I Dades sobre la muda de la terretitona Calidris minuta a Mallorca ...

More documents

Recommendations

Info

Butli. GCA 9, 1992 a I'hivern a Mallorca, on és un ocell migrant regular i hiverrant escas (GOB 1990). gar-se durant mesos (Ginn & Melville 1983, Pearson 1 984). t'estudi va tenir lloc al salobrar de Carn- 1 DOS. Mallorca 39.20N 03.00E, entre els Muda portnupcial 0 . dies 23 de novembre i 1 6 de desembre de Pel que fa referencia a I'estat de muda 199 1 . La zona té una extensió d'unes 400 de les primaries, dels 28 ocells capturats 1 O Ha. Al seu interior hi ha una explotació (35,7%) I'havien finalitzat, 5 (17,9%) essalinera que manté aigua als estanys, que taven en muda activa i 13 (46,4%) I'havien ocupen una superficie d'unes 100 Ha, du- suspes. La puntuació mitjana de la muda a rant tot I'any. Durant els mesos de gener i les primaries dels ocells amb muda activa febrer es registren les temperatures mitjanes , era 48 (s.d.= 2.2) mentre que en els ocells més baixes de I'any, amb unes oscil.lacions amb la muda suspesa era 32,6 (s.d.= 5.6); térmiques que poden assolir els 15' de di- la diferencia és significativa (Mann-Whitney ferencia entre el dia i la nit (UIB 1989). Els U-test, U=O; P>0.05). Aquestes diferencies ocells es van capturar om b xarxes en les puntuacions mitjanes són encara més japoneses, en total 28 adults i 21 de primer grans si tenim en compte que en la terretihivern. La datació es va fer a partir dels - caracters exposats per Prater et a1.(1977). , Controls durant el desembre i gener tona, a I'igual que en altres limícoles, la :enovació de les primaries en els estadis inicials de muda és mes rapida i que aquest d'aquests ocells capturats al novembre (1 0 ritme de renovació disminueix a mesura que de 49) indiquen que una gran part de la la muda finalitza (¡.e. la relació entre !a població anellada és d'ocells hivernants. puntuació de les primaries i el temps no és A cada ocell se li varen fer les mesures lineal) (Pienkowski et al 1976, Pearson biometriaues habituals (I'ala -corda maxima- 1984). Tenint en comte I'estat de la muda i el pes) i' les corresponents anotacions sobre postnupcial al coniunt de totes les remiges, I'estat de la muda (vegeu Ginn & Melville 8 (28,5%) I'havien acabat, 6 (2 1,4%) es- 1983). La muda solament es va estudiar a taven en muda activa, amb una mitiana les remiges i si no es diu el contrari !es d'una ploma en creixement per ala (s.d=O), observacions corresponen a I'ala esquerra. i 14 (50%) I'havien suspes. Les primaries i terciaries estan numerades Els ocells que suspenen la renovació de descendentment i les secundaries ascendent- les primaries solen deixar de mudar algunes ment. En el present estudi la terciaria més secundaries internes (Taula 1 ), generalment interna, que és m0rfol6~icament molt dif- 3 ó 4, i, mes rarament la terciaria més erent, no s'ha tingut en compte (Pearson externa. Tant aquests com els ocells en muda 19841, i la primaria n" 1 1, que és vestigial, activa seguien la seqüencia de muda típica no va ser inclosa en la puntuació de la muda de I'especie (Pearson 1984). En dos ocells a les primaries. atípics, la muda de les primaries estava aca- El terme muda "sus~esa" es refereix a bada quan encara els quedaven la S9 i les aquell procés de renovdció de les remiges S8-S10 per mudar. En 'un altre ocell atípic que s'interromp i que posteriorment, quan es la muda de les primaries estava suspesa reinicia, es fa respectant la seqüencia mu- tenint les sis primaries més internes mudades dada previament. La durada de la interrup- i, excepte !es S2-S4, totes les secundaries ció pot ser d'uns quants dies o bé perdon- noves.
Muda de la Terretitona I Primhies Secundiries Terairies 1 '- 1 0 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 ~ 5 4 3 2 I 2 2 2 5 8 13 14 14 14 14 14 12 12 12 11 10 8 3 2 3 110 14 14 14 Ad.(nlO 1 O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O13 61621 1W.(n21) I I Taula 1. FreqüPncia de renovació de les rPmiges dels ocells adults en muda suspesa i dels ocells de primer hivern. Table 1. Frequency of moult of each remex in adults with suspended moult and in first winter birds. Muda postjuvenil I temps possible, per evitar que la demanda ! energetica requerida per la muda superi, en Els oces joves solen mudar les dues / algun moment, la que l'ocell es capag de terciaries més internes (Taula 1); dels 2 1 , trobar (Pienkowski et al. 1976). ocells 3 les havien mudat totes i 2 no n'ha- l'alta incidencia de la muda suspesa vien mudat caD. Nomes un dels ocells mostrada en el wresent estudi no sembla presentava mud'a activa. Cap dels ocells estar lligada a un'a estrategia de perllongahavia renovat alguna primaria o secundaria. ció de la muda. Les condicions ambientals (temperatures i hores de llum) de I'hivern balear són més dures que a I'oest del Mar- DISCUSSIO roc i molt més aue a Kenia (GOB 19901. I Tal com Dassa dl Marroc. el; ocells de 1;s La incidencia de la muda suspesa, a I I'igual que la durada total de la muda post- ( arees de'muda més nbrdiques eviten mudar durant l'hivern, moment en e qual molts limínupcial (Pearson 1984), esta intimament Iligoda a les condicions bioambientals del ( coles es troben amb una gran manca de recursos (Goss-Gustard 1969, Pearson cicle biologic de I'ocell. En un estudi realitzat 1984, Zwarts et al 1990). De la mateixa durant la tardor (agost- setembre) a I'oest del I forma que augmenta la duresa i la duració Marroc, on les terretitones portaven a terme de I'hivern, amb la latitud ho fan les restricla muda postnupcial, Pienkowski et cions al bptim disponible per mudar. a1.(1976) van trobar nomes en un exemplar, La taxa de muda suspesa que trobem al d'un total de 273 ocells estudiats, signes de present estudi i la proporció tan baixa muda suspesa. Segons Pearson (1 984), d'ocells en muda activa (d'entre tots aquells eren pocs els ocells que arribaven a la seva que no han acabat de mudar) amb un nomarea d'estudi de Kenia amb muda suspesa, bre tan baix de plomes creixent s~multuniapero aquesta apareixia sovint entre aquells ment, sembla ser la resposta a aquestes ocells que posteriorment feien la muda post- limitacions (gener i febrer són els Kesos més nupcial a la seva area. Aquestes diferencies, freds a Mallorca, GOB 1990). A Kenia la i el fet aue la durada de a muda de la susoensió de la muda és una interncoció terretitond a Kenia és més del doble que al mkentania que té la funció de regui& la Marroc, semblen indicar que la muda sus- durada de la muda postnupcial dins un hipesa podria operar com un mecanisme de vern llarg i benevol (Pearson 1984). Als perllongació de la durada de la muda, de forma que aquesta s'estengui el maxim de 1 quarters d'hivernada més nordics sembla ser part d'una estrategia de muda que evita la
Page 1: Butll. GCA 9: 1-6,1992 I Dades sobr
Page 5 and 6: The incidence of suspended moult, l

I Dades sobre la muda de la terretitona Calidris minuta a Mallorca ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?