18. - La Fura

“
“
COP D’ULL
L’Alt Penedès
baixa a la posició
14 a del rànquing
de competitivitat
comarcal i el
Baix Penedès es
manté en 21 è lloc
L’Alt Penedès ha baixat a la
posició 14 a del rànquing de
competitivitat comarcal de
Catalunya allunyant-se del
grup de les 10 comarques que
ofereixen millors condicions
per al desenvolupament empresarial.
Per la seva part, el
Baix Penedès s’ha mantingut
en 21 è lloc, al ben mig de la
classificació.
CONCEPTES CLAU
L’Alt Penedès se situa com
la comarca que presenta una
economia més diversificada de
Catalunya.
El Baix Penedès presenta un
percentatge de població amb
estudis universitaris (8,1%) més
baixos de Catalunya.
L’Alt Penedès ha perdut una posició en el
rànquing de la competitivitat comarcal de
Catalunya i ha passat a ser, el 2010, la 14a
comarca que ofereix millors condicions pel
desenvolupament empresarial. S’allunya una
mica més, doncs, del grup de les deu comarques
més competitives de Catalunya, al que havia format
part el 2003, per ocupar un segon terme, en
una posició intermèdia-alta de la classificació.
Malgrat la pèrdua d’una posició, provocada
per l’escalada important que comarques com el
Garraf han fet en el rànquing, els índexs de competitivitat
de l’Alt Penedès han millorat, passant
dels 35,8 punts obtinguts sobre 100 l’any 2009
als 36,1 punts aconseguits el 2010.
Per la seva part el Baix Penedès s’ha mantingut
en el 21è lloc del rànquing, una posició intermèdia
al ben mig de la classificació. Tot i que no
ha variat de posició, l’índex de competitivitat de
la comarca costanera ha obtingut una millora tímida
de dues dècimes respecte l’edició anterior.
Així ho van fer públic, dimecres, Xavier
Cardona, president de l’Associació d’Empresaris
de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf
(ADEG), entitat impulsora del rànquing, i David
Moreno, responsable d’Actívia Prospect, consultora
encarregada de la seva elaboració.
Tal i com va explicar Moreno, entre els punts
forts que fan de l’Alt Penedès una comarca força
competitiva destaca l’especialització productiva,
amb una presència rellevant de sectors d’alt valor
afegit, sobretot d’activitat industrial de mitjanaalta
tecnologia i de serveis de suport a l’activitat
empresarial. Per contra entre els seus punts febles
hi ha un dèficit en l’educació de la població,
sobretot pel que fa a l’escolarització post-obligatòria
i universitària, i el baix dinamisme empresarial
i esperit emprenedor.
Es tracta de dos problemàtiques que també es
donen a la comarca costanera. Al Baix Penedès,
però, cal afegir-hi que l’activitat econòmica generada
és insuficient per cobrir el volum de població
que hi resideix. De fet, els llocs de treball
només cobreixen el 33,6% de la població en edat
de treballar, sent la segona taxa més baixa de tot
Catalunya. Una possible explicació n’és la naturalesa
de la seva estructura econòmica, basada
pràcticament en la construcció i el turisme, dos
sectors sense valor afegit que en èpoques de baques
grosses creixen significativament però que
en situacions de conjuntura adversa se’n ressenten
de forma especial.
COMARCA ÍNDEX 2009 ÍNDEX 2010
Barcelonès
Baix Llobregat
Vallès Occidental
Tarragonès
Gironès
Segrià
Vallès Oriental
Pla de l’Estany
Maresme
Baix Camp
Alt Camp
Garraf
Osona
Alt Penedès
Bages
Selva
Alt Empordà
Garrotxa
Anoia
Ripollès
Baix Penedès
Urgell
Conca de Barberà
Baix Ebre
Solsonès
Segarra
Berguedà
Pallars Jussà
Baix Empordà
Pla d’Urgell
Cerdanya
Alt Urgell
Ribera d’Ebre
Noguera
Vall d’Aran
Montsià
Pallars Sobirà
Garrigues
Priorat
Alta Ribagorça
Terra Alta
66,5
47,6
47,6
44,2
44,9
41,2
40,3
37,2
37,2
36,6
37,8
35,5
36,3
35,8
32,2
32,9
31,7
32
31,3
29,9
31,2
31,6
29,6
27,4
27,6
28,3
25,9
27,1
25,2
28,2
23,8
25,2
26,1
25,5
23
23,8
23,3
21
21,2
20,2
17,9
LA FURA 8/14 ABRIL 2011
66,9
48,2
48,2
45,5
45,1
41,5
41,3
39,5
39,1
38,9
38,2
37
36,4
36,1
34,2
33,4
32,7
32,5
31,7
36,6
31,4
31,4
30,4
29,3
29,1
28,7
26,9
26,9
26,7
26,5
25,7
25,6
24,8
24,8
24,2
23,7
22,4
21
20,6
19,3
17,9
3