Revista dels alumnes de la Farigola del Clot Núm. 3 Abril de 2009
Revista dels alumnes de la Farigola del Clot Núm. 3 Abril de 2009
Revista dels alumnes de la Farigola del Clot Núm. 3 Abril de 2009
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Núm</strong>. 3 <strong>Abril</strong> <strong>de</strong> <strong>2009</strong><br />
El nou Farigolí<br />
<strong>Revista</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>alumnes</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Farigo<strong>la</strong> <strong>de</strong>l <strong>Clot</strong>
BERGANT, BORINOT, FILIBUSTER,<br />
ORANGUTAN, PELLERINGA,<br />
POCA-VERGONYA<br />
Estimats Farigolins,<br />
Estima<strong>de</strong>s Farigolines,<br />
M’adreço a vosaltres amb molt <strong>de</strong> goig.<br />
L’esco<strong>la</strong> m’ha <strong>de</strong>manat que faci <strong>de</strong> Mestre <strong>de</strong><br />
Cerimònies <strong><strong>de</strong>ls</strong> Jocs Florals <strong>de</strong> La Farigo<strong>la</strong> <strong>de</strong>l<br />
<strong>Clot</strong>, en <strong>la</strong> Diada <strong>de</strong> Sant Jordi. Em fa un goig<br />
<strong>de</strong> ca l’Ample. No us ho po<strong>de</strong>u imaginar. És<br />
com el goig <strong>de</strong> veure guanyar el Barça <strong>la</strong><br />
Lliga, <strong>la</strong> Copa <strong>de</strong>l Rei i <strong>la</strong> Champions en un<br />
mateix any, com enamorar-se a primera vista,<br />
com rebre tres mil jocs per Reis... Com sabeu<br />
jo vaig ser durant anys monitor, i coordinador<br />
<strong>de</strong>sprés, <strong>de</strong> Xino-Xano Associació <strong>de</strong> Lleure en<br />
les activitats extraesco<strong>la</strong>rs <strong>de</strong>l col legi. I, en<br />
aquests moments que visc un exili daurat,<br />
enyoro profundament La Farigo<strong>la</strong> més que<br />
mai, em p<strong>la</strong>u dirigir-vos unes paraules.<br />
Com a Mantenidor <strong><strong>de</strong>ls</strong> Jocs Florals us<br />
proposo que parlem <strong>de</strong> <strong>la</strong> figura d’en Joaquim<br />
Ventalló i Vergés. Qui caram era aquest<br />
senyor? Segurament us sonarà a xinès o<br />
paquistanès. Doncs, aquest senyor va ser el<br />
traductor <strong>de</strong> les aventures <strong>de</strong> Tintín i Milú al<br />
català. Gràcies a aquest senyor molts nens i<br />
moltes nenes com vosaltres van po<strong>de</strong>r – entre<br />
ells un servidor- llegir en català en una època<br />
que aquesta llengua estava perseguida i<br />
prohibida.<br />
El mantenidor<br />
Jocs Florals<br />
Els estirabots i els renecs <strong>de</strong>l capità Haddock<br />
en català els <strong>de</strong>vem a en Quimet Ventalló.<br />
Des <strong>de</strong>l primer àlbum fins el darrer els va<br />
traduir tots. El darrer, Tintín i l’Art-Alfa, el va<br />
traduir amb 88 anys. Sí, tal com sona, 88<br />
anyets. Qui ho diria, oi? I és que aquest<br />
senyor va viure molts i molts anys.<br />
Concretament 97 anys.<br />
En Quimet Ventalló a més a més <strong>de</strong> traduir<br />
els Tintín també va ser un <strong>de</strong>stacat<br />
periodista, polític i escriptor. Va ser el primer<br />
en retransmetre un partit <strong>de</strong> futbol per <strong>la</strong><br />
ràdio a tot l’Estat espanyol. Va ser un Irun-<br />
Barça, el 18 d’abril <strong>de</strong> 1928.<br />
Allò que el caracteritzà més és <strong>la</strong> col lecció<br />
<strong>de</strong> renecs en català <strong>de</strong>l capità Haddock,<br />
l’amic <strong>de</strong> l’ànima d’en Tintín. Us en podria fer<br />
un reguitzell d’exemples com: antrofàc,<br />
analfabet, bandit, bergant, borinot,<br />
catap<strong>la</strong>sme, corsari,<br />
cretí, dromedari,<br />
escanyolit,<br />
espantaocells,<br />
estaquirot, filibuster,<br />
llunàtic, l<strong>la</strong>mp <strong>de</strong>
l<strong>la</strong>mp <strong>de</strong> l<strong>la</strong>mps <strong>de</strong> mil trons, menjabròquils,<br />
marrà, microbi, noctàmbul, orangutan, paràsit,<br />
papamosquesrovel<strong>la</strong>t, sàtrapa, sòmines, tros<br />
<strong>de</strong> quònim...I en podria posar més <strong>de</strong> cent. En<br />
Quimet en va fer una bona traducció, ja que<br />
passar-los al català era cosa molt difícil i<br />
seriosa al mateix temps. Segur que molts <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
exemples<br />
exposats us<br />
sonen i<br />
d’altres us<br />
po<strong>de</strong>n<br />
semb<strong>la</strong>r<br />
noms d’un<br />
<strong>de</strong>sconegut<br />
p<strong>la</strong>neta.<br />
Els renecs<br />
<strong>de</strong>l capità<br />
són, encara<br />
que pugui semb<strong>la</strong>r estrany, insults educats.<br />
Insults que fan senyor, sí!<br />
Res <strong>de</strong> paraules malsonants i estrangeres que<br />
no porten enlloc. Els renecs d’en Haddock són<br />
d’agrair. Si algú et diu que ets un trinxeraire<br />
d’alguna manera t’està dient que ets un<br />
vagabund o un pe<strong>la</strong>canyes amb molt d’estima.<br />
Bé, que prefereixo que em diguin somiatruites<br />
que no pas un mot lleig <strong>de</strong> molt mal gust. Tot<br />
això són opinions. Cadascú pot pensar el que<br />
vulgui, però a mi que em diguin estirabot,<br />
salvatge, setciències, renegat...<br />
Bé, espero que aquestes petites paraules<br />
siguin <strong>de</strong>l vostre grat.<br />
I si d’alguna cosa us han servit n’estaré molt<br />
orgullós.<br />
Una forta abraçada.<br />
Pau Vinyes i Roig<br />
Un pe<strong>la</strong>canyes i papagai d’historiador
P3<br />
ELS PATUFETS I ELS TABALETS<br />
ESTEM ESTUDIANT ELS CARGOLS.<br />
ESTEM APRENENT MOLTES COSES<br />
I ENS HO ESTEM PASSANT MOLT<br />
BÉ!!!<br />
JOCS FLORALS <strong>2009</strong> A EI<br />
MOLT BON TREBALL! FELICITATS!!!<br />
Jocs Florals<br />
EI
Jocs Florals<br />
ENDEVINA,ENDEVINALLA<br />
UN ANIMAL QUE TÉ CLOSCA,<br />
CAMINA A POC A POC I LI DIUEN<br />
PORUGA. QUÈ ÉS?<br />
P-4 B<br />
ÉS UNA COSA GRAN. TÉ<br />
TRONC I BRANQUES. LI<br />
SURTEN LES FLORS BLANQUES<br />
QUE PERFUMEN EL NOSTRE<br />
JARDÍ. ENDEVINA EL QUÈ ÉS I<br />
HO FARÀS MOLT BÉ!!!<br />
UN ANIMAL QUE TÉ CLOSCA,<br />
P-4 B<br />
EI<br />
QUAN JO ARRIBO SURTEN LES<br />
FLORS. LES PAPALLONES VOLEN<br />
PEL JARDÍ. LA GENT ESTÀ<br />
CONTENTA, PERQUÈ JA SÓC<br />
AQUÍ!!!<br />
P-4 A<br />
SÓC UN ANIMAL HERBÍVOR.<br />
TINC PEÜLLA I CRINERA.<br />
M’AGRADA ANAR AL GALOP.<br />
M’ENDEVINES A LA PRIMERA?<br />
P-4 A
L’AURORA ÉS UNA NENA. TÉ EL CABELL MARRÓ I LLIS COM UN GATET. TÉ ELS<br />
ULLS MARRONS. LI AGRADA JUGAR A SALTAR A CORDA I ANAR A FESTES. ELS SEUS<br />
AMICS SÓN MOLT AMICS. SAP MOLT DIBUIXAR I FER SUMES. LI COSTA FER LLETRA<br />
LLIGADA. TÉ LES PESTANYES LLARGUES COM FILS.<br />
P-5 B<br />
L’HUGO ÉS UN NEN. TÉ EL CABELL LLIS I MARRÓ COM EL D’UN CAVALL. TÉ ELS<br />
ULLS MARRONS. LI AGRADA JUGAR A FUTBOL I CORDA AL RELOTGE. AL COSTAT DEL<br />
NAS TÉ UNA PIGA QUE QUAN RIU VA AMUNT I AVALL.<br />
P-5 A<br />
Jocs Florals<br />
EI
Jocs Florals<br />
GUANYADORS JOCS FLORALS <strong>2009</strong> CI<br />
Natalia Liendo 1rA David Lop 1rA Rahe Macías 1rB<br />
Marina Jimenez 2nA Laura Sampedro 2nB Kedir Ramírez 2nA<br />
CI<br />
LA VACA SERAFINA<br />
La vaca Serafina és molt fina<br />
perquè es neteja les taques amb<br />
amb ge<strong>la</strong>tina<br />
feta <strong>de</strong> <strong>la</strong> llet <strong>de</strong> <strong>la</strong> cosina.<br />
Natalia Liendo<br />
1r A
EL MOSQUIT<br />
L’aranya peluda<br />
anava a l'esco<strong>la</strong><br />
va veure un mosquit<br />
i se'l va cruspir.<br />
Rahe Macías<br />
1r B<br />
Jocs Florals<br />
EL PARA-SOL<br />
L’esquirol que era al·lèrgic al sol<br />
va anar a jugar a futbol<br />
i va marcar un gol<br />
però sota d’un para-sol.<br />
David Lop<br />
1r A<br />
EL XIULET<br />
Quan jugo a futbol, el xiulet pita les<br />
faltes, els penals, els corners i els gols.<br />
Xiulet, xiu<strong>la</strong> penals, xiulet, xiu<strong>la</strong> gols.<br />
Kedir RamÍrez<br />
CI<br />
2 n A
Jocs Florals<br />
EL COR<br />
Cor, cor jo visc gràcies a tu. No t’aturis sinó em<br />
moriré. No facis atacs <strong>de</strong> cor sinó em moriré.<br />
Marina Jimenez<br />
2 n A<br />
<br />
CI<br />
LA PAPALLONA<br />
Ho<strong>la</strong> sóc una papallona i<br />
sé vo<strong>la</strong>r amb les ales.<br />
Tinc puntets <strong>de</strong> color<br />
negre i el fons <strong>de</strong> color<br />
vermell, semblo una<br />
marieta i tinc antenes.<br />
Vaig vo<strong>la</strong>nt seguint les<br />
flors per xuc<strong>la</strong>r el<br />
pol·len. Quan em moro<br />
em converteixo en un<br />
cuc <strong>de</strong> seda. La<br />
papallona vo<strong>la</strong> i vo<strong>la</strong><br />
molt alt i ningú no<br />
arriba fins allà dalt. Són<br />
molt maques i petites.<br />
Laura Sampedro<br />
2n B
3r<br />
GUANYADORS JOCS FLORALS <strong>2009</strong> CM<br />
Jocs Florals<br />
Yassmine A.Andalouci 3rB Mar García 3rA Marina Navarro 3rB<br />
Mar Carbonell 4tB Irene Chica 4tB Iman El Amrani 4tA<br />
LA FLORETA<br />
Floreta, floreta que fas bona olor.<br />
M'agradaria fer <strong>la</strong> roda en un camp ple <strong>de</strong> flors,<br />
perquè em sento bé quan sento <strong>la</strong> seva olor.<br />
Iman El Amrani<br />
4t A<br />
CM
Jocs Florals<br />
MOBY DICK<br />
Un dia qualsevol a l'Oceà Pacífic en un lloc<br />
remot hi havia moltes balenes <strong>de</strong> totes les<br />
c<strong>la</strong>sses: b<strong>la</strong>ves, grises, belugues, geperu<strong>de</strong>s, en<br />
fi, <strong>de</strong> totes les maneres.<br />
Jo us explicaré <strong>la</strong> història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Moby Dick. No us<br />
penseu que és aquel<strong>la</strong> història d'aquell catxalot<br />
que feia un remolí i no sé què, no sé quants. No,<br />
no, no, no i no. Esteu equivocats... Si potser<br />
aquel<strong>la</strong> Moby Dick ni va existir, jo us par<strong>la</strong>ré <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> meva història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Moby Dick.<br />
La Moby Dick era una balena b<strong>la</strong>va. Tothom<br />
sap que les<br />
balenes b<strong>la</strong>ves<br />
són els animals<br />
més grans <strong>de</strong>l<br />
món. Doncs, no,<br />
<strong>la</strong> Moby Dick era<br />
<strong>la</strong> balena més<br />
petita <strong>de</strong> totes les<br />
balenes que hi havia.<br />
Les balenes belugues que són l'espècie més<br />
petita <strong>de</strong> les balenes, sempre l'estaven<br />
conso<strong>la</strong>nt:<br />
- Vinga Moby, segur que les geperu<strong>de</strong>s no se'n<br />
riuran més.<br />
Una beluga li va dir:<br />
- Elles et po<strong>de</strong>n dir que ets molt petita, però tu<br />
ja saps que no has <strong>de</strong> fer cas.<br />
- Però es que jo sóc una balena b<strong>la</strong>va i hauria <strong>de</strong><br />
ser més gran.<br />
- No t'amoïnis Moby, ja par<strong>la</strong>rem amb elles.<br />
- Però Belu...- li va dir <strong>la</strong> Moby a <strong>la</strong> seva amiga.<br />
CM<br />
- Moby, tranquil·<strong>la</strong><br />
- Però Belu, les balenes grises com saben que les<br />
geperu<strong>de</strong>s són més grans que <strong>la</strong> teva espècie i <strong>la</strong><br />
meva, doncs van amb elles, jo!<br />
La Moby Dick <strong>de</strong>cebuda perquè les balenes geperu<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ien que era molt petita se'n va anar cap a casa.<br />
- Ho<strong>la</strong> Moby!- va dir <strong>la</strong> seva mare.<br />
- Ho<strong>la</strong>..<br />
-Què et passa alguna cosa?<br />
-No.<br />
- Segur que no et passa res?<br />
-No, bé... No, no és res.<br />
- Sí, segur.<br />
Per <strong>la</strong> nit <strong>la</strong> Moby se'n va anar i pel matí quan va sonar<br />
el tauró, potser us semb<strong>la</strong> estrany, però és que allà no<br />
hi ha gall, <strong>la</strong> seva mare es va disgustar moltíssim en<br />
veure que <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> no estava allà. Tothom <strong>la</strong><br />
buscava, però no <strong>la</strong> van trobar.<br />
Van passar els dies, els mesos i, fins i tot, els anys i <strong>la</strong><br />
Moby Dick es va fer una gran balena b<strong>la</strong>va. Un dia,<br />
mentre <strong>la</strong> Moby buscava plàcton o krill va picar amb <strong>la</strong><br />
cua i va fer caure un iceberg que tenia al costat, però<br />
quan li anava a caure a sobre, ALGÚ LA VA SALVAR!!!<br />
La Moby Dick es va quedar impressionada perquè<br />
l'havia salvat <strong>la</strong> balena geperuda!<br />
La balena geperuda va dir:<br />
Moby Dick, perdona'm, ara veig que ho vaig fer molt<br />
ma<strong>la</strong>ment, fins i tot ara tu ets més gran que jo! Po<strong>de</strong>m<br />
ser amigues?<br />
Mmmm... c<strong>la</strong>r que sí!<br />
I van tornar juntes a casa.<br />
Tothom va estar molt content <strong>de</strong> tornar-<strong>la</strong> a veure. Vet<br />
aquí una Moby, vet aquí una Dick, aquest conte s'ha<br />
finit.<br />
Marina Navarro<br />
LES ROSES<br />
3r B<br />
Tinc una rosa<br />
una rosa al camp<br />
florida i bonica<br />
d'un vermell morat.<br />
Té cinc pètals<br />
els altres els he arrencat<br />
n'he p<strong>la</strong>ntat un altre<br />
que és el més rosat.<br />
Mar Garcia<br />
3rA
LES ESTACIONS DE L’ANY<br />
Per mi l’estiu és <strong>la</strong> millor<br />
perquè fem vacances i fa calor.<br />
La primavera també és divertida,<br />
podria estar-me tota <strong>la</strong> vida.<br />
L’hivern no m’agrada tant<br />
perquè fa fred i sempre està nevant.<br />
La que queda és <strong>la</strong> tardor,<br />
on tot és <strong>de</strong> color marró.<br />
Mar Carbonell<br />
4t B<br />
UN GEGANT BO<br />
Hi havia un gegant bo que tenia un nas gros, gros i<br />
unes orelles grosses, grosses i una boca gran, gran,<br />
gran i uns ulls grossos que amb prou feines li cabien<br />
a <strong>la</strong> cara.<br />
Tots els nens <strong>de</strong>l poble sortien amb ell, perquè era<br />
molt bo. I li <strong>de</strong>ien ul<strong>la</strong>ssos, bocassa o orellots i<br />
nassos i ell reia i obria una boca tan oberta per riure<br />
que tots els nois temien ser engolits sense voler.<br />
Un dia es va ca<strong>la</strong>r foc en una casa <strong>de</strong>l poble i ell ho<br />
va apagar d'una so<strong>la</strong> bufada com si fos una espelma.<br />
I els habitants van estar tan contents que el van<br />
anomenar bomber municipal.<br />
Yassmine Al Andalouisi<br />
3r B<br />
ELS VEGETALS ES PREOCUPEN PER LA<br />
NATURA<br />
Hi havia una vegada dos pagesos, en Joan i <strong>la</strong><br />
Júlia, que vivien en un poble molt brut i<br />
contaminat. Un dia estaven regant les p<strong>la</strong>ntes i<br />
van sentir una maduixa que estava par<strong>la</strong>nt amb<br />
una col. Els pagesos es van apropar i van<br />
preguntar:<br />
- Què passa? De què parleu?<br />
Un nap va contestar:<br />
- Es que voldríem millorar aquest poble.<br />
- D’acord, us ajudarem! – va dir <strong>la</strong> Júlia.<br />
Van fer una reunió al jardí i van <strong>de</strong>cidir anar a<br />
casa <strong><strong>de</strong>ls</strong> pares <strong>de</strong> <strong>la</strong> Júlia que eren bruixots.<br />
Quan van arribar a casa <strong><strong>de</strong>ls</strong> bruixots els van<br />
<strong>de</strong>manar si podien fer màgia i donar cames als<br />
vegetals. Els pares <strong>de</strong> <strong>la</strong> Júlia van acceptar.<br />
Els pagesos i les p<strong>la</strong>ntes <strong>de</strong> l’hort van anar pel<br />
poble cuidant <strong>la</strong> natura i explicant a <strong>la</strong> gent que<br />
és molt important cuidar <strong>la</strong> natura. Tot el poble<br />
va reflexionar i van canviar tant que el rei<br />
d’aquell país, els va donar un premi per ser el<br />
poble més net <strong>de</strong>l país.<br />
Irene Chica<br />
4t B<br />
Jocs Florals<br />
CM
Jocs Florals<br />
EL LLADRE<br />
L<strong>la</strong>dre l<strong>la</strong>dregot<br />
que ets un “roba tot”:<br />
joies i diamants.<br />
Què guanyes robant?...<br />
…La tristesa i <strong>la</strong> maldat.<br />
CS<br />
GUANYADORS JOCS FLORALS <strong>2009</strong> CS<br />
Marc Anduix 5èB Wassima Haddadi 5èA Xavi Trinidad 5èB<br />
Eva Carrillo 6èB Pau<strong>la</strong> Jarque 6èA Jofre Sendrós 6èA<br />
L<strong>la</strong>dre l<strong>la</strong>dregot<br />
que ets un “roba tot”.<br />
Maldat maldat<br />
és el que vas acumu<strong>la</strong>nt.<br />
Fins que no paris <strong>de</strong> robar<br />
no <strong>la</strong> <strong>de</strong>ixaràs anar.<br />
Marc Anduix<br />
5èB
LA RATA IMPERIAL<br />
Hi havia una vegada una rata vagabunda que<br />
tocava <strong>la</strong> bateria. Es guanyava <strong>la</strong> vida tocant-<strong>la</strong> i<br />
un dia va <strong>de</strong>cidir anar a tocar a pa<strong>la</strong>u. El rei li va<br />
dir que no volia vagabunds al seu pa<strong>la</strong>u i <strong>la</strong> rata<br />
se’n va anar a fora i va començar a tocar. El rei<br />
quan <strong>la</strong> va sentir va dir:<br />
- Qui està tocant?<br />
I <strong>la</strong> rata va contestar:<br />
- Jo, a <strong>la</strong> que has fet fora.<br />
- Doncs entra i toca per a mi!- va dir el rei.<br />
- D’acord, tocaré per a tu si em fas Rata Imperial-<br />
va dir <strong>la</strong> rata.<br />
Al dia següent, <strong>la</strong> rata va començar a tocar<br />
mentre el rei par<strong>la</strong>va amb el Consell per fer-<strong>la</strong><br />
imperial.<br />
El rei va <strong>la</strong>mentar que no pogués fer-<strong>la</strong> imperial i<br />
<strong>la</strong> rata se’n va anar.<br />
Va anar passant per pa<strong>la</strong>us i regnes però no va<br />
aconseguir fer-se imperial. La rata, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
moltes <strong>de</strong>cepcions, va reflexionar sobre ser<br />
imperial: haver d’anar a totes les reunions,<br />
escoltar molts discursos, anar ben vestida,<br />
preparar assemblees i moltes coses més...<br />
La rata se’n va anar<br />
i un músic va trobar.<br />
El músic sabia cantar<br />
i una banda van formar.<br />
Van recórrer món mentre tocaven plegats. Van<br />
anar arreplegant animals: un cavall, un ànec, un<br />
periquito, un porc, una cabra i un gall dindi i van<br />
formar una orquestra d’animals.<br />
Es van començar a fer rics, van comprar un<br />
pa<strong>la</strong>u i <strong>la</strong> rata es va fer imperial, però amb unes<br />
altres normes!<br />
Conte contat, conte acabat.<br />
<br />
EL BERENAR<br />
Xavi Trinidad<br />
5èB<br />
Per berenar no hi ha res com un bon entrepà<br />
o una fruita que és més sana,<br />
però em semb<strong>la</strong> que tindràs més gana!<br />
Per berenar no hi ha res com un bon entrepà<br />
o llet amb cereals<br />
que són més naturals.<br />
Per berenar no hi ha res com un bon entrepà<br />
o galetes <strong>de</strong> xoco<strong>la</strong>ta,<br />
que les meves són en forma <strong>de</strong> gata.<br />
Per berenar no hi ha res com un bon entrepà,<br />
per menjar-me’l al sofà<br />
Jocs Florals<br />
i que no se’l mengi el meu germà!<br />
Pau<strong>la</strong> Jarque<br />
6è A<br />
CS
Jocs Florals<br />
LES AVENTURES DEL PIRATA<br />
CARATORTA<br />
D’entrada, tots situaríem els pirates al mar <strong>de</strong>l<br />
Carib o en un mar tropical, però el pirata<br />
Caratorta, un home lleig i brut, era tan “patós”<br />
que havia <strong>de</strong>cidit solcar <strong>la</strong> mar freda <strong>de</strong><br />
l’Antàrtida. Des que va perdre <strong>la</strong> batal<strong>la</strong> contra<br />
els pirates anomenats Ridículs, a Nova York,<br />
s’havia <strong>de</strong>dicat, ell i <strong>la</strong> seva tripu<strong>la</strong>ció, a fer<br />
missions insignificants com <strong>la</strong> d’agafar<br />
pingüins perquè tastessin el seu sushi g<strong>la</strong>çat i<br />
que l’únic que havien aconseguit era que els<br />
<strong>de</strong>manessin un viatge <strong>de</strong> franc al Japó.<br />
Ell i <strong>la</strong> seva tripu<strong>la</strong>ció, que més aviat eren una<br />
col<strong>la</strong> <strong>de</strong> dropos que feien pudor per totes<br />
ban<strong>de</strong>s, vivien en un iglú <strong>de</strong> tres m2 en el qual<br />
havien <strong>de</strong> cabre <strong>de</strong>u persones. Ja no se’n<br />
podia dir persones d’aquells animals que<br />
caminaven sobre dues potes ja que el seu p<strong>la</strong>t<br />
preferit eren els pingüins –fins i tot havien fet<br />
un pacte amb una foca per caçar-los.<br />
Un dia, anant <strong>de</strong> cacera, van trobar-se amb un<br />
pingüí que no es movia ni saltant-li al damunt.<br />
Es van quedar una estona mirant-se’l i van<br />
<strong>de</strong>scobrir que a sota d’ell hi havia un túnel<br />
excavat en el gel: a dins era tot bastant fosc.<br />
Després <strong>de</strong> pensar-s’ho dues vega<strong>de</strong>s, van<br />
anar entrant. Quan van haver ent entrat tots, el<br />
CS<br />
pingüí, que feia <strong>de</strong> tapa es va tancar <strong>de</strong> cop. Van<br />
caminar cinc hores fins que van trobar un forat que<br />
encara baixava més; era un túnel <strong>de</strong> ferro i, quan<br />
caminaves per ell, et donava <strong>la</strong><br />
sensació que caminessis per una gran<br />
canonada. L<strong>la</strong>vors, <strong>la</strong> canonada es va obrir per dalt i<br />
va entrar tanta aigua <strong>de</strong> cop que <strong>de</strong> poc no<br />
s’ofeguen. Per fi van sortir a l’exterior, però es van<br />
veure nedant en l’oceà Atlàntic. A <strong>la</strong> dreta hi havia<br />
mar i a l’esquerra...Nova York!!<br />
L<strong>la</strong>vors van veure un gran vaixell que s’apropava i<br />
que a <strong>la</strong> proa hi <strong>de</strong>ia: “Els Ridículs”.<br />
- Ahh !!! Els Ridículs !!! - va alertar el capità.<br />
- No patiu. És que us hem vist aquí tirats i hem<br />
pensat: “anem a <strong>de</strong>rrotar-los <strong>de</strong> nou, aquests<br />
patètics que no saben fer res” -va dir el capità<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> Ridículs en to burleta.<br />
- Escolta’m bé, que no som tan patètics - es va<br />
enrabiar el capità Caratorta.<br />
- Demostreu-ho!<br />
- Oh, i tant, ara ens hi posem!<br />
Va començar una lluita tan avorrida com no fer res<br />
(perquè els Ridículs eren igual <strong>de</strong> patètics). Però<br />
<strong>de</strong>sprés d’una baral<strong>la</strong> pèssima, el capità Caratorta<br />
va entrar d’amagat a <strong>la</strong> bo<strong>de</strong>ga i <strong>la</strong> seva tripu<strong>la</strong>ció,<br />
com a inútils que eren, el van seguir.<br />
Aprofitant l’ocasió, els Ridículs es van amagar<br />
p<strong>la</strong>nejant una emboscada, però en veure que no<br />
sortien van mirar dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> bo<strong>de</strong>ga i es van trobar<br />
amb una metxa encesa que anava directa a una<br />
càrrega <strong>de</strong> pólvora. Van tenir temps <strong>de</strong> fugir, però<br />
es van trobar en un tub que al final <strong>de</strong> tot hi havia<br />
l’Antàrtida.
Eva Carrillo<br />
6è A<br />
Jocs Florals<br />
ESTUDIAR<br />
Ai Déu meu<br />
estudiar és una creu!<br />
Aquesta assignatura<br />
és massa dura;<br />
aquesta prova<br />
és massa d’hora.<br />
I jo no vull<br />
emplenar aquest full!<br />
No sé res <strong>de</strong> res<br />
i ho escric tot <strong>de</strong>l revés.<br />
I… com costa,<br />
trobar <strong>la</strong> resposta!<br />
Però si t’esforces, miraculosament,<br />
tots diran EXCEL·LENT!<br />
És EXCEL·LENT!!!<br />
Wassima Hadaddi<br />
5è A<br />
6è A<br />
CS
Jocs i passatemps<br />
BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES<br />
AVUI ÉS SANT JORDI<br />
I EM BUSQUEN ENTRE L’ORDI,<br />
TINC TIJA VERDOSA<br />
I SÓC MOLT OLOROSA.<br />
SUDOKU<br />
LABERINT<br />
QUÈ SÓC?
SOPA DE LLETRES<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
AMB UNA LLANÇA AFILADA<br />
CORRO AL RESCAT DE<br />
L’ESTIMADA.<br />
QUI SÓC?<br />
COM HO DEIA LA LLEI<br />
A LA COVA VAIG ANAR<br />
NI LA MARE, NI EL REI<br />
HO POGUEREN EVITAR<br />
QUI SÓC?<br />
Jocs i passatemps<br />
DRAC<br />
PRINCESA<br />
JORDI<br />
REINA<br />
REI<br />
FOC<br />
COVA<br />
ROSA<br />
POBLE