01.05.2013 Views

Revista dels alumnes de la Farigola del Clot Núm. 3 Abril de 2009

Revista dels alumnes de la Farigola del Clot Núm. 3 Abril de 2009

Revista dels alumnes de la Farigola del Clot Núm. 3 Abril de 2009

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Núm</strong>. 3 <strong>Abril</strong> <strong>de</strong> <strong>2009</strong><br />

El nou Farigolí<br />

<strong>Revista</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>alumnes</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Farigo<strong>la</strong> <strong>de</strong>l <strong>Clot</strong>


BERGANT, BORINOT, FILIBUSTER,<br />

ORANGUTAN, PELLERINGA,<br />

POCA-VERGONYA<br />

Estimats Farigolins,<br />

Estima<strong>de</strong>s Farigolines,<br />

M’adreço a vosaltres amb molt <strong>de</strong> goig.<br />

L’esco<strong>la</strong> m’ha <strong>de</strong>manat que faci <strong>de</strong> Mestre <strong>de</strong><br />

Cerimònies <strong><strong>de</strong>ls</strong> Jocs Florals <strong>de</strong> La Farigo<strong>la</strong> <strong>de</strong>l<br />

<strong>Clot</strong>, en <strong>la</strong> Diada <strong>de</strong> Sant Jordi. Em fa un goig<br />

<strong>de</strong> ca l’Ample. No us ho po<strong>de</strong>u imaginar. És<br />

com el goig <strong>de</strong> veure guanyar el Barça <strong>la</strong><br />

Lliga, <strong>la</strong> Copa <strong>de</strong>l Rei i <strong>la</strong> Champions en un<br />

mateix any, com enamorar-se a primera vista,<br />

com rebre tres mil jocs per Reis... Com sabeu<br />

jo vaig ser durant anys monitor, i coordinador<br />

<strong>de</strong>sprés, <strong>de</strong> Xino-Xano Associació <strong>de</strong> Lleure en<br />

les activitats extraesco<strong>la</strong>rs <strong>de</strong>l col legi. I, en<br />

aquests moments que visc un exili daurat,<br />

enyoro profundament La Farigo<strong>la</strong> més que<br />

mai, em p<strong>la</strong>u dirigir-vos unes paraules.<br />

Com a Mantenidor <strong><strong>de</strong>ls</strong> Jocs Florals us<br />

proposo que parlem <strong>de</strong> <strong>la</strong> figura d’en Joaquim<br />

Ventalló i Vergés. Qui caram era aquest<br />

senyor? Segurament us sonarà a xinès o<br />

paquistanès. Doncs, aquest senyor va ser el<br />

traductor <strong>de</strong> les aventures <strong>de</strong> Tintín i Milú al<br />

català. Gràcies a aquest senyor molts nens i<br />

moltes nenes com vosaltres van po<strong>de</strong>r – entre<br />

ells un servidor- llegir en català en una època<br />

que aquesta llengua estava perseguida i<br />

prohibida.<br />

El mantenidor<br />

Jocs Florals<br />

Els estirabots i els renecs <strong>de</strong>l capità Haddock<br />

en català els <strong>de</strong>vem a en Quimet Ventalló.<br />

Des <strong>de</strong>l primer àlbum fins el darrer els va<br />

traduir tots. El darrer, Tintín i l’Art-Alfa, el va<br />

traduir amb 88 anys. Sí, tal com sona, 88<br />

anyets. Qui ho diria, oi? I és que aquest<br />

senyor va viure molts i molts anys.<br />

Concretament 97 anys.<br />

En Quimet Ventalló a més a més <strong>de</strong> traduir<br />

els Tintín també va ser un <strong>de</strong>stacat<br />

periodista, polític i escriptor. Va ser el primer<br />

en retransmetre un partit <strong>de</strong> futbol per <strong>la</strong><br />

ràdio a tot l’Estat espanyol. Va ser un Irun-<br />

Barça, el 18 d’abril <strong>de</strong> 1928.<br />

Allò que el caracteritzà més és <strong>la</strong> col lecció<br />

<strong>de</strong> renecs en català <strong>de</strong>l capità Haddock,<br />

l’amic <strong>de</strong> l’ànima d’en Tintín. Us en podria fer<br />

un reguitzell d’exemples com: antrofàc,<br />

analfabet, bandit, bergant, borinot,<br />

catap<strong>la</strong>sme, corsari,<br />

cretí, dromedari,<br />

escanyolit,<br />

espantaocells,<br />

estaquirot, filibuster,<br />

llunàtic, l<strong>la</strong>mp <strong>de</strong>


l<strong>la</strong>mp <strong>de</strong> l<strong>la</strong>mps <strong>de</strong> mil trons, menjabròquils,<br />

marrà, microbi, noctàmbul, orangutan, paràsit,<br />

papamosquesrovel<strong>la</strong>t, sàtrapa, sòmines, tros<br />

<strong>de</strong> quònim...I en podria posar més <strong>de</strong> cent. En<br />

Quimet en va fer una bona traducció, ja que<br />

passar-los al català era cosa molt difícil i<br />

seriosa al mateix temps. Segur que molts <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />

exemples<br />

exposats us<br />

sonen i<br />

d’altres us<br />

po<strong>de</strong>n<br />

semb<strong>la</strong>r<br />

noms d’un<br />

<strong>de</strong>sconegut<br />

p<strong>la</strong>neta.<br />

Els renecs<br />

<strong>de</strong>l capità<br />

són, encara<br />

que pugui semb<strong>la</strong>r estrany, insults educats.<br />

Insults que fan senyor, sí!<br />

Res <strong>de</strong> paraules malsonants i estrangeres que<br />

no porten enlloc. Els renecs d’en Haddock són<br />

d’agrair. Si algú et diu que ets un trinxeraire<br />

d’alguna manera t’està dient que ets un<br />

vagabund o un pe<strong>la</strong>canyes amb molt d’estima.<br />

Bé, que prefereixo que em diguin somiatruites<br />

que no pas un mot lleig <strong>de</strong> molt mal gust. Tot<br />

això són opinions. Cadascú pot pensar el que<br />

vulgui, però a mi que em diguin estirabot,<br />

salvatge, setciències, renegat...<br />

Bé, espero que aquestes petites paraules<br />

siguin <strong>de</strong>l vostre grat.<br />

I si d’alguna cosa us han servit n’estaré molt<br />

orgullós.<br />

Una forta abraçada.<br />

Pau Vinyes i Roig<br />

Un pe<strong>la</strong>canyes i papagai d’historiador


P3<br />

ELS PATUFETS I ELS TABALETS<br />

ESTEM ESTUDIANT ELS CARGOLS.<br />

ESTEM APRENENT MOLTES COSES<br />

I ENS HO ESTEM PASSANT MOLT<br />

BÉ!!!<br />

JOCS FLORALS <strong>2009</strong> A EI<br />

MOLT BON TREBALL! FELICITATS!!!<br />

Jocs Florals<br />

EI


Jocs Florals<br />

ENDEVINA,ENDEVINALLA<br />

UN ANIMAL QUE TÉ CLOSCA,<br />

CAMINA A POC A POC I LI DIUEN<br />

PORUGA. QUÈ ÉS?<br />

P-4 B<br />

ÉS UNA COSA GRAN. TÉ<br />

TRONC I BRANQUES. LI<br />

SURTEN LES FLORS BLANQUES<br />

QUE PERFUMEN EL NOSTRE<br />

JARDÍ. ENDEVINA EL QUÈ ÉS I<br />

HO FARÀS MOLT BÉ!!!<br />

UN ANIMAL QUE TÉ CLOSCA,<br />

P-4 B<br />

EI<br />

QUAN JO ARRIBO SURTEN LES<br />

FLORS. LES PAPALLONES VOLEN<br />

PEL JARDÍ. LA GENT ESTÀ<br />

CONTENTA, PERQUÈ JA SÓC<br />

AQUÍ!!!<br />

P-4 A<br />

SÓC UN ANIMAL HERBÍVOR.<br />

TINC PEÜLLA I CRINERA.<br />

M’AGRADA ANAR AL GALOP.<br />

M’ENDEVINES A LA PRIMERA?<br />

P-4 A


L’AURORA ÉS UNA NENA. TÉ EL CABELL MARRÓ I LLIS COM UN GATET. TÉ ELS<br />

ULLS MARRONS. LI AGRADA JUGAR A SALTAR A CORDA I ANAR A FESTES. ELS SEUS<br />

AMICS SÓN MOLT AMICS. SAP MOLT DIBUIXAR I FER SUMES. LI COSTA FER LLETRA<br />

LLIGADA. TÉ LES PESTANYES LLARGUES COM FILS.<br />

P-5 B<br />

L’HUGO ÉS UN NEN. TÉ EL CABELL LLIS I MARRÓ COM EL D’UN CAVALL. TÉ ELS<br />

ULLS MARRONS. LI AGRADA JUGAR A FUTBOL I CORDA AL RELOTGE. AL COSTAT DEL<br />

NAS TÉ UNA PIGA QUE QUAN RIU VA AMUNT I AVALL.<br />

P-5 A<br />

Jocs Florals<br />

EI


Jocs Florals<br />

GUANYADORS JOCS FLORALS <strong>2009</strong> CI<br />

Natalia Liendo 1rA David Lop 1rA Rahe Macías 1rB<br />

Marina Jimenez 2nA Laura Sampedro 2nB Kedir Ramírez 2nA<br />

CI<br />

LA VACA SERAFINA<br />

La vaca Serafina és molt fina<br />

perquè es neteja les taques amb<br />

amb ge<strong>la</strong>tina<br />

feta <strong>de</strong> <strong>la</strong> llet <strong>de</strong> <strong>la</strong> cosina.<br />

Natalia Liendo<br />

1r A


EL MOSQUIT<br />

L’aranya peluda<br />

anava a l'esco<strong>la</strong><br />

va veure un mosquit<br />

i se'l va cruspir.<br />

Rahe Macías<br />

1r B<br />

Jocs Florals<br />

EL PARA-SOL<br />

L’esquirol que era al·lèrgic al sol<br />

va anar a jugar a futbol<br />

i va marcar un gol<br />

però sota d’un para-sol.<br />

David Lop<br />

1r A<br />

EL XIULET<br />

Quan jugo a futbol, el xiulet pita les<br />

faltes, els penals, els corners i els gols.<br />

Xiulet, xiu<strong>la</strong> penals, xiulet, xiu<strong>la</strong> gols.<br />

Kedir RamÍrez<br />

CI<br />

2 n A


Jocs Florals<br />

EL COR<br />

Cor, cor jo visc gràcies a tu. No t’aturis sinó em<br />

moriré. No facis atacs <strong>de</strong> cor sinó em moriré.<br />

Marina Jimenez<br />

2 n A<br />

<br />

CI<br />

LA PAPALLONA<br />

Ho<strong>la</strong> sóc una papallona i<br />

sé vo<strong>la</strong>r amb les ales.<br />

Tinc puntets <strong>de</strong> color<br />

negre i el fons <strong>de</strong> color<br />

vermell, semblo una<br />

marieta i tinc antenes.<br />

Vaig vo<strong>la</strong>nt seguint les<br />

flors per xuc<strong>la</strong>r el<br />

pol·len. Quan em moro<br />

em converteixo en un<br />

cuc <strong>de</strong> seda. La<br />

papallona vo<strong>la</strong> i vo<strong>la</strong><br />

molt alt i ningú no<br />

arriba fins allà dalt. Són<br />

molt maques i petites.<br />

Laura Sampedro<br />

2n B


3r<br />

GUANYADORS JOCS FLORALS <strong>2009</strong> CM<br />

Jocs Florals<br />

Yassmine A.Andalouci 3rB Mar García 3rA Marina Navarro 3rB<br />

Mar Carbonell 4tB Irene Chica 4tB Iman El Amrani 4tA<br />

LA FLORETA<br />

Floreta, floreta que fas bona olor.<br />

M'agradaria fer <strong>la</strong> roda en un camp ple <strong>de</strong> flors,<br />

perquè em sento bé quan sento <strong>la</strong> seva olor.<br />

Iman El Amrani<br />

4t A<br />

CM


Jocs Florals<br />

MOBY DICK<br />

Un dia qualsevol a l'Oceà Pacífic en un lloc<br />

remot hi havia moltes balenes <strong>de</strong> totes les<br />

c<strong>la</strong>sses: b<strong>la</strong>ves, grises, belugues, geperu<strong>de</strong>s, en<br />

fi, <strong>de</strong> totes les maneres.<br />

Jo us explicaré <strong>la</strong> història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Moby Dick. No us<br />

penseu que és aquel<strong>la</strong> història d'aquell catxalot<br />

que feia un remolí i no sé què, no sé quants. No,<br />

no, no, no i no. Esteu equivocats... Si potser<br />

aquel<strong>la</strong> Moby Dick ni va existir, jo us par<strong>la</strong>ré <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> meva història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Moby Dick.<br />

La Moby Dick era una balena b<strong>la</strong>va. Tothom<br />

sap que les<br />

balenes b<strong>la</strong>ves<br />

són els animals<br />

més grans <strong>de</strong>l<br />

món. Doncs, no,<br />

<strong>la</strong> Moby Dick era<br />

<strong>la</strong> balena més<br />

petita <strong>de</strong> totes les<br />

balenes que hi havia.<br />

Les balenes belugues que són l'espècie més<br />

petita <strong>de</strong> les balenes, sempre l'estaven<br />

conso<strong>la</strong>nt:<br />

- Vinga Moby, segur que les geperu<strong>de</strong>s no se'n<br />

riuran més.<br />

Una beluga li va dir:<br />

- Elles et po<strong>de</strong>n dir que ets molt petita, però tu<br />

ja saps que no has <strong>de</strong> fer cas.<br />

- Però es que jo sóc una balena b<strong>la</strong>va i hauria <strong>de</strong><br />

ser més gran.<br />

- No t'amoïnis Moby, ja par<strong>la</strong>rem amb elles.<br />

- Però Belu...- li va dir <strong>la</strong> Moby a <strong>la</strong> seva amiga.<br />

CM<br />

- Moby, tranquil·<strong>la</strong><br />

- Però Belu, les balenes grises com saben que les<br />

geperu<strong>de</strong>s són més grans que <strong>la</strong> teva espècie i <strong>la</strong><br />

meva, doncs van amb elles, jo!<br />

La Moby Dick <strong>de</strong>cebuda perquè les balenes geperu<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong>ien que era molt petita se'n va anar cap a casa.<br />

- Ho<strong>la</strong> Moby!- va dir <strong>la</strong> seva mare.<br />

- Ho<strong>la</strong>..<br />

-Què et passa alguna cosa?<br />

-No.<br />

- Segur que no et passa res?<br />

-No, bé... No, no és res.<br />

- Sí, segur.<br />

Per <strong>la</strong> nit <strong>la</strong> Moby se'n va anar i pel matí quan va sonar<br />

el tauró, potser us semb<strong>la</strong> estrany, però és que allà no<br />

hi ha gall, <strong>la</strong> seva mare es va disgustar moltíssim en<br />

veure que <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> no estava allà. Tothom <strong>la</strong><br />

buscava, però no <strong>la</strong> van trobar.<br />

Van passar els dies, els mesos i, fins i tot, els anys i <strong>la</strong><br />

Moby Dick es va fer una gran balena b<strong>la</strong>va. Un dia,<br />

mentre <strong>la</strong> Moby buscava plàcton o krill va picar amb <strong>la</strong><br />

cua i va fer caure un iceberg que tenia al costat, però<br />

quan li anava a caure a sobre, ALGÚ LA VA SALVAR!!!<br />

La Moby Dick es va quedar impressionada perquè<br />

l'havia salvat <strong>la</strong> balena geperuda!<br />

La balena geperuda va dir:<br />

Moby Dick, perdona'm, ara veig que ho vaig fer molt<br />

ma<strong>la</strong>ment, fins i tot ara tu ets més gran que jo! Po<strong>de</strong>m<br />

ser amigues?<br />

Mmmm... c<strong>la</strong>r que sí!<br />

I van tornar juntes a casa.<br />

Tothom va estar molt content <strong>de</strong> tornar-<strong>la</strong> a veure. Vet<br />

aquí una Moby, vet aquí una Dick, aquest conte s'ha<br />

finit.<br />

Marina Navarro<br />

LES ROSES<br />

3r B<br />

Tinc una rosa<br />

una rosa al camp<br />

florida i bonica<br />

d'un vermell morat.<br />

Té cinc pètals<br />

els altres els he arrencat<br />

n'he p<strong>la</strong>ntat un altre<br />

que és el més rosat.<br />

Mar Garcia<br />

3rA


LES ESTACIONS DE L’ANY<br />

Per mi l’estiu és <strong>la</strong> millor<br />

perquè fem vacances i fa calor.<br />

La primavera també és divertida,<br />

podria estar-me tota <strong>la</strong> vida.<br />

L’hivern no m’agrada tant<br />

perquè fa fred i sempre està nevant.<br />

La que queda és <strong>la</strong> tardor,<br />

on tot és <strong>de</strong> color marró.<br />

Mar Carbonell<br />

4t B<br />

UN GEGANT BO<br />

Hi havia un gegant bo que tenia un nas gros, gros i<br />

unes orelles grosses, grosses i una boca gran, gran,<br />

gran i uns ulls grossos que amb prou feines li cabien<br />

a <strong>la</strong> cara.<br />

Tots els nens <strong>de</strong>l poble sortien amb ell, perquè era<br />

molt bo. I li <strong>de</strong>ien ul<strong>la</strong>ssos, bocassa o orellots i<br />

nassos i ell reia i obria una boca tan oberta per riure<br />

que tots els nois temien ser engolits sense voler.<br />

Un dia es va ca<strong>la</strong>r foc en una casa <strong>de</strong>l poble i ell ho<br />

va apagar d'una so<strong>la</strong> bufada com si fos una espelma.<br />

I els habitants van estar tan contents que el van<br />

anomenar bomber municipal.<br />

Yassmine Al Andalouisi<br />

3r B<br />

ELS VEGETALS ES PREOCUPEN PER LA<br />

NATURA<br />

Hi havia una vegada dos pagesos, en Joan i <strong>la</strong><br />

Júlia, que vivien en un poble molt brut i<br />

contaminat. Un dia estaven regant les p<strong>la</strong>ntes i<br />

van sentir una maduixa que estava par<strong>la</strong>nt amb<br />

una col. Els pagesos es van apropar i van<br />

preguntar:<br />

- Què passa? De què parleu?<br />

Un nap va contestar:<br />

- Es que voldríem millorar aquest poble.<br />

- D’acord, us ajudarem! – va dir <strong>la</strong> Júlia.<br />

Van fer una reunió al jardí i van <strong>de</strong>cidir anar a<br />

casa <strong><strong>de</strong>ls</strong> pares <strong>de</strong> <strong>la</strong> Júlia que eren bruixots.<br />

Quan van arribar a casa <strong><strong>de</strong>ls</strong> bruixots els van<br />

<strong>de</strong>manar si podien fer màgia i donar cames als<br />

vegetals. Els pares <strong>de</strong> <strong>la</strong> Júlia van acceptar.<br />

Els pagesos i les p<strong>la</strong>ntes <strong>de</strong> l’hort van anar pel<br />

poble cuidant <strong>la</strong> natura i explicant a <strong>la</strong> gent que<br />

és molt important cuidar <strong>la</strong> natura. Tot el poble<br />

va reflexionar i van canviar tant que el rei<br />

d’aquell país, els va donar un premi per ser el<br />

poble més net <strong>de</strong>l país.<br />

Irene Chica<br />

4t B<br />

Jocs Florals<br />

CM


Jocs Florals<br />

EL LLADRE<br />

L<strong>la</strong>dre l<strong>la</strong>dregot<br />

que ets un “roba tot”:<br />

joies i diamants.<br />

Què guanyes robant?...<br />

…La tristesa i <strong>la</strong> maldat.<br />

CS<br />

GUANYADORS JOCS FLORALS <strong>2009</strong> CS<br />

Marc Anduix 5èB Wassima Haddadi 5èA Xavi Trinidad 5èB<br />

Eva Carrillo 6èB Pau<strong>la</strong> Jarque 6èA Jofre Sendrós 6èA<br />

L<strong>la</strong>dre l<strong>la</strong>dregot<br />

que ets un “roba tot”.<br />

Maldat maldat<br />

és el que vas acumu<strong>la</strong>nt.<br />

Fins que no paris <strong>de</strong> robar<br />

no <strong>la</strong> <strong>de</strong>ixaràs anar.<br />

Marc Anduix<br />

5èB


LA RATA IMPERIAL<br />

Hi havia una vegada una rata vagabunda que<br />

tocava <strong>la</strong> bateria. Es guanyava <strong>la</strong> vida tocant-<strong>la</strong> i<br />

un dia va <strong>de</strong>cidir anar a tocar a pa<strong>la</strong>u. El rei li va<br />

dir que no volia vagabunds al seu pa<strong>la</strong>u i <strong>la</strong> rata<br />

se’n va anar a fora i va començar a tocar. El rei<br />

quan <strong>la</strong> va sentir va dir:<br />

- Qui està tocant?<br />

I <strong>la</strong> rata va contestar:<br />

- Jo, a <strong>la</strong> que has fet fora.<br />

- Doncs entra i toca per a mi!- va dir el rei.<br />

- D’acord, tocaré per a tu si em fas Rata Imperial-<br />

va dir <strong>la</strong> rata.<br />

Al dia següent, <strong>la</strong> rata va començar a tocar<br />

mentre el rei par<strong>la</strong>va amb el Consell per fer-<strong>la</strong><br />

imperial.<br />

El rei va <strong>la</strong>mentar que no pogués fer-<strong>la</strong> imperial i<br />

<strong>la</strong> rata se’n va anar.<br />

Va anar passant per pa<strong>la</strong>us i regnes però no va<br />

aconseguir fer-se imperial. La rata, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

moltes <strong>de</strong>cepcions, va reflexionar sobre ser<br />

imperial: haver d’anar a totes les reunions,<br />

escoltar molts discursos, anar ben vestida,<br />

preparar assemblees i moltes coses més...<br />

La rata se’n va anar<br />

i un músic va trobar.<br />

El músic sabia cantar<br />

i una banda van formar.<br />

Van recórrer món mentre tocaven plegats. Van<br />

anar arreplegant animals: un cavall, un ànec, un<br />

periquito, un porc, una cabra i un gall dindi i van<br />

formar una orquestra d’animals.<br />

Es van començar a fer rics, van comprar un<br />

pa<strong>la</strong>u i <strong>la</strong> rata es va fer imperial, però amb unes<br />

altres normes!<br />

Conte contat, conte acabat.<br />

<br />

EL BERENAR<br />

Xavi Trinidad<br />

5èB<br />

Per berenar no hi ha res com un bon entrepà<br />

o una fruita que és més sana,<br />

però em semb<strong>la</strong> que tindràs més gana!<br />

Per berenar no hi ha res com un bon entrepà<br />

o llet amb cereals<br />

que són més naturals.<br />

Per berenar no hi ha res com un bon entrepà<br />

o galetes <strong>de</strong> xoco<strong>la</strong>ta,<br />

que les meves són en forma <strong>de</strong> gata.<br />

Per berenar no hi ha res com un bon entrepà,<br />

per menjar-me’l al sofà<br />

Jocs Florals<br />

i que no se’l mengi el meu germà!<br />

Pau<strong>la</strong> Jarque<br />

6è A<br />

CS


Jocs Florals<br />

LES AVENTURES DEL PIRATA<br />

CARATORTA<br />

D’entrada, tots situaríem els pirates al mar <strong>de</strong>l<br />

Carib o en un mar tropical, però el pirata<br />

Caratorta, un home lleig i brut, era tan “patós”<br />

que havia <strong>de</strong>cidit solcar <strong>la</strong> mar freda <strong>de</strong><br />

l’Antàrtida. Des que va perdre <strong>la</strong> batal<strong>la</strong> contra<br />

els pirates anomenats Ridículs, a Nova York,<br />

s’havia <strong>de</strong>dicat, ell i <strong>la</strong> seva tripu<strong>la</strong>ció, a fer<br />

missions insignificants com <strong>la</strong> d’agafar<br />

pingüins perquè tastessin el seu sushi g<strong>la</strong>çat i<br />

que l’únic que havien aconseguit era que els<br />

<strong>de</strong>manessin un viatge <strong>de</strong> franc al Japó.<br />

Ell i <strong>la</strong> seva tripu<strong>la</strong>ció, que més aviat eren una<br />

col<strong>la</strong> <strong>de</strong> dropos que feien pudor per totes<br />

ban<strong>de</strong>s, vivien en un iglú <strong>de</strong> tres m2 en el qual<br />

havien <strong>de</strong> cabre <strong>de</strong>u persones. Ja no se’n<br />

podia dir persones d’aquells animals que<br />

caminaven sobre dues potes ja que el seu p<strong>la</strong>t<br />

preferit eren els pingüins –fins i tot havien fet<br />

un pacte amb una foca per caçar-los.<br />

Un dia, anant <strong>de</strong> cacera, van trobar-se amb un<br />

pingüí que no es movia ni saltant-li al damunt.<br />

Es van quedar una estona mirant-se’l i van<br />

<strong>de</strong>scobrir que a sota d’ell hi havia un túnel<br />

excavat en el gel: a dins era tot bastant fosc.<br />

Després <strong>de</strong> pensar-s’ho dues vega<strong>de</strong>s, van<br />

anar entrant. Quan van haver ent entrat tots, el<br />

CS<br />

pingüí, que feia <strong>de</strong> tapa es va tancar <strong>de</strong> cop. Van<br />

caminar cinc hores fins que van trobar un forat que<br />

encara baixava més; era un túnel <strong>de</strong> ferro i, quan<br />

caminaves per ell, et donava <strong>la</strong><br />

sensació que caminessis per una gran<br />

canonada. L<strong>la</strong>vors, <strong>la</strong> canonada es va obrir per dalt i<br />

va entrar tanta aigua <strong>de</strong> cop que <strong>de</strong> poc no<br />

s’ofeguen. Per fi van sortir a l’exterior, però es van<br />

veure nedant en l’oceà Atlàntic. A <strong>la</strong> dreta hi havia<br />

mar i a l’esquerra...Nova York!!<br />

L<strong>la</strong>vors van veure un gran vaixell que s’apropava i<br />

que a <strong>la</strong> proa hi <strong>de</strong>ia: “Els Ridículs”.<br />

- Ahh !!! Els Ridículs !!! - va alertar el capità.<br />

- No patiu. És que us hem vist aquí tirats i hem<br />

pensat: “anem a <strong>de</strong>rrotar-los <strong>de</strong> nou, aquests<br />

patètics que no saben fer res” -va dir el capità<br />

<strong><strong>de</strong>ls</strong> Ridículs en to burleta.<br />

- Escolta’m bé, que no som tan patètics - es va<br />

enrabiar el capità Caratorta.<br />

- Demostreu-ho!<br />

- Oh, i tant, ara ens hi posem!<br />

Va començar una lluita tan avorrida com no fer res<br />

(perquè els Ridículs eren igual <strong>de</strong> patètics). Però<br />

<strong>de</strong>sprés d’una baral<strong>la</strong> pèssima, el capità Caratorta<br />

va entrar d’amagat a <strong>la</strong> bo<strong>de</strong>ga i <strong>la</strong> seva tripu<strong>la</strong>ció,<br />

com a inútils que eren, el van seguir.<br />

Aprofitant l’ocasió, els Ridículs es van amagar<br />

p<strong>la</strong>nejant una emboscada, però en veure que no<br />

sortien van mirar dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> bo<strong>de</strong>ga i es van trobar<br />

amb una metxa encesa que anava directa a una<br />

càrrega <strong>de</strong> pólvora. Van tenir temps <strong>de</strong> fugir, però<br />

es van trobar en un tub que al final <strong>de</strong> tot hi havia<br />

l’Antàrtida.


Eva Carrillo<br />

6è A<br />

Jocs Florals<br />

ESTUDIAR<br />

Ai Déu meu<br />

estudiar és una creu!<br />

Aquesta assignatura<br />

és massa dura;<br />

aquesta prova<br />

és massa d’hora.<br />

I jo no vull<br />

emplenar aquest full!<br />

No sé res <strong>de</strong> res<br />

i ho escric tot <strong>de</strong>l revés.<br />

I… com costa,<br />

trobar <strong>la</strong> resposta!<br />

Però si t’esforces, miraculosament,<br />

tots diran EXCEL·LENT!<br />

És EXCEL·LENT!!!<br />

Wassima Hadaddi<br />

5è A<br />

6è A<br />

CS


Jocs i passatemps<br />

BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES<br />

AVUI ÉS SANT JORDI<br />

I EM BUSQUEN ENTRE L’ORDI,<br />

TINC TIJA VERDOSA<br />

I SÓC MOLT OLOROSA.<br />

SUDOKU<br />

LABERINT<br />

QUÈ SÓC?


SOPA DE LLETRES<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

AMB UNA LLANÇA AFILADA<br />

CORRO AL RESCAT DE<br />

L’ESTIMADA.<br />

QUI SÓC?<br />

COM HO DEIA LA LLEI<br />

A LA COVA VAIG ANAR<br />

NI LA MARE, NI EL REI<br />

HO POGUEREN EVITAR<br />

QUI SÓC?<br />

Jocs i passatemps<br />

DRAC<br />

PRINCESA<br />

JORDI<br />

REINA<br />

REI<br />

FOC<br />

COVA<br />

ROSA<br />

POBLE

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!