 0,03 0,03 

Abelles 0,1 

(1) Correspon a gallines. (2) Correspon a pollets. (3) Correspon a pollastres. 

Aplicant aquests valors sobre el cens ramader s’obté que la producció de residus ramaders 

va ser de 27.777,82 kg diaris l’any 2005, és a dir, durant tot l’any 2005 la Garriga va generar 

10.138,90 t de residus ramaders. 

6.2.6.3 Disponibilitat de superfície agrària per aplicar els residus ramaders. En termes de 

sostenibilitat i pel que fa a la ramaderia i als residus que aquesta activitat genera, cal relacionar la 

producció d’aquests residus amb la capacitat d’absorció de fems per part del sòl agrícola disponible al 

municipi. La superfície agrícola utilitzada (SAU) de la Garriga era l’any 1999 de 165 ha segons 

l’IDESCAT (aquest valor prové del Cens agrari i encara no s’ha actualitzat). La SAU contempla el 

conjunt de les terres llaurades més les dedicades a pastures permanents i dins de les terres llaurades 

considera els conreus llenyosos, herbacis, guarets i hortes familiars. Segons Minuartia (1994), 

l’aplicació màxima de nitrogen que podem fer en un sòl sense provocar problemes de contaminació 

difusa per nitrats dels seus aqüífers és de 210 kg per hectàrea i any. Això equival a 25 t de residus 

ramaders per hectàrea i any (Minuartia, 1994). Per tant, la SAU actual podria arribar a absorbir 

anualment fins a 4.125 t de fems, una xifra molt inferior a les més de 10.000 tones de residus 

ramaders que es generen anualment. Si s’hagués disposat de les dades de capacitat, aquesta 

diferència hauria estat, en el millor dels casos, igual tot i que probablement hauria donat una 

diferència major. En el diagrama de flux de residus i davant de la manca de dades sobre quin és l’ús 

dels residus ramaders generats, s’ha considerat que únicament es valoritzen com a adob 4.125 t de 

residus ramaders, xifra que podria absorbir la SAU de la Garriga 

341



6.2.7 FANGS DE DEPURADORA 

L’Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) La Garriga tracta les aigües residuals de la 

Garriga juntament amb les generades a una part del municipi de l’Ametlla del Vallès. En la memòria 

d’explotació de 2005, l’ens gestor de l’EDAR Congost, el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu 

Besòs, declarava que les càrregues de contaminació retirades per l’EDAR van generar 1.445.300 kg de 

fangs. Aquests fangs es van transportar al dipòsit controlat de Les Valls (Santa Maria de 

Palautordera), prèvia deshidratació a la planta d’assecat tèrmic de Granollers o de Rubí. Als fangs 

produïts cal sumar els residus de pretractament, que l’any 2005 van ser 52.980 kg, el tractament final 

dels quals també va ser el dipòsit controlat de Santa Maria de Palautordera. Aquesta instal·lació es 

troba al Camí Vell de Sant Celoni, 62 i la gestiona l’empresa CESPA GR Gestión de Residuos, SA, que 

té el codi de gestor industrial de residus E-51.93. 

Considerant que l’any 2005 la població servida per aquesta EDAR va ser de 24.991 habitants 

equivalents (és a dir, 14.731 habitants reals més 10.260 habitants que és l’equivalència en habitants 

de les aigües residuals d’origen industrial), dels quals 13.501 habitants eren de la Garriga segons el 

Consorci, i que el 100% de les ARI (i per tant els 10.260 hab. als que equivalen) també procedien de 

la Garriga, podem estimar que els fangs de l’EDAR i els residus de pretractament assignables a la 

Garriga van ser el 95,1% del total, és a dir, 50.384 kg i 1.374.480 kg. 

FIG. 6.80. PRODUCCIÓ DE FANGS I RESIDUS DE PRETRACTAMENT DE L’EDAR LA GARRIGA L’ANY 


(FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS) 

342 

Producció total de 

l’EDAR La Garriga 

Producció imputable a la 

població de la Garriga 

Fangs 1.445.300 1.374.480 

Residus de pretractament 52.980 50.384 

Total 1.498.280 1.424.864

6.2.8 DIAGRAMA DE FLUX GLOBAL 



L’any 2005 el municipi de la Garriga va produir 80.882 t de residus, entre residus industrials, 

municipals, de construcció, ramaders i fangs de depuradora, distribuïts tal com es detalla a la taula 

següent: 

FIG. 6.81. PRODUCCIÓ TOTAL DE RESIDUS A LA GARRIGA L’ANY 2005 (VALORS EN TONES) 


ASSOCIACIÓ HUMANA, CÀRITES PARROQUIAL, CATOR SA, CAVISA, CONSORCI PER A LA DEFENSA DEL CONCA DEL RIU BESÒS, 

CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL, DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA, 

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, ECOLOGIA Y MEDIOAMBIENTE INTEGRADOS SL, RECICLATGES TAMAYO SL, TAMAYO 

AUTODESGUACES SL) 

Residus 

industrials 

Residus 

municipals 

Residus de 

construcció 

Residus 

ramaders 

Fangs i 

residus de 

pretractament de 

l’EDAR 

18.764 6.732,16 43.822,80 10.138,90 1.424,86 80.881,72 

23,20% 8,32% 54,18% 12,54% 1,76% 100% 

Fangs i residus 

pretractament EDAR 

1,76% 

Residus ramaders 

12,54% 

Residus industrials 

23,20% 

Residus municipals 

8,32% 

Residus de 

construcció 

54,18% 

Únicament el 31% de tots els residus que origina el metabolisme municipal de la Garriga són 

valoritzats d’una o altra manera. La resta es retiren del sistema productiu i tenen com a objectiu final 

la disposició en dipòsit controlat. 

Total 

343



FIG. 6.82. DIAGRAMA DEL FLUX DELS RESIDUS A LA GARRIGA L’ANY 2005 


ASSOCIACIÓ HUMANA, CÀRITES PARROQUIAL, CATOR SA, CAVISA, CONSORCI PER A LA DEFENSA DEL CONCA DEL RIU BESÒS, 

CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL, DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL, 

ECOLOGIA Y MEDIOAMBIENTE INTEGRADOS SL, RECICLATGES TAMAYO SL, TAMAYO AUTODESGUACES SL) 

344 

Nota: s’ha considerat que de la fracció Altres residus deixalleria, es valoritzen la ferralla, la fusta, el vidre pla i 

especial, les ampolles de cava i la ferralla electrònica (183, 77 t), mentre que es tracten o es dipositen a 

abocador controlat els fluorescents, les neveres i els REPQ (9,43 t). Les runes recollides a la deixalleria (162 t) 

s’han sumat als residus de construcció, considerant que únicament el 27% es recicla (vegeu apartat 6.2.4)

6.2.9 NETEJA VIÀRIA 



Des del maig de 2005 l’empresa concessionària del servei de neteja és Coptalia, SA, del Prat 

de Llobregat, que té una concessió adjudicada per a un període de 8 anys. El personal per atendre el 

servei són 3 peons (escombrada manual), 2 maquinistes (escombradores mecàniques) i 1 encarregat 

(vehicle pick up). Fora de la plantilla hi ha també un tècnic de Coptalia amb qui el Coordinador de Via 

Pública de l’Ajuntament de la Garriga es reuneix un cop per setmana per revisar la prestació del 

servei. Pel que fa a la maquinària, s’utilitzen dues escombradores mecàniques de 2.000 i 4.000 litres 

de capacitat. El vehicle pick up esmentat abans, serveix per retirar voluminosos abandonats. També 

es disposa d’un equip d’aigua a pressió que en cas de necessitat es monta al damunt de la pick up. 

Per a la neteja manual els peons disposen de 3 carretons de neteja, escombres, raspalls, cabassos, 

recollidors, pales, motxilles (per a l’aplicació d’herbicides a les voreres durant la primavera), etc. 

L’horari del servei és de dilluns a divendres de 07:00 h a 13:24 h, mentre que els dissabtes hi 

ha un servei de suport de 07:00 h a 13:00 h format per un peó i una màquina (els dissabtes al matí hi 

ha al mercat setmanal a la Garriga). En casos d’events extraordinaris (festes, actes, etc.) el servei es 

contracta a part i es detalla segons les necessitats. 

El cost del servei l’any 2005 fou de 391.998,99 € (IVA inclòs), preu que s’actualitza segons 

l’IPC. Aquest preu inclou la neteja diària del municipi i, com a celebració extraordinària la Festa del 

Corpus. El cost de neteja d’altres celebracions o actes s’assigna a l’àrea de l’Ajuntament que l’origina. 

Per últim, indicar que a banda de papereres convencionals, als carrers de la Garriga també 

disposen de papereres amb un subministrador de bosses plàstic perquè els propietaris i propietàries 

de gossos puguin recollir els excrements dels seus animals. 

6.2.10 ENTITATS IMPLICADES EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS 

Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental. Consorci format l’any 1998 pel Consell 

Comarcal del Vallès Oriental i tots els municipis de la comarca, llevat d’Aiguafreda. El seus objectius 

són la construcció, l'explotació, la conservació i el manteniment de les instal·lacions necessàries per a 

les operacions de tractament, reciclatge i disposició controlada dels residus municipals i assimilables, 

així com el foment de la recollida selectiva. El Consorci gestiona la xarxa de deixalleries del Vallès 

Oriental. 

Agència de Residus de Catalunya (ARC). L’Agència de Residus de Catalunya (nova denominació 

de l’antiga Junta de Residus), és una entitat de dret públic amb competència sobre els residus que es 

generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial, ja siguin industrials, municipals, 

345



sanitaris o agropecuaris, a excepció dels residus radioactius, els provinents d'activitats mineres, els 

residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s'utilitzin exclusivament en el 

marc de l'explotació agrària, els explosius desclassificats, els que es gestionen com a aigua residual i 

els efluents gasosos. Els principals objectius de l'ARC són: 

- Promoure la minimització de residus i llur perillositat 

- Fomentar la recollida selectiva 

- Valoritzar els residus 

- Disposar el rebuig 

- Recuperar espais i sòls degradats per descàrregues incontrolades de residus o per contaminants 

Serveis Ambientals del Vallès Oriental SA (SAVOSA). Empresa pública responsable des de l’any 

1999 del buidatge i el transport dels materials recollits a través de les àrees de vorera, de la 

reubicació dels contenidors per criteris d’eficàcia i d’eficiència del servei, de la reposició dels 

contenidors malmesos, de l’atenció a les puntes d’abocaments de materials per esdeveniments 

excepcionals i, en general, de l’execució d’aquelles accions adreçades a garantir un bon servei de 

recollida selectiva entre els municipis membres del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès 

Oriental. 

Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs. Entitat supramunicipal que té delegada 

per l’Agència de Catalana de l’Aigua competències en matèria de sanejament en l’àmbit de la conca 

del Besòs. Gestiona l’EDAR La Garriga, depuradora que tracta les aigües residuals de la Garriga, 

generant així un dels residus produïts pel municipi, els fangs de depuradora. 

6.2.11 COST DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS 

L’ordenança municipal T08 Taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres 

residus sòlid urbans de 2007 defineix els criteris que determinen la taxa del servei de recollida i 

tractament dels residus municipals procedents de les llars o dels establiments comercials. Pel que fa 

als residus generats en l’àmbit domèstic, l’ordenança estableix una quota fixa de 116,07 € per 

habitatge. Sobre aquesta quota es defineixen exempcions per motius econòmics i bonificacions per als 

jubilats i jubilades i per a les famílies nombroses. En aquest darrer cas, la bonificació no es supedita al 

nivell d’ingressos de la família sol·licitant. L’ordenança també contempla una bonificació de contingut 

ambiental, consistent a bonificar el 15% de l’import de la taxa als particulars que facin ús de la 

deixalleria. Per a això la persona interessada ha d’acreditar que ha fet 3 lliuraments a la deixalleria, 

dels quals com a mínim un ha de ser de voluminosos o restes de jardineria i un altre d’oli usat. 

346



Les activitats comercials poden disposar de gestor propi dels residus que generen. En aquest 

cas han d’acreditar-ho davant de l’Ajuntament. Si no ho fan, s’acullen al servei de recollida i gestió 

municipal dels residus. La taxa per a la prestació d’aquest servei depèn de l’activitat desenvolupada 

però no es corregeix segons la superfície de l’establiment comercial. 

FIG. 6.83. QUOTES TRIBUTÀRIES DE LA TAXA PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA I 

TRACTAMENT DELS RESIDUS COMERCIALS (EXERCICI 2007) 


Tipologia de l’establiment comercial 

Epígraf 1. Allotjaments 

1.1 Hotels, motels, hotels-apartaments d’una, dues, tres, quatre i cinc estrelles, per cada plaça i pensions i cases d’hostes, 

centres hospitalaris, col·legis i altres centres de naturalesa anàloga, sempre que excedeixin les deu places 

1.097,19 € 

Epígraf 2. Establiments d’alimentació 

2.1 Supermercats, economats i cooperatives 

2.2 Magatzems a l’engròs de fruites, verdures i hortalisses 

2.3 Peixateries, carnisseries i semblants 

Epígraf 3. Establiments de restauració 

3.1 Restaurants 

3.2 Cafeteries 

3.3 Wisqueries i pubs 

3.4 Bars 

3.5 Tavernes 

Epígraf 4. Establiments d’espectacles 

4.1 Cinemes i teatres 

4.2 Sales de festes i discoteques 

Epígraf 5. Altres locals industrials o mercantils 

5.1 Centres oficials 

5.2 Oficines bancàries 

5.3 Altres locals no expressament tarifats 

573,55 € 

73,55 € 

573,55 € 

573,55 € 

573,55 € 

344,85 € 

344,85 € 

344,85 € 

344,85 € 

1.163,34 € 

266,83 € 

266,83 € 

266,83 € 

De les 19 àrees soterrades, 7 han estat inversions directes de l’Ajuntament per un valor de 

160.262,28 €. La resta han estat costejades pels promotors privats dels respectius projectes 

d’urbanització. En aquest sentit, l’ordenança G11 Ordenança reguladora dels sistemes de gestió de 

residus i mesures d’eficiència energètica, estalvi i altres criteris ambientals a incorporar en els edificis 

de nova construcció estableix l’obligatorietat en tots els projectes urbanístics de preveure l’existència 

dels contenidors per a la recollida selectiva, els quals, quan tècnicament sigui viable, hauran d’estar 

347



soterrats. Les obres de condicionament del terreny i de la instal·lació per al soterrament dels 

contenidors van a càrrec del titular de la llicència d’obres. L’Ajuntament facilita els contenidors. 

FIG. 6.84. PROMOTORS DEL SOTERRAMENT DE LES ÀREES D’APORTACIÓ I DE LES ÀREES DE VORERA 


Ubicació Model Promotor 

Torrent dels Murris cant. c/ Figueró A4 Ajuntament 

Pl. de les Nines A4 Ajuntament 

Ctra. Nova davant c/ Canonge Collell A4 Privat 

Ctra. Nova cant. c/ Riera A4 Privat 

Ctra. de l’Ametlla cant. c/ Banys A4 Ajuntament 

c/ Canonge Collell A4 Privat 

Pl. de Can Dachs A3 Ajuntament 

Pg. dels Til·lers cant. Rda. del Carril A3 Privat 

Pg. dels Til·lers cant. Can Xic Corder A3 Privat (Ecosenda) 

Ctra. de l’Ametlla cant. c/ Ceràmica A3 Privat 

Ctra. Nova cant Torrent de la Sínia A3 Ajuntament 

C/ Sta. M. del Camí davant CEIP Giroi A3 Departament d’Educació 

c/ Banys cant. c/ Mina SL3 Ajuntament 

Pg. dels Til·lers cant. Rda. del Carril SL3 Privat 

Pg. dels Til·lers cant. Can Xic Corder SL3 Ajuntament 

Ctra. Nova cant. c/ Riera SL3 Privat 

Ctra. Nova davant c/ Canonge Collell SL3 Privat 

Ctra. Nova cant. Torrent de la Sínia SL3 Privat 

C/ Sta. M. del Camí davant CEIP Giroi SL3 Departament d’Educació 

A3: àrea de vorera soterrada de 3 entrades; A4: àrea de vorera soterrada de 4 entrades; SL3: àrea d’aportació de 4 entrades. 

El servei de recollida i tractament dels residus municipals és deficitari. Comparant el cost 

global del servei amb el padró d’escombraries tant de particulars com de comerços, s’observa que la 

quantitat final recaptada arriba a cobrir pràcticament el 85%. 

348



FIG. 6.85. COST TOTAL DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICPALS, IVA INCLÒS (EXERCICI 2005) 

(FONT: AJUNTAMENT DE LA GARRIGA, AJUNTAMENT DE FIGARÓ-MONTMANY) 

Serveis prestats per Ecosenda, Gestió 

Ambiental SLU 

Serveis prestats pel Consorci per a la 

Gestió de Residus del Vallès Oriental 

Serveis prestats per Eco-Pil 

Serveis prestats per Reciclatges 

Tamayo, SL 

Serveis prestats per Equipos y 

Servicios del Nordeste, SL 

Serveis prestats per l’Ajuntament de 

Figaró-Montmany 

Generalitat de Catalunya 

Recollida de la fracció resta i la fracció orgànica 414.246,90 

Recollida selectiva extraordinària 956,58 

Recollida selectiva a través de les àrees d’aportació 21.839,94 

Recollida selectiva del paper dels comerços 3.062,25 

Servei de deixalleria 61.736,00 

Tractament pneumàtics, banals i altres 429,51 

Transferència de la fracció resta 89.821,50 

Tractament de la fracció resta 189.056,81 

Tractament de la fracció orgànica 21.051,14 

Recollida, manteniment i neteja dels contenidors de 

piles 

3.743,12 

Recollida selectiva del paper de l’Ajuntament 5.213,04 

Manteniment dels contenidors soterrats 1.015,00 

Reparacions dels equips soterrats 794,72 

Recollida i tractament de la fracció resta del contenidor 

del veïnat de Gallicant. Neteja del contenidor 

Cànon segons la Llei 16/2003 per entrada de residus a 

l’abocador (10 €/t) 

1.600 € 

48.607,60 

A. Cost total de la gestió de residus 863.174,12 

B. Quantitat recaptada l’any 2005 amb la taxa d’escombraries 

Habitatges: 597.358,72 

Comerços: 133.535,47 

730.894,19 

Grau d’autosuficiència per fer front al cost total de la gestió de residus (B/A x100) 84,68% 

D'acord amb els objectius previstos per la Llei 11/1997, d'envasos i residus d'envasos, la Junta 

de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) va signar sengles convenis de col·laboració amb 

Ecoembalajes España, SA (ECOEMBES) i amb Ecovidrio per regular conjuntament els compromisos de 

349



la Junta i dels ens locals que s'hi adhereixin respecte al funcionament del sistema integrat de gestió 

d'envasos. El 2004 l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes ratificaven aquest acord amb la 

signatura d’un nou conveni amb durada de 5 anys. El sistema integrat de gestió d’envasos és 

l'alternativa als sistemes basats en l’ús dels envasos retornables. És, per altra banda, el sistema més 

utilitzat per part dels envasadors de productes destinats al consum domiciliari. En aquest cas 

l'envasador paga un import per cada envàs posat al mercat a la societat gestora d'aquest sistema 

(Ecovidrio si és un envàs de vidre o Ecoembes per a qualsevol altre tipus d’envàs) i els seus envasos 

testifiquen aquest pagament amb un logotip format per una doble fletxa verda, coneguda com “punt 

verd”. Aquests diners serveixen per finançar la recollida selectiva, el transport i la selecció dels 

diferents materials. En el cas dels municipis com la Garriga que integren el Consorci per a la Gestió 

dels Residus del Vallès Oriental, és aquest ens qui rep i gestiona aquests diners 

350

6.2 FLUX DE RESIDUS - Ajuntament de la Garriga

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?