I Dades sobre la muda de la terretitona Calidris minuta a Mallorca ...

Butli. GCA 9, 1992
a I'hivern a Mallorca, on és un ocell migrant
regular i hiverrant escas (GOB 1990).
gar-se durant mesos (Ginn & Melville 1983,
Pearson 1 984).
t'estudi va tenir lloc al salobrar de Carn- 1
DOS. Mallorca 39.20N 03.00E, entre els
Muda portnupcial
0 .
dies 23 de novembre i 1 6 de desembre de Pel que fa referencia a I'estat de muda
199 1 . La zona té una extensió d'unes 400 de les primaries, dels 28 ocells capturats 1 O
Ha. Al seu interior hi ha una explotació (35,7%) I'havien finalitzat, 5 (17,9%) essalinera
que manté aigua als estanys, que taven en muda activa i 13 (46,4%) I'havien
ocupen una superficie d'unes 100 Ha, du- suspes. La puntuació mitjana de la muda a
rant tot I'any. Durant els mesos de gener i les primaries dels ocells amb muda activa
febrer es registren les temperatures mitjanes , era 48 (s.d.= 2.2) mentre que en els ocells
més baixes de I'any, amb unes oscil.lacions amb la muda suspesa era 32,6 (s.d.= 5.6);
térmiques que poden assolir els 15' de di- la diferencia és significativa (Mann-Whitney
ferencia entre el dia i la nit (UIB 1989). Els U-test, U=O; P>0.05). Aquestes diferencies
ocells es van capturar om b xarxes en les puntuacions mitjanes són encara més
japoneses, en total 28 adults i 21 de primer grans si tenim en compte que en la terretihivern.
La datació es va fer a partir dels
- caracters exposats per Prater et a1.(1977). ,
Controls durant el desembre i gener
tona, a I'igual que en altres limícoles, la
:enovació de les primaries en els estadis
inicials de muda és mes rapida i que aquest
d'aquests ocells capturats al novembre (1 0 ritme de renovació disminueix a mesura que
de 49) indiquen que una gran part de la la muda finalitza (¡.e. la relació entre !a
població anellada és d'ocells hivernants. puntuació de les primaries i el temps no és
A cada ocell se li varen fer les mesures lineal) (Pienkowski et al 1976, Pearson
biometriaues habituals (I'ala -corda maxima- 1984). Tenint en comte I'estat de la muda
i el pes) i' les corresponents anotacions sobre postnupcial al coniunt de totes les remiges,
I'estat de la muda (vegeu Ginn & Melville 8 (28,5%) I'havien acabat, 6 (2 1,4%) es-
1983). La muda solament es va estudiar a taven en muda activa, amb una mitiana
les remiges i si no es diu el contrari !es d'una ploma en creixement per ala (s.d=O),
observacions corresponen a I'ala esquerra. i 14 (50%) I'havien suspes.
Les primaries i terciaries estan numerades Els ocells que suspenen la renovació de
descendentment i les secundaries ascendent- les primaries solen deixar de mudar algunes
ment. En el present estudi la terciaria més secundaries internes (Taula 1 ), generalment
interna, que és m0rfol6~icament molt dif- 3 ó 4, i, mes rarament la terciaria més
erent, no s'ha tingut en compte (Pearson externa. Tant aquests com els ocells en muda
19841, i la primaria n" 1 1, que és vestigial, activa seguien la seqüencia de muda típica
no va ser inclosa en la puntuació de la muda de I'especie (Pearson 1984). En dos ocells
a les primaries. atípics, la muda de les primaries estava aca-
El terme muda "sus~esa" es refereix a bada quan encara els quedaven la S9 i les
aquell procés de renovdció de les remiges S8-S10 per mudar. En 'un altre ocell atípic
que s'interromp i que posteriorment, quan es la muda de les primaries estava suspesa
reinicia, es fa respectant la seqüencia mu- tenint les sis primaries més internes mudades
dada previament. La durada de la interrup- i, excepte !es S2-S4, totes les secundaries
ció pot ser d'uns quants dies o bé perdon- noves.