IES Lluís de Peguera Millorar la lectura, possible - INS Lluís de ...

http://abcnews.go.com 

Millorar la lectura: una realitat posible? posible 

Institut Lluís de Peguera 

Manresa, 11 de desembre de 2012 

Enric Queralt i Catà

“Mestre Mestre” 

“Escola Escola” 

Escolaritat 

obligatòria 

11/12/2012 - EQC - 2

Els parlaré parlar de 6 coses: 

. Llegir AVUI 

. COM ho tenim això del llegir (per què?) 

. COMPETENT llegint 

. COM s’hi arriba? 

. Llegir per APRENDRE: 

. Lectura d’estudi 

. Competència informacional 

. Lectura crítica 

. Un camí de millora 

11/12/2012 - EQC - 3

Llegir bé b correlaciona amb... 

Wells, 1986; Bruner, Bruner, 

1996; Cunningham i Stanovich, Stanovich, 

1998; Allan i cols., 2005; 

Roos i cols.; 2006 

. Resultats escolars 

. Millora de la comprensió i la competència lectora 

. Millora de l’expressió escrita 

. Nivell de coneixements generals 

. Comprensió d’altres cultures 

. Comprensió de la naturalesa humana 

. Capacitat de presa de decisions 

11/12/2012 - EQC - 4

Comprendre i emprar els textos escrits i a 

reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els 

objectius propis, desenvolupar el coneixement i 

el potencial de cadascú i participar en la 

societat. (PISA, 2009) 

Competent llegint 

Poca broma! 

Bastant Bastant méés m s que que dir dir les les lletres lletres

Per funcionar en una 

societat moderna cal saber 

llegir bé b 

. El mercat laboral exigeix aptituds de lectura cada cop 

més elevades. 

. La participació social i ciutadana en l’àmbit digital 

depèn cada cop més dels nivells d’alfabetització. 

. La digitalització està canviant el concepte 

d’alfabetització (tot gira al voltant de la paraula 

escrita) 

http://www.mqupblog.com 

11/12/2012 - EQC - 6

No o es pot anar per aquest món m n sense saber 

llegir , MOLT BÉ! 

B 

11/12/2012 - EQC - 7

Un DRET BÀSIC!!! B SIC!!! 

de TOT l’alumnat alumnat (en 13 anys d’escola!) 

11/12/2012 - EQC - 8

És un dret ineludible d’una ciutadania democràtica 

l’assoliment de la CL ...no només constitueix el 

fonament de l’adquisició d'altres matèries del sistema 

educatiu, sinó que també és un prerequisit per 

participar amb èxit en la majoria d’àmbits de la 

vida adulta 

(Cunningham i Stanovich, 1998; Smith et al., 2000) 

11/12/2012 - EQC - 9

Un dèficit d ficit en competència compet ncia lectora és s una... 

Porta d’entrada d entrada a l’exclusi l exclusió social 

11/12/2012 - EQC - 10 

http://www.preset.org

Seguim... 

. Llegir AVUI 









11/12/2012 - EQC - 11

-1 

1 

1 

1 

1 

12 

19 

18 

2 

24 

27 

24 

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf 

11/12/2012 - EQC - 12 

3 

35 

33 

29 

4 

23 

18 

21

Cb: Cb: 

el gruix, també tamb al “mig mig” 

diu el mateix, la seva ? 

11/12/2012 - EQC - 13

El “llegir llegir” de PISA 2009 

. Recuperar informació 

. Formar-se una comprensió comprensi general del text 

. Desenvolupar una interpretació 

interpretaci 

. Reflexionar i avaluar el contingut d’un text 

. Reflexionar i avaluar la forma d’un text 

11/12/2012 - EQC - 14

El “llegir” del CSA 

(no equiparables al de PISA) 

1. Obtenció d’informació literal 

2. Comprensió global 

3. Interpretació del significat 

4. Reflexió i valoració 

11/12/2012 - EQC - 15

Accedir 

Obtenir 

Obtenir 

informació 

Ús del contingut 

del text 

Desenvolupar 

una comprensió 

global 

Integrar 

Interpretar 

Competència 

lectora 

Elaborar una 

interpretació 

PISA 2009 

Ús dels 

coneixements 

externs al text 

Reflexionar 

i valorar el 

contingut 

Aprendre i gaudir! 

Reflexionar 

Valorar 

Reflexionar i 

valorar la 

forma del text 

11/12/2012 - EQC - Felipe Zayas 

16

Per què? qu 

hi ha diverses raons... 

Algunes d’importants 

11/12/2012 - EQC - 17

Llegir NO és s un hàbit h bit, , ENCARA, ENCARA, 

de la nostra tradició tradici social i escolar 

11/12/2012 - EQC - 18

un exemple: 

http://www.forosperu.net 

http://christopherteh.com 

11/12/2012 - EQC - 19

11/12/2012 - EQC - 20

un altre exemple: 

Reading at the park 

988.000.000 

11/12/2012 - EQC - 21

Llegint al parc 

212.000 

988.000.000 

11/12/2012 - EQC - 22

Hi ha una línia l nia que defineix dues “europes europes” 

La lectura és a l’horari d’alumnes 

“Tot el dia llegim i escrivim” 

Des la dècada http://cartografic.wordpress.com dels 70 s’instauren programes de lectura en 

temps escolar. els darrers, França i Anglaterra 

11/12/2012 - EQC - 23

http://www.albertonps.sa.edu.au/flexipage.aspx?PageId=198 

11/12/2012 - EQC - 24

Des 1960 programes de lectura lliure i 

silenciosa a les aules de la majoria d’instituts d instituts 

http://www.vermontcouncilonreading.com 

11/12/2012 - EQC - 25

Governs, institucions i empreses s’hi s hi dediquen 

http://www.readingrevolution.co.uk 

http://www.untrainedhousewife.com 

http://beattiesbookblog.blogspot.com. 

es 

11/12/2012 - EQC - 26 

http://www.education.gov.uk/schools/teachingandlearning/pedagogy/b00192950/encouraging-reading-for-pleasure

Per això tenen literatura professional 

Ensenyar a llegir a totes les etapes 

www.barbsbooks.com www.smartshopbuy.com www.mheonline.com 

11/12/2012 - EQC - 27

També Tamb a la secundària!! 

secund ria!! 

Aquí Aqu encara no la demanem 

http://www.stanford.edu 

11/12/2012 - EQC - 28

Mentre aquí aqu ens “ocup ocupàvem vem” d’altres altres coses

1960 

2005 

1973 

11/12/2012 - EQC - 30

Curs 2011-2012 2011 2012 

11/12/2012 - EQC - 31

grao.com 

. INFORMACIÓ 

. ORGANIGRAMA 

. CALENDARI 

. SEP 

. SERVEIS ESCOLARS 

. TRANSPORT I MENJADOR 

. FESTES 

. AVALUACIÓ INTERNA 

. EQUIPS DE CICLE 

. EAP 

. INFORMÀTICA 

. LLENGUA 

. PCC I FORMACIÓ DEL 

. PROFESSORAT AL CENTRE 

cinemaclubdevid 

eo.com.ar 

Costa trobar lectura en... 

projectes de direcció direcci 

. SORTIDES 

. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 

. REUNIONS DE PARES 

. REUNIONS ÒRGANS DE 

GOVERN 

. AVALUACIONS 

. METEREOLOGIA 

. LABORATORI 

. BIBLIOTECA 

. COORDINACIÓ EP-ESO 

. TEATRE 

. COL·LABORACIÓ 

AJUNTAMENT 

. PREVENCIÓ DE RISCOS 

LABORALS 

. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 

. ORGANITZADES PER L'AMPA 

plans generals anuals 

memòries anuals de centre 

11/12/2012 - EQC - 32

actes de reunions 

horaris 

aules 

11/12/2012 - EQC - 33 

27/06/2012 - EQC - 54

I a taules de mestre! 

Universitat de BCN 

11/12/2012 - EQC - 34

Mestre, Mestre, quèè qu faig, faig, ja ja he he acabat. acabat. 

. has fet els tres problemes de matemàtiques? 

. i el mapa conceptual de medi? 

. les dades de la biografia de... les has trobat? 

. ah! i aquells exercicis del quadernet d'ortografia, 

d’ahir? 

. sí! Ho tinc tot fet. 

. què faig ara? 

DONCS DONCS AGAFA AGAFA UN UN LLIBRE LLIBRE I I LLEGEIX!! 

LLEGEIX!! 

11/12/2012 - EQC - 35

11/12/2012 - EQC - 36 

http://uifoto.ning.com

i a la secundària, massa sovint,... 

Toquen Toquen un llibre i... 

fitxa? 

resum per capítols? 

ressenya? 

examen? 

11/12/2012 - EQC - 37

Què Qu es fa a les aules quan s’acaba s acaba una lectura 

obligatòria? 

Control escrit 64% 

11/12/2012 - EQC - 

Jeroni Moya 

38

Reading at the secondary 

252.000.000 

11/12/2012 - EQC - 39

Llegir a la secundària secund ria 

85.700 

252.000.000 

11/12/2012 - EQC - 40

a educació primària... 

Medi natural 5è EP 

Medi social 6è EP 

les preguntes més m s habituals dels llibres 

11/12/2012 - EQC - 41

i a educació secundària 

poques vegades... 

en què s’assembla... 

en què es diferencia... 

com es pot saber... 

es pot demostrar que... 

com podria comprovar... 

què podria passar... 

què es pot fer per... 

que serà el més 

important... 

11/12/2012 - EQC - 42

PIRLS 2006 

PISA 2009 

⋅ només el 5% dels escolars estan en els nivells més alts de 

resultats (8% de mitjana de l'OCDE). “Espanya és l'últim estat 

d'Europa en millors estudiants”. 

⋅ la diferència de resultats entre els estudiants nadius i 

els nouvinguts és de 83 punts en CL 

EL PERIÓDICO. 09.12.10 

11/12/2012 - EQC - 43

L’alumnat alumnat estranger: quasi duplica les 

puntuacions a la franja baixa 

català 

castellà 

matemàtiques 

mitjana 

catalana 

28,6% 

32,8% 

21,7% 

mitjana 

estrangers 

43,8% 

47,3% 

42% 

11/12/2012 - EQC - 44

. Perquè s’han confós les coses 

. La immersió ha consistit, únicament, en una 

exposició intensiva en una L2 i en una batalla 

d’usos lingüístics 

Per què qu ens passa? 

. No ha suposat un plantejament metodològic 

especial i adequat a les seves necessitats. 

11/12/2012 - EQC - 45

habilitats bàsiques de 

comunicació 

interpersonal (BICS) 

. conversa cara a cara 

. aquí i ara 

1-2 2 anys 

. contingut familiar 

. vocubulari més freqüent 

. molt contextualitzat 

. ambient distès 

competència cognitiva 

i acadèmica de la 

llengua (CALP) 

+ de 5 anys 

. interacció limitada 

. més abstracte, més distant 

en el temps i l’espai 

. menys contingut familiar 

. vocabulari menys freqüent 

. descontextualitzat 

. ambient més exigent 

11/12/2012 - EQC - Elisabeth Coelho 

46

Implícits Impl cits culturals 

11/12/2012 - EQC - 47

LLENGÜES 

Llengües 

romàniques; 

Anglès, Xinès, 

Rus, Wòlof, 

Tagal 

Amazic 

Àrab 

Panjabi, urdú, 

manding, 

soninké, 

japonès 

Estructura sintàctica sint ctica de les llengües lleng es 

ORDRE DELS ELEMENTS FRASE 

S + V + O 

La nena menja caramels 

Nena menja caramels 

V + S + O 

Menja nena caramels 

S + O + V 

Nena caramels menja 

ALTRES ASPECTES 

XINÈS 

Frases subordinades per 

juxtaposició. 

C Preposicionals davant del 

verb. (O+S+V) 

TAGAL (verbs en passiva) 

ÀRAB 

Signes de puntuació. 

Subordinació per 

entonació. 

PANJABI – URDÚ 

L’adjectiu i els CN van 

davant del nom. 

Postposicions. 

11/12/2012 - EQC - 48

Aquests alumnes... 

tenen una dificultat afegida, molt gran... 

A l’escola l escola es parla i s’escriu s escriu de coses que 

“no no hi són” s 

11/12/2012 - EQC - 49

Una demanda com... 

Explica el que veus en aquesta il·lustraci il lustració 

11/12/2012 - EQC - 50

És de CALP 

CALP, seria necessària una intervenció 

docent de guia i d’acompanyament per arribar a 

aconseguir una producció ajustada a la demanda 

11/12/2012 - EQC - 51

Imaginem... 

“L’aigua del mar se’n va cap a dalt i els 

núvols llavors aquí deixen caure aigua i 

aquí fa ploure i nevar i de seguida es fan 

rius i van cap avall, vull dir al mar, ah! i 

la gent fa servir l’aigua del riu. “Bueno” 

i també hi ha fonts de l’aigua de ploure 

però aquí no es veuen”. 

11/12/2012 - EQC - 52

Però voldríem voldr em 

“L’aigua del mar s’evapora perquè el sol l’escalfa i es 

formen núvols. Els núvols amb el vent vénen cap a la 

terra i quan arriben a les muntanyes es refreden i fan 

ploure o nevar Una part de l’aigua de la pluja o de la 

que es fon de la neu forma els rius, però una altra 

part es filtra per la terra i forma rius subterranis. Al 

final tota l’aigua, després d’utilitzar-la les persones, 

torna al mar i el cicle de l’aigua torna a començar”. 

11/12/2012 - EQC - 53

http://home.oise.utoronto.ca 

B 

I 

C 

S 

J. Cummins: els quadrants 

Poc exigent cognitivament 

Suport A C Suport 

màxim reduït 

B D 

C A L P 

Exigent cognitivament 

11/12/2012 - EQC - 54

Abans podríem podr em (I)... 

. Presentar l’explicació com una situació 

comunicativa en la qual és del tot necessari 

contextualitzar“ Hauries d’explicar el cicle de l’aigua als teus 

companys i companyes. Pensa que no veuen la il·lustració 

que tu tens al davant i que els ho has d’explicar de manera que ho 

entenguin” 

. Precisar més l’habilitat cognitivolingüística que li 

estem encomanant: “Pensa que per explicar bé una cosa o 

un fenomen sempre cal dir què passa i per què succeeixen les coses o 

els fenòmens”. “Recorda que hauràs d’utilitzar sovint el perquè” 

11/12/2012 - EQC - 55

Abans podríem podr em (II)... 

. Emfasitzar la necessitat d’emprar el lèxic de l’àrea: “Abans 

de començar a explicar pensa en les paraules que utilitzaràs per explicar 

els diversos fenòmens”. “Fes-te una petita llista en un full, 

ordenada segons quan les hagis d’utilitzar.Enganxa-hi els rètols”. 

. Seleccionar els verbs que caldria utilitzar en l’explicació: 

evaporar, condensar, precipitar, filtrar, depurar, abocar, etc. 

. Fer-lo adonar de l’estructura que hauria de tenir 

l’explicació relacionada amb els tres moments del cicle de 

l’aigua: l’evaporació, les precipitacions i la utilització i el retorn 

al mar: “Mira, amb llapis assenyalarem dues línies per marcar els tres 

grans moments del cicle de l’aigua: l’evaporació, les precipitacions i la 

utilització i el retorn al mar 

11/12/2012 - EQC - 56

i finalment... 

11/12/2012 - EQC - 57

Informe TALIS OCDE 

Rafael Feito /Complutense de Madrid 

Enquesta 70.000 prof. de 23 països 

“Espanya és un dels països en què el professorat 

practica més la docència basada en la transmissió 

directa", és a dir, en la qual el professor parla i 

l’alumne escolta i aprèn”. 

O no!! 

11/12/2012 - EQC - 58

Es parla i s’escriu s escriu POC del “llegit llegit” 

11/12/2012 - EQC - 59

PIRLS 2006 

. paper excessivament passiu a l’alumnat 

. es practica molt poc la lectura per parelles o en 

petits grups... 

11/12/2012 - EQC - 60

Per això... 

Tenim qüestions, q estions, bàsiques siques, , NO resoltes! 

11/12/2012 - EQC - 61

Què Qu és s la lectura? 

De qui és s feina, qui se n’ocupa? n ocupa? 

Ensenyar a llegir? Fer lectors? 

www.racocatala.cat 

www.aulavirtual.iesotura.es 

11/12/2012 - EQC - 62

Cal identificar lectura amb literatura? 

Per què? 

11/12/2012 - EQC - 63

Què Qu és s més m s important? 

La qualitat del llibre? 

La qualitat de l’experiència lectora? 

11/12/2012 - EQC - 64

Què Qu cal prioritzar? 

El gust per una lectura entretinguda o bé la lectura 

d’una obra de prestigi? 

11/12/2012 - EQC - 65

Lectura literària? liter ria? 

Qui dictamina la validesa de les 

interpretacions? 

http://peanuts.wikia.com 

Sally: He estat llegint poemes a l’escola però no els entenc. 

Com ho puc saber si un poema m’agrada? 

Charlie Brown: Ja t’ho diuen! 

11/12/2012 - EQC - 66

Som aquí!! aqu !! 

11/12/2012 - EQC - 67

Seguim... 

. Llegir AVUI 









11/12/2012 - EQC - 68

Aprenentatge competencial: 

“Aprendre Aprendre aplicant” aplicant 

vertical 

horitzonal 

11/12/2012 - EQC - 69 

http://www.lowesforpros.com/sites/default/files/LFP0509_Curley_BR_CoreCompetency_X_0.jpg

Un lector competent 

És capaç d’utilitzar alhora diversos 

coneixements i habilitats relacionats amb la 

lectura per resoldre situacions de la vida 

personal, escolar i, més tard, laboral 

11/12/2012 - EQC - 70

Usos competencials de la lectura 

Cal aprendre’n aprendre n “llegint llegint de veritat” veritat 

Obtenir informació informaci precisa 

Informar-nos, Informar nos, en general 

Gaudir 

Estudiar 

Davant d’un d un auditori 

Revisar i millorar un escrit 

Seguir instruccions i actuar 

Crear i dissenyar 

Prendre decisions 

11/12/2012 - EQC - 71

Prepareu Prepareu un un cap cap de de setmana setmana 

. per a quatre amics 

. de dissabte (13h) fins diumenge (18h) 

. teniu un pressupost de 200 euros 

. sortireu des de Gandesa 

11/12/2012 - EQC - 72

Quèè Qu fer fer si si ens ens trobem trobem enmig enmig d’’un d un aiguat? aiguat? 

neucat/inuncat 

11/12/2012 - EQC - 73

La La iaia iaia s’’ha s ha ferit!! ferit!! 

http://www.nlm.nih.gov 

11/12/2012 - EQC - 74

11/12/2012 - EQC - 75

Quant Quant val val fer fer el el lavabo lavabo nou? nou? 

Cb 1 – 3 – 4 – 5 – 6 - 8 

⋅ càlcul superfícies 

consulta de preus: rajoles, 

sanitaris, mobiliari, miralls, 

llums 

⋅ cerca i tractament de la 

informació 

⋅ edició d’un pressupost 

http://www.es.roca.com/ 

http://www.domedelbanys.com/domedel 

http://www.galassiahispania.com 

11/12/2012 - EQC - 76

El noi del pijama de ratlles 

Us la presento i en PARLEM, PARLEM amb calma! 

11/12/2012 - EQC - 77

Ho recorden? 

“El El llegir” llegir de PISA 2009 

. Recuperació Recuperaci d’informació 

. Formació d’una comprensió comprensi general 

. Desenvolupament d’una interpretació 

interpretaci 

. Reflexió Reflexi i avaluació avaluaci del contingut d’un text 

. Reflexió Reflexi i avaluació avaluaci de la forma d’un text 

11/12/2012 - EQC - 78

PISA 2009: Procedència Proced ncia dels textos: 

. Àmbit personal (28%) 

. Àmbit públic blic (28%) 

. Àmbit educatiu (28) 

. Àmbit ocupacional (16%) 

a l’escola l escola també? 

tamb 

11/12/2012 - EQC - 79

Seguim... 

. Llegir AVUI 









11/12/2012 - EQC - 80

què qu els permetrà permetr ser 

competents llegint? 

11/12/2012 - EQC - 81

Saber llegir 

Percepció visual 

Consciència fonològica 

Correspondència grafia/fonema 

Comprensió de les paraules 

Relacions entre paraules (frase) 

(EP/ESO) 

Idees i relació entre idees 

Propòsits de lectura 

Estructura dels textos 

Estratègies de comprensió 

Llegir per gust 

Saber llegir per aprendre 

(CM/CS/ESO) 

Lectura crítica 

Competència informacional 

Lectura d’estudi

Saber llegir... 

EI/CI 

percepció 

consciència fonològica 

relacions grafofòniques 

reconeixement de paraules 

comprensió d’idees (frases) 

EP/ESO 

tipus d’idees 

? 

i relació 

maneres de llegir (propòsits) 

estructura dels textos 

integració de la informació 

estratègies de comprensió 

11/12/2012 - EQC - 83

. percepció 

E. Sánchez S nchez Miguel 

...si no s’automatitzen aquestes operacions 

s’haurà de pensar per per llegir llegir i no es podrà 

pensar en el que que es llegeix” 

. desenvolupament de la consciència fonològica 

. correspondència grafia/fonema 

. comprensió de les paraules 

. comprensió de les relacions entre les paraules (frase) 

www.leer.es 

SÁNCHEZ 11/12/2012MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: - EQC estrategias - para mejorar su comprensión. Madrid. Ed. Santillana 84

Saber llegir... 

EI/CI 

Percepció 


Relacions grafia-so 

Reconeixement de paraules 

Treball de frase 

EP/ESO 


Maneres de llegir (propòsits) 



Sap llegir per aprendre 

CM/CS/ESO 



Lectura d’estudi 

Llegir per gust

“Eines Eines” per pensar en el 

QUÈ QU llegim 

saber llegir 

relacions grafia-so (EI/CI) 


treball de frase 

(EP/ESO) 

idees i relació entre idees 




llegir per gust 

saber llegir per aprendre 

(CM/CS/ESO) 



Lectura d’estudi

lector 

com reconeix els mots? 

11/12/2012 - EQC - 87

ALLASSA 

GÀVIDS VIDS 

SOFREGALL 

11/12/2012 - EQC - 88

SILENCIOSAMENT 

ARTEREOSCLERÒSI 

PARACAIGUDISTA 

11/12/2012 - EQC - 89

hi ha una doble via de reconeixement dels mots 

Max Coltheart 

Via 

lèxica 

Via 

fonològica 

Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information 

Processing. London: Academic Press.

no llegim lletra a lletra 

“Sicompteuambmitjansalvostrecentreusreco 

manemquefeuserviraparellsperenregistrarimat 

gesisoperqueusajudaranaferunavaluacióméso 

bjectivadelquèhapassatalaula”. 

11/12/2012 - EQC - 91

! 

“Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no 

ipmotra l’odrre en el qaul les llteers etsan 

ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la 

pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la 

psioció cocrrtea. La rstea peodn etsar ttaolmnet 

dsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr snese 

pobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada lltera 

per ella metaxia snió que la paarulra és un tot. 

Pesornamelnt em smelba icrneilbe”. 

11/12/2012 - EQC - 92

processament ascendent 

(Processos de baix nivell) 

Accés al lèxic 

Reconeixement de 

paraules 

Descodificació 

Memòria a curt termini 

el procés proc s lector 

PROPÒSIT 

TEXT 

TEXT 

“The reader” Eduard Manet 

“The reader” 

PAR PARÀGRAF 

PAR GRAF GRAF 

FRASE 

FRASE 

PARAULA 

PARAULA 

LLETRA LLETRA 

LLETRA 

processament descendent 

Eduard Manet 

(Processos d’alt nivell) 

Formulació i verificació 

d’hipòtesis 

Anticipació 

Construcció d’inferències 

Comprensió 

Interpretació 

Memòria a llarg termini 

11/12/2012 Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica - EQC - de la segunda lengua. Madrid: Síntesis 

93

el nostre cap “parla parla” amb el text! 

Fra_ _ _ _ 

França? 

Fracàs? 

Fractura? 

Fràgil? 

Frase? 

Frare? 

Frau? 

Pin_ _ _ _ 

Pintura? 

Pintallavis? 

Pinar? 

Pinça? 

Pintada? 

Pintor? 

Ping-pong? 

11/12/2012 - EQC - 94

Els descriptors TCE són termes propis de la llengua 

catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense 

fer quan ús d’abreviatures no podem ni DIALOGAR, de signes de puntuació no entenem!! 

intercalats. 

Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la 

relació alfabètica sistemàtica. 

Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més 

mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén 

delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de 

mots en la seva composició per poder fer més assequible la 

recuperació de la informació; no obstant això, en els casos 

en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha 

optat per la precoordinació. 

?

és s només nom s una qüesti q estió de lèxic? l xic? 

11/12/2012 - EQC - 96

lector 

text 

11/12/2012 - EQC - 97

Com són s n els textos? 

Com “se se sostenen les idees”? 

idees 

11/12/2012 - EQC - 98

microestructura 

el textos contenen idees i tenen estructures 

macroestructura 

internes diverses 

superestructura 

11/12/2012 - EQC - 99

11/12/2012 - EQC - 100

lector 

text 

propòsit 

11/12/2012 - EQC - 101

llegir bé b suposa un diàleg di leg entre un LECTOR i 

un TEXT, regulat per un PROPÒSIT 

com funciona aquest diààleg di leg? 

11/12/2012 - EQC - 102

lector 

text 

propòsit 

11/12/2012 - EQC - 103

com està est llegint? 

11/12/2012 - EQC - 104

característiques 

Llegeix com vol 

No subjecta a cap norma 

No associada a cap tipus 

de text concret 

Totalment individual i 

silenciosa 

Sense cap ordre 

predefinit 

Pot prescindir de parts 

del text 

com llegeix? llegeix 

text 

Tipologia variada 

de textos en funció 

dels interessos del 

lector/a 

estratègies 

Relectures 

Aturades 

Anades i vingudes 

constants 

Lectura a salts 

Abandonaments de 

la lectura 

11/12/2012 - EQC - 105

si llegís lleg per seguir instruccions i actuar! 

11/12/2012 - EQC - 106

característiques 

molt significativa i 

funcional 

activaria molt 

l’autocontrol de la 

comprensió. 

no despreciaria cap 

informació 

s’autoexigiria 

comprensió 

absoluta 

ho faria diferent! 

exemples de text 

reglaments de jocs i 

d’esports 

instruccions de 

muntatge 

instruccions de 

funcionament 

pràctiques de 

laboratori 

prospectes de 

medicaments 

impresos oficials 

11/12/2012 - EQC - 107 

. 

estratègies 

activació de 

coneixements 

previs 

mots organitzadors 

de la informació 

signes 

convencionals 

indicadors 

tipogràfics 

format i estructura 

textual

és s a dir... 

11/12/2012 - EQC - 108

el bons lectors prenen 

moltes decisions, 

conscientment o 

inconscient, per assolir el 

seus propòsits de lectura 

11/12/2012 - EQC - 109

“Estrat Estratègia gia” 

Conjunt d'actuacions planificades per a 

l'obtenció l'obtenci d'una finalitat. 

Alternativa d'acció d'acci que es tria entre d'altres de 

possibles per aconseguir uns objectius. objectius. 

11/12/2012 - EQC - 110

“Estrat Estratègia gia” 

Conjunt d'actuacions planificades per a 

l'obtenció d'una finalitat. 

Alternativa d'acció que es tria entre d'altres de 

possibles per aconseguir uns objectius. 

06/02/2012 - EQC - 11 

Aplicat a la lectura? 

Decidir de fer “unes coses”, o unes altres, llegint 

Llegir d’una “manera”, o d’una altra 

11/12/2012 - EQC - 111

Artelt et al., 2001; Brown et al., 2004 

. L'ensenyament explícit d'estratègies de 

comprensió comporta una millora de la CL. 

. El lector s’independitza del professor i les aplica 

sense gaire esforç. 

. El lector pot interactuar de manera efectiva amb 

el text (recordeu el diàleg?) 

11/12/2012 - EQC - 112

Saber llegir 






(EP/ESO) 







(CM/CS/ESO) 


Lectura d’estudi

llegiran per gust 

EI – EP - ESO 

biblioteques d’aula i d’escola 

tipus de fons de biblioteca 

lectures obligatòries 

treball amb famílies 

tutories de lectura 

formació literària 

clubs de lectura 

models 

11/12/2012 - EQC - 114

Tenim una pila d’adolescents d adolescents que no volen saber 

res de la lectura 

(després (despr s de 13 anys d’escolaritzaci 

d escolarització) 

Però són també n els anomenats en tenim que “lectors lectors llegeixen febles” feblesmolt!! 

yourkidsed.com.au oswego.org 

MÉS QUE MAI!

Aidan Chambers (1973) 

Els lectors ES FAN, no naixen 

Els no lectors també!! 

http://culture-et-debats.over-blog.com 

11/12/2012 - EQC - 116

Ningú Ning neix lector, cert! 

Però... tampoc NO lector !! 

Responeu-vos aquestes preguntes, si us plau: 

.Del llegir, i de llibres, se’n parla cada dia? 

.Veuen llegir als seus mestres? 

.Saben que els llibres els poden ajudar a parlar d’ells 

mateixos? 

.Se’ls ajuda a descobrir, individualment, el tipus de lectura 

que més els interessa? 

.Hi ha les llibres a les aules? 

.N’hi ha de ciència, de música i d’esports? 

.Només poden llegir a les hores de llengua?

Què Qu ho fa que t’agradi t agradi llegir? llegir 

© Bibliomèdia FMRPC 

11/12/2012 - EQC - 118

Agradar gradar llegir, per força? for a? 

11/12/2012 - EQC - 119

http://joanabagur.blogspot.co 

m 

Que t’agradi t agradi llegir 

no no admet admet l’’imperatiu!! 

l imperatiu!! 

Daniel Pennac Com Com una una novel··la novel la 

Com estimar, somiar, respectar, passar-s’ho 

bé no admeten l’imperatiu (ESTIMA’M, 

RESPECTA’M,) són verbs que no admeten la 

imposició. les actituds entren per “una altra 

porta 

11/12/2012 - EQC - 120

Has llegit amb persones, i sentit llegir 

Sobretot t’agradarà si… 

11/12/2012 - EQC - 121

Has llegit amb persones, i sentit llegir 

sobretot t’agradarà si… 

11/12/2012 - EQC - 122

Escola d’Alió (Alt Camp) 

“L’única i més important activitat per construir 

la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit 

en l’aprenentatge de la lectura sembla ser 

llegir en veu alta als infants” (IRA, 1998). 

International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): 

“Learning to Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, Vol 52, 

2, 193-216. 

11/12/2012 - EQC - 123

http://conversesfluvia.blogspot.com.es 

Jaume Cela 

. No em pregunteu què podem fer per aconseguir 

que els alumnes llegeixin més. 

. Preguntem-nos, més aviat, què podem fer per 

aconseguir que vegin més adults llegint 

11/12/2012 - EQC - 124

A casa nostra, costa MOLT trobar-ne trobar ne 

www.painetworks.com 

11/12/2012 - EQC - 125

http://cchase.edublogs.org 

11/12/2012 - EQC - 127

Llegiu Llegiu als als alumnes, alumnes, el el mestre, mestre, en en veu veu alta. alta. cada cada dia dia 

una una mica. mica. i i no no els els llegiu llegiu qualsevol qualsevol cosa, cosa, no. no. Llibres Llibres 

que que trobeu trobeu interessants, interessants, que que tinguin tinguin qualitat”” qualitat 

Francesco Tonucci

Els grans llegeixen als petits 

“de la ratlla per amunt, però”! 

http://dumais.us 

11/12/2012 - EQC - 129

Des es fa 5 anys, anys, 

la llei diu… 

diu 

11/12/2012 - EQC - 130

LLEI ORGÀNICA 

ORG NICA 2/2006, 2/2006 de 3 de maig, d’educació. . 

(«BOE BOE» 106, de 4-5-2006.) 4 2006.) 

Educació secundària 

Article 26.2 

...per promoure l’hàbit de la lectura s’hi dedicarà un 

temps a totes les matèries. 

11/12/2012 - EQC - 131

DECRET 143/2007, 143/2007, 

de 26 de juny, pel qual s’estableix s estableix 

l’ordenaci ordenació dels ensenyaments de l’educaci l educació secundària secund ria obligatòria 

Article 7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes 

les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament 

de les competències bàsiques i per l’adquisició dels 

objectius educatius de l’etapa. 

Article 8.2 En totes les matèries es treballaran la 

comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la 

comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i 

la comunicació, i l’educació en valors. 

11/12/2012 - EQC - 132

“Fomentar Fomentar” 

11/12/2012 - EQC - 133

fomentar 

1 1 v. tr. [MD] Aplicar una loció calenta, draps o una 

esponja xopats amb aigua calenta o un líquid medicinal, 

un tòpic calent (a un cos o a una part d’un cos). 

1 2 v. tr. [LC] Donar calor natural (a algú o alguna cosa). 

La gallina fomenta els ous. 

2 tr. [LC] Promoure la creixença (d’alguna cosa). 

Fomentar l’agricultura, el comerç, d’un país. 

11/12/2012 - EQC - 134

És s a l’ARTICULAT l ARTICULAT del Decret 

No a l’annex l annex 2 (Currículum) 

Qüestió d’escola! 

11/12/2012 - EQC - 135

Ciències de la naturalesa 

Biologia i Geologia 

Física i Química 

Educació visual i plàstica 

Ciències socials 

Geografia 

Història 

Educació física 

Educació per al 

desenvolupament personal i la 

ciutadania 

Llengua estrangera 

Primera llengua 

Segona llengua 

Català 

Tecnologies 

Tecnologia 

Informàtica 

Llengua castellana 

Ningú no hauria de mirar cap a un altre lloc!! 

Matemàtiques 

11/12/2012 - EQC - 136

Tenim un problema! 

11/12/2012 - EQC - 137

de 1r a 3r d’ESO es perden el 30% de lectors literaris 

Manresa (2009) 

11/12/2012 - EQC - 138 

thehalftimeblog.com

Seguim... 

. Llegir AVUI 









11/12/2012 - EQC - 139

Saber llegir 






(EP/ESO) 







(CM/CS/ESO) 



Lectura d’estudi

Llegir per aprendre 

(CM/CS/ESO) 




11/12/2012 - EQC - 141

S’hauria hauria d’acabar acabar! 

11/12/2012 - EQC - 142

http://adobeperson.com 

Amb quina estratègia estrat gia “estudia estudia”? 

Memorització! 

Memoritzaci 

11/12/2012 - EQC - 143

Ha llegit N vegades, de cap a peus, 

narrativament, un text que no és un relat. 

Com llegim les novel·les? novel les? 

11/12/2012 - EQC - 144

. no estem pressionats per res 

. tenim el propòsit ben definit (p.ex.: passar-nos-ho 

bé) 

. no ens capfiquem si hi ha mots o fragments que no 

entenem 

. ens saltem fragments 

. podem parlar amb algú i continuar 

. incorporem dades en un “guió” cronològic 

. “sortim i entrem” de la lectura, sovint 

. anem a la nevera, si tenim gana 

. “sortim del món i del temps” 

11/12/2012 - EQC - 145

comportaments adequats per estudiar? 

? 

11/12/2012 - EQC - 146

I en canvi... 

11/12/2012 - EQC - 147

Si Tots els donés farien un coses full per diferents!! 

estudiar… 

. Subratllarien 

. Farien notes al marge 

. Remarcarien mots i frases 

. Resoldrien dubtes 

. Relacionarien fragments 

. Alfanumerarien 

. Farien claus i fletxes 

. Rellegirien amunt i avall 

. Escriurien petits resums 

11/12/2012 - EQC - 148

Tot i que se sap que... 

11/12/2012 - EQC - 149

Nivells de competència compet ncia lectora 

(G. Wells, 1987) 

Epistèmic 

Instrumental 

Funcional 

Executiu 

11/12/2012 - EQC - 150

Ho farien perquè perqu quan s’estudia, s estudia, de veritat, quan 

No se’n se n podria aprendre a l’escola? l escola? 

la lectura és s instrumental i epistèmica epist mica 

· Ens autointerroguem, contínuament 

· Relacionem idees /paràgrafs 

· Detectem buits de comprensió i els compensen de 

maneres diverses 

· Recapitulem rellegim, sovint 

· Identifiquem informació rellevant i secundària 

· Sintetitzem 

· Identifiquem o generem idees principals 

11/12/2012 - EQC - 151 

·

Ningú Ning li ha explicat i exemplificat 

COM es llegeix per estudiar!! 

Per què qu no? 

11/12/2012 - EQC - 152

Per ara i tant... tant... 

11/12/2012 - EQC - 153

Nivell d’activitat d activitat / nivell d’aprenentatge 

d aprenentatge 

% de record al cap de 15 dies 

si s’escolta 

si es llegeix 

si s’escolta i es veu 

si hi ha una demostració 

si es discuteix i es debat 

si es fa (resolució problema) 

si s’explica a un altre 

11/12/2012 - EQC - 154 

National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Adap. Roser Canals 

5 % 

10 % 

20 % 

30 % 

50 % 

75 % 

90 %

No podem “passar” la responsabilitat de 

l’estudi a les famílies! 

Professionalment, no és s de rebut! 

11/12/2012 - EQC - 155

Cal ensenyar a estudiar 

Som-hi! Som hi! 

11/12/2012 - EQC - 156

Nivells de competència compet ncia lectora 

. Adquirir informació 

(G. Wells, 1987) 


. Transformar el propi coneixement 

. Desenvolupar el pensament 

epistèmic 

instrumental 

funcional 

executiu 

11/12/2012 - EQC - 157

Requeriments de CL 

(No equiparables als de PISA) 

1. Comprensió global : considerar el text com un tot, 

identificar idea principal o general del text 

2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure 

informació concreta (atenció de parts o fragments del 

text) 

“Aprenentatge” 

3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar 

inferències i extreure informació no explícita 

4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les 

qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la 

informació 

11/12/2012 - EQC - 158

Per aprendre dels textos, el lector ha 

d’adoptar un paper actiu en la lectura, 

fent-hi inferències, omplint buits i generant 

macroestructures i elaboracions. 

Pressley et al., 2006; Pressley et al.,1989; Rosenshine i Meister, Meister, 

1994; Rosenshine et al., 1996) 

11/12/2012 - EQC - 159

Ha de supervisar supervisar la lectura 

.Estic entenent, de manera suficient? 

.Vaig bé? 

.La lectura respon al que necessito? 

.Això no ho entenc, deu ser important? 

11/12/2012 - EQC - 160 

Isabel Solé 2011

i saber quèè qu fer fer quan té t problemes 

. Segueixo, no em sembla important. 

. A veure si el text m’ho explica més endavant? 

. Deu ser un tipus de cèl·lula nou, potser. 

. Potser que m’aturi i rellegeixi el paràgraf a poc a 

poc. 

. Sembla important, torna a sortir, millor que en 

busqui el significat 

11/12/2012 - EQC - 161

Sense gaire consciència, consci ncia, no llegim igual 

És s “una una” manera de llegir! 

Per obtenir informació informaci precisa 

Per informar-nos 

informar nos 

Per gaudir 

Per estudiar 

Per fer-ho al davant d’un d un auditori 

Per revisar i millorar un escrit 

Per seguir instruccions i actuar 

Per crear i dissenyar 

Per prendre decisions 

11/12/2012 - EQC - 162

Quan llegim per aprendre, també!! tamb !! 

11/12/2012 - EQC - 163

COM llegim quan volem aprendre? 

. Silenciosament 

. Lentament i recursiva 

. Relacionem informació amb els nostres coneixements 

. L’interrompem sovint 

. Notem que no entenem 

. Anem endavant i enrere 

. Volem localitzar la informació més rellevant 

. Procurem entendre-ho tot. 

11/12/2012 - EQC - 164

QUÈ QU fem quan llegim per aprendre? 

. Tenim objectius ben definits 

. Activem CP temàtics i lingüístics 

. Rellegim i recapitulem 

. Aprofitem els elements paratextuals 

. Subratllem i fem marques (notes) en el text 

. Resolem buits i llacunes de comprensió 

. Busquem mots i idees clau 

. Identifiquem informació: principal i secundària 

. Connectem idees i fragments 

. Fem esquemes, redactats conclusius parcials 

. Reorganitzem la informació gràficament: mapes 

conceptuals, esquemes de claus, fitxes de buidat, etc. 

. Elaborem resums 

11/12/2012 - EQC - 165

Aspectes bàsics b sics que caldria treballar: 

1. Cal tenir objectius clars! 

2. Què en sé d’això? 

3. No s’ha de llegir “seguit”, no és un conte! 

4. No ho entenc, què faig? 

5. Això és important! 

6. Si és important ho subratllo! 

7. Quan tinc les idees principals faig el resum! 

8. Aquest text el resumiré fent un esquema, millor! 

11/12/2012 - EQC - 166

1 

Cal tenir objectius clars! 

11/12/2012 - EQC - 167

Llegiu Llegiu el el text text i i despréés despr s en en parlarem parlarem 

? 

. Demanarà què no he entès? 

. Demanarà respondre preguntes? 

. Demanarà que li digui que és el més important? 

. Demanarà que ho expliqui davant de la classe? 

. Demanarà en què s’assembla a... 

11/12/2012 - EQC - 168

Sempre cal saber PER QUÈ QU hem de llegir 

. Per què hem de llegir aquest text? 

. Què volem aconseguir llegint-lo? 

. Aquest text serà el més adequat per aconseguir el 

que necessitem? 

. Sabem com cal llegir aquesta mena de textos? 

11/12/2012 - EQC - 169

Ara Ara llegirem llegirem per... per... 

Quan no es té t objectiu, la lectura esdevé esdev erràtica err tica i 

poc efectiva 

. Saber fins quin punt l’alarma de la GRIP A estava 

justificada. 

. Identificar opinions diferents en relació a les causes de la 

crisi econòmica 

. Trobar els elements que fan semblants i diferents dos 

planetes del sistema solar: júpiter i saturn. 

11/12/2012 - EQC - 170

Una nova operació de l'aviació israeliana, que ha llançat un míssil al sud de la franja de Gaza, ha acabat 

avui amb la vida d'un altre membre de Hamàs, segons han informat fonts oficials del grup 

Una nova operació de l'aviació israeliana, que ha llançat un míssil al sud de la franja de Gaza, ha acabat 

avui amb la vida d'un altre membre de Hamàs, segons han informat fonts oficials del grup. 

És el quart bombardeig que porta a terme Israel en les últimes hores. Anteriorment, nou milicians de la 

Jihad Islàmica, entre ells un alt càrrec –Majed Harazin, cap de la milicia de Gaza– han mort. Segons 

fonts militars, Harazin era el responsable dels atacs d'aquesta milicia amb coets Al Kasam i morters 

contra la població civil del sud d'Israel en localitats veïnes de Gaza. 

Un quart bombardeig d'Israel a Gaza mata un altre 

membre de Hamàs 

Ham 

En l'atac des d'un helicòpter de la Força Aèria israeliana contra el cotxe en el qual viatjava 

Harazin també va perdre la vida el seu principal assistent, Jihad a-Daher. 

Un altre dels morts, en un enfrontament armat amb soldats israelians al voltant de la l 

ocalitat de Kabatia, era Tarek Abu Ali, un dels caps del nord de Cisjordània. 

En un correu electrònic enviat als periodistes a la zona aquest matí, els jihadistes han 

advertit que venjaran les seves pèrdues amb atacs suïcides dins d'Israel, deslligant una 

"onada d'operacions de màrtirs". 

Segons fonts militars, 190.000 civils en 38 d'aquestes localitats, entre elles les ciutats de 

Sderot i Ashkelon, es troben exposats a aquests atacs. 

Israel ha informat a l'organisme executor de l'ONU que es reserva el dret de reaccionar per a 

impedir aquests atacs. 

11/12/2012 - EQC - 171


1. Comprovar informacions que ja teníeu i per descobrir-ne 

algunes que no sabíeu en referència al poble jueu. Feu-ne 

una doble llista. 

2. Identificar quina informació complementària us faria falta 

per tal de tenir un coneixement més complet d’aquesta 

notícia. 

3. Convertir el text en un esquema de claus o en un mapa 

conceptual. 

4. Fer-ne una crítica des del punt de vista del poble palestí. 

5. Explicar-ne, posteriorment, el seu contingut global. 

6. Memoritzar–ne el màxim de dades possible. 

Llegirem Llegirem igual? igual? Haurem Haurem de de fer fer el el mateix? 

mateix? 

11/12/2012 - EQC - 172

Conèixer Con ixer el propòsit de lectura 

Permet coordinar la capacitat de “llegir” amb la de 

“saber com llegir”. 

Orienta la lectura cap a una meta definida i coneguda. 

Esdevé un element motivador, en la mesura que es va 

assolint. 

Ajuda a justificar l’esforç de l’aprenentatge de la lectura 

11/12/2012 - EQC - 173

2 

Què en sé d’això? 

11/12/2012 - EQC - 174

Ara Ara llegirem llegirem una una notíícia not cia d’’un d un bosc bosc cremat... cremat... 

Activar Activar coneixements coneixements previs, previs, pertinents pertinents 

Superestructura Tema 

11/12/2012 - EQC - 175

CP rellevants! 

No permetre que la conversa prèvia derivi cap a 

elements que no seran rellevants a l’hora de llegir 

. Què en sabeu dels boscos cremats? 

. Què en sabeu del context? d’on prové aquest text? 

. Què en sabeu del diari que publica aquesta notícia? 

11/12/2012 - EQC - 176

Visites i 

Observacions 

Quan es disposa d’alguna informació prèvia 

Discussions 

Poca o cap informació sobre el text 

Establir els 

propòsits de lectura 

Lectura prèvia 

d’un text 

Mapes 

conceptuals 

Mapes semàntics 

Coneixements 

previs 

Mirar un vídeo 

Preinterrogants 

Presentació de 

materials 

Converses 

Ajudar a relacionar amb 

Treballs de 

coneixements anteriors 

vocabulari 

Pluges d’idees 

11/12/2012 - EQC - 177

3 

No s’ha de llegir “seguit”, no és un conte! 

11/12/2012 - EQC - 178

El lector ha de poder supervisar supervisar la lectura 

.Estic entenent, de manera suficient? 

.Vaig bé? 

.La lectura respon al que necessito? 

.Això no ho entenc, deu ser important? 

07/10/2012 - EQC - 40 

Isabel Solé 2011 

Que s’aturin s aturin després despr s de cada paràgraf par graf per aprendre a 

“supervisar supervisar” la pròpia lectura 

11/12/2012 - EQC - 179

Per prendre consciència consci ncia del contingut i de la 

informació informaci NOVA que aporta el text 

. Ja he trobat resposta a dues de les qüestions que em 

plantejava el mestre. 

. De moment, té relació amb el que hem parlat abans. 

. Això no “lliga” amb el que em pensava abans de 

començar 

. Ei! Això no ho sabia!? 

11/12/2012 - EQC - 180

Per comprovar la pròpia comprensió comprensi 

. Fins aquí ho entenc, anem bé! 

. El tema del paràgraf és la “discriminació” 

. Hi ha exemples de raça, sexe, edat i llengua. 

. Aquest paràgraf es relaciona amb l’anterior!! 

11/12/2012 - EQC - 181

i fer-se fer se preguntes 

. Segueixo el fil de la narració? 

. Recordo la majoria de coses que he llegit fins ara? 

. Aquest fragment és la conseqüència del d’abans? 

. Aquesta deu ser la resposta a l'interrogant que ens hem 

plantejat abans de llegir el text? 

11/12/2012 - EQC - 182

Ajudeu-los Ajudeu los a inferir, predir, fer hipòtesis i... 

. No gireu el full encara, com us sembla que seguirà? 

. A partir d’ara quines opcions té el protagonista? 

. Heu trobat alguna paraula que no coneixíeu però heu 

continuat llegint perquè més o menys l’heu entès? 

11/12/2012 - EQC - 183

i sintetitzar 

. Quina és, o quines són, les informacions essencials del 

que he llegit fins ara? 

. Com ho podríem dir això amb poques paraules? 

. Què són, característiques dde les cèl·lules? Enumereules! 

11/12/2012 - EQC - 184

4 

No ho entenc, què faig? 

Clarificar i compensar buits de comprensió 

comprensi 

11/12/2012 - EQC - 185

Mestre, Mestre, quèè qu vol vol dir...? dir...? 

Busca--ho Busca ho al al diccionari! 

diccionari! 

11/12/2012 - EQC - 186

volcà 

[1681; del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus 'déu del foc', nom aplicat a les illes volcàniques 

sicilianes de Lípari, anomenades en l'antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi 

havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot] 

m 1 GEOL Cos geològic de forma generalment cònica, format per l'acumulació de material igni 

procedent de la consolidació d'un magma que fa erupció a través d'un punt o una fissura de l'escorça 

de la Terra. 

2 1 Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d'una 

persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc., recorda un volcà en activitat. 

El seu cor és un volcà. Quina empenta que porta: és un volcà! 

2 sobre un volcà loc adv fig Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o 

social en què una revolució és imminent, en perill imminent d'algun gros trasbals, etc 

HOM: bolcar. 

Busca-ho Busca ho a la enciclopèdia? 

enciclop dia? 

Clarifica? 

11/12/2012 - EQC - 187

Diccionari i Enciclopèdia 

Enciclop dia 

(paper i pantalles) 

Sinònims? 

Ordre alfabètic (1a, 2a, 3a,...), entrades, abreviatures, accepcions, 

tipus de lletra, numeracions, remissions, signes,... 

11/12/2012 - EQC - 188

ANAPTÒTIC 

MIRABOLANER 

SAFÀVIT SAF VIT 

? 

11/12/2012 - EQC - 189

Ah! 

...per la seva part, el MIRABOLANER 

no ha aconseguit adaptar-se adaptar se al terreny, 

probablement a causa del tipus de sòl,... 

... a partir d’aquell d aquell segle, els SAFÀVITS SAF VITS estan 

considerats com el grup islamista més... m s... 

11/12/2012 - EQC - 190

- 

Quan Ho Quan Ho saben, no entenem i ho practiquen? 

algun mot 

⋅ Ignorem, i continuem llegint 

⋅ Continuem llegint i confiem en el text . 

⋅ Rellegim el context i anem endarrere en la frase o en 

el paràgraf. 

⋅ Atribuïm una interpretació hipotètica i esperarem que 

el text la confirmi o desestimi. 

⋅ Consultem una font externa (A la darrera setmana?) 

+ Una o altra en funció funci del propòsit de lectura 

11/12/2012 - EQC - 191

Què Qu fan els mestres quan un alumne “s’equivoca equivoca”? 

. 74% en “mals lectors” 

. Donen la forma correcta o demanen tornar a 

descodificar 

. 34% en “bons lectors” 

. Assenyalen el context i demanen que siguin ells els que 

compensin l’errada. 

ALLINGTON, R.L. (1980): “Teacher interruption behaviors during primary-grade oral 

reading”. Journal of Educational Psychology, 72,73 371-377 

11/12/2012 - EQC - 192

5 

Això és important! 

11/12/2012 - EQC - 193

Text 

Propòsit 

lector 

IP? 

Coneixements 

previs 

11/12/2012 - EQC - 194

Les Quina IP no és sempre s la idea són s principal? 

n explícites expl cites 

. vinga, primera parella 

. i vosaltres, la segona? 

. és diferent? 

. a veure, expliqueu-nos per 

què ho heu seleccionat? 

11/12/2012 - EQC - 195

Identificar temes i idees principals 

TEMA 

Què se’n diu? 

IDEES 

PRINCIPALS 

IDEES SECUNDÀRIES 

De què tracta? 

11/12/2012 - EQC - 196

Tecnologia 3r ESO Mc Graw Hill 

Tema: 

Habitatges 

Idees: 

.Els necessitem per viure 

.Apareixen quan deixem de 

ser nòmades 

.La construcció té tres fases: 

projecte, construcció i 

avaluació 

IP 

11/12/2012 - EQC - 197

Ho aprofiteu? 

11/12/2012 - EQC - 198

Una idea principal per paràgraf, per 

parelles, 15’ i en parlem 

11/12/2012 - EQC - 199

La lluna és l’únic satèl·lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un diàmetre de 

3.473 km., això vol dir que, més o menys, és unes 80 vegades més petita que la 

terra. Es troba a una distancia mitjana de nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe 

que anés a 100 per hora les vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 

dies en arribar a la lluna. Té una massa 80 vegades més petita que la terra. 

La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada, dóna tombs 

a la terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol dir que triga aquests dies 

en donar una volta completa a la terra. 

Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies d’un mes. 

Uns dies sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres no la veiem. Això 

succeeix a causa de la il·luminació del Sol. Són es anomenades fases de la lluna. 

De fases lunars, n’hi ha quatre: lluna nova (quan no la veiem), quart creixent 

(D), quart minvant (C) i lluna vella (plena). 

El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per primera vegada. 

Van ser els astronautes nord-americans Neil Armstrong i Edwin Aldrin que hi 

arribaren en l’anomenat mòdul lunar de la nau espacial l'Apollo XI. El viatge 

d’anada i tornada va durar 9 dies. 

La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la veiem mai des 

de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre ella mateixa, com la terra, si 

no que sempre ens mostra la mateixa cara. La part il·luminada pot arribar a una 

temperatura natural de 130ºC. perquè la lluna no té atmosfera i tampoc cap capa 

11/12/2012 - EQC - 200 

gasosa per protegir-se dels raigs del Sol.

. vinga, primera parella 

. que la lluna està a 3.473 Km. de la terra 

. i vosaltres, la segona? 

. que tardaríem 160 dies en cotxe anant a 100 

. una altra parella 

. que és l’únic satèl·lit de la terra 

11/12/2012 - EQC - 201

Busqueu bones lectures d’ampliaci d ampliació! 

11/12/2012 - EQC - 202

11/12/2012 PARÀGRAF – TEMA - EQC – -IDEES PRINCIPALS 

203

6 

Si és important ho subratllo! 

11/12/2012 - EQC - 204

Subratllar 

? 

http://santmiquelarcangelsoe.blogspot.com.es http://xarxes.wordpress.com 

11/12/2012 - EQC - 205

Subratllar: com, qui, quan, per què? 

qu 

11/12/2012 - EQC - 206

Subratllar ha de permetre 

. Destacar la informació més rellevant. 

. Poder localitzar informació més ràpidament. 

. Obtenir amb rapidesa una visió global del text. 

. Recordar i retenir la informació seleccionada. 

11/12/2012 - EQC - 207

Abans de subratllar cal... 

. Situar degudament la temàtica del text i convidar els 

alumnes a exposar els coneixements previs que tinguin 

sobre el tema. 

. Fullejar el text complet: títols, subtítols, il·lustracions, 

fotografies, peus de fotografia, gràfiques, etc. 

. Establir amb precisió quina mena d’informació han de 

localitzar i subratllar (establir el propòsit, o els propòsits 

del subratllat. 

11/12/2012 - EQC - 208

En quin nivell, en quin cicle n’aprenen? n aprenen? 

Tothom “pot aprofitar” el que va aprendre el cus 

anterior? 

!!! 

idees principals 

idees secundàries 

mots, frase o fragment important. 

tot un paràgraf 

mots clau 

11/12/2012 - EQC - 209

Ex: Com en ha una ha una de escola continuar es va a decidir... 

l’ESO ESO? 

11/12/2012 - EQC - 210

7 

I quan tinc les idees principals faig el resum! 

11/12/2012 - EQC - 211

“lo que dice, m 

lo que dice, máás corto y con sus palabras 

s corto y con sus palabras”” 

? 

11/12/2012 - EQC - 212

Resumir... 

No tot es pot resumir!! 

11/12/2012 - EQC - 213

Tema: 

Els boscos cremats 

Idees principals: 

Idees principals: 

.Al Parc Natural de Sant 

Llorenç del Munt es van 

cremar 1.500 hect. 

.La Plataforma Cendra és un 

grup de gent que li interessa 

que no passi més 

.Van fer una llista de 

propostes per evitar-ho i 

volen que els escoltin 

11/12/2012 - EQC - 214

Sempre tenint present el propòsit de la lectura 

Seleccionar 

(Informació rellevant) 

Ometre 

RESUMIR 

Procés de selecció i 

condensació de les idees de 

més valor estructural d’un text 

Generalitzar 

(Condensar llistes) 

Construir 

(Crear 1 idea nova ) 

La llengua t’ho permet Pensament propi 

11/12/2012 - EQC - 215

11/12/2012 PARÀGRAF – TEMA - EQC – -IDEES PRINCIPALS 

216

Perquè Perqu les idees s’organitzen s organitzen en estructures 

Si les reconeixem, els resums seran millors 

11/12/2012 - EQC - 217

Microestructura 

Macroestructura 

Superestructura 

11/12/2012 - EQC - 218

Macroestructura 

Microestructura 

Van Dijk (1983): La ciencia del texto. Barcelona: Editorial Paidós 

Superestructura 

11/12/2012 - EQC - 219 

http://dueloliterae.blogspot.com

Identificar l’estructura, l estructura, fonamental per 

resumir bé b 

Superestructures informatives 

Narratives 

Descriptiva 

Problema-solució 

Causa-efecte 

Seqüencial-temporal 

Comparativa 

Argumentativa 

11/12/2012 - EQC - 220

Estructura narrativa, informativa 

Com? 

Què? 

Quan? On? 

Qui? 

11/12/2012 - EQC - 221

[1] http://www.ivoox.com/peix-nicolau-audios-mp3_rf_473236_1.html 

QUI? QUÈ? QUAN? ON? COM? PER QUÈ? 

Una acció vandàlica ha estat a punt de provocar una tragèdia aquesta 

matinada a la ronda del Mig de Barcelona. Encara que sembli 

impensable, uns individus han arrencat dues grans boles de 

ciment de les que impedeixen aparcar sobre les voreres i les 

han llençades des d'un pont. La caiguda d'una d'aquestes boles de 

més de 80 quilos ha provocat ferides a alguns automobilistes que 

han hagut de fer maniobres brusques per evitar que els caiguessin a sobre. Ningú 

s'explicava aquesta matinada a la Ronda del Mig de Barcelona, com algú pot no 

valorar les conseqüències d'una gamberrada així. Dos motoristes per terra 

i un taxista amb dues rodes punxades. Aquest és el balanç de l'acció 

vandàlica del llançament d'una bola de formigó de les que es 

col·loquen per evitar que els cotxes pugin a la vorera. L'escenari, 

aquest pont de la ronda entre la travessera de Dalt i la plaça 

Santlleí. 

11/12/2012 - EQC - 222 

http://blogs.ua.es

Estructures problema-soluci 

problema solució 

Problema Solució 

Problema 

Problema 

Problema 

Problema 1 

Problema 2 

Solució 

Solució 

Solució 

Solució 

Solució 

Solució 

Solució 

11/12/2012 - EQC - 223

Estructura descriptiva 

11/12/2012 - EQC - 224

La lluna o les llunes? 

La nostra lluna 

La lluna és l’únic satèl·lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un diàmetre de 3.473 

km., això vol dir que, més o menys, és unes 80 vegades més petita que la terra. Es troba a 

una distancia mitjana de nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora 

les vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la lluna. Té una 

massa 80 vegades més petita que la terra. 

La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada, dóna tombs a la 

terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol dir que triga aquests dies en donar 

una volta completa a la terra. 

Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies d’un mes. Uns dies 

sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres no la veiem. Això succeeix a causa de la 

il·luminació del sol. Són es anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre: 

lluna 11/12/2012 nova (quan no la veiem), quart creixent - EQC (D), - quart minvant (C) i lluna vella (plena). 

225

El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per primera 

vegada. Van ser els astronautes nord-americans Neil Armstrong i Edwin 

Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar de la nau espacial l'Apollo 

XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9 dies. 

La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la 

veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre 

ella mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa 

cara. La part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de 

130ºC. perquè la lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per 

protegir-se dels raigs del Sol. 

11/12/2012 - EQC - 226

Mesures i 

distàncies 

Moviments 

Mes lunar 

Fases 

La lluna 

Cara 

fosca 

ApolloXI 

11/12/2012 - EQC - 227

Estructura seqüencial seq encial o temporal 

1er pas o època 2on pas o 

època 

3er pas o 

època 

11/12/2012 - EQC - 228

Té 

carac 

teríst 

iques 

Estructura comparativa 

1er element 

Comparació entre 

2on element 

S’assemblen en... 

Es diferencien en... 

La meva opinió és.../ La conclusió és/... 

Té 

carac 

teríst 

iques 

11/12/2012 - EQC - 229

Té 

carac 

teríst 

iques 

Estructura comparativa 

1er element 

Comparació entre 

2on element 

S’assemblen en... 

Es diferencien en... 

La meva opinió és.../ La conclusió és/... 

Té 

carac 

teríst 

iques 

07/10/2012 - EQC - 123 

C.1 

C.2 

C.3 

C.4 

C.5 

C.6 

C.7 

C.8 

11/12/2012 - EQC - 230 

A 

B

Estructures causals 

Antecedent 




Conseqüent 

Conseqüent 

Conseqüent 

Conseqüent 

11/12/2012 - EQC - 231

Estructura argumentativa 

Tesi 

Argument 1 

Argument 2 

Argument 3 

Que, a més, vol 

rebatre un 

contrargument 

Conclusió, reforçament de la tesi 

inicial 

11/12/2012 - EQC - 232

Ho aprofiteu? 

11/12/2012 - EQC - 233

8 

Aquest text el “resumiré” fent un esquema, millor! 

11/12/2012 - EQC - 234

Cal fer representacions gràfiques gr fiques d’allò d allò que s’ha s ha 

subratllat 

11/12/2012 - EQC - 235

Mapes mentals 

11/12/2012 - EQC - 236

Mapa mental 

11/12/2012 - EQC - 237

http://blocs.xtec.cat/aetp/category/mapaconceptual/ 

Mapa Mapa conceptual? 

mental 

11/12/2012 - EQC - 238

Mapes conceptuals 

11/12/2012 - EQC - 239

Mapes conceptuals: 

aprendre a fer-ne, fer ne, no a copiar-ne copiar ne 

11/12/2012 - EQC - 240

El “pare pare” dels mapes conceptuals 

Joseph Donald Novak 

Cornell University 

1970 

11/12/2012 - EQC - 241

Ara, potser, més d’un deu estar pensant... 

11/12/2012 - EQC - 242

ssíí, , tot tot això això estàà est molt molt béé b però... però... 

COM? 

QUAN? 

11/12/2012 - EQC - 243

Orientacions didàctiques, did ctiques, generals 

11/12/2012 - EQC - 244

Cal parlar del que llegim, del que entenem, del que 

no, del que ens sembla important 

Ho saben? Qui els ho ha dit? Quan ho practiquen? 

11/12/2012 - EQC - 245

Per aprendre a estudiar cal parlar!! 

“s’apr aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a 

escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’apren 

a pensar, a partir d’unes unes bones interaccions orals. orals 

En això juguen un paper clau les preguntes, les que 

realitza el professorat i les que han d’aprendre a 

formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007 

DOGC 4915 –pàg. 21828) 

Annex 1 (comú dels Decrets 142 i 143/2207) 

11/12/2012 - EQC - 246

Construcció Construcci conjunta de significat i 

“pr préstecs stecs de consciència consci 

ncia” (Jerome Bruner) 

11/12/2012 - EQC - 247

Orienta 

el discurs 

Per aprendre a llegir caldria parlar 

“diferent diferent” 

explica 

pregunta 

respon 

proposa 

opina 

Discurs compartit 

MESTRE ALUMNE 

explica 

pregunta 

respon 

proposa 

opina 

Reconstrueix 

el discurs 

11/12/2012 - EQC - 248 

R. Canals, 2008

mestre/a 

11/12/2012 - EQC - 249 

adaptat d’A. Noguerol, 2008

Seqüè Seqüència 

ncia didàctica did ctica bàsica: b sica: 

1. Us mostro de què és tracta i per què és 

important. 

2. Ho penso en veu alta i ho faig davant vostre. 

3. Ara, fem-ho junts! 

4. Podeu fer-ho sols? En parelles! 

11/12/2012 - EQC - 250

http://www.soe.umich.edu 

PALINCSAR, A.S.; BROWN, A.L. (1984). Reciprocal teaching of comprehension-fostering 

and comprehension-monitoring activities. Cognition and instruction, 1, (2), 117-175. 

http://red6747.pbworks.com 

5 

3 

ENSENYAMENT 

RECÍPROC 

1.LLEGIR 

11/12/2012 - EQC - 251 

(silenci o veu alta) 

2 

4

No han funcionat!! 

Per què? 

http://www.malhivern.com/ 

11/12/2012 - EQC - 252

La transferència transfer ncia NO es produeix! 

http://quickbase.intuit.com 

11/12/2012 - EQC - 253

Cal aprendre a estudiar amb els materials 

escolars 

11/12/2012 - EQC - 254

SSíí, , tot tot això això estàà est molt molt béé b però... però... 

COM? 

QUAN? 

11/12/2012 - EQC - 255

Però si no tenim temps? 

11/12/2012 - EQC - 256

11/12/2012 - EQC - 257

Estructura interna 

títols tols apartats/conceptes/activitats 

Relació amb l’entorn/ els sentits 

Sistema nerviós 

Trastorns del sistema nerviós 

Esquelet 

Musculatura 

conceptes 

Sistema locomotor i salut 3 

9 

11/12/2012 - EQC - 258 

7 

14 

6 

30 

17 

77 

activitats 

6 

6 

5 

4 

3 

33

11/12/2012 - EQC - 259

L’objectiu No objectiu es tracta NO de “tenir tenir és s memoritzar! 

informació” informació” 

http://www.aula2005.com 

11/12/2012 - EQC - 260

Avaluació Avaluaci de Cb 

Cb 

? 

11/12/2012 - EQC - 261

Resultat 

Activitats “prescindibles” 

20/33 

No hi ha temps? 

11/12/2012 - EQC - 262

Ensenyar i aprendre a estudiar a l’escola!! l escola!! 

11/12/2012 - EQC - 263


(CM/CS/ESO) 




11/12/2012 - EQC - 264

Aprenent NOMÉS NOM S amb això? 

11/12/2012 - EQC - 265

Tots són s n nadius digitals!! 

https://sites.google.com/site/juliegsite/edtech-470 

11/12/2012 - EQC - 266

Nosaltres, som nadius nadius automobilístics 

automobil stics 

dymee.com 

11/12/2012 - EQC - 267

http://recursostic.educacion.es 

els nadius digitals... 

sobretot, llegeixen en pantalles! 

és s el mateix? 

11/12/2012 - EQC - 268

és s el mateix? 

lector 

propòsit propòsit 

text 

lector 

text 

http://www.ssedro.com 

11/12/2012 - EQC - 269

11/12/2012 - EQC - 270 

11/12/2012 270

Lectura en pantalla 

. Simultània: obre i enllaça més d’una pàgina alhora. 

. Seqüencial: llegeix correlativament de més d’una 

pantalla. 

. Relacional: busca informació amb altres 

. Idiosincràtica: escull diferents opcions i 

combinacions per construir saber. 

Fainholc (2004) 

11/12/2012 - EQC - 271

Cassany 2011 

. És més fàcil accedir a la informació, però és més 

difícil saber-li donar significat. 

. És més complex integrar de la informació. 

. El criteri de selecció és del receptor. 

. La valoració la fa l’usuari: adequació, autoria, 

veracitat i qualitat. 

http://www.guardian.co.uk 

11/12/2012 - EQC - 272

Llegir per aprendre enmig d’una d una 

allau informativa 

11/12/2012 - EQC - 273

El l segon diluvi (Lévy, 1998) 

ooche813.blogspot.com 

Miquel Àngel (Capella Sixtina) 

11/12/2012 - EQC - 274

Els alumnes naufraguen en oceans d’informació 

(Monereo,1998) 

competentes.wordpress.com 

11/12/2012 - EQC - 275

Què feu per buscar informació d'un tema 

a internet? 

11/12/2012 - EQC - 276

TOT és vàlid, fiable i CERT! 

11/12/2012 - EQC - 277

Qui s’ocupa dels dominis? 

.edu 

.gov 

.int 

.mil 

.net 

.org 

.biz 

.info 

.jobs 

.mobi 

.name 

.tel 

.br (Brazil) 

.ca (Canada) 

.cn (mainland China) 

.fr (France) 

.in (India) 

.jp (Japan) 

.ru (Russian 

Federation) 

11/12/2012 - EQC - 278

http://www.europapress.es/catala/illes-balears-00231 

11/12/2012 - EQC - 279

Què Qu fan, què qu fem? 

11/12/2012 - EQC - 280

També Tamb ... 

11/12/2012 - EQC - 281

i també tamb ... 

11/12/2012 - EQC - 282

D’on on has partit? fins on has arribat? 

11/12/2012 - EQC - 283

Lectura en paper / Lectura en pantalla 

. copien 

. no relacionen la 

informació nova amb 

la que ja posseeixen. 

. no organitzen el 

material de manera 

lògica. 

. superficials i curiosos. 

. escanejos aproximatius. 

. observen elements textuals 

sense establir associacions 

amb la informació trobada. 

. no tenen un objectiu de 

cerca. 

dificultats similars 

11/12/2012 - EQC - 284

els mateixos problemes 

però... 

augmentats!!! 

11/12/2012 - EQC - 285

“l’oceà de dades que inclou la xarxa 

és inabastable i inútil si no podem 

distingir les perles de les 

escombraries.” 

Cassany, D.(2006): Rere les línies. Biblioteca Universal Empúries. 

11/12/2012 - EQC - 286 

286

urgent! 

11/12/2012 - EQC - 287 

11/12/2012

DECRET 143/2007, de de 26 26 de de juny, juny, pel pel qual qual s’’estableix s estableix 

ll’’ordenaci ordenacióó dels dels ensenyaments ensenyaments de de l’’educaci l educacióó secundàària. secund ria. 

Annex 1: Competències Compet ncies bàsiques b siques 

No ens tornéssim torn ssim a equivocar! 

“...és una competència transversal que cal atendre 

i particularitzar en cadascuna de les àrees 

curriculars. " 

11/12/2012 - EQC - 288 

288


(CM/CS/ESO) 




11/12/2012 - EQC - 289

Lectura crítica cr tica 

“Critical Critical literacy” literacy 

Mestre, ho he llegit al diari i ho han dit a la “tele”, 

ho he trobat a internet 

i què qu ? 

11/12/2012 - EQC - 290

“Immigrant pega adolescent” 

Mateix dia, en un altre diari, la mateixa notícia 

té aquest titular: 

“Dona Dona canadenca pega cap rapat” rapat 

Cassany 1999 

11/12/2012 - EQC - 291

“Europa” 

Firenze 

“Mediterrània” 

Casablanca 

11/12/2012 - EQC - 292

Adonar-se Adonar se’n n ha de formar part d’aprendre d aprendre i 

ensenyar a llegir, avui 

Cap a on “em vol portar?” 

enquest@ 11.03.2010 

Creu que el govern podia 

haver gestionat millor el caos 

de la nevada? 

Creu que el govern va 

gestionar adequadament les 

conseqüències de la nevada? 

11/12/2012 - EQC - 293

Mateix dia, mateixa notícia not cia 

http://kiosko.net/ 

11/12/2012 - EQC - 294

LLEI 12/2009, 12/2009, del del 10 10 de de juliol, juliol, d’’educaci d educacióó 

Quant de temps, cada setmana, llegiu premsa? 

Article 52 

currículum 

i) Capacitar els alumnes per a l’an anàlisi lisi crítica cr tica 

dels mitjans de comunicació i de l’ús de les 

noves tecnologies. 

11/12/2012 - EQC - 295

Ciències Ci ncies de la Naturalesa 

Decret 143/2007 p. 85-99 85 99 

11/12/2012 - EQC - 296

Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents 

mitjans i fonts, valorar-la valorar la críticament cr ticament i emprar-la per orientar i fonamentar 

les pròpies opinions i actuacions. 

Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi an lisi crítica cr tica de la informació trobada. 

Lectura crítica cr tica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts 

diverses. 

Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències 

Cerca de dades en diferents fonts a partir d’identificar paraules clau 

i anàlisi an lisi crítica cr tica de la informació trobada. 

Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i 

a l’actuació conseqüent i responsable Lectura crítica cr tica de textos que 

mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació. 

Lectura crítica cr tica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts 

diverses. 

Lectura de recerques fetes per altres (per exemple, en altres èpoques 

històriques) i anàlisi an lisi crítica cr tica dels procediments emprats per a la recollida 

de dades i de les evidències que es mostren. 

Cercar informació, avaluar-la avaluar la críticament cr ticament i prendre decisions justificades 

sobre alguns casos dels efectes de l’activitat humana en el medi: 

contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió 

dels residus. 

11/12/2012 - EQC - 297


cooperativa 

Neus Santmartí 

Test amb percentatge d’eficàcia, 

valors (bon humor, vida “bella”, 

imatge de la dona ideal…)… 

2n ESO / IES El Bullidor 

11/12/2012 - EQC - 298

C 

R 

I 

T 

I 

C 

Qüestionari estionari CRITIC 

Consigna o afirmació que exposa el text 

Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint 

aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir? 

Idees. Quines idees o creences hi ha darrera 

l'afirmació? 

Test. Es podria fer un test o experiment per 

comprovar-ho? 

(Neus Santmartí) 

Informació. Quines evidències o proves s’exposen o 

podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació? 

Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera 

d’aquesta afirmació estan d'acord amb el 

coneixement científic actual ? 

11/12/2012 - EQC - 299

11/12/2012 http://pinterest.com/guidix/sd-comprendre-predir-prevalorar/ 

- EQC - 300

Dins i fora de la xarxa: 


. Llegir informació d’una manera selectiva, avaluar-la i 

qüestionar-la. 

. Treballar normes d’autocontrol per discernir les 

informacions potencialment perilloses o indesitjables. 

. Formular-se preguntes: Què s’ha de creure? Què val la 

pena? Què té sentit? Què és rellevant? 

. Entendre que els textos no són neutrals, sinó que 

representen un punt de vista i en silencien d’altres. 

11/12/2012 - EQC - 301

Conclusions: Conclusions: 

lectura crítica cr tica 

Lector acrític: 

. Busca EL significat (únic, 

estable). 

. Està satisfet amb una 

interpretació personal. 

. Està satisfet amb UNA font. 

. Llegeix sempre de la mateixa 

manera. 

. Emfasitza el contingut. Busca 

idees principals. 

. Es fixa en el que és 

EXPLÍCIT. 

. Comprenssió = creure-s’ho 

(Daniel Cassany. Cassany. 

UAB, 2012) 

lector crític: 

. Sap que hi ha DIVERSOS significats 

(situats, dinàmics). 

. Busca com entenen el text els altres 

(interpretació SOCIAL, plural) 

. Busca fonts diverses. 

. Es fixa en la diversitat de gèneres 

textuals i pràctiques lectores. 

. Emfasitza la IDEOLOGÍA. Busca 

la intenció de l’autor. 

. Es fixa en el que és IMPLÍCIT. 

. Sap deconstruir ELEMENTS 

concrets: referències, estadística... 

11/12/2012 - EQC - 302 

. Comprenssió ≠ creure-s’ho 

302

Seguim... 

. Llegir AVUI 









11/12/2012 - EQC - 303

1. Camí de millora “d’escola” 

ESCOLA 

http://www.cuspidis.es 

11/12/2012 - EQC - 304

d’on on partiu ? 

11/12/2012 - EQC - 305

saber llegir 

relacions grafia-so (EI/CI) 


treball de frase 

(EP/ESO) 

idees i relació entre idees 




on sou? 

llegir per gust 

saber llegir per aprendre 

(CM/CS/ESO) 

competència informacional 

lectura d’estudi

on volem anar? 

com aconseguir-ho? 

aconseguir ho? 

som aquí! aqu ! 

11/12/2012 - EQC - 307

gust per llegir ensenyar a llegir 

1. Camí Cam d’escola escola 

(treballar més, m s, diferent o de bell nou) 

llegir per aprendre 

1. Lectura en els documents importants 

2. Equip de lectura 

3. Lectura en reunions de departament 

4. Lectura “arreu arreu” 

5. Recursos 

11/12/2012 - EQC - 308

1 

Lectura en documents “importants importants” 

11/12/2012 - EQC - 309

En el projecte de direcció direcci 

Objectius i compromisos concrets i mesurables 

grao.com 

11/12/2012 - EQC - 310

Revisió Revisi i anàlisi an lisi de resultats Cb i AD 

Mesures de millora previstes 

Consell Escolar 

http://www.catalunyapress.cat/ 

11/12/2012 - EQC - 311

Addenda de lectura al PGAC 

Objectius de millora de lectura, a les actuacions i a 

l’avaluaci avaluació de TOTS els departaments 

INFORMACIÓ 

ORGANIGRAMA 

CALENDARI 

SEP 

SERVEIS ESCOLARS 

TRANSPORT I MENJADOR 

FESTES 

AVALUACIÓ INTERNA 

EQUIPS DE CICLE 

EAP 

INFORMÀTICA 

LLENGUA 

PCC I FORMACIÓ DEL 

PROFESSORAT AL CENTRE 

SORTIDES 

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 

REUNIONS DE PARES 

REUNIONS ÒRGANS DE GOVERN 

AVALUACIONS 

METEREOLOGIA 

LABORATORI 

BIBLIOTECA 

COORDINACIÓ EP-ESO 

TEATRE 

COL·LABORACIÓ AJUNTAMENT 

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS 

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 

ORGANITZADES PER L'AMPA 

11/12/2012 - EQC - 312

Memòria anual 

Revisió i valoració de resultats /efectivitat de les 

mesures de millora desenvolupades 

11/12/2012 - EQC - 313 

cinemaclubdevideo.com.ar

Lectura en els horaris 

11/12/2012 - EQC - 314 

http://www.albertonps.sa.edu.au/flexipage.aspx?PageId=198

2 

Equip de lectura interdepartamental 

11/12/2012 - EQC - 315

Entusiasta, però 

11/12/2012 - EQC - 316

Per què? qu 

.Per analitzar resultats 

.Per fer visible la lectura 

.Per promoure la implementació d’estratègies de 

lectura 

.Per diversificar les propostes de lectura 

.Per fer seguiment dels acords dels Departaments 

11/12/2012 - EQC - 317

Estudiar i analitzar 

“professionalment 

professionalment” els resultats de 

lectura 

Obtenció d’informació Interpretació i inferència 

s’han han analitzat els resultats? 

Avaluació 

i reflexió 

11/12/2012 - EQC - 318

3 

Lectura en reunions de mestres 

11/12/2012 - EQC - 319

http://ielesvinyes.net/ 

Poseu la lectura a l’odre l odre del dia 

11/12/2012 - EQC - 320

(1995) 

La coherència coher ncia pedagògica és un dels factors que 

permeten explicar l’èxit acadèmic de les 

institucions educatives. 

11/12/2012 - EQC - 321

Imprescindible per millorar

La feina dels mestres pot ser MOLT efectiva 

La feina dels mestres pot ser MOLT efectiva 

Proves de Cb EP i ESO (2012) 

Mateixa zona geogràfica i econòmica 

Diferències de prop de 30 punts (sector econ. mitjà) 

Diferències de > 16 punts (sector econòmic baix) 

11/12/2012 - EQC - 323

Reunions de departament 

Menys “gesti gestió” ó” 

Més s “reflexi reflexió pedagògica” 

pedagògica 

11/12/2012 - EQC - 324

Gestió Gesti escolar!! 

escolar!! 

11/12/2012 - EQC - 325

quins textos es llegiran i s’ensenyarà a 

llegir a cada àrea? 

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix s estableix l’ordenaci l ordenació dels 

ensenyaments de l’educaci educació secundària secund ria obligatòria 

Article 7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes 

les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament 

de les competències bàsiques i per l’adquisició dels 

objectius educatius de l’etapa. què, quan i com? 

Article 8.2 En totes les matèries es treballaran la 

comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la 

comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i 

la comunicació, i l’educació en valors. 

11/12/2012 - EQC - 326

Llegiu Llegiu aquests aquests textos textos i i despréés despr s parlarem parlarem de de les les 

diferèències difer ncies que que tenen tenen 

Adaptat de Dolors Quinquer 

11/12/2012 - EQC - 327

Una nit de lluna plena 

La lluna avui és molt gran, rodona, de color 

blanc trencat, brilla en el cel fosc envoltada 

d’estrelles. És lluna plena. Invita a somiar, a 

pensar en altres llocs, en altres vides ... 

Dolors Quinquer 

11/12/2012 - EQC - 328

la lluna 

La lluna és el satèl·lit de la Terra. El seu relleu és molt 

accidentat: existeixen amples planes, anomenades mars i 

altes muntanyes semblants a cràters. 

La lluna fa un moviment al voltant de la Terra i un altre al 

voltant d’ella mateixa. Els dos moviments duren 28 dies, és 

per aquest motiu que sempre veiem la mateixa cara de la 

lluna. 

La lluna és visible des de la Terra de diferents maneres, 

que anomenen fases. Les fases de la lluna són quatre: lluna 

nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. 

Dolors Quinquer 

11/12/2012 - EQC - 329

Cada disciplina té t el “SEU SEU” 

patró patr temàtic tem tic i lingüí lingüístic 

stic 

11/12/2012 - EQC - 330

Per concretar i definir criteris d’avaluaci d avaluació 

Un alumne de 2n demostrarà demostrar comprendre notícies not cies 

d’actualitat actualitat quan: 

. Sàpiga localitzar-ne el redactor 

. Identifiqui, què ha passat, on, quan, a qui, com i per 

què ha passat. 

. Pugui formular una opinió personal (causa –efecte) 

relacionada amb la seva experiència personal 

. Pugui fer el seguiment de la notícia en tres mitjans 

diferents i comparar-los críticament 

11/12/2012 - EQC - 331

A 4t d’ESO d ESO sabran comparar webs de la 

mateixa temàtica, tem tica, a partir de criteris i... 

11/12/2012 - EQC - 332

Redactar un informe coherent: 

. Domini i autoria (.com /.org/ .edu) 

. Adreça @ (i rapidesa en la resposta) 

. Informació justificada 

. Actualització 

. Enllaços (tipus i funcionament) 

. Cercador 

criteris 

11/12/2012 - EQC - 333

4 

“Veure Veure” lectura arreu 

Important en temps i en espai! 

11/12/2012 - EQC - 334

Que es “trobi trobi” en el trajecte fins les classes 

11/12/2012 - EQC - 335

http://blocs.xtec.cat/ieslaroca 

11/12/2012 - EQC - 336

11/12/2012 - EQC - 337

11/12/2012 - EQC - 338

11/12/2012 - EQC - 339

Poseu els llibres i la lectura a les mans del 

professorat de VIP, veureu!! 

11/12/2012 - EQC - 340

11/12/2012 - EQC - 341

Al bar de l’institut!! 

11/12/2012 - EQC - 342

A l’escola, l escola, de llibres! 

11/12/2012 - EQC - 343

Alumnes de l’aula l aula 

oberta! 

11/12/2012 - EQC - 344

Totes les celebracions amb lectura!! 

11/12/2012 - EQC - 345

Celebreu-lo!! 

Celebreu lo!! 

http://biblioweb.blogspot.com 

11/12/2012 - EQC - 346

Feu-ne! Feu ne! 

11/12/2012 - EQC - 347

Escola Andorrana de Batxillerat /TV3 

11/12/2012 - EQC - 348

5 

Recursos 

11/12/2012 - EQC - 349

Una escola sense una bona biblioteca és 

com una piscina sense aigua 

11/12/2012 - EQC - 350

11/12/2012 - EQC - 351

11/12/2012 - EQC - 352

Signeu-hi Signeu hi convenis!! 

Us deixaran MOLTS llibres 

11/12/2012 - EQC - 353

“Pr Préstecs stecs interbibliotecaris” 

interbibliotecaris 

LLEI 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de 

Catalunya. (DOGC: 1727 de 29.03.1993) 

Article 5: Integren el Sistema Bibliotecari de 

Catalunya: 

a) La biblioteca nacional de Catalunya. 

b) El Sistema de Lectura Pública de Catalunya. 

c) Les biblioteques universitàries, les biblioteques 

de centres d'ensenyament no universitari i les 

biblioteques especialitzades. 

11/12/2012 - EQC - 354

Moltes escoles ja ho fan! 

Biblioteca Pública de Torreforta 

TARRAGONA 

11/12/2012 - EQC - 355

Possibilitats infinites 

per ensenyar i aprendre a llegir 

11/12/2012 - EQC - 356

Qui vol llegir amb mi? 

Seguiu--me!! 

Seguiu me!! 

11/12/2012 - EQC - 357

11/12/2012 - EQC - 358 

http://blogs.ua.es

[1] http://www.ivoox.com/peix-nicolau-audios-mp3_rf_473236_1.html 

QUI? QUÈ? QUAN? ON? COM? PER QUÈ? 

Una acció vandàlica ha estat a punt de provocar una tragèdia aquesta 

matinada a la ronda del Mig de Barcelona. Encara que sembli 

impensable, uns individus han arrencat dues grans boles de 

ciment de les que impedeixen aparcar sobre les voreres i les 

han llençades des d'un pont. La caiguda d'una d'aquestes boles de 

més de 80 quilos ha provocat ferides a alguns automobilistes que 

han hagut de fer maniobres brusques per evitar que els caiguessin a sobre. Ningú 

s'explicava aquesta matinada a la Ronda del Mig de Barcelona, com algú pot no 

valorar les conseqüències d'una gamberrada així. Dos motoristes per terra 

i un taxista amb dues rodes punxades. Aquest és el balanç de l'acció 

vandàlica del llançament d'una bola de formigó de les que es 

col·loquen per evitar que els cotxes pugin a la vorera. L'escenari, 

aquest pont de la ronda entre la travessera de Dalt i la plaça 

Santlleí. 

11/12/2012 - EQC - 359 

http://blogs.ua.es

2. Camí de millora “d’aula” 

AULA 

http://www.cuspidis.es 

11/12/2012 - EQC - 360

gust per llegir ensenyar a llegir 

1. Biblioteques d’aula 

2. Camí Cam d’aula aula 

(treballar més, m s, diferent o de bell nou) 

2. Millorar les preguntes 

3. Activitats amb lectura 

4. Llegir en pantalles 

5. Sortides 

llegir per aprendre 

11/12/2012 - EQC - 361

1 

Biblioteques d’aula d aula 

11/12/2012 - EQC - 362

L’espai espai “parla parla” 

Que es vegi lectura a les aules 

- - 

11/12/2012 - EQC - 363 

http://www.kassblog.com/

A les aules dels grans, també tamb caldria! 

http://cpmaxcruzrebosa.juntaextremadura.net 

11/12/2012 - EQC - 364

http://dev.nlmusd.k12.ca.us 

11/12/2012 - EQC - 365

Biblioteques a totes les aules de 1r a 4t 

Institut Josep Brugulat de Banyoles 

http://www.iesbrugulat.net/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=90&Itemid=70 

11/12/2012 - EQC - 366

1h. 1h. setmanal 

setmanal 

11/12/2012 - EQC - 367 

http://www.scribd.com/doc/47816266/PLEC-fitxa-2009-10-INS-CASTELLO-D-EMPURIES

A partir del dilluns 3 d’octubre s’inicia la LECTURA A 

L’AULA. 

És un projecte de Centre que comença ja a tenir una certa 

trajectòria dins la dinàmica de l’institut. 

Amb l’objectiu de fomentar el gust per la lectura, totes les 

aules dels cursos d’ESO disposen d’una biblioteca que conté 

uns 120 títols diferents. Cada alumne dedica mitja hora 

diària, quatre dies per setmana, a la lectura silenciosa del 

llibre que lliurement ha triat. 

11/12/2012 - EQC - 368

Lectura autònoma: justificació justificaci 

. Suposa un esforç menor que permet concentrar-se en la 

comprensió. 

. Elimina pressió emocional en no haver-hi judici social. 

. Permet adaptar-la al propi ritme de lectura. 

. Millora la lectura d’aprenentatge i d’estudi. 

. El lector pot executar tècniques i estratègies treballades 

anteriorment. 

. Millora l’ortografia (per la pràctica de la via lèxica). 

11/12/2012 - EQC - 

Mabel Condemarín (PLSS) 

369 

Universitat Pontifícia de Xile

2 

Millorar les preguntes 

Si no les canviem, no passarà passar res!! 

11/12/2012 - EQC - 370

Ho recordeu, no? 

Només recuperen informació informaci explícita! 

11/12/2012 - EQC - 371

1. Comprensió global : considerar el text com un tot, 

identificar idea principal o general del text 

2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure 

informació concreta (atenció de parts o fragments del 

text) 

“aquí punxen” 

3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar 

inferències i extreure informació no explícita 

4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les 

qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la 

informació 

11/12/2012 - EQC - 372

Cal triar les bones preguntes, o fer-ne fer ne de noves 

que suposin: 

. Inferir 

. Relacionar 

. Interpretar 

. Resumir 

. Treure conclusions 

. Emetre judicis 

11/12/2012 - EQC - 373

Inferir i relacionar informació!! 

informaci !! 

De què li serveixen els pulmons a les 

mans? 

Per què respirem més vegades per minut 

quan correm que quan estem asseguts? 

http://www.uib.cat/ca/infsobre/serveis/generals/slg/gt/term_imatges/cos_huma/imatges/f05.gif 

neus santmartí 

11/12/2012 - EQC - 374

Si després despr s de llegir un text sobre mamífers mam fers els 

preguntéssim... 

pregunt ssim... 

. Per Per quèè qu la cura dels fills pot afectar el 

desenvolupament del cervell? 

. A A quèè qu es es degut degut l’èxit dels mamífers? quines són 

les causes d’aquest èxit? 

No seria el mateix!! 

Sánchez Miguel (2000) 

11/12/2012 - EQC - 375

3 

Millorar les activitats de lectura 

11/12/2012 - EQC - 376

Oferiu-los Oferiu los les les condicions condicions que asseguren la 

implicació implicaci en la lectura (PISA 2009): 

. Rellevància (proposeu-los de llegir coses amb sentit) 

. Suport a l’autonomia (que puguin decidir què llegir i com) 

. Interacció social (que puguin llegir junts i parlar del llegit) 

. Oportunitat per llegir (oferiu-los temps i entorns de lectura) 

11/12/2012 - EQC - 377

i a PISA 2009 

hi ha alumnat implicat en la lectura: 

. llegeixen coses amb sentit 

. poden decidir 

. llegeixen junts i parlen del llegit 

. hi ha temps i entorns de lectura 

06/10/2012 - EQC -/ 199 

PISA a les aules 

11/12/2012 - EQC - 378

Continueu llegint als alumnes 

http://willvaus.blogspot.com.es/ 

11/12/2012 - EQC - 379

http://matildamjel.blogspot.com 

Cada dia un tros! 

http://brayan-brayanguti.blogspot.com 

1r ESO 

11/12/2012 - EQC - 380

http://3.bp.blogspot.com/_1o6AuwBqky4/TAd1crGjfbI/AAAAAAAAAao/2sKez4TPsMA/s1600/parelles+ling%C3%BC%C3%ADstiques+1r+ESO+001.jpg 

“Mentors de lectura” 

11/12/2012 - EQC - 381 

http://www.iescapnorfeu.cat/intraweb/images/xin 

ha/Parlem-nos.JPG

http://www.worldreader.org 

http://3.bp.blogspot.com/_1o6AuwBqky4/TAd1crGjfbI/AAAAAAAAAao/2sKez4TPsMA/s1600/parelles+ling%C3%BC%C3%ADstiques+1r+ESO+001.jpg 

“Mentors de lectura” 

http://bethechangeflkeys.com 

11/12/2012 - EQC - 382

http://acollidainter.blogspot.com.es/ 

11/12/2012 - EQC - 383

Per donar bastides bastides a l’aprenentatge 

l aprenentatge 

Exploració El llegir i 

l’escriure, 

modelat i 

compartit 

Ensenya'm 

què és 

Ensenya'm 

com es fa 

Pràctica 

guiada 

Ajuda'm a 

fer-ho 

Treball 

independent 

Deixa-m'ho 

fer a mi sol 

11/12/2012 - EQC - 384

Rosa, comença Quin tu. sentit Prou. Segueix, té? t Arnau! 

Té uns efectes “demolidors demolidors” 

45% 25% 

11/12/2012 - EQC - 385

Treballeu-ho Treballeu els textos ho regularment s’han s han de preparar!! 

i sistemàtica sistem tica 

lent i amb despreci!!! fort /mà i dit índex alçats 

lent i oscil·lar el cap 

obrir 

els ulls 

i mirar 

lent + solemne 

11/12/2012 - EQC - 386

Millor, en modalitats “aut autèntiques ntiques” 

http://travesia.mcu.es/receta.asp 

http://library.escondido.org 

11/12/2012 - EQC - 387

11/12/2012 - EQC - 388

Lectures obligatòries! 

11/12/2012 - EQC - 389

Diversifiqueu l’oferta l oferta de lectures obligatòries 

Els relats de vida no els agraden, tant 

http://www.west.org.nz 

11/12/2012 - EQC - 390

A ells, ells, també tamb els agraden… 

agraden 

Llibres de física, química, biologia, tecnologia, art, 

naturalisme... 

Biografies 

Relats històrics 

Relats de novel·la negra 

Llibres de viatges 

Poesia visual 

Àlbums d’adults 

Novel·la gràfica 

Reculls de columnes d’opinió 

11/12/2012 - EQC - 391

Els departaments diuen... 

diuen... 

11/12/2012 - EQC - 392

Llibres il·lustrats il lustrats 

Complexitat interpretativa 

. Àlbums 

. Còmics 

. Novel·les gràfiques 

. Poesia il·lustrada 

. Poesia visual 

11/12/2012 - EQC - 393

Institut La Roca 

Àlbums lbums 

11/12/2012 - EQC - 394 

http://blocs.xtec.cat/ieslaroca/dinamitzacio-lectora/

Novel·la Novel la gràfica gr fica 

Hi ha reticència del professorat respecte la introducció decidida de la 

literatura juvenil a l’aula (per poc coneixement, per poca valoració…) 

11/12/2012 - EQC - 395

Autor: 

Títol: 

Col·lecció: 

Editorial: 

Ciutat: 

Any: 

He triat el llibre per: 

Diaris personals de lectura 

(Institut Moisès Broggi) 

He abandonat la lectura per: 

Recomanaria la lectura per: 

Data... 

Pàgines llegides 

11/12/2012 - EQC - 396

Busqueu-les Busqueu les al Quèè Qu llegeixes? llegeixes? 

Llegiu-ne amb la PDI els comentaris 

Entreu-hi, sovint! 

11/12/2012 - EQC - 397

Audiollibres 

11/12/2012 - EQC - 398

4 

Llegir pantalles 

11/12/2012 - EQC - 399

Què i com? 

“Llegiu Llegiu pantalles” 

pantalles 

11/12/2012 - EQC - 400

Teniu 3 reptes... 

11/12/2012 - EQC - 401

Aprendre TIC, o aprendre amb les TIC? 

1 

Aules d’inform informàtica tica? 

11/12/2012 - EQC - 402 

clikiando.blogspot.com


Article 21 

Drets dels alumnes 

h) Ésser educats en el discurs audiovisual. 

11/12/2012 - EQC - 403


Article 87 

Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge 

...els centres han de definir entorns 

d’aprenentatge que permetin el treball 

en xarxa 

11/12/2012 - EQC - 404

2 

UOC: La majoria dels mestres 

són n bons usuaris d’internet internet 

a casa, però!! 

Per què qu l’educaci educació 

es resisteix a la tecnologia? tecnologia 

11/12/2012 - EQC - 405

Responsablement i professional 

no podem mirar cap a un altre costat 

Quants vídeos heu emprat, aquesta setmana? 

11/12/2012 - EQC - 406


Article 104 

La funció docent 

j) …utilitzar les TIC, conèixer-les i 

dominar-les com a eina metodològica. 

11/12/2012 - EQC - 407

3 

La cohesió cohesi social (2on objectiu D.E) D.E 

2009/ el 40% de les llars 

d’alumnat SENSE accés a internet 

11/12/2012 - EQC - 408

cohesió cohesi social 

social (2on objectiu D.E) D.E 

Què fa l’escola per compensar-ho? 

Llei 12/2009, d’educació 

Article 89 

Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres 

? 

1. El Departament ha de facilitar als centres educatius 

l’accés a un conjunt 2009/ de el serveis 40% digitals de les i llars telemàtics 

orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat 

educativa. de l’alumnat Els centres NOhan tenen de posar accès aquests a internet serveis, 

en la mesura que escaigui, a disposició del 

professorat, els alumnes i les famílies. 

11/12/2012 - EQC - 409

Una persona competent informacionalment... 

informacionalment... 

.Reconeix quan té una necessitat d'informació. 

.Determina l'abast de la informació requerida. 

.Hi accedeix amb eficiència. 

.Avalua la informació i les seves fonts. 

I 

.Incorpora la informació seleccionada a la seva 

pròpia base de coneixements. 

Departament d’Ensenyament, Curs Biblioteca Escolar II, La competència Informacional 

11/12/2012 - EQC - 410

Què busquem? 

Per què ho necessitem? 

Com ho busquem? 

(motors de cerca, 

paraules clau, portals...) 

Abans de la cerca... 

11/12/2012 - EQC - 411

Cerca i recuperació recuperaci de la informació informaci 

1) Identificar les necessitats d’informació 

2) Conèixer els recursos 

3) Localitzar i recuperar la informació 

Sobretot!! 

4) Avaluar els resultats del procés de cerca 

11/12/2012 - EQC - 412

Factors que augmenten la credibilitat d’un d un web 

Fogg (2002) 

1. Ràpida resposta a l’usuari sobre preguntes sobre el servei. 

2. Informació àmplia que és atribuïda a una font específica. 

3. Referències de les credencials dels autors de cada article. 

4. Articles amb citacions i referències. 

5. Conté possibilitats de cerca interna. 

6. Ofereix informació en més d’una llengua. 

7. Conté opinions i crítiques dels usuaris. 

8. Té valoracions o crítiques del seu contingut. 

9. Selecciona el contingut d’acord a les preferències de l’usurari 

10. Reconeix que l’usuari l’ha visitat abans. 

11/12/2012 - EQC - 413

Factors de veracitat que augmenten la 

credibilitat d’un d un web 

Fogg (2002) 

1. El web ha estat útil per a l’usuari anteriorment. 

2. Hi ha l’adreça física de l’organització. 

3. Hi ha un telèfon de contacte. 

4. Es dóna un e-mail de contacte. 

5. Està connectat a webs que l’usuari troba creïbles. 

6. Exposa la seva política de privacitat. 

7. Hi ha vincles a d’altres fonts i d’altres materials. 

8. Està recomanat per un mitjà de comunicació fiable 

9. Està recomanat per un amic. 

10. Acaba amb “.org”. 

11/12/2012 - EQC - 414

Valorar llocs web! web 

Seqüencieu Seq encieu-ho ho!! !! 

http://www.diba.es/chilias/inici.asp 

. Organització coneguda i reconeguda 

. Actualització periòdica 

. Nom i correu@ del responsable 

. Enllaços a webs coneguts 

. Funcionament dels enllaços (links) 

. Enllaços degudament llicenciats 

. Rapidesa de resposta 

. Autoria, llicències i adreces@ de textos i imatges. 

11/12/2012 - EQC - 415

Una persona competent informacionalment... 

informacionalment... 

II 

.Utilitza la informació de manera eficaç per a 

dur a terme tasques específiques.. 

.Hi accedeix i la utilitza de forma ètica i legal. 

.Classifica, emmagatzema, manipula i combina 

la informació reunida o generada. 

.Genera, registra i comparteix la nova 

informació generada 

Departament d’Ensenyament, Curs Biblioteca Escolar II, La competència Informacional 

11/12/2012 - EQC - 416

Web1: 

Adreça URL 

Autor o responsable 

Darrera actualització 

Informació 

Durant la cerca... 

11/12/2012 - EQC - 417

Busquem... web1 web2 Coincideixen? 

quines parts? 

quina funció? 

quant mesura 

l'intestí gruixut? 

quant mesura 

l'intestí prim? 

11/12/2012 - EQC - 418 

11/12/2012 418/85

Que actuin amb ètica!! tica!! 

L’escala evolutiva dels dofins 

Els dofins d’ara tenan avanpasats. 

Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys i es deien 

Mesonychidae. 

http://paleofreak.blogalia.com/historias/54241 

Els sagüens eran amfibis i pudian antra i surti da l’aigua. Encara tenien potes 

llargues.Van viure fa 45 milions d´anys. Eren els Protocetidae. 

http://www.indiana.edu/~ensiweb/lessons/whale.ev.html 

Els que van venir despres ja es van quedar a l’ aigua i es deien Dorudontidae . 

http://naturlink.sapo.pt/article.aspx?menuid=2&cid=13432&bl=1&viewall=true 

Al evolucionar les seves potes es van tornar molt curtes. Van viure fa 40 

millons de anys. 

Despres les potes de devan van evolucionar en aletes i les de derrere van 

desapareixer. Eran als Squalodontidae. Van viure fa 25 milions d’ anys. 

http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/520Cetartiodactyla/520.200.html 

Els dofins d’ara van aparexa fa 15 milions d’ anys. Son els Delphinidae. 

http://cristialcala.blogspot.com/2010_06_01_archive.html 

http://biojcosta.blogia.com/2008/041703-la-evolucion-del-delfin.php 

11/12/2012 - EQC - 419

Cerca i recuperació 


Identificar 

necessitat 

Conèixer 

recursos 

Localitzar i 

trobar 

Avaluar 

resultats 

Competència Informacional 

Tractament 


Organitzar 

informació 

Transformar 

informació 

Comunicació i aplicació 


Actuar amb 

ètica 

Compartir 

i aplicar 

coneixement 

U r r g e e n t t ! 

! 

Departament d’Ensenyament, Curs Biblioteca Escolar II, 

La competència Informacional 

11/12/2012 - EQC - 420

Tots els models s’assemblen 

s assemblen 

11/12/2012 - EQC - 421

1. Definició de la tasca. 

Defineix del problema d’informació. 

Identifica la informació necessària. 

2. Estratègies per buscar informació. 

Determina totes les fonts possibles. 

Selecciona les millors fonts. 

3. Localització i accés. 

Localitza les fonts. 

Troba informació a través de les fonts. 

4. Ús de la informació. 

Aprofundeix en la informació: llegeix-la, escolta-la, visualitza-la... 

Extreu la informació rellevant. 

5. Síntesi. 

Organitza la informació provinent de diferents fonts. 

Presenta la informació. 

6. Avaluació. 

Jutja el producte (eficiència). 

Jutja el procés (efectivitat). 

BIG 6 

11/12/2012 - EQC - 422

5 

Sortides 

11/12/2012 - EQC - 423

Porteu-los Porteu los a llegir a la biblioteca pública p blica 

http://bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com.es 

Ajudeu que se’n facin socis 

Divulgueu-ne les activitats 

Escola Orlandai 

11/12/2012 - EQC - 424

http://2.bp.blogspot.com/_GJkSmlplX1k/S86rQHw9rpI/AAAAAAAAAI4/x36ZeCPkU8/s1600/abacus.bmp 

També Tamb a les llibreries 

SOVINT! 

11/12/2012 - EQC - 425

11/12/2012 - EQC - 426

Gòtic civil català!! catal !! 

Biblioteca Nacional de Catalunya 

Biblioteca Nacional de Catalunya 

11/12/2012 - EQC - 427

i si aneu a París... Par s... 

http://www.photosparis.fr/ 

11/12/2012 - EQC - 428

Poseu les biblioteques a la llista de visites 

http://poppinsontheroad.blogspot.com.es 

http://www.nikon.es/microsites/d800/es_ES/architecture 

11/12/2012 - EQC - 429

http://archimostri.wordpress.com 

o a Pristina (Kosovo Kosovo) 

11/12/2012 - EQC - 430

o a Berlín 

Berl 

http://www.facebook.com/pages/Bookcrossing-en 

http://www.facebook.com/pages/Bookcrossing en-catal català-els els-llibres llibres-Lliures Lliures 

11/12/2012 - EQC - 431

Bookcrossing a Berlín 

http://catberlin.blog.cat 

11/12/2012 - EQC - 432

o a Tortosa!! 

11/12/2012 - EQC - 433

Un desig i una pregunta 

Una conclusió 

Un agraïment 

Algunes recomanacions 

Un epíleg 

11/12/2012 - EQC - 434

Aprendre a llegir s’ha s ha de recordar com un regal, 

com una abraçada! abra ada! 

el desig... 

11/12/2012 - EQC - 435

La pregunta: 

a 1r d’ESO d ESO poden ““saber saber llegir””? llegir 

11/12/2012 - EQC - 436

La conclusió conclusi 

L’alumnat alumnat espera el NOSTRE èxit xit 

S’HO HO MEREIX!! 

11/12/2012 11.12.12 

- EQC 

- EQC 

- 

- 

437

Escola Baloo de Barcelona 

Escola Casas de Barcelona 

Escola de Collsupina 

Escola Dr. Ferran i Clua de Barcelona 

Escola La Barquera d’Alió 

Escola M. de Déu D u del Remei d’Alcover d Alcover 

Escola Martí Poch de l’Espluga de Francolí 

Escola Olga Xirinacs de Tarragona 

Escola Orlandai de Barcelona 

Escola Riera de Ribes de Sant Pere de Ribes 

Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat 

Institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp 

Institut Antoni Torroja de Cervera 

Institut Castelló d'Empúries d’Empúries 

Institut Escola Pi del Brugar de Reus 

Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès 

Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí 

Institut La Roca de La Roca del Vallès 

Institut Miquel Martí i Pol de Cornellà de Llobregat 

Institut Pablo Ruiz Picasso de Barcelona 

Institut Puig Cargol de Calonge-Sant Antoni 

Institut Santiago Apostol d’Almendralejo 

Institut Sól-de-riu d’Alcanar 

Institut Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet 

L’agra agraïment ment 

11/12/2012 - EQC - 438

Les recomanacions... 

Felipe Zayas 

Professor d’Educació Secundària 

(País Valencià) 

http://www.slideshare.net/felipezayas/aspectos-de-la-competencia-lectora 

11/12/2012 - EQC - 439

Imprescindible! 

Bàsics sics per a tothom! 

11/12/2012 - EQC - 440

Ed. Morata Ed. Santillana 

11/12/2012 - EQC - 441

Coelho, E. (2005): 

Coelho, E. (2005): Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals. Una 

aproximació integrada. Barcelona: ICE de la UB i Editorial Horsori 

11/12/2012 - EQC - 442

11/12/2012 - EQC - 443

Bibliografia i webgrafia de lectura digital 

. BLASCO, A.; DURBAN, G. (2011): La competència informacional: del currículum a 

l’aula. Barcelona, Rosa Sensat (Dossiers, 72) 

. COLL, C. (2005): “Lectura y alfabetismo en la sociedad de la información” [ En 

línia] UOC Papers, núm. 1 

. CASSANY, D. (2006): Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: 

Empúries 

. EISENBERG, M. i BERKOWITZ, R. “Big 6” http://www.big6.com [21.03.2012] 

. FAINHOLC, B. (2004): Lectura crítica en Internet. Análisis y utilización de los recursos 

tecnológicos en educación. Rosario: Homo Sapiens Ediciones. 

. FOGG, BJ. (2003) “Prominence-Interpretation Theory: Explaining How People 

Assess Credibility Online”. Stanford Persuasive Technology Lab. CSLI, Stanford 

University. http://credibility.stanford.edu/ 

. FUENTES, M. (2001) “Naufragar en Internet. Estrategias de búsqueda de 

información en redes telemàticas”. 

http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0109037/fuentes.html [23.03.2012] 

. KRUSE, P. (2010): The network is challenging us [en línia] 

. SOLÉ, I. (2005) “PISA, la lectura i les seves lectures”. Guix, núm. 312, pp. 27-35. 

11/12/2012 - EQC - 444

11/12/2012 - EQC - 445

L’epíleg: 

tenim 165 dies 

cada any 

per ajudar-los 

“Hem d’aconseguir que les persones 

siguin responsables de les seves eleccions, 

no de les seves circumstàncies” 

John Rawls 

(Filòsof nordamericà 1921-2002) 

11/12/2012 - EQC - 446

equeral2@xtec.cat 

http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/ 

http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra 

Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si 

voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a 

Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA. 

11/12/2012 - EQC - 447

IES Lluís de Peguera Millorar la lectura, possible - INS Lluís de ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?