18. - La Fura

DOSSIER
8
La nit del lloro
No és un problema menor. Molts trastorns en el funcionament
del cos (hipertensió, sobrepès i fins i tot depressió) estan clarament
lligats amb la manca de son que afecta, segons les estadístiques,
a un 30% de la població. I a aquests caldria afegir-hi els
que, tot i dormir les hores necessàries, tenen un son de poca
qualitat que acaba passant-los factura.
CONCEPTES CLAU
Els més evidents són els efectes immediats (somnolència diürna, mal humor...),
però els més greus es manifesten al cap d’un temps. I generalment
en forma de trastorns força greus.
Com en la majoria de trastorns, la medicació hauria de ser una simple mesura
de xoc per a casos greus. No el recurs fàcil per resoldre els primers
símptomes.
Reformes de cuines
i banys
LA FURA 8/14 ABRIL 2011
DISSENY DE CUINES
Finançament fins a 12 mesos sense interessos
Tinent Coronel Sagués, 8 - Tel. 93 891 10 67
SANT SADURNÍ D’ANOIA
A
aquest panorama preocupant caldria,
a més, afegir-hi la manca d’hores de
son més o menys voluntària de joves
i adolescents als qui, a més dels efectes
habituals d’aquesta alteració, pot afectar el
desenvolupament intel·lectual i físic. Les nits
d’insomni preparant exàmens però també les
de gresca i disbauxa, acaben passant factura.
El somni impossible
El nostre organisme no és una màquina perfecta.
Molt menys encara quan, al llarg del dia,
se la sotmet a un ritme de treball i tensió molt
més fort del que seria recomanable. Per sort,
l’evolució l’ha dotat d’un mecanisme, el rellotge
circadià, que regula al llarg del dia etapes
de vigília i de son. Les primeres, produint
una sèrie de substàncies que mantenen el cos
despert i amb activitat, i les segones, produint
justament tot el contrari. Amb una durada global
de 24 hores i amb una localització preferent
de la vigília en les hores de llum solar i de
la son en les hores de foscor natural.
Però aquest rellotge es pot alterar. De forma
ocasional, com en el cas del jet-lag, o de forma
més o menys permanent en el cas de l’insomni.
Una alteració que, segons la medicina,
s’atribueix a una persona quan durant un mes,
i a raó de cinc nits per setmana com a mínim,
té dificultats per agafar el son o mantenir-se
adormit el temps necessari. Per sota d’aquest
llindar, els experts consideren que la persona
pateix un trastorn ocasional, perfectament reparable
amb certes modificacions ambientals
i de les pautes de conducta. Sense recòrrer a
medicació, vaja. Tot i que, superar-lo, no sempre
la requereixi.
L’escala de Richter
Com en els terratrèmols i moltes altres alteracions
de la normalitat, l’insomni té graus
d’intensitat. Ja hem dit que per començar a utilitzar
la paraula, el procés de canvi ha d’estar
consolidat i haver-se repetit sovint. No s’hi val
anomenar insomni al fet ocasional de dormir
malament per mor d’una digestió pesada o dia
anormalment difícil. El rellotge també pot patir
accidents. Quedar-se un dia sense piles.
Quan el rellotge es retarda o avança és quan
ens hauríem de començar a preocupar. Encara
que no ens afecti la salut. Tampoc aquells tres
o quatre quilos de més no ens afecten però a la
llarga tots sabem que acaben passant factura.
El rellotge pot patir dues alteracions. Avançar-se
o retardar-se. La primera, coneguda
com a “síndrome de la fase avançada” afecta
bàsicament a la gent d’edat avançada i els porta
a anar-se’n al llit aviat per després despertarse
de matinada i sense possibilitat de recuperar