Asaig Joan F. Mira Llegir Homer - A casa nostra

LLEGIR HOMER
Aquesta primera setmana i mitja de l'estiu, he dedicat a Homer les meues hores
quotidianes de lectura. Exactament, a l'Odissea, en la versió de Carles Riba. Jo llegia
repetidament Homer en grec fa alguns anys (no té cap mèrit: em paguen cada mes per
llegir i ensenyar aquestes coses), però ja fa temps que el tenia abadonat i sense honor,
com l'arc d'Ulisses abans que Penèlope anara a buscar-lo a la cambra del tresor. Una
vergonya. Ara he fet la prova de la lectura adolescent, i ha funcionat de manera divina.
He llegit l'Odissea de la mateixa manera que vaig llegir el Quixot o Guerra i pau per
primera vegada: com un llibre d'aventures, esperant a veure què passarà després, com
acabarà l'episodi del gegant Polifem, com es resoldrà l'impossible combat final d'Ulisses
amb els pretendents. Aquest final, per cert, és un exemple insuperable de tècnica del
suspens, de l'emoció que et fa bategar el pols, de l'acció retardada fins al desenllaç que
tots sabem per endavant, però que continuem esperant com si no haguera d'arribar mai,
com si fóra intolerable que l'heroi haja de patir tanta humiliació abans de la venjança. I
entremig, el lector, si és capaç d'una miqueta d'atenció, pot llegir versos com aquests: "I
ella, escoltant-lo, plorava, i la pell del seu rostre es fonia, / com veiem que la neu es fon
al cim de les serres / quan l'estova el xaloc després que el ponent l'ha empilada / i a
mesura que es fon els rius corrents se n'emplenen: / tal es fonien en plors les seues
galtes...". O com aquests altres: " ... I el cor li lladrava pels dintres: / com la gossa que es
dreça amb els febles cadells entre cames, / quan no coneix algú i lladra amb deler de
combatre...". Així només escrivia el Dant, moltes èpoques més tard, en els millors
passatges de la Comèdia. I els temps del pare Homer, on comença per obra de Zeus i de
Pal.les Atena la nostra literatura, fa ja vint-i-set o vint-i-vuit segles. Fa cosa d'un any, va
aparéixer als Estats Units una versió més nova i més perfecta de l'Odissea, i en poques
setmanes, en coberta dura, se'n van vendre més de seixanta mil exemplars. I encara
pensen alguns que aquell país és el que és només per pura casualitat i sense mètit. Si
algú, en aquestes terres tan mediterrànies i antigues, publicava una versió nova
d'Homer, tinc por que no seria cap best-seller, ni en edició barata i de butxaca. O hem
perdut l'art de navegar, o és que l'alé dels déus ja no bufa allà on solia.
JOAN F. MIRA, Una biblioteca en el desert, Ed. Bromera, pp. 100-101. Publicat
primerament el 3 de juliol de 1997
1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1
punt)
c) Identifica la tipologia textual. Justifica la resposta (0’5 punts)
d) Distingeix els índexs gràfics que modalitzen dels que no ho fan (0’5 punts)
Altres possibles preguntes:
e) Justifica el registre emprat.
f) Analitza la modalització del text.
g) Indica les funcions del lleguatge predominants i les modalitats oracionals
emprades.
h) A quina varietat de la llengua pertany el text. Justifica la resposta.

i) Cohesió gramatical. Posa exemples de referència anafòrica.
j) Cohesió lèxica. Indica el camp semàntic predominant, justifica-ho amb
hipònims i hiperònims i famílies lèxiques si apareixen al text.
k) Cohesió gramatical. Quins són els connectors predominants al text.
2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Subratlla i indica la pronunciació de les paraules o sintagmes següents (1
punt)
1. que et fa bategar el pols: sinalefa o elisió?
2. episodi: oberta o tancada?
3. seues hores: sorda o sonora?
4. escrivia el Dante: sinalefa o elisió?
5. passatges: sorda o sonora?
b) Indica quin tipus de proposició o sintagma és i la seua funció sintàctica:
(1 punt)
1. Jo llegia repetidament Homer en grec
2. Aquest final, per cert, és un exemple insuperable de tècnica del
suspens
3. I encara pensen alguns que aquell país és el que és només per pura
casualitat
4. que continuem esperant com si no haguera d'arribar mai
c) Substitueix els sintagmes subratllats per pronoms febles i indica la funció
sintàctica: (1 punt)
1. et fa bategar el pols
2. si és capaç d'una miqueta d'atenció
3. pot llegir versos com aquests
4. O hem perdut l'art de navegar,

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Què et sembla la qüestió que planteja el text. Estàs d’acord o no amb el
que diu l’autor? 200 paraules màxim, per tant pensa bé què has de
posar!!!
b) Literatura: Tema 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos
sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. 200 paraules màxim