Aprenem a Llegir - Icaria Iniciatives Socials

Metodologia d’ensenyament-aprenentatge
En situació d’aprenentatge d’hàbits sempre es treballa amb una activitat molt fàcil a l’abast de tots els
alumnes.
Com sempre, en qualsevol situació d’aprenentatge, es crea una situació social agradable, utilitzant
fórmules socials divertides i simpàtiques.
• Aspectes previs: organització clara de l’ambient fix: disposició del mobiliari, materials de treball
a l’abast dels alumnes i sempre endreçats al mateix lloc...
– Estímuls ambientals fixos. Material comú clarament definit, criteris d’ordre, posicionament,
sistemes d’arxiu, etcètera.
– Utilització de facilitadors. Vàlids com a suport inicial però tenint en compte que han de
ser retirats.
– L’ús de reforçadors tangibles és vàlid, però cal esforçar-se per tendir al reforç social.
• Explicació clara: per implicar els alumnes s’explica quin és el problema que es vol evitar i els
alumnes, amb el tutor com a animador, arriben a una conclusió que, en general, creiem que
serà bastant similar a les propostes que a continuació s’adjunten. Finalment, i com que els
alumnes han de saber clarament què és el que s’espera que facin, el tutor farà una demostració
pràctica de com es vol que es realitzi una activitat.
• Ensenyament global. Tota la seqüència. Rol playing. Si es produeix l’error es talla l’execució i
s’ha de començar de nou. Es demana als alumnes que abans d’actuar pensin i verbalitzin el que
s’ha de fer. Per a alumnes amb moltes dificultats es poden utilitzar procediments d’encadenament
invers i retirada progressiva de suports o bé dibuixos o fotos que facilitin l’execució de la
seqüència (aprenentatge potencial).
• Ensenyament per a instruccions del tutor o d’un company: es torna a fer repetir la seqüència
d’hàbits desitjada passant de mica en mica d’instruccions específiques i individuals a instruccions
globals i col·lectives que seran substituïdes per autoinstruccions (pensa, què has de fer
ara?) i d’aquí a la total autonomia en la realització.
• Donar instruccions quan és el moment: assegurar-se de la comprensió, provocant la intervenció
de l’alumne a base de preguntes concretes i implicant a aquells que tenim la seguretat que
ho han entès. No passar a una altra instrucció fins no haver acomplert la primera. Retirada progressiva
d’instruccions.
Característiques bàsiques de tota instrucció: breus, positives, concretes, divertides
• Graduar els eixos de dificultat (de més fàcil a més difícil):
– Model i imitació.
– Instruccions individuals o col·lectives.
– Concretes o globals.
– Llenguatge oral o amb suport gestual.
– D’un element o diversos.
– Instruccions directes o instruccions interrogatives.
– Immediates o retardades.
– Ensenyament parcial: només una part de la seqüència que pot ser amb encadenament
anterògrad: primers passos de la seqüència, o amb encadenament retrògrad: últims passos
de la seqüència.
– Suggeriment o autoinstrucció.
13