ROSA MAICAS

ENSENY AR A TEIX IR L’ED U CACIÓ .
ENTREVISTA A
ROSA MAICAS
P E R E U G È N IA M O R E R
FOTOS: MARC VILA
ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
31

ENTREVISTA ROS A MAIC AS
Un cop hagueu creuat el carrer Sant Ramon de Penyafort, venint de Barcelona, posareu els
peus dins el barri de la Mina. Lluny de la imatge d’un espai públic malmès i condemnat a la
marginació, la Mina és plena de llum que reneix. Ho veureu si hi passegeu amb la Rosa Mai-
cas, una persona d’aquelles que, literalment, estan al peu del canó. Mentre ens ensenya els
carrers i les places del barri, tothom la saluda amb somriures còmplices i la para per fer pe-
tar la xerrada. Si té pressa, no hi ha res a fer: segur que farà salat!
I és que la Rosa fa més de vint anys que dedica hores i hores a la gent de la Mina, teixint-hi
una educació que no es quedi només a les aules.
Ha estat mestra i directora de l’escola d’aquest barri i ara hi continua d’allò més vinculada
amb la Plataforma d’Entitats i Veïns de la Mina i com a assessora LIC i també porta el Pla
educatiu d’entorn de la ciutat de Sant Adrià… I això és només el començament d’una llar-
ga llista dels llocs on podreu trobar la Rosa, treballant i lluitant perquè la mainada no no-
més aprengui a l’escola, sinó també en aquesta altra escola; lluitant perquè aquesta altra
escola pugui educar els infants i joves en el respecte, la responsabilitat i l’autonomia.
—¿Els infants de la Mina juguen al carrer?
—E ls infants de la Mina encara avui juguen forç a
al carrer. E l barri té una sèrie de dificultats i problemes,
però els carrers són bastant amples, tenim places, espais
pú blics que s’estan adequant perquè la ciutadania
en general i els infants en particular els puguin utilitzar.
I hi juguen sobretot quan fa bon temps, perquè a
l’hivern hi fa fred, que la Mina é s un barri forç a humit!
—¿I què et va portar a venir a la Mina?
—Jo sóc de Castelló; vaig venir a Barcelona per fer
les oposicions i vaig estar en una escola de S ant Cosme.
Llavors eren els anys setanta, un moment en què
AMPA i associacions estaven molt en contacte. Allò va
ser una experiència molt enriquidora per a mi. D espré s
vaig estar treballant a la T rinitat i a partir d’una companya
de S ant Cosme que treballava a la Mina vaig venir-hi
a treballar. E ra una escola amb moltes dificultats
i vaig començ ar de manera senzilla, entrant a
l’ambulatori amb el tema de la salut – les vacunes– i treballant
amb una entitat per al lleure perquè els nens hi
anessin despré s de l’escola. I llavors, amb una companya
de l’escola d’adults potencià vem l’educació als
grans perquè sabessin llegir i escriure…
Quan comences a treballar en un projecte de transformació
d’un barri com aquest – i hi ha l’acord de les
administracions per crear un pla i fer les aportacions
per tenir els recursos materials per portar-lo a terme– ,
t’hi impliques i creus realment que això es pot canviar.
32 ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
Jo sóc aquí des del 1982; fins al 2002 vaig estar a l’escola
i durant setze anys en vaig ser directora. Però ara,
tot i no ser estar al centre docent, no he volgut deixar
el territori.
—¿I quina és la situació de l’absentisme escolar al barri?
—É s un tema que ha anat evolucionant bastant els
darrers anys. Jo us ho puc explicar des d’una perspectiva
històrica; quan vaig arribar a la Mina l’any 1982,
el nostre repte com a ensenyants (jo era mestra d’una
de les quatre escoles pú bliques que hi havia llavors al
barri) era que tots els infants i joves del barri estiguessin
matriculats al centre. Partíem d’un procé s, doncs,
de desescolarització i per això el primer pas va ser intentar
aconseguir que tots els nens estiguessin matriculats.
Aleshores, amb educadors de carrer i amb altres
agents, durant uns anys vam recollir tota aquesta gent
i vam convèncer moltes famílies perquè els seus fills
acabessin l’escolarització fins a obtenir el que aleshores
era el certificat d’escolarització o graduat escolar.
Això foren els inicis; un cop vam tenir gairebé el cent
per cent escolaritzat, que deu ser la situació actual, es
va produir el tema de l’absentisme escolar. D urant uns
anys el D epartament d’E ducació va fer un estudi per
analitzar les causes que produïen l’absentisme i a partir
d’aquí vam fer unes propostes de projectes d’actuació
per intentar reduir la xifra. E l tant per cent d’absentisme
va millorar, però quan va començ ar l’E S O , i
amb el fet d’haver de passar a l’institut, va haver-hi un

L ’AB SENT ISME ENCARA É S
MÉ S AL T D EL Q UE
V OL D RÍEM, T OT I Q UE H AGI
D ISMINUÏT B AST ANT
repunt i va pujar l’absentisme escolar. I ara avui tenim
el Consell per a la Millora de l’È xit Escolar i Educatiu,
liderat per l’Ajuntament de Sant Adrià. En aquest espai,
on participen tots els agents del barri, inclosa la Plataforma
d’Entitats i V eïns (formada per veïns a títol individual
i una sèrie d’entitats i associacions), es parla i
es treballa de manera integrada, en xarxa, per tal de millorar
l’educació en majúscules al llarg de tota la vida,
no només d’infants i joves, sinó de tota la ciutadania.
—I les vostres accions…
—El Consell està format per dues comissions: una
és la de l’absentisme, que fa seguiment de tots els temes
de cada cas d’absentisme dels centres docents, i
l’altra és la de la sensibilització per a l’educació, que
està formada per l’Ajuntament, el Consorci del Barri de
la Mina, la Plataforma d’Entitats i V eïns i jo mateixa,
com a persona que porto el Pla d’entorn. Amb aquesta
comissió hem anat fent campanyes, com la que vam
anomenar «Tots eduquem»; vam elaborar un manifest
per a l’educació i es va anar a totes les entitats i agents
del barri perquè el coneguessin i per recollir signatures
que donessin suport a aquest manifest. Aquesta
comissió també va organitzar actes durant el curs escolar
per sensibilitzar tota la ciutadania de la importància
de l’educació.
Amb totes aquestes accions –i malgrat totes aquestes
accions– l’absentisme encara és més alt del que
voldríem, tot i que hagi disminuït bastant. Estem treballant,
però, amb tots els centres docents del barri
per tal de millorar aquesta situació.
—I la rebuda d’aquests projectes per part de les famílies
–i el paper dels adults en el barri–, ¿com és?
—L’actitud de la família… fa anys ja vam començar
a treballar amb les AMPA dels centres docents i l’escola
de pares i mares del barri per intentar fer actuacions
per sensibilitzar totes les famílies. És un terreny en el
qual encara queda molta tasca per fer… El que pretenem
amb aquesta comissió de sensibilització és no només
sensibilitzar la família, que és el pilar, sinó que pretenem
que qualsevol veí, veïna, o persona del barri –en
un comerç, en un bar o on sigui–, que vegi un nen o
jove en edat d’escolarització fora del centre en un horari
en què hi hauria de ser, pugui fer-li la reflexió de
per què no hi assisteix. Cal dir que la majoria de famílies
tenen clar el tema de l’escolarització, que és fonamental
per al seu futur, però encara n’hi ha que, a
causa de problemes de desestructuració familiar o per
alguna problemàtica associada, no valoren suficientment
el que és l’escola o l’institut: una eina per al futur
dels seus fills.
Nosaltres també fem molt èmfasi en el fet que en la
societat actual, en ple segle X X I, del coneixement i la
informació, l’escola no pot fer front tota sola als reptes
de la nostra societat. I busquem aliats a l’entorn, començant
per les entitats del lleure, o d’un altre tipus,
com ara culturals, que creiem que poden ser agents
educatius de primer ordre. F ins i tot considerem important
l’espai públic del barri. Parlem de «barri educador»,
ja que totes les actituds que tenen els veïns i
ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
33

ENTREVISTA ROSA MAICAS
veïnes al barri, als nostres carrers i places, són fonamentals
per a l’educació dels nostres infants.
—Perquè són el mirall de la mainada…
—És clar. Mira, la meva feina actual és d’assessora
LIC i estic treballant, com he dit, en el Pla d’entorn del
barri de la Mina però també pertanyo a la Plataforma
d’Entitats i Veïns del barri i treballem força el tema de
l’espai públic. Amb tres persones d’aquesta plataforma
formem el Grup Impulsor del Projecte Educatiu del
barri de la Mina. Són tres persones molt diferents: una
és membre d’una entitat de lleure, una altra era mestra
de l’escola d’adults i l’altra és un educador d’ètnia gitana,
perquè consideràvem que en aquest projecte hi
havia d’haver un membre d’ètnia gitana, tenint en
compte el tant per cent significatiu de persones d’ètnia
gitana que hi ha al barri. Amb aquest grup volem anar
avançant en la transformació del barri, sobretot en la
que més costa, que és la transformació social. El barri
L’ESCOLA NO POT F ER
F RONT ALS REPTES DE LA
NOSTRA SOCIETAT TOTA
SOLA. I BUSQUEM ALIATS
A L’ENTORN
34 ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
actualment està en procés de transformació urbanística
i social, però la social és més lenta. Des del grup pensem
que hi ha tres valors que són bàsics: respecte, responsabilitat
i autonomia. I vam començar endegant una
tasca en relació amb el respecte a l’espai públic. En
aquest projecte tothom hi va participar molt activament
i també ho van fer l’ambulatori del barri (amb una tasca
concretada a les sales d’espera), la llar de jubilats,
les Adrianes, els infants del Grup Unión (que van observar
l’espai públic i van proposar millores que van
negociar amb el Consorci…). En aquest cas va ser
com una escola de democràcia, ja que l’infant va negociar
allò que calia: papereres, fonts…
I és que, de fet, busquem que els mateixos infants
siguin autònoms i responsables i que formin part de
processos on aquests valors es tinguin en compte. Així,
van aprendre com ens hem de parlar, què vol dir respectar-nos
a nosaltres mateixos, respectar l’espai públic,
el medi ambient, el mobiliari urbà…
—Em parles d’infants i joves que participen activament
al barri en el teixit associatiu del barri; això és paradoxal
en un moment en què es parla d’un tancament dels
adolescents a casa (videojocs, etc.) i en què es potencien
els entreteniments individuals…
—Sí, tens raó, però jo crec que aquí al barri hi ha la
tradició d’unes entitats en què sempre hi ha hagut participació.
Pensa que hi ha pares i mares d’aquests infants
que ja havien participat en aquests espais. Penso que és
molt usual participar en uns espais on les propostes d’activitats
que es donen són de lleure, però que també tenen
uns valors educatius, amb projectes de molta qualitat
(crec que molt importants), i els infants i joves els
valoren molt. Nosaltres tenim un company, en Juan Carlos,
que porta un club de lluita grecoromana aquí al barri
i hi van molts nens. Pots pensar que la lluita potencia
valors negatius… doncs no, la lluita potencia el
control sobre si mateix i el respecte als altres. I també
hi ha espais esportius, l’escola de futbol (amb molts nens
que hi participen i que també tenen molt en compte els
valors, el treball en equip, la col·lectivitat). Jo diria que
s’ha preservat bastant aquest espai de participació dels
nens en aquests llocs. També és veritat que en aquest
barri –i no només en aquest– encara hi ha pobresa. I hi
ha infants d’aquest barri que tenen un accés limitat a internet
i videoconsoles… És un percentatge que no és tan
baix com fa uns anys, però que encara existeix. I això
també fa que aquests infants, doncs, accedeixin a altres
espais… H i ha famílies que no poden permetre’s el luxe
de tenir internet, ni tan sols ordinador…

—Però això pot ser també un avantatge pel fet que
aquests nens formin part del teixit social on probablement
no participarien si tinguessin tant accés a aquests recursos…
—Jo crec que nosaltres hem de buscar l’equilibri,
perquè si els nostres nens i joves tampoc accedeixen a
internet es crea una bretxa digital que crea desigualtats
socials. Hem d’aconseguir que els nostres nanos i
els centres docents utilitzin l’aula d’informàtica i accedeixin
a internet, perquè tenim clar com a docents
que els nens han de conèixer les noves tecnologies; a
l’hora de fer el treball de recerca o de buscar informació
les han de conèixer. Si no, esdevindran analfabets
digitals.
Ara, que potser perquè a casa n’hi ha que no en tenen,
és important que estiguin en grups d’iguals, amb
infants de la seva edat per fer coses de manera col·lectiva,
en els centres d’esplai i temps lliure i que a l’escola
hi puguin aprendre les tecnologies. Ara bé, hi ha
punts al barri en què hi ha accés als ordinadors i tant
petits com grans hi poden anar. Una bona notícia és
que aviat tindrem una biblioteca a la Sala Pinós, que
va construir Miralles. És una biblioteca que serà im-
EL BARRI ACTUALMENT
ESTÀ EN PROCÉS DE
TRANSFORMACIÓ
URBANÍSTICA I SOCIAL,
PERÒ LA SOCIAL
ÉS MÉS LENTA
portant i des d’on es podrà accedir a tots aquests nous
recursos. Ara estem fent l’esforç perquè els infants, a
través de la biblioteca escolar, puguin conèixer com
funciona una biblioteca pública i la puguin utilitzar.
Hem de buscar l’equilibri entre el que és el joc, l’espai,
el lleure col·lectiu (treballant-hi els valors) i el coneixement
de les noves tecnologies per aplicar-ho als estudis,
perquè més infants del barri puguin estudiar i
promocionar-se…
—S í, perquè sovint l’ú s extraescolar que se’n fa és
una cosa malaltissa…
—Sí, potser sí que al barri hi ha nens i joves que
estan en aquest punt; hem de pensar que el barri de la
Mina és molt divers. La majoria de gent que viu al barri
de la Mina és gent humil però treballadora, i també
ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
35

ENTREVISTA ROSA MAICAS
que la majoria valoren els estudis i la formació perquè
molts pares no han tingut aquesta possibilitat. Però jo
crec que és important que es coneguin… Hi ha un 6 0 %
de nens i nenes que estudien fora del barri; i llavors als
centres docents del barri s’hi queda la població que té
més dificultats, i és aquesta la població amb la qual estem
treballant molt fort. Hi ha nens que a casa no tenen
llibres, ni ordinador; aleshores hem començat unes
activitats, englobades en el que anomenem estudi assistit,
que complementen el que seria l’aprenentatge en
horari lectiu de l’escola. També es duen a terme projectes
al voltant de les famílies: com millorar la relació
dels pares i les mares amb l’AMPA, com millorar la
participació dels pares i les mares en l’educació dels fills
mitjançant les activitats… Jo crec que tot això ajudarà
a reduir les desigualtats socials i a reduir l’exclusió social
que encara es manifesta en aquest barri. Perquè a
més, la Mina es un barri amb estigma…
—Sí, des de fora en tenim una percepció molt diferent…
—És un barri del qual durant molts anys els mitjans
de comunicació van vendre una imatge molt negativa,
com si tothom que visqués en aquest barri fos
delinqüent… i res més lluny de la realitat. El que
comprovem la gent que portem molts anys treballant
aquí amb moviments associatius és que hi ha molta
36 ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
gent humil, treballadora. També es veritat que durant
uns anys la droga va entrar al barri i hi va haver molta
gent que hi va tenir problemes, i això va sortir molt
als mitjans de comunicació. I després va venir la sida…
Però era el que es veia, el que es mostrava. Em penso
que poca gent ha vist la gent treballadora; per sort se
n’han fet reportatges, on surt la gent que agafa el metro
de bon matí que va a treballar, i no és gent desestructurada
ni delinqüents ni res d’això. Però també es
cert que hi ha gent que sí que té aquesta problemàtica
i que és incívica, i aquesta gent ha ocupat l’espai públic
durant molts anys. I per això tota la gent més cívica
marxava del barri a fer les activitats de lleure. Tot
això ara està canviant; en aquest moment la Mina té tot
un pla de transformació urbanístic i social i tenim el
Consorci del Barri de la Mina (format per l’Ajuntament
de Barcelona, el de Sant Adrià, la Generalitat i la Diputació).
En l’àmbit urbanístic s’estan fent moltes coses:
es millora la connectabilitat del barri (el barri estava
molt tancat en si mateix) i per una altra banda s’ha
fet una escola nova, un institut nou, s’està fent un poliesportiu
i la biblioteca, els carrers s’estan obrint, s’està
fent una rambla que arribarà fins al mar… En el pla
social el Consorci està portant a terme moltes actuacions,
però encara ens queda molt de camí; el tema social
es molt lent i cal fer molt de camí, encara.
—¿I quin futur li augures, en aquest camí, a la Mina?
—Li auguro un bon futur. Com a membre de la Plataforma
d’Entitats i Veïns del Barri, que fem seguiment
de tot el pla de transformació, crec que l’urbanisme i
en el seu moment totes les propostes que es van fer des
de la Plataforma eren propostes per fer un urbanisme
social, que vetllés per integrar millor tot el que és espai
públic; els nous blocs de pisos que es faran seran
més petits, amb menys gent entrant per cada porta, i
així millora la convivència. Jo crec que amb tots els projectes
que s’estan portant a terme hi ha força inserció
laboral; els drogodependents –que ja no han d’utilitzar
l’espai públic– i les seves famílies estan atesos correctament
amb projectes molt interessants i que estan tenint
èxit. I tot això treballant de manera integrada,
que és l’única manera de poder sortir-se’n…
El barri està millorant, la ciutat també; Sant Adrià
ha canviat molt els últims anys, i estic molt il·lusionada
participant en aquesta transformació, amb la qual
cosa no em passa pel cap deixar ni la ciutat ni el barri,
perquè són molts i moltes que creiem i ens creiem
que això pot canviar. I realment canviarà, n’estic convençuda.
■