4 LA FURA 8/14 ABRIL 2011
Informatiu de l’Alt i Baix Penedès Germanor, 3 - Tel. 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS E-correu: noticiari@lafura.cat agenda@lafura.cat exposicions@lafura.cat bustia@lafura.cat lafura@lafura.cat llavordelletres@lafura.cat pistes@lafura.cat Exemplar gratuït Edita: Penedès Edicions S.L. - NIF B58101536 Editor Delegat: Alfons Udina Consell Editorial: Marga Carceller, Francesc Murgadas, Joan Rovira, Arnau Udina, Núria Udina, Alfons Udina i Jordi Valls. Consell de Redacció: Marga Carceller, Roser Ferrer, Meritxell Pérez, Jaume Plans i Alfons Udina. Seccions: Francesc Murgadas (Dossier), Roser Ferrer (Agenda); Jaume Plans i Meritxell Pérez (Noticiari i Esports); Eva Berengueras i Teresa Escofet (Cinema, Televisió, Exposicions, Urgències), Joan Mateu (Disseny). Col·laboradors: Ramon Arnabat, Josep Gol, Jordi Cuyàs i Antoni Ribas. Serveis: Teresa Escofet (Correcció); Salvador Cantí, Santiago Mata, José Suárez i Jaume Vàrias (Distribució). Administració: Natàlia Garcia (El lector anuncia); Diego Bautista i Miguel Ángel González-Nuevo (Gestió comercial); Lídia Recasens (Comptabilitat). Publicitat: NEXOS INICIATIVES I SERVEIS, S.A. Carrer Germanor, 3 - Apartat de Correus 244 Telèfon 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS E-correu: publicitat@agencianexos.com Fotocomposició i muntatge: PEDICSA (Penedès Edicions, S.L.) Telèfon 93 890 24 55 Imprès a: Indugraf Offset, S.A. - Telèfon 977 29 64 77 Dipòsit legal: B-16.850-82 Mitjana de difusió controlada per DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA 25.374 exemplars setmanals segons acta de control del 29/01/2011 per al període gener-desembre 2010. 82.000 lectors setmanals, segons el BARÒMETRE 81.000 lectors DE LA COMUNICACIÓ I LA setmanals, CULTURA segons el 1ª BARÒMETRE onada 2011 (gener DE LA COMUNICACIÓ - desembre 2010) I LA CULTURA (any 2008) Distribució El setmanari gratuïta en català més als llegit 203 forns dels de pa dels 41 municipis Països Catalans de l'Alt i el Baix Penedès: Albinyana, l'Arboç, Avinyonet del Penedès, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, les Cabanyes, Calafell, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cunit, Fontrubí, Gelida, la Granada, la Joncosa del Montmell, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Santa Oliva, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels Domenys, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès. A Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, de la comarca del Garraf. I a Cabrera d’Anoia i la Llacuna, de la comarca de l’Anoia. Membre de: E D I T O R I A L DES DEL CAU El no-candidat Certeses, de cara a les eleccions generals de l’any vinent i en el bàndol socialista, poques. Ni tant sols l’anunciada per José Luis Rodríguez Zapatero de no ser-ne candidat acaba de ser del tot certa. Perquè, què passaria amb Rubalcaba si algun eixelebrat d’ETA decidís, com va fer l’IRA a Irlanda aquesta setmana passada, tornar a jugar amb bombes contra les forces armades? I què passaria amb Chacón si els soldats que tenim a l’Afganistan tornessin a ser objectiu preferent dels talibans? Cert que hi ha una paraula donada per part de l’encara president. Però convé recordar que aquest és el president que també la va donar per l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya i pel manteniment dels avenços socials aconseguits per l’estat del benestar. Un president que, probablement, fins i tot està convençut d’haver complert amb els seus compromisos. Pensant que el que passà fou que, democràticament, va haver d’acceptar el que altres, que manaven més, li van imposar. <strong>La</strong> comissió constitucional del Sr. Guerra i el Tribunal Constitucional en el tema de l’Estatut i la senyora Merkel i el senyor Trichet en el cas de les reformes econòmiques. Amb aquests antecedents, seria lògic o no, que si el Comitè Federal del PSOE decidís no acceptar-li la renúncia o fos incapaç de trobar candidats, Zapatero tornés a les travesses? Ell hauria salvat la cara fent pública la seva decisió, però el seu gran respecte per la democràcia l’obligaria a cremar-se novament a la plaça pública i retardar uns anys més la seva prejubilació daurada estil Solbes. Cert que això provocaria un gran terratrèmol polític, amb tsunami inclòs, però amb la mà al cor, creieu que és totalment descartable? Nosaltres també. Però el més greu no seria això. El més greu és que, lentament, hi ha una forma de fer política, amb actituds i maneres d’economia, que està calant en els dirigents de la nostra societat. Tenir entitats qualificadores del deute electoral, en forma de diaris i tertúlies, que donen índexs de solvència amb els quals els partits capten inversors/votants per després, un cop aconseguida la inversió/elecció, deixar-los a l’estacada com un Lehman Brothers qualsevol. Demanar crèdits electorals als ciutadans per fer determinades operacions socials i polítiques com qui demana diners a l’estat per afrontar la bombolla immobiliària, i acabar repartint dividends polítics entre els seus accionistes i deixant les promeses per un altre dia. Per tant, no ens hauríem d’estranyar si alguna mena de conjunció astral –Rubalcaba, per exemple, va passar discretament per la UCI fa uns dies–, vinguda del més enllà i fruit de l’atzar, decanta la successió inesperadament. O força el relleu del no-candidat abans que les urnes del 2012 dictin veredicte. O després que el dictin les del 22 de maig d’enguany. Una forma de fer política que té com a gran perjudicada a Catalunya, malgrat no jugar-se res en el partit de les properes eleccions autonòmiques. Zapatero, en aquest meravellós joc de les frases dites a mitges, ens ha tornat a robar la cartera. Ens demana que complim, com si fóssim un país, amb la reducció del nostre dèficit del 2,9% al 1,3% perquè l’estat espanyol pugui complir amb el 6% que li mana la UE. Però ho fa basant-se més en l’estadística que en l’economia. I en l’incompliment de compromisos. De promeses fetes i acords signats. Perquè clar, una forma de reduir el teu deute és no pagar-lo. Com farà l’estat amb el que ens deu. Però també es pot aconseguir cobrant els deutes amb altres. Com podria fer Catalunya si l’estat complís i pagués el que va acordar. Però això darrer no val. Aquelles promeses i acords no compten. Si això no és jugar amb cartes marcades, que baixi Déu i ho digui. Però clar, mentre l’estadística certifiqui que si jo no dino i l’altre es menja un gall del Penedès, ens hem menjat mig gall del Penedès cada un, no tindrem res a pelar. Nosaltres serem els dolents de la pel·lícula i el no-candidat de les seves mitges frases, haurà complert. EL REMOLC PROFESSIONAL Venda de tot tipus de remolcs i oportunitats Ens trobareu a: CIRE S.L. CAMPING Les Cabanyes Tel. 93 892 10 45 MOTOR ALBET S.L. Vilafranca Tel. 93 818 12 45 Remolcs càrrega SCOTTISTRIAL S.L. St. Cugat Sesgarrigues Tel. 93 819 93 30 Remolcs - Motos - Quads LA FURA 8/14 ABRIL 2011 5