Núm 6 - Novembre 2005 - Ajuntament d'Arbeca

La Cooperativa estudia fer una
planta de biodièsel
Apareixen pintades
i destrosses en
monuments d’Arbeca
Dos establiments d’Arbeca
reben premis, un per l’antiguitat i
l’altre per l’originalitat
Iniciativa solidària de recollida de
material escolar per Guatemala
Número 6. Novembre 2005 · Arbeca

Camping Prades- Ctra. T-701 Km. 6.850 - 43364 Prades (TARRAGONA)
Tel. 977 868 270 Fax 977 868 279
camping@campingprades.com

Editorial
La Borrassa s’ha fet ressò, en els seus últims números, de l’arranjament
de l’ermita de Santa Caterina i de la inauguració del momument a la
Coral l’Harmonia. Ambdues han estat notícies positives, i ambdues tornen
a ser notícia en aquest número, per haber patit actes vandàlics. Els dos
monuments van aparèixer d’un dia per l’altre bruts de pintades, i en el cas
del de la Coral, amb desperfectes a les figures de pedra. Aquest sol fet ja
és condemnable. Ningú té dret a espatllar allò que és bé de tots, i menys
ara que la institució de tots, l’Ajuntament, hi ha dedicat esforç i diners per
millorar-ho i embellir-ho. Sembla que l’incivisme està de moda, ja que fets
com aquests es repeteixen a altres ciutats com Lleida, Barcelona, i en una
escala molt més greu, a França.
Oi que tots volem tenir cuidada casa nostra, el nostre cotxe, el nostre
jardí, etc.? Doncs igualment hem de cuidar el que és de tots, perquè a més
dels altres, també és de cadascun de nosaltres. Les pintades aparegudes
contenen una simbologia nazi, del tot negativa, i que de ben segur molesta
a tots els arbequins i arbequines per tot el que representa. Però encara que
les pintades duguessin símbols de la pau, amb els quals tothom hi estaria
d’acord, també són condemnables perquè hi ha moltes maneres de lliure
expressió sense malmetre res i molt menys fer mal a ningú.
Des d’aquí fem una crida perquè tots els veïns i veïnes d’Arbeca donin
exemple de civisme aquí, i allà on vagin, i no s’acovardeixin de denunciar
els que veuen que actuen com si no sabessin què és.
Coordinadora
Alba Elías Ribera
Consell de redacció
Anna Aguilà Marsal
Berta Esqué i Moyà
Montse Fernández i Egea
Noëlia Motlló Boirach
Antonieta Safont i Masot
Disseny portada: Jaume Nadal
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet
alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Col·laboradors
Jesús Elies
Esmeralda Fusté
Jaume Nadal
Imma Capell
Josep Ma Sans Gené
Jordi Esqué
Teresa Bellmunt
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves
pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre
el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte
educat entre tots els opinants.
Índex
I tu, què n’opines? .................. 4
El dia a dia .................. 8
On anem a raure... .................. 19
Refranys i dites sense
actual vigència
De tu a tu
Entrevista Joan Gras
Ho diu lo Sr. Metge
El refredat i la grip
.................. 21
.................. 22
Ho sabies? .................. 23
La petjada negra de la
Guerra Civil a Arbeca
La butaca .................. 27
Les dues últimes
pel·lícules de Clint
Eastwood
A foc lent .................. 29
Bacallà gratinat al forn
Lletres .................. 30
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008
Consultori mèdic 973 160 375
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008
Escola Bressol 973 160 008
Col·legi públic Albirka 973 160 067
Casal d’Avis 973 160 008
Parròquia 973 160 034
CAP Borges Blanques 973 142 033
Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Bombers 085
Mossos 088
Policia Nacional 091
Informació Telefònica 11888
RENFE 902 240 202
3

I tu, què n‛opines?
4
La maleïda esvàstica
Sra. Directora,
Durant un cap de setmana del passat estiu, concretament el 27 d’agost van aparèixer al nostre poble un
important nombre de pintades de temàtica nazi, així com altres pintades i destrosses al recent monument dedicat
a la Coral L’Harmonia. Uns fets absolutament deplorables i incívics que no cal dir van ésser justament criticats
per tothom.
Com a membre de l’Ajuntament d’Arbeca vaig tenir l’oportunitat d’ésser entrevistat al respecte per les càmeres
de Lleida TV a través de les quals vaig manifestar que, com no podia ésser d’una altra manera, l’Ajuntament
d’Arbeca condemnava absolutament els actes i que faria tot el que estava en les seves mans, que col·laboraria
en tot allò que calgués i que hi intervindria al màxim per tal d’aclarir els fets i actuar en conseqüència, com
així ha fet.
Degut a la brevetat de la informació no vaig poder manifestar la meva posició al respecte d’una forma detallada,
així que doncs aprofito aquestes ratlles de la Borrassa per explicar i fer una mica de memòria del que significa
la maleïda esvàstica que apareixia a totes les pintades per tal que ningú no tingui cap dubte respecte al seu
significat, ni intenti justificar, ni que sigui mínimament, que es puguin realitzar pintades o ostentació d’una
manera o altra d’aquest símbol i altres que l’acompanyaven. Només una manifesta ignorància respecte al seu
veritable significat pot justificar-ne ni que sigui mínimament el seu ús.
Per tots aquells que consideren que és un símbol avantguardista i modern, quelcom interessant a descobrir, han
de saber que aquest element representatiu de la ideologia nazi esdevé quelcom medievalista, fonamentat en
la submissió, en la generació de treball esclau, la negació de totes les llibertats, el seu menyspreu per la vida
humana i pel racisme més ferotge. Avui en dia en molts països, entre ells l’Alemanya actual, hi ha lleis en contra
del nazisme i la seva simbologia i ambdós són considerats un delicte.
La seva il·legalitat es basa en què la seva ideologia i praxi política no defensa la lliure confrontació d’idees
i respecte a les llibertats democràtiques com fan la resta de partits polítics sinó que continua reivindicant o
justificant tot allò que va dur a terme el Partit Nacional Socialista Alemany ( NSDAP ) durant els 12 anys que
va mantenir-se al poder a Alemanya: ús de la violència com a norma de funcionament, supressió dels partits
polítics, odi racial, totalitarisme, eliminació de les llibertats i dels drets civils, aniquilació dels éssers considerats
inferiors, camps de concentració i d’extermini, assassinats en massa, invasió de països per a conquerir un espai
per la seva raça, etc.
Aquest moviment polític que segons els seus dirigents havia de durar 1000 anys ha constituït la bogeria
col·lectiva més important de la història de la humanitat. Fou el responsable bàsic de la II Guerra Mundial amb
més de 40 milions de morts i de l’aniquilació en massa de milions de persones de les més diverses conviccions
polítiques i races i d’entre elles i de manera especialment dramàtica de prop de 6 milions de jueus pel sol fet de
ser-ho. Per això qualsevol mena de complicitat amb el mateix ha d’ésser combatut des del nostre ordenament
jurídic i estat de dret.
Al meu parer esdevé un deure mostrar-se absolutament bel·ligerant, des de la legalitat, però absolutament
bel·ligerant amb aquella persona o col·lectiu que en defensi el seu ideari. La defensa o prèdica de: la violència,
la supressió de les llibertats, l’odi racial i la defensa o justificació dels camps de concentració i d’extermini no
tenen cap mena de justificació.
-La defensa d’un estat totalitari amb la negació de tot tipus de llibertats: sindicals, de reunió, associació,
manifestació, etc. són motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme.
-L’ús i defensa de la violència com a forma usual de fer política són motiu més que suficient per abominar tota

justificació del nazisme.
I tu, què n‛opines?
-La prèdica de l’odi racial i la consideració de l’existència de races inferiors són motiu més que suficient per abominar
tota justificació del nazisme.
-L’ús de l’esclavatge com a mètode de treball és motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme.
-El menyspreu per la vida de qualsevol persona pel sol fet de pensar diferent o d’ésser d’una raça o religió determinada
són motiu més que suficient per abominar tota justificació del nazisme.
-La creació de camps de concentració i d’extermini son motiu més que suficient per abominar tota justificació del
nazisme.
Per sort avui el nazisme no existeix com a moviment polític massiu però malgrat tot i igual que el NSDAP es basava
en gran part en l’existència d’un enemic exterior responsable dels mals del poble alemany, avui existeix un nou nazisme
com a residu marginal d’aquella ona de violència i deliri col·lectiu. La seva estructura és molt diferent a l’original però
per desgràcia en conserva els seus maleïts referents i objectius.
Generalment es tracta de joves o grups de joves no integrats a la societat, violents, sovint amb problemes personals i que
també busquen un enemic exterior en qui abocar els seus problemes personals o col·lectius essent intolerants i totalitaris
envers tot allò diferent al model que prèviament han establert. Cal no parar mai de combatre aquestes actituds.
Vull acabar aquestes ratlles dedicant un emotiu record als germans Alexandre i Ramon Esqué i Motlló de cal Tort,
al Pau Montero Ganyet de cal Xollador i a l’Estanislau Perera Bellmunt de cal Baconet, que van morir als camps de
concentració i d’extermini de Mathausen i Gusen. Arbequins com nosaltres que van sentir el seré i la marinada a la
cara, que van dirigir la vista cap a la silueta de les restes del Castell i la de Santa Caterina, que van trepitjar les nostres
places i carrers, com fan ara els nostres fills i filles amb llibertat. Una llibertat per la qual van lluitar com a republicans
demòcrates, i per la qual van morir. Per culpa de la barbàrie nazi, per culpa de la maleïda esvàstica.
Xavier Sans i Duch
Regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat.
5

I tu, què n‛opines?
6
.cat, la llengua i la cultura catalana al món
El passat 16 de setembre l’ICANN, l’organisme que regula els dominis a la xarxa, va aprovar de manera
definitiva el domini de primer nivell .cat.
Aquesta és una notícia excepcional, sense precedents, possiblement la més important en aquests deu anys
d’existència d’internet al nostre país, si tenim en compte les reserves amb què l’ICANN concedeix nous
dominis. Per primera vegada els organismes que regulen la xarxa han aprovat un domini que representa a nivell
global un grup lingüístic i cultural, encara que no tingui darrere seu un estat, finalment se’ns ha reconegut
oficialment com el que som en la realitat.
A partir d’ara el domini .cat representa dins internet els usuaris que s’expressen en català i servirà per a ressaltar
a nivell mundial l’existència de la cultura catalana, una cultura que si comparem el nombre de pàgines en
proporció al nombre de parlants, el català és la llengua número dinou del món, amb 1,09 pàgines per parlant,
superant llengües com l’espanyol, l’hongarès, el grec, el rus, el portuguès, el xinès i l’àrab. L’estudi, realitzat
per Softcatalà i presentat el passat mes d’octubre, conclou que en els últims dos anys s’ha doblat el nombre de
pàgines web indexades en català i que, d’aquesta manera, el català és la 26a llengua a internet.
Ara ens queda per aconseguir el reconeixement del domini .ct (Catalunya), però aquesta és una altra batalla.
10 PREGUNTES SOBRE EL DOMINI .CAT
1. El .cat és un domini igual de vàlid que qualsevol altre?
Tan vàlid com qualsevol altre. L’única diferència entre els diversos noms de domini és la del significat que
tenen.
2. Qui pot fer servir un domini .cat?
Tothom qui pugui demostrar la seva relació amb la comunitat cultural i lingüística catalana a internet, qui faci
comunicació ‘online’ en català, qui tingui una web, qui pertanyi a entitats que ja tenen dominis .cat, etc, però
també empreses no catalanes que vulguin adreçar els seus serveis a la nostra comunitat.
3. Com es podrà registrar un domini .cat?
Quan el registre del domini serà actiu, d’aquí a poc, es publicarà una llista de les entitats (registradors, com els
que registren un domini .com, per exemple) a través de les quals es podran registrar dominis .cat. Les condicions
i el procediment del registre seran sempre els mateixos, però el preu, el ‘hosting’, etc, dependrà de cadascuna.
4. Ja és possible enregistrar un domini .cat?
No, i desaconsellem que ningú s’apunti a cap pre-registre, llista d’espera..., fins que no es publiquin les
condicions precises de terminis, preus, registradors autoritzats, etc.
5. Quan es podrà registrar, doncs?
No es pot precisar cap data concreta, però serà abans d’acabar l’any.
6. Com determinaran els registradors si una web pot tenir el domini .cat o no? És obligatori que sigui en
català?
A l’hora de fer el registre caldrà omplir un formulari, que demanarà un seguit d’informacions, tals com la
finalitat del domini, la vinculació amb la comunitat catalanoparlant, etc. A continuació, el registre farà les
comprovacions oportunes i activarà el domini. No és obligatori que la web sigui en català. De fet, si és en català
no haurà de justificar res. Però, si no hi ha una mínima part de la web en català, aquesta no podrà tenir un domini
.cat, sense haver demostrat la vinculació que manté amb la cultura catalana. Però, si la demostra, podrà obtenir
aquest domini, ni que sigui en unes altres llengües.
7. Com es demostra la vinculació d’un usuari a la cultura catalana?
De tres maneres:
-formant part d’entitats directament vinculades amb la llengua i la cultura (escoles, universitats, mitjans de
comunicació, associacions culturals...);
-provant que la web que aspira a tenir un domini .cat fa ús del català (bastarà un enllaç a pàgines en català);
-si no es compleix cap dels requisits anteriors, tres propietaris d’un domini .cat podran avalar la sol·licitud
d’aquest domini.

I tu, què n‛opines?
8. Ja tinc una web .com., però també la voldria amb .cat? Hauré de deixar el .com? Podré preservar la
mateixa adreça?
Tots els dominis són compatibles. Una mateixa web pot ser simultàniament accessible des d’un domini .com
i .cat. Quant a l’adreça, la que tinguem amb .com també es podrà registrar amb .cat, sempre que aquesta sigui
lliure. En el cas d’adreces sol·licitades per més d’una persona (un mateix cognom, per exemple), el primer de
registrar-la en serà el propietari.
9. Quan funcionaran del tot els dominis .cat?
Abans de final d’any.
10. Qui s’encarregarà d’aquest domini? El govern hi tindrà res a veure?
El domini .cat el gestionarà la Fundació puntCAT, que és una entitat sense afany de lucre oberta a la participació
de totes aquelles persones i entitats que hi estiguin interessades. Els governs no tenen cap paper en la gestió del
domini.
Robert Garsaball
7

el dia a dia
S’aproven les ordenances fiscals per l’any 2006
Les ordenances fiscals, el document
administratiu que regula tots els
tributs, taxes i preus públics que
anualment s’han d’aplicar als
municipis, es varen aprovar el passat
27 d’octubre amb els 6 vots a favor
de l’equip de govern i l’abstenció de
l’oposició que durant el ple no es va
pronunciar sobre les mateixes.
Segons es va explicar durant el ple, la
majoria dels impostos, taxes i preus
públics augmenten en la mateixa
proporció que es creu que tancarà
aquest any l’IPC previst per Lleida, és
a dir un 4,5%..
En l’exposició d’aquest punt abans
de passar a la seva aprovació també
es va informar als assistents que s’ha
intentat buscar un equilibri en tots
aquells impostos o preus que porten
adjacent una despesa amb el veritable
cost del mateix. Com a exemple
d’aquest fet es va esmentar la taxa
de clavegueram que passa a ser de
18€ per any i casa per tal de cobrir les
despeses de totes les reparacions que
es produeixen durant l’anualitat en el
nostre poble.
Així doncs recollim les principals
ordenances fiscals:
Ordenança número 1: Impost sobre
Béns Immobles (IBI)
La quota íntegra de l’impost serà el
resultat d’aplicar a la base liquidable
els tipus impositius següents:
8
Subvenció del 95%
de l’impost municipal
d’obres per rehabilitar
façanes en qualsevol
indret del poble
Béns immobles de naturalesa urbana:
0,57
Béns immobles de naturalesa rústega :
0,45
Ordenança número 2: Impost sobre
vehicles de tracció mecànica.
Turismes:
De menys de 8 cavalls fiscals:
18,457€
De 8 a 11,99 cavalls fiscals : 49,842
De 12 a 15,99 cavalls fiscals :
105,213€
De 16a 19,99 cavalls fiscals :
131,055€
De més de 20 cavalls fiscals : 112€.
Ordenança fiscal número 3 : Impost
sobre construccions, instal·lacions i
obres
El tipus de gravamen serà del 2,20%
de la base imposable.
Amb les següents bonificacions:
50% per obra nova o rehabilitació
que es realitzi amb pedra natural dins
a la zona històrica del municipi.
95% per la millora o rehabilitació de
façanes en qualsevol indret.
Taxa número 4: Cementiri Municipal
Vistes aèries d’Arbeca a l’hipermapa de la web de la Generalitat
L’Hipermapa és un atles electrònic
de Catalunya a través del qual la
Generalitat posa a l’abast dels
ciutadans les actuacions de Govern,
els principals serveis, la dinàmica
socioeconòmica i la planificació
territorial, a la vegada que permet
visualitzar tots els racons del territori
amb la seva realitat detallada.
Per accedir a aquesta pàgina d’internet,
heu d’anar a la web de la Generalitat
de Catalunya, www.gencat.net i triar
l’accés al Departament de Política
Territorial i Obres Públiques.
Aquesta pàgina us permet consultar
la cartografia de Catalunya a través
de fotomapes, mapes topogràfics i
límits administratius, on per suposat,
també hi surt Arbeca, i per tant,
podeu veure imatges del poble des
Concessió de nínxols: 487,39€
Concessió de sepultures: 647,58€
…
Per la conservació i manteniment dels
nínxols o sepultures 10€ per any.
Ordenança fiscal número 13.- Taxa
pel subministrament d’aigua potable
inclosos els drets d’escomesa
i col·locació i utilització de
comptadors.
Quota fixa comptador: 9,39€
Fins a un consum de 50 m cúbics
0,29€/m cúbic
Més de 50 metres cúbics 0,50€ metre
cúbic
Drets escomesa 299,37€
Trasllat de comptador 114,47
Cal destacar que l’import de l’aigua
s’ha augmentat un 50% per tal de fer
front al deute i a les sancions per no
haver fet efectiu el cànon de l’aigua.
de l’aire i atansar-les o allunyar-les
com desitgeu.Altres continguts que
podeu consultar a aquesta pàgina
són els serveis, les actuacions al
territori i les dades socioeconòmiques
(població, economia, treball, sanitat,
ensenyament i medi ambient) dels
diferents municipis i comarques
catalanes.

Fira de Santa Caterina 2005
D’aquí a pocs dies, concretament el
25, 26 i 27 de novembre, celebrarem
a la vila una nova edició de la Fira de
Santa Caterina, la vint-i-sisena.
Durant aquests tres dies, podrem
gaudir d’una gran diversitat d’actes.
La Fira s’inicia el divendres 25
de novembre, a les 8 del vespre al
local social del Casal d’Avis, on
tindrà lloc la inauguració a càrrec de
l’Excm. Sr. Isidre Gavín, president
de la Diputació de Lleida. L’endemà,
a les 6 de la tarda a la sala de la
cooperativa, es realitzarà una xerrada
sobre “L’oli i l’oliva ecològica”,
a càrrec del Sr. Rossend Oliva. El
mateix dia, a les 10 del vespre a la
sala de l’Abadia, podrem gaudir de
l’obra de teatre “La balada dels tres
innocents” a càrrec de la companyia
Toar i, a mitjanit, els joves i no tan
joves, disfrutaran de la música, rock
dels anys 80, amb els grups En Viu
i War. Ja arribats al diumenge, i de
bon matí, podrem gaudir dels típics
fesols amb llonganissa, esmorzar
que, any rera any, prepara l’Esbart
Dansaire d’Arbeca a l’avinguda dels
Portals. Durant el matí, tindrà lloc
el II Concurs de menjar olives, on el
primer premi serà un cap de setmana
La Generalitat premia la farmàcia
com a establiment centenari
Imatge del moment de l’entrega
L’establiment Farmàcia Baiget fundat l’any 1651, ha
rebut un premi a “L’establiment Centenari” per part de la
Generalitat de Catalunya de mans del Conseller Primer,
Josep Bargalló, que li va fer entrega a la Lda. Teresa
Baiget, actual titulada de l’establiment.
Imatge de la Fira de Santa Caterina 2004
a Andorra amb entrada gratuita a
Caldea; i aquest any, com a novetat,
es realitzarà el Concurs d’Olives
en Conserva. Les preparacions
tradicionals de les olives, s’entregaran
a partir de les 11 del matí a la carpa
de la Diputació instal·lada a la Bassa
l’Oro, amb un número per tal de
mantenir l’anonimat del seu creador.
A continuació, es realitzarà el tast per
part dels membres del jurat i un cop
feta la deliberació, s’entregaran els
premis, quatre primers grans premis,
un per cadascuna de les categories
El Patronat Fira de les Garrigues
ha otorgat un premi a Màrius
Teixidó Vidal, per la millor
iniciativa empresarial, que
consisteix en fer restauració
per les Garrigues. L’empresa
té intenció d’enfocar-ho cap
a l’obra social, és a dir ajudar
a la gent gran amb la seva
alimentació.
el dia a dia
participants: olives trencades, tallades,
senceres i altres preparacions. Els
guanyadors, podran participar a la
final del Concurs Nacional d’Olives en
Conseva i potser en un futur, podrem
llegir o consultar alguna d’aquestes
receptes en una publicació temàtica.
Un cop realitzat el concurs, cap a les
2 del migdia a la mateixa carpa, tindrà
lloc el Dinar de Fira i a partir de les
5 de la tarda, cafè-concert i sessió de
ball amb l’orquestra Musicalia.
Els membres de la Borrassa desitgem
una bona Fira a tots els seus lectors.
Guardó a la millor idea empresarial de les
Garrigues per a Màrius Teixidó
Bona Fira de Santa
Caterina a tothom
9

el dia a dia
Apareixen pintades en monuments d’Arbeca
Imatge del monument del cententenari de la Coral
Arbeca ha patit actes vandàlics
i incívics darrerament. El passat
dia 23 d’agost van desaparèixer
alguns dels caps del monument al
Adjudiquen la primera
fase del Centre
Municipal de Serveis
Socials (residència)
L’Ajuntament d’Arbeca va
adjudicar en el ple celebrat el passat
27 d’octubre la primera fase de la
Residència.
Amb els sis vots a favor de l’equip
de govern es va declarar vàlida la
licitació i s’adjudicà definitivament
el contracte per a l’execució de
l’obra de l’edifici “Centre Municipal
de Serveis Socials – Centre de dia
–” a l’empresa Jordi Canals SL, pel
preu de 674.673,61 euros.
Aquesta empresa disposa de 15 dies
hàbils desprès de la notificació de
l’adjudicació per tal que dipositi la
garantia de l’obra, xifrada en el 4%
de l’import de l’adjudicació, és a dir
26.986,94 euros.
Igualment des de que rebi la
notificació disposa de 30 dies per
tal de formalitzar el contracte amb
l’Ajuntament.
10
Centenari de la Coral Harmonia i
el dia 28 van aparèixer pintades al
mateix monument. L’ermita de Santa
Caterina també s’ha vist afectada
Imatge de Santa Caterina amb les pintades
Finalitza l’adequació dels baixos
de l’edifici nou del col·legi
Aquest mes d’octubre s’han finalitzat
les obres dels baixos de l’edifici nou del
CEIP Albirka. Les darreres actuacions
han consistit en l’adequació de dos
lavabos, les instal.lacions elèctriques
i la calefacció indfividualitzada per
cadascuna de les tres habitacions (dues
de noves i la utilitzada habitualment
per l’APA Albirka).
Aquesta nova infraestructura està
destinada bàsicament a la realització
d’activitats de l’APA Albirka,
del mateix Ajuntament i d’altres
Es traspassen 115.612,51euros del
pressupost del 2004 al del 2005
En el ple celebrat el passat 27
d’octubre es va aprovar amb els vots a
favor dels 11 integrants del consistori
traspassar al pressupost del 2005
obligacions adquirides en l’exercici
2004, ja que en aquest any no varen
amb pintades de simbologia nazi.
Els Mossos d’Esquadra investiguen
aquests fets.
relacionades amb l’educació,
formació, etc.
Actualment a més de l’APA Albirka,
que fa les seves reunions ordinàries
en una de les sales dels baixos de
l’edifici nou, s’hi realitzen activitats
extraescolars: anglès, jocs del món,
pesebres… i l’esplai de tarda realitzat
pel mateix Ajuntament, així classes
d’anglès per a adults i cursos de
pintura, entre d’altres.
L’ús d’aquest espai està obert a
qualsevol entitat de la nostra vila.
poder ser reconegudes ni liquidades,
per un import de 115.612,51€.
Aquesta operació ha de ser aprovada
per ple i es coneix amb el nom tècnic
de reconeixement extrajudicial de
crèdits.

Arbeca Solidària i la Regidoria
d’Afers Socials, Ensenyament i
Sanitat, amb la col·laboració de
l’Associació de Dones l’Olivera i
Càritas, ha iniciat una campanya de
recollida de material escolar amb
destinació Santa Maria de Nebaj
(Guatemala).
Aquest projecte d’ajuda s’inicia arran
d’un viatge que el Robert Garsaball
va fer aquest estiu a aquest país sudamericà.
Santa Maria de Nebaj, és una població
que es troba a 250 quilòmetres
de la ciutat de Guatemala i a 5
hores en automòbil, a causa de les
precàries comunicacions. Nebaj,
descansa en una vall flanquejada
per altes i espesses muntanyes, els
blaus Cuchumatanes. S’obre cap a
les planícies calentes del nord d’El
Quiché (Ixcán) per dos grans rius, el
Xalbal i el Copón, afluents del Chixoy
i l’Usumacinta (aquest últim separa
Guatemala de Mèxic).
Nebaj i els altres dos municipis de
la zona, Chajul i Cotzal, pertanyen
a l’àrea lingüística Ixil, la qual està
envoltada per llengües emparentades,
però mútuament inintel·ligibles, com
són el mam, aguacateco, quiché,
kekchí i pocomchí. Nebaj, és el
municipi més important, amb 50
mil habitants ( 92 % indígenes) i
d’aquests, tan sols el 15 % viu al
poblat del mateix nom. La resta, es
troba dispersa entre les muntanyes
bromoses, fredes i humides de la
serra. És una de les tres poblacions
dels Alts de Guatemala, que conserva
els últims vestigis de la cultura ixil,
descendent de la civilització maia.
Aquesta zona, va ser una de les
més durament castigades arran del
conflicte armat que va patir Guatemala
entre 1962 i 1986, una de les etapes
més difícils i violentes en la història
contemporània d’aquest país.
L’activitat dels grups guerrillers a
la zona, existia des de mitjans de la
dècada dels 70, però les nombroses
ofensives militars en contra de la
Arbeca solidària amb Guatemala
guerrilla i de les seves bases de
suport, van iniciar aquesta sagnant
etapa. Diversos grups clandestins van
sorgir per eliminar els presumptes
simpatitzants de la guerrilla i els ixiles,
es van veure atrapats entre dos focs.
Els membres de les seves comunitats
van conformar la major part de les
víctimes del conflicte, nombrosos
líders comunitaris catequistes i
mestres, van desaparèixer o van ser
assassinats.
Entre 1980 i 1982, la violència es
va fer indiscriminada. Van destruir
llogarrets sencers, van assassinar
homes, dones, nens i ancians. Milers
de desplaçats van buscar refugi a
altres àrees més segures del país,
com la capital, les selves del nord
del Quiché o Mèxic. Milers de dones
van quedar vídues i molts nens orfes.
Els supervivents que es van quedar
a l’àrea Ixil van ser reassentats en
poblacions noves, caracteritzades
per condicions de vida mínimes. Per
la destrucció del seus cultius i de
les eines de treball, no comptaven
amb els mitjans de subsistència i
al començament, sobrevivien de
l’ajuda que rebien del govern i de les
organitzacions no governamentals,
tot i això, els ixiles van desenvolupar
estratègies de supervivència, que
mostra la seva força i resistència
davant l’adversitat.
Encara que hi ha hagut ajuda nacional
i internacional, no ha estat suficient
per cobrir totes les necessitats
bàsiques, especialment a les zones
més allunyades.
Avui dia, segueix el procés de
reconstrucció. La reducció de la
militarització de l’àrea ha permès
que les comunitats puguin reconstruir
les seves vides i treballar en pau
aprofitant els seus propis recursos
humans i materials, així com les
diferents aportacions. Avui com ahir,
els ixiles només desitgen construir el
seu propi destí a les terres que des de
fa més de mil anys els han pertangut.
Per ajudar a construir aquest
Recollida de
Material Escolar
per als infants
SANTA MARIA
de NEBAJ
(Guatemala)
Guatemala
Guatemala
Mèxic
Belize
Honduras
Nicaragua
El Salvador
NEBAJ
el dia a dia
Arbeca Solidària i la Regidoria
d'Afers Socials, Ensenyament i
Sanitat, amb la col·laboració de
l'Associació de Dones L'Olivera
i Càritas, ha iniciat una campanya
de recollida de material escolar
amb destinació a
Santa Maria de Nebaj
(Guatemala).
Les donacions han de consistir
en material escolar (bolígrafs,
llàpissos, rotuladors, colors, etc.)
i llibres en castellà.
Organitzen:
• Arbeca Solidària
• Regidoria d'Afers Socials, Ensenyament i Sanitat
Col·laboren:
• Associació de Dones L'Olivera
• Càritas
Mostra del cartell repartit per
la població, per la recollida del
material
projecte de futur que va afectar,
majoritàriament, a l’àmplia població
indígena, Arbeca Solidària va
iniciar una campanya de recollida
de material escolar (bolígrafs,
llapis, retoladors, colors, llibretes,
etc) i llibres en castellà. La primera
recol·lecta va tenir lloc els dies 5 i 6
de setembre, en motiu de l’entrega de
llibres per al nou curs escolar 2005-
2006, en la qual es va recollir material
divers provinent, d’aportacions
individuals, del col·legi públic
Albirka i de la biblioteca municipal
l’Atlàntida. També s’ha obert una
campanya a diverses entitats, entre
les quals destaquem la col·laboració
del diari Segre, Garrigues Gràfic,
Somgarrigues, Can Antaviana, etc.
Es preveu realitzar una nova campanya
de recollida a finals d’any, segurament
pels volts de Nadal, per això, des de
la Borrassa us animem a col·laborar
amb aquest projecte. També podeu
fer-ho a través de l’adreça electrònica
que l’organització Arbeca Solidària
té a la pàgina web de la vila,
www.arbeca.org/especials/nebaj/.
11

el dia a dia
L’Ajuntament contracta set persones durant tres mesos
a través dels plans d’ocupació
L’Ajuntament d’Arbeca va sol·licitar
al Departament de Treball de la
Generalitat de Catalunya una
subvenció per contractar set persones
durant aquest estiu, en base a una
convocatòria que aquesta Conselleria
va obrir per dur a terme plans
d’ocupació.
La petició va ser acceptada al 100%
rebent notificació l’Ajuntament en
el sentit favorable, on es concedeix,
prèvia justificació, un finançament de
28.370,22€, que es desglossa en les
següents contractacions, totes elles de
Celebració de la Diada
Nacional de Catalunya
La celebració de la Diada de Catalunya
va comptar amb diversos actes; entre
els quals va haver-hi una ballada de
sardanes realitzada el dia 10 de setembre
a l’avinguda dels Portals. Durant l’11
de setembre es va fer l’ofrena floral al
monument de Lluís Companys, amb els
parlaments de l’alcaldessa i la regidora
12
tres mesos de durada:
Dos persones per vigilància i
manteniment d’espais paisatgístics,
amb una subvenció total de 8.264,10€.
Amb aquest import l’Ajuntament
va contractar dos peons per millorar
els espais verds del poble durant els
mesos de juliol, agost i setembre.
Una persona per posar en marxa un
punt d’informació turística, amb una
subvenció total de 3.935,52€, que
ha permès contractar també durant
els tres mesos d’estiu a una auxiliar
administrativa.
El dia 8 d’octubre
va tenir lloc la
celebració del
C o r r e l l e n g u a
2005 a la nostra
vila, activitat
organitzada des de
fa tres anys pels
Grallers d’Arbeca
i l’Ajuntament,
amb la qual es
de cultura i
la participació de la Coral
l’Harmonia, que va cantar “El
cant del poble”, “La Barca”
i “El cant dels Segadors”.
Seguidament es va fer la
hissada de la senyera davant
de la casa consistorial, on
la Coral l’Harmonia va
interpretar vàries cançons.
Dues persones per activitats lúdiques,
esportives i culturals, amb una
subvenció total de 8.568,42€, que han
permès dur a terme diferents esplais
per la nostra quitxalla, així com
reforçar el servei de la llar d’infants.
Dues persones per vigilància i
socorrisme a les piscines, també
per una durada de tres mesos, i un
import total de 7.602,18€, ha permès
disminuir el cost de contractació dels
personal de socorrisme de les piscines
municipals.
Arbeca participa al Correllengua
vol pretendre potenciar la nostra
llengua, el català, al llarg dels països
catalans. Aquest any la festa va estar
enfocada pels més petits, ja que
va començar amb un cercavila pel
poble, i seguidament es varen fer jocs
tradicionals catalans. Per tancar l’acte
es va fer una xocolatada i també una
degustació de productes típics de la
terra, com fruits secs i ratafia pels més
grans.
L’alcaldessa hissant la senyera

Dues veïnes del poble compleixen 100 anys
El passat 8 d’octubre els familiars de
la nostra veïna Brigida Miquel Tilló
varen celebrar el seu centenari. En
el mateix també hi van ésser presents
la Parròquia i l’Ajuntament d’Arbeca
que vàren entregar-li una còpia de la
seva partida de naixement i una placa
commemorativa respectivament.
Èxit del II Mercat
a la Fresca
Aquest any s’ha celebrat la segona
edició del Mercat a la Fresca,
organitzat per l’Associació de
Botiguers, Empresaris i Comerciants
d’Arbeca (BEC). La nit del 5
d’agost varen treure una desena de
parades al carrer, concretament a la
plaça del Toll. El segon Mercat a la
Fresca va aglutinar molts arbequins
i arbequines, els quals varen poder
adquirir un entrepà al preu d’un euro
i presentant 4 tiquets de diferents
establiments associats al BEC.
Dins de la línia promocional del BEC,
el dia 30 d’octubre va començar una
nova campanya, es diu “La quinzana
del dinar”, i consisteix en que durant
quinze dies els clients de les botigues
associades poden omplir una butlleta
amb el seu nom i núm. de telèfon i
dipositar-la en una urna al mateix
establiment. Passats els 15 dies, durant
Inicien un curs d’història d’Arbeca
El passat dia 21 d’octubre va
tenir lloc una de les primeres cinc
sessions sobre història d’Arbeca.
El curs està organitzat per les
regidories d’Ensenyament i de
Cultura de l’Ajuntament d’Arbeca i
l’imparteixen dos joves de la nostra
Xerrada sobre l’estatut de Catalunya
Dimecres dia 9 de novembre,
Jordi Ramon (diputat d’ERC
al Congrés de Diputats) va fer
També està previst que el proper dia
19 de novembre els familiars de la
Manuela Sans Vilà fagin una cel
ebració a tal efecte, a la qual també
hi seran presents la Parròquia i
l’Ajuntament.
Des d’aquí volem donar l’enhorabona
a les dues i volem recordar que
dues setmanes es
farà un sorteig
diari d’un dinar
mitjançant Ràdio
Arbeca.
Per altra banda,
l ’ A s s o c i a c i ó
B.E.C. d’Arbeca,
dilluns dia 7
d’octubre va
començar un
seminari adreçat
als botiguers
i empesaris
associats, que
durarà fins el
febrer. Aquest
consta de tres blocs:
1. Curs d’informàtica per aprendre
a aplicar el programa Excel a les
empreses o botigues.
2. Curs de tècniques de venda. Adreçat
a tothom que estigui de cara al públic.
Va des de parlar del local de venda,
fins a conèixer al client. Tractarà
també de temes mediambientals,
vila: el Sergi Pelegrí, historiador, i la
Noelia Motlló, llicenciada en filología
catalana.
Els assistents al mateix rebran una
qualificada i alhora amena explicació
sobre diferents periodes de la nostra
història: època ibèrica, edat mitjana
una xerrada sobre el procés
de discussió a Madrid de
l’Estatut.
l’any passat a la nostra vila ja vàrem
cel ebrar el centenari de l’ Antoni
Culleré i Fuguet, que fou la primera
persona de la qual hi ha informació
documentada que va arribar a aquesta
edat al nostre poble.
Parada del BEC al Mercat a la Fresca
el dia a dia
conèixer els diferents tipus de venda,
com fer promocions, etc.
3. Curs d’embolicar els regals
de Nadal, obert a tothom, però
amb preferència a les botigues de
l’associació.
i irrupció musulmana, l’Arbeca
moderna, la prosperitat del segle
XVIII, i l’Arbeca contemporània fins
a la Guerra del 36-39.
També està previst que a la revista La
Borrassa hi hagi una publicació per
capítols de la mateixa història i a més
llarg termini la publicació d’un llibre
en format còmic sobre els episodis
més significatius.
En un altre àmbit de coses
també es va fer una xerrada
titulada: “La salut, expressió
natural de la vida“ a càrrec de
13

el dia a dia
Dinar de més de
100 persones han
contribuït a la
recuperació dels
Vilars en 20 anys
El poblat ibèric dels Vilars està de
celebració. I és que ja fa vint anys que
varen començar les excavacions a La
Fortalesa.
I per aquesta efemèride la Universitat
de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca
varen organitzar una jornada de portes
obertes el passat 19 de juny.
Aquest cop la jornada consistia en
unes visites guiades per arqueòlegs
del jaciment i en una visita a “vista
d’ocell”, es va instal·lar una plataforma
elevada des d’on es podia contemplar
el poblat des de una alçada d’uns
30 a 35 metres. Així des d’aquesta
perspectiva es podia veure la forma
gairebé circular del jaciment, amb
les seves torres, el carrer principal,
les cases, la cisterna, les portes
d’accés ..., es veia amb els propis
ulls el que sempre ens han dibuixat
els arqueòlegs, però que potser no
ens acabem d’imaginar. La jornada
fou seguida per un gran nombre de
públic, tant local com forani, però
tots atrets per l’espectacularitat dels
Vilars d’Arbeca. Varen venir autocars
de Reus i altres indrets. TV3 també va
Imatge dels Jocs Sobredimensionats
14
Foto de grup dels assistens al dinar
venir per enregistrar les imatges.
El dia 1 d’octubre, per altra banda, es
va presentar a la Sala Màrius Torres
de la mà de la directora del Museu
d’Arqueologia de Catalunya, Núria
Rafel, acompanyada de l’alcaldessa
Ramona Barrufet, el director dels
Serveis Territorials de Cultura a
Moment de l’exposició de la nova guia dels Vilars
La Borrassa
felicita
a la seva
companya
Montse pel
naixement
de la seva
filla Emma i
a l’Antonieta
pel seu
enllaç.
Felicitats.
Lleida, Antoni Llevot, i el director del
Grup d’Investigació Prehistòrica de
la UdL i del Pla Director dels Vilars,
Emili Junyent, una nova guia, Arbeca
la Fortalesa dels Vilars. Durant l’acte
es va projectar un DVD promocional
dels Vilars a tots els assistents.

L’Escola de Música inicia un nou curs
el dia a dia
L’Escola de Música empren un
altre any el curs escolar i el número
d’alumnes va augmentant, arribant
a una quarentena d’inscripcions.
S’imparteixen classes de solfeig,
guitarra, piano, flauta, violí i cant,
entre d’altres.
Nens a punt d’iniciar
una nova sessió
15

el dia a dia
Marta Selva parla del paper de
la dona al segle XXI a Arbeca
El passat 7 d’octubre la presidenta de
l’Institut Català de la Dona, Marta Selva
i Masoliver, va visitar la nostra vila. El
motiu de la visita fou la participació a la
xerrada “El paper de la dona catalana al
segle XXI” organitzada per la regidoria
d’Afers Socials i l’Associació de Dones.
També va tenir temps per realitzar una
visita a la Casa de la Vila, signar al
llibre d’honor de l’Ajuntament i tenir un
encontre amb
la junta de l’Associació de Dones.
Durant la xerrada, Marta Selva va posar
especial èmfasi en què sense el treball que
16
realitzen les dones, el nostre
país estaria desestructurat,
ja que són elles les qui de
manera majoritària porten la
càrrega social del país, així
com el treball no remunerat, i
que quan es fan polítiques per
a dones, en realitat tothom és
beneficiari de les mateixes.
També va insistir en què
calen mesures d’acció
positiva per a les dones i que la tasca de
l’Institut Català de la Dona consisteix en
incorporar la visió de les dones en les
polítiques públiques, en la importància
de la coeducació i en què avui per avui
les dones són conscients del seu saber i
capacitats, i que poden i volen participar

La Festa Major del 2005 va començar el dia 12 d’agost amb un cercavila amb
gegants, al qual també hi participaren els grallers La Revolta d’Arbeca, seguida
per petits i grans del poble.
Un cop més el dissabte 13 d’agost, el grup La Cremallera va convertir la
plaça del Toll en una piscina d’escuma on la quitxalla del poble va poder
disfrutar d’aquest singular bany.
La 18a Cursa Atlètica Vila d’Arbeca, celebrada el dia 13 d’agost a les
7 de la tarda va donar el toc esportiu a la Festa Major, juntament amb
el Campionat d’Escacs que es va organitzar el diumenge 14 d’agost a
2/4 d’11 del matí. Igualment en aquest àmbit es va habilitar un circuit
20 x 10 de Pockets Bikes a l’Av. Montserrat, amb gran èxit de públic i
participants.
el dia a dia
Festa Major 2005
Roser Perera, actualment redactora i locutora de Catalunya Ràdio
a Lleida, filla d’Arbeca, va ser l’encarregada de fer el pregó de
Festa Major 2005. Amb el seu estil periodístic, va fer un repàs al
seu record d’Arbeca, i la seva trajectòria professional.
Seguidament es va fer entrega dels premis del concurs de balcons
de l’Associació de Dones i
del concurs de dibuix que
va organitzar la Borrassa, a
més de la inauguració de les
exposicions.
Els dies 14 i 15 d’agost, tant a la tarda com a la nit, el Castell va
fer ple amb els balls de tarda i posterior concerts i balls de nit
amb les orquestres La Volcan i La Selvatana. Dins de la Festa
Major vàrem poder comptar amb altres orquestres com son
Empordà Fusió i New York, les quals varen tocar a la Plaça del
Toll. Pel jovent també hi va haver una altra sèrie de grups amb
diferents tipus de música, com fou la de Manu Guix, El Paso del
Trueno, La Pulqueria, Mitjanit, la Rock&Llamp, Hermanos de
Rocko i Lavanda Puig.
L’esbart Dansaire d’Arbeca va oferir el dia 13 d’agost a 2/4 de 8
de la tarda, una actuació amb una mostra dels balls que comprenen
el seu repertori, on els dansaires van tornar a delectar al públic
que es va desplaçar a la plaça del Toll. La Festa Major va tenir dos
exhibicions de ball, una a càrrec del gimnàs Nova Forma de Sílvia
Sans i l’altra a càrrec de l’estudi de dansa Eving d’Eva Saavedra i
Ingrid Moyà, que va satisfer a tot el públic assistent.
17

el dia a dia
Fira del Gos Caçador 2005
El canvi de data de la Fira del Gos
Caçador aporta especialització al
certamen, que rep 2.000 visitants
La XXI Fira del Gos Caçador es va celebrar els dies 1 i 2 d’octubre, quasi
dos mesos abans del que estàvem acostumats en les seves darreres vint
edicions.
Aquest fet ha revifat la Fira com a certamen de caça i ha tornat el protagonisme
al gos caçador, que quasi era inapreciable en passades edicions.
També com a novetat, enguany es va fer un còctel entre esport i cultura,
doncs el mateix cap de setmana es va celebrar el ja tradicional Cap de
Setmana Ibèric, que com sempre va comptar amb visites guiades al poblat
dels Vilars. Enguany a més a més es va presentar una guia d’aquest poblat
i un DVD.
El mateix dissabte per la nit es va representar l’obra de teatre “Metge a
garrotades” a càrrec del Grup Solidari de Castelldans, en el qual hi ha una
membre d’Arbeca (de cal Jusepó) que va fer delectar el públic amb les seva
interpretació.
El fet més significatiu d’aquesta fira respecte les últimes edicions va ser
la gran exposició de gossos que hi va haver, essent aquest el tret principal
d’un certamen dedicat al gos, així com l’any passat només hi va haver un
expositor amb cinc gossos, enguany n’hi havia 24 amb més de 100 cans.
El diumenge al matí unes 2.000 persones (segons fonts de l’Ajuntament)
varen visitar la Fira, i van gaudir de la Demostració de Sant Humbert i del
recorregut de caça, el primer classificat local del mateix va ser el Marc
Antoni Ribes.
Una mostra significativa de la gran afluència de gent va ser que a les onze
del matí ja s’havien venut més de 380 esmorzars.
La quitxalla del poble va poder practicar el difícil art de tir amb arc, però
l’acte més concorregut amb diferència va ser la demostració de treball
amb ovelles de la gossa d’atura “Ona”, dirigida pel pastor Llorenç de
Castellarnau.
El públic assistent va passejar per les diferents parades de la Fira, on
s’hi podien trobar roba de caça, aliments elaborats artesanament, ocells,
artesania, productes de complement i d’alimentació per a gossos entre
d’altres.
18

Refranys i dites
sense actual vigència
on anem a raure ...
Cada dia assistim a canvis de costums, de formes de vida, de formes de pensar, etc., per això crec que hi ha refranys i
dites que avui ja no tenen vigència.
Us en posaré uns quants exemples.
« Al maig, cada dia un raig ». Si tots els anys fossin com el 2005, que no n’ha fet
ni un de sol…
« Per Nadal, el porc amb sal ». Ara no hi ha gaires cases que maten el porc, i si
alguna ho fa, enlloc de posar-lo amb sal, el posen
al congelador.
“Tal faràs, tal trobaràs”. Mentida podrida, estic tipa de veure que sovint
passa al revés.
“Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la
palla”.
“Qui no bat al juliol, no bat com vol”. Ara no es sega ni es bat.
Sóc una gran admiradora del treball i dels
treballadors, però també veig que hi ha oficis que
quan menys treball fan, més cobren.
“Per Nadal, cada ovella al seu corral”. Molts cap a esquiar se’n van.
“Pel juny, la falç al puny”. S’han acabat les falç, les dalles i fins i tot les
màquines de segar.
« Pel juliol, ni dona ni caragol ». Ara al juliol la gent que vol s’atipa de caragols
i no he sentit a dir que hagin fet mal a ningú.
De l’altra part de la dita no estic capacitada per
parlar-ne.
“Gat vell, rata tendra”. Ara és al revés, les dones se’ls busquen més
joves.
« Aigua corrent, no mata a la gent ». Avui ben pocs en veuen d’aigua corrent, tots la
volen embotellada i amb totes les garanties de
salubritat.
“Qui tingui pa sec, que faci sopes”. Nosaltres encara en fem alguna vegada, però crec
que hi ha molt jovent que no saben ni el que és.
“Al pot petit, hi ha la millor confitura”. Potser sí, però ara tothom vol ser alt.
19

on anem a raure...
20
“Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”. Ara d’eres no n’hi ha, però de pols molta, encara
que aquest refrany es pot actualitzar de la següent
manera: “Qui no vulgui problemes, que no se’ls
busqui”.
Permeteu-me ara que us en digui uns quants que sí que tenen vigència.
Bona fira a tothom.
Teresa Bellmunt
“Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca”
“A la vora del riu, no t’hi facis el niu”
“Qui té troncs, fa estelles”
« No diguis mai, d’aquesta aigua no en veuré”
“Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou »
« Poll reviscolat, pica més que cap »
« Pagant Sant Pere canta »
« Val més sentència de metge, que de jutge »
« No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus
seran nous »

En Joan Gras Mullerat, de cal Gras, és
actualment el president de la Cooperativa
del Camp l’Arbequina del nostre poble.
Amb 45 anys, i pagès de tota la vida, fa
un any que ostenta aquest càrrec. Entre
les seves aficions destaquen la caça i la
lectura.
Quant temps fa que és president
de laCooperativa del Camp
l’Arbequina?
Aproximadament un any.
Per què s’hi va presentar?
Havia estat membre de diferents juntes
i un grup de gent em va proposar de
presentar-m’hi.
Quants socis té actualment la
cooperativa?
Uns set-cents socis.
Com s’organitza la cooperativa?
La cooperativa s’organitza per
seccions, en funció del tipus de
producció agrícola i dels serveis:
cereals, oli, fruits secs, serveis i secció
de crèdit.
En què consisteix la seva activitat
com a president?
El president és un membre més
de la junta directiva i entre tots es
decideixen les pautes a seguir pel
funcionament de la cooperativa. En
algunes ocasions faig tasques de
representació de la cooperativa fora
d’ella mateixa, com reunions de
cooperatives, etc.
Quines són les dificultats del seu
càrrec?
Segurament el temps que hi has de
dedicar, però quan em vaig presentar,
això ja ho tenia assumit.
Què és el més gratificant i el menys
com a president?
Com a més gratificant, presentar bones
liquidacions al soci i poder portar a
terme els projectes començats. I com
a menys gratificant, quan veus que hi
ha algun soci que només li interessa la
cooperativa per a certes ocasions.
Com definiria l’actual situació del
sector i quines possibles solucions
hi veu?
Avui el sector passa per uns moments
crítics, la prova és que a l’agricultura
quasi no queda cap jove. S’ha de mirar
massa al cel i ni els anys, ni els preus
acompanyen. Venim de les gelades
de les oliveres del 2001, una sequera
terrible aquest any i per acabarho
d’adobar, preus de ruïna a la
majoria dels productes. Les solucions
possibles a aquesta situació poden
ser: dimensionar les explotacions, o
sigui concentració parcel·lària i no tan
sols al secà, a l’espera del Segarra-
Garrigues, sinó també al regadiu, però
de forma urgent. També caldria mirar
d’introduir altres activitats, com podria
ser muntar una planta de biodièsel,
cosa que en aquests moments està en
fase d’estudi. D’altra banda, es podria
potenciar la venda d’oli en format per
tal que ens doni més valor afegit, en
botelles d’1l. i de 1⁄2 l. També hi ha en
de tu a tu
La Cooperativa
estudia la possibilitat
de fer una planta de
biodièsel al poble
Text: Anna Aguilà
projecte un centre d’Interpretació del
Món Cooperatiu per poder potenciar
el turisme envers el nostre oli.
Quin nivell de qualificació té la
cooperativa d’Arbeca respecte a les
altres de Catalunya?
Comparada amb Cooperatives com
la de Guissona o d’Ivars, la nostra
cooperativa és petita. Però a nivell
de cooperativa de productes només
agrícoles, és una cooperativa mitjana.
Com afecta l’ampliació de la Unió
Europea a la cooperativa?
Malament, perquè els països que
últimament s’han incorporat tenen un
potencial productiu en cereals molt
gran, i això farà que els preus puguin
baixar més encara; a més, en aquests
països tenen, avui per avui, la mà
d’obra molt més barata que nosaltres.
Que n’opina del preu del gas-oil?
Que està molt car i això repercuteix
en la nostra renda. Crec que hauríem
de poder aconseguir un gas-oil
professional.
Joan Gras, actual president de la cooperativa
21

ho diu lo Sr. metge
22
El refredat i la grip
El refredat és una malaltia provocada per virus que acostuma a començar pel nas i per la gola, i després pot baixar als
bronquis. Els símptomes del refredat són: mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos. Al cap d’uns quants
dies es cura sense tractament. Es poden patir entre 2 i 5 refredats per any. Els nens petits en tenen més.
La grip també és una malaltia causada per virus que apareix com a epidèmia a l’hivern, coincidint amb els mesos de fred.
Comença de cop, amb febre alta (39º - 40º C), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos
seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en nens). Altres virus poden produir les mateixes molèsties. Cal
que tingueu paciència, que no espereu trobar-vos bé de seguida. No podeu mantenir el ritme de vida habitual. La febre
que provoca la grip dura 4-5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes.
Com podeu prevenir el refredat i la grip?
El contagi és mitjançant les mans i l’aire. Si teniu la grip o conviviu amb algú que la té o que està refredat, seguiu aquests
consells:
· Renteu-vos sovint les mans i feu servir mocadors d’un sol ús per mocar-vos i per tapar-vos la boca i el nas quan
tossiu o esternudeu.
· Llenceu els mocadors en una bossa i lligueu-la.
· Ventileu l’habitació on hi ha algú amb la grip, obrint la finestra diverses vegades cada dia.
· La vacuna de la grip prevé la grip, però no el refredat. L’efecte de la vacuna de la grip dura un any. No hi ha
vacunes per al refredat.
Què heu de fer?
· Beveu aigua, sucs, brous o infusions. Si no teniu gana, no cal que mengeu
aliments sòlids.
· No hi ha cap medicament que curi la grip ni el refredat, però n’hi ha alguns,
com ara el paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, la febre i les altres
molèsties.
· Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip.
· No és convenient fumar. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el
tabac.
· Preneu una dutxa o un bany per estovar els mocs. Poseu-vos sovint sèrum
fisiològic o aigua amb sal al nas.
· Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre. Eviteu tossir i
gargamellejar si no és per treure mocs: quan tossiu us rasqueu la gola i augmenteu
la irritació i la tos.
· Per respirar millor per la nit i aconseguir que no se us assequi tant el coll i això us provoqui tos, podeu posar
trossos de ceba crua a la tauleta de nit.
· En el cas de la grip, a més a més, us recomanem repòs.
· Sobretot, no deixeu cap tractament que prengueu habitualment quan tingueu un refredat o la grip.
Quan heu de consultar el personal sanitari?
Podeu passar la grip i el refredat sense que us atengui cap professional sanitari. Si teniu dubtes, podeu trucar al vostre
centre i consultar el personal d’infermeria o de medicina que us atén habitualment.
Les farmàcies són també un punt de consulta sanitària.
Podeu fer-hi consultes o trucar al telèfon de Sanitat Respon 902 111 444. Us donaran consells per curar-vos la grip i el
refredat comú.
Si cal, podeu desplaçar-vos al centre de salut i a la farmàcia encara que tingueu febre. La febre no és motiu d’urgència.
En el cas de la grip, només cal que consulteu el metge o la metgessa de capçalera si no milloreu a partir del 4t-5è dia o
teniu ofec.

En aquesta ocasió, la secció ho sabies?
de la Borrassa, que sempre aborda
reportatges sobre temes històrics
relacionats amb Arbeca, s’endinsa en
un episodi històric del nostre poble
amb l’agravant que es tracta d’un
tema desgraciat de la nostra història
com a poble i amb la peculiaritat que
ho sabies?
La petjada negra de la
Guerra Civil a Arbeca Text: Alba Elías
la mateixa història es pot trobar molt
similar a altres indrets de Catalunya
i d’Espanya. Ens referim a la Guerra
Civil espanyola. És indubtable que
forma part de la història d’Arbeca i
també de tot Catalunya i Espanya i
pel fet que sigui un tema desagraït i
dolorós no deixa de formar part de la
A la creu del pla d’Arbeca hi ha enterrades víctimes de la guerra
història. Des d’aquesta vessant doncs,
creiem que l’hem de conéixer i que
ocultar-lo seria negar una realitat que
ha existit i que com sempre passa
amb la història, ajuda a entendre
millor el present. Amagar els episodis
històrics desafortunats només seria
autoenganyar-nos. La millor manera
de superar-los és podent-los recordar
amb l’objectivitat que aporta el pas
del temps. No podem obviar que
la Guerra Civil, més enllà dels fets
històrics, més o menys coneguts
per tots i als quals podem accedir
a través de les biblioteques, inclou
infinitat d’històries particulars des
del moment que afecta la vida de les
persones, en aquest cas del nostre
poble.
El nostre veí Josep Maria Sans
Gené ens ha fet arribar a la redacció
de la Borrassa un llistat de noms
d’arbequins i arbequines que
van morir durant la Guerra Civil
espanyola, així com el renom de la
casa pairal, la data i el lloc de la seva
mort. En la seva carta ens demanava
que el publiquéssim a la Borrassa
amb la finalitat de que donant-lo
a conéixer es pugui completar o
corregir gràcies a les aportacions
que puguin fer els lectors i lectores,
i així ho fem. Publiquem aquest
llistat responent a la petició d’un veí
del nostre poble que dedica moltes
estones del seu temps lliure a furgar
pels arxius històrics, a investigar, a
parlar amb la gent, per obtenir nous
coneixements sobre el nostre passat.
A continuació us exposem el llistat
de 116 noms de víctimes d’Arbeca
de la Guerra Civil que ha recollit
Sans Gené i que ja ha fet públic
anteriorment en una de les Trobades
d’Estudiosos de les Garrigues:
23

ho sabies?
Abat Fallada, Pere Cal Ranxera 11-01-39 prop d’Ulldemolins
Aixalà Balcells, Ramon Cal Campana 3-07-39 presó de Lleida
Argilés Navés, Jaume Cal Argilés 11-08-36 Pla de Margalef
Baget Ramon, Llorenç Cal Apotecari 1-08-38 Hospital Saragossa
Balagué Sans, Isidre I. de la Llúcia
Balcells Cortada, Josep Cal Xato agost-38 Batalla de l’Ebre
Balcells Cortada, Gumersind Cal Xato 15-1-39 Sarral
Balcells Pujol, Llorenç Cala Elena
Balcells Pujol, Pere Cala Elena
Baró Sans, Josep Cal Baró Montearagón
Baró Perelló, Antoni Cala Angeleta Roiget
Bernat Segarra, Basili Cal Basili 7-02-37 Cementiri de Lleida
Bosch Monells, Àngel Cal Moreno Artesa de Lleida
Calafell Sans, Ramon Cal Parrot
Camins Navés, Josep Cal Boté
Capdevila Bellmunt, Jaume Cal Ponada Ric
Carnicé Lleonart, Josep Cal Meco 28-12-38 La Granadella
Cervera Fort, Joan Resident a Igualada 28-05-39 Camp de la Bota
Corbella Cots, Pere Cal Safrané Ponts (secretari)
Duch Nadal, Baptista Cal Roquet del Pastoret 28-12-38 Prop d’Ulldemolins
Escalé Trillo, Jaume Cal Garrelles 18-04-40 presó de Lleida
Esqué Motlló, Alexandre Ca l’Aumetlló 15-11-41 Mauthausen
Esqué Ribera, Josep Maria Cal Bruixa
Fallada Vidal, Ramon Resident a Valls 15-07-39 Tarragona
Fallada Tilló, Magdalena 28-06-38 La Fatarella
Ferran Boldú, Josepa Cala Xona Bombardeig
Florejachs Reñé, Albert Cal Corenya 12-11-38 La Fatarella
Folch Pont, Antoni Omells Mathausen?
Figueres Sans, Joan Desaparegut Batalla de l’Ebre
Gabernet Gaya, Ramon Infant, 2 anys 11-02-39 Explosió bomba
Gairoles Sans, Ferran Cal Perill
Garsaball Baella, Pascual Resident a Lleida 17-05-39 Presó de Lleida
Gort Porta, Paulí 26-09-36 Cementiri de Lleida
Gras Navés, Joan Cal Gras 13-08-36 Pla sortint d’Arbeca
Ibáñez López, Antonio Guàrdia Civil 15-01-37 Cementiri de Lleida
Lechuga López, Joan N.Lopera 8-01-39 bombardeig
Lleonart Bonet, Francesc Cal Masclet 17-05-39 Lleida
Lleonart Duch, Basili Basili del Bitllo 28-07-39 Lleida
Marçal Aldomà, Jaume Cal Baella 16-01-39 Front de Ponts
Martí Sans, Manuel Cal Niubonet
Meler Bosch, Joan Cal Xirinxina 27-12-38 Artesa de Segre
Miret Bernat, Joan Joan de la Toia 9-01-39 Terme d’Arbeca
Monells Serra, Eusebi Joan del Bola
Monells Vidal, Antoni Ton del Bola
Montero Canet, Pau 22-12-41 Mathausen
Moyà Corbera, Miquel Jaume el Potes 28-7-39 Presó de Lleida
Moyà Solsona, Josep Jesús del Centre 8-01-39 Terme d’Arbeca
Moyà Solsona, Pere Jesús del Centre 8-1-39 Terme d’Arbeca
Mullerat Soldevila, Marià Mullerat 13-08-36 Pla d’Arbeca
Navés Clavé, Magí Cala Xalaua 8-8-38 Vilanova de la Barca
Navés Tilló, Josep A. 18-1-39 Bombardeig
Pau Verdés, Jaume Bardis 11-08-36 Pla de Margalef
Pedró Minguella, Antoni Rector 19-8-36 Belianes
Perelló Sans, Emili Milhomes 28-7-39 Presó de Lleida
24

Perelló Sans, Antoni Francesc del Roiget
Perelló Serra, Jaume Segall Batalla de l’Ebre
Perera Bellmunt, Estanislau Baconet 6-11-41 Mathausen
Perera Bellmunt, Blasi 10-02-38 Osca
Perera Sans, Josep Perereta 1-06-38 Al Front
Perera Sans, Pere Cal Venanci 28-12-38 Batalla de l’Ebre
Pernau Sans, Gabriel Pernau 2-11-37 Bombardeig Lleida
Piñol Gaya, Antoni Abanero 24-01-39 l’Escorial
Pont Gras, Manuel Pigota 13-08-36 Pla d’Arbeca
Pons Gené, Cosme Barba
Pons Sans, Josep Cançons
Prats Balcells, Josep Natural de Tàrrega 9-12-38 Hospital Camp Arbeca
Pujol Selma, Ramon Front Ulldemolins
Queralt Ximenos, Ramon Misango
Querol Capdevila, Antoni Maretanco
Quintana Bové, Josep Sinto Vidrier
Rey Navés, Domènec Tata 12-1938 Castelldans
Ribera Moyà, Domènec 30-12-38 Bellaguarda
Ribes Cortecans, Josep Maria Escapçat
Ribes Duch, Roc Sileto, Jaume
Ribes Sans, Aureli Sileto
Roset Esqué, Antoni Tarrós 28-07-39 Executat Lleida
Roset Sans, Antoni Rosset 7-01-39 Terme d’Arbeca
Ribera Moyà, Antoni 8-02-39 Figueres
Santfeliu Fallada, Paulí Negrillo 19-08-38 Batalla de l’Ebre
Safont Balagué, Josepa Morrut 17-04-39
Safont Culleré, Dolors 7-01-39 Bombardeig
Salat Cantons, Josep Puça 31-03-38 Hospital d’Arbeca
Salat Homs, Lleó Noi del fosc 8-03-38 Alarcón
Sans Balcells, Josep Bep del Garí 13-08-36 Pla d’Arbeca
Sans Bellmunt, Josep Marçola
Sans Escalé, Josep Sort del Morà 25-5-40 Presó de Lleida
Sans Gairoles, Ramon Tarugo 2-04-38 Bombardeig Borges Blanques
Sans Graells, Germà Ponada
Sans Josa, Josep Morà
Sans Moyà, Jaume Jaume el Potes 22-07-36 Lleida
Sans Perelló, Josep Cebeta 18-12-38 Tremp
Sans Ribera, Francesc Pinxo Mercat 15-09-38 Batalla de l’Ebre
Sans Rius, Dolors 7-01-39 refugi
Sans Rubí, Cèsar 25-11-38 Bombardeig Borges Blanques
Sans Salla, Joan Ponada 7-03-38 Puebla de Híjar
Sans Sans, Xavier Garí 25-08-37 Batalla de l’Ebre
Sans Serra, Antoni Marçola
Sans Serra, Feliu Feliuet del Meló
Sans Soldevila, Delfí Delfí del Cames 26-06-42 Presó de Pamplona
Sans Tilló, Josep Pelat 9-10-38 Batalla de l’Ebre
Sans Tilló, Miquel Pelat 9-10-38 Batalla de l’Ebre
Sans Tilló, Miquel Pelat Gener 1939
Sans Tudela, Jaume Vell del Nari 7-01-39 Terme d’Arbeca
Sans Vila, Domènech Carabassa 4-05-40 Presó de Lleida
Santos Duc, Josep 6-01-39 Juneda
Segarra Pau, Llorenç Gepo 13-08-36 Pla d’Arbeca
Selma Pujol, Ramon Ramon del Bap
Teixidó Capdevila, Francesc S. del Maneta 30-11 38 Terme de Seròs
ho sabies?
25

ho sabies?
Toné Asinomi, Maria Rosa Natural d’Almoster 24-12-37 Local CNT
Vall Sans, Bernardí B. del Masià 2-11-38 Batalla de l’Ebre
Vidal Camins, Antoni Sequet
Vidal Ximenos, Llorenç Voluntari 13-8-36 Pla d’Arbeca
Vives Berenguer, Josep Espardenyer
Duch Porta, General 8-11-38 Hosp. Campanya Arbeca
Gras Pifarré, Josep 3-02-38 Hospital de Lleida
Rubió Novell, Emili 18-2-38 Hospital Arbeca
Què ens diu aquest llistat? Doncs
d’entrada, que 116 morts són molts,
massa, per un poble com Arbeca i més
sabent-ne la raó de la seva mort, la
Guerra Civil. Totes són morts inútils
que no haurien d’haber-se produït
mai. Per desgracia, la història conté
episodis com aquest. 116 persones
mortes en un periode de tres o quatre
anys fan variar la demografía d’un
poble. Pels noms que ens ha facilitat
Sans Gené podem veure que la
Guerra es va endur diverses persones
d’una mateixa família, de diverses
edats, fins i tot nens, i encara que
26
aquí no en fem referència, de diversa
ideología política. Pels llocs i la data
de les morts també es pot endevinar
el rebombori que pot suposar una
guerra en l’alteració de la vida de les
persones, uns moriren a l’hospital,
altres al camp, altres en pobles veïns,
altres en plena batalla, alguns a la
presó de Lleida...aquesta varietat és
una evidència que qualsevol dels que
van viure aquella època podia ser
una víctima de la guerra, tant si s’hi
involucrava, com si no. La majoria
dels nostres padrins han enterrat
aquesta part de la seva vida com si
Imatge de la batalla de l’Ebre, una de les més dures de la guerra
no hagués existit, evitant parlar-ne,
possiblement perquè només els que
l’han viscut saben lo dura que pot ser
i la ferida que deixa.
Els que no l’hem viscut i ens agrada
la història, voldríem conéixer aquells
fets des de la vessant més personal
dels nostres éssers propers i des de
l’òptica d’una societat democràtica,
que ha de permetre parlar d’aquests
fets sense haver de parlar de bons i
dolents, sense despertar rancúnies ni
dolor, sinó assimilant que es tracta del
nostre passat i que ens interessa com
a tal.

Les dues últimes pel·lícules de Clint Eastwood
la butaca
Text: Esmeralda Fusté
En Clint Eastwood sempre ha estat un dels personatges del cinema que m’ha cridat més l’atenció, sobretot per la seva evolució
dins d’un univers tan convencional com és el de Hollywood. Als inicis de la seva carrera feia papers de tipus dur a westerns, entre
els quals s’hi troben els del mític director Sergio Leone, i a superproduccions policíaques. Després va fer el salt a la direcció i
va començar a sorprendre amb un tipus de cinema molt personal i allunyat d’aquell que havia protagonitzat abans de decidir-se a
dirigir. La primera pel·lícula que va dirigir va ser Escalofrío en la noche (1971) però jo crec que quan realment comença a trobar
una veu pròpia i personal és a partir de Sin perdón (1992). De fet, parlaré només de les dues últimes pel·lícules que ha dirigit
perquè em semblen força representatives del seu estil.
Mystic River (2003). Quan sent un nen, Dave
(Tim Robbins) va ser empès a l’interior del cotxe de dos
pederastes, la seva vida i la dels seus amics Jimmy (Sean
Penn) i Sean (Kevin Bacon) es van veure marcades per
sempre. Anys més tard i ja d’adults, els seus camins tornen
a creuar-se a causa d’una segona tragèdia, l’assassinat de la
filla d’en Jimmy. Sean, ara policia, investiga el cas, i Dave
es converteix aviat en el principal sospitós.
Es tracta d’una pel·lícula en la qual entren en
joc grans paraules com “culpa”, “perdó” i “redempció”.
Aquestes paraules, com és evident, estan lligades també
amb qüestions religioses. De fet, Eastwood sempre s’ha
declarat una persona creient i el personatge de Jimmy és
un catòlic practicant turmentat per la culpa. Quan la seva
filla desapareix ell ja es tem el pitjor perquè sap que Déu
l’ha de castigar per un assassinat que va cometre i pel qual
no va ser condemnat. És impactant la seva lluita entre la
resignació i la ràbia davant d’allò que li ha deparat el destí i
que en aquest cas és una de les coses més difícils de superar,
la mort d’un fill. “Destí” és també una altra de les grans
paraules que juguen un paper important a la pel·lícula, ja
que durant tot el metratge es respira la presència d’una
tragèdia inevitable que s’ha anat teixint des de molt aviat en
la vida dels personatges. Quan al final de la pel·lícula sabem
qui és l’assassí de la filla d’en Jimmy entenem que el destí
ha jugat la seva carta i, com és habitual en ell, d’una manera
força irònica. Hi va haver espectadors que es van decebre
quan van saber la identitat de l’assassí i les circumstàncies
que l’havien dut a cometre el crim, però jo crec que aquesta
és una de les claus de la pel·lícula perquè dóna a entendre
que el destí és implacable i irracional i que els personatges es veuen arrossegats per la seva força, per una banda, i pels seus propis
actes, per una altra.
La pel·lícula es recolza en dos pilars bàsics: el mestratge d’Eastwood i el talent dels seus actors, sobretot de Sean Penn i
Tim Robbins. La presència tan intensa de Sean Penn és difícil d’oblidar i la ràbia, la impotència i el dolor que transmet amb les seus
moviments i amb la seva mirada es queda ancorada un quant temps en la memòria de l’espectador.
Million Dollar Baby (2004). Frankie Dunn (Clint Eastwood) és un mànager i entrenador de boxejadors turmentat per dos
fets del passat: per una baralla amb la seva filla, amb la qual no té cap mena de relació (mai no arribem a saber què va passar) i per
un error al ring que va fer perdre un ull i, en conseqüència, la carrera al boxejador al qual ell entrenava. Frankie escriu a la seva filla
però mai no rep cap resposta. El seu únic amic és Scrap (Morgan Freeman), l’exboxejador que va perdre un ull en combat i que
treballa al gimnàs d’en Frankie. Un dia la Maggie (Hilary Swank), una noia que somnia en ser boxejadora, entra al gimnàs i demana
a en Frankie que l’entreni però ell es resisteix a entrenar una noia. Finalment, davant la fèrria voluntat de la Maggie, en Frankie es
27

la butaca
decideix a entrenar-la, arribant fins i tot al campionat del món de boxa femenina.
Podríem dir que la pel·lícula té dues parts clarament diferenciades: una d’ascendent, en la qual en Frankie i la Maggie
aconsegueixen arribar lluny junts en el món de la boxa i tenen una relació de complicitat i estimació que feia temps que cap dels dos
no tenia; i una altra de descendent, en la qual un cop en un combat deixa a la Maggie totalment immòbil de coll avall, de manera que
la felicitat dels dos protagonistes es veu cruament truncada. Aquest cop que sofreix la Maggie és també un cop per l’espectador, que
passa de la felicitat (ja creu que la Maggie és a punt de ser campiona del món) a la desolació en una fracció de segon.
L’estat de la Maggie retorna el dolor, que per uns moments de la seva trista existència havia desaparegut, a en Frankie,
que torna a veure com un error seu perjudica un boxejador. A més la Maggie li demana que la mati perquè no pot viure en aquestes
circumstàncies, cosa que posa en Frankie en una situació difícil si es té en compte que ell és un catòlic convençut que assisteix
diàriament a l’església. Crec que ja he explicat més coses de les que calien, així que no desvetllaré la decisió d’en Frankie.
La Maggie i en Frankie són dos personatges amb una cosa important en comú: ella no té pare i ell és
com si no tingués fills, de manera que cadascun troba en l’altre allò que no té. Ell no es relaciona gairebé amb
ningú (excepte l’Scrap) i quan al final obre el seu cor a algú la tragèdia torna a entrar a la seva vida. En certa
manera, ens tornem a trobar amb el destí implacable de Mystic River.
Allò que més destacaria de la pel·lícula és el personatge de l’Scrap, que és una mena de testimoni de
la vida d’en Frankie i, com a testimoni que és, l’espectador presencia la història gràcies i a través dels seus
ulls. Aquests ulls, irònicament, són els d’una persona mig cega. Això no és casual, ja que des de la literatura
grecollatina els cecs han tingut el poder de la clarividència. Eastwood n’és molt conscient i converteix Scrap en
una mena de personatge simbòlic: és com un demiürg omnipresent que contempla els fets.
No amagaré el fet que Million Dollar Baby és una pel·lícula molt trista en què el dolor guanya tot el terreny a l’esperança.
De fet, un cop vaig llegir que Clint Eastwood semblava haver arribat a reflectir tots els matisos del sofriment a Mystic River, però
que amb Million Dollar Baby havia arribat més lluny encara en l’exploració del dolor. Tot i això, i per no acabar d’una manera tan
pessimista, podríem destacar una frase d’Scrap davant de la culpa d’en Frankie en l’accident de la Maggie. Aquesta frase ve a dir
que la gent es mor cada dia sense haver fet amb la seva vida allò que realment volia, però que si la Maggie al final mor serà sabent
que ha estat capaç d’arribar el més lluny possible i de fer realitat el seu somni.
Si aquestes són les seves últimes pel·lícules, la veritat és que tinc moltes ganes de saber què ens oferirà Clint Eastwood a la
següent perquè ha demostrat que és un dels realitzadors més estimulants de l’actual cinema nord-americà.
28

a foc lent
BACALLÀ GRATINAT AL FORN AMB ALLIOLI
Ingradients (8 persones):
Per a 4 persones
8 talls de bacallà
2 patates grans
1 ceba petita
Sal, oli i pebre negre
Per a la picada
8 avellanes
3 alls
1 copa de vi blanc
1 vas d’aigua o de fumet de peix
Per a l’allioli
2 grans d’all, 1 ou, oli i sal
Elaboració:
Primerament escalfarem el forn a 150 graus. Mentrestant, pelarem les patates i les tallarem a rodanxes de mig centímetre i
després picarem la ceba menuda. En una llauna posarem una mica d’oli i després ficarem les patates i la ceba i ho salpebrarem, a
continuació ho posarem al forn. Després posarem una paella al foc amb força oli, enfarinarem els talls de bacallà i els fregirem.
Quan ja estiguin daurats els reservarem. Quan les patates ja estan gairebé cuites, farem la picada amb tots els ingredients i ho
tirarem per sobre. Llavors ho tornem a introduir al forn uns 10 minuts.
A part, farem l´allioli; el suficient per posar-lo damunt dels talls de bacallà i cobrir-los completament. El gruix ha de ser de mig
centímetre aproximadament i feu l´allioli força picant i ben espès perquè al coure’s perd picantor i no es nota. Aleshores treurem la
llauna del forn, hi posarem els talls de bacallà i l´allioli per sobre. Mentrestant, encenem el gratinador, si no en teniu podeu posar-lo
al forn a 200 graus, i introduiu la llauna. Quan comenci a agafar color, el treieu i ja el podeu servir.
Suggeriments
Si es vol es pot deixar tot preparat i gratinar-ho tot just abans de menjar-ho.
Text: Berta Esqué
Mostra del plat preparat per la Sussi Moyà
29

lletres
LES 7 DIFERÈNCIES
30
lletres
Fets per Sans i Esqué
Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges dels Grallers La Revolta d’Arbeca, actuant per la Festa Major.
Solucions número anterior de La Borrassa

Col·labora: