LA CONTAMINACIÓ PER OZÓ TROPOSFÈRIC: CAUSES I ...
LA CONTAMINACIÓ PER OZÓ TROPOSFÈRIC: CAUSES I ...
LA CONTAMINACIÓ PER OZÓ TROPOSFÈRIC: CAUSES I ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>LA</strong> <strong>CONTAMINACIÓ</strong> <strong>PER</strong> <strong>OZÓ</strong> <strong>TROPOSFÈRIC</strong>:<br />
<strong>CAUSES</strong> I POSSIBLES MESURES<br />
PREVENTIVES<br />
Cristian Caride Padilla<br />
Neus Escurriola Ayora<br />
Vanesa Hidalgo Morán<br />
Patrícia Lleixà Daga
Índex<br />
1. Introducció. Què és l’ozó i com es crea. Patrícia Lleixà<br />
Daga<br />
2. Efectes de l’ozó sobre la salut. Cristian Caride Padilla<br />
3. Ozó troposfèric a Catalunya. Neus Escurriola Ayora<br />
4. Mesures preventives. Vanesa Hidalgo Morán
INTRODUCCIÓ
Què és l’ozó?<br />
• Molècula formada per tres àtoms d’oxigen.<br />
• Nom d'ozó ve del grec, del verb ozein (ὄ ζειν, "al olor"),<br />
això és degut a l'olor peculiar que hi ha després dels<br />
llampecs de les tempestes.<br />
• Principal propietat: molt oxidant<br />
(3er àtom d’O2 molt inestable)<br />
Efectes adversos
L’ozó a l’atmosfera<br />
• Ozó estratosfèric “Ozó bo” → Capa d’ozó (90%).<br />
Protecció front radiació ultraviolada.<br />
• Ozó troposfèric “Ozó dolent” (10%)
L’ozó a l’atmosfera<br />
• Ozó estratosfèric “Ozó bo” → Capa d’ozó (90%).<br />
Protecció front radiació ultraviolada.<br />
• Ozó troposfèric “Ozó dolent” (10%)
Els dos problemes de l’ozó<br />
• Forat a la capa d’ozó<br />
• Contaminació per ozó troposfèric
Ozó troposfèric: com es crea?<br />
• Contaminant secundari d’origen fotoquímic<br />
• Principal mecanisme de formació a partir de la<br />
contaminació antropogènica. Necessitem:<br />
• Precursors: NOx i VOCs o compostos orgànics volàtils → “boira o<br />
boirum fotoquímic” (photochemical smog)<br />
• Radiació solar i calor<br />
NO 2 → NO + O<br />
O + O 2 → O 3<br />
• Altres mecanismes: tempestes elèctriques, intrusions<br />
estratosfèriques.
Ozó troposfèric: màxima concentració<br />
Necessitem radiació solar i emissions de NOx i VOCs. Per<br />
tant:<br />
• Maig - Setembre<br />
• Migdia - Primeres hores de la tarda
Ozó troposfèric: factors que influeixen amb<br />
el seu comportament a la troposfera<br />
• Emissions fresques: NO 2 → NO + O<br />
O + O 2 → O 3<br />
O 3 + NO → NO 2 + O 2<br />
Reduint localment la seva concentració, però a certa distància es<br />
reactiva la formació fotoquímica de l’ozó (↑concentracions zones rurals)<br />
• Meteorologia<br />
• Transport mitjançant el vent (↓concentració urbana i ↑ en zones rurals)<br />
• Anticiclons: Sistema d’alta pressió que provoca un descens de l’aire<br />
que alhora fa un escalfament per compressió i forma una capa d’aire<br />
calent que se sobreposa a les capes que es troben a sota disminuint<br />
la dispersió de l’aire de la capa de sota.<br />
• Orografia<br />
• Clima
EFECTES EN <strong>LA</strong> SALUT
Efectes generals sobre la salut<br />
• Irritació d’ulls, nas i faringe.<br />
• Disminució del rendiment físic.<br />
• Alteracions pulmonars funcionals en els infants.<br />
• Augment de la freqüència de crisis d’asma.<br />
• Segons el projecte APHEA (estudi de la contaminació<br />
atmosfèrica en diverses ciutats europees) un increment<br />
de 50 µg/m 3 en els nivells d’ozó s’associa amb un<br />
augment del 4% d’ingressos hospitalaris per MPOC, un<br />
3,5% d’ingressos per asma en majors de 15 anys i un<br />
2,3% en el nombre de defuncions.<br />
• També pot causar efectes en el sistema nerviós central,<br />
tals com cefalees i alteracions del nivell de consciència.<br />
Gálvez R, Sierra A, Sáenz MC et al., eds. Piédrola Gil. Medicina Preventiva y Salud Pública. 10ª ed. Barcelona: Masson-Salvat, 2001
Efectes sobre el sistema respiratori<br />
• Augment de la morbiditat: símptomes, crisis d’asma,<br />
ingressos per MPOC i asma…<br />
• Disminució de la funció pulmonar reversible front a<br />
exposicions agudes i també reducció de la funció<br />
pulmonar permanent en exposicions perllongades i<br />
disminució del creixement pulmonar en els nens<br />
• Augment de la reactivitat i inflamació de la via aèria<br />
(augment en el rentat broncoalveolar de neutròfils,<br />
limfòcits,mastòcits, interleuquines 6 i 8 i alfa-2macroglobulina)
Efectes sobre el sistema respiratori<br />
Brown JS, Bateson TF, McDonnell WF. Effects of exposure to 0.06 ppm ozone on FEV1 in humans: a secondary analysis<br />
of existing data. Environ Health Perspect. 2008;116:1023-6.
Efectes en el sistema cardiovascular<br />
Srebot V, Gianicolo EA, Rainaldi G, Trivella MG, Sicari. Ozone and cardiovascular injury.<br />
R Cardiovasc Ultrasound. 2009;7:30. Epub 2009 Jun 24.
Efectes en el sistema cardiovascular<br />
• Per tot l’esmentat a la figura anterior, són plausibles<br />
biològicament parlant els efectes de l’ozó sobre el<br />
sistema cardiovascular:<br />
1. Les exposicions a curt plaç augmenten la taxa d’infarts<br />
de miocardi en subjectes de edat mitjana-gran sense<br />
malaltia cardiovascular<br />
2. L’ozó és causant, independent d’altres contaminants, de<br />
malaltia cardiovascular
Efectes en la mortalitat<br />
• Segons l’estudi APHEA un increment de 50 µg/m 3 en els<br />
nivells d’ozó s’associa amb un increment de 2,3% en el<br />
nombre de defuncions<br />
• Un estudi del 2010 va calcular que l’ozó troposfèric<br />
estava relacionat amb uns 0,7 milions de morts<br />
respiratòries i amb 6,3 milions d’anys de vida perduts<br />
Gálvez R, Sierra A, Sáenz MC et al., eds. Piédrola Gil. Medicina Preventiva y Salud Pública. 10ª ed. Barcelona: Masson-Salvat, 2001.<br />
Anenberg SC, Horowitz LW, Tong DQ, West An estimate of the global burden of anthropogenic ozone and fine particulate matter on<br />
premature human mortality using atmospheric modeling. JJEnviron Health Perspect. 2010;118:1189-95
Efectes en la mortalitat<br />
• Resultats d’un estudi<br />
que evaluava els<br />
efectes de pujades<br />
puntuals d’ozó en la<br />
mortalitat diària,<br />
demostrant que l’ozó<br />
afecta la mortalitat a<br />
curt termini<br />
Touloumi G, et al. A short-term effects of ambient oxidant<br />
exposure on mortality: a combined analysis within the APHEA<br />
project: pollution and health: An European approach. Am J<br />
Epidemiol. 1997;146:177-185
Efectes en la mortalitat<br />
• Augments de risc de<br />
mortalitat segons<br />
causes per augments<br />
dels nivells d’ozó<br />
Stafoggia M, et al. Susceptibility factors to ozone-related<br />
mortality: a population-based case-crossover analysis. EpiAir<br />
Group. Am J Respir Crit Care Med. 2010;182:376-84. Epub<br />
2010 Mar 25
L’<strong>OZÓ</strong> <strong>TROPOSFÈRIC</strong> A CATALUNYA. CAMPANYA<br />
DE VIGILÀNCIA
Per què es fa?<br />
• Xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire i dels nivells<br />
d’ozó, en compliment del Reial decret 102/2011
Quan es fa?<br />
Entre maig i setembre hi ha una persona de guàrdia tot el<br />
dia<br />
Font: Generalitat de Catalunya
A qui s’informa?<br />
• En cas de superació del llindar d'informació (180µg/m³ en<br />
1 hora)<br />
• En cas de superació del llindar d'alerta (240 µg/m³ durant<br />
3 hores consecutives)<br />
• Si voleu ser alertats podeu enviar un mail a<br />
vigilancia_ozo.tes@gencat.cat o al twitter: #ozó
Com s’organitza?<br />
• S’ha creat una Xarxa de Vigilància i Previsió de la<br />
Contaminació Atmosfèrica (XVPCA)<br />
• Punts de mesurament Centres d’anàlisi Centre<br />
Receptor i Coordinador de dades
Evolució dels nivells d’ozó a Catalunya<br />
dels últims 5 anys<br />
Evolució dels últims 5 anys en relació al nombre total d’hores durant les quals<br />
s’ha superat els llindars d’ozó. A l’eix d’ordenades: nombre total d’hores, en<br />
blau del nivell d’informació (180µg/m³ en 1 hora) i en roig del nivell d’alerta<br />
(240 µg/m³ durant 3 hores consecutives). Eix d’abcises: dades des de l’any<br />
2006 al 2011.
Quants episodis hi ha hagut per avisos de superació<br />
del llindar d’informació durant aquest últim període a<br />
les diferents zones de qualitat de l’aire?<br />
1 Àrea de BCN<br />
2 Vallés-Baix Llobregat<br />
3 Penedès-Garraf<br />
4 Camp de Tarragona<br />
5 Catalunya Central<br />
6 Plana de Vic<br />
7 Maresme<br />
8 Comarques de Girona<br />
9 Empordà<br />
10 Alt Llobregat<br />
11 Pirineu Oriental<br />
12 Pirineu Occidental<br />
13 Prepirineu<br />
14 Terres de Ponent<br />
15 Terres de l’Ebre<br />
5 cops<br />
De 2 a 4 cops<br />
0 cops
Webs d’interès<br />
• Mapa a temps real de l’Agència Europea de Mediambient<br />
EEA. http://www.eea.europa.eu/themes/air/airquality/map/real-time-map<br />
• Dades de la contaminació atmosfèrica de les 84<br />
estacions automàtiques de la XVPCA<br />
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?e<br />
stacio=00&contaminant=99&dades=1#
PREVENCIÓ
Com reduïr la concentració d´ozó troposfèric?<br />
Radiació solar Temperatura Precursors (NOx, COVs)<br />
UE fixa els valors límit<br />
GenCat elaborar plans d’acció<br />
2007-2010 es va elaborar el primer pla<br />
2010 es continuen superant els límits<br />
2011-2015 entra en vigor un nou pla
Pla d’actuació per a la millora de la<br />
qualitat de l’aire 2011-2015<br />
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la GenCat ha elaborat 34 mesures que ha<br />
d´implantar per assolir els objectius de l´aire fixats per la UE:<br />
• Transvasament modal cap al transport públic<br />
• Bicicleta pública i impuls de l´ús de la bicicleta privada<br />
• Impuls del vehicle elèctric<br />
• Promoció d’estacions de servei amb combustibles més nets i punts de recàrrega elèctrica<br />
• Foment d’una major ocupació del vehicle<br />
• Compra Verda<br />
• Distintiu per a flotes de transport<br />
• Reducció del cost del peatge per a vehicles nets<br />
• Control als vehicles més contaminants<br />
• Renovació de calderes, finestres i millora de l’eficiència energètica en el sector domèstic<br />
• Cursos de conducció eficient<br />
• Accions d’informació i sensibilització per coresponsabilitzar la població en la reducció de<br />
la contaminació
Pla d’actuació per a la millora de la<br />
qualitat de l’aire 2011-2015<br />
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la GenCat ha elaborat 34 mesures que ha<br />
d´implantar per assolir els objectius de l´aire fixats per la UE:<br />
• Transvasament modal cap al transport públic<br />
• Bicicleta pública i impuls de l´ús de la bicicleta privada<br />
• Impuls del vehicle elèctric<br />
• Promoció d’estacions de servei amb combustibles més nets i punts de recàrrega elèctrica<br />
• Foment d’una major ocupació del vehicle<br />
• Compra Verda<br />
• Distintiu per a flotes de transport<br />
• Reducció del cost del peatge per a vehicles nets<br />
• Control als vehicles més contaminants<br />
• Renovació de calderes, finestres i millora de l’eficiència energètica en el sector domèstic<br />
• Cursos de conducció eficient<br />
• Accions d’informació i sensibilització per coresponsabilitzar la població en la reducció de<br />
la contaminació
Pla d’actuació per a la millora de la<br />
qualitat de l’aire 2011-2015<br />
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la GenCat ha elaborat 34 mesures que ha<br />
d´implantar per assolir els objectius de l´aire fixats per la UE:<br />
• Transvasament modal cap al transport públic<br />
• Bicicleta pública i impuls de l´ús de la bicicleta privada<br />
• Impuls del vehicle elèctric<br />
• Promoció d’estacions de servei amb combustibles més nets i punts de recàrrega elèctrica<br />
• Foment d’una major ocupació del vehicle<br />
• Compra Verda<br />
• Distintiu per a flotes de transport<br />
• Reducció del cost del peatge per a vehicles nets<br />
• Control als vehicles més contaminants<br />
• Renovació de calderes, finestres i millora de l’eficiència energètica en el sector domèstic<br />
• Cursos de conducció eficient<br />
• Accions d’informació i sensibilització per coresponsabilitzar la població en la reducció de<br />
la contaminació
Pla d’actuació per a la millora de la qualitat<br />
de l’aire 2011-2015<br />
Episodis ambientals:<br />
Actuacions previstes<br />
• Informació a la població<br />
• Gestió de la velocitat<br />
• Convenis d’accions en el sector industrial i energètic<br />
El conseller de TES i el president de Oficement han<br />
signat un acord per la reducció 50% de les emissions<br />
durant els episodis.
Emissions industrials de compostos<br />
orgànics volàtils<br />
Regulació de COVs:<br />
La UE i l'Estat espanyol han aprovat la Directiva 1999/13/CE i el Reial Decret<br />
117/2003 que afecten determinades activitats que utilitzen dissolvents en<br />
quantitats importants.<br />
Impressió Neteja de superfícies Recobriment
Emissions industrials de compostos<br />
orgànics volàtils<br />
Requisits per a les empreses:<br />
Límits i controls d'emissions<br />
Establerts a l’annex II del RD 117/2003.<br />
Pla de gestió de dissolvents<br />
Les instal·lacions han de trametre anualment les dades recollides<br />
en el Pla de gestió de dissolvents i ho presentaran al Servei de<br />
Vigilància i Control de l'Aire abans del 31 de març de l'any següent<br />
a la bústia de correu electrònic control_emis.tes@gencat.cat.
CONCLUSIONS
• L’ozó troposfèric és un contaminant secundari d’origen<br />
antropogènic.<br />
• Màximes concentracions durant Maig-Setembre i migdiaprimeres<br />
hores de la tarda.<br />
• És difícil saber ben bé l’impacte de l’ozó sobre la salut<br />
perquè hi ha molts factors de confusió.<br />
• S’haurien de realitzar estudis que mirin els efectes de<br />
l’ozó independentment d’altres contaminants.<br />
• La Generalitat de Catalunya té una bona xarxa de<br />
vigilància.<br />
• Hi han bons plans de prevenció però manca una bona<br />
implantació per tal de disminuir els nivells de precursors.<br />
• Amb la crisi econòmica és més difícil complir les<br />
mesures de prevenció.
Change language