18. - La Fura

Informatiu de l’Alt i Baix Penedès
Germanor, 3 - Tel. 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: noticiari@lafura.cat
agenda@lafura.cat
exposicions@lafura.cat
bustia@lafura.cat
lafura@lafura.cat
llavordelletres@lafura.cat
pistes@lafura.cat
Exemplar gratuït
Edita: Penedès Edicions S.L. - NIF B58101536
Editor Delegat: Alfons Udina
Consell Editorial:
Marga Carceller, Francesc Murgadas, Joan Rovira,
Arnau Udina, Núria Udina, Alfons Udina i Jordi Valls.
Consell de Redacció:
Marga Carceller, Roser Ferrer, Meritxell Pérez,
Jaume Plans i Alfons Udina.
Seccions:
Francesc Murgadas (Dossier), Roser Ferrer
(Agenda); Jaume Plans i Meritxell Pérez (Noticiari
i Esports); Eva Berengueras i Teresa Escofet
(Cinema, Televisió, Exposicions, Urgències), Joan
Mateu (Disseny).
Col·laboradors:
Ramon Arnabat, Josep Gol, Jordi Cuyàs i Antoni
Ribas.
Serveis:
Teresa Escofet (Correcció); Salvador Cantí,
Santiago Mata, José Suárez i Jaume Vàrias
(Distribució).
Administració:
Natàlia Garcia (El lector anuncia); Diego Bautista i
Miguel Ángel González-Nuevo (Gestió comercial);
Lídia Recasens (Comptabilitat).
Publicitat:
NEXOS INICIATIVES I SERVEIS, S.A.
Carrer Germanor, 3 - Apartat de Correus 244
Telèfon 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: publicitat@agencianexos.com
Fotocomposició i muntatge:
PEDICSA (Penedès Edicions, S.L.)
Telèfon 93 890 24 55
Imprès a:
Indugraf Offset, S.A. - Telèfon 977 29 64 77
Dipòsit legal: B-16.850-82
Mitjana de difusió controlada per
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
25.374 exemplars setmanals
segons acta de control del 29/01/2011 per al període
gener-desembre 2010.
82.000 lectors
setmanals, segons el
BARÒMETRE 81.000 lectors DE LA COMUNICACIÓ
I LA setmanals, CULTURA segons el
1ª BARÒMETRE onada 2011 (gener DE LA COMUNICACIÓ
- desembre 2010)
I LA CULTURA (any 2008)
Distribució
El setmanari
gratuïta
en català més
als
llegit
203 forns
dels
de pa dels 41
municipis
Països Catalans
de l'Alt i el Baix Penedès: Albinyana, l'Arboç,
Avinyonet del Penedès, Banyeres del Penedès, Bellvei,
la Bisbal del Penedès, Bonastre, les Cabanyes, Calafell,
Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cunit, Fontrubí,
Gelida, la Granada, la Joncosa del Montmell, Llorenç
del Penedès, Masllorenç, Mediona, Olèrdola, Olesa de
Bonesvalls, Pacs, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber,
Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos,
Santa Oliva, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels
Domenys, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca,
Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant
Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix,
el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.
A Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, de la
comarca del Garraf.
I a Cabrera d’Anoia i la Llacuna, de la comarca de l’Anoia.
Membre de:
E D I T O R I A L
DES DEL CAU
El no-candidat
Certeses, de cara a les eleccions generals de l’any vinent i en el bàndol socialista,
poques. Ni tant sols l’anunciada per José Luis Rodríguez Zapatero de
no ser-ne candidat acaba de ser del tot certa. Perquè, què passaria amb Rubalcaba
si algun eixelebrat d’ETA decidís, com va fer l’IRA a Irlanda aquesta
setmana passada, tornar a jugar amb bombes contra les forces armades? I què passaria
amb Chacón si els soldats que tenim a l’Afganistan tornessin a ser objectiu preferent
dels talibans? Cert que hi ha una paraula donada per part de l’encara president. Però
convé recordar que aquest és el president que també la va donar per l’Estatut que sortís
del Parlament de Catalunya i pel manteniment dels avenços socials aconseguits per
l’estat del benestar. Un president que, probablement, fins i tot està convençut d’haver
complert amb els seus compromisos. Pensant que el que passà fou que, democràticament,
va haver d’acceptar el que altres, que manaven més, li van imposar. La comissió
constitucional del Sr. Guerra i el Tribunal Constitucional en el tema de l’Estatut i la
senyora Merkel i el senyor Trichet en el cas de les reformes econòmiques.
Amb aquests antecedents, seria lògic o no, que si el Comitè Federal del PSOE
decidís no acceptar-li la renúncia o fos incapaç de trobar candidats, Zapatero
tornés a les travesses? Ell hauria salvat la cara fent pública la seva decisió,
però el seu gran respecte per la democràcia l’obligaria a cremar-se novament a
la plaça pública i retardar uns anys més la seva prejubilació daurada estil Solbes. Cert
que això provocaria un gran terratrèmol polític, amb tsunami inclòs, però amb la mà
al cor, creieu que és totalment descartable? Nosaltres també. Però el més greu no seria
això. El més greu és que, lentament, hi ha una forma de fer política, amb actituds i maneres
d’economia, que està calant en els dirigents de la nostra societat. Tenir entitats
qualificadores del deute electoral, en forma de diaris i tertúlies, que donen índexs de
solvència amb els quals els partits capten inversors/votants per després, un cop aconseguida
la inversió/elecció, deixar-los a l’estacada com un Lehman Brothers qualsevol.
Demanar crèdits electorals als ciutadans per fer determinades operacions socials
i polítiques com qui demana diners a l’estat per afrontar la bombolla immobiliària, i
acabar repartint dividends polítics entre els seus accionistes i deixant les promeses per
un altre dia. Per tant, no ens hauríem d’estranyar si alguna mena de conjunció astral
–Rubalcaba, per exemple, va passar discretament per la UCI fa uns dies–, vinguda del
més enllà i fruit de l’atzar, decanta la successió inesperadament. O força el relleu del
no-candidat abans que les urnes del 2012 dictin veredicte. O després que el dictin les
del 22 de maig d’enguany.
Una forma de fer política que té com a gran perjudicada a Catalunya, malgrat
no jugar-se res en el partit de les properes eleccions autonòmiques. Zapatero,
en aquest meravellós joc de les frases dites a mitges, ens ha tornat a robar la
cartera. Ens demana que complim, com si fóssim un país, amb la reducció
del nostre dèficit del 2,9% al 1,3% perquè l’estat espanyol pugui complir amb el 6%
que li mana la UE. Però ho fa basant-se més en l’estadística que en l’economia. I en
l’incompliment de compromisos. De promeses fetes i acords signats. Perquè clar, una
forma de reduir el teu deute és no pagar-lo. Com farà l’estat amb el que ens deu. Però
també es pot aconseguir cobrant els deutes amb altres. Com podria fer Catalunya si
l’estat complís i pagués el que va acordar. Però això darrer no val. Aquelles promeses
i acords no compten. Si això no és jugar amb cartes marcades, que baixi Déu i ho
digui. Però clar, mentre l’estadística certifiqui que si jo no dino i l’altre es menja un
gall del Penedès, ens hem menjat mig gall del Penedès cada un, no tindrem res a pelar.
Nosaltres serem els dolents de la pel·lícula i el no-candidat de les seves mitges frases,
haurà complert.
EL REMOLC PROFESSIONAL
Venda de tot tipus de remolcs i oportunitats
Ens trobareu a:
CIRE S.L.
CAMPING
Les Cabanyes
Tel. 93 892 10 45
MOTOR ALBET S.L.
Vilafranca
Tel. 93 818 12 45
Remolcs càrrega
SCOTTISTRIAL S.L.
St. Cugat Sesgarrigues
Tel. 93 819 93 30
Remolcs - Motos - Quads
LA FURA 8/14 ABRIL 2011
5